Moltes gràcies a tothom!!
Us comparteixo la crònica de la trilogia del 2024:
TÍTOL:
LXVI: TRILOGIA MARATONIANA (III PART) DEDICADA AL MEU AMIC XARLIE
DADES:
15/12/2024
GENERALI MARATON DE MÁLAGA
03:14:26 (1:36:39/1:37.47) +1´08”
CALORIES: 3411
PULSACIONS MITJANES/MÀXIMES: no ha funcionat el pulsòmetre la cinta està espatllada
PARCIALS/TEMPS/POSICIÓ GLOBAL/CATEGORIA
KM 10 46:04 ritme 4:41 (00:46:04) 1564/21
KM 15 22:46 ritme 4:38 (01:08:50) 1530/18
MITJA 27:11 ritme 4:37 (01:36:39) 1492/17
KM 30 39:37 ritme 4:35 (02:17:02) 1342/15
KM 39 43:58 ritme 4:39 (03:01:00) 1209/11
META 13:26 ritme 4:37 (03:14:26) 1212/12
POSICIÓ GLOBAL 1212/5737 arribats
PALMARÉS PARTICULAR: 15/66
PALMARÉS PARTICULAR MARATÓ MÀLAGA: 2/2 ( ANYS 2013/2024)
EQUIPACIÓ I ALIMENTACIÓ EN CURSA
Dos rellotges, samarreta Inverse CoRReCaT de tirants, calçotet Saxx, malla CoRReCaT, mitjons correcats, mitges compressport i bambes saucony endorphine speed 4.
Esmorzar a l’hotel a la habitació: entrepà pernil salat Enrique Tomas i dos donuts.
En cursa: cinc càpsules de sals (kms 0/10/20/30/35), dues càpsules de cafeïna (17/23) i quatre gels els Maurten dos sense cafeïna (14/21) i dos Maurten amb cafeïna (28/34). Només he agafat aigua els avituallaments i he anat pràcticament tota la marató amb una ampolla d’aigua a la mà.
ENTRENAMENT, ALIMENTACIÓ I PROVES TEST
No he fet cap prova test específica i he menjat el que m’ha donat la gana, però controlant la ingesta de dolços (xocolata i donuts bàsicament).
L’entrenament tipus han sigut cinc dies setmanals, amb sèries en grup els dijous a les pistes de Cornellà amb el grup Jb o al Canal Olímpic quan per motius logístics o laborals no podia.
Des de l’estiu estic llegint i posant en pràctica el mètode Maffetone que es basa en rodar el 80 per cent del temps en Z1/Z2 cardíaca per a acostumar al cos a cremar greix i tirar d’aquesta font d’energia als entrenos i a les curses llargues. És un procés llarg i que requereix molta paciència per aquest motiu aquests entrenaments al Strava a ritmes lentíssims. També és una forma d’evitar lesions i cansar-se menys en els entrenos rutinaris.. Les tirades les he fet progressives arribant un parell de vegades a 32 kms.
Totes les setmanes he anat al gimnàs(alguna he fallat) on he fet un entreno funcional millorant la força i la flexibilitat. També he anat cada dues setmanes al fisio per a fer massatge de descàrrega.
MOTIVACIÓ
La motivació és intentar fer durant el 2024 tres maratons sumant els seus temps i no passar de 10 hores, ja que aquest any compleixo 60. Les tres triades són: Sevilla, Barcelona i Màlaga. A banda he tingut una motivació extra amb la dedicació d’aquesta marató al meu estimat amic Xarlie que no està passant una bona època.
LA MARATÓ
Aquesta vegada he fet la marató amb els amics Camilo i Dennis, dos provats fondistes amb experiència en ironman i ultres, així que amb un bon fons d’armari per a la llarga distància. Amb el currículum de tots tres i amb una bona climatologia els subs 3h15 eren de calaix si tot passa amb normalitat. Jo sóc conscient en tot moment que ells dos tenen un punt més de forma a banda de més joventut, així que jo no tinc intenció d’anar als ritmes d’ells en cap moment.
Quedem al carrer Larios i baixem plegats cap a la sortida ja amb l’equipació posada doncs cap dels tres vam utilitzar el guardarropia. Tenim bona temperatura i baixem amb tranquil·litat cap a la zona de sortida on tenim molt ambient i 17000 persones doncs la sortida de la mitja i la marató és simultània.
N’hi ha molts calaixos per temps i nosaltres estem al tercer o quart no recordo entre la gent que vol fer de 3h a 3h15. Durant l’espera arriba al nostre costat la enciclopedia humana de casa nostra, el gran Daibit, que també té la intenció de fer 3h15.
La sortida és densa però de seguida es pot córrer còmodament encara que alguna gent et passa a tota velocitat i fent zigues zagues. Nosaltres tres vam pactar fins al km 4 anar junts doncs el perfil és ascendent i no cal cremar forces abans de temps i així ho fem. Passat aquest punt Camilo marxa en busca del seu objectiu que és baixar dels 190 minuts. Dennis i jo anem junts, a vegades en paral·lel, a vegades cinc metres davant meu però pràcticament junts.
