2024 Abbott World Marathon Majors Wanda Age Group World Championships – Sydney

1:20:36 la mitja marató!!

Veurem si aguanta el ritme

Km 30: 1h55:57

Mantenint un ritme de 4'00/km.

Km 05: 18:32
Km 10: 19:00
Km 15: 19:11
Km 20: 19:40
Km 25: 19:28
Km 30: 20:06

En un recorregut gens pla...

Però els últims kms són més ràpids!!

Km 35: 2h16:20 (20:23)

7 kms per la glòria

Gràcies nois pel seguiment. Us adoro. Gràcies pel vostre suport. Tinc molt pet explicar, i hean crònica a fer, però deixeu-me tornar 😅…

Fins a la mitja he pensat en el 2h40, peró després s’ha fet dur, pel vent i el perfil. Segina part amb pujades potser menys fortes però més persistents. Amb tot, el circuit tritura quàdriceps i tenia força dolor i anaca millor pujant i pla qye a baixades. Amb tot vèia que aguantava “sobrat” sub 4, i he pogut mantenir ritme fins a meta. Estic força content, no ha estat un camí gens fàcil arribar aquí i tampoc és una marató sencilla. Setena ⭐️, encarregada 🤘

Enhorabuena Kilometer, muchas felicidades. He visto los primeros 15km de la maratón y se veían unas bajadas con bastante pendiente, no he visto mucha animación, teniendo en cuenta la hora de salida no es muy sorprendente.
Muy difícil cruzar medio mundo para correr una maratón a tope quizás el resultado final 2:45 no es lo que buscabas pero dado las circunstancias no está nada mal.

Enhorabuena Kilo!!!!
En es streaming que ha puesto Aurelian se ve a Kilo llegar justo a las 3h16 de la retransmisión.

Moltes felictats Kilo.
Té molt de mèrit a l'altre punta del món i amb un recorregut trencacames fer el marcote que has fet.
Enhorabona i ja ens explicaràs l'experiència quan puguis.

Han passat cinc dies de la TCS Sydney Marató. Encara tenim algunes molèsties a les cames, tot i que ja estem força recuperats. Emocions encara a flor de pell, ja que es van ajuntar força sensacions i emocions, després de tot el viscut, que encara estic pal·liant. Toca parlar una mica de que va passar durant aquesta fase final de la preparació...i durant la marató.
Generalment, solc donar-li bastant importància a les setmanes 9, 10, 11 de la preparació per que són aquell moment on has de donar un passat més endavant, abans de que arribin les setmanes finals i les tirades...Com bé veniu llegint, no trobava el punt en aquells dies. Hi havia dies millors i d’altres no tan bons. No arribava a on volia, i tenia que pensar al pla B. Possiblement hi havia molts factors que influïen, la calor, la humitat, les molèsties i dolors...Tot i així jo cada dia sortia amb ganes i alegria, però sovint de vegades, era més qüestió de sobreposar-se, lluitar i seguir endavant. Però dintre d’aquesta amalgama de sensacions, al meu cap es gestava un important pensament de lluita, de no rendir-se, que sabria que tindria, si o si, molta importància el dia de la marató.
Vaig prometre que escriuria un post abans de marxar, però nois, el destí ens tenia ganes d’adereçar una mica l’aventura abans de començar-la. A 4 dies del viatge, ens cancel·len la última connexió, de Kuala Lumpur a Sydney (gesionada per Malaysia Airlaines). Tot i parlar cada dia i múltiples vegades, i amb diferents interlocutors, no hi va haver manera. Vam haver de presentar-nos a l’aeroport, ben d’hora i intentar gestionar la sol·lució, sense saber si seria possible. Per sort, un empleat de Turkish Airlaines, ens va poder ajudar, però no va ser fàcil, per que van haver de canviar tot el vol en una estona, llarga, que es va fer insofrible. De fer BCN – Istambul – Kuala Lupur – Sydney, vam passar a a BCN – Istambul – Bangkok – Sydney. Va ser entranyable, com aquest empleat ens dèia adeu des de la pista, quan es va veure al túnel camí de l ‘avió...

