Maratón Donosti 26/11/2017

Començava a finals d’estiu la preparació per la Marató de San Sebastián. I la cosa no va iniciar-se de la millor forma, doncs vaig patir molts problemes físics: Fascitis plantar, tendinitis a l’Aquil·les, piramidal, etc. Vaig continuar entrenant doncs eren molèsties lleus, però que en tot cas, no em deixaven portar una regularitat d’entrenaments, ni fer-ho en la intensitat que m’hauria agradat. De totes formes vaig seguint sumant quilòmetres, i no va ser fins va un mes que vaig començar a trobar-me be físicament i vaig decidir inscriure’m a la Marató.

Ha sigut la meva tercera participació en aquesta Marató. D’entrada han canviat la sortida, i l’han passat a un carrer molt més estret, amb lo qual els quilòmetres inicials hem corregut una mica encaixonats. Per rematar-ho ens han ficat per una zona d’obres amb canvis de sentit que s’havia d’anar molt atent. He anat al voltant de 4’10” fins al km.10 on ha caigut una tempesta molt forta. Això afegit a que la temperatura era d’uns sis graus, m’ha deixat les cames molt fredes. Del km.10 al 20 he anat perdent pistonada fins que m’ha passat la llebre de 3 hores i he pogut enganxar-me al grup. Les llebres per cert no m’han agradat gens, totes en bicicleta, fet que dificulta portar un ritme constant. He passat la mitja en 1h.29’40”. A partir d’aquí ha sortit el sol i he començat al recuperar ritme. He deixat enrere el grup de 3 hores i he tornat a tocar la franja de 4’10. Anava veient el Hansi en molts moments, amb opció de sub3 quasi fins al km.35 on ha començat a perdre pistonada definitivament. A la segona part em feia por desinflar-me per la manca de quilòmetres durant la preparació, però m’he seguit trobant be. L’arribada aquest any no era a Anoeta, que està d’obres, sinó al Mini Estadi. He arribat en 2h.58’05”. He esperat al Hansi que avui ho ha donat i ens hem donat una forta abraçada. Em quedo satisfet amb el resultat. Sense pluja potser podrà haver rascat un minutet, però en general era pel que estava ara mateix.

Vaig participar en aquesta Marató per primer cop al 2010, sempre ha sigut de les meves favorites, però crec que organitzativament s’ha quedat estancada. En set anys han pujat en número de finishers tant sols 300 corredors, de 2400 a 2700. Quan veus com ha progressat Barcelona, Valencia, Sevilla... em sembla que s’haurien de posar les piles.

Gràcies a la claca, varius de vosaltres havíeu de córrer. Confio que a la primavera tinguem més maratonians i amb millors resultats. I als correcats que heu corregut, i alguns de vosaltres ens hem pogut saludar. Fins la propera.

sandmann, és impressionant la teva capacitat de recuperació. Dues maratons seguides i en una fent mmp i en l'altra fent un resultat digníssim. I ara ja penses en les 6 hores. Ets ben bé d'una altra pasta.

Mestre, el més gran, vas fer la millor marató que podies fer en les condicions que hi vas arribar. Mai corres de cara la galeria i sempre saps treure el millor de tu en cada moment. Ets un tio admirable. Vas reconvertir la situació i mai vas defallir ni perdre l'esperança.
Em queda un dubte: la marató la vas fer dues vegades com la crónica?

guissona va escriure: Em queda un dubte: la marató la vas fer dues vegades com la crónica?

Ja he arreglat la duplicitat. Això de fer servir tant poc la nova web, te aquestes coses.

collons chute entre tu i l'aurelian ens esteu deixant a tots amb la boca oberta!!! Bravo
i nomes em falta veure els entrenos que es curra el kilometer per tokio que em te amb la boca oberta!!!
Llastima Hansi aquesta vegada ha anat de ben poc!
Abraçada per tots !!
Grimi

guissona va escriure: sandmann, és impressionant la teva capacitat de recuperació. Dues maratons seguides i en una fent mmp i en l'altra fent un resultat digníssim. I ara ja penses en les 6 hores. Ets ben bé d'una altra pasta.

