canferreir

Us posaré ara els resultats de les meves mitges maratons


ANY  / EDAT    / TEMPS  / MIN-KM / LLOC      /OBSERVACIONS
2000 / 24 anys / 2h27'10"/ 6'59"  / Barcelona  / Debut
2005 / 29 anys / 2h12'29"/ 6'17"  / Barcelona  / 2a mitja
2006 / 30 anys / 2h06'17"/ 6'00"  / Gavà-Cast. / -
2006 / 31 anys / 2h05'54"/ 5'59"  / Ripoll    / Record
2007 / 31 anys / 2h06'21"/ 6'00"  / Terrassa  / -
2007 / 31 anys / 2h07'58"/ 6'04"  / Gavà-Cast. / -
2007 / 31 anys / 2h16'21"/ 6'26"  / Igualada  / -
2007 / 32 anys / 2h23'50"/ 6'49"  / Castellbisb/ -
2008 / 32 anys / 2h18'21"/ 6'33"  / Granollers / -
2008 / 33 anys / 2h19'30"/ 6'37"  / Vilanova G./ -

Salut

Bé amics,

començo nou any amb dues curses populars: els 5k de Santi Centelles a Terrassa, i els 10k de Sant Antoni. A la primera cursa, vaig fer 29'14" començant "una mica" gasosa, i durant els km 3 i 4 intento no apretar massa les forces. Arribo al c/ de les lletres amb els cordons de la sabatilla deslligades, fins que penso "coi, cada cop que vaig a les curses la mateixa cançó". Doncs si que els meus impactes son fortíssims  :he:
A la cursa de Sant Antoni, m'ho he passat bé, malgrat no estava gaire "finolis" pel refredat que portava damunt. Els parcials 0-5 els porto constant a 30'47" i els 5-10 a 31'18". El meu temps real: 1h02'05"

Durant aquesta temporada faré un parèntesi de competir per dedicar-me als entrenaments de cara a la Mitja de Calella del dia 15 de març. Aviam si hi ha sort i puc acabar-la en 2h10' mes o menys, ja posats diuen que es 100% plana.

Per cert, el meu sant serà aviat, el dia 2 de febrer, justament el dia de la Candelaria. Ens veiem 

Avui he tingut visita amb l'endocrinoleg i he pogut tenir els resultats de l'anàlisi de sang del dia 12 de gener. Els resultats (poso els mes importants i coneguts):

Bioquimica	Resultat	Valors Referencia
Glucosa	94 mg/dL	65 - 110 VR
Acid uric	7.3 mg/dL	1,9 - 7,4 VR
Colesterol total	151 mg/dL	148 - 247 VR
Triglicèrids	109 mg/dL	25 - 150 VR
Calci sèrum	9,4 mg/dL	8,5 - 10,5 VR
Colesterol LDL	87 mg/dL	< 180 VR
Colesterol HDL	42 mg/dL	> 40 VR
Concentració hemoglobina	157 g/dL	120 - 170 VR
Ferro	87 microg/dL	50 - 150 VR

Hi ha una cosa que em preocupa una mica: fa 4 anys el colesterol bó (HDL) el tenia a 59 mg/dL. A la revisió de l'any 2007 (abans del dia de Reis), he tingut una baixada de HDL fins a 46mg/dL. Ara, amb aquest resultat he tingut una lleugera baixada fins a 42mg/dL, a quasi la mínima.  :'(

Salut

Demà dia 2 se celebra el dia de la Candelaria i, per tant, serà el meu sant

Vagi bé

Aunque ya se acaba, feliz Santo.Que acabes de pasar un buen dia.

Gracias kalimero 

Ha estat un plaer veure-us disfrutant la mitja d'ahir a la ciutat comtal.
Per cert, els que dubtin de Gavà, us la recomano. Ideal per fer marca, i ben organitzada. Jo vaig anar dos cops i em va agradar moltíssim. Passareu per Gavà, un tros urbà i Gavà Sud, i Castelldefels, pel passeig Maritim. Els 10k primers son d'anada i la resta de tornada a Gavà.

Salutacions

Amb el permis de Fletxa_Platejada (dreta)

Bé amics

He tornat de Gavà. Tal com havia plantejat, aquest any no faré la mitja però puc garantir-vos que aquesta és una de les meves mitges que he trepitjat durant dues edicions. Us vagi bé doncs, per damunt de tot.

