Düsseldorf era una ciutat important com a productora d’armament i motor industrial de l’Alemania nazi durant la 2GM, per la qual cosa el 90% dels edificis del casc històric van ser destruits.
Aixó ha fet als seus ciutadans molt treballadors i tossuts per a aconseguir la reconstrucció de la seva ciutat, moltes vegades calcada a l’original i aixó es nota en l’organització de la seva marató.
Només arribar a Düsseldorf el divendres a mig mati, varem anar a recollir el dorsal a la planta d’un pis oficial que no faria més de 50metres quadrats. Hi havia en total uns 8-9 stands dels quals 5 eren de maratons: Atenes, Hamburg, Estocolm, Zermatt (muntanya) i una altra d’Alemanya que no recordo. Aixó ens farà una idea del tamany d’aquesta marato: el total d’inscrits a la prova individual és d’unes 2800 persones i la resta queda omplerta per la marató per relleus, modalitat molt comuna als països centreeuropeus.
Abans d’anar a l’hotel donem una volta per Alstadt (centre) per a buscar un lloc on dinar i veiem que a la vora del riu Rin ja estan montant l’arc d’arribada, els lavabos, les valles que fan el tancament de la zona de dutxes, vestuaris, fisio, la carpa d’avituallament final… Son molt organitzats i previsors aquesta gent.
D’anada cap a l’hotel resseguim la riba del Rin per una rambla d’uns 2km’s on podem veure al final la Torre del Rin, antiga torre de telecomunicacions on hi ha ara adalt de tot un mirador i un restaurant d’on hi han molt bones vistes: Burgplatz (plaça de l’Ajuntament), Carlsplatz (plaça del mercat), Marktplatz (antiga plaça del mercat). És a Düsseldorf on hi ha el bar més gran del mon: 1 kilometre quadrat on hi conviuen més de 150 bars on podeu cel.lebrar la vostra marató, cosa que vàrem fer nosaltres!.
Si voleu passejar o fer un rodatge previ per un parc, teniu el Hofgarten o la zona de Königsallee on hi han les botigues mes “pijes” de la ciutat.
Si encara teniu temps, val la pena apropar-se a Kölhn (Colònia) a visitar la seva catedral, la més gran de tota Alemania i visitar les seves perfumeries amb aigua de colònia.
MARATO: PREPARATIUS
Com molts de vosaltres sabreu, aquesta marató hi vaig perque em va tocar a un sorteig a la fira de Nova York, on tenien un stand. Després m’he adonat que bona part dels estrangers que hi correm ens ha tocat en un sorteig jeje. Es una marató molt plana amb 4 petis desnivells de 15-20m que corresponen a pasos per ponts. La temperatura és ideal (9-15 graus) i et pots trovar facilment amb una mica de vent.
He fet d’entrenaments 5 dies per semana, només m’he saltat 1 o 2 entrenaments per una trocanteritis I no he passat de 85 km’s setmanals. Un cop per semana tocava ritmes marato(4’30”) intentant fer-los a 4’27”-4’28” del GPS per a que foren reals. He fet un dia setmanal de sèries (500, 1000, 2000,3000) tocant ritmes de 4’15” en series llargues (ritme mitja marató) i ritmes de 4’ a les curtes (ritme 10km). A les tirades llargues he fet ritmes de 4’45” com a molt ràpid i els rodatges suaus dels dilluns a 5’30”-6’ molt més suau de l’habitual.
Vaig fer un test de Gavela 10 dies abans fent 6km a 4’30” i 6km a 4’ (ritme GPS) per tant el ritme 4’30” gps seria correcte, que correspon a 4’32”-4’33” reals, de totes maneres ja tinc decidit que aniré, si puc, a 4'27"-4'28" gps. Les previsions meteorologiques deien durant tota la semana que el dia de la marato faria força vent (40-45 km/h) cosa que em contrariava una mica, sort que al final van ser més aviat unes estones amb una mica de vent i algunes rafegues molestes.
MARATO
Em llevo a les 6:45 i a les 7 ja estic esmorzant a l’hotel. Hi ha una bona colla de francesos (10-15) i algún de solitari com jo. Amb el dorsal de la marató es pot fer servir el transport public gratuitament, pero decideixo fer ca-co fins a la sortida reseguint la riba del Rin; no son mes que 2,5 km i vaig amb temps. Aixo em permet testejar el vent el fred, l’ambient…
A l’arribar a la sortida hi han molts lavabos portatils pero molta cua tambe, ningu s’atreveix a fer un riu en una cantonada, aixi que m’estic uns 10-15 minuts fent cua per a acabar de buidar la bufeta. Devant meu una llebre que va al lavabo fa un jaume86 pero en lloc de banderola amb globus i es la brometa del moment jajaja. De llebres n’hi ha de 3’00 i de 3’15, per tant m’haure de buscar algún grupet.
