XX edició 24h d'Ultrafons en Pista de Barcelona - 16 i 17 de desembre 2023

XX edició 24h d'Ultrafons en Pista de Barcelona - 16 i 17 de desembre 2023

17 Des 2023 22:50 #21 per Dennis Teuling (Associat/da)

Jorfer va escriure: Com molt bé heu dit impressionant tant la gesta del Luisito com la de Barceruel.
Unes màquines!!

Tant bé és impressionant la quantitat de dones en les primeres posicions de la general. Són molt bones i ultraresistents.

I com no, gràcies a tota la comissió per fer possible una edició tant rodona com la vintena.
Belenka, gràcies
Esrafiki, gràcies
Jaume86, gràcies
Arroyo, gràcies
Meep, gràcies
Mona, gràcies
Dani, gràcies
Bernaus, gràcies

Espero que no m'hagi deixat a ningú. :oops: que són els riscos de fer llistes...


Debutante, potser? :dry:

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '18  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Des 2023 13:25 #22 per Jorfer (Associat/da)
Dennis arreglat. Merci

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Des 2023 14:35 #23 per grampy (Associat/da)

Dennis Teuling va escriure:

Jorfer va escriure: Com molt bé heu dit impressionant tant la gesta del Luisito com la de Barceruel.
Unes màquines!!

Tant bé és impressionant la quantitat de dones en les primeres posicions de la general. Són molt bones i ultraresistents.

I com no, gràcies a tota la comissió per fer possible una edició tant rodona com la vintena.
Belenka, gràcies
Esrafiki, gràcies
Jaume86, gràcies
Arroyo, gràcies
Meep, gràcies
Mona, gràcies
Dani, gràcies
Bernaus, gràcies

Espero que no m'hagi deixat a ningú. :oops: que són els riscos de fer llistes...


Debutante, potser? :dry:


Sergio

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Des 2023 16:29 #24 per Jorfer (Associat/da)
Afegits Sergio i Debu i gràcies a totes les persones voluntàries que han donat un cop de mà, abans, durant i després de les 24 hores.

oRGuLL CoRReCaT:hearteyes: :hearteyes: :hearteyes: :heart:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

20 Des 2023 16:41 #25 per Barceruel (Associat/da)
Moltes gràcies a tots/es per les felicitacions i els ànims durant tota la cursa. Segueixo en núvol, mentre intento recuperar-me física i metabòlicament de l'esforç de les 24 hores. Una cursa gairebé perfecta per a mí.

Faré crònica, però no volia esperar més a donar les gràcies a tothom i molt especialment als companys de la comissió organitzadora. Ens han demostrat un cop més que mereixen tota la nostra confiança. Un canvi radical i antipopular com marxar al Serrahima i deixar Can Dragò, que va ser ampliament possat en dubte, s'ha demostrat que va ser un encert en la majoría dels aspectes. :raised: :raised: :raised:
També s'ha tornat a demostrar que aquesta és una prova que els i les correcats ens estimem i ens enorgulleix. I que quan s'hi ha de ser hi som, encara que fem patir a la comissió més del compte per no anticipar la nostra col·laboració i així millorar la coordinació el dia de la prova. Llarga vida a les 24 hores!! :heart: :heart:

2h59'43" (Donosti 2016) - 1h22'31" (Prat 2014) - 37'00" (Prat 2013)

FB: Víctor Millán || TW i IG: @barceruel

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

21 Des 2023 22:13 #26 per Luisito (Associat/da)
Un cop més agrair de tot cor a tota l'organització de Corredors.cat la magnífica tasca realitzada en aquestes 24 hores d'ultrafons i també pels ànims rebuts per part dels voluntaris. I malgrat que hi tenia algun recel no he trobat a faltar les pistes de Can Dragó.
També felicitar a Barceruel per la gran cursa feta i els seus 201 kms. Increïble... :clap: :clap: :clap:
És tot un luxe i un veritable plaer participar en aquesta prova... :heart: :heart: :heart:
Gent Correcat "Sou molt bona gent"... :thumbup: :thumbup: :thumbup: :hearteyes: :hearteyes: :hearteyes:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

