Open Cavalls del Vent 27-6-20

JRDi69, enhorabona campió!! Finisher sub 24h amb una climatologia imposible!!!

Volies Rock & Roll... doncs R&R per un tub. Encara no sé com hem pogut sobreviure la experiència

Moltíssimes gràcies -novament- a Pinelli i a Toni Beltrán, que con la tontería ens ha guiat durant gairebé 10 hores per els camins més complicats. Si no fos per ell... encara estaríem perduts pels rius dels Empedrats que baixaven com mai havia vist abans.

JRDi69, saps que m'encanta fer cròniques, però jo ja havia decidit de fer-la només per al meu registre personal...
Que aquest repte era només teu (saps perfectament que si fos per nosaltres, estaríem tots al llit les nits de dissabte i diumenge ), i tens l'obligació moral de fer la crònica tu.

El que sí faré és adjuntar els temps i qms de la travessia.

Potser són alguns quilòmetres de menys, doncs amb aquest temps de bojos, el GPS van donar moltes voltes...



I dit això, em dono de baixa de Corredors.cat (que he vist que sóc massa fàcil de convèncer, i ja tenim una edat i dona i fills )

Algun cop he conduit amb alguna copa de més (i no estic orgullós d'això), però el camí de tornada d'ahir va ser realment patètic.
Sense adonar-me anava a 70 km/h per l'autopista, cada arbre pel camí era una figura, vaig frenar 3 cops perquè veia camions parats en mig de la carretera... i més al·lucinacions varies. Pitjor encara que les 24 hores de patiment fent CdV... y ya es decir!!!
(la última hora vaig trucar a la meva santa dona i m'ha mantingut "mig" despert de 05:00-06:00 per telèfon..)
Mai més!!!

Dennis Teuling va escriure: JRDi69, saps que m'encanta fer cròniques, però jo ja havia decidit de fer-la només per al meu registre personal...
Que aquest repte era només teu (saps perfectament que si fos per nosaltres, estaríem tots al llit les nits de dissabte i diumenge ), i tens l'obligació moral de fer la crònica tu.

Per ser només meu déu ni do els implicats

Dir-te que hem vaig quedar amb ganes de més només perquè va faltar temps per converses filosòfiques profundes i d'altres de més intranscendents

Esperem satisfer les expectatives amb la crònica, sinó tot fent la mariscada guanyada ho podem reviure per ampliar els detalls


Salut!
Jordi

Dennis Teuling no sabia que la havies fet sencera. Quin parell de cracks!!! .
Enhorabona també als pacers Pinelli i Toni Beltrán

Dennis Teuling quin ensurt que vas tenir. A mi em va passar semblant desprès de la ultra de Montnegre Corredor de far uns anys. Vaig voler tornar de seguida a casa i ho vaig passar fatal per l'autopista amb algun ensurt. Vaig dir mai més, i ara procuro descansar desprès unes hores al menys

Com no us poseu d'acord, feu ambdòs la crònica

Em trec el barret companys

JRDi69 va escriure: Dir-te que hem vaig quedar amb ganes de més només perquè va faltar temps per converses filosòfiques profundes i d'altres de més intranscendents

Esperem satisfer les expectatives amb la crònica, sinó tot fent la mariscada guanyada ho podem reviure per ampliar els detalls

La veritat que les últimes 6 hores explicaves pocs acudits

I ara que ho dius... se m'havia oblidat, però diria que jo et devia un parell de birres (però no recordo el perquè )

hyuste,
Tranquil, que jo tampoc ho sabia fins poc abans de començar...
Moltes gràcies!

La veritat que és perillossíssim això del cotxe... el problema és que sóc incapaç de dormir al cotxe. Però tot així, la propera vegada faré un intent abans d'agafar-lo.
Bé, la propera vegada procuraré de no estar 2 nits de marxa

La crònica la faré només al meu blog personal, doncs....
posaré verd al instigador d'aquest repte i seria molt lleig fer-ho aquí al fòrum
(utilitzaré un nom comú perquè ningú sap qui és... potser "Jordi".. )

A propòsit...

Divendres 07:00 - Pes 82,0 kgr.

Dissabte - 24 hores amb 4 barretes, mig entrepà i un plat de pasta - Consum 10.500 kCal
(el que consumeix una dona en 1 setmana, 1.500x7).

Dilluns 07:00 - Pes 83,0 kgr

Sempre passa lo mateix

A propòsit.. crònica privada feta!

Hola! Vos llegesc en diagonal!
Vaig una mica liada...aviat baix el ritme.
Dissabte vaig marxar del Rebost a les 16h 20....una llàstima no coincidir....ja va ser una pena tremenda tenir a la Belenka i a en Danistal a 3 m de distancia...pero almenys els vaig veure.
Ja llegiré les cròniques. De moment Felicitats!
Dennis...a mi l’augment de pes, les al•lucinacions i tal em quadren bastant amb hiponatrèmia...però vamos així en diagonal tampoc opinaré gaire.
Quan vagi una mica menys agobiada us llegeixo.

Quina pena no haver-vos vist...no recordava ni que era aquest cap de setmana...no se per on passo...a veure si baixo el ritme i m’entero! ?

Ostres, sí Helena... vam arribar a Rebost a les 16:52

Si haguéssim trigat mitja hora menys, ens hauriem trobat!!

Jo crec que era només la son, perquè no vaig veure tampoc massa, i a sobre vaig menjar bé i em vaig prendre 2 sobres de Recuperation.

El que sí tinc clar, és que el tercer intent la faré amb un temps normal, ni massa calor ni massa fred, i sortint després de dormir, encara que siguin 4 horetes.

Baixa el ritme dona, que no pots anar sempre tan a tope

Clarament la felicitat engreixa

Dennis Teuling va escriure: El que sí tinc clar, és que el tercer intent la faré amb un temps normal, ni massa calor ni massa fred, i sortint després de dormir, encara que siguin 4 horetes.

M'han dit que nevats és preciós


Salut!
Jordi

Bon dia,

Només felicitar-vos per aquesta gesta en un dia tan complicat com el que vau tenir. Em trec el barret!!

Dennis Teuling va escriure:
[.........]

I dit això, em dono de baixa de Corredors.cat

[.........]

per fi una bona noticia aquest 2020

Avanço el full de ruta segellat que podria indicar que no vam completar el repte, però en la crònica tindreu els detalls de cada segell fet i no fet


Crònica especialment dedicada a en Dennis en procés, esperem enllestir-la el cap de setmana

Que il·lús pensar que podria anar anotant els temps de pas i consultant la informació del full de ruta,...


Salut!
Jordi

Esperant amb candeletes la crònica! Felicitats al JRDi69 per haver parit l'aventura, al DennisTeuling per ser tan generós, i al Pinelli i ToniBeltran per entendre el que és l'esperit en equip. QUE GRANS!

Felicitats de nou, wow!

Felicitats!! Quins cracks!!!