Escalfo una miqueta i finalmente m trec el txubasquero de plastic i la samarreta vella, els guants m’els deixo fins a la mitja marato mes o menys que soc fredolic de mans.
Hi han calaixos per temps pero no hi ha cap control. De totes maneres la majoria de la gent es posa on li correspon, jo em poso a la 8ª-9ª filera dels primers.
Sortida sense empentes, les avingudes són molt amples i hi ha espai per a tothom. Hi ha molt de silenci aquests primers km’s; la gent va molt callada i l’animació és nul.la. Vaig mirant de reüll el rellotge i en els 2 primers km’s encara vaig massa ràpid així que vaig buscant algu que vagi al meu ritme i veig a una noia i un noi francesos que están al meu hotel i van colze amb colze; anira be si fa vent. La noia porta una camelback que sembla buida (¿)
KM 0-5: 22’35”
Comença a aquesta alçada a fer una mica de vent a mesura que ens tornem a apropar al riu. Els primers 10km’s es un gran bucle que va per la zona nord, menys habitada, i que finalment enfila cap al pont que passa sobre el riu. El grup al voltant de la noia (com passa sempre) és ara més nombrós, m’acompanya un noi de blau i una dona amb lleuger aspecto oriental, pell morena i samarreta d’un club de Dubai que jo recordi en total serem 10 persones. Apropant-nos al km 10 comença a haver-hi animació, sembla que gairebe tots són familiars/amics de corredors
KM 5-10: 22’18”
Ens estem apropant al pont i aquí els francesos ja porten uns km’s incrementant una mica el ritme. Al rellotge fa estona que veig el 4’20”-4’22” i no m`ho pensó ni un momento; els deixo marxar i ja trobare un altre grup. Gairebe la resta del grup marxa amb ells quedem 3 persones però ningú fa relleus. El vent es una mica més fort i anem en filera fins que travessant el pont (km 13) em quedo sol, sort que el vent (que es nota fort) bufa de cantó. Apunt d’arribar a l’avituallament del km15 trec un gel i em cau un altre. “Merda!” dic mentre dono mitja volta i corro 10 metres per a agafar-lo, crec que és el primer cop que he anat enrera en una marato… Aixo fa que els francesos i la seva colla hem portin ja 50 metres però no m’enpanadeixo de la meva decisió. Ara els meus companys de viatge es un home d’aspecte hindú amb samarreta vermella prim i correr molt agil, sembla que floti i un de blanc i força alt. M’hi trobo ha gust ja que m’agrada el correr de l’hindu
KM 10-15: 22’39”
Arriba amb nosaltres la noia de Dubai, tè un correr molt valent, sempre endevant, molt concentrada, no es para a fer cap grup. Decideixo seguir-la perque els meus companys de viatge s’han desinflat una mica i poc a poc em porta cap al grup de francesos que s’han despenjat del grup que hi anaven abans i han baixat ritme. Tant, que quan els agafem deseguida els deixem enrera. Durant tot aquest tram hem anat per la barriada “japonesa”. Dusseldorf tè la colònia japonesa més gran de tota Europa i gairebe tots viuen a aquesta zona, una zona benestant, residencial de fet. Continuen sent unes avingudes força amples i aci el vent es nota més, però també hi ha més animacio que ajuda molt
KM 15-20:22’34”
El pas de la mitja marató el faig en 1h35’01” però noto que de forces no vaig sobrat. Tornem a travessar el pont i segueixo darrera la noia de Dubai, doncs ni em deixa fer-li relleus ni posar-me al costat: quan m’apropo accelera una mica i es distancia un parell de metres, aixi que opto per seguir darrera d’ella. Deseguida veig a la Julia per primer cop que m’anima força i li dono els guants doncs ja comença a fer calor. Torna a haver força animació i el vent ja no es nota tant. Ja comencem a pasar alguns corredors, la meva companya de viatge segueix imperturbable cap al devant. M’emprenyo una mica amb l’speaker quan al km 23 aprox li xoca la ma a la noia i a mi no, be potser la coneix…
Km 20-25: 22’39”
Ara per a mi és el millor moment de la cursa en que deixo de ser un cos i uns musculs i passo a ser una ànima i uns ulls, és el moment en que les molesties inicials s’han esvait, el cansanci físic encara no ha arribat i estic gaudint molt de la marató. Anar darrera una noia és un aventatge perque sempre l’animen, aixó em dona ales i seguim em filera; sembla com si fos la meva llebre particular. Seguim passant gent, ara la majoria és de la marató per relleus, es comencen a veure alguns corredors caminant i en general molta gent que ja porta una marxa menys. Al final d’aquesta part tinc la sensació que començo a perdre força i ritme però el rellotge diu que no. Aixo em dona més confiança doncs sembla que tindré marge, si no per a apretar, si per a mantenir el ritme