22 Des 2023 09:21 #27 per gorka (Associat/da)
Estic llegint coses, fins ara no ho havia pogut fer...
Admiració absoluta per a tots els que vau córrer (menció especial per Barceruel) d'un que el molt que ha corregut a una pista han sigut 25 voltes i li van semblar infinites.
Respecte i agraïment a tots els que ho heu fet possible des de l'organització.


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Des 2023 15:47 - 25 Des 2023 20:07 #28 per Barceruel (Associat/da)
24 HORES 2023: Quan et passes el joc en la primera partida

Començo aclarint que el títol no és meu. És de David Lladó, una peça fonamental en tota aquesta història. Però per a arribar a aquest punt encara falta que us empasseu uns quants paràgrafs.

Que les 24 hores és un esdeveniment súper especial és més que sabut: ho és per als corredors populars de Catalunya, per a molts ultrafondistes de l'estat (i del món) i, molt especialment, per a tota la família correcat. I jo formo part de cadascun d'aquests col·lectius. No he deixat de participar en cap edició des que vaig començar a córrer. En equips petits i grans, com a voluntari, lliurant trofeus en la meva etapa de president, corrent 6 i 12 hores… Aquí és també on vaig guanyar l'única carrera que he guanyat en la meva vida: La Marató de Mitjanit 2014. Només em faltava la prova reina, les 24 hores individuals, un repte que fins fa ben poc em semblava senzillament impossible, fora de l'abast d'un corredor com qualsevol altre, com soc jo.

La West Highland Way Race. EL DETONANT.

Fa un any per aquestes dates, estava parat per lesió. En les 24 hores 2022 només vaig poder fer un relleu combinant caminar i córrer. Però en aquests moments baixos és quan menys seny li poso a la meva manera d'actuar. Em vaig apuntar al sorteig de la West Highland Way Race, una carrera per muntanya de 156 km a Escòcia, i vaig tenir la sort d'entrar en la llista d'inscrits. Sense haver passat mai de 114 km, ja era un repte important. No obstant això, vaig continuar prioritzant l'asfalt fins a arribar a la Marató de Viena, a la fi d'abril. on vaig aconseguir baixar de les 3 hores per segona vegada en la meva vida. Estava ràpid, però no massa resistent. Encara així, i després de superar moltes dificultats durant la carrera, vaig ser capaç de finalitzar la WHWR en 31 hores i mitja. I si he pogut estar aquest temps transitant pel mig de les Highlands… per què no podria fer les 24 hores? L'etern problema dels corredors, que quan ens mengem un repte ja estem pensant en el següent.

I així va anar. Inscrit des del primer dia. Era un repte esportiu molt gran, segurament el més gros de tots els que m'havia plantejat fins llavors, perquè Ultra Pirineu, Trailwalkers o WHWR eren carreres en les quals més que res es tractava de ser finisher. Aquí tocava fer el màxim possible per al meu nivell però, quin era el meu nivell per a una cosa així?
En el món de l’ultrafons tenim la sort de poder compartir carreres i xarxes amb els més grans d'aquesta disciplina. Veiem els entrenaments de Sorokin o Fotis en les xarxes, però a Kiko, a Iván Penalba, a Carmen Pérez… els més ràpids de la història d'Espanya són gent amb la qual he corregut, interaccionem per internet i admiro moltíssim, però ells no són els meus referents. La gent que ha marcat el meu camí fins aquí està molt més a prop. Es diuen Paco Robles, Krlos Martinez, Luisito, David Lladó (si, el del títol)... companys dels quals he après gairebé tot el que sé sobre l’ultrafons, persones que m'han fet creure que jo també podia fer-ho.

