Enric59

Sí 

I el Sancho l'ha clavat amb la foto!  :yes:

Sempre esteu pensant en el mateix .......

En correr, en correr...sólo en correr. 

En el mateix no, en l'únic.  :he:

Deixo de donar la pallissa amb els meus isquis.

Avui ha tocat físio i natació i demà començo a treballar, així que tindré altres preocupacions a banda dels meus mals físics.

Ha estat un mes d'agost amb dolors emprenyadors, però he tingut una vida social molt activa. El que és important són les persones amb qui he compartit les calors i... les suors 

I els isquis... ja es curaran si volen. Miraré d'ignorar-los, a veure si així s'avorreixen  :he:

Doncs... em tiro enrere perquè a algun lloc he de vomitar  :grrrrrr:

M'estic plantejant seriosament deixar de córrer  :'(

He sortit a córrer, amb la intenció d'anar després a nedar, i als 30' he plegat. Els isquis em feien molt mal, m'obliguen a córrer raro, amb la qual cosa carrego altres zones de les cames, com per exemple els turmells i el tendó d'Aquil·les. La gambada és curta i lenta, per tant, se'm carreguen els abductors.

Tinc unes cames que, per sort o desgràcia, necessiten córrer ràpid, si no es carreguen. Perquè us feu una idea, el meu ritme natural de rodar suau i tranquil, fins els 90', és 4:25/km. I un rodatge una mica exigent el puc fer a 4:20, durant 3h. Puc anar més lent sense problemes si ho faig a la muntanya o si acompanyo algú. Tinc una forma de córrer que treu més rendiment dels ritmes àgils.

Avui anava per sobre de 5'/km, patint, respirant malament... No compensa.

Amb antiinflamatoris, puc competir, però 15"-20" més lent per km del que faig habitualment. Però això tampoc compensa perquè no en trec ni profit ni satisfacció.

Competiré aquest cap de setmana perquè estava programat i no vull deixar gent penjada. Però he de fer un pensament.

En definitiva, que no estic d'humor. I tinc mal de cap. I, a més, una sensació estranya, anímica, que no té a veure amb córrer i que no sé d'on ve.

I tu a més de fer molts petons i de cangur, que coll....ns fas?

Ara seriosament, com vas amb els isquios?, corres o només vas a nedar?

Noi, des de que no corro tinc més vida social  :he: Petons, cangur de nens, cangur de nenes, dinars, sopars... No paro 

Els isquis continuen putejant si els faig servir. He de demanar hora al metge de la Federació perquè em faci una ressonància magnètica per saber de quin mal hem de morir.

Els isquis continuen putejant si els faig servir.

Ergo, podries córrer sense fer servir els isquis? Res, només era una idea 
(gràcies pels cangurs i la companyia als entrenaments  :love:)

Els isquis continuen putejant si els faig servir.

Ergo, podries córrer sense fer servir els isquis? Res, només era una idea 
(gràcies pels cangurs i la companyia als entrenaments  :love:)

Doncs, estoy en ello. Com que tot és psicològic i sóc un quejica... De moment estic assajant la gimnàstica passiva...

Es veu que els papers d'animal se'm donen bé. Granota, cangur, llop, gos d'atura, mosca cojonera...  :rofl: I m'agradaria ser mosquit 

Sempre he tingut problemes per trobar una sabatilla d'entrenament que s'ajusti a les meves necessitat. Jo, ni sé ni puc córrer amb les sabatilles que la gent acostuma a fer servir. Són massa rígides; tenen una amortiguació massa dura; els reforços que hi posen a la part central de planta del peu i als laterals per guanyar estabilitat jo no els puc doblegar. Tot això em provoca sobrecàrregues a la tíbia, als bessons i als malucs. Sense exagerar, tendeixo a córrer amb la part davantera del peu, i les sabatilles d'entrenament, fins i tot les mixtes, m'obliguen a trepitjar amb tota la planta perquè el taló, massa gruixut, arriba massa aviat al terra.

Córrer amb sabatilles més lleugeres i flexibles té el perill de no tenir prou amortiguació, i afavoreixen les lesions articulars per l'impacte.

Les úniques sabatilles que m'han permès entrenaments segurs, rodant, han estat les Zoot Ultra i les antigues Saucony TypeA, el primer model, que no tenen res a veure amb les d'ara i que, a més, s'han deixat de fabricar. Cap de les dues és una sabatilla d'entrenament, però tenien prou amortiguació per fer el fet.

Però, oh, miracle! Diumenge em van passar una meravella. Una sabatilla dissenyada per a mi! Una sabatilla d'entrenament amb les característiques que jo necessito. I van de fàbula!

