2024 Abbott World Marathon Majors Wanda Age Group World Championships – Sydney

Kilometer

M'acabo d'entretenir a llegir el teu fil i sento profunda admiració per la teva tenacitat i capcitat. Espero que puguis mantenir el ritme els dos mesos que queden perquè mereixes viatjar a Sidney en les millors condicions per afrontar el repte. L'estiu és durissim per entrenar.
Molts ànims! Et seguiré llegint.

Jorfer, Dennis Teuling, de tot cor moltes gràcies:hearteyes: . Els vostres comentaris i ànims són els que em mantenen en lluita, per que està sent difícil combatre física i mentalment tot el que em rodeja en aquesta preparació. Ja no es tant les molèsties o dolors que puguem tenir i que e intentem mantenir a ratlla. El descans, es complicat, i sovint deficitari, i la calor i la humitat apreten de valent i tot plegat et fa trontollar físicament i et fa ballar el cap una mica. Per altre costat, tampoc hi ha per tant en l’apartat de força nois...però si que crec que m’aporta, que em fa sentir millor i amb més seguretat i em distreu una mica de córrer. Seguirem treballant...


Gorka, sempre que et veig pel fórum, em venen els records de Chicago 2016 , com passa el temps. La admiració que comentes és mútua, per que jo no sé com em queixo i ploro tant, veient com t’enfrontes tu a totes aquestes coses des de fa ja molt temps i sempre estàs allà lluitant i batallant. Admirable, un exemple...


Nois, hem tancat ja la setmana 8. Hem passat la meitat de la preparació. I estic content per això, però no satisfet. Estem patint per moments i això vulguis o no, genera un clima de desconfiança, que voldria desterrar del meu cap, però a hores d’ara no puc. Anem a veure com ha anat la setmana i us explico. Hem superat ja els 800 km, i ja podem afirmar que un 50% del treball ja està fet...Hem tancat la setmana amb una mica més de 100 km, però ens han faltat km i ara explicaré per què.

Dilluns , dimecres i divendres vam rodar dintre del que estava establert. Uns dies vas més fluid, altres costa més però sempre acabem complint. Aquí les sensacions em son reconeixebles. Cada dia sortim ben d’hora, però tot i així ja estem per sobre dels 20º, i amb humitats entorn al 90% i això és deixa sentir . Arribem a casa, xop, però que ben xop. Si com el garmin diu, ens estem aclimatant a la calor, arribarem a Sydney, plenament adaptats la veritat. Dimarts, dia 16, dia de qualitat i de sèries per excel·lència. Tocava dia dur, un 5 x 2000, R: 1:30. Ens va faltar un pluset aquell dia. Lluita i entrega no va faltar, però ens va faltar un puntet més (7:09 – 7:09 – 7:03 – 7:07 - 7:05) , a 3:33/ km de mitjana. Dijous dia 18, altre dia de qualitat, un controlat de 12 km, amb certa irregularitat, en el que vam saber tirar d’ofici, i saber recomposar-nos en la part final, per quadrar el temps a 3:49/ km.


Fins aquí tot acceptable, però divendres , teníem un assumpte ineludible, doncs era el meu aniversari , 47 anyets...i això, sabia que marcaria el cap de setmana. El cap de setmana el vam passar fora la meva dona i jo i això suposava afrontar la tirada si o sí dissabte, empalmant amb la resta de la setmana. Mirant-ho potser més fredament, no sembla tant, però realment va ser una mica desastre. Tot i començar força bé i anar fent, mica en mica la calor i la humitat anaven fent. No m’acabava de sentir còmode. Els airbuds es van començar a desconnectar un cop, un altre , i entre tot plegat, em vaig acabar desconnectant. Afegint-hi que cap al final la panxa també se’m va regirar i em va entrar descomposició ...una merda...mai millor dit. Així que al final vaig optar, per una solució lògica que potser era la que tenia que haver pres abans d’arrencar el crono. Vaig arribar fins a l’1h30 (que és que tocava a fer a finals d’aquesta setmana), i la tirada de 2h15, la deixo per al proper diumenge, on espero arribar més còmode i descansat amb el dissabte per mig. Serà dur i pesat, però al cap tinc ganes i desig de batalla. Això si, haurem de veure com arribem, que la setmana 9, en la que entrem té miga de la bona, començant per un 12 x 1000, R: 1:00, que toca demà dia 23.

