Crónica Maraton Praga 2026
Del Revés: marató
Tot el procés d’una marató, entrenaments i cursa, podria ser en si mateixa una seqüela de la
pel·lícula de Pixar. Un procés guiat per les diferents
emocions segons el moment: l'Alegría, la Por, l'Ira, el Fàstic, la Tristesa i l’Ansietat, on des del centre de control de la ment, sembla que les emocions ens aconsellen en cada moment i fem cas o aconseguim que una altra prengui el control.
Marató número 12. Els entrenaments específics comencen a principis d’any i van de forma correcte però amb certa
Decepció ja que esperava notar estar en millor forma, amb el Norwegian Singles Method adaptat, em trobo còmode fent 5 dies a la setmana, ser constant i sense molèsties és la prioritat. L’única cursa: La Mitja de sa Pobla 1h31’55 sense acabar de fer “tapering” específic i amb vent.
Les últimes setmanes
l’Optimisme i l’Alegria prenen el control i viatgem el dijous, un dia abans del que m’agradaria però al ser festiu el divendres, ens hem d’adaptar. La meva dona no coneix Praga i organitzo el divendres i el dissabte el matí per fer algo de turisme però amb
Prudència i sense patejar en excés. La temperatura ha anat pujant cada dia i la previsió pel diumenge no és la ideal per córrer una marató a tope.
Dissabte a la tarda estic més
Nerviós del normal, especialment per decidir quin ritme fer el dia de la marató. Per una banda em fa
Ràbia que una bona preparació es perdi a causa de la temperatura i m’intento auto convèncer de que no serà per tant. La
Prudència diu que tocarà sortir a disfrutar-la i oblidar-me del temps. Arribo a un acord amb totes les parts a un terme mig (potser no tant) de forma que surti sense arriscar, conservant al principi i anar veient.
La primera idea de fer parcials de 5km en 22’45 (4’33/km) pasa a saber que he d’ajustar més cap els 23’00 (4’35) o 23’45 (4’45), és a dir marató entre 3h14 i 3h20. Ja veieu
quina part va guanyar i potser no era la més assenyada, jejeje.
El dia de la marató m’aixeco a les 5:00, ja clareja bastant (es noten les 2h cap a l’oest de diferencia). No m’ho imagino com deu ser a l’estiu. Estem les afores però ben connectats amb el centre. A les 6:30 agafem el metro i a les 7 ja estic deixant la bossa (ràpid) i fent cua pel lavabo (no tant ràpid, però mitjanament fluid). Anem caminant cap a la sortida i ens despedim a la plaça, ja que per entrar als calaixos és molt estret. A mi m’ha tocat el D, l’últim que es “carreguen” desde la plaça, la resta han d’accedir per la par posterior del carrer. i a més a qui se li ha ocorregut permetre deixar passar turistes en l’altra direcció? A estones és
agobiant, alguna gent salta les valles per entrar als calaixos. Quan aconsegueixo entrar només queden 3 min per la sortida.
Amb la música de sortida, aviat ja caminem i el primer indici d’escalfament és 20m abans de passar per la sortida. Potser que hagués escalfat una mica abans?

Sobre les llambordes de la plaça i en fred és una mica incòmode. Trigo uns 3’13 en sortir, bastant fluït, petit esglaonet i encarem el primer carrer de la marató, pel que passarem entre el km12 i 13 i la recta final d’uns 700m. Els dos primers kms amb
Tranquilitat surten en 9’43 (4’51), decideixo no mirar el rellotge fins al km5, girem per encarar cap un del moments icònic, passar pel Pont de Carles... sense turistes, tu!

I tots en la mateixa direcció! Al sortir del pont (km2’7) comencem la volta de 10km que repetirem just al final.
Sense buscar-ho, els següents 3km surten ja en mode automàtic a 4’37 i passo el
km5 en 23’40”.
La Sensatesa em diu que ja està bé així, però en aquesta lluita mental també entra en joc un factor extern:
les cames. I aquestes estan entrenades a certs ritmes i de vegades també van
“a la seva bola” i si no les vigilo em fan un km a 4’25. Em freno una mica, és molt aviat i cal guardar forces. A part d’alguna petita punyeteta, el circuit és bo fins el
km10 i el paso en 46’27” (22’47” a 4’33)
Del km12 al km14, al tornar a passar pel centre son els kms de més “pujada” 14m i ajuden a controlar el ritme, passat el
km15 en 1h09’36 (23’09, a 4’37). Les sensacions no són les millors però no vaig forçant res.
La Intuició em diu que segueixi i faig cas. L’encerto: un parell de km després, ha canviat totalment i em noto fort i quan miro el rellotge al
km20 ho confirmo: 1h33’32 i parcial de 22’56” (4’35). Iniciem el primer anada i tornada de 5km, passant
la mitja en 1h37’29”, clavat a ritme de 3h15, però vaig recuperant segons. Ja es veu gent començant a patir una mica i para als avituallaments.
L’Optimisme i potser
una mica de Supèrbia s’apoderen de mi i inconscientment ni penso en avaluar el ritme. Segueixo tal qual, disfruto del recorregut totalment pla i bonic amb el riu al costat i faig un parcial de
22’42 (4’32) – 1h55’20 al km25
Creuem el riu, toca un altre anada i torna que inicialment temia i aquí segueixo a ritme, control·lant i de fet, poc abans del gir de 180º del km28 em fixo on estan les llebres de 3h15 i
la Il·lusió apareix pensant en que si continuo esgarrapant segons les atraparé a la part final. De moment
la Mesura també treu el cap i em diu que esperi encara a apretar, em noto amb forces i queda molt. El pas del
km30 en 2h18’27” (23’07 a 4’37).
Just a partir d’aquí, un seguit de baixades i pujades suaus, em fan baixar una mica el ritme, aguanto dignament fins al km33 per sota de 4’50 però
la Consciència de la realitat em fa veure que portem molts kms amb un sol de justícia i el cos ho nota. Als avituallament ja s’ha d’anar amb cura perquè qualsevol ja et pot parar de cop davant els morros. Jo no vull aturar-me, no em va gens bé i menys a aquestes alçades. Prefereixo un ritme constant i aquest va caient poc a poc
Km35: 24’36” (4’55/km) i 2:43’05”.
El Seny serà qui mani i tot i que normalment m’agrada acabar el millor possible i encara podria fer una marca entre 3h18 - 3h19 si lluito el ritme de 5’/km, però
l’Orgull de moment es queda a casa. Km40 en 3:10’01” (26’57”, a 5’23)
El final, encara una mica més lent, fins a arribar a la recta final on instintivament torno a accelerar un punt. Entro a
meta 3h22’07 (últim parcial en 12’06 a 5’30) amb una barreja de
decepció per no haver sabut ajustar el ritme però conscient de que avui no era el millor dia.
Diuen una marató normalment s’ha de fer amb
cap, cames i cor segons passen els kms potser sí que avui ho he fet una mica DEL REVÉS.