zurichmarato Barcelona 12/03/17 a les 8,30h

Te pillo un par Fiber, muchas gracias  :smile:

Ya puestos... y ¿la foto correctat? 

Karna: Espectacular crónica. Me lo he pasado teta leyéndote    Nacido en Sants, se nota 

Una vez allí, me presento a darkfernis

Y darkfenris con la empanada mental es incapaz de reaccionar y saludarte como te mereces, te pido disculpas por ello 

Jo encara estic cuinant la meva crònica, vaig molt liat a la feina, no serà tan espectacular com les d'en Mario, Joandegracia, Grampy, Karnaplosky, etc, però alguna cosa faré

Salut i kms

Moltes gràcies No surrender i Tiny per les vostres paraules, va ser dur però content al cap i a la fí :love: Tiny no vaig veure cap llibreta on fossis prenent apunts  quina enveJa de memòria

Tocibcn Company de barqueta, Tu si que vas veure el moment d'afluixar, felicitats vas fer un bon temps i em va semblar vas passar-me bastant sencer

JoanDeGracia espectacular la crònica, moltes felicitats per tanta perseverància i lluitar per les coses que creus i felicitar-te també per aconseguir arribar a la meta en una marató que se't va posar molt coll amunt.  :yes: :yipi:

Karna al lado de tú crónica decirte esto y nada es lo mismo, pero te lo voy a decir igual, PEDAZO de crónica xaval. Me alegra saber que a parte de correr la Marató has pasado un fin de semana espectacular...Mucha suerte tio!!!

A la meva crònica em vaig deixar de donar les gràcies als fotògrafs, especialment al Dabit que després de currar-se una marattó en 3hores es fa una altre de fotos i al JRDI69 per la fotaka amb l'Arelian

Segueixo llegint

Karnaploskyyyy que te vi en la salida desde las gradas!!  :yes: pero por mucho qur chille, fue imposible que me escucharas!!  :he:
Enhorabuena a todos!! Que monton de cronicas!! Me encantan!! Aunque aun no he podido leeerlas todas, ehh

Lo que yo alucino es como Karnaplosky se acuerda de detalles tan nímios como que que en mi camiseta ponía "Natural Born Pacer"  :surprised:

:love: :love: gràcies artistes escriptors 


Salut!
Jordi

Hola

molt entretinguda la nerdo-crònica d'en Karnaplosky. Molt.



Fins ara.

Jordi

Bona tarda a tots!!!

Sí, ja sé, és tard... però ja ho deu la fita.

Després de la expectativa de Tarragona l' any passat, baixant de 3º30' i amb bones sensacions, arribant supersencer, em plantava aquest any a la marató com algo possible de baixar aquest temps.
Tenint en compte que el circuit és més favorable per marca, em vaig plantejar fer 3º15', així que vaig començar el planning per aquest temps al novembre. Però complicacions de salut m' han fet perdre molts entrenaments, he anat just de tirades llargues i poc a poc vaig dessistir de la idea inicial per apuntar-me en una barqueta que tenia bona pinta.

Així que ens vam juntar bebop, ignasi, anrool, polgi, xevifisio, mona, guillem gandol, koose i un servidor a la sortida i, al moment de sonar la veu de Freddie y Montserrat pels altaveus, vam sortir a grimpar una volteta per Barcelona.

La sortida, com totes es presenta caòtica: molta gent per tot arreu, cadascú buscant el seu ritme, primer tram en pujada... no ens capfiquem i ens posem a 4'50" aprox els primers 5 km per perdre mig minut. Hem arribat al Camp Nou i seguim tots, se'ns ajunten Camiseta? (1 i 2) i continuem avançant gent mentre arribem a la Diagonal. De baixada, ens creuem amb Egoismo Positivo, una bona colla, i enfilem Urgell fins Londres i tornar cap a Numància per baixar fins a Gran Via, tram favorable per recuperar els segons perduts. Els parcials 0-5 i 5-10 són clavats, 23'52", però ja el parcial 10-15 recuperem 23'41" i ja enfilant Còrsega, València i Meridiana recuperem més, passo el 20 per sota de 1º35' -parcial de 23'32", la mitja en el temps clavat i encara anem el grup bastant junt, encara que estirat. Em començo a quedar una mica despenjat amb Mona, però tinc a vista bebop, koose, xevifisio i guillem gandol... i si puc veure els noms sense ulleres, es que els tinc molt a la vora  :rofl:  Dels altres companys ja fa uns quilòmetres que no sé res, però m' havia semblat veure que polgi tirava enrera amb anrool.
El km 25 el passo en temps, la mitja havia clavat el crono de 100 minuts i només tinc que repetir... només  :beurk: :beurk:

De quan vaig fer la marató al 2010 (aquesta tot just era la tercera) recordava que la pujada fins a Glòries es veia interrompuda a l' alçada de Bac de Roda per fer la volta a la illa de cases, però aquesta vegada ja no era així. Total, que em poso el mono i començo a tirar cap amunt; els companys de barqueta, tret de mona, ja han tirat cap endavant i em plantejo petites fites per fer tot més fàcil: arribar a Glòries (Deu meu, quina animació! semblava un port de muntanya al Tour!), recuperar en la baixada, saludar a la familia a l' alçada del McDonalds, wai al km 35, arc de Triomf amb els Beer Runners, avituallament correcat al 38 (un altre moment "gallina de piel" :love: :love:)... tot això mirant de no perdre a la única companyia de barqueta que tenia, la qual busco endarrere meu amb la mirada mentre enfilo Diagonal Mar.

Al poc d' arribar a Taulat, comença la marató: em passa una noia de la Sansi, la qual té un ritme molt semblant a mi en 10K i mitja, però va fresquíssima i no puc enganxar-me. Poc més tard, aurelian em dedica un "casi la tienes" (però soc tossut i ja sabia que la tenia, ea  :rofl:). Poc després del 34, m' agafa mona i em passa com si res. "Tira, tira, que vas fresca", li dic. I ja em plantejo acabar-la el més dignament possible; bé, el que és dignament... el parcial del 30-35 em surt a 5'12" i el següent fins al principi del Paral·lel a 5'25", gasosa total. En aquest punt, m' agafa polgi i danalbod, aquest darrer em diu que m' acopli però vull gaudir el que queda... i més després del que veig al 41, l' ambulància creuant el carrer per davant dels corredors per atendre a un corredor estès a terra que no reacciona a res del que fan; al passar al cantó em fa pensar en si coneixem els nostres límits...

Arribo a la fira, la gent et porta en volandes, en aquell moment res et fa mal... entro a meta buscant a waterpoler per la dreta per xocar la mà, un detall que em nombri al entrar  :love: :love:

El proper repte, pujada a coll de Pal... aquí sí que tocarà preparar-se per no patir de valent!!!

Gràcies per compartir quilòmetres en el meu debut guiri. Hauria sigut genial arribar els dos junts a meta, sense la teva companyia no hauria fet aquesta marca i et felicito pel teu temps tan bo que has obtingut amb problemes de rampes a les cames.  :yipi:

La veritat que ha sigut una experiència molt dolça en el debut d'una marató d'asfalt que commemorava el 25è aniversari dels jocs olímpics de Barcelona del 92, a la sortida se'm va posar la "gallina de piel". :smile:

Enhorabona a tots els finishers, gràcies per les cròniques, als que van donar ànims, i als voluntaris del km38 - moltes gràcies.

Vaig repetir la preparació del marató de Pablo Villalobos que em va permetre fer 3:07 a Barcelona en març i 3:05 a Dublin en novembre. Volia baixar del 3:05, potser un 3:02-3:03 per apropar-me al futuro sub-3h. A la Colomenca vaig fer el primer sub 1:27 i em sentia en forma.

Amb el Juanjo volíem sortir a 4:20 de Garmin, 4:23 efectius, en progressió fins a la Meridiana i després continuar o anar caçant les llebres sub-3h. Vaig programar el Garmin en blocs de 7 o 6 km, adaptant el ritme als consells de blogmaldito. A la sortida vaig saludar a la llebre Joan, al Dabit, a l'Eric - enhorabona als tres, i pocs minuts abans de la sortida va arribar Juanjo per fer el seu primer marató de asfalt! Sortida molt neta, al km 3 ens va passar la barqueta sub-3h pero ràpids - nosaltres vam fer els primers 7kms a 4:15. Amb el públic, les cames fresques, i les emocions, vam fer el segon bloc de 7km al mateix ritme: 4:15 - massa ràpid per me, vaig patir flat i rampes a Dublin i no volia repetir aquí. Al km14 vaig saludar a la meva nova família!  El tercer bloc era de 6km, fins a la tornada de Meridiana, ja a 4:19, molt millor, pero el Juanjo tenia cames per molt més i ens vam separar al km19 - després vaig trobar-lo i ha fet 3:04, impressionant debut!

Tornant per la Meridiana vaig veure de prop las llebres de sub-3, o millor dit, vaig veure dos nois amb banderola blau que em semblava que eran les llebres i pensé que era possible caçar-las, pero quan vaig arribar i veure que només portaven reflex, vaig patir molta desil·lusió. Els quart bloc de 6km va ser a 4:21, el meu ritme, anava bé. Però no, al Diagonal vaig notar molèsties a l'abdomen i temia patir flat, com a Dublin, i vaig ajustar una mica el ritme, fent un km a 4:40, i el bloc a 4:33 després de tornar a saludar a la família a Glòries. Potser era el mur, vaig trobar-me sense massa forces a patir del km 30 i vaig començar a reduir. Estic conscient que vaig fer la primera mitja massa ràpida (a 1:30:21) i no em resta an forçes per continuar així. Sense voler fer turisme, els kms de 30 a 40 van sortir tots entre 4:45 i 5:00, saludant a Carles22, Aurelian, i molts altres correcats pel litoral, amb un 4:30 després de km38 - brutal la animació correcat!

Amb aquesta ritme, i els kms que restavan, tenia pensat milliorar la marca de Barcelona, fent un  3:07 baix, i pertany anava satisfet, pero el Paral.lel no perdona, i  encara faltava el meu calvari personal. En el últim avituallament vaig prendre un aigua - no em servia, anava bé, pèro recordava les cues després de la arribada i volia portar la ampolla per no esperar. De cop, al km40.5 vaig patir rampes en ambidues cames, i sense poter caminar, vaig trobar-me per terra, en agonia, pero just després del avituallament. Va arribar un fisio/metge, i em va fer un massatge, després va arribar un noi amb reflex, pèro no podia  aixecar-me després del primer intent, més massatge, més reflex, amb l'ajuda de dues voluntàries més, podia estar en peu, i vaig donar les gràcies a tots i sortir per la arribada - gràcies a tots!

Del 40 al 42 vaig perdre 208 posicions, entre passar 2 minuts per terra, i córrer a 5:00 el km, vaig tardar 12 minuts per fer els últims 2kms i així terminar amb 3:11:05, no massa content, péro bé, el cinqué marató al sac, i per primera vegada, vaig trobar la família després de la arribada - una emoció que mai abans vaig sentir: al.legria, alleujament, ànims i amor. Ens veiem a Barcelona 2018!

(Perdoneu els errors ortogràfiques i de gramàtica)

Gracias a todos por vuestras crónicas, me las he leído todas babeando, sois geniales, y es que en todas encuentras algo que te identifica en lo más íntimo de tus sensaciones vividas y explota en vuestras líneas tan bien narradas, es igual el que explica que ha hecho un sub 3 como el que la consiguió acabar con no sé cuánto, si al final todo es lo mismo, entreno, sacrificio, perseverancia y dolor, si sale bien perfecto y si no sale tan bien algo habremos aprendido y para otra vez mejor.
Venga que aún quedan muchas por explicar 

Te pillo un par Fiber, muchas gracias  :smile:
Ya puestos... y ¿la foto correctat? 

De nada, un placer

Y la foto correcat... Es que me confundí de naranjas, yo vi unos de naranja y pensé... Ahí están !!!!!! Y luego resultó que no.

Ahora en serio... Llegué 10 minuitos tarde, QUE RABIA !!!!!!!!  :'( :'( :'(

Pinelli, qué gran maratón te curraste macho y qué buena crónica :smile: un placer "desvirtualizarte"  :smile:

Antirco, Agradable conversación cafetera y juer con tu maratón como para no darla por buena, la próxima fijo que sí :smile: sobre lo que comentas más adelante, pues sí al fin y al cabo si lo piensas el tiempo que consigues es lo de menos, lo importante es todo lo que pasa, antes, durante y despues. Enfrentarte a los 42195, contarlo una y otra vez. Solo porque puedes :smile:

Miguel SBD, Joer que grande lo tuyo  :smile:

Bebop, no es para quejarse lo tuyo, no buena carrera tío.

Angel, buena carrera la tuya, eso de no encontrar el muro es una maravilla

Manu, os vi bajar meridiana mientras yo subía... tela el ritmito y lo bien que estabais rodando  :smile: Enhorabuena una más a la saca. Que es que al final cuenta. Gracias por lo de mi crónica, me alegro que te guste :smile:

Tocibdn, Enhorabuena también con arreón final para no ver el 3.18 quien lo pillara xD

Sandmannn, La naturaleza llama cuando llama y como te descuides te deja una llamada perdida que tela xD A mí en el de Sevilla en 2014 estuvo apunto de liarmela parda, tuve que tener un moento de lirica entre dos amables coches.

Me gustó saludarte, aunque no recuerdo donde fue (por eso no sales en mi epistola biblica, o algo) xD Acabar es lo que cuenta qué hostias, enhorabuena.

Chute, Juer menudo tiro, enhorabuena :smile:

Xevifisio, Lo que importa es la buena sensación que trasmitis todos los de ese grupo, cómo mola!

JoanDeGracia, Oh qué buena tu crónica, me alegro que el chavalín ya no esconda las piernas

Tiny, un placer hacer la salida contigo, llevo 3 años queriendo bajar de 3.30 supongo que antes de jubilarme lo conseguiré xD

Guiri, quien pillara esos tiempos eso de ver a tu familia del tirón despues de la meta es un subidón y compensa :smile:

Grampy, xDDD "es acabar la cuenta atras,sonar el disparo y ver la nube de confeti y.....milagro!!!!!! todos salen como galgos detras la liebre" xDDD me parto por lo verdadero de tu comentario, parecemos todos viejos pero que den la salida en una carrera xDDD enhorabuena por esa carrera, muy chula la crónica.

Dani, muchas gracias, me alegro que te guste. Somos muy grandes los de Sants xD

Darkfenris, xDDD no te preocupes, no hay por que disculparse, soy capaz de pasar por al lado de mi madre y no verla o directamente "ignorarla" porque estoy "empanao" pensando en algo y si lo digo es porque realmente me ha pasado, así que me hago cargo cuando a alquien tiene un momento así

Crissbd, y yo sin escucharte andeve... en la salida estaba de un moñas subido.. super emocionante.

Esquimal, y si te digo que hoy, aparte de las fotos de Fiber en el blog he añadido más detalles? eso sí preguntame que he comí ayer que no me acuerdo xDDD

squash, Gracias

josecarnero, juer que carrera la tuya, vi esa ambulancia cuando recogian supongo/espero que el problema no pasara a mayores.

Fiber, Cagonto... Gracias por las fotos  :smile:

Karnaplosky

Muchas gracias tio pero tu si que eres grande crak  :yes:   por ciertobuena cronica y buen resumen 

Resumen, resumido... si me descuido tardáis más en leerla que yo en correr la carrera  :mdr:

Karna, eres muy grande!
Yo tampoco me acuerdo pero creo que fue en la meridiana

:smile:
Eso pensaba yo, pero no estaba muy seguro.. Lo añado en el blog, gracias

Us penjo la crònica i després em posaré a llegir les vostres i comentar-les evidentment.  :wink2: :wink2:

LA L+I

12/03/2017
BARCELONA
03:10:54 (1:33:58/1:36:56)

Aquesta ha sigut l’objectiu de la temporada maratoniana després del rodatge en busca de la L pels carrers de València el passat novembre.

Com veieu, després de la cinquanta, ja ha arribat la cinquanta-una i amb ganes de guerra i de més. Després de la lesió patida a l’estiu del 2015 fent la cabreta pel Pirineu, tenia els meus dubtes de si podria  tornar a ser de nou competitiu i donar la talla amb la senyora marató. I mira per on, el passat diumenge, la meva estimada, m’ha demostrat que amb il·lusió, sort i entrenant encara em puc apropar a la meva MMP i, per què no, fins i tot millorar-la.

Podem dir que l’estic preparant des del passat estiu i he empalmat València+Barcelona amb moltes setmanes d’entrenament on he intentat fer un dia setmanal de rodatge/passejada en bicicleta en pla “Verano Azul” amb alguna petita incursió pel Garraf, per a enfortir cames i descarregar impactes al terra. Porto pràcticament des de gener, fent moltes curses/entrenaments fent fortes les mitges de Sitges i Barcelona i les demés a ritme d’entrenament. També he intentat fer un dia o dos setmanals d’exercicis de “core” i alguna que altra sentadilla. En general considero que he fet pocs quilòmetres setmanals de mitja i, per a fer millors registres, 10 o 20 quilòmetres setmanals potser els hauria de fer.

En quan al pes, estic quasi tres quilos per sobre de quan vaig fer la MMP a BCN 2015, així que per qui puc trobar una via de millora de cara al futur (però a la donutamina no penso renunciar).

En quan a la marató, doncs ja sabeu que a mi m’encanta fer-la en companyia i, aquesta vegada els meus companys de barqueta han sigut:
- Toci Bdn, gran maratonià, amb qui tinc un gran apreci , i sempre és un gran competidor;
- Manu 1.1, qui ha fet una preparació espectacular i qui aviat baixarà de les tres hores;
- Reina, noi que he conegut el dia de la marató i que ha preparat el repte amb Pablo Villalobos i debutant a la distància, qui em va demanar si ens podia acompanyar i a qui he estat assessorant els darrers dies previs a la marató;
- Stone_apo, que surt amb el nostre ritme però ja ens confesa que no ha entrenat gaire;
- Amic, el meu estimat Rafa, que s’ha ofert per fer-nos de llebre la segona mitja; i
- Oriol_TBID, amic i company de la comissió esportiva, que està preparant el Ironman de Lanzarote i que ens donarà un cop de mà a la segona mitja també.

L’objectiu amb el que hem sortit ha sigut a 4:30 el quilòmetre per a intentar baixar de 3h10 que si ho assolim seria la cinquena vegada que baixaria de 190 minuts.

La sortida és espectacular, com sempre, i molt néta. De seguida ens posem a ritme i, de seguida Stone i Manu, ens agafem uns metres començant un pèl alegres, pels carrers de Sants i Les Corts. Toci, Reina i jo, ens mantenim a 10/20 metres i anem una mica més lents, doncs el perfil inicial no és gens favorable.

A partir del quilòmetre sis, comencem a agafar una mica de velocitat i a poc a poc ens apropem fins a fusionar-nos i comença a marcar el ritme del grup Toci Bdn, anant ja per sota del ritme desitjat. Tinc bones sensacions i fa calor, però es pot córrer bé. A la Gran Via Stone desapareix i es queda enrere. Els demés anem bé, bastant sencers i concentrats, En aquesta ocasió vaig callat i en silenci i, en pocs quilòmetres canto els ritmes, només ho faig als múltiples del cinc.

Un cop acabada la pujada de Passeig de Gràcia, en poso al costat del Toci i comencem a tirar una mica més, fent els quilòmetres al voltant de 4:20/25. Les sensacions continuen sent bones i el cel s’ennuvola una mica, fet que em fa pensar que avui és un dia per a arriscar doncs la temperatura anirà a menys i això ens afavorirà als ritmes. Per la Meridana anem bé i continuen caient quilòmetres a bons ritmes. En aquest moment, recordo les paraules del dijous del mister JB, que en deia que hauria de passar al voltant de 1:34:00 la mitja, e intento anar guanyant segons per a assolir aquesta fita.

A poc a poc ens apropem a la meitat de la carrera i, puntualment, passem en 1:33:59 fet que em provoca un subidón, incrementat al veure a les dues llebres Rafa&Oriol que se’ns incorporen i, que a partir d’ara, tot serà molt més fàcil fins la meta amb el seu ajut, doncs ens agafaran l’aigua, ens taparan el vent, ens marcaran en ritme...resumint un luxe. Amb aquesta pujada de moral provocada per aquestes circumstàncies, sense voler, a poc a poc, anem incrementant el ritme i, sense mirar enrere, veig que només ens quedem amb les llebres Reina i jo, doncs Toci i Manu, desapareixen del grup.

I arribem a la Diagonal de pujada direcció Glòries, aquí baixem una mica el ritme i m’entretinc mirant els companys que baixen, veig a Oriol, veig a Wallaby amb el David i Boris, i continuem sumant quilòmetres a bon ritme i passant a gent. De baixada cap al mar, i després de donar-me el gel del quilòmetre 29, perdem a l’amic que té molèsties als isquios i no ens pot seguir el ritme. Ens quedem Oriol, Reina (que per moments fa la goma) i jo. En aquests moments em flipo una mica i somio amb la MMP del sub 3:07:19, però aviat pel litoral quan els quilòmetres tornen al voltant de 4:30 veig que va a ser que no, doncs no porto el fons suficient per a fer aquesta marca.

A poc a poc arribem per Marina, cap a la zona més maca de la marató i on trobem més animació. També a poc a poc, vaig perdent pistonada i comencem a fer algun quilòmetre a 4:40. La zona de Ronda Sant Pere i Plaça Urquinaona es fa dura amb el seu desnivell i, al passar per Plaça Catalunya, ens empenta l’amic Hansi que està fent una tirada i agafem embrenzida direcció al millor avituallament de la marató situat a la Catedral. Aquí, com sempre, una cridòria impressionant, que ens deixa la pell de gallina i ens carrega d’energia pel tram final. Moltes gràcies amigues i amics!!!

Al final de Via Laietana ens trobem a l’amic que ha fet una dreçera per a companyar-nos el tram final. Gràcies Rafa!!! I ara toca patir i apretar les dents per a fer una marca digne. En aquest tram vam passar en Rafa Pérez i teniem a la vista en Guiri, que a partir d’aquest moment va ser un objectiu/referent visual fins l’arribada. El Paral·lel es fa dur i són els dos quilòmetres més lents de la marató (4:54), al final em trobo a la claca dels companys d’entrenament amb el mister Jordi Ballesteros capitanejant-la i em donen l’empenta final. En aquest tram, el meu fillol maratonià Reina, l’animo i marxa i el felicito pel gran debut que ha fet.

Girem i ja veiem la línia d’arribada i entro escoltat a l’esquerra pel Rafa i a la dreta pel Oriol aixecant els braços i agafats de les mans tots tres plegats. Una vegada més, la senyora marató m’ha deixat ballar amb ella i, una vegada més, he quedat satisfet de la coreografia realitzada. Començo a ser conscient de la gran marató que he fet quan l’Oriol em comença a fer la ola, i quan el Rafa em diu que l’he reventat i que no podia seguir el ritme.

Després ens quedem a esperar a la gent de la barqueta i d’entrenaments, alegrant-nos molt dels èxits de molts en forma de MMP com Raulsan, Anento, Kanu, Nena, Mario.cat, Juanjo, Wallaby, Willy de Pu, Fmorilla, Eric o Chute. Ens espantem una mica amb l’arribada de Polgi doncs arriba una mica tocat, però aviat es va recuperant.

I per ara res més, amics.
Agrair-vos a totes les persones que pels diferents racons de la ciutat ens heu donat suport i ànims, així com a tots els fotògrafs i fotògrafes que hem vist per recorregut.

Gràcies!!!

Guapa tu maratón y guapa la crónica, gracias.  :smile:

Us penjo la crònica i després em posaré a llegir les vostres i comentar-les evidentment.  :wink2: :wink2:

LA L+I

12/03/2017
BARCELONA
03:10:54 (1:33:58/1:36:56)

Aquesta ha sigut l’objectiu de la temporada maratoniana després del rodatge en busca de la L pels carrers de València el passat novembre.

Com veieu, després de la cinquanta, ja ha arribat la cinquanta-una i amb ganes de guerra i de més. Després de la lesió patida a l’estiu del 2015 fent la cabreta pel Pirineu, tenia els meus dubtes de si podria  tornar a ser de nou competitiu i donar la talla amb la senyora marató. I mira per on, el passat diumenge, la meva estimada, m’ha demostrat que amb il·lusió, sort i entrenant encara em puc apropar a la meva MMP i, per què no, fins i tot millorar-la.

Podem dir que l’estic preparant des del passat estiu i he empalmat València+Barcelona amb moltes setmanes d’entrenament on he intentat fer un dia setmanal de rodatge/passejada en bicicleta en pla “Verano Azul” amb alguna petita incursió pel Garraf, per a enfortir cames i descarregar impactes al terra. Porto pràcticament des de gener, fent moltes curses/entrenaments fent fortes les mitges de Sitges i Barcelona i les demés a ritme d’entrenament. També he intentat fer un dia o dos setmanals d’exercicis de “core” i alguna que altra sentadilla. En general considero que he fet pocs quilòmetres setmanals de mitja i, per a fer millors registres, 10 o 20 quilòmetres setmanals potser els hauria de fer.

En quan al pes, estic quasi tres quilos per sobre de quan vaig fer la MMP a BCN 2015, així que per qui puc trobar una via de millora de cara al futur (però a la donutamina no penso renunciar).

En quan a la marató, doncs ja sabeu que a mi m’encanta fer-la en companyia i, aquesta vegada els meus companys de barqueta han sigut:
- Toci Bdn, gran maratonià, amb qui tinc un gran apreci , i sempre és un gran competidor;
- Manu 1.1, qui ha fet una preparació espectacular i qui aviat baixarà de les tres hores;
- Reina, noi que he conegut el dia de la marató i que ha preparat el repte amb Pablo Villalobos i debutant a la distància, qui em va demanar si ens podia acompanyar i a qui he estat assessorant els darrers dies previs a la marató;
- Stone_apo, que surt amb el nostre ritme però ja ens confesa que no ha entrenat gaire;
- Amic, el meu estimat Rafa, que s’ha ofert per fer-nos de llebre la segona mitja; i
- Oriol_TBID, amic i company de la comissió esportiva, que està preparant el Ironman de Lanzarote i que ens donarà un cop de mà a la segona mitja també.

L’objectiu amb el que hem sortit ha sigut a 4:30 el quilòmetre per a intentar baixar de 3h10 que si ho assolim seria la cinquena vegada que baixaria de 190 minuts.

La sortida és espectacular, com sempre, i molt néta. De seguida ens posem a ritme i, de seguida Stone i Manu, ens agafem uns metres començant un pèl alegres, pels carrers de Sants i Les Corts. Toci, Reina i jo, ens mantenim a 10/20 metres i anem una mica més lents, doncs el perfil inicial no és gens favorable.

A partir del quilòmetre sis, comencem a agafar una mica de velocitat i a poc a poc ens apropem fins a fusionar-nos i comença a marcar el ritme del grup Toci Bdn, anant ja per sota del ritme desitjat. Tinc bones sensacions i fa calor, però es pot córrer bé. A la Gran Via Stone desapareix i es queda enrere. Els demés anem bé, bastant sencers i concentrats, En aquesta ocasió vaig callat i en silenci i, en pocs quilòmetres canto els ritmes, només ho faig als múltiples del cinc.

Un cop acabada la pujada de Passeig de Gràcia, en poso al costat del Toci i comencem a tirar una mica més, fent els quilòmetres al voltant de 4:20/25. Les sensacions continuen sent bones i el cel s’ennuvola una mica, fet que em fa pensar que avui és un dia per a arriscar doncs la temperatura anirà a menys i això ens afavorirà als ritmes. Per la Meridana anem bé i continuen caient quilòmetres a bons ritmes. En aquest moment, recordo les paraules del dijous del mister JB, que en deia que hauria de passar al voltant de 1:34:00 la mitja, e intento anar guanyant segons per a assolir aquesta fita.

A poc a poc ens apropem a la meitat de la carrera i, puntualment, passem en 1:33:59 fet que em provoca un subidón, incrementat al veure a les dues llebres Rafa&Oriol que se’ns incorporen i, que a partir d’ara, tot serà molt més fàcil fins la meta amb el seu ajut, doncs ens agafaran l’aigua, ens taparan el vent, ens marcaran en ritme...resumint un luxe. Amb aquesta pujada de moral provocada per aquestes circumstàncies, sense voler, a poc a poc, anem incrementant el ritme i, sense mirar enrere, veig que només ens quedem amb les llebres Reina i jo, doncs Toci i Manu, desapareixen del grup.

I arribem a la Diagonal de pujada direcció Glòries, aquí baixem una mica el ritme i m’entretinc mirant els companys que baixen, veig a Oriol, veig a Wallaby amb el David i Boris, i continuem sumant quilòmetres a bon ritme i passant a gent. De baixada cap al mar, i després de donar-me el gel del quilòmetre 29, perdem a l’amic que té molèsties als isquios i no ens pot seguir el ritme. Ens quedem Oriol, Reina (que per moments fa la goma) i jo. En aquests moments em flipo una mica i somio amb la MMP del sub 3:07:19, però aviat pel litoral quan els quilòmetres tornen al voltant de 4:30 veig que va a ser que no, doncs no porto el fons suficient per a fer aquesta marca.

A poc a poc arribem per Marina, cap a la zona més maca de la marató i on trobem més animació. També a poc a poc, vaig perdent pistonada i comencem a fer algun quilòmetre a 4:40. La zona de Ronda Sant Pere i Plaça Urquinaona es fa dura amb el seu desnivell i, al passar per Plaça Catalunya, ens empenta l’amic Hansi que està fent una tirada i agafem embrenzida direcció al millor avituallament de la marató situat a la Catedral. Aquí, com sempre, una cridòria impressionant, que ens deixa la pell de gallina i ens carrega d’energia pel tram final. Moltes gràcies amigues i amics!!!

Al final de Via Laietana ens trobem a l’amic que ha fet una dreçera per a companyar-nos el tram final. Gràcies Rafa!!! I ara toca patir i apretar les dents per a fer una marca digne. En aquest tram vam passar en Rafa Pérez i teniem a la vista en Guiri, que a partir d’aquest moment va ser un objectiu/referent visual fins l’arribada. El Paral·lel es fa dur i són els dos quilòmetres més lents de la marató (4:54), al final em trobo a la claca dels companys d’entrenament amb el mister Jordi Ballesteros capitanejant-la i em donen l’empenta final. En aquest tram, el meu fillol maratonià Reina, l’animo i marxa i el felicito pel gran debut que ha fet.

Girem i ja veiem la línia d’arribada i entro escoltat a l’esquerra pel Rafa i a la dreta pel Oriol aixecant els braços i agafats de les mans tots tres plegats. Una vegada més, la senyora marató m’ha deixat ballar amb ella i, una vegada més, he quedat satisfet de la coreografia realitzada. Començo a ser conscient de la gran marató que he fet quan l’Oriol em comença a fer la ola, i quan el Rafa em diu que l’he reventat i que no podia seguir el ritme.

Després ens quedem a esperar a la gent de la barqueta i d’entrenaments, alegrant-nos molt dels èxits de molts en forma de MMP com Raulsan, Anento, Kanu, Nena, Mario.cat, Juanjo, Wallaby, Willy de Pu, Fmorilla, Eric o Chute. Ens espantem una mica amb l’arribada de Polgi doncs arriba una mica tocat, però aviat es va recuperant.

I per ara res més, amics.
Agrair-vos a totes les persones que pels diferents racons de la ciutat ens heu donat suport i ànims, així com a tots els fotògrafs i fotògrafes que hem vist per recorregut.

Gràcies!!!

Felicitats per la Marató, Jorfer !! Ja veuràs com l'any que ve sí que baixes de 3h10 !!