Marató de Viena 21/4/2024

Marató de Viena 21/4/24 Una marató agredolça

Faig una petita crònica d’aquesta marató per si pot ajudar algú en properes edicions...

PREVIA

Després de la marató de Barcelona vaig baixar el ritme d’entrenaments sabent que en 5 setmanes tindria una nova cita amb la senyora marató. Tan sols vaig competir la mitja del Pla del Estany que vaig gaudir força i vaig acabar en 1h54’

En aquest cas em plantejava un cap de setmana principalment turístic deixant en un segon pla la marató i sobretot, la marca.
Vam viatjar divendres i anar a la fira per la tarda. Estava bé sense res especial. Com a cosa a remarcar, el bon tracte envers els corredors.
Voldria explicar que la organització em va agradar força. Des del moment de la inscripció he rebut un munt de correus detallant molts aspectes que han ajudat a fer tota la planificació de la cursa. Així, vaig tenir coneixement molt exacte del circuit, de les animacions preparades amb detalls com incloure els noms dels artistes que col·laboraven inclosos membres de la filharmònica de Viena. Dissabte vaig rebre un mail advertint del fred que s’esperava pel moment de la cursa (4 graus a la sortida) amb consells molt útils.
Dissabte dedicat a passejar tot el dia per aquesta monumental capital amb pluja per la tarda. Fins i tot vam coincidir amb una manifestació curiosa pro legalització de la marihuana..

Diumenge sens pluja però amb fred. Després d’un bon esmorzar, vam prendre el metro per arribar a la zona de sortida. Només per comparar amb altres maratons dir que el dorsal servia com a passi pels transports per tot el dia. Així mateix, van informar que havien contractat 30 treballadors extres perquè el temps de pas fos més freqüent .

A mi m’agrada molt el fred per córrer i vaig posar-me la samarreta de tirants amb guants i buff. Hi havia gent molt abrigada i els calaixos força plens. Vaig entrar en el meu calaix sense pressa i vaig veure que estàvem junts els de la mitja, marató i marató de relleus. En total, més de 40.000 corredors.

MARATÓ

Sortida puntual amb la música de Strauss de fons amb els vals del Danubi blau. Precisament en el primer km hi havia el pont per travessar el Danubi. Vaig una mica encaixonat però decideixo prendre-ho amb molta calma ja que no tinc cap pretensió de marca.
Després de veure la famosa noria del Prater enfilem uns kms pel parc adjunt on veig que també estan marcats el kms del segon pas per aquesta zona.
Ara ja vam més còmodes i em trobo força bé. Després del pas pel km5. (temps parcial 27’34) sortim del parc i prenem la vora d’un canal on hi ha més animació. Al km 9 girem per prendre el Ring. Passo el km.10 (parcial 27’35) i ja penso en la trobada que tenim al km.11. M’aturo un moment i em prenc el primer gel i un powerade mentre em trec el buff i els guants ja que ja estic escalfat..

Anem cap a la zona del palau de Schönbrunn en un tram que fa pujada i passo el km.15 (temps 28’57)
Després del km. 16 girem i tornem cap al centre de la ciutat pel carrer Mariehilfer, el carrer més comercial de la ciutat. Aquí fa baixada però està massa atapeït per gaudir-la. Anem cap a la zona d’arribada i passat el km 20 (parcial 29’33) ens deixen els corredors de la mitja i continuem compartint la cursa amb els corredors dels relleus.
Poc després passo la mitja marató en 1h 59’49 i ja soc conscient que no baixaré de les 4 hores .... Les meves sensacions son bones però no em veig millorant la segona part.
Ens allunyem del centre anant per un barri força animat fins que passat el km 24 tornem a prendre el voral del canal. Passo el km.25 (parcial 28’30) i després del km. 26 sento un corredor que ensopega i cau darrera meu. Just tinc la parada amb la family i els hi comento aquest fet.. Em prenc un altra powerade i ja ens acomiadem fins a la arribada.
Després del km 27 tornem al parc del Prater que ara farem de punta a punta. El km 30 ( parcial 29’08) està a tocar del estadi de futbol i em trobo força sencer. Aquí hi ha una anada tornada que es fa una mica pesada encara que sempre es agradable veure els altres corredors. Ja de tornada passo pel km.35 (parcial 29’08).
Ara enfilem una altra carretera que dona al parc i em fixo que l’asfalt està molt irregular per lo que vaig molt atent. Igualment en algun avituallament el terra està ple de gots i de pells de plàtan!!! Tan costa tirar-ho fora del circuit?!!