El viatge, va ser llarg, però la il·lusió tot ho pot i dijous 29 a la tarda-nit, ja erem a Sydney. A nivell, preparació, estàvem a la meitat de la setmana 14, i no em quedaria parat a falta de més d e2 setmanes per l’event. Calia entrenar, tot i estar de vacances, tot i anar a diversos llocs a Austràlia, tot i el turisme o les excursions...També tenia una necessitat, saber com em sentiria en córrer en Austràlia, després de deixar de banda les condicions climàtiques de BCN. El dia 30, sobre les 5:50, estava preparat per la primer pedra, una tirada de 2h per Sydney. Als 500 mts ja estava a Circular Quay, veient l’Opera House, el Harbour Bridge, l’Skyline, el riu Parramatta... S’em va quedar gravat al cap i l’alegria em va captivar de nou. Les sensacions eren bones, estava gaudint i molt més de veure gent corrent a dojo. Devia celebrar-se algun entrenament previ a la marató i quan vaig pujar al pont, em vaig trobar centenars de persones literalment...Tant aquell dia, com al següent, em vaig centrar sobretot en les sensacions i en supervitzar zona de la marató, com per exemple el Harbour Bridge, el pas per l’hotel on ens hospedariem o els últims 4 km de la marató, que vaig repetir una i altra vegada.

Uns dies després de visitar Ayers Rock (Ulluru i Katajuta), ja era a Melbourne, on vaig fer 4 entrenaments on em vaig reforçar la meva autoestima. Bons rodatges, unes sèries (4000 – 3000 – 2000 – 1000) a uns ritmes brutals, després del que havia sofert, i un controlat de 10 km a 3:40/ km. Les temperatures de 8-10º, eren una maravella. Sentia que tot tornava a fluir, que la confiança creixia novament. Després d’allà marxaríem a una zona més càlida, Cairns i Posteriorment Port Douglas, on van continuar els entrenaments i les dinàmiques i la bona sintonia. Fins que de nou vam agafar l’avió per tornar a Sydney, en el qual us escrivia aquell últim post abans d’afrontar la marató. Amb tot havíem realitzat més de 200 km per terres australianes, abans de la marató. Estava molt content i satisfet amb el treball fet i ho estava gaudint...però les pors, la incertesa, s’anaven apropant a l’gual que el dia de la marató....

To be continued...

Està clar que els entrenaments al destí et van canviar la mentalitat per a lluitar amb força la marató. Va ser una càrrega de confiança. A esperar la crònica.

Un dels motius que em va portar a Sydney, va ser el AGWC (Age Group World Championships). Participar en un Campionat del Mon, ha estat tot una experiència . Vaig gaudir de cada acte i de tota la prèvia abans de la marató, i del post. Divendres 13, vaig a anar a la Expo a l’ICC. Tot super organitzat i una gran fira, com no podia ser menys. Poca paperassa, que s’agraeix, i com a curiositat, dos dorsals, com els professionals, un pel pit i altre per l’esquena. Aquella mateixa tarda vam tenir (els participants del AGWC), una recepció en vaixell, que ens va portar de creuer per la bahia de Sydney. Canapés, copes, parlaments...una grata experiència. Dissabte 14, foto de grup a l’escales de l’Opera House. Diumenge, hi hauria festa a la tarda nit i premiacions als guanyadors de les categories (on per cert hi van haver guanyadors/es en categoria +80 anys. Senzillament impressionant). Guardaré un enorme record de tota aquesta experiència. Però, centrem-nos en la cursa...

3.00 am del 15/09/24. Toca diana. Tot organitzat al bany de l’hotel. Em vesteixo, esmorço i a les 4:00 am, ja surto, de camí a buscar el metro. Iniciem la veritable aventura...Earbuds en marxa i música a les meves orelles: “...como una potra salvaje, que en el oleaje no pierde el sentido (fer una bona marató), no quiero riendas ni herrajes (prioritzar sensacions sobretot al principi, més que ritme), y en los homenajes me pongo un vestido (samareta correcat). Ya tengo seis tatuajes (6 Majors) debajo del traje por siete motivos (7ena Major en curs...) soy una potra salvaje que va de viaje a lo desconocido (la marató amb més dubtes...)...” . Pel camí a peu, ja vaig veient gent encaminant-se. El metro, apoteòsic a aquelles hores. Sobre les 4:30, ja erem a la zona de warm up, al North Sydney Oval. Tenia 45’ per deixar la bossa, previ pas pel bany, un tema sempre complicat, i aquí no va ser menys, tenint en compte que només disposàvem dels de les pròpies instal·lacions. No es podia perdre el temps. Ho vaig poder fer tot, però no vaig poder ni escalfar, fora del temblequeig i el castanyeig de les dents del fred que tenia. Cridats a files...de seguida estava a Miller St a punt per la sortida. Al so de “You're simply the best” interpretat per un solista amb una guitarra, vaig poder estirar i escalfar una miqueta. Tot llest per començar. Eren les 6:00 am, les 22:00 h de la nit, 8 hores menys a casa...

