Ha mort la nostra No Surrender

Glaçat és poc... fa 4 mesos ens feiem fotos al cartel del coll de Pal...
Vindre de fer un entreno pensant en números i tonteries i llegir això... com es relativitza tot

D.E.P. Helena, sempre et recordarem i enyorarem, tan alegre, encoratjadora, símpatica.

Demà al tanatori de La Garriga se li podrà dir l'ultim adéu, ens comenta el Grampy (que ho està passant fatal)

Tothom coincidim amb la incredulitat de la notícia. L'Helena ens treia un somriure amb la seva energia i aquell toc balear que es feia estimar tant. I crec que això és molt bonic, molt poca gent ho aconsegueix, i menys amb la seva naturalitat. Jo, almenys, la recordaré així. Crec que és just i apropiat recordar-la així, com era ella.

El ToniVLC m'escrivia fa una estona i em preguntava si havia entrat al fil de la marató de València d'enguany. Ús el recomano, l'obertura és 200% ella. I jo que no hi havia entrat, em fa mal llegir ara, entre llàgrimes, cito literalment: A vegades, unes petites paraules que escrivim aquí, poden ajudar algú.

www.corredors.cat/forum/38-marato/960757...-de-valencia-4-12-22

Llegiu-la, val molt la pena. Fa plorar! Jo també hi era en aquella marató, també va ser el meu debut a València i la d'enguany seria la meva desena marató allà si no arriba a ser per la pandèmia. Malauradament encara no era correcat llavors, tot i que poques setmanes abans m'havia sobtat veure aquella gentada de taronja que portaven una motxilles amb els temps a la mitja de Sant Joan Despí. Eren, ereu aquesta estimada família, on l'Helena sempre tindrà un lloc destacat als nostres cors 🧡

Sense paraules. Ahir a la nit em vaig quedar gelat en veure la noticia a xarxes.
La vaig conèixer a una Mitja Colomenca i només puc dir que es feia estimar. Encara no em sé avenir.
Molts ànims a familia, amics i companys.

També he tingut la gran sort de coincidir amb ella al igual que amb molts de tots vosaltres. Tots sou especials i la Helena també. Amb molts de vosaltres tinc bones experiències i amb la Helena també. Ha sigut una gran persona, afable, amb molta energia, una gran companya i amiga. Persones així sempre es troben a faltar i no moren mai en el nostre record.

Helena, et recordaré per sempre. No vull que moris del tot.

Notícia duríssima i colpidora, difícil d’assimilar, molts records viscuts, sempre disposada a ajudar a tothom. Empàtica plena d’optimisme i energia era una ambaixadora del que sovint anomenem orgull Correcat.

Personalment trio un moment especial com córrer plegats la meva primera marató a Donosti, va ser l’inici d’una bona amistat. Desprès vindrien d’altres curses i trobades...ara només tinc al cap un vers de la cançó del seu ídol “no retreat, baby, no surrender”

Helena sempre seràs al nostre record, DEP

Havia coincidit amb l´Helena moltes vegades a diferentes curses, sempre amb la seva simpatia i el seu i do.
Et trobarem a faltar. DEP.

De pedra es poc…encara no m´ho puc creure. Gran companya
Coincidíem bastant a les curses i bromejàvem sempre de qui aniria davant Sempre somrient i plena de vida.
Si nomes fa un pocs mesos que ben compartir bones estones a la cursa de Sant Quirze, mara meva, sembla mentida.
Ara mateix en venen un munt de bons records al cap, per la seva empatia que sempre a mostrat per tots nosaltres,…sempre tenia unes paraules meravelloses amb tonalitat mallorquina, felicitant.te si anava be o aixecant-te el ànim si no habia anat tant be
La trobarem molt a faltar…..però sempre estarà al nostre record. I estigui a on estigui ens seguirà dient No Surrender

Molts ànims a la família en especial als seus estimats nins

Helena una de les persones més positives de la casa, amb energia, amb caràcter, amb aquell accent tanr divertit de les Illes, amb els seus ànims continuus a tothom en l’assoliment dels reptes i objectius, amb els seus nins, nines….són tants records que sempre els tindré presents en el cap i el cor.

Allà on estiguis descansa molt, bonica.😘

Tinc una tristor molt gran.
Una gran companya i millor persona ens ha deixat.
Vinga Helena, a buscar nous reptes allà on siguis.
Et trobarem a faltar, però els bons records ens acompanyaran.

Bon viatge!

Estoy en estado de shock, como casi todos los que la conocían, simpática, alegre, optimista como pocos, la embajadora de Coll de Pal, coincidi muchas ocasiones en Baga, ánimos a su familia, amigos y que noticia más difícil de digerir, Helena siempre estarás entre nosotros.

Diu el filòsof J.Gomà: "Viu de tal manera que la teua mort siga tremendament injusta".

No era amic d'Helena ni havia compartit tants moments com molts de vosaltres ni la coneixia més enllà d'unes breus estones a un parell de maratons de forma quasi casual, pel pur atzar de la vida... i que, això sí, tenia continuïtat al fòrum. Poc més. Però, eixes gotes d'instants van ser suficients per reconèixer una persona propera, vital, que interpel·lava i restava al cor per sempre més.

Llegint-vos i parlant amb altres companys comprove que és un sentiment compartit per molts. L'escriptura als quilomètrics post de les maratons de Barcelona i València de la dècada passada ho testimonien; com reflexa el post al que es refereix Jaume86.

Condols a la família i amics d'Helena, a qui recordarem sempre, enllaçats per una afició comuna que ens uneix, i dic uneix.

Descanse en pau, la nostra No Surrender.