Toca venir-se amunt, treballar força amb el cap per continuar tirant endavant això. Vamos !!

Kilo no passa absolutament res pel canvi d’una tirada i ho saps i més a vuit setmanes vista de l’objectiu.
El suport familiar és bàsic i anys es celebren un cop a l’any. Així que ben fet

Felicitats kilo! Qui arribés a la teva edat amb aquestes ganes de batalla. Motivació per cuidar-nos el màxim possible... I bona pinta la teva en aquesta primera meitat de la preparació. Ànims amb la segona!

Jorfer, la veritat és que en el fons ho sé, però com que no m'agrada improvitzar, em va quedart aquell resgust amarg. Però la setmana en marxa, sembla anar bé i diumenge crec que podem arribar amb la moral recuperada per afrontar el treball que no vam poder fer

Fandes, moltes gràcies. Trobo moltes históries, molts perfils inspiradors com per a no seguir batallant i cuidar-nos per intentar-ho un i altre cop...Per cert la meva estimada família m'han fet un regal, del que ja estic fent un bon us i en continuarè fent. Era un dessig, però no ho acabava de veure clar, però amb l'arribada del meu aniversari ho hem pogut dura terme. M'han regalat les malles Katana de Hoko, que són unes malles de cames completes, de la línia criogènica de Hoko. Vaja que les trec del congelador després d'haver-me apallissat, i em deixen les cames ben relaxades i congelades. Com noves...

No voy a comentar tus gustos musicales pero la preparación para la maratón de Sydney tiene buena pinta.
Teniendo en cuenta el perfil de la maratón, ¿estás haciendo algún cambio en la preparación con respecto a otras preparaciones del pasado?

Bones nois….ja tornem a ser per aquí. Ostres, volia posar-me abans, però sorprenentment per a mi, estic tenint més feina de la que pensava i costa trobar el moment per a poder fer la crònica setmanal. Doncs vinga, comencem...


Aurelian, bona pregunta. Mira, ja fa temps que crec que cada preparació té els seus condicionants, el clima, la meterologia, la localització dels entrenaments....així que en principi sempre utilitzo la mateixa base, el mateix pla, però clar, cada vegada és realment per mi una història diferent. Sé que podríem pensar, que com que Sydney té un perfil irregular, fora bo valorar fer algun entrenament de rampes, pujades i tal...però francament la majoria dels meus rodatges ja tenen aquests desnivells i amb això crec que em val, igual que en el passat m’ha servit per NYC, Boston o la més recent, Atenes l’any passat. Jo crec que el que ha pogut canviar en aquesta preparació, és que hi ha, segurament més treball de força i core que en les anteriors. Crec que serà molt important estar fort de cos (i de cap), per afrontar aquesta marató i més venint lluitant contra problemes físics des de molt abans de començar la preparació. Un altre aspecte, que m’està fent patir per moments, però que m’està servint d’aclimatació al que ha de venir, és la climatologia. L’hora prevista de sortida de la marató és a les 6:00, que aquí, és la meva hora, sense dubte. Però m’estic trobant amb unes temperatures cada dia, per sobre dels 20º, a vegades amb humitats per sobre de 80%, i en relació a altres preparacions, si que es cert que no havia afrontat aquestes temperatures als ritmes que treballo. La més recent, Atenes, l’any passat, a aquestes alçades de preparació (setmana 10), estàvem a finals de setembre, dos mesos endavant, d’on estic ara, i francament es nota la diferència, però bé allà estem, lluitant amb el convenciment de que si passem això, podrem amb Sydney. Una altra cosa nova en aquesta preparació està sent, donar-li al foam roller un parell de cops per setmana i aprofitar ara el regal que m’han fet pel meu aniversari, les malles katana de Hoko (les criogèniques), que em deixen les cames força relaxades després d’una bona tralla.