Sortida molt sòbria, neta, en baixada. Tot i anar controlant, passem el primer km a 3:30. D seguida ja ens veiem pujant el Harbour Bridge, en una pujada sostinguda, però no excessivament dura. Vaig centrat en les sensacions, que són bones i en mirar cap endavant, en fer la meva cursa. Tot i fer vent en aquella zona, és perfectament assumible. Penseu que des d’allà ja podria veure la zona de meta amb girar el cap a l’esquerra, però resulta cruel, no vull ni pensar-ho. Els primers km son vertiginosos. Molta baixada i gairebé sense adonar-nos ja estem al km 5, amb un gran parcial de 18:32 (3:42/ km). Les notícies sobre els aquil·les, són bones, estan en zona de control i ja estan prou escalfats. És una zona distreta per la City, vaig veient la gent, parlo amb un noi del País Basc, però sobretot continuo fent feina a bon ritme i sensacions. Pas pel km 10 en 19:00 a 3:48/ km. Un pas pel km 10 força il·lusionant (37:32). Com també m’aixeca l’ànim, saber que m’apropo al meu hotel. Zona coneguda dels entrenaments, em posiciono bé i puc veure i rebre ànims de la meva dona , davant just de l’hotel. Deuen ser com les 6:45 am, aproximadament. Li dono molt valor, tot i que els meus fills, pobrets, s’han quedat dormint a l’habitació . La veritat és que no ho vaig pensar durant la cursa, però potser l’hora de sortida va condicionar que hi pogués haver més públic, ja que això en comparació amb altres Majors, no hi havia color, hi havia menys, en general. Amb el “subidon” anímic, vaig pal·liar millor el pas pel km 15, que estava gairebé al costat del km 41, que pertorbador...I es que es una marató molt d’anada i tornada en diferents zones i això mentalment pot costar de pal·liar...Pas pel km 15 en 19:11 a 3:50/ km. Es nota que hi ha més pujades en aquesta zona, que es deixen notar entre el km 13 i el 17. Ja camí del 20 passem per la zona amb més animació durant el recorregut, a Oxford st, zona del Pride de la comunitat LGBT.


Estem a una zona més elevada de la ciutat i amb menys gratacels i més parcs i zones verdes. Aixó conjuntat amb el vent, comença a fer-se notar. El vent no es constant per sort, però quant ve la ratxeta de vent, ostres, pica que deunidó. A vegades ens afavorirà i d’altres ens vindrà de cara. Començaran molts bucles d’anada i tornada i girs de 180º. N’hi hauran fins a 4 en aquest període. El primer, el trobem a Dacey Ave, entre la verdor del camp de golf de Moore Park per buscar els 20 km. Parcial cobert en 19:41, a 3:56/ km. Immediatament el meu cap es focalitza en el pas per la Half, una mica més endavant. Pas per la mitja en 1h20:36, a 3:49/ km de mitjana. Havia arribat a pensar que baixava d’1h20, i fèia ja números pensant si podríem amb les 2h40...Ja al km 20 entrem a un bucle de 5 km, anada i tornada on et vas creuant amb els que venen darrera. Aquest bucle no se’ns dona del tot malament i el cobrim en 19:28 a 3:53/ km. Ja estem al km 25.