LA PREPARACIÓ: El cap, els amics, la solidaritat.

La preparació va ser bona, tirant a molt bona. Crec que vaig trobar l'equilibri perfecte per a arribar entrenat però no pas passat de km. Moltes setmanes al voltant de 100 km, un pic de 132 km i 3 tirades de gairebé 6 hores (dues amb en Joan i una amb en David Blogmaldito). La resta van ser diverses maratons, entrenaments de 25-30 km una o dues vegades per setmana i trepitjar sempre que podia el tartan de les pistes de Santa Coloma per a anar adaptant-me a la superfície. Un altre canvi respecte a qualsevol preparació anterior va ser l’entrenament de força que vam afegir un cop a la setmana amb l’Ignasi Palencia, i dues sessions més curtes a casa també seguint les seves pautes. Per algú a qui no agrada anar al gimnàs, tenir algú pendent de tú és una gran solució. Fins i tot ho he gaudit! Inevitablement, van aparèixer algunes molèsties que vaig poder anar gestionant sense haver de limitar l'entrenament i que van desaparèixer en les últimes setmanes en reduir el quilometratge.

Els objectius es van anar modificant segons avançava la preparació. Inicialment, superar els 157km d'Escòcia em semblava un bon objectiu (recordeu que allà vaig trigar més de 31 hores), però al meu cap ja estava arribar a fer 4 maratons de una tacada, 169 km. Però clar, a la fi de setembre l'amic David Lladó (si, ell una altra vegada) se'n va anar a Grècia a córrer la Spartathlon i el seguiment intensiu que li vam fer em va ficar el verí d'aquesta carrera en el cos. Nou objectiu de màxims: Els 180 km que demanen per a poder entrar en el sorteig de la mítica carrera. No havia de ser fàcil. A David li va costar diversos intents i, repeteixo, ell és el meu mirall. Aquests 180 eren el meu límit mental i d'aquí no m'anava a moure.

Un altre aspecte que ha marcat la meva participació en aquestes 24 hores ha estat el repte solidari en favor de l'ONG Kukura Uganda que he organitzat. Sumar repte esportiu i solidari sempre és un plus i, en aquest cas, en què conec personalment al fundador de l'entitat, la qual cosa em genera tota la confiança cap als seus projectes, encara més. A més, el fet que alguns amics optessin per vincular el seu donatiu al número de km recorreguts li donava un toc més de motivació a la carrera. De sortida, sabia que cada km aportava 6’25€ a Kukura. A per totes, oi?

(Aprofito per a recordar que els donatius i l'explicació del projecte estaran oberts fins al 7 de gener: https://www.kukumiku.com/proyectos/24-horas-corriendo-por-kukura-uganda/ )

Va arribar el dia de la carrera amb molta més tranquil·litat de la que esperava tenir. Tant el material com l'alimentació estaven pensats i provats. Em vaig emportar 4 parells de sabatilles, sense intenció d'usar-les totes, però “per si de cas”. L'alimentació s'anava a basar en un producte dissolt en aigua (Tailwind sense i amb cafeïna), on ja tenia tot el carbohidrat, sals i altre necessari per a la carrera. A part d'això, només alguna cosa sòlida per a no tenir l'estómac amb sensació de buit, Red Bull per a la nit i unes cerveses (que no vaig arribar a utilitzar) per si havia d'usar el “comodí de la desesperació”. També els espais de descans per al meu equip de suport estaven pensats: Una gandula a peu de pista i una furgo per a dormir una estona a la porta del Serrahima (gràcies, Salva). Judith anava a estar tota la competició allà i Guzmán vindria a fer la guàrdia nocturna perquè ella pogués descansar una estona. Jo no pensava dormir ni un minut, a risc de després ja no poder arrencar de nou. Entre brífings i preparatius va arribar el moment de començar la carrera.

0-6 HORES: 65’572 km (MMP) On vas, flipat?