Com deia, estem a mitjans de la setmana 10 ja, però toca parlar de la setmana 9, tancada diumenge amb 111,51 km, la més prolífica de la preparació fins al moment. Això ens té ja apropant-nos als 1000 km, que deurien ser revessats aquesta setmana, si tot continua anant bé. Els rodatges clàssics, de dilluns, dimecres i divendres, van anar prou bé. Mantenint la concentració, bon ritme i en general, bones sensacions. Remarcar divendres dia 26, on ens vam “escalfar” una miqueta, per que de nou (i feia temps que no), un altre cotxe de policia em va obligar a parar, i em van donar la monserga per haver trepitjat el voral de la calçada , en baixar de la vorera, per espai, no sé de 5-10 m, per que estan fent obres i havia un andami que m’obligava a passar per sota. En fi, sempre penso igual, osti, serà que no hi ha coses més importants a fer que atosigar a algú que està fent esport...

Deixem de banda això i anem al suc dea la setmana...Dimarts tocava l’entrenament número 50 oficial, el sempre exigent 12 x 1000; R: 1:00. Exercici llarg, però amb un molt bon regust de boca final. Potser el fet de que les sèries sigui un entrenament intervàlic, amb recuperacions, és més portable que la cursa contínua, és una reflexió que em faig...Sigui com sigui, la mitjana va ser sobre 3:26/ km (3.26 – 3:27 – 3:26 – 3:26 -3:27 -3:25 - 3:26 – 3:27 – 3:26 – 3:24 – 3:25 – 3:23). Dijous tocava enfrontar un nou controlat i aquí, ja no vam estar tant fí. També haig de dir que per circumstàncies vaig sortir més tard, i em vaig trobar en cada volta a volta amb alguna cosa, que si trànsit, que si vehicles aparcant, sortint, els casals de nens possant-se en marxa....No va ser fàcil la veritat i al final van fer-se els 10 km en 3:46/ km. Volia anar un pelet més ràpid peró ho vaig donar per bo.

Diumenge, vaig per la tirada, que hagués hagut de fer la setmana anterior. La vaig preparar amb molt de carinyo, descansant dissabte, intentant sortir ben d’hora, 6:30 a la CDLA i aprofitnat per per proves amb un 1 gel i beguda isotònica oficial de la marató. Però tot i començar molt bé i mantenir el tipus, la segona meitat se’m va anar fent cada cop més dura i vaig haver de treballar molt el coco per mantenir un ritme decent i complir mai millor dit decentment. Vam començar fent km sub 4, i al finals ens movíem sobre 4:20/ km. La calor i la humitat, vulgui o no, acaba notant-se, així que tornaré a afrontar la situació en les properes setmanes, però estic mentalitzat de que tot pot passar i hem de ser forts, física i mentalment. Al final 32,6 km a 4:09/ km de mitjana...millor no comparar. Però no ens hem fuetejat per això, és el que hi ha i hem de seguir lluitant...

Des de dijous de la setmana passada, he estat sol, el que en termes d’organització i preparació, doncs fantàstic, peró he enyorat la família (la dona, els nens), que tornaran ja demà, així que tancarem el post d’avuí amb una cançó, amb la que sempre penso en ells, sobretot en moments durs...

Admiro la teca perseverança i força de voluntat. Ho tens tot controlat.
Fins i tot, ja has provat el gels i sotònica de la marató. Com ho saps? Suposo que per un correu a l'organització no?

Endavant Kilo, endavant.

Amb gairebé tothom de tirades suaus o descans total, tu com sempre a mil per hora. Increïble!

Vaja tela (novament) la trobada amb els Torrentes d'aquí... quins criminals els maratonians

kilometer gracias por explicar y compartir con nosotros tu preparacion. He visto que hoy han publicado el recorrido con su perfil y buah.... tiene mucha tela pero seguro por lo que cuentas que estaras preparado para afruntarlo de mejor manera.