Físicament i a nivell cardio em trobo bé, però començo a percebre les cames carregades, adolorides a nivell de quàdriceps, i es potser a partir d’ara que els canvis de desnivell, comencen a fer mal . Entrem una zona amb uns quants canvis de direcció, girs de 180º i una volta entorn al Centenial Park, que es fa pesada. No hi ha pujades fortes, però si fals pla i zones una mica peraltades que incomoden el córrer. Potser jo tampoc vaig tant còmode, els quàdriceps fan mal...No veig perill, però sóc conscient de que he perdut pistonada, i toca saber patir, i estem preparats. El pas pel km 30 arriba ja per sobre de 4, a 4:01/km en 20:07. I aquí com que no tenia suficient...repeteixo avituallament com al km 15, però amb problemes. Càpsula de sals i gel maurten. Però la càpsula, amb tant viatge aquí i allà s’ha trencat una mica, i en ficar-la a la boca es com si m’hagués posat quelcom semblant a pebre, pica i és molest. Agafo el gel i faig una glopada per intentar pal·liar això però em passo una mica i gairebé vomito . Per sort, va ser un instant, tot va tornar rapidíssim al seu lloc i el cos ho va assolir bé. Continuem vorejant aquest parc, en una zona que es fa pesadeta i a sobre el vent colpeja de tant en tant. Anades i tornades, altre gir de 180º, però em centro en mantenir el meu ritme, tot i les molèsties. No estem pas tant malament, però, no puc donar més. M’entreté veure les instal·lacions esportives com l’Allianz Stadium o el Sydney Cricket Ground. Per fi sortim d’aquesta zona trenca ritmes. Em mantingut el ritme. Pas pel km 35 en 20:23 a 4:05/ km. Seguim endavant i tornem a Oxfort st i a passar per la zona del Pride, gairebé 20 km després. A aquestes alçades, això ja és una lluita contra tu mateix, però soc optimista i començo a pesar si podrem o no baixar de 2h45. Vinga, que et queda un 3 x 2000 i poc més, que ja està, penso. M’alleugereix també, pensar que ja estic arribant als Jardins Botànics, sobre el km 38, per que és una zona que tinc més que repassada en els diferents entrenaments fets a Sydney. És el meu territori i no és tant que podré aprofitar que conec el terreny (potser una mica), sinó que em donarà tranquil·litat. És com córrer a casa ja per mi. Catedral de Saint Mary i comencem aquesta part final. Quan la torni a veure, com li vaig dir al meu fill, sabré que estem a la recta final a poc més d‘1 km. Entrem als Jardins Botànics i el meu cap recorda els dies que vam entrenar per allà. És com familiar i em serveix per esperonar-me i tirar endavant. Però en el costat negatiu, cada cop que el perfil baixa, els quàdriceps pateixen . Vaig millor en pla i en pujadeta. Acabant el bucle, de tornada pas pel km 40 en 20:25 a 4:05/ km. Ens hem mantingut. Una mica més d’esforç, i entre Saint Mary i Hyde Park, gir a la dreta i agafem Macquaire Street...el carrer que ens portarà directament a meta, davant l’atenta mira en aquell gir de la Sydney Tower Eye. Havia imaginat aquella baixada cap a meta els dies previs. Vaig empassar-me el dolor com podia i vaig treure el que podia/ em quedava. Passava el km 41 i sense deixar d’empènyer ja somreia. Una mica més endavant, la família:heart: , ara al complet, m’esperona en aquells últims metres. S’acaba la baixada i l’Opera House, majestuós ens espera a meta. Un fort crit de “vamoosss” per la meva part, un “and representing Spain, José Luis Cabrera” de l’speaker i creuem la línia d’arribada amb els braços en alt en una combinació de molta alegria, emoció i ràbia pel que havia passat durant la preparació...Amb tot aquests 2km i escaig els cobrim a 3:52/ km en 8:30. Amb una segona mitja en 1h24:48 a 4:00/ km per un resultat final de 2h45:14 , que és només 1:06 més lent que Atenes 10 mesos enrere, una marató que tenia 383 m de desnivell positiu, pels 317 m de Sydney. Així que si, volia més si, però valorant la marató com sempre faig en la seva justa mesura, estic molt content, molt satisfet i molt feliç amb el resultat final. A 400 mt, de la línia d’arribada, Abbott ens ha muntat una zona de recuperació exclusiva als participants del AGWC, amb menjar, beguda, música en directe, carpes per canviar-nos, medalla commemorativa. Dona ganes de quedar-se estirat a un buff d’aquells mirant la bahia, però m’espera la família, i un cop canviat, marxo al seu retrobament, per tancar aquesta bonica història.