A la conversa amb en Fabian Roncero i a la taula rodona érem una bona colla. M'estalveixo dir noms per si de cas, però el que és cert que he trovat interessant el debat "salt mitja marató a marató".

Tot i no conèixer bé quina era l'objectiu que plantejava en Fabian Roncero al principi, amb el seu permis, si llegeix aquestes lletres, podria, per curiositat, saber quin sería el meu possible temps ritme, com ell diu, que he de fer com a molt, a la marató. Les marques meves les podrà obtenir a peu d'aquest post.

A la taula rodona, amb la presència del Roger Roca i del mateix Fabian, amb altres especialistes de curses de fons i de medicina esportiva, he de valorar:

- S'ha d'anar acorde als ritmes a les maratons. (Fabian)
- Diferència entre corredor velocista i corredor fondista. (Sr. Vinuesa, metge)
- Per uns segons de menys, a la marató, pot ser més inconvenient per a la salut, que avantatge. (Fabian)
- A vegades, podem tenir ritmes més bons durant els km 30-35 que durant els primers 30k. (Roger Roca)

Els resums són tretes de les meves paraules, però significa que tot allò s'ha dit i parlat. Durant la tanda de preguntes, jo vaig fer-ne una al Sr. Vinuesa, sobre si també influeix en la pràctica de la marató l'estudi de la sang al cos. Si un corredor que estigui bé de colesterol, glucosa... pot tenir garanties de córrer bé, siguin maratons, mitges o 10k. La resposta és clara: més important sería deteminar el VO2max, però si cal tenir valors d'hemoglobina per damunt de 13 mg/dL per fer una cursa en condicions. Igualment com és d'important tenir valors normals de ferro per no patir anemies.

Salutacions

Hola

Abans de tot, desitjar-vos tota la sort del món demà a la Marató.

Un company meu d'informàtica hi anirà, serà la seva 10a marató de la seva vida. Molta sort a ell també. 

Estic pendent una consulta a la cardiòloga del meu barri per què m'aclareixi uns diagnòstics que em van sortir al ECG. La meva metgessa de familia veu l'ECG per bó, però està per confirmar aquells diagnòstics. El dia 5, que serà aquest dijous, surtiré de dubtes.
Fins ara estic deixant els entrenaments de banda. La meva por sería perdre 3 curses dels que hi estic inscrit si la cardiòloga em recomana repòs: la del 15 de març, la mitja de Calella, el 22 la de Can Barça i el 5 d'abril els Bombers. Ara bé, si considera millor fer repòs, què hi farem.

Vagi bé demà a la marató. Ens veiem

Salutacions

Anims, q ja veuras com les faras les tres, a tope!!!
Una abraçada!!

Anims, q ja veuras com les faras les tres, a tope!!!
Una abraçada!!

Gràcies Fugui, i tant que faré les tres. Al final la cardiòloga m'ha dit que l'ECG està bé.  Tenía dubtes a l'ECG, i està aclarit.

La propera revisió, serà la prova d'esforç. Ara que estic ja rondinant els 35 tacos ja serà hora.

Salut

Amb el permís del Mestre Pucurull, poso l'escrit que va fer ell en referència a la Marató de Barcelona al diari El Periódico, traduït en galleg.



'A gracia da maratón de Barcelona'


Cando fai catro anos non se pudo celebra-la Maratón de Barcelona, o abaixo firmante e moitos mileiros de corredores e corredoras anónimos, recibimos un golpe moi forte. E cando vai recuperar-se no ano 2006, pouco podiamos sopoñer que chegariamos a facer con casi 10.000 persoas, como asiña pudo ser neste ano. Xamáis -- coa excepción do ano olímpico -- pasou-se de tres mil e pico. E, da outra maneira, poder corre-la por completo dentro da cidade como nestos anos pasados --sen escoitar os claxons dos coches, o as impotenzas dalguns automovilistas como no pasado -- é iso moi impagable.

Afortunadamente, as cousas cambiaron moito, e agora xa estamos acostumbrados, pero durante moito tempo habiamos corrido a Maratón de Barcelona afora da cidade. Polos que sofrimos incomprensión (ademáis a unha muller dixeron: "Na cociña debes estar"), parece un autentico milagro poder disfrutar do pracer, indescretible, de cruzar ruas, avenidas e plazas, libres da tirania automovilistica, facendo unha das cousas mais trascendentales de todas as que podia facer-se durante o ano inteiro (iba a poñer durante a vida) como correr a Maratón. Afortunadamente, o pasado é historia, como corresponde a unha proba que recopila lendas e anédotas. Algunhas vividas nos últimos anos, como por citar exemplos, ver o meu lado un mozo facendo os máis de 42 km coas muletas, o encontrar na rúa Mallorca uns espontáneos que ofrecen-te cerveza e botifarra como repostador; o ver un corredor que vai na dirección contraria a mitade da proba que, por preguntar a sua razón desta atitude, dice que vai buscar o chip que sirve pra controlar o tempo de meta que lle caeu no suelo.

Mil e unha historias: como ver máis de ún o máis de dous recortando nas voltas, subir nas aceiras para creer chegar en boas marcas. A estes, ós que corremos chamamos-lles faroleiros, pode ser esaxerado, porqué no pode-se comparar coa auténtica farola que fixo a "ganadora" da Maratón de Boston fai tempo, que chegou a primeira e non descobreu-se hasta depois de recibir a medalla de ouro que colleu o metro.

Unha das cousas que máis gustan-nos os maratonianos é que o recorrido sexa bonito. O noso, actualmente, é magnifico. Poder correr o lado do Camp Nou --ó pasar, moitos gritamos "Visca el Barça"-- ou diante de monumentos como La dona i l'ocell do parque de l'Escorxador, ou a Pedrera, a Sagrada Familia, a Torre Agbar; pasando cerca das nosas particulares torres xemelgas da Vila Olimpica ou enbaixo do Arc de Triomf como triufadores; ou polo meio da plaça de Sant Jaume e baixar pola Rambla, ver Colom e facer-lle caso cando o seu dedo señala o Paral.lel; admirar as Drassanes ainda co cansancio, e entrar na meta diante das Fonts Màgiques de Montjuïc, todo isto, non hai prezo.

Pero neste mundo da Maratón hai cousas que non melloran: unha é a carencia de xovens. E non faigo constar os mais xovens --os decretos non permeten os menores de 18 anos correr maratóns--, sino os corredores pouco veteráns, dado que a idade mediana dos participantes a Barcelona é os 41 anos. Está claro que, o atletismo popular, e por extensión a Maratón, non adicta ós xovens. As carreiras estan cheias de xente madura.

E a outra carencia é a participación femenina. As mulleres representan un 12% das inscripcións, e hasta que o numero é menor que do ano anterior, compensado por o crecimento dos homes. E ista pésima realidade, ten-se que incluir a gran participación estranxeira. A baixa participación das mulleres, comparando con outros paises, ainda é unha asignatura pendente que algún dia ten-se que resolver. Ha sido un asunto extensamente debatido, e a conclusión é que alguns dos motivos mais importantes ainda son as diferencias culturais e a famosa carencia de conciliación nos horarios laborais, que impide os entrenos pra probas máis largas. Sinte-se invidia --no da sana, sino da rencorosa-- cando lee-se que nos Estados Unidos, a proporción de maratonians/maratonianas és do 60/40. E hasta en algunas maratons com as de San Diego e Portland, o numero de mulleres supera ó dos homes.

Pero hai que remarcar aspectos positivos da nosa Maratón. O máis impartante, para mí, é o significativo aumento de debutantes, confirmando que a proba, ainda mantén a sua característica de misticismo e heroicidade, comenza sendo non espantoso como anos anteriores. Són moitos os que enfrentan por primeira vez --calculo que mais de 500 cataláns-- a grata satisfacción de superar o reto de acabala. E hai esperanzas pra continuar a tendencia á extensa dos que pasando polas Torres Venecianes de la plaça d'Espanya, consigamos, coa emoción, a gloria.


MIQUEL PUCURULL
Exdirector comercial,
Pucurull (70 anys) fa avui la seva 29a marató de Barcelona

TRADUCCIÓ AL GALLEG: CÁNDIDO FERREIRO 

Ei, Candido,
si dema vas a Calella ens veurem. 
Proper diumenge la del Barça i desprès Montornès i Bombers. Ens veiem.
Salut

Ei, Candido,
si dema vas a Calella ens veurem. 
Proper diumenge la del Barça i desprès Montornès i Bombers. Ens veiem.
Salut

Si, kalimero, hi seré demà a Calella. Tot just acabo d'arribar de buscar el dorsal.  :smile:

També he vist de voluntaria a la merce008, que també correrà.