Kilometer, encara no havia llegit el fil i ja m’he posat el dia…impressionant, quina força de voluntat, autodisciplina, tenacitat… i menció especial per com treballes la força…d’on has tret aquesta rutina? De Guantanamo? 🤣
Pels mindundis com jo ets una inspiració 🙌 El meu entrenament invisible, a part del descans ,els estiraments i l’alimentació, també inclou llegir les teves preparacions.

Salut !

Nois, el meu últim post datava de la setmana 9, i ja estem a la setmana 13 ben avançada. Que ha passat aquí, doncs moltes coses, i per fer una avançada, adreçades amb salsa agredolça. No ha estat fàcil, ni física ni mentalment, per moments, però hem resistit i sense dubte, aquesta és una gran qualitat per afrontar una marató. Crec però que el concepte que més s’aplicaria en aquests moments, seria la capacitat de resiliència que hem tingut.

El proper dia 28, començarà l’aventura. La meva dona, els meus fills i jo mateix, el que ús escriu, agafarem el primer dels vols que ens ha de dur a Sydney. La marató, és el dia 15 de setembre, a les 6:00 am. Aquí ho tindreu en Prime Time, no us podreu queixar, a les 22:00 h, això si, de dissabte 14, ja que allà estan a +8 h. . Dilluns, dia 26, prometo fer un bon post, detallat amb tot el que hem viscut, i patit aquestes 4 setmanes. També us haig de dir, que he tingut dues de vacances i així, la veritat, és que es difícil escriure al fòrum.

Quan marxi cap allà, tot i que l’agenda serà frenètica per moments, aprofitarem que estem sortint de l’hivern austral, que el sol surt abans, per acabar de fer els últims entrenaments, per que clar, no estarem gairebé tres setmanes abans de la marató sense fotre ni brot. No es propi d’en kilometer, i no em sentiria tranquil a la línia de sortida el dia 15. Tinc pensat i projectat córrer a Sydney, Melbourne, Cairns, Port Douglas i de nou a Sydney, o sigui que, si no passa res, encara ens queden km a fer. A més ràpidament ens podrem aclimatar, a l’horari, a la meteo,...inclús podré fer els últims km de la marató unes quantes vegades, per tenir ben clar com serà acabar la marató.

Avuí volia escriure aquestes línies per explicar quatre cosetes i contestar-vos.

Jorfer, com sempre moltes gràcies. Encara tinc present allò que em vas dir a SQV, de que si no et fa res mal passats els 40, és que no estàs viu...i vaja si ho tinc present. Respecte a la beguda i als gels, vaig veure la opció d’un pack de prova a la web d ela marató i ho vaig provar, per tenir una idea. M’agrada més el que tenim per aquí, però no em va sentar malament, que era el que volia copsar sobretot.

Dennis Teuling, estimat, sense tu rondant pel fòrum, crec que tot seria diferent. Gràcies com sempre pel teu recolzament i les teves paraules.

Aurelian, deunidó, té un perfilat guapu...Però un ve d’Atenes, que deunidó, i ja hem estat NYC i Boston...així que ja sabem el que hi ha, i que no serà fàcil. De totes maneres, arrel del teu post, vaig voler quantificar el desnivell acumulat en la preparació i ostres, resultes que a hores d’ara portem més de 15.500 mt de desnivell acumulat, és a dir que cada setmana, n’acumulo més de 1.000 de promig. Ho dono per bo, tenint en compte el perfil, més que anar a fer entrenaments en rampes o similars...

RUNandWINE, moltes gràcies per les teves paraules. Per a mi, els vostres comentaris em resulten també gratament inspiradors. Em donen energia, són el meu suplement emocional. Respecte a les rutines de força...ja ja, la veritat és que he anant acumulant exercicis, per això, per això altre, per aquest dolor, per aquesta lesió, i sumant sumant...doncs aquí estem. Haig de ser fort, resistent, que el meu físic sigui fiable, si a més després puc connectar la velocitat que necessito més que millor, però cada vegada ho tinc més clar, haig d’estar bé, per poder respondre bé...

Nois, dilluns prometo passar-me de nou, al bel mig de dos entrenaments tela, abans de marxar, tirada de 2h15 diumenge i 12 x 1000 de nou dimarts...(això si, després última visita al fisio...). Seguim en contacte.