Gràcies macu.
Com no tots podem fer Maratons sub3h sense despentinarnos, hem de fer quantitat enlloc de qualitat

Ei, companys i amics!
Aquesta setmana, amb la feina i el cansament acumulat (viatge + marató), no estic tenint temps per una crònica currada, però de moment entro a agrair-vos per l'interès, el seguiment, les valoracions...en uns quants casos, la companyia en persona .

Resumint, l'únic punt una mica negatiu va ser quedar-me a 1'47" del sub3, perquè vaig córrer una molt bona cursa per les meves possibilitats actuals i no tinc res a retreure'm. Més aviat al contrari, els qui han compartit les darreres setmanes amb mi saben que el que diumenge vaig aconseguir va ser un òptim resultat a base d'esforç i concentració mental per aillar-me de cabòries.

Hansi va escriure: Ei, companys i amics!
Aquesta setmana, amb la feina i el cansament acumulat (viatge + marató), no estic tenint temps per una crònica currada, però de moment entro a agrair-vos per l'interès, el seguiment, les valoracions...en uns quants casos, la companyia en persona .

Resumint, l'únic punt una mica negatiu va ser quedar-me a 1'47" del sub3, perquè vaig córrer una molt bona cursa per les meves possibilitats actuals i no tinc res a retreure'm. Més aviat al contrari, els qui han compartit les darreres setmanes amb mi saben que el que diumenge vaig aconseguir va ser un òptim resultat a base d'esforç i concentració mental per aillar-me de cabòries.

Hansi, l'esperem amb candeletes!!!

El Dani diu que s'apunta a la barqueta kamikaze sub3h a la marató de bcn, compto amb tu, eeehh!! Sembla que serem forces tot i que jo tinc els meus dubtes de que en 100 dies pugui arribar en mínimes condicions de fer unsub3h... però tu només has de millorar 2 minuts, arribes sobradíssim!!

Caram Chute, sembla que en aquesta preparació has fet col·lecció de problemes físics però a falta d'un mes et trobes bé, t'apuntes a la marató i et casques un sub3h!!

I a més en un dia amb una meteo complicada, que avui ens explicava el Josep58 que tela la que us va caure als primers kms, com bé expliques.

L'abraçada i la foto, la millor recompensa

Quin nivell que corre per aquí! Foteu sub3 o a prop com si res. I amb 40 i tants. Vosaltres si que no esteu en obres!

Chute, bona marató i bona crònica

No vas poder fer la preparació volguda però dono fe que vas arribar al mini estadi ben sencer, fent com es habitual en el teu cas millor temps en la segona part de la cursa, enhorabona ¡¡¡

Vaig mirar els parcials de la marató un parell de díes sense poder dír rés sota la marató de diumenge passat, relament durant les 3h de diumenge no han pasat moltes coses.
Entre aixó i un constipat enganxat també el diumenge (em vagi tirar una ampolla d'aigua sencera d'amunt en el km 37 ..a 6-8°C per raons encara per investigar) no he tingut massa inspiració per comptar l'historia.

Hi ha una versió en colors en la meva web personal: Marató de Donostia 2017 . O sigui amb fotos.

Previa

La marató de Boston em va deixar una amargor amb origen difícil d’establecer. Sí, no era el día però li vaig donar moltes i moltes voltes. Vaig fer moltes d’aquestes voltes entrenant en Zona Franca on per fi vaig trobar la font del malestar: a Boston vaig comentre errors que es podien evitar. A més, m’ha semblat que vaig parar de lluitar massa facil. La linea que separa el: <<ja soc sub3, aquest sufriment no té sentit>> i <<vinga nanu apreta el cul una mica>> és massa fina. La ment necessita mil·lisegons per posar-se en modo supervivència.
El pragmatisme que porto a dins també volia tenir clar el <<per què>>, per què vull córrer la marató de Sant Sebastià i que espero encontrar? A tot aquest embolic mental s’afageix una molestia fisica, la tendinitis del talo d’Aquilles.

El camí no ha sigut fàcil.

Em vaig apuntar un mes abans, després de tenir respostes a totes les preguntes.

Crec que ara estic per fer una marató a 4:11-4:14/km, diumenge sortiré a 4:14 amb l'idea d'arribar al KM 32 en 2h13-2h16. L'objectiu A és d'apropar-me tot el que pugui a la barrera dels 2h 55. El plan B és de fer marca: 2h 59 30. No tinc plan C.