Impactat amb una notícia tan trista i terrible.
No la coneixia però la llegia sovint al fòrum i admiro la sensibilitat, bon ànim i vitalitat que desprenen els seus missatges que reflecteixen molt bé com era ella, així com els records i paraules boniques que li dediqueu.
Molts ànims, molt força i una abraçada molt gran per a la família i amics.
Descansi en pau.

DEP Helena, allà on siguis.

No puc dir gaire cosa més pq no em surten les paraules.

Una abraçada fortíssima a tota la seva família

Toni VLC va escriure: Diu el filòsof J.Gomà: "Viu de tal manera que la teua mort siga tremendament injusta".

Una injusticia tremenda...
i més ara que estava tan il·lusionada de tornar a fer la marató de Valencia per celebrar els 10 anys de la seva primera
I regalar-li la primera a la seva filla

"Han passat 10 anys , però ara mateix tenc la mateixa il·lusió, o més....perquè ara ja se el que se sent quan arribes. Tambè ha canviat que peso 10.000 kg més i que el dorsal m'ha costat 3 vages més .....Hòstia puta 120 euracos!!!!! També ha canviat que aniré a la sortida acompanyada de la meva jove , que ja li vaig dir que li regalava el dorsal (També li he explicat que en cursa cada qual a su rollo, que si no, jo m'agobio)....pots comprar moltes coses a la vida, però jo vull ser la que va regalar el dorsal de la 1ra Marató. "

Una forta abraçada i condols a tota la seva família
Et trobarem a faltar, mallorquineta
Espero que puguis fer molts kms allà on siguis

Helena, he tardat en escriure aquestes línies perquè m’ha costat creure que sigui veritat. No m’ho creia, no m'ho volia creure, perque tot just aquest dijous passat intercanviàvem missatges emocionats veient les noticies que anaven apareixent del nou disc del nostre estimat Bruce. Però ho he acabat acceptant perquè el darrer missatge que et vaig enviar diumenge amb la prevenda del disc, no va tenir resposta...
Hi ha molta gent que ens passa per la vida però només alguns es queden i t’acompanyen a partir del dia que els coneixes. Tú vas entrar a la meva l’1 de maig del 2013. I ho recordo perquè va ser a la Cursa de les Tortugues a La Garriga, fent cua per recollir el dorsal. De sobte vas aparèixer per darrera i et vas presentar amb la teva simpatia ensenyant-me la samarreta correcat: “Mira, soc la No surrender. Volia conèixer-te PereBoss, que has de ser també un gran fan del Bruce quan t’has posat aquest nick...”
Des de llavors hem compartit alguna cursa (fins que vaig deixar de córrer), grup de WhatsApp i unes quantes trobades del grupet, cròniques dels concerts, i una taula de l’avituallament de la darrera marató de Barcelona repartint aigües i animant com bojos. Però sobretot compartint la teva estimada Pujada a Coll de Pal de l’any passat. Tinc debilitat per Coll de Pal. Sòc dels que la va fer a principis dels 90 i en vaig quedar enamorat per sempre. Fins l’any passat però no hi havia tornat perquè ja havia deixat de córrer, però vas ser tú que en una trobada del grupet em vas convèncer per fer-la caminant. Que podia demanar de sortir una hora abans i que tenia temps de sobres amb el que jo estava d’entrenat fent caminades. I mai t’ho podré agrair prou, perquè aquell dia vaig xalar de valent tornant a fer la pujada (molt ben acompanyat per cert del teu bon amic Grampy).
Espero que encara que m’hagis deixat pendent la resposta al missatge de diumenge, fessis la comanda del darrer disc i t’arribi el dia 11 del mes vinent allà on siguis. I que a finals d’abril vinent vagis al concert del Boss, que molts nervis et va costar d’aconseguir l’entrada. Jo hi seré, i quan sonin els primers acords de No Surrender, que segur que la toca, tornaré a veure’t ensenyant-me la samarreta amb el teu nom.

Una forta abraçada a tota la família

Última Mola que vem fer junts aquest any en les meves 60 Moles per el meu 60 any
Fins sempre Helena

Malauradament vaig ser coneixedor de la notícia ja farà un parell o tres de dies i encara em faig creus. Personalment no la coneixia, pero a través del fórum era una persona molt reconeixible per mi. Poc puc aportar al que ja ha dit tothom i a sobre gent que la coneixia més. Peró no puc obviar que es una gran pérdua per la família correcat. El meu condol per la família i el meu record per ella, esperant que l'arribi el missatge de que quan les curses se'ns possin complicades, ens apropiarem del seu nick i no ens rendirem (No surrender for ever...DEP).

Hi ha notícies que costen de creure i de païr, a mi em va costar molt fer-me'n la idea quan ho vaig saber, costa acceptar una notícia tan bèstia. L'Helena era una persona que sempre feia il·lusió veure i compartir-hi una estona, semrpe tenia bones paraules. Vam fer un intercanvi de llibres que em va encantar, compartíem moltes aficions i sempre teníem algun tema per xerrar.
Sempre la recordaré amb el seu somriure i el seu bon humor
Com diu en Jaume86, val la pena passar pel fil de València i impregnar-se de l'entusiasme que desprenia.

Que trobi la pau allà on sigui. Molts ànims a la família.

Costa molt acomiadar-se d'una persona tan vital i positiva. Malgrat la tristesa, és bonic i emocionant llegir els records que heu escrit aquí, sobretot els que la coneixíeu més de prop. Ningú no mor mentre se'l recorda.

Una abraçada enorme a la família i amics, i al conjunt de la família correcat. Et recordarem, Helena