Kilo com sempre tot planificat fins el darrer detall.
Jo no sé si seria capaç de compaginar vacances amb la darrera part de l'entrenament d'una marató, però veig que, com sempre, ho tens tot sota control i planificat. Admirable i a gaudir del viatge i de les darreres setmanes que et portaran a posar la cirera al pasís.

Vagi per endavant, que m'hagués agradat passar-me abans pel fòrum, però l'activitat, per moments frenètica, ja abans de marxar (que ja us explicaré…), no m'ha donat gaire respir en aquest sentit, així que aprofito una estoneta, i us explico.

Hola nois. Escric aquestes lletres ara mentre volo de nou a Sydney. I és que porto per terres australianes, més de dues setmanes ja. Quan arribi al meu nou apartament, aquesta nit, intentaré connectar-me i enviar aquest escrit. Durant aquests darrers dies he anat llegint tot quan he pogut. Entre la diferència horària (+ 8h) i l'activitat i els viatges, no tenia gaire temps per a més. Encara que això sí, entrenar ho he fet ia més m'ha reforçat la meva moral, veure com les sensacions, temps i ritmes han estat molt millors aquí que a casa. La meteo ha tingut a veure, és clar, però tinc la sensació que a BCN estava patint molt, i s'escapar d'aquesta implacable humitat i calor, la forma ha rebrotat. Aquí he corregut a Sydney, Melbourne (a uns increïbles 8 graus algun dia), Cairns i Port Douglas, i ara em queda rodar un parell de dies suau i poc a Sydney de nou. Sumem gairebé 200 km a terres australianes, i crec que estic aclimatat com poques vegades. El moment s'acosta, i tinc pors, la veritat. Els quils es queixen molt. Ara sobretot l'esquerre, que no donava problemes, però un cop arribats aquí, tinc ser valent i lluitar, esperant que el meu cos aguanti, com ho ha fet fins ara.

Per a la família, és un viatge que no oblidaran. Els meus fills estan feliços i gaudint de tot. Amb la il·lusió que tots han posat, he de rematar la feina. Ara necessito el meu temps per plantejar-me l'estratègia a seguir. Conec bé el terreny, he supervisat àmplies zones del recorregut, i l'aclimatació a hores d'ara és més que correcta. Així que toca plantar-se a la línia de sortida ia córrer… Per cert, per a Espanya, que sapigueu que teniu la marató en prime time (22:00h). Per mi, serà a les 6:00 del matí. Res que no hagi fet ja a hores d'ara, encara que fins a la feta, mai una marató.

Amb aquesta història de ser Campionat del Món per edats, aquest dorsal 2174, té l'agenda atapeïda, cosa que resulta fins i tot emocionant. El divendres 13, tindrem una recepció en un creuer per la badia, per la tarda. Prèviament, al matí, aniré a l'expo, a les 10.00, segons he sol·licitat. Tenim doble dorsal, doble medalla final, guarda bosses específic, zona d'escalfament, recuperació, calaix específic… Dissabte, foto de grup a la meta, les escales de l'Opera House. I diumenge, després de la marató, recepció i party. La veritat és que ho vull gaudir tot, cada acte, cada minut, com l'experiència única que és per a mi. A la marató, buscarem també gaudir el màxim, encara que calgui patir una mica també.

Amb tot esperem tenir-ne una, el més dolça possible, ressaca de tot el dilluns, quan gaudim de l'òpera que ens hem reservat a l'Opera House, amb la family, just abans d'iniciar el viatge de tornada a casa…

Ja us explicaré més tard o més d’hora.

TCS Sydney Marathon

A gaudir!!!

I records a la Luz si la veus!!

Com vola el temps! Ja ho tens aquí Kilo, amb tot el que tu ho has treballat i afortunadament amb les millors sensacions en aquesta recta final. Molta molta sort, espero que puguis pencar-la aquest dia 15 com a tu t'agrada i el dia acompanyi.

Salut i kms!

Mucha suerte Kilometer, a disfrutar de la maratón

stream en directo:
9C y viento 24km/h

Gràcies per l'avís Aurelian