Ha esta un dur camí, amb més problemes que mai, amb més dificultats que mai i amb molts dubtes, però sempre he cregut en el treball que feia , en la constància i en el dia a dia, i això ens ha donat el fruit. He gaudit molt del viatge en aquesta part final, i amb la cirereta de la marató, he quedat gratament satisfet. Ara toca seguir gaudint del resultat i recuperant-se, poc a poc anirem tornant, per que encara i mentre el cos ho permeti, tenim al cap altres somnis a complir. Europa, Àsia, Nord-Amèrica i Oceania, ja han estat conquerits....Sud-Amèrica i Àfrica, ens estan esperant...

Gran cursa i Gran crònica kilo!!

Saps lluitar on no n'hi han més forces.
Sens dubte merescut pels entrenaments de pro que fas i una resiliència de ferro.

El que no entenc és que si es un Age Group World Championchip... perquè la aplicació no va donar cap informació sobre la posició del teu grup d'edat?
(A propòsit, vas acabar en bona posició?)

Enhorabona!! Quina aventura!!

Kilo, com sempre moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves vivències maratonianes inspiradores per a molts de nosaltres.

Tal com dius tu, és per a estar més que satisfet amb la gran preparació que has fet, on has perseverat en els moments de dubte i l'has atacat amb grans sensacions.

Enhorabona per la nova fita assolida i,segur que ja estàs configurant al cap aquests nous reptes maratonians.

Visca la marató!!!

Enhorabona Kilo. Gran marató en un lloc una mica diferent dels que estem acostumats i en un campionat que el tens més que merescut.
Cursa ben lluitada i has d'estar orgullos de la feina feta.
Endavant, campió !!!!

Dennis Teuling, gràcies com sempre per les teves paraules. Respecte a l'App, no sabria que dir-te. Jo em fixava en les esquenes dels corredors i ja sabia que tenia uns quants de la meva categoria M45-49, per davant. Ara es pot mirar amb deteniment a la web d ela marató. Sota la denominació de AGWC, hi van participar 1502 corredors de tot el mon. El meu lloc va ser el 60, i en la meva categoria en concret el 20. Em van separar una mica més de 10' del podi...

Jorfer, moleste gràcies a tú també. Per a mi, aquests petits feed-backs durant al preparació em suposen un agran ajuda a l'hora d'enfrontar aquests reptes. Sobre el que dius, si, et reconec que ja estic fent valoracions prèvies del que pot ser el meu següent repte maratonià. Però encara queda temps...per donar una confirmació oficial

mario.cat, moltes gràcies. Venint d'algú com tú, sempre es satifactori llegir aquestes coses. Seguir tot el ¡desenvolupament previ i el dia de la marató a París, també va formar part d'aquesta aventura. Cuida't i a seguir copsant reptes també

I bé, no podia despedir el fil, sense recuperar mai millor dit el fil, el fil musical, que sempre m'acompanya. Vaig passar 3 setmanes a Austràlia, i temps vaig tenir d'entrar en contacte amb la vida australiana, així que, que millor que una banda de Melbourne per donar-li musicalitat a aquesta part final de la história...



Ens veiem...

Buenos días /buenas tardes

Yo también me uno al sentir de "Kilometer" (que no tengo el gusto de conocer, ni tampoco hasta hace poco su nombre) en relación con el gran acontecimiento que tuvimos la oportunidad de participar en el Campeonato Mundial de Masters y de paso en la 24a Maratón de Sydney por medio de una invitación que nos llegó desde la organización

Mi comentario es breve, empezando porque no hago la gran preparación que hace Kilo pero evidentemente la ilusión está asegurada.

Es realmente una gran experiencia en todos los sentidos, fuimos recibidos como grandes atletas (élite, diría yo), con muchas posibilidades (cita previa recogida de dorsales (2: uno reflejaba los datos de la maratón y el otro con los datos de grupo de edad y procedencia) regalo de camiseta, mochila, manguitos,etc. Aparte de lo que repartian en la feria (para mi un poco justa de espacio pero llena de stands y curiosidades.
A la tarde del viernes, el fabuloso paseo en barco por la bahia de Sydney con una elegancia sinigual (copa inicial, canapés y parlamentos) Además, tomar fotos desde el barco con otra dimensión del atardecer.