Passat el km 38 girem ja per anar cap el centre i la meta. Crec que em relaxo... i que passa quan et relaxes massa? De cop em trobo caient i aterro donant-me un fort cop al pòmul que em fa molt mal. Dos corredors m’ajuden a aixecar-me i els hi dic que estic bé. Un noi del públic em dona una ampolla d’aigua que li agraeixo molt. Com que em trobo bé, decideixo acabar la marató encara que sigui poc a poc. Em noto un bon nyanyo al pòmul i la mà em queda vermella perquè tinc una mica de ferida. També tinc ferides al braç i a la espatlla ... Passo el km 40 amb un parcial de 30’37...
Cada vegada hi ha més públic animant i em miren amb cara de sorpresa. Se m’acosta una noia dels sanitaris amb bici i em pregunta si estic bé. Li dic que sí i em diu que vagi poc a poc. Al principi de la recta d’arribada veig a la meva dona i fill i m’aturo per explicar que estic bé. Son força lluny i no m’entenen encara que em veuen la cara estranya...

No puc gaudir de la recta final i acabo en 4h 05’15 (parcial 14’13) , o sigui que no he perdut gaire per la caiguda! En la classificació del M65 estic el 28 de 92 arribats.

POST MARATÓ
Sense temps per recollir la medalla, els sanitaris em condueixen a una carpa on m’atenen de seguida. Apareix un metge (Ricardo) que parla espanyol (amb accent alemany). Li dic que em trobo bé i que no em fa mal res important. Mentre em van curant les ferides dues noies, un altra em pren la pressió i després em punxa per treure’m sang ... El metge em diu que m’enviaran al hospital per assegurar que no tinc cap fractura. Em deixa el mòbil i puc contactar amb el meu fill i li dic que estic bé però que aniré al hospital. El metge li acaba d’explicar la situació i queden que passaran per la carpa. Apareix un altre metge que em parla amb italià, no puc estar més ben atès.. Em donen un sucre i un aigua.
Li dic a en Ricardo que em sap greu que m’he quedat sense medalla i em treuen el dorsal i torna en un moment amb la medalla. Quedem que li donaran als meus familiars.
Vaig pel meu peu fins a una ambulància i marxem fins arribar a un hospital universitari enorme. M’acompanyen fins a la sala de espera d’urgències i parlen amb una metgessa. S’acomiaden amb un “All the best”. Veig que ja son les 2 de la tarda.
Començo a observar que molts dels que estem aquí venim de la marató. Davant tinc una noia rossa amb el dorsal ple de sang i amb el nom de Laura Isabel. Li pregunto si es espanyola i em diu que es alemanya.
Poc després apareixen dues corredores japoneses que veig que parlen alemany. Una d’elles es poliglota ja que inclòs em saluda en castellà amb l’habitual reverencia del seu país. Una estona després arriben la meva dona i fill i ja em quedo tranquil. La única pega es que no els hi han donat la medalla...
Va passant la estona i apareixen nous corredors, pacients i finalment un pres que va emmanillat i acompanyat de dos policies...

Finalment em criden i després del habitual interrogatori m’expliquen que em faran radiografies del braç i del pòmul. Torno a la sala d’espera i començo a tenir gana.. La primera radiografia no triga gaire i qui me la fa m’explica que també es corredor i que hem tingut sort amb el temps ja que una setmana abans estaven a 28 graus...
Després d’una nova espera em porten en camil·la a fer la radiografia de la cara. Quan torno, veig que un dels corredors està ja amb la cama enguixada.
Finalment em criden a la consulta i el metge chief em diu que tot es al seu lloc! Em fa una recepta d’antiinflamatori i antibiòtic. Son quasi les 6 de la tarda i sortim cap al hotel. Dutxa ràpida i anem al restaurant on el dinar post cursa s’ha convertit en dinner..