Bona part de l'èxit el basava a tenir una estratègia clara. En el rellotge portava programades 48 repeticions de 25 minuts corrent i 5 minuts caminant (24 hores, ja us faig jo el càlcul). En aquests 5 minuts també aprofitaria per a avituallar-me, canviar material o per als pipi-stop. La segona part del pla era que, sabent que el rendiment va decaient si o si, havia de plantejar-me uns km aproximats en blocs de 6 hores. Per a arribar a 180, havien de ser 60, 50, 40 i 30 en les últimes 6. Anem!
“Córrer tranquil, caminar tranquil”. L'equivalent ultrafondista a “donar cera, polir cera”. La meva referència real davant l'error de gps que sempre existeix en la pista d'atletisme era fàcil en aquestes primeres hores. 2 minuts per volta són 5 minuts per quilòmetre, el ritme objectiu. Em vaig fer un fart a donar voltes en 1.56, 1.58, 2.01… El dubte era durant quant temps ho podria mantenir, tenint en compte que sempre anava a córrer al ritme més lent amb el qual em sentís còmode. El fort és que de 25 en 25, em vaig plantar en les 6 hores sense pràcticament moure'm un mil·límetre del pla. Fer la meva millor marca en 6 hores en una carrera de 24 és com millorar la marca de 10000 en el pas del km 10 de la marató. El normal és que et fotis una cleca històrica. O no? L'única realitat en aquest moment és que ja havien passat 6 hores i les havia gaudit al 100%.

7-12 HORES: 118’182 km (MMP) Gloria o mort?

Quan vaig tornar a creuar-me en pista amb en David no vaig poder evitar transmetre-li les meves pors pel parcial tan boig de 6 hores que havia fet. La seva resposta, el títol d'aquesta crònica: “A veure si et passaràs el joc!”. La meva rèplica: “Ara mateix hi ha més possibilitats que em quedi sense bateria a mitja partida”. En aquest moment, les apostes a BWin donaven més opcions al Girona com a campió de la Champions de la temporada que ve. Però tornem a la carrera. El millor d'aquestes segones 6 hores és que van anar passant sense que passés res. Més enllà que els ritmes de córrer es van anar a poc a poc més prop del 6 que del 5, vaig continuar corrent 25 i caminant 5 fins a les 12 hores. Això no entrava ni en les meves millors previsions, on calculava poder aguantar així fins a l'hora 8 o 9 com a molt. Crec que va ser al voltant de la 9a hora on vaig canviar les Nike Alphafly per les Altra Escalante Racer, més per un tema mental que físic. Pel camí, va caure el meu rècord de 100 km, 9.51:53. I així, poquet a poc, em vaig menjar les primeres 12 hores de competició i, de pas, el meu rècord de 12 hores.