JRDi69 va escriure: Crònica especialment dedicada a en Dennis en procés, esperem enllestir-la el cap de setmana

Veig que en això sí penses fer-nos cas

Com ha dit el fandes, esperant amb candeletes...

A petició d’en Dennis, crec que s’arrepentirà de haver-m’ha fet esplaiar-me, aquí la teniu: crònica feta

El LIVE track del fòrum va ser un desastre per la cobertura, pel problema de l’aigua amb els telèfons mòbils tàctils i per la falta de forces; lo “bonic”/mínim que m’hagués agradat seria, quelcom semblant a això:
Són les 3h10 i es dona el tret de sortida
L1: 3h32:08,82 - Ref. Prat d’Aguiló
L2: 2h43:07,51 - 6h15:16 - Ref. Cortals de l’Ingla
L3: 56:06,71 - 7h11:23 - Ref. Serrat de les Esposes
L4: 5h05:56,72 - 12h17:29 - Ref. Niu de l’Àliga
L5: 1h39:34,20 - 13h56:53 - Ref. Rebost
L6: 3h24:31,52 - 17h21:25 - Ref. Sant Jordi
L7: 4h52:32,55 - 22h13:58 - Ref. Gresolet
L8: 1h42:06,85 - 23h56:04 - Ref. Lluís Estasen
L9: 2,89 - 23h56:07 - META "crono oficial"

I, ja posats a triar, amb uns temps molt més ràpids, però per arribar a entendre tots aquests números potser fa falta una bona introducció/plantejament, un desenvolupament, el clímax, el desenllaç i les conclusions, no?; tot i que si mireu atentament ja podeu observar que el L4 actualitzat respecte al dels missatges al fòrum en mode LIVE te problemes de dislèxia o de confusió de minuts per segons i tot just estàvem a meitat de cursa