Em sembla que encara no estan al mercat, però si teniu el mateix problema que jo, proveu-les de seguida que surtin. Són les Kinvara de Saucony. Si fa anys que competeixo amb Saucony, ara, a més, podré entrenar en condicions.

http://www.saucony.com/store/SiteController/saucony/productdetails?stockNumber=20072-3&showDefaultOption=true&skuId=***4********20072-3*M080&productId=4-103840&catId=cat10004&iCID=Men-Feature-Kinvara

Em sembla que encara no estan al mercat, però si teniu el mateix problema que jo, proveu-les de seguida que surtin. Són les Kinvara de Saucony. Si fa anys que competeixo amb Saucony, ara, a més, podré entrenar en condicions.

Enric, la setmana passada les vaig veure en aquesta botiga.

RUNNING ALONE C / Muntaner 98-100.

El que no recordo és el preu.

Tanto la nueva A4 como la Kinvara son la respuesta de Saucony a la moda de las zapatillas minimalistas (aproximarse a ir descalzo) que se ha puesto de moda en USA.

¿Has visto la nueva a A4? Es planita planita y así sin tocar su estabilidad me da miedo. Puede que te encante.

Zesar, la he visto pero no la he usado. De momento les saco buen rendimiento a las Fastwitch.

Yo estoy encantado con la revolución Saucony  :yes:

Però, oh, miracle! Diumenge em van passar una meravella. Una sabatilla dissenyada per a mi! Una sabatilla d'entrenament amb les característiques que jo necessito. I van de fàbula!

Em sembla que encara no estan al mercat, però si teniu el mateix problema que jo, proveu-les de seguida que surtin. Són les Kinvara de Saucony. Si fa anys que competeixo amb Saucony, ara, a més, podré entrenar en condicions.

http://www.saucony.com/store/SiteController/saucony/productdetails?stockNumber=20072-3&showDefaultOption=true&skuId=***4********20072-3*M080&productId=4-103840&catId=cat10004&iCID=Men-Feature-Kinvara

  Ultra-participador dels fils, mira't aquest enllaç.

www.wiggle.co.uk/p/run/8/Saucony_ProGrid...ra_Shoes/5360049241/

  Jo n'he comprat moltes i són ràpids i eficients.

  Ens veiem demà.

Ha arribat la tardor. Hem deixat uns apunts al fil ataràxic, i uns versos de Verlaine, de la mà d'en Sancho, amic.

Però com que estic melangiós, us deixo uns versos de Palau i Fabre (bé, me'ls deixo a mi) i la cançó d'en Serrat.

Vaig com les aus quan ha perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.

E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat
e no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.

Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.

L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.

Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix.

Des del fil ataràxic un altre cop...

Lletra de Les Feuilles Mortes (Autumn Leaves), d'Andrea Bocelli.

Oh! je voudrais tant que tu te souviennes
Des jours heureux où nous étions amis
En ce temps-là la vie était plus belle,
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle
Tu vois, je n'ai pas oublié...
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Et le vent du nord les emporte
Dans la nuit froide de l'oubli.
Tu vois, je n'ai pas oublié
La chanson que tu me chantais.

C'est une chanson qui nous ressemble
Toi, tu m'aimais et je t'aimais
Et nous vivions tous deux ensemble
Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais
Mais la vie sépare ceux qui s'aiment
Tout doucement, sans faire de bruit
Et la mer efface sur le sable
Les pas des amants désunis.

Les feuilles mortes se ramassent à la pelle,
Les souvenirs et les regrets aussi
Mais mon amour silencieux et fidèle
Sourit toujours et remercie la vie
Je t'aimais tant, tu étais si jolie,
Comment veux-tu que je t'oublie?
En ce temps-là, la vie était plus belle
Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui
Tu étais ma plus douce amie
Mais je n'ai que faire des regrets
Et la chanson que tu chantais
Toujours, toujours je l'entendrai!

---

I en la veu d'Yves Montand:

No sabia on fer aquesta intervenció i m'ha semblat bé fer-la a casa de l'autor. On millor?

Faig referència a la secció:  Des del meu sofà: cap de setmana 12 de desembre

El comentari de la carmanyola a la pasta party de la Mitja de Montornès.......

IMPAGABLE.   :rofl: :rofl: :rofl:

Cosas veredes...  :mdr:

Cosas veredes...  :mdr:

En quest cas è ben trovato i a més a més è vero 

Enric,

com estàs de molèsties/lesions i/o altres turments?
desitjo que tot "under control" i progressatn adeqüadament

una abraçada