El sábado por la mañana y delante de la Gran Opera de Sydney una foto familiar de los participantes. Otra buena experiencia.

El día "D", un gran madrugón a las 4 am tomaba el metro desde la estación central (debido a la gran cantidad de gente que debía acudir (aparte de gratis) ampliaron la frecuencia de paso y la verdad muy bien. Una vez llegados a donde estábamos convocados "North Sydney Oval" tuvimos un cafecito/Té, plátano, barritas, agua y algo más, que sentó de maravilla con el frio (sensación de 2ºc) y viento. Y luego, en marcha: 42,200 km para correr, sentir, soñar, pensar y disfrutar de esa gran experiencia. Para mi, mejor de los experado... (pues mi entreno habia sido bastante pobre y mis rodillas se quejaron en los 2 meses previos pero el día de la carrera se portaron estupendamente)

Y como colofón final, la fiesta de despedida y entrega de premios en un gran salón de un hotel céntrico, nuevamente con bebida, canapés, parlamentos y entrega de medallas a cada 1º,2º y 3º de cada categoría con una música genial incluso para bailar.

De España, acudimos 70 personas a la Maratón de Sydney (49 hombres y 21 mujeres), empezando por la categoría de 25-29 años hasta 75-79 años) en los diferentes eventos no me encontré con ninguno...
Sólo saqué la estadística de las mujeres:
Por edades (Maratón)
• Ranking Spain Femenino (25-29): 4
• Ranking Spain Femenino (30-34): 2
• Ranking Spain Femenino (35-39): 2
• Ranking Spain Femenino (40-44): 1
• Ranking Spain Femenino (45-49): 3
• Ranking Spain Femenino (50-54): 3
• Ranking Spain Femenino (55-59): 4
• Ranking Spain Femenino (60-64): 1
• Ranking Spain Femenino (65-69): NO hay nadie
• Ranking Spain Femenino (70-74): 1 (Luz Marina)
• Ranking Spain Femenino (75-79) y (+80): NO hay nadie

Para el Campeonato eramos un total de 1800 invitados y desde España 22 personas (12 hombre y 10 mujeres).
Y es sorprendente ver que no sólo acudieron los más jovencitos (+40) sino tambien los más "masters" (+80).
Es cuando uno se da cuenta que no hay edad para lo que a uno le gusta.

Los números son los siguientes por participación no por tiempos de finalización
Mujeres: 10 (Campeonato)
• Ranking Spain Femenino (40-44): NO hay
• Ranking Spain Femenino (45-49): 2
• Ranking Spain Femenino (50-54): 3
• Ranking Spain Femenino (55-59): 3
• Ranking Spain Femenino: (60-64): 1
• Ranking Spain Femenino: (65-69): NO hay nadie
• Ranking Spain Femenino (70-74): 1
• Ranking Spain Femenino (75-79) y (+80): NO hay nadie

Hombres: 12 (Campeonato)
• Ranking Spain Masculino (40-44): 1
• Ranking Spain Masculino (45-49): 3
• Ranking Spain Masculino (50-54): 4
• Ranking Spain Masculino (55-59): 3
• Ranking Spain Masculino (60-64) NO hay nadie
• Ranking Spain masculino (65-69) NO hay nadie
• Ranking Spain Masculino (70-74) NO hay nadie
• Ranking Spain Masculino (75-79): 1
• Ranking Spain Masculinop (+80): NO hay nadie

Por último felicitar a Kilometer por su tiempazo y agradecer a todos con los cuales compartí este gran logro.

Un abrazo y hasta la próxima.

Luzyan54 todo un lujo poder correr en la otra punta del mundo.
Eres una fenómena.
Enhorabuena y gracias por compartir las estadísticas!!

Felicitats Luzyan54 i Kilometer! Sou pura inspiració. Espero que la recuperació estigui anant per bon camí i aviat ens retrobem en curses i ens expliqueu els vostres entrenaments.

Congratulations Sydney Marathon Finishers!

Enhorabona, Luzyan54 i Kilometer!!
Ja fa 10 anys que la vaig córrer aquesta marató (collons, sembla ahir ), i en guardo un bon record.
Espero que us hagi agradat, i que hagueu pogut aprofitar el viatge per poder voltar una mica pel continent.

Si, muy guay
Gracias Jorfer, Fandes y Josep80