- INTRODUCCIÓ:
El 2020 havia de ser l’any de fer la meva ultra, perquè? Perquè em faig gran, digali crisi dels 40, efecte "capicua" o que se jo. La crisi dels 30 o voler disputar un triatló em va portar al mon del córrer i crec que es una de les millors coses que vaig descobrir; a més veia una temporada on podia encabir-ho tot sacrificant la màrquitis aguda que encara m’acompanya i espero que sigui durant mooooolt de temps més.
El 2 de Desembre de 2019 No Surrender obra la caixa dels trons i crea el fil de la Open Cavalls del Vent 24h.
El 3 de Desembre de 2019 penso en companys que potser m’acompanyaran; Tonibeltran i pinelli, ara mateix crec que seria l’única manera de que fes la OPEN sinó tocaria fer la HALF competint, però tenen reptes majors i estan pendents de sortejos (UTMB OCC 55K 3500m).
El 9 de Gener de 2020 Tonibeltran i pinelli estan dins dels escollits i aniran a Chamonix, per tant replantejo pensant que tocarà HALF sol competitiu o millor OPEN amb un company de la feina i qui sap si poden sorgir nous aliats. Sigui el que sigui necessitaré bambes noves i assessorat pels mestres acabo comprant el 19 de Gener de 2020 les HOKA ONE ONE Mafate Speed 2 per 112€.
Passades les competicions de Gener decideixo que m’he d’inscriure o no ho faré mai i així el 4 de Febrer de 2020 estic INSCRIT (penso que un cop superada la Marató Empúries, seguiré les 8 últimes setmanes d’un pla d’alguna ultra que trobi per internet). Trobo un pla de 24 setmanes que em convenç força i el deso al calaix per encabir-ho en la planificació de la temporada. Finalment he decidit la OPEN perquè potser m’acompanyaran algun tros i em motiva molt més que competir en la HALF.
El 9 de Febrer de 2020 estrenem les bambes en competició al Trail de Vilamajor 26K, les havia estrenat entrenant en mode CaCo a la Cursa de Muntanya de Castellbisbal 21K (vaig arribar tard per les inscripcions i faig decidir apropar-me el cap de setmana abans). El debut es penós ja que obtinc de regal dos butllofes als peus, em sorgeixen els dubtes i si m’he equivocat amb les bambes?
Van passant els mesos i estic fort com mai, ja fa temps que l’estat de forma es manté al màxim i millora. Aconsegueixo marca en la Mitja de BCN amb 1:31:07; culpable ManoloM; em permeto el luxe de llebrejar “privadament” a la Mitja Colomenca en pinelli, que també aconsegueix la seva MMP (1:43:30). Tenim el nostre sopar CoRReCaT i gaudeixo el mateix cap de setmana del Trail Costa Brava Palamós 22K, mentre estic en llista d’espera del de Cap de Creus, però ens està sacsejant una pandèmia que provoca la cancel·lació de la marató de BCN i una situació de confinament mai vista.
Per la marató de BCN tenia un entrenament molt engrescador tot acompanyant en Tonibeltran (10K 5:09 + 8K 4:58 + 12K RM 4:36 o 30K 4:36 o...) i ens replantegem fer la marató olímpica tot sortint des de Mataró i arribant a l’estadi olímpic de Montjuic, però finalment no ho veiem clar i avortem per por a multes/detencions/infracció de normes/...; jo faig la tirada com puc: 10K 5:03 + 8K 4:52 + 12K 5:09 i s’acaben els plannings e il·lusions amb un munt d’incerteses, novetats (teletreball) i sense via d’escape.
Des del confinament del 16 de Març de 2020 mantenir l’estat de forma em resulta cada dia més complicat, intento córrer per la terrassa, utilitzar el COMPEX, una cinta/caminador,... però res em permet seguir millorant o mantenint-me; canvio el córrer per CA-CO i em limito a que em toqui el sol a la terrassa. De forma miraculosa aconsegueixo mantenir el pes i això indica que tot i perdre forma si el pes aguanta podré tornar amb força.
El 22 d’Abril de 2020 és cancel·la la Pujada de Bagà a Coll de Pal, era una competició/entrenament que em motivava moltíssim, però que hi farem espero que l’any que ve em motivi tant com aquest.
No trobo motivació, tot es cancel·la/aplaça i no veig objectiu mínim a curt termini, però arriba el 3 de Maig de 2020 i tornem amb ganes; “s’acaba el confinament”, encara hi ha esperança i no he fet la Marató d’Empúries estic fresc com mai (potser també en pitjor forma, però…). El CA-CO a la muntanya es l’opció més satisfactòria, però també les passejades amb amics o rodatges suaus acompanyen un planning absolutament boig en un nou sistema amb limitació d’horaris i teletreball.
El 12 de Maig de 2020 començo a veure les primers sospites d’aplaçament de Juny a Setembre, però jo continuo exigint-me pensant que potser sí.
El 7 de Juny de 2020 ja dono per fet l’aplaçament, però continuo amb el mateix ritme/ganes e incorporo la bici BTT en les sortides (amb menys temps, sembla que puc veure més muntanya).
El 26 de Juny de 2020 rebo resposta al correu que confirma l’aplaçament, però jo segueixo a lo meu i el 4 de Juliol de 2020 estreno la motxilla de 20 litres del Decathlon que utilitzaré a la OPEN si tot va bé.
Vaig fent sortides de muntanya ara ja des del 8 de Juny de 2020 sense limitacions horàries i gaudeixo com mai tot fent quilometres. No estic seguint el planning de la ultra, però si que acumulo quilometres i desnivell tan com puc. Les vacances de Juliol em serveixen per afegir-hi la natació en els meus entrenaments tot esperant que la motxilla no carregui tant les espatlles amb aquest nou entrenament, però el COVID-19 provoca l’anul·lació de la Marató de Chicago (un dels altres punts engrescadors de la temporada que m’havia tocat el sorteig).
El 2 d’Agost s’organitza una expedició CoRReCaTa a la Olla de Núria i m’hi apunto de cap, he de canviar els aires de Collserola, resulta ser un entrenament en companyia meravellós i seguim.
Finalment el 6 d’Agost de 2020 tenim la noticia de l’anul·lació, però jo ja tenia els últims plans per reconèixer la zona amb en pinelli per fer els 36K del Trail del Moixeró. En l’entrenament per la zona el 8 d’Agost acabo KO com mai. M’assoleixen tots els dubtes i pors, però jo vull fer el recorregut de la OPEN sencer i he de triar una data, l’any que be potser ja serà tard (les males noticies de la casa i els morts per COVID-19 en una situació de solitud em mengen el cap). El meu egoisme i tossuderia creixen sense límit i el 11 d’Agost de 2020 decideixo la data pel dia D i serà el 29 d’Agost, em permetrà no “sacrificar” un cap de setmana de pont de Setembre així com ser un final de mes/vacances i tancament d’un cercle. Estic fart d’anul·lacions/aplaçaments i neguits; si es diu alguna cosa es fa i punt (caparrut i egoisme sense límit, jo ho faig així i punt).
De sobte coneixem d’altres CoRReCaTS interessats en fer la ruta també, però han triat un cap de setmana abans; jo no ho tinc tot llest i no em veig amb cor d’avançar la data. Consulto els astres, llunàtic que es un, i confirmo que la data triada té tot el que ha de tenir per ser la meva data i el meu debut en el mon de les ultres. Deixaré passar l’oportunitat de compartir aventura amb en Yeray, que a més no farà la clàssica OPEN i que crec que no ens coneixem tant com per compartir aquesta aventura sencera.
El 25 d’Agost de 2020 també tenim l’anunci de l’anul·lació de la marató d’Empúries; millor una menys per després de la bogeria, però i les virtuals…
Les dos setmanes prèvies a la data vaig de bòlid quadrant tots els detalls que em venen el cap, els assessor/amics/companys m’acaben de concretar la logística de cotxes/avituallaments així com recalcar-me que la climatologia indica que lo més sensat es no sortir i aplaçar-ho. Estic fart d’aplaçaments i fins que no sigui in situ veient que es impossible o em passi quelcom que em faci enrere no ho deixaré estar ni canviaré de plans.
Arribem a l’última setmana i l’exemple d’en Yeray hem "serveix poc" i el meu punt competitiu diu que en l’altre sentit es més fàcil i no puc comparar Valorant la situació estic pitjor que en la meva primera marató, acollonit es poc, els dos últims rodatges de la setmana han servit per confirmar que no hem veig preparat, que em fa mal el maluc i el genoll esquerra, es a dir, lo típic just abans del dia D, però feia temps que no tenia aquesta sensació tres dies i mig per obtenir el mode zen
Crec ja tenir-ho tot llest i planificat. Anar amb dos cotxes a refugi de Serrat de les Esposes, deixar un carregat amb roba + extres i dirigir-nos amb en pinelli a la sortida: refugi de Lluís Estasen. Per tant tenim que en pinelli m’acompanya des de la sortida fins el KM 28.2 mínim, per si de cas portem dos claus de cotxe ja que té molèsties al tendó d’àquiles i no vol que falli el meu repte per la seva carrega El segon contacte serà amb en Tonibeltran, que m’espera al refugi de Rebost que es on deixarà el cotxe, però com que es un cul inquiet i potser s’impacienta o veu que farà curt de kilòmetres potser em vingui a buscar a Niu de l’Aliga i m’acompanyaria des d’on ens veiéssim Rebost mínim fins al final Es ha dir, mínim de KM 51.20 a KM 84.20 (33K), però potser de KM 44.20 a KM 84.20 (40K+7K = 47K); els 7K són els extres que hauria de fer de pujar fins a Niu de l’Aliga En definitiva, que amb la logística de cotxes del camí, podré descarregar força la motxilla i no hauré de patir per avituallaments intermitjos i dependre dels refugis; només cal decidir que deixem a cada cotxe i quins horaris quadrem,... i quedo sol en la part més divertida on diuen que hi ha tot el Rock&Roll: de Serrat Esposes a Niu de l’Aliga/Reboost A meta tindrem el fi de festa amb l’extra que portarà el típic caldo de cursa calent i qui sap que més; també encara per decidir; amb tot l’extra que hauré deixat al meu cotxe
Finalment les previsions de temps les deixo en sub18 tal que així:
- Sortida de Lluís Estasen a les 03:00 (Dissabte 29)
- Arribada a Prats d’Aguiló després de 12,5K en 02:08 són les 05:08 portem 12,5K i 02:08 avituallem 00:01 i seguim
- Arribada a Cortals d’Ingla després de 11K en 01:54 són les 07:03 portem 23,5K i 04:03 avituallem 00:01 i seguim
- Arribada a Serrat Esposes després de 4,7K en 00:45 són les 07:49 portem 28,2K i 04:49 avituallem 00:15 i seguim
- Arribada a Niu de l’Aliga després de 16K en 03:31 són les 11:35 portem 44,2K i 08:35 avituallem 00:37 i seguim
- Arribada a Rebost després de 7K en 01:04 són les 13:16 portem 51,2K i 10:16 avituallem 00:15 i seguim
- Arribada a Sant Jordi després de 13K en 02:38 són les 16:09 portem 64,2K i 13:09 avituallem 00:31 i seguim
- Arribada a Gresolet després de 16,1K en 03:13 són les 19:53 portem 80,3K i 16:53 avituallem 00:01 i seguim
- Arribada a Lluís Estasen després de 3,9K en 01:15 són les 21:09 portem 84,2K i 18:09 i HEM ARRIBAT!!!!
En l’últim sospir sembla que tindrem un coprotagonista que m’acompanyarà tot el recorregut: en Dennis
Arriba el dia i seguint els consells d’en Yeray intento dormir havent dinat de 15h-23h, però només aconsegueixo fer-ho fins les 17h30 i em quedo donant voltes fins les 19h on surto a esmorzar/sopar o el que sigui per intentar que amb la panxa plena torni a dormir, però res de res. A les 21h30 començo a preparar/repassar tot i a les 22h30 ja estic llest, em quedat amb en pinelli a la 1h i a les 23h surto de casa carregat com un burro; he de fer 6 parades fins arribar al cotxe en el pàrquing amb tot el que porto.
El viatge en cotxe va passant sense indecents ni fortes pluges i només amb alguns llampecs al horitzó, però de sobte en pinelli em truca: Has vist com està el pati? Estàs segur? La cosa esta molt xunga, jo així no surto. En Dennis anirà amb tu? Jo estic a 3K de Bagà, quedem i em dones la bossa i os esperaré al refugi.
Primer pal, jo no ho veig tan xungo, però conforme avanço si que comencen les ràfegues de pluges. Hem torna a trucar per dir-me que ha parat en una benzinera passat una esllavissada on estaven els mossos i que ens veiem allà.
Finalment passem l’esllavissada i ens trobem amb en pinelli a la benzinera. Volia mirar amb cura que l’hi donava, però finalment ho faig ràpid sota la pluja i ens seiem en el seu cotxe a comentar la jugada. En Tonibeltran i d’altres van enviant missatges i anem informant, finalment decidim que pinelli quedarà a Bagà intentant dormir al cotxe a la espera dels passos pels refugis i que quan vegi que queda un hora creuarà els túnels per trobar-nos.
Ens acomiadem i segueixo ja encarat al refugi on tornem a tenir més esllavissades, boira i continuen les pluges intermitents. Arribo al refugi i hi ha un cotxe suposo que del guarda i un altre, però no tinc cobertura. Giro el cotxe i vaig baixant fins tenir cobertura. Truco en Dennis per confirmar que ve i que no cal que corri, que les condicions són complicades (boira i pluja) i que l’espero, que en pinelli m’ha deixat sol i només sortirem els dos.
Finalment arriba en Dennis i sense massa dilació ens reunim en el cotxe per comentar la jugada i “fer la foto de sortida”. Tot i que ara no plou decidim sortir amb tot l’equip de pluja: pantalons inclosos, estem a uns 15 ºC i no fa fred. Pugem per un corriol fins el refugi, busquem segell (esperem segellar abans de 18h), aigua d’una màniga i sincronitzem rellotges pel tret de sortida.