Les conseqüències de la caiguda son que tinc mitja cara morada, que poc a poc va baixant pel efecte de la gravitat. Les rascades es van tancant poc a poc... Ara tinc que curar el cap i digerir aquesta experiència.

Sembla que és una marató ben cuidada per la seva gent! Gràcies per la crònica Tiny. Felicitats per una nova marató i desitjant que tal i com et van dir a urgències, tot hagi quedat en un gran ensurt!

Renoi Tiny. No se si felicitar-te per la marató, per qué no tens res greu de la caiguda o pel teu temps; o donar-te el pésam pel tema de la medalla.
El que està clar es que et van tractar molt bé i van estar per tú en tot moment.

Enhorabona i a per una altre !!!!!

Deu ni do Tiny quin ensurt, per sort només queda en això un ensurt i a la llarga serà una anècdota, però està clar que la mala estona no te l'ha treu ningú.

Enhorabona per aquesta nova experiència i la crònica compartida.
Segur que ja tens en ment la següent. No pares crack.

Ànims i una abraçada.

Lluís, tot i el ensurt i el final tan mogut, gran cursa. Enhorabona!! Segueixes controlant perfectament els ritmes i la distància. Gràcies per la crònica.
Fantàstica l'atenció que vas rebre, i de form proactiva. Un 10. Jo vaig caure a la marató de Luxemburg, amb conseqüències semblants a cara, braços i mans, i encara és l'hora que algú em pregunti què em passa.

Tiny m'encanta els teu relat malgrat l'ensurt final. Enhorabona

Caram Tiny, quina aventura. Enhorabona per la nova marató al sac. Quantes en portes? Hi ha uns quants Correcats que feu maratons com aquell qui va a buscar el pa 🙌🙌🙌.
Me n’alegro que al final la caiguda quedés en un ensurt.
Gràcies per la crònica.

Salut!

Ostres Tiny, quin final!

Sort que no va ser res i que tot va anar bé. Pensa que ja tens una anècdota més que explicar!

Ànims i enhorabona pel resultat!!

Moltes gràcies pels ànims!

A mida que passen els díes es van esborrant els pensaments negatius...

fandes Gràcies per la felicitació. Una marató molt recomendable junt a una gran ciutat

mario.cat Gràcies per les teves paraules. Sobre el tema de la medalla: Van enviar un correu el dia després de la marató amb un enllaç pels corredors que havien perdut alguna cosa. Vaig explicar el cas meu amb la medalla. Em van contestar que els diguès la meva adreça i que per descomptat m'enviaran la medalla. En principi arribarà la setmana vinent

Jorfer Tens raó en que al final quedarà com una anècdota. Inicialment no tenia ganes d'escriure la crònica, però finalment vaig decidir que millor tenir crònica d'una marató complicada.

Josep80 Gràcies! Lo de controlar el ritme ho deixem per un altra día ... Per cert, no vaig comentar que el primer classificat de la categoria M65 va ser un frances que va fer 2h 59'58

Sergi42195 Gràcies! Intento explicar la meva vivència i si pot ajudar, ja estic content de publicar-ho.

RUNandWINE Gràcies! En el meu cas intento participar en menys curses de 10K per donar prioritat a les maratons. La de Viena va ser la 27ena.

sandmann Es clar que al final serà una batalleta més... Felicitats per la teva marató d´Empùries que tampoc devia ser fàcil!

Ostres Tiny... quin greu!

Però, ehh, això no és fa ehhh.
Ens mereixem com a mínim una foto de la teva cara post cursa, oi?

Quin tracte a l'Hospital, mare meva!
Semblaven honorats amb les vostres visites, com autèntics maratonians.

Enhorabona per una altra marató, que malgrat tot has acabat en un bon temps.

Espero que et recuperis aviat!!