Km25-30: 22’39”
Sóc conscient però que he anat perdent segons en cada km i de seguir aixi no baixare de les 3h10 , no m’importa estic gaudint de la cursa i encara tinc forces. De sobte la noia de Dubai sembla que afluixa i em poso al seu costat, veient que no apreta em poso devant d’ella per a fer-li el relleu. Al cap d’un minut miro enrera i ja la tinc a 5-7m, sembla que l’home del Martell l’ha vingut a veure! No tinc una altra opció, segueixo endevant tot sol, a la vegada que el vent torna a augmentar d’intensitat, i aquest cop es de cara. La poca gent que hi ha de públic anima de debó, a,b força i pel teu nom; potser es que veuen que soc l’unic que va passant gent. Ja hi ha mes gent caminant o trotant. Ara si que noto que començo a patir, els trams de carrer ondulat busco les linies rectes. Ara decideixo no beure cada 2 km’s doncs fa poc que he començat amb flato i tinc que afluixar una mica, a la vegada que començo a presionar-me la panxa per a fer desapareixer el flato, no puc! Tinc la pnxa durísima i no estic tant malament per a parar
Km 30-35: 22’38”
Ja fa més calor, m’apropo a una noia de rosa que anava força endevant meu i la passo deseguida; fa cara de patiment. El flato de momento no marxa però tampoc va a més, de momento les cames responen be. Em torno a trovar amb la Julia i aquest cope m crida molt mes, deu veure que he baixat el ritme i segurament ja faig mala cara.
Fins ara no m’he posat sota una manega d’aigua però ara si, començo a sua de valent i ara tenim poca ombra. Paso un corredor que diu a la seva samarreta “mi padre corre mas que tu”, pero vaig tant justet que no li dic res
Km 35-40: 23’14”
En aquest tram veig qu e he perdut mig minut i de l’acumulat calculo que mig minut més. Ara toca posar el pilot automàtic i patir: ja no tinc la força a les cames de fa uns minuts, sort que el “flato”ha marxat. Un parell de rafegues de vent fan entrexocar les meves cames i tropesso una mica, arribat aquest momento ja em comencen a pasar alguns corredors, des de la mitja no m’havia passat ningu. La noia de rosa sembla que s’ha refet i m’adelanta.
Al km 41 hi ha una lleugera baixada, no bufa el vent i puc pujar una mica el ritme. Encarem de nou la marxa cap al riu, tot enfilant l’arribada, aquest tram m’el conec doncs es molt aprop de l’hotel i es la part que he fet trotant cap a la sortida. Em passa de sobte un noi com una fletxa i em poso darrera seu, aixo fa que passi a l’últim corredor que tenia al devant. Finalment alço les mans amb ràbia, ja hi soc! 3h11’37”
Km 40-42,195: 11’ i escaig
No ha estat tant desastros al final: el ultim tram a mitjana de 4’44”, les meves maratons haurien de ser de 40km’s. Feia dos anys i mig que no feia un registre similar, estic molt content ja que les 3h10 era només una referencia per a mi. Si que és cert que deseguida em conformo amb el que tinc..
POSTMARATO
Intercanvio unes paraules amb la noia de rosa, es de aprop de Düsseldorf i és la seva segona marató! Li comento que per categories habrá quedat be pero sembla ser que nomes donen trofeus als tres primers absoluts.
L’avituallament final, després de caminar uns 300m es molt complert: cervessa sense alcohol, cocacola, aigua, fruita, gels per consumir/emportar, bancs per a seure… Menjo el que puc i el que m’entra i encaro la sortida per a buscar a la Júlia. Tot seguit anem cap al metro cap a l’hotel a dutxar-me i després anem al centre a fer un típic dinar alemany amb unes bones birres (rosses però que amb les negres no puc). Una bona passejada pel centre de la ciutat a viure l’ambient, demà és festa aquí també i es nota. De fet dinem a taula amb una japonesa timida que ha fet la marató i un jove alemany de rodalies que ha vingut tot sol de festa i a beure birres…
Despres anem al barri japonés a veure el jardí japonés: és bastant petitó però resulta que és el més gran de tota Europa!. Després tornem a l’hotel a descansar una mica i més tard de nou al centre a prendre una altra birra i fer un bon sopar.
L’endema a mig mati enfilem la tornada cap a Barcelona, ha sigut un cap de semana complert