Per aquest tram passem pel tram del port amb el famós Far de Màlaga on trobem uns dos-cents metres de llambordes molestos però suportables. Per qui se’n va al cap a maratons com les de Roma o Firenze on n’hi ha moltes. Com és un tram d’anada i tornada busquem al Camilo però no el trobem. Portem les quatre llebres de 3h15 davant nostre i sempre dóna la sensació que van més ràpid del que toca doncs en tota la cursa no els vaig veure.
A poc a poc ens apropem a la mitja marató i utilitzo al Dennis com comodí per a aguantar-me l’ampolla d’aigua mentre intento treure les càpsules de la bossa de plàstic que vaig utilitzar per portar-les (un rotllo). Un cop digerida la capsula de cafeïna en aquest cas, en Dennis marxa cap endavant en busca del Camilo i a partir d’aquest moment ja faig tota la marató sol, encara que tinc molta estona a la vista al Dennis que em serveix com referència a les llargues rectes, sobre tot un cop passada la mitja on el volum de corredors ja és menor.
I ja arribo a la mitja amb un temps excel·lent per sota de 1:37 fet que em dóna ales per a continuar. Durant aquesta marató no m’he dedicat a fer càlculs de si porto segons de més i de menys, he buscat els parcials entre 4:30/4:37 com ritme de creuer. Faig anàlisi i em trobo bé, bastant sencer i això que he dormit fatal a l’hotel però els pensaments negatius quan competeixo no existeixen en el meu cervell.
A partir de la mitja ja es pot córrer molt còmodament doncs la densitat de corredors és molt petita. El que sí que he observat a gent que amb dorsal de mitja va continuar fent la marató (per a aprofitar alguna tirada o per estalviar-se uns diners, país de picaresca). Sobre el km 29 em trobo al Dabit i el passo i m’anima. En aquest tram passem per un estadi d’atletisme i m’embalo una mica veient un parcial sobre 4:20 i freno de cop que encara queden més de 10 kms. En aquest tram vaig passant cadàvers i al·lucino amb la quantitat de gent que retalla en tots els revolts pujant per les voreres o per on calgui. Felicito públicament els que van per on toca que som absoluta minoria.
Des del primer moment podem córrer bastant còmodament i la idea és anar a 5:30/37 per a intentar baixar de 3h15. Les llebres les tenim sempre endavant i mai els passarem servint-nos de referència. En aquests primers kms correm agrupats tots tres i sentim crits d’ànims de coneguts i amics sovint, fet que et dóna ales per a continuar.
Quasi sense conscient arribo al 35 i miro el rellotge i veig que porto 2h 40’ 16” i començo a fer càlculs i veig que si baixo de 5’ fins la meta baixo de 3h15 que és el meu objectiu del dia.
Incoscientment aixeco una mica el peu doncs sé que en aquest tram tenim unes pujadetes que poden fer mal i decideixo baixar el ritme de creuer a 4’45/50 i intentar gaudir de la marató i recollir cadàvers. De cop en aquest tram deixo de veure al Dennis i trobo un pantaló fosforit familiar i una samarreta correcat i resulta que és Camilo i en Dennis l’ha passat. Penso està patint i encara l’agafaràs però no, de cop torna a desapareìxer pels carrers del casc antic i ja no els veuré fins l’arribada.
En aquest tram final n’hi ha molta animació i ajuden amb les palmes a continuar. Finalment carrer Larios gir a l’esquerra i ja veig les diferents pancartes d’arribada miro el rellotge i supercontent miro el cel, em recordo del meu pare i dono gràcies a Déu per ajudar-me un cop més a fer la marató. En aquests moments també em venen al cap molts entrenos fets ritmes lentíssims i que, en el meu cas, han donat fruits aconseguint fer la marató més ràpida des del 2020 quan vaig fer la marca personal a Sevilla abans de la pandèmia (3h06’54”).
I passo la meta on em trobo de seguida al Dennis i al Camilo i tots tres ens donem una abraçada enorme, donem uns crits i estem eufòrics doncs l’hem aconseguit tots tres. Ha sigut una marató super, ben gestionada pels tres i en 90 segons hem arribat tots tres.
Una més al cor, al cap i a les cames.
VALORACIÓ DE LA MARATÓ
Immensament feliç de córrer de nou una marató.
I ara donar gràcies a:
Glòria per a aguantar-me durant tota la preparació;
Al Kiko per fer aquests massatges de descàrrega que em van de perles;
A Gustavo pel seu savoir fer al gimnàs;
Al senyor Maffetone personalitzat en l’assessor Jesús Suárez i el seu grup de r4t.team on m’han orientat i aconsellat en aquesta nova forma d’entrenar.
Al contacte quasi diari i motivacional amb el Oscar, Rafa, i Charly.
A tots els amics dels grups de washapps i I a totes les persones que m’heu felicitat a les diferents xxss aquests dies.
Propera parada, la marató de Barcelona en busca del sub 3h 10…
Continuem!!
PD Foto amb el Camilo i Dennis feta pel fill del Camilo
TEMPS FINAL DE LA TRILOGIA:
3h 18’ 11 + 3h 17’ 31 + 3h 14’ 26” = 9h 50’ 08”
Temps sobrant 0h 9’ 52”
Repte aconseguit.
Conclusió: si pots i tu creus, pots.