Amb tota la preparació fisica i mental vaig convertir la mítica distància en previsible.
No he tingut Plan C per què a la Maratoia de Donostia has d’anar per una bona marca. Potser plegaria al km 32 si no arribés en 2h 16. Quan els factors que no controles, com les condicions meteó estan al teu costat només has d’executar el plan sense pensar massa. I gaudir del día. Aquesta és la meva manera de fer-ho, així és com gaudeixo: preparació, planificació, execució.

Donostia

Vaig arribar el divendres per la nit, m’allotjo al hotel Anoeta, prop de tot el que és la marató. Dissabte vaig sortir a trotejar 30 minuts per soltar les cames i a la tarda vaig caminar fins el centre amb els meus xipirunners.

La marató de diumenge? La veritat és que no hi han moltes històries per explicar.

Em desperto a les 6:20 per esmorzar pensant que aquest troç de península Ibèrica s’encontra en el fus horari equivocat.
L’últim dubte era l’equipació i al final decideixo posar-me la samarreta de tirants bootleg - la que ha sortit vermella - de corredors.cat, els manguitos Hoka, els guants de la Cursa de Sant Antoni (millior obsequi que he rebut en una cursa) i la cinta del cap de la Cursa Nocturna de l’Hospitalet 2014. Abans de sortir del hotel menjo el tipic pastis de fromatge amb caramel, i bec molt rapid el segon café del día. Deixo una bolsa petita al pabello i em poso una crema per calentar la musculatura - la tipica que rebem a les curses. Vaselina i apa a correr.
Estic dins del calaix amb Manu1.1 i Danistal. Les dos faran bones mitjes, Manu1.1 amb MMP: felicitats nanu.

Sortida - KM 5: 21:16 (4:15/km)
Vaig trigar 1 minut en creuar la linea, sortida és estreta amb molts corredors que estaven mal colocats. El primer km lent. Que hi farem? Un segon rapidet i estic en ritme. Per allà les recordo a uns recortadors que li sortira (una marató) curta. “Si, pero no tan corta”. Al km 3 deixo la cinta del cap al amic xipirun jonibegut. M’escalfat.

KM 5 - KM10: 42:09 (4:13/km)
Comença a ploure i cau fort, però el cel és bastant clar. Efectivament, para de ploure. El primer GU al KM 8.

KM 10 - KM15: 1:03:15 (4:13/km)
Tinc una situació graciosa amb les llebres de sub3 que van en bici i no entenc molt bé el ritme que marquen.
Correm en un tram llarg d’anada-tornada que passa per un pas subterani i acaba amb un gir de 180°. N’hi ha uns 5-6 en tota la marató i amb l’asfalt mullat et trenca el ritme de creuer.

KM 15 - mitja: 1:28:57 (4:13/km)
Segon GU al KM 16. Al KM 18-19 estic desitjant que arribi la segona volta. Les cames bé, no miro massa el relotje per què em conec el ritme de marató. Fins ara la sensació és d’espera, de paciència. Arribara el moment.

mitja - KM 30: 2:06:13 (4:12/km)
El tercer GU al KM 24. Khryz que em fa senyals com per entrar en el grup i m’anima molt. Després, algu que reconeix la samarreta correcat i em diu: <<que bé que corres tiu>>. Déu n’hi do.
Potser al KM 28, t’adones que encara queda molt. Es on notas un corredor/corredora que et guanya metres. Poc a poc la distància s’incrementa. Comences a pensar i et preguntes si val la pena anar amb el/ella o deixar-lo anar. És una marató, tens temp per pensar-ho. Veus com s’allunya una mica més amb cada segona que pasa.
Doncs, cada vegada la resposta ha de ser la mateixa: has d’intentar seguir amb el/ella. Primer pas: faig un esforç per posar-me al mateix ritme. Aguanto i ara ja estic recuperant la distància. Aixó s’anomena competir. És la rao per què he vingut a Sant Sebastià.
No en tinc ni idea si en realidad aquest corredor/ra hagi existit. Ni m’importa. De la meva manera estic competint recollint victimes de la marató. <<Que bé que corres tiu>>. Poques victimes avui, el nivell és espectacular.