- DESENVOLUPAMENT:
Lluís Estasen (1668m) - Pas Gosolans (2430m) - (1-) Prat d’Aguiló (2010m) ** 13,4km +810 -470
Són les 3h10 i tot just comencem torna a ploure, tot es força relliscós i tot i tenir els tracks als garmins fem voltes per trobar el camí que finalment ens a dut un altre cop al cotxe. Anem pujant frescs per pista tot xerrant i explicant batalletes, la pluja intermitent va canviant a forta i veiem llampecs, però no sembla molt aterrador a aquestes alçades de partit.
Mirant el track veiem que havíem d’haver deixat la pista fa temps i decidim enfilar un altre corriol per intentar recuperar el track. Anem en la direcció correcte, però la falta de camí traçat, la nit, la pluja o compliquen tot força. Es puja millor per on hi ha gespa que si només i ha terra que es un fangar que llisca cap avall fàcilment. Per sort acabem trobant el traçat tot i la boira que ara fa que prestem més atenció als rellotges i no ens distraguem tant xarrant.
Quan em vull adonar ja han passat més de dos hores i no he begut gens d’aigua ni he pres pastilles de sals ni res de res. Esta clar que la planificació havia de ser molt més detallada i estricta, amb les inclemències no he estat al cas i poden convertir-se en errors imperdonables.
Vaig bevent i prenen sals quan me’n recordo, ni molt menys el que havia planificat, però el clima permet no ser tan estricte. Arribem als 10K de recorregut i em prenc el primer GEL del Planning, els menjars si que no els puc perdonar si vull intentar acabar amb garanties.
Els nervis, fred i por em fan anar marcant tot el camí amb rastres de pixera, com un gos mal educat. Fins i tot en un moment de consciencia em cago de por i literalment he de parar i fer les necessitats, per sort trio un moment que no plou i la cosa va ràpid tot just abans de que torni a ploure; això serà un no parar.
La previsió marcava arribada a (1-) Prats d’Aguiló després de 12,5K en 2:08 i ens han sortir 13,4K en 3:29:40; són les 6h39 i tot buscant el segell sense èxit, recarregant bidons d’aigua e informant al fòrum perdem 7min i 34s i continuem cap al segon refugi, sabent que es farà llarg.

Aguiló (2010m) - Cap del Pradell (2218) - Coll Pendís - (2-) Cortals (1610m) **11,4k +321 -828
Les robes impermeables que he triat per l’ocasió ("txapela" per tapar casc de bici; en aquest cas gorra, impermeable/plàstic de bici superior i pantalons/plàstic que feia servir per esquiar de fa molts anys; tot en uns tons grocs) estan sent força correctes, però no veig clar que només canviant-me l’interior pugui assolir el repte.
Ja sense frontals i apresos els errors del principi seguim el track dels rellotges tot corroborant-ho amb les marques taronges del camí, de dia tot sembla molt més fàcil. Continuem bevent i prenen sals quan me’n recordo, ni molt menys el que havia planificat, però el clima continua permetent no ser tan estricte. Arribem als 20K de recorregut i em prenc el segon gel GELtub del Planning, aquest porta cafeïna i ho noto que em revifo força.
La previsió marcava arribada a (2-) Cortals després de 11K en 1:54 i ens han sortir 11,4K en 2:38:08; són les 9h25 (portem 6:15:22, preveiem 4:03) i tot segellant el full i xerrant amb les guardes perdem 1min i 32s i continuem cap al tercer refugi. Serà llarg, però la llum del dia sembla que ens va millorant i apropant a les previsions. Tot i que clarament serà impossible baixar de les 18 hores i ja veurem si podem fer-ho de las 24 hores, però jo només penso en continuar i acabar, en el següent refugi tindré l’alegria de veure en pinelli i de canviar-me de roba i ha de ser més curt que el temps entre els altres refugis, així que seguim cap al tercer refugi.

Cortals (1610m) - Collet de Font Freda (1707) - (3-) Serrat d/l Esposes (1511m) **5,1k +97 -196
Tot i no haver pogut avisar a en pinelli per la cobertura veient que anàvem endavant va arribar amb temps al refugi i en avorrir-se i veure que el temps era més benèvol que a la nit fa uns kilòmetres tirant enredera fins a trobar-nos. Jo quan el veig penso mira un altre sonat corrent i ràpidament veig que es conegut i el saludo pinelli; ens puja la moral i ens acompanya fins el cotxe.
En Dennis s’anima més que jo, potser també té molta més classe/força/... que jo, i segueix sense problemes el ritme que imposa en pinelli; jo me n’alegro perquè sé que l’estic frenant i que anirà a pitjor, però encara queda molt i mínim he de veure en Tonibeltran, no puc engrescar-me encara (vaig dir que fins el kilòmetre 80 no correria, una manera de dir que fins que no ho veies clar aconseguir el repte, però troto molt suau tot intentant que no marxin gaire). Tinc gana i avanço la barreta del kilòmetre 30 en el 25, ja que en el cotxe d’en pinelli tinc un petit entrepà extra que serà el que menjaré si ara decideixo acabar-me la barreta.
Arribem al refugi i poso el segell al full de ruta, m’assec i em relaxo, primera fita important aconseguida. Ràpidament anem al cotxe, només he pres mitja barreta i em prendré el mini entrepà extra amb la cocacola (faig un mix entre el previst per Kms 30 i 40). Primer trio la roba del cotxe d’en pinelli, improviso massa pel meu gust, però faig la tria aprofitant que no plou em canvio sencer i deixo els plàstics a banda (els agafo, però no me’ls poso, necessito que el cos transpiri). No trobo cap calçotet, sembla que els he deixat tots al meu cotxe; miro la motxilla i tampoc i veig, aprofito per carregar els entrepans, segon bloc de gels/barreta i la roba que faré servir per canviar-me quan vegi en Tonibeltran. Que lent estic anant i en Dennis m’ho recalca, esta agafant fred i ja veient que jo no dono per més, es tanca al cotxe amb la calefacció, per no donar-me presa. Per fi crec que ja estic, comento en pinelli el que l’ha de passar al cotxe d’en Tonibeltran, ja que diu que el veurà, però per si de cas només deixo tres cosetes que crec podria prescindir d’elles si no pogués fer el traspàs i un dels dos entrepans.
La previsió marcava arribada a (3-) Serrat d/l Esposes després de 4,7K en 45 minuts i ens han sortir 5,1K en 52:39; són les 10h19 (portem 7:09:33, preveiem 4:49) i tot segellant el full, xerrant, canviant-me de roba i menjant hem perdut 39min i 6s. Aquest seria un punt de retirada, però jo mínim he de veure en Tonibeltran. Serà llarg, però la llum del dia i la finestra de “bon temps” ajuden a tirar endavant així que continuem cap al quart refugi un cop informat al fòrum i d’altres (família, companys de feina,...).
El company de feina que en altres ocasions faria broma ara envia un missatge encoratjador “Ja queda menys, sempre endavant, sempre fort”, realment la cosa deu pintar més negre del que jo percebo; per mi arribar només es qüestió de temps i no tinc presa (el meu missatge deia: "Serà llarg, nit complicada: 30K 7h12").

Esposes (1511m) - Penyes Altes (2279) - Coll de Jou (2021) - (5-) la Tosa (2510) **13,7k +1446 -360
Jo llegint perfils e interpretant-los soc un negat, però aquesta pinta una de les etapes més dures. Després de pujades, baixades i més pujades arribem a trams tècnics on cal anar amb les mans pujant i fins i tot tenim cordes per ajudar i poder coronar les Penyes Altes. Malauradament la boira continua fent acte de presencia i no es veu res de res, les vistes no poden ser més llunyanes que uns metres als voltants. He pogut anar oxigenant força el cos, però ja tornem a tenir les pluges intermitents i em torno a tapar amb tots els impermeables/plàstics.
Aprofitem la pujada per avançar l’entrepà del kilòmetre 40 i menjar-ho tot pujant tranquil·lament per quan un cop coronem fem una cocacola per agafar forces i revifar-nos.
Fent camí per fi arribem al últim tram de pujada al Niu de l’Àliga, el Rock&Roll de les pujades i ja estem per l’arrastre. Tot i això veient cabrioles ens distrèiem e intentem pujar a un ritme constant, lent però segur, ara sembla que en Dennis està pitjor que jo i l’animo/espero (l’entrepà i el missatge del company de feina semblen haver fet efecte). Finalment arribem, el termòmetre marca 5 ºC, però no fa vent i crec estar massa cansat per notar res, decideixo prendre un ibuprofè ara que he menjat i he pres una cocacola i que més o menys estem a la meitat del repte.
La previsió marcava arribada a (5-) Niu de l’Àliga després de 16K en 3:31 i ens han sortir 13,7K en 4:26:52; són les 15h25 (portem 12:15:31, preveiem 8:35) i tot segellant el full, xerrant, fent una cocacola e informant al fòrum i d’altres perdem 14min i 20s i sortim cap al cinquè on sé que tindré l’alegria de veure en Tonibeltran.

Niu de l’Àliga (2510m) - (6-) Rebost (1640m) ** 6,5km +880 -0
Sortint del refugi els 5ºC es noten de cop, el foc de llenya/calefacció i no haver-nos despullat fa la resta. Començo a tiri tar i per sort la cocacola/ibuprofè, saber que fa baixada i que en Tonibeltran ens espera ens fa baixar com la Heidi per les praderes o si més no com l’avi darrera la Heidi; fins i tot els raigs del sol travessen la boira i em reconforten. Trigo força en parar de tiri tar, però ja estem a tocar del refugi tot i el retràs de temps sembla que arribarem.
Tinc gana i m’acabo la mitja barreta sobrant i començo a pensar en el següent bloc de gels/barreta, però no els trobo. Els he perdut? me’ls he deixat en el cotxe d’en pinelli? espero que els hagin vist i estiguin en el cotxe d’en Tonibeltran; sense ells definitivament crec que he posat fi a la aventura. Passat el kilòmetre 50 torno a buscar sense èxit els gels i em resigno bevent aigua, ara tampoc trobo les pastilles (ibuprofè, potabilitzadores, fortasec). Aquesta butxaca de la motxilla sembla foradada
Per fi arribem a veure el Tonibeltran amb el cotxe al ben mig del camí. Comprovo el que l’hi ha donat en pinelli i no veig els GELs, però si tinc el bocata extra així que endavant; qualsevol excusa es bona.
La previsió marcava arribada a (6-) Rebost després de 7K en 1:04 i ens han sortir 6,5K en 1:22:52; són les 17h02 (portem 13:52:43, preveiem 10:16) i tot segellant el full (el segell o la tinta no marquen bé ), xerrant, fent una powerade, canviant de roba, informant al fòrum i d’altres i esperant que el Tonibeltran aparques perdem 19min i 8s i sortim cap al sisè refugi. Amb una mica de fred i havent vist que els mitjons/bambes no tenen pedres i que les pedres son als peus, és a dir, que tinc butllofes o quelcom semblant; el peu fa pena lo arrugat, fred i mullat que està no queda altre que seguir; ja he canviat els mitjons, però ràpidament fan pena.

Rebost (1640m) - Pont Nazari (1000m) - Coll Escriu (1504) - (7-) St. Jordi (1565m) **12,3k +864 -939
A partir d’aquí tot es “terreny conegut”, això m’anima, però queda un munt. Ni molt menys o veig clar i el punt de retirada seria aquí, però son masses hores i quilòmetres per no intentar-ho; ara ens acompanya en Tonibeltran i la qüestió es arribar.
Com amb en pinelli en Dennis i en Tonibeltran s’animen i s’escapen, però ara no tinc forces per intentar que no s’escapin, només tinc forces per trotar, però sembla ridícul i que vaig igual o més lent que caminant. En Tonibeltran tira més fort i en Dennis tampoc el pot aguantar, cometem diverses errades de camí tontes, però que a aquestes alçades no fan cap gràcia. En Tonibeltran ens comenta que com a guia no serveix, que ell es deixa fluir baixant i a déu. Aconseguim pactar i no cometre gaires més errades, tot i que qualsevol passa en fals que cometem en Dennis o jo ens envien al terra. No tenim ni força ni capacitat de correcció, cal anar amb peus de plom, ja que han tornat a començar les pluges intermitents i les forces estan sota mínims.
Hem rallo amb la falta de barretes i menjo dàtils i castanyes, també tinc isotònic, però realment no em trobo còmode. Confio que amb el temps la sensació canviï, però no es així.
En un moment d’inspiració trobo en una altre butxaca els gels perduts, quina alegria; ara ja apunt d’arribar als 60K decideixo prendre el que tocaria i em reconforta una estona, però les males sensacions continuen i ja vaig en mode zombi.
Per fi arribem, la previsió marcava arribada a (7-) St. Jordi després de 13K en 2:38 i ens han sortir 12,3K en 3:05:58; són les 20h27 (portem 17:17:49, preveiem 13:09), estan tots dins i tot i que el gos de la porta borda no surt ningú a interessar-se, així que deixo estar l’intentent de segellar el full (ja faltant-me el primer, l’últim del Reboost que no es veu, les males sensacions que tinc i el temps extra que suposa pels companys fa que ja no “vulgui” segellar més, jo ja sé que he passat i no em “descalcificaran” per no fer-ho) i marxem havent perdut 4min i 51s i continuem cap al setè refugi sabent que serà llarg i ens toca afrontar una altra nit.

Sant Jordi (1565m) - Vents (900m) - C.Bauma (1577) - (9-) Gresolet (1275) **18k +667 -967
Torna a ploure i la baixada sembla complicadíssima i cada cop més relliscosa. Anem per terra diversos cops i la mala llet s’incrementa per la falta de força per evitar-ho, ni anant amb peus de plom ens lliurem de caure; en una d’aquestes podem patir el desastre que ens faci haver de deixar-ho i extremem precaucions al màxim. Per fi passem el pitjor i arribem als Empedrats, preciosos de dia quan vaig passar amb en pinelli entrenant, però avui amb un cabal descomunal i ja totalment de nit fan por de veritat.
No recordava que creuéssim tants cops i si de dia anaves amb cura de no mullar-te ara el que anaves amb cura es de no ser arrossegat pel torrent, així que mullar-se era lo de menys, però l’aigua esta realment freda i la nit no ajuda.
Per sort en Tonibeltran més fresc ens guia, ja que no crec que ni en Dennis ni jo poguéssim decidir per on creuar ni quan. Per acabar-ho d’arreglar el frontal de pit es queda sense piles e il·lumina la meitat o menys, tot em suma inseguretat e incertesa. Em limito a seguir les dos llumetes dels frontals d’en Tonibeltran i d’en Dennis, que en arribar a pista van fent via per fer passar el fred.
Fart de la poca llum del frontal, havia d’haver trobat el moment per carregar-ho igual que vaig fer amb el rellotge, trec el segon frontal que tot i ser millor tampoc m’il·lumina el camí de manera clara.
Sembla que per la pista de vegades no anem ve, però a vegades veiem les marques taronges que ens feien seguir. En el meu cap ressonava la retirada d’en Fandes i el fet de veure que estem tan a prop i tan lluny alhora de poder acabar, per sort jo tinc dos guies que em permeten deixar la ment en blanc i només ressona el missatge del company de feina “Ja queda menys, sempre endavant, sempre fort”.
En Tonibeltran i en Dennis cada vegada troten més ràpid o potser jo cada vegada o faig més lent, però cada vegada s’allunyen més i arriba un punt que fa massa que no veig les llums ni sento les veus, miro el track i veig que estic fora, m’agafa el pànic. Han degut agafar un trencall que no he vist, faig marxa enrere i començo a tornar sobre la pista tot mirant els borals i el track del rellotge, però no tinc capacitat, no ho veig clar; decideixo deixar-ho estar i continuar la pista en el mateix sentit, ve a d’anar a petar a algun lloc i espero sigui el mateix o proper al refugi.
De sobte torna a venir una llum cap a mi, fins que no el tinc cara a cara no veig que es en Dennis, l’hi comento que “estem bé”, que pensava que els havia perdut i havia fet marxa enrere i que veient que no podia veure res clar havia tornat a tirar endavant. No hem diu res o jo no l’escolto, la meva cara deu ser un poema, però seguim endavant i trobem en Tonibeltran el que també l’explico l’aventura i m’ofereix menjar i consol, però jo no ho veig clar i el rebutjo; vaig fent amb aigua e isotònic esperant no anar a pitjor i si en un moment hem trobo bé menjar-me l’entrepà, ja que he tornat a perdre els gels (ara que tocaria el de cafeïna que em ressuscitaria va i els perdo definitivament).
Continuen marxant i jo intento endevinar les llumetes en la llunyania i seguir-los sense pensar-hi, de sobte una gran llum a dalt pren la meva atenció. Que coi és allò? Van per allà a dalt? Un refugi aquí en el no res? Sembla un fanal gegant? Haurem d’anar cap allà? Ara ja no hi es, però de sobte torna. Definitivament estic al·lucinant, veig la llum entre ombres i el cel i no sé que es fins que no la veig completa sense ombres: és la LLUNA, en altres circumstàncies m’hagués fet un fart de riure, però ara el riure es força intern i el sentiment es estrany. El cel s’ha destapat i llunàtic que soc no ho sé veure, estic pitjor del que em penso.
Distraient-me amb la lluna i jugant a veure-la a estones, els hi comento als companys si l’han vist i afirmen que sí i em donen les bones noticies de que per fi sembla que s’acaba aquest tram, sense dubte el més complicat per mi i que no hagués assolit sense en Tonibeltran i en Dennis, s’ha fet llarg de collons.
Per fi arribem al penúltim refugi, la previsió marcava arribada a (9-) Gresolet després de 16,1K en 3:13 i ens han sortir 17,4K en 4:50:59; són la 1h23 (portem 22:13:39, preveiem 16:53) ja no tinc forces per intentar segellar el full i marxem sense descans i continuem cap al vuitè i últim refugi; ja sabent, que ara sí el repte està fet i completaré el recorregut.

- CLÍMAX:
Gresolet (1275m) - (10-) Estasen (1668m) ** 4,9k +570 -93
Tot i saber que el repte esta fet ens esperen kilòmetres en pujada que ens fan anar més lent del que voldríem, però jo ara més motivat tracto de no despenjar-me tant d’en Dennis com a passat a la pista i ho aconsegueixo força bé (caldria veure si es mèrit meu o demèrit d’en Dennis; el que esta clar es que en Tonibeltran continua sent el nostre guia). Ara es el moment de córrer.
Avancem tan ràpid com podem, per sort ja fa temps que no plou, però el cansament, les hores i els kilòmetres ja són masses per pensar en res més que arribar; en Dennis i en Tonibeltran es tornen a escapar, així no hi ha manera de fotre l’atxassuuu.
Sembla que ja no deu quedar gaire i així m’ho confirma’n els crits d’en Dennis JORDI!!!! Corre!! Encara podem baixar de les 24 hores!!!!, jo apreto tant com puc, però miro el rellotge i no entenc res, si anem sobrats tinc més de 30min; han passat 23h24min, I ARA TENIM PRESSA!!!!

- DESENLLAÇ:
Per fi veiem el cotxe i només queda el caminet fins al refugi, camí que la nit abans havíem fet sense problemes i ara semblava molt més empinat, llarg i complicat; es fa llarg, però per fi HEM ARRIBAT!!!! Parem els cronos i ens abracem, estic fet caldo, intento expressar la meva gratitud i alegria crec que sense massa èxit i ràpid intentem baixar als cotxes per canviar-nos i completar el fi de festa. Els hi pregunto, però quan hem fet i hem diuen que per 3 minuts, jo torno a mirar el rellotge i torno a veure que tenim marge de 35min i no entenc res, suposo que s’ha parat en algun punt més que no me n’he adonat i baixem.
Per fi s’ha acabat l’aventura i hem assolit l’últim refugi, la previsió marcava arribada a (10-) Estasen després de 3,9K en 1:15 i ens han sortir 4,9K en 1:41:56; són la 3h05 (portem 23:55:35, preveiem 18:09), com que ja no tinc els segells complets decideixo no buscar-ho i tirar avall.
La baixada es encara pitjor que la pujada i tinc un parell d’ensurts que m’obliguen a anar encara més lent, però per fi arribem als cotxes.
Encenc el cotxe amb la calefacció al màxim i regiro en el maleter tot el que he portat pel fi de festa. Els hi comento que tinc tovalloles, roba eixuta, menjar i beure a doixo.
Miro el cel i veig la lluna i un munt d’estrelles, em reconforta veure que bonic i que net a quedat tot després de les tempestes i el repte assolit suposo que també m’omple tot i el cansament i el no poder expressar-ho tant com voldria.
En Dennis te fred i pressa, no vol entretenir-se gaire i vol arribar a casa d’hora que ja va amb més retard del que pensava. En Tonibeltran igual, però el convenço amb un entrepà de pa de motlle untat amb cacao i mentre jo em canvio l’hi deixo el cotxe per anar fent via a agafar cobertura i veure que ha passat amb l’avituallament final de caldo calent.
Dels 15 ºC de l'inici de l'aventura ara hem passat a 5 ºC
En Tonibeltran torna a solucionar la situació i es que l’avituallament final de caldo calent a anat a para al refugi equivocat (està a Serrat de les Esposes), culpa meva en organitzar-ho i passar-li malament el enllaç (aquests amics no sé perquè sempre em fan cas), o arreglem per trobar-nos a Bagà.
Ja canviat i prenent tots els batuts de recuperació, ibuprofeno i merdes varies passo al seient del copilot per deixar que en Tonibeltran em guií un altre cop fins el FI de FESTA.
Ens retrobem amb el caldo calent i tot xerrant, rient i bevent el caldo que encara crema (patosament el veso sobre la mà i em cremo tot corregint-ho i tornant-me a cremar fins poder deixar el got a terra, ric de la meva ineptitud motora i d’aguantar el got sense llençar-ho, ara sí estic relaxat i a gust), entre amics passem uns minutets que tanquen una aventura meravellosa. Ràpidament en Tonibeltran se’n va amb el caldo calent a buscar al seu cotxe i es que a aquest pas ja veu que ha d’arribar a casa amb els croissants per esmorzar.
Jo tot i trobar-me bé m’estimo més intentar dormir al cotxe una estona abans de sortir de nit, agafo una cocacola de l’avituallament per si de cas i m’acomiado dels amics. En poc temps aconsegueixo dormir-me i m’aixeco passat 1h30 i ja de dia, així que tot i que em fa mal tot, molt més que ahir, no m’ho penso i faig via fins a casa on m’espera un llit i una dutxa que mai havia valorat tant.
Faig una dutxa llarga que em deixa com nou, hem menjo un entrepà i pizza sobrants de l’avituallament final i em llito a les 9h, per fi a casa al meu llit i ben net i sec...

- CONCLUSIONS:
Hem sap greu haver-ho fet passar tan malament els companys pel meu egoisme i tossuderia, tot i que diuen que al final s’ho van passar be; clarament amics que un no mereix.
La segona part es tan dura o més que la primera, serà pels kilòmetres o desnivells acumulats, però el perfil es enganyós tot i que continuo creient que soc un negat per interpretar-los.
En la part final patia dislèxia o quelcom semblant, el crono veia 23h34, quan realment era 23h43 o a meta veia 23h35 quan realment eren 23h53 (la correcció de 3min són del refugi de Rebost on el crono es va parar accidentalment i gràcies a en Dennis vaig saber quan de temps i tot cuadra )
L’episodi amb la llum de la lluna misteriosa també es un clar símptoma d’alguna paranoia al cervell pel cansament.
Al ser el repte meu i haver enredat a gent a ajudar-me i acompanyar-me va fer que l’opció d’abandonar no la contemples seriosament en cap moment, realment havia de ser per lesió o per impossibilitat de continuar o per veure que els acompanyants patien més que jo i no podien continuar; després de la tossuderia en fer-ho com podia dir que ja en tenia prou i que ho deixava. Anant sol o en cursa fàcilment hagués abandonat més d’un cop, però pensar que pitjor no podia ser i la companyia en els moments claus va fer la resta. “Obligar-los” a passar per allà sense acabar, hagués estat massa dur i frustrant, estava moralment obligat a fer-ho.
Si hagués estat sol hagués abandonat només sortir en no trobar el camí i veure que allò era massa per mi, tot just començant. Si de casualitat hagués superat aquell moment de dubte i por en arribar al refugi de Serrat de les Esposes tampoc m’hagués retirat mai, però en el rebost veient que sem faria de nit un altre cop sí que potser ho hagués fet. Si no ens hagués acompanyat ningú fresc en la part final, la nit, pluja i fred haurien pogut amb mi i també hagués plegat veles; realment no se com, però no ho hagués aconseguit. En definitiva que el mèrit el te la força del grup i que jo sol hagués fracassat estrepitosament, només tinc mèrit per uns 30 llargs kilòmetres en modo zombi amb la frase del company de feina al cap (“Ja queda menys, sempre endavant, sempre fort”), fet que fa que també el “perdoni” per no haver-me acompanyat.
No crec tornar-hi en molt de temps. He fet el salt de 55,27 km 1.818 m (Marató Collserola CoRReCaT) a 83,93 km 6.098 m (CdV freestyleJRDi69) sense paracaigudes i hem sobreviscut, no cal tornar a jugar i no crec poder tornar-me a preparar física i mentalment. De moment em quedo amb les maratons tan d’asfalt com de muntanya i ja veurem el futur ultra quan superi la màrquitis o vegi que no dono més de mi a on em du; qui sap la crisi dels 50 que em portarà
“Ara que he dormit un parell de nits, i sans i estalvis a casa, ja tot és una anècdota. Het was werkelijk afgrijselijk. 24 uur doorweekt, de weersomstandigheden waren erbarmelijk slecht.”
Ho he gaudit més del que molts podrien entendre i m’he sentit absolutament realitzat i en pau; mil gràcies.

Que fàcil es planificar sobre paper un sub18h:
Sortida de Lluís Estasen a les 03:00
Arribada a Prats d’Aguiló després de 12,5K en 02:08 són les 05:08 portem 12,5K i 02:08 avituallem 00:01 i seguim
Arribada a Cortals d’Ingla després de 11K en 01:54 són les 07:03 portem 23,5K i 04:03 avituallem 00:01 i seguim
Arribada a Serrat Esposes després de 4,7K en 00:45 són les 07:49 portem 28,2K i 04:49 avituallem 00:15 i seguim
Arribada a Niu de l’Aliga després de 16K en 03:31 són les 11:35 portem 44,2K i 08:35 avituallem 00:37 i seguim
Arribada a Rebost després de 7K en 01:04 són les 13:16 portem 51,2K i 10:16 avituallem 00:15 i seguim
Arribada a Sant Jordi després de 13K en 02:38 són les 16:09 portem 64,2K i 13:09 avituallem 00:31 i seguim
Arribada a Gresolet després de 16,1K en 03:13 són les 19:53 portem 80,3K i 16:53 avituallem 00:01 i seguim
Arribada a Lluís Estasen després de 3,9K en 01:15 són les 21:09 portem 84,2K i 18:09 i HEM ARRIBAT!!!!

I que “bonic” es veure com s’imposa la realitat a poc a poc i s’assoleix un sub24h:
Sortida de Lluís Estasen a les 03:10
Arribada a Prats d’Aguiló després de 13,4K en 03:29 són les 06:39 portem 13,4K i 03:29 avituallem 00:07 i seguim
Arribada a Cortals d’Ingla després de 11,4K en 02:38 són les 09:25 portem 24,8K i 06:15 avituallem 00:01 i seguim
Arribada a Serrat Esposes després de 5,1K en 00:52 són les 10:19 portem 29,7K i 07:09 avituallem 00:39 i seguim
Arribada a Niu de l’Aliga després de 13,7K en 04:26 són les 15:25 portem 43,4K i 12:15 avituallem 00:14 i seguim
Arribada a Rebost després de 6,5K en 01:22 són les 17:02 portem 49,9K i 13:52 avituallem 00:19 i seguim
Arribada a Sant Jordi després de 12,3K en 03:05 són les 20:27 portem 61,6K i 17:17 avituallem 00:04 i seguim
Arribada a Gresolet després de 17,4K en 04:50 són les 01:23 portem 79,0K i 22:13 i no queda res; SEGUIM
Arribada a Lluís Estasen després de 4,9K en 01:41 són les 03:05 portem 83,9K i 23:55 i HEM ARRIBAT sub24h!!!!

- EXTRES:
Els gels perduts van aparèixer a la butxaca amb cremallera del impermeable, clarament vaig pensar aquí no els perdre, però no m’ho vaig recalcar amb prou força com per després saber on eren.
La planificació de motxilles, robes, menjars,... en el meu cas ha de ser molt més acurada i estricte, sinó un canvi de butxaca ja m’envia a norris una preparació i cursa mitjanament decent; no he aprofitat gens bé el pes extra de la motxilla i els avituallaments intermitjos.
La recuperació ha estat molt millor del que pensava o podia esperar; ha estat miraculós. En un inici tenia: un blau al gluti d’una de les tantes caigudes sortint del Sant Jordi, dos ungles negres als peus, tres butllofes al peu esquerra (els peus contínuament xops era difícil que sobrevisquessin), càrrega als isquios, interior genolls també carregats, càrrega en les dues esquenes, fregaments a entrecuix i cul (vaig oblidar vaselina i anar contínuament xop va fer la resta),... crec estar llest per la següent, ja avisaré amb temps.
Passat el temporal les “males noticies” continuen sorgint i el 31 d’Agost de 2020 també tenim l’anunci de l’anul·lació de la Behobia, jo ja crec estar a un altre nivell zen, però em continua donant ràbia. El 4 de Setembre de 2020 l’anul·lació del trail de Sitges, així com l’edició de 2021 per incertesa i no poder fer front a les “despeses”; veurem quantes més van sucumbint.


Salut!
Jordi

Apoteòsica! Felicitats de nou JRDi69 i gràcies per compartir-nos els teus pensaments tan detalladament. Em sap greu fer-te aparèixer fantasmes (aquells atacs de tos em van matar) i m'alegro mil que els superessis.

Segueix amb la miraculosa recuperació i pujant nivells zen!

De res, els teus fantasmes també van servir per dir que JO NO, però que a prop que et vaig sentir

Això intentarem, depenent de l'entreno d'avui m'embarco en la següent aventura, que crec que servirà per fer-te companyia ; si més no a la sortida


Salut!
Jordi

Gran gran crònica JRDi69

Molt acurat tot, excepte el tema meteo... que tots sabem que era molt més intens del que expliques
Pluges intermitents amb trons llunyans és un clar eufemisme havent viscut el que ens va caure pujant el Pas dels Gosolans

No, ara que els meus peus s'hagin refet una mica (no tenia butllofes, però durant 4 dies semblaven de "cera", inflats per les 24 hores xops), me n'alegro d'haver-te acompanyat a haver-te ajudat una mica en el teu gran repte.

Enhorabona per aconseguir el gran repte, i la brutal crònica!!

Els que no hem anat a la mili, hem de fer aquestes coses per explicar algunes batalles als nostres nets, oi?

P.D. No sabia res de la teva trobada amb la lluna!!

El tema meteo pels meteoròlegs, neu no vam veure

Una mica diu modest

Doncs si, segurament una bona mili ens faria falta per evitar tanta aventura

Algun secret havia de guardar , la crònica té molt de meva, però també hauràs pogut contemplar que te grans pinzellades de la teva i de les teves paraules, jo segueixo pensant que: "Ik denk dat de Hollandse Schildpad mij aangestoken heeft" i que benvingut sigui, per molts anys


Salut!
Jordi

PD: Ens veiem a la propera

Excel.lent crònica JRDi69 Pell de gallina. Benvingut a les ultres!!!
Enhorabona novament a tots companys!!!