De tant en tant, vas fent curses noves que has sentit parlar però que per diferents motius no has pogut fer mai en anteriors edicions. I aquesta Mitja Colomenca ha estat una de elles. Havia sentit parlar molt be d’ella però no la havia pogut fer. I ahir va ser ma meva primera participació.
Espectacular. Tractament al corredor d’onze, serveis de vestuari , avituallaments correctes i avituallament post cursa espatarrant, amb entrepà de botifarra, cervesa, pica-pica, porrons de vi, preu molt assequible per ser una Mitja i en el nostre cas encara millor per oferir el servei de llebres, etc.... Fins i tot vaig oblidar-me el xip groc a casa i des-de incidències m’ho van solucionar en tres minuts i tot a falta de 10 minuts per començar la cursa. Això es el que ens agrada als corredors i no llums leeds, focs d’artifici i cerveses isotòniques !!!! Segur que l’any que ve i tornem. Segur no, seguríssim. :love:
En quant a la cursa, doncs me la havia plantejat com una tirada per acumular quilòmetres de cara al març, i vaig sortir amb la llebre de 2 hores que portava el nostre company
Fiber i acompanyat també pel company
Sufridor.
Fins al quilòmetre 14 he estat amb la llebre a un ritme molt ben controlat i clavat com un rellotge suís de 5,38/k. Però a partir d’aquest punt he vist que em trobava be de forces i he volgut apretar una mica.

Havia vist abans de fer el gir de Sant Fost que la
Laura anava pel darrera de la llebre del
Pinelli31 de 1h55' i el meu objectiu es va convertir en agafar a la
Laura. Ritmes molt alts per mi de 4,20 i puntes de 4 que feien que anés agafant als companys. Primer he agafat al
Xavher (per cert enhorabona per la teva MMP) i pensava que a continuació agafaria a la
Laura. He seguit apretant i quina ha estat la meva sorpresa que aviat he vist el grup de la llebre del Pinelli. De la
Laura ni rastre.
Poc a poc els he anat agafant i allà estaven tots, a la supermegabarqueta, o millor dit super transatlàntic, amb el
Pinelli,
el Carsobe, l’Alfons, la No Surrender, el SOM, en jonybegood, l’Antirco i algú mes que m’oblido (ho sento). Els he passat i al fi al fons he pogut veure a la
Laura, i es clar ràpidament he dit: a per ella. :yipi: :yipi:
Primer ha estat la
Laura (enhorabona per la xapa aconseguida) i aprofitant la empenta, també he arribat a l’alçada de la
Gemma i del
Obadia que anaven pel davant. Ja quedava poquet per arribar al estadi i he donat lo que em quedava, Al final 1h53’06’’. No està mal si tenim en compte que al quilòmetre 14 anava a un ritme de 2h.
M'ha quedat per agafar al
Francesc :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr:
Repeteixo, excel·lent cursa i l’any que ve i tornem. :yes: :yes: :yes: