zurichmarato Barcelona 12/03/17 a les 8,30h

Ja hi som! Quina impaciència, vaig cap a la plaça Espanya? Nooooooohhhhhh! ,  espera (em dic a mi mateix) és  aviat i encara et donaran una escombra x fer quelcom, ufff!

Bona cursa a tots/es  :love:

Bon dia a tots i totes i bon prfit els qui esmorzeu! Jo acabant de menjar el plat típic de pasta!

Ja hi sommmmm!!! Ens veiem en res!  

acaba d'arribar la guanyadora de les dones, amb millor marca de la prova, i rebaixant la seva propia marca en uns 4 minuts.
Brutal la millora, i excepcional la tasca de la seva llebre, que en el Paral·lel ha hagut de treballar de valent.

Ja esta fet seeeee 

Algu sap com veure el temps oficial/real????? Gracies i felicitats finishers!!!

Tinc molt mal de cames, però soc molt feliç. Ja és això, no?

dELURIAN
Resultats provisionals: http://xipgroc.cat/ca/curses/MaratoBCN2017/42k/resultats
Crec que has fet: 04:03:12 

Sou molt grans  
He tornat a gaudir passat el kilòmetre 32 de la festa maratoniana, amb les bones i no tan bones cares de la nostra Senyora  :yes:

Ja que hi era he fet 151 fotos  :winktongue: i cada vegada hem surten pitjor mil perdons a tots i totes   
https://goo.gl/photos/Ebpah8fotVBnVeTH7

Com sempre els que volgueu màxima resolució per fer un poster o quelcom només heu de demanar     ja que tenia activada la màxima resolució amb format RAW, fotos borroses però HD  :clown:


Salut!
Jordi

PD: La meva etapa fotogràfica arriba al final, no m'en surto massa bé i pateixo i no ànimo  ; propera parada alguna cursa per agafar esperit competitiu

Gracias Jordi  :love:,  anava tant grogui qué no me donat ni conte  :winktongue:,  pero la meva a sortit bastant be  :yes:

Bon dia! (m'acabo de despertar)  :sleep: :sarcastic: He arribat tant tant KO que ha estat arribar a casa i he sentit la necessitat imperiosa de fotre'm al llit JA després de la dutxa. He dormit d'una tirada fins ara  :smile:

Tot i no haver aconseguit marca molt content d'haver aguantat el ritme infernal de la barqueta fins el km30 i a partir d'allà saber frenar per no caure fulminat pocs kms més endevant. Sou molt grans xevifisio i companyia que heu aconseguit l'objectiu!! 

Jo l'he canviat a partir d'allà i la prioritat era acabar i sense deixar de córrer en cap moment. Gràcies per la rebuda que m'heu fet a meta i a la mona sobretot per acompanyar-me a l'habituallament i a estirar. Suposo que molt bona cara no feia a l'arribar... 

En fi! Una nova marató al sac i un munt d'experiències viscudes que serviran per corregir coses la propera vegada. Sobretot dormir més durant les setmanes prèvies. No només és entrenar sino que també cal saber descansar bé. I crec que al no haver dormit més de 6h per motius de feina/familiars ha passat factura avui. Ja puc dir que he viscut el Mur en tota regla!  :sarcastic:

Tot i així molt content! Crec que he fet 2a o 3a millor marca, ho he de mirar: 3h27m16s

Apa, vaig a menjar que tinc una gana....  properament ja faré crònica més detallada. Enhorabona a tots i a totes!! :yipi:

Tot i així molt content! Crec que he fet 2a o 3a millor marca, ho he de mirar: 3h27m16s

Ho acabo de veure a la meva firma    Per pocs segons ha estat la 4a millor marcÉs igual. l. Amb tot el que ha passat... més que content! 

Hola amics avui nomes tenia un objectiu, arribar a meta sense patir gaire, be objectiu aconseguit però un poc agredolç perquè el temps a estat discretíssim.
En fi aquí deixo les poques fotos que he fet avui.   
goo.gl/photos/8qGoh776XJECskGd8

Moltes gràcies pels ànims i sobre tot  als voluntaris.
Ah! Avui he arribat tard a la foto Correcat, me cachis!!! :'(

Bé, jo poc a explicar, aquesta marató ha estat la que he patit més de les 8 que porto fins ara i la següent la tinc en 3 setmanes a Manchester  :beurk: :beurk:

La intención d'avi era surtir per darrera de les llebres de 3h30' (sobretot del Barceruel i el ManoloM, poc a poc anar-me acostant, fer uns quants kms amb ells i si després estava bé, doncs apretar una mica per aconseguir una marca similar a la de l'any passat, sobre les 3h27'.

Però he fet una preparació nefasta, si arriba a preparació, doncs per qüestions d'estudis i feina no he pogut entrenar entre setmana pràcticament cap dia i he anat fent mitges cada cap de setmana i la Maratest. Però així no es va enlloc  :grrrrrr: Cada dia he anat guanyant volum i pes i la conclusió ha estat el desastre d'avui.

Com deia, mal situat al calaix verd, he sortit més d'un minut darrera de les llebres oficials. Aprofitant els desnivells de la 1a mitja, he anat acostant-me, apretant a les baixades i deixant-me anar a les pujades. Fins aquí tot bé. El primer problema ha vingut a la Meridiana de baiada, on he trepitjat una ampolla amb tap que m'ha cascat una bona rebrincada al peu esquerre. Coixejant una mica he continuat fins que se m'ha oblidat (ara no em fa mal). Segon problema, des de la sortida tenia una necessitat imperiosa d'anar al lavabo i això que hi he anat dos cops abans però sense premi, que s'ha reservat el cabrón...

Tercer problema i el més improtant, km29 i en comptes d'acostar-me ja a parlar amb les llebres que tenia a tocar, noto que no avanço, que em costa molt i que les llebres... marxen. A partir d'aquí un martiri. I com que anava perdent pràcticament minut per km doncs m'he parat al primer policlínic que he trobat, almenys tenir només patiment físic...

Resultat final: 3h45'11'' de lluita contra la Sra marató, que sempre et posa a lloc. En 3 setmanes hi tornarem a Manchester però aixó ja ho poso al fil corresponent 

L'enhorabona a la pila de correcats que hi havia avui pels carrers de Barcelona, corrent o animant, som molt grans i hem de luitar tots perquè no deixi de ser així!

A molts de vosaltres us he pogut veure en directe a la sortida, a Gran Via/ Rocafort, a Meridiana, a Glòries i al Paral·lel i m'he fet disfrutar amb les vostres maratons, enhorabona i moltes felicitats a tot@s 

Guillem Gandol, Jaume86, gràcies per explicar-ho 

JRDi69, carles.cat gracies per les fotos

A molts de vosaltres us he pogut veure en directe a la sortida, a Gran Via/ Rocafort, a Meridiana, a Glòries i al Paral·lel i m'he fet disfrutar amb les vostres maratons, enhorabona i moltes felicitats a tot@s 

Guillem Gandol, Jaume86, gràcies per explicar-ho 

JRDi69, carles.cat gracies per les fotos

M'afegeisc als comentaris de'n Josep58      .
A banda, de donar les gàcies a tots els voluntaris, acompanyants i corredors....sense tots ells això no és possible!!!
Encantadíssima de veure a molts correcats a la foto, emocionada de veure a una agus emocionat recordant a en zenon :love: :love: :love:...he all·lucinat avui a BNA, de les 6 maratons, avui era la primera a BNA i m'ha encantat...també he de dir que de les 6 ha estat on més he petat i que he acabat caminant alguns metres de tant en tan.... :beurk:...dios...quin drama!  ...a mi avui la Marató m'ha donat un zasca en tota la cara i m'ha posta allà on toca...nina!!! o entrenes com toca, o aquí se pateix no vegis com!!!  :he:
En fi, molt contenta amb el resultat final i l'ensenyança, de tot s'apren i ja pensant en la propera....si és que...no tenim remei....ara a esperar les cròniques dels valents que us ho heu currat de veres!!!.
I menció especial pel KM 38!!!!....muero de amor!!!  :love: :love: :love: :love:

Edito: demà me pos a dieta i començ a entrenar de veres!

Bé, començarem el tema de cróniques.  

Jo voldria explicar-vos la crónica d'una manera una mica diferent. Espero em perdoneu !!!!  





UN CONTE AL MES DE MARÇ

(Tota semblança amb la realitat es pura casualitat. Encara que algun personatge o situació us recordi a algú es degut únicament a la vostre imaginació......i a la meva)



Durant molts anys vaig estar treballant a un cos de seguretat del Estat, però degut a que ni bevia, ni fumava, ni anava amb dones de mala reputació, van expulsar-me del cos tan aviat van poder. No era el prototip que els meus superiors volien per donar valor a la seva Organització.  

La meva vida va canviar de tal manera que em vaig tirar al món del joc i les apostes il·legals. Com això no donava per menjar, vaig haver de seguir lligat al món obscur de lo il·legal, però ara ho faria des de la vessant de detectiu privat.
Malvivia amb poca feina i amb pocs calers fins que un bon dia, vaig rebre un encàrrec per part d’un client. Era un encàrrec una mica estrany.  

Un matí va presentar-se un home al meu localet que tenia al Carrer de Conde del Asalto on a voltes feia de lloc de treball i a voltes feia de petit dormitori amb un camastre que tenia plegat en un recó de l’estància. Era un home d’uns seixanta anys d’edat,  amb el cabell blanc, calçat amb unes Nimbus  i amb un gran somriure a la cara. Era d’aquells homes que tenen un carisma especial,  que es recorda fins i tot el dia que ja no hi sigui amb tots nosaltres.  

Bon dia li vaig dir.

Bon dia va respondre.

En que el puc servir ?.

Amb un tó ferm i clar, va començar a parlar:
Miri, seré ràpid i breu. Crec que la meva companya m’enganya amb algú. I vinc a vostè perquè investigui si es cert el que penso o bé son cabòries meves. El seu nom es Mar i el seu cognom Ató.  

Estrany nom vaig pensar jo: Mar Ató.

I va continuar dient-me. M’he assabentat que el dia 12 estarà aquí a Barcelona i que estarà acompanyada amb molta gent. Que a les 8,30 del matí estarà al voltant de la Plaça Espanya i que pensa estar amb aquests companys una bona estona. Vull que la trobi, la segueixi i investigui si realment m’enganya o pel contrari m’és fidel. Li puc dir que anirà amb una samarreta color pastanaga i que ella es molt, però que molt maca. El dia 12 per la tarda vindré a veure’l novament i vull que em doni resultats de la seva investigació. Si el treball l’ha fet bé, rebrà una gran recompensa.

Sense dir res més, va aixecar-se i tal com va entrar, va marxar del localet i va encarar camí cap a les Rambles.

Doncs bé, vaig pensar jo. Intentarem fer la feina i trobar a aquesta noia amb aquest nom tan estrany. Mar Ató, Mar Ató. A que em sona això?. No ho se, però el dia 12 anirem a veure que treiem en clar sobre aquesta noia.


...............................................................................


Vaig llevar-me aviat aquell diumenge ja que no havia pogut dormir massa bé per la nit, no sé per què.   Vaig vestir-me una mica esport per passar desapercebut i vaig calçar-me unes sabatilles que mesos abans havia comprat en una tenda prop del Hospital Clínic. Vaig agafar el meu atrotinat i vell 127 i cap a Montjuic que vaig anar.

Hi havia molta gent. Massa gent. Vaig pensar que aquesta dona tenia molts amics. No sabia jo com podria identificar-la amb tant personal, encara que vaig pensar que la feina seria més fàcil ja que la gent portava  un cartell al davant amb un número i el seu nom. Només serà qüestió de buscar les samarretes pastanagues, vaig dir-me, llegir els cartells que porten i trobar a la tal Mar Ató, i seguir-la i observar el seu comportament.

Dit i fet. Vaig ficar-me en mig de tota aquella gentada i a buscar samarretes pastanagues. Hi havia moltes: Teresa57, Alba, No Surrender, Mona, Kanu. Mireia, però ni rastre de la tal Mar Ató. De cop i volta va començar a sonar pels altaveus la cançó “Barcelona” de Freddy Mercury (l’original) i Montserrat Caballé i tots plegats van començar a córrer. Jo no volia abandonar el meu encàrrec i vaig començar a moure’m al mateix ritme que la resta de gent. Eren les 8,45 hores del matí.

Anava a un ritme lent ja que no volia equivocar-me i no deixava que se m’escapés cap samarreta correcat. I van dur-me de tour per la ciutat seguint una línia blava pintada al terra. Primer cap al camp del Barça i la Diagonal. Quant vàrem baixar cap el carrer Numancia vaig trobar-me un cartell pintat a terra que deia K10. Feia 52’55’’ que ja la buscava i ni rastre de ella.

Jo no defallia del meu intent de trobar-la, i vinga a córrer i vinga a buscar. La gent de les voreres animaven a tothom i el clima que es vivia era espectacular. Grups d’animació cada poc tros feien que la búsqueda de la Mar Ató fos més amena.

I vaig arribar a la Meridiana. Era a prop del k21 però abans d’arribar vaig passar per un lloc on un amic que tenia, tal dia com aquest i quan ja no podia fer el que més li agradava, sortia a animar a tothom. Va ser un moment molt emotiu. Vaig llençar un petó al cel, on segur que ell ho recolliria.  

Seguíem buscant a la Mar Ató però no la trobava. Ja feia 1h 49’ 44’’ temps que anava jo al darrera de trobar-la i 21k a les meves cames. Però no era moment de rendicions.

Potser estarà més endavant, vaig pensar. I  a seguir buscant samarretes pastanagues de noies. De nois havien moltes: Obadia, Carsobe, Pinelli31, Manu 1.1, Manel59, Grampy, Dion, Joan de Gracia, Jorfer, Jose Carnero, Polgi, Barceruel, Mas, R61, etc... molts, però el meu objectiu es deia Mar Ató i no hi era.

I anar buscant i buscant, vàrem arribar a un lloc de la Diagonal on hi havia un cartell que deia 30k. Ni rastre de ella i ja duia 2h 36m 08s de temps buscant-la. Ni rastre d’ella, però sí d’un paio que portava un mall a la mà. I ha gustos per tot vaig pensar. Però sense adonar-me, em va fotre un viatge de cal déu. Collons, quina mala llet té aquest paio !!!!!  

Al k35 hi havia una noia, mig xinesa mig catalana, que crec recordar que es deia Wai (per cert, quina semblança tenia amb la Montserrat Caballé). Vaig aturar-me i li vaig preguntar per Mar Ató. Va dir-me que no l’havia vist però que més endavant, al k38 de la catedral, creia que hi havien un grapat de gent Correcat i que potser estaria allà.  Doncs li vaig donar les gràcies i vaig continuar cap al k38.  

Arc del Triomf, Plaça Catalunya, Portal de l’Àngel i per fi em trobava amb tot el grup de voluntaris de Corredors.cat. Ja duia 3h24’34’’ de recerca. Només arribar ja vaig sentir una gran emoció per com vivien aquella gent el voluntariat. Aquí sí que la trobaré, vaig pensar jo. I torna a llegir: Cristina, Socanna, Marina etc.... Res, que no apareixia la Mar Ató. Això sí, un tal Egaco va convidar-me a prendre una Voll Damm. Quina gent més enrotllada !!!!!  

Em quedava ja poc tros per intentar trobar-la. Ens quedava el passeig de Colom i la pujada del Paral·lel.

Abans del Paral·lel vaig trobar-me amb una catifa dels 40 k que xiulava quan passava la gent pel damunt, quina cosa més estranya vaig pensar jo.  Realment ja estava  una mica cansat però no em rendiria.  

Poc a poc vaig pujar el costerut Paral·lel per arribar finalment a la Avinguda Maria Cristina i trobar-me amb el número 42 pintat al terra de color blau elèctric. Al girar a plaça Espanya cap a les fonts de Montjuic, vaig veure al fons un bonic arc amb un cronòmetre al damunt. Just al passar per sota, marcava 3h 53’07’’ de temps.  Mai en ma vida havia corregut tanta distancia en tan poc temps.

No havia aconseguit trobar la persona del meu encàrrec. Tenia la sensació de que aquesta dona la tenia molt a prop i no l’havia sabut veure. I a sobre, per més INRI, van posar-me una medalla al coll com si hagués aconseguit fer la feina ben feta i en canvi havia fallat estrepitosament.  Ràpidament vaig treure’m la medalla del meu coll pensant en el fracàs de la meva feina i vaig començar a plegar veles. No l’havia trobat i no se que li explicaria al meu Client aquella mateixa tarda després de  tot un matí buscant-la.  


.....................................................................................


Eren dos quarts de set de la tarda, quan estant jo al meu localet, vaig rebre la visita d’aquell Client tant carismàtic. Fins i tot, al tornar-lo a veure, va recordar-me a algú i no vaig poder saber a qui. Aquesta memòria cada vegada em falla més, vaig pensar.

Vaig intervenir jo en primer lloc.

Ho sento, no he sabut trobar a la seva companya. He mirat totes les samarretes pastanagues i cap d’elles portava el nom de Mar Ató. Per tant, no puc dir-li res de nou respecte a les seves infundades actituds d’infidelitat.  

De cop i volta, el Client va posar-se a riure grotescament.

I tant que l’has trobat, va dir-me.
Quéeeeeeeeeeeeeeeeee?????????,  vaig deixar anar  tot estranyat. Si no la he vist en tota la estona. !!!!

Va interrompre’m i va dir. Sí, has trobat a la meva estimada, la MarAtó de Barcelona. Sense donar-te compte, has fet tot el recorregut de la marató de Barcelona, i has quedat frepat del seu ambient i de la seva grandesa. I a més, ho has fet fent MMP a un ritme de mitjana de 5’28’’ el quilòmetre.  

Va continuar dient-me: Qui estima córrer aquest dia a la ciutat de Barcelona, sempre em serà infidel ja que s’enamorarà per sempre més de la meva estimada MarAtó. Sense ella, moltes de les nostres vides no existirien i avui tu amb l’afany de buscar-la, no te n’has adonat de que també m’has estat infidel a mi ja que has estat flirtejant durant 42.195 metres amb la meva companya, la  MARATÓ de Barcelona.  

I quina es la meva recompensa que va prometre’m ? li vaig preguntar.

Amb una mirada directa i amb un somriure que enamorava va dir-me: El premi és haver estat una de les 20.000 persones que avui han tingut el privilegi de córrer en una de las ciutats més boniques del Món. Les imatges que avui has processat, les mantindràs pers sempre més al teu cervell. Les emocions que hi has viscut les mantindràs per sempre més al teu cor.

Va aixecar-se de nou, va fer-me una mirada de complicitat i va marxar novament en direcció a Les Rambles. Vaig sortir corrent per seguir parlant amb ell, i havia desaparegut, com si el cel se’l hagués empassat.  

M’acabava d’adonar que havia fet la meva segona marató a la ciutat de Barcelona. Ningú podria pagar-me amb tot l’or del Món les sensacions que aquell home m’havia fet viure pels carrers de la ciutat on en va veure néixer,  buscant jo com un babau, a la seva estimada MARATÓ.

Fotos correcatas i correcats
goo.gl/photos/VtNNkLLZf8mUibNy6

mario.cat  :love:...
[move]m'encantaaaaaaaaaaa!!!!!! [/move]

goo.gl/photos/aWbLRcFnZxrJ1qyn8
Gran mañana si uno no entrena bien, la maratón es muy dura, pero tengo la suerte de que Tere y Tesi siempre están animándome y haciendo estas fotos, por lo demás todo correcto.

Hola amics avui nomes tenia un objectiu, arribar a meta sense patir gaire, be objectiu aconseguit però un poc agredolç perquè el temps a estat discretíssim.
En fi aquí deixo les poques fotos que he fet avui.     
goo.gl/photos/8qGoh776XJECskGd8

Moltes gràcies pels ànims i sobre tot  als voluntaris.
Ah! Avui he arribat tard a la foto Correcat, me cachis!!! :'(

Els millors sou així

Quan participem en la marató ens transformem, ets sents gran, ple. No només per fer-la sinó en gran part xq tots vosaltres companys em feu sentir així..... Victor aquí, Atmos allà..... Que gran tot plegat


Gràcies

Mario, t'ho has currat sortin del cor, gran crónica de lo que es el nostre món. 


Bé, començarem el tema de cróniques.  

Jo voldria explicar-vos la crónica d'una manera una mica diferent. Espero em perdoneu !!!!  :glasses: :glasses: :glasses:





UN CONTE AL MES DE MARÇ

(Tota semblança amb la realitat es pura casualitat. Encara que algun personatge o situació us recordi a algú es degut únicament a la vostre imaginació......i a la meva)



Durant molts anys vaig estar treballant a un cos de seguretat del Estat, però degut a que ni bevia, ni fumava, ni anava amb dones de mala reputació, van expulsar-me del cos tan aviat van poder. No era el prototip que els meus superiors volien per donar valor a la seva Organització.  :aww: :aww:

La meva vida va canviar de tal manera que em vaig tirar al món del joc i les apostes il·legals. Com això no donava per menjar, vaig haver de seguir lligat al món obscur de lo il·legal, però ara ho faria des de la vessant de detectiu privat.
Malvivia amb poca feina i amb pocs calers fins que un bon dia, vaig rebre un encàrrec per part d’un client. Era un encàrrec una mica estrany.  

Un matí va presentar-se un home al meu localet que tenia al Carrer de Conde del Asalto on a voltes feia de lloc de treball i a voltes feia de petit dormitori amb un camastre que tenia plegat en un recó de l’estància. Era un home d’uns seixanta anys d’edat,  amb el cabell blanc, calçat amb unes Nimbus  i amb un gran somriure a la cara. Era d’aquells homes que tenen un carisma especial,  que es recorda fins i tot el dia que ja no hi sigui amb tots nosaltres.  :yes: :yes: :yes:

Bon dia li vaig dir.

Bon dia va respondre.

En que el puc servir, vaig comentar-li.

Amb un tó ferm i clar, va dir-me:
Miri, seré ràpid i breu. Crec que la meva companya m’enganya amb algú. I vinc a vostè perquè investigui si es cert el que penso o bé son cabòries meves. El seu nom es Mar i el seu cognom Ató.  :oh: :oh: :oh:

Estrany nom vaig pensar jo: Mar Ató.

I va continuar dient-me. M’he assabentat que el dia 12 estarà aquí a Barcelona i que estarà acompanyada amb molta gent. Que a les 8,30 del matí estarà al voltant de la Plaça Espanya i que pensa estar amb aquests companys una bona estona. Vull que la trobi, la segueixi i investigui si realment m’enganya o pel contrari m’és fidel. Li puc dir que anirà amb una samarreta color pastanaga i que ella es molt, però que molt maca. El dia 12 per la tarda vindré a veure’l novament i vull que em doni resultats de la seva investigació. Si el treball l’ha fet bé, rebrà una gran recompensa. :yipi: :yipi:

Sense dir res més, va aixecar-se i tal com va entrar, va marxar del localet i va encarar camí cap a les Rambles.

Doncs bé, vaig pensar jo. Intentarem fer la feina i trobar a aquesta noia amb aquest nom tan estrany. Mar Ató, Mar Ató. A que em sona això?. No ho se, però el dia 12 anirem a veure que treiem en clar sobre aquesta noia.


...............................................................................


Vaig llevar-me aviat aquell diumenge ja que no havia pogut dormir massa bé per la nit, no sé per què.   Vaig vestir-me una mica esport per passar desapercebut i vaig calçar-me unes sabatilles que mesos abans havia comprat en una tenda prop del Hospital Clínic. Vaig agafar el meu atrotinat i vell 127 i cap a Montjuic que vaig anar.

Hi havia molta gent. Massa gent. Vaig pensar que aquesta dona tenia molts amics. No sabia jo com podria identificar-la amb tant personal, encara que vaig pensar que la feina seria més fàcil ja que la gent portava  un cartell al davant amb un número i el seu nom. Només serà qüestió de buscar les samarretes pastanagues, vaig dir-me, llegir els cartells que porten i trobar a la tal Mar Ató, i seguir-la i observar el seu comportament.

Dit i fet. Vaig ficar-me en mig de tota aquella gentada i a buscar samarretes pastanagues. Hi havia moltes: Teresa57, Alba, No Surrender, Mona, Kanu. Mireia, però ni rastre de la tal Mar Ató. De cop i volta va començar a sonar pels altaveus la cançó “Barcelona” de Freddy Mercury (l’original) i Montserrat Caballé i tots plegats van començar a córrer. Jo no volia abandonar el meu encàrrec i vaig començar a moure’m al mateix ritme que la resta de gent. Eren les 8,45 hores del matí. :surprised: :surprised:

Anava a un ritme lent ja que no volia equivocar-me i no deixava que se m’escapés cap samarreta correcat. I van dur-me de tour per la ciutat seguint una línia blava pintada al terra. Primer cap al camp del Barça i la Diagonal. Quant vàrem baixar cap el carrer Numancia vaig trobar-me un cartell pintat a terra que deia K10. Feia 52’55’’ que ja la buscava i ni rastre de ella.

Jo no defallia del meu intent de trobar-la, i vinga a córrer i vinga a buscar. La gent de les voreres animaven a tothom i el clima que es vivia era espectacular. Grups d’animació cada poc tros feien que la búsqueda de la Mar Ató fos més amena.

I vaig arribar a la Meridiana. Era a prop del k21 però abans d’arribar vaig passar per un lloc on un amic que tenia, tal dia com aquest i quan ja no podia fer el que més li agradava, sortia a animar a tothom. Va ser un moment molt emotiu. Vaig llençar un petó al cel, on segur que ell ho recolliria.  

Seguíem buscant a la Mar Ató però no la trobava. Ja feia 1h 49’ 44’’ temps que anava jo al darrera de trobar-la i 21k a les meves cames. Però no era moment de rendicions.

Potser estarà més endavant, vaig pensar. I  a seguir buscant samarretes pastanagues de noies. De nois havien moltes: Obadia, Carsobe, Pinelli31, Manu 1.1, Manel59, Grampy, Dion, Joan de Gracia, Jorfer, Jose Carnero, Polgi, Barceruel, Mas, R61, etc... molts, però el meu objectiu es deia Mar Ató i no hi era.

I anar buscant i buscant, vàrem arribar a un lloc de la Diagonal on hi havia un cartell que deia 30k. Ni rastre de ella i ja duia 2h 36m 08s de temps buscant-la. Ni rastre d’ella, però sí d’un paio que portava un mall a la mà. I ha gustos per tot vaig pensar. Però sense adonar-me, em va fotre un viatge de cal déu. Collons, quina mala llet té aquest paio !!!!!  :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr:

Al k35 hi havia una noia, mig xinesa mig catalana, que crec recordar que es deia Wai (per cert, quina semblança tenia amb la Montserrat Caballé). Vaig aturar-me i li vaig preguntar per Mar Ató. Va dir-me que no l’havia vist però que més endavant, al k38 de la catedral, creia que hi havien un grapat de gent Correcat i que potser estaria allà.  Doncs li vaig donar les gràcies i vaig continuar cap al k38.  :glasses: :glasses: :glasses:

Arc del Triomf, Plaça Catalunya, Portal de l’Àngel i per fi em trobava amb tot el grup de voluntaris de Corredors.cat. Ja duia 3h24’34’’ de recerca. Només arribar ja vaig sentir una gran emoció per com vivien aquella gent el voluntariat. Aquí sí que la trobaré, vaig pensar jo. I torna a llegir: Cristina, Socanna, Marina etc.... Res, que no apareixia la Mar Ató. Això sí, un tal Egaco va convidar-me a prendre una Voll Damm. Quina gent més enrotllada !!!!!  

Em quedava ja poc tros per intentar trobar-la. Ens quedava el passeig de Colom i la pujada del Paral·lel.

Abans del Paral·lel vaig trobar-me amb una catifa dels 40 k que xiulava quan passava la gent pel damunt, quina cosa més estranya vaig pensar jo.  Realment ja estava  una mica cansat però no em rendiria.  

Poc a poc vaig pujar el costerut Paral·lel per arribar finalment a la Avinguda Maria Cristina i trobar-me amb el número 42 pintat al terra de color blau elèctric. Al girar a plaça Espanya cap a les fonts de Montjuic, vaig veure al fons un bonic arc amb un cronòmetre al damunt. Just al passar per sota, marcava 3h 53’07’’ de temps.  Mai en ma vida havia corregut tanta distancia en tan poc temps. :sarcastic: :sarcastic: :sarcastic:

No havia aconseguit trobar la persona del meu encàrrec. Tenia la sensació de que aquesta dona la tenia molt a prop i no l’havia sabut veure. I a sobre, per més INRI, van posar-me una medalla al coll com si hagués aconseguit fer la feina ben feta i en canvi havia fallat estrepitosament. :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr:  Ràpidament vaig treure’m la medalla del meu coll pensant en el fracàs de la meva feina i vaig començar a plegar veles. No l’havia trobat i no se que li explicaria al meu Client aquella mateixa tarda després de  tot un matí buscant-la.  


.....................................................................................


Eren dos quarts de set de la tarda, quan estant jo al meu localet, vaig rebre la visita d’aquell Client tant carismàtic. Fins i tot, al tornar-lo a veure, va recordar-me a algú i no vaig poder saber a qui. Aquesta memòria cada vegada em falla més, vaig pensar.

Vaig intervenir jo en primer lloc.

Ho sento, no he sabut trobar a la seva companya. He mirat totes les samarretes pastanagues i cap d’elles portava el nom de Mar Ató. Per tant, no puc dir-li res de nou respecte a les seves infundades actituds d’infidelitat.  

De cop i volta, el Client va posar-se a riure grotescament. :rofl: :rofl: :rofl:

I tant que l’has trobat, va dir-me.
Quéeeeeeeeeeeeeeeeee?????????,  vaig deixar anar  tot estranyat. Si no la he vist en tota la estona. !!!!

Va interrompre’m i va dir. Sí, has trobat a la meva estimada, la MarAtó de Barcelona. Sense donar-te compte, has fet tot el recorregut de la marató de Barcelona, i has quedat frepat del seu ambient i de la seva grandesa. I a més, ho has fet fent MMP a un ritme de mitjana de 5’28’’ el quilòmetre.  :yes: :yes: :yes:

Va continuar dient-me: Qui estima córrer aquest dia a la ciutat de Barcelona, sempre em serà infidel ja que s’enamorarà per sempre més de la meva estimada MarAtó. Sense ella, moltes de les nostres vides no existirien i avui tu amb l’afany de buscar-la, no te n’has adonat de que també m’has estat infidel a mi ja que has estat flirtejant durant 42.195 metres amb la meva companya, la  MARATÓ de Barcelona.  :eyes: :eyes: :eyes:

I quina es la meva recompensa que va prometre’m ? li vaig preguntar.

Amb una mirada directa i amb un somriure que enamorava va dir-me: El premi és haver estat una de les 20.000 persones que avui han tingut el privilegi de córrer en una de las ciutats més boniques del Món. Les imatges que avui has processat, les mantindràs pers sempre més al teu cervell. Les emocions que hi has viscut les mantindràs per sempre més al teu cor. :yipi: :yipi: :yipi:

Va aixecar-se de nou, va fer-me una mirada de complicitat i va marxar novament en direcció a Les Rambles. Vaig sortir corrent per seguir parlant amb ell, i havia desaparegut, com si el cel se’l hagués empassat.  :'( :'( :'(

M’acabava d’adonar que havia fet la meva segona marató a la ciutat de Barcelona. Ningú podria pagar-me amb tot l’or del Món les sensacions que aquell home m’havia fet viure pels carrers de la ciutat on en va veure néixer,  buscant jo com un babau, a la seva estimada MARATÓ.

:love: :love: :love:


[/quote]