Salutacions

Hola amics

Els dies 15 i 22 de març he tingut cursa. La primera a Calella, com sabeu alguns de vosaltres, a la mitja marató, i la segona a la Cursa de 6,7k del Barça-L'Illa. La mitja marató a Calella em va anar bé, sols que la calor em feia patir molt i no podia fer marca (i això que era una mitja plana). Tampoc anava amb intenció de marca, perquè el primer parcial la vaig fer acompanyada de la Merce008 i començavem tots dos al darrera de tots, mes o menys els ultims de cua. Durant el 10,5k, just trepitjar la catifa, deixava darrera la merce008 i continuava fent la resta de recorregut sol, guanyant posicions i intentant acabar la mitja en condicions. La manca d'entrenaments i la calor em fan arribar a meta en 2h23'34". En canvi, la merce008, arribava a 2h29'49".

A la cursa del Barça la cosa canvia. No he pogut creure que al arribar a meta pogués baixar de 40' (39'16" segons el meu crono). Tot i no arribar a ser 7k exactes jo anava durant tota la cursa practicament en bones sensacions. A punt d'arribar em mancaven algunes forces, però he pogut fer-la cursa sencera sense fer descansos força llargs. Ara bé, cal que la cursa del Barça es pregués com una cursa simbòlica que no pas de competició.

La següent cursa serà la dels Bombers del diumenge que vé. Demà aprofitaré el dia fent un entrenament al parc de la Ciutadella amb els de l'organització (m'hi inscrit a la web fa dos setmanes).

Salutacions

Fa temps que vaig escriure un article d'opinió, demanant també permís al responsable de la Lliga Internet Championchip 2009 per a què el publiquin. Així doncs, dit i fet.

Porta el nom de Consideracions sobre entrenaments (en realitat, el títol que jo el posava era "Entrenem poc? Entrenem molt?") www.championchip.cat/lliga2009/articles.php

Igualment, agraeixo molt al sr. Ballbé i a la administradora de la Lliga per l'interés en publicar-m'ho.

Salutacions

Ei noi ?

Què tal ? Fa dies que no et veig en cap cursa ?

Estaràs per bombers ?

T'has apuntat ja a Vallhonesta ?

Caloreta 

Ei noi ?

Què tal ? Fa dies que no et veig en cap cursa ?

Estaràs per bombers ?

T'has apuntat ja a Vallhonesta ?

Caloreta 

Si que anire als bombers, ens veiem allà. És cert que fa temps que no et veig (des de la mitja de Gavà), i de curses vaig esperar fins la visita a cardiología per aclarir uns dubtes de l'ECG a mitjans de març.

Encara no sé si faré Vallhonesta, però si faré la cursa SQV Memorial David Rovira. L'any passat per culpa d'unes obres als FGC, i sense informar abans, me la vaig perdre.

Salutacions

Doncs ens veiem diumenge. Jo no correré però estaré per allà. Ens veiem 

Caloreta

Bé amics,

Fins avui he fet Bombers i la Cursa de Medijocs. Totes dues curses amb una progressió de cada 2k sobre uns 12'. Les properes curses seran la Milla de Santa Eulàlia de l'1 de març, la Cursa SQV David Rovira del 10 de maig, i la cursa del Corte Inglés del dia 24, aquest any sense xip i amb dorsal amb lector de codi.

M'ha agradat gaudir de Medijocs en companyia de tots els correcats apocapoqueros, però a partir del 4k ja vaig perdre el tren del grup i ja estava fent la tornada al parc de la Pollancreda pràcticament sol.

Ens veiem, salutacions

Una altra cursa amb bones sensacions, la Milla de Santa Eulàlia. Els que vam anar sabien que la distància estava mesurada malament, 1,900k i jo vaig fer 9'23", a 4'56"/km. En aquest ritme hauria fet la milla ben mesurada baixant de 8', quedant-me a 7'56". Objectiu complet :yipi: però no "oficial"

Gracies als fotògrafs i als que animaven a la cursa. Ha estat divertida i entretinguda.

Salutacions