KM 30 - arribada: 2:57:09 (4:12/km)
Prenc l’últim GU, Salty Caramel, al KM 33. Veig el cartel del KM37 a l’altre constat del carrer. La tornada. Encara corro amb una certa precaució ja que m’espera el pas subterrani. Per pasar-lo dues vagades. Penso que del 37 em resta un 5k. Ja en el 34. És com el que em queda fins el 37 s’ha evaporat. Mantinc el ritme de sempre. Estic convençut que la marca caura. Del km30 vaig saltar avituallaments i en del 36 prenc un gulp d’aigua d’una botella. Em deixa sense respiració. Prefereixo respirar, avui no morire deshidratat. Em quedan 4 km i començo a fer calculs en millas. 40 m’avisa Garmin. 4:01. Potser m’he flipat una mica i noto com m’entra un flato. 2:46:46 de Garmin i em faltan uns 200-300 metres per arribar al 40 real. Doncs al ritme de sempre. “Que bé que corres tiu”

Anoeta. L’hotel i altre gir per entrar en la pista d’atletisme del mini-estadi. Em trec els mocs, m’en arraglo la cua, la samarreta i els pantalons i ho celebro a-la Shalane. FUCK YEAH!!

Post cursa
La meva 5a marató s’acabat. Veig a la grada els xipiruns que estan euforics. Que frikis! M'estan cantat el nom. Ho celebrem junts.
Sembla, però no ha sigut facil. Em desmaio i caic en un bassal. Potser per donar-li drama al moment.
Poc després arriba el Chute i em quedo esperançat per veure a Hansi com entra, però tinc fred i finalment em vaig.

Fins aviat!
L'organizació crec que te només coses per millorar.

De debo.. moltes graciès a tots. No dubteu preguntar si tingeu cualsevol doubte.

Espectacular la cronica aurelian mhas fet emocionar cabró!!!
A boston t'haig de dir que el que va passsar a tu i a tot al resta es que fotia una calda de tres collons de mico i que no hi havia qui pugués fer aquells turons amb aquella temperatura corrent per sota de 4:10 aixo es el que va passar....tu no vas cometre cap error ni vas abandonar abans de temps la meteo no donava per mes!!
Abraçada xaval que esta fet una bestia parda!!
Bravo!!!
salut i cames
grimi

Graciès grimi !!
Molta sort en la teva preparació per la marató de Barcelona, si tot va bé ens veiem a la sortida el 11 de Març. M'en alegro molt quan vegi que li estas donant kanya en strava.

Jaume86, gràcies per la invitació a la barqueta de Barcelona , però ara mateix tinc pensat no fer-la.

Aurelian, ets una bèstia parda de les maratons, felicitats, tio, de veritat. Tens un potencial que espanta. I bevent birres també!

Us poso la crònica, que fins avui no he tingut temps de redactar-la:




Vaig decidir fa un temps que, com que em fa molta il·lusió córrer maratons a ciutats estrangeres, prioritzaré viatjar i fer turisme, encara que m’impedeixi millorar la marca personal. Per aquest novembre, tenia planificada Firenze, però un grup de bons amics (els meus estimats gasoses ) em va insistir per tornar a Donostia amb ells, un cop més, i em van convèncer. Lamentablement, els mesos van anar portant una rere l’altra les baixes per lesió de gairebé tots ells, així que no hem pogut fer ni la preparació conjunta ni la cursa que hauríem desitjat. Tant de bo que a la propera marató puguem gaudir d’entrenar i que la cursa ens surti rodona, per compensar.

En el pla individual, quan vaig començar la preparació portava bastants mesos que estava lluny de la plenitud en el meu estat de forma, per lesions i circumstàncies familiars. Durant les primeres tres o quatre setmanes, em trobava com el Chute ha relatat: ple de molèsties amb lesions incipients, controlant-les perquè no anessin a més, i sense gaudir de córrer. Recordo converses entre ell i jo en què ens animàvem mútuament amb l’argument que és molt costós recuperar la forma després de les aturades, a l’edat que tenim (com diu el Danili, passem bastant dels 40...de fet, jo m’acosto als 50).