13-18 HORES: 157’200. El paradís en l'horitzó

Si la marató té un mur, les 24 hores tenen una pxta travessa per l'infern. I no dura uns km, sinó entre 6 i 8 hores. Va ser creuar l'hora 12 i començar a conèixer la realitat de la nit en el Serrahima: Solitut, fred, humitat, dolor… i, cuidao, que a sobre som aquí perquè ens ve de gust! Vaig parar a canviar les sabatilles de nou, unes Altra Rivera, i a abrigar-me davant les hores que s'apropaven. No va ser massa estona, però va servir perquè se m'endurissin els músculs i en tornar a pista només em venia de gust caminar. Això vaig fer el següent bloc de 25’ però, en el següent, veient que la tendència continuava, ja vaig començar a pensar en com adaptar el pla, perquè “Tothom té un pla, fins que li donen un cop de puny a la boca”. La frase és de Mike Tyson, però també la conec gràcies a en Lladó. La meva conclusió: Cal augmentar el temps de caminar. Com? Jo pensava en 20-10. L'opinió sobre la marxa d’en David: També està l'opció de baixar el temps de córrer. Millor 10-5. I això vaig fer, seguir a la veu de l'experiència. Els trots eren lents. Només Guzmán i els membres de l'avituallament, amics correcats tots, m'animen com si estigués a punt de guanyar una medalla olímpica. Però és que al voltant meu el panorama no era molt millor. Pocs corredors continuen donant gambades (la majoria, dones). Bé. I en Luisito, que és el fucking master de la nit barcelonina. Molts caminen i altres ja són a la dutxa o a la casa seva dormint. Jo m'ho prenc amb calma. Fins i tot em “regalo” uns minuts per a posar-me la samarreta de KMSxELA i fer-me una foto amb Xavi i els components dels equips en un canvi de relleu. És hora de tirar de la calculadora i, en això de “gestionar petadas”, si que estic en els primers llocs del rànquing mundial. Els comptes estan de la meva part. Van passant les hores i, si no passa res que m'obligui a retirar-me, crec que podré arribar sense problemes als 180. En si, sobrepasso el km 157 (l'objectiu inicial) en 17h56 o una cosa similar. Al·lucino molt mentre m’enrecordo d’en Ryan, el meu company/pacient/amic escocès. Queden 6 hores per a recórrer 23 km. Fins i tot només caminant ho podria aconseguir.

19-24 HORES: 201’066. És això real?

Serà per una premonició, o l’acumulació de tot el recorregut, però les últimes 6 hores comencen malament. No puc córrer ni un sol pas per un dolor intensíssim en el maluc esquerre. Guzmán i Judith ja han fet el relleu com supporters i ella m'acompanya a l'espai dels fisios. Allà trobo un noi i una noia donant massatge a altres corredors i amb sensació que tenen per a una estona. També veig elements de gimnàs que m'ajuden a mobilitzar i estirar una mica els músculs del meu maluc. En 3 minuts estic de nou en pista… per a continuar caminant. Així ho faig fins a les 7 del matí. Faig algun intent infructuós per tornar a córrer i ni estar veient a Joan a cada moment (ha començat a córrer les 6 hores a les 6 del matí) m'anima. Al meu cap hi ha una lluita interior entre l'opinió que haig d'assegurar i caminar aquestes 5 hores i la cerca de solucions per a poder córrer ni que sigui una mica, perquè caminar tantes hores en una pista d'atletisme és un “tostón”. Decideixo provar una cosa arriscada, que li donarà la volta a la situació. Tinc en la caixa del calçat unes Merrell Vapor Glove, el més minimalista radical que existeix (excepte córrer descalç). No és una decisió irracional, més aviat tot el contrari. Faig servir el meu raonament com fisio especialista en corredors i, si tinc dolor en el maluc (o en genoll o lumbars), un calçat de tall minimalista descàrrega aquestes zones i augmenta el treball en peus, bessons i Aquil·les. Ara ho comprovarem en un cas pràctic! La part dolenta és que mai he corregut amb elles més de 15 km i últimament només les faig servir per a córrer en la cinta. Però com diu la dita, “from lost to the river”. I si no funciona, sempre puc tornar a la situació anterior. Spoiler: Acabo corrent les 5 hores restants i completant una marató amb les Vapor.

Increïblement, començo a tornar a “córrer” els 10 minuts del 10-5. Si, entre 6 i 7’/km, però és una benedició per al meu cap. I així seguiré fins al final. Surt el sol i sona el “Bon dia” de Els Pets. “Me vengo arriba” i ja no baixaré d'aquí fins a 4 hores després, en meta. Canto mentre corro. A crits quan sonen els Héroes, Extremoduro o els Smiths. Gaudeixo cada pas per l'avituallament, on ha arribat en Chute a fer de voluntari i on estan els Pirates en mode fanboys meus. Gaudeixo de cada pas per la recta, amb mirades còmplices o xocant manetes amb Debu, la veu de les 24 hores. Al·lucino amb en Javi Montañez, un pacient que ja va venir el dissabte a veure'm i que ha tornat el diumenge per a portar-me un croissant de xoco calentonet per a desdejunar. Rebo tant d'amor que no necessito més benzina per a continuar corrent. Només haig de fluir i gaudir.

