Entrevistem... profe
Dolç / salat / àcid
- M’ho cruspeixo tot!
Dolç?: pastissos i gelats de tota mena per postres
Salat?: ametlles freixides i salades per aperitiu
Àcid?: les llimones me les prenc a mossos i, fins i tot, de vegades, si tinc molta set anant pel carrer agafo dels tarongers bords alguna taronja amargant i me la menjo.
Mar / muntanya / asfalt
- Ah, el mar…!
Quantes maratons he preparat pel camí que va paral·lel a la via del tren pel Maresme!
És tan relaxant córrer per la sorra humida, sense samarreta, per on les ones es desfan amb un encaix d’escuma, com un brindis que fa el mar als peus descalços!
- Ah, la muntanya…!
Quin goig córrer pels prats d’alta muntanya, pintats de flors de tota mena, pels corriols dels boscos ombrívols, acompanyat pel flaire dels bolets a la tardor…!
- Ah, l’asfalt…!
La carretera… aquesta pista perfecta on puc córrer amb els ulls mig tancats, concentrat en els meus pensaments.
Falta quelcom…
- Ah, el llit…!
A grans fatigues, grans descansos!
Com demana el cos descansar al llit després d’una tirada llarga!
Al llit és on el nostre metabolisme assimila tot el que hem entrenat i digerit.
Bon profit!
Vent / pluja
- Quan corro passo molta calor. Pot ser per tenir un IMC (índex de massa corporal) força alt. Per això m’agrada anar amb vent de cara, i millor encara amb un plogim suau.
El meu millor temps en una mitja marató el tinc a Sitges, en mig d’una tempesta amb calamarsa.
Fred / calor
- Penso que m’afecta més la calor que produeix el meu propi metabolisme que la de l’aire. Cal dir que, fins i tot a l’estiu, acostumo a córrer a mig dia. Procuro beure sovint, i em vaig mullant braços, cames i cap a les fonts que hi trobo. M’agrada fer un bon àpat després d’una tirada llarga, i fer una migdiada si s’escau. Nutrició i descans poc després de l’entrenament: dos factors a tenir en compte per maximizar els efectes possitius de l’exercici.
Amb / sense crono
- Acostumo a córrer amb el telèfon a la mà, que va cantant el temps i la distància. Darrerament, però, de vegades surto sense res a les mans. Ha estat una experiència alliberadora. Ja m’ho deia en Domingo Catalán: “El crono es un tirano”.
A sobre / a sota
- Aquesta pregunta és prou imprecissa per permetre que cadascú la pugui interpretar com vulgui. Sospito, però, que per la majoria té evidents connotacions sexuals. Malgrat això, la gràcia rau en veure com l’entrevistat troba la manera d’escapolir-se del parany i evitar el que podria resultar barroer, o inadequat per aquest fórum.
Com a profe, sempre m’ha tocat quedar a sobre dels demés: dels alumnes, perquè si no tens un mínim d’autoritat se’t menjen viu, o de la resta d’opositors quan es tracta de lluitar per una càtedra. Ara bé: només si et consideres servidor dels teus deixebles i dels teus companys de feina pots arribar a ser feliç amb aquesta feina.
Sovint, qui val més és qui més serveix, qui carrega amb tot.
A sota, com els blocs de pedra als fonaments.
A sota, com una catifa on els altres poden trepitjar tou.
A sota, com la gespa que ens regala amb el seu millor perfum quan la trepitgem.
Sol o acompanyat
- És difícil trobar qui vagi al teu ritme als entrenaments, o qui es pugui adaptar a les teves preferències d’horaris. De vegades, anar en grup t’obliga a portar un ritme exigent que sol no gosaries mantenir. Sovint, però, he entrenat amb campions: Benito Ojeda, rècord de Catalunya en marató i Domingo Catalán, campió del mon dos cops, i he pogut comprovar com adapten el seu ritme al del company més lent. Ténen clar que als entrenaments no es tracta de demostrar que ets més ràpid, sinò bon amic.
Acostumo a anar sol quan exploro els corriols de muntanya, però trobo que la cervessa és més bona quan estas acompanyat, al que alguns anomenem “sessions tècniques”, al bar.
Aire lliure / gimnàs
- Quan estava federat - al Barça, al Natació Barcelona, a l’Altius, a l’Universitari - pista i gimnàs eren complementaris per preparar-nos per a la competició.
Vaig augmentar considerablement la càrrega d’entrenament amb peses quan va arribar un moment que al meu equip era el menys dolent per fer llençaments a la Lliga Catalana.
Hores d’ara ja no em puc permetre esforços intensos, i tot això ja és part del passat. Per tant: aire lliure i ritme suau.
.
Planificació / anarquia
- Quan més exigent és un repte, més planificació cal fer si no vols tenir ensurts decebedors.
Fermentats / destil·lats
- Cal no oblidar que són pare i fill. Tots els destil·lats han estat fermentats abans. Prenc vi i cervesa amb mesura, i orujo i similars amb xupito. Podria beure gots sense notar massa l’efecte de l’alcohol etílic, però haig d’admetre que parlo més després d’haver begut.
Quin lloc que no hagis visitat t’agradaria conèixer?
- Amb els anys, m’he tornat massa realista com per somniar despert. Potser ja estic de tornada. Ni em passa pel cap anar a l’estranger si no tinc un motiu de més pes que el de fer turisme. Tinc prou amb fer un tomb per algun racó de Collserola que no hagi visitat mai. Malgrat que tinc moltes ocassions de fer-ho, sovint m’estimo més fer sempre els mateixos recorreguts, doncs així tinc més probabilitats de tornar a casa a l'hora prevista.
Fa temps que no vaig per Panticosa i Ordesa. Estic fent plans amb uns amics per tornar-hi el proper estiu. No a córrer, sinó a fotografiar insectes i floretes. I no es pot dir que ara faci això perquè m’he fet gran i no em vingui de gust córrer. És una afició que ja em ve de jovenet.
Alguna recomanació literària i/o cinematogràfica?
- Depén de a qui li recomani… de la seva formació, aficions…
Si em dius quin és el darrer llibre que t’ha agradat, pot ser em vingui al cap algun que hagi llegit de semblant i que pensi que també et podria agradar.
Sempre estic llegint uns quants llibres. El darrer que he llegit és “Al volante de un santo”, de Javier Cotelo. Ara estic llegint “Ordinary work, extraordinary grace”, de Scott Hahn.
De tant en tant agafo els llibres que m’han anant regalant per Reis els darrers anys, sempre relacionats amb idiomes: Alemany, Mandarí, Àrab i Hebreu modern. No els recomanaria ni per agafar son. El que llegeixo més sovint són articles científics.
No veig massa pel·lícules darrerament. Quan tens malalts a casa no és gens fàcil trobar una estona llarga sense que hagis de sortir corrent. I m’empipo si em perdo el final. Em fa l’efecte d’haver perdut el temps miserablement.
M’agraden els mateixos gèneres que quan era un noi jove: dibuixos animats (Up i algunes d’Anime japonés) y ciència ficció (Matrix, Terminator…).
Comentaris