I arribo al km 180. No són ni les 9.30 i ja he aconseguit l'objectiu de màxims. Bitllet per al sorteig de la Spartathlon! Gravo el moment en una història d’instagram i després em passo uns quants minuts donant la xapa a la resta de corredors, coneguts o no, amics entre el públic… Em queden més de 2 hores que són un regal. Continuo corrent, per a sumar més km per a Kukura, perquè acaba d'arribar l’Ignasi (el meu entrenador de força, peça clau en aquest èxit) i perquè, arribats a aquest punt, és més que factible arribar als 200 km. És increïble. Miro la classificació i estic en el top 15 de 170 inscrits, envoltat de noms com Luís de Santiago (Luisito) o Javi Lozano, gent a la qual m'he deixat les mans aplaudint en edicions anteriors i amb la qual ara soc aquí, menjant en la mateixa taula. Em sento una mica com l'Alabès del 2001, jugant la final de la UEFA contra el Liverpool, amb la diferència que ells per a mi no són rivals sinó fonts d'inspiració que m'han ajudat a aconseguir-ho. I ploro d'emoció quan pas al costat d’en Lladó i Paco Robles, i els dono les gràcies. I ploro en l'avituallament, i en la recta amb Judith i Ignasi, i amb Conchi, Juan i els meus sogres, que també han vingut a veure el final de la carrera. Així ja arribo al final sense llàgrimes i puc somriure en el “Don’t stop me now”, mentre corro amb samarreta correcat i la bandera d'Uganda.

Sona la botzina i deixo el cartó amb el meu número de dorsal (per a mesurar els metres de l'última volta, la que no comptabilitza el xip) a terra. En aixecar el cap el primer que veig és al meu germà Salva, que em felicita i m'assenyala a la seva dreta, on està el meu pare. Sempre m'hauria fet il·lusió veure’l allà però enguany, per la seva situació de salut, és encara més important per a mi. És el final somiat, amb el meu pare, l'abraçada de la Judith, Chute venint a buscar-me per ser ell qui em posi la medalla, Joan que ha pogut acabar les 6 hores malgrat venir lesionat… Fins i tot la felicitació de la recordista espanyola, Carmen Pérez, que és la primera que em fa posar en context la marca que acabo d'aconseguir: ella, en el seu debut, es va quedar en 197 km (ara té el RE en més de 240). Més felicitacions, fotos, abraçades… i em començo a marejar. Però m'és igual, perquè m'acabo de passar el joc. En la meva primera partida.

Per als amants de les DADES:

201’066km. 502 voltes a la pista. 7:09/km de mitjana.

Posició: 14 de 123 (170 inscrits)
Homes: 9 de 99
Categoria M50: 4 de 19
ESP: 7 de 67

Els AGRAÏMENTS. (segur que em deixo a algú…)

El primer, a la Comissió Organitzadora de les 24 hores. Amb Meep al capdavant i amb Debu com a cap visible, però amb un Dream Team darrere que fa possible aquest tros d'esdeveniment.
Als voluntaris que ajuden a completar el que l'organització proposa. Especialment als de l'avituallament, dirigits per Jaume86: Dennis, Sarcel, Bernaus, els Pirates, Chute, Jorfer, Xarlie, Fede… i molts més.
Als companys amb els quals he compartit el tartan. A més d’en Paco, David i Luis, que ja queda clara la seva importància en la crònica, esment especial per a dos parelletes. Una real, Mamen i Carlos. I una altra “de fet” en aquestes 24 hores, Mayte i Alberto.
Al meu equip de suport: A Judith, que em dona suport les 24 hores de cada dia de tots els anys. A Guzmán, que es va menjar la pitjor part de la competició (per les condicions i pel meu rendiment), però segurament també la més autèntica.
A les persones que han participat en el Repte Kukura, estic segur que en bona part com a estimació cap a la meva persona. Espero anar a Uganda en els pròxims anys, a comprovar com cadascun d'aquests € serveixen per a millorar les condicions de vida d'aquella comunitat.
En aquest punt, a Juanqui, el meu amic, i no sols perquè hagi estat el principal donant del repte a través de la seva empresa (Grupo SUR, construcció i reformes. Bons professionals i bona gent), sinó per tots els extres que m'aporta només saber que ell hi és, sempre discret.
A Ignasi, el meu entrenador de força. A Chute, el meu entrenador de córrer. Per ser molt més que això.
A Joan (i també a David), perquè no tothom es donaria les pallisses que ells es van donar amb mi, per la cara, sense més objectiu que ajudar-me.
Als molts amics i pacients que van passar pel Serrahima a veure'm ni que fora un moment, No sabeu l'important que són aquests moments en una cosa tan llarga com unes 24 hores.
Finalment, als meus pares. Per transmetre'm uns valors que m'han servit en el meu camí per la vida i, crec, també m'ajuden a completar aquests reptes.

GRÀCIES A TOTS/AS.








2h59'43" (Donosti 2016) - 1h22'31" (Prat 2014) - 37'00" (Prat 2013)

FB: Víctor Millán || TW i IG: @barceruel

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Des 2023 17:22 #29 per Jorfer (Associat/da)
Quina crònica Victor, espectacular, com el teu meravellós debut a les 24 hores i per a una causa solidària.
Impressionant fins on aguanta el cos i les emocions que has trasmès en aquest meravellós relat de les 24 hores.
Admiració total del que sou capaços de fer algunes persones durant 24 hores.

El teu somni complert realitat i una bona suma de diners per a una bona causa.

Luisito, enhorabona també per les teves grans 24 hores. Tú tens més experiència en l'ultrafons i et vas regular millor passant unes quantes posicions a la darrera part. Enhorabona!!

Sou d'altre pasta i sou molt bona gent.

Gràcies per l'espectacle que ens vau donar durant les 24 hores.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Des 2023 17:45 #30 per RUNandWINE (Associat/da)
Caram Víctor, quin tros de crònica. A l’alçada de la gesta.
Fins fa una setmana pensava, amb tot el carinyo, que per córrer les 24 hores s’havia d’estar com un llum 😅.
Després de llegir-te ja començo a pensar que potser un cop a la vida sí que s’hauria de provar…
Enhorabona crack!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Des 2023 19:03 #31 per Dennis Teuling (Associat/da)
Enorme la teva crònica Víctor!!

Ja t'ho he dit per altres canals, però brutal!!
Un heroi modern!!

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '18  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

24 Des 2023 20:15 #32 per XaviCht (Associat/da)
Gran cursa i gran crònica, Víctor, ets un crack. :muscle:

23' 12" - 5 km La Sansi Viladecans 2016
43' 59" - 10 km Cursa dels Nassos 2019
1h 37' 32" - Mitja de Barcelona 2020
3h 49' 29" - Marató de Venècia 2018

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

25 Des 2023 11:31 #33 per bernaus (Associat/da)
Moltes Felicitats Victor per la teva PROESA!!!

Una crònica molt emocionant.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

26 Des 2023 20:43 #34 per gorka (Associat/da)
Barceruel
Crònica al nivell de la cursa que vas fer. Enhorabona una altra vegada. I molta sort amb el projecte Kukura.


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Gen 2024 20:34 #35 per fandes (Associat/da)
Brutal Barceruel! Ja em perdonaran la resta de pastanagues... Però el meu vot a la millor crònica de l'any ja està donat.

Espero que estiguis més que recuperat!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.