Jo vaig tenir la sort que les molèsties van disminuir abans que les del Chute, i vaig anar complint bones setmanes d’entrenaments, amb força volum de km per tractar-se de mi, tot i que només desenvolupava bons ritmes un o dos dies per setmana, i la resta fins a cinc o sis dies eren ritmes molt llunyans dels apropiats per fer la meva marca personal. Millorava molt mica en mica, a falta de cinc setmanes va sortir una bona mitja a tope a Mediterrani, millor del que m’esperava, però igualment un o dos esglaons per sota dels estats de forma que altres anys em feien candidat ferm a sub3h. Les setmanes finals van mantenir aquesta línia, i per això el meu comentari sempre era que ho intentaria, però que estava massa justet i em calia tenir molt a favor totes les variables que intervenen els dies previs i a la cursa.

El cap de setmana a Donostia vaig estar rodejat de fantàstics amics i amigues amb qui totes les estones van ser agradables: converses, passejades, àpats, viatges... Us agraeixo moltíssim la vostra escalfor, que sé que vau intensificar per evitar que m’amoïnés per la Núria. Ella no va poder venir per entrebancs familiars que fa setmanes que arrosseguem. Amigues i amics, sou incomparables!

A la marató, poca història tinc per explicar. La meva tàctica va ser molt simple: mentalitzat des del principi que la meva única opció era córrer a 4’15”/km amb constància, no fer despesa de més energia que aquesta, i esperar els km finals, en els quals apareixeria el cansament, per deixar-m’hi totes les forces intentant evitar la pèrdua dels pocs segons sota les 3 hores que es guanyen anant a 4’15”/km. Penso que vaig aplicar força correctament la tàctica, però els músculs, començant pel quàdriceps dret, seguint pel quàdriceps esquerre, després el bessó dret, van anar perdent frescor i van fer un mal cada cop més intens, no causat per cap lesió, sinó per l’exigència de la feina que els sol·licitava (i potser, com diu el Chute, pel xàfec en fred i amb fred ambiental), fins que van disminuir l’eficiència de la meva passa. Al km 34 o 35 vaig començar a anar a 4’2X, al km 36 o 37 a 4’3x, i vaig acabar els dos darrers km a 4’4x.

El crono final, a 59” de la meva millor marca personal, i a 1’47”de l’objectiu de sub3h. Per part de la marató, cap trampa, cap putada, cap retret a fer-li; per part meva, cap lament, cap excusa, cap retret a fer-me. Vaig entrar a meta i em vaig abraçar a l'estimat Chute, amic i conseller infatigable , dient-li que jo havia fet tot el que aquell dia estava en la meva mà, però la marató m’havia guanyat el pols. Que consti que amb l’orgull d’haver-l’hi disputat de tu a tu durant la major part de l’enfrontament. En la meva imaginació, em vaig acostar a ella mirant-la als ulls, i li vaig encaixar la mà amb un “ben jugat”, com feia sempre en acabar un partit de futbol amb els jugadors dels equips rivals, independentment de si havia guanyat, empatat o perdut. Sempre m’he considerat un amant de l’esport de cap a peus, i això comporta assumir els resultats tant si agraden com si no, gaudint en uns casos i fent-me propòsits de millora en els altres.

Pel que fa a la cursa, coincideixo en l’apreciació del Simón, que s’ha estancat, i en alguns aspectes ha empitjorat. Preferia l’altre recorregut, sobretot perquè la sortida i els primers km no eren tan estrets. Fins el km 3 o 4, em va costar molt córrer, patint per evitar entrebancar-me i per avançar participants que s’havien situat molt més endavant del que corresponia al seu ritme. També trobo un error el pont que han esmentat els companys, multiplicant per dos el seu puja-baixa d’anar i tornar. I posar llebres que van en bicicleta, apareixen i desapareixen de la vista, canvien de ritme, és més contraproduent que una ajuda. En canvi, em va agradar l’arribada al miniestadi d’Anoeta, amb una pista d’atletisme i grada coberta similars al camp de la Reial Societat. Globalment, la segueixo considerant una bona cursa, espero que milloraran els punts febles. De totes maneres, com us deia a l’inici, no tinc plans de tornar a córrer la marató de Donosti en els propers anys, ja que el llistat de maratons de tardor que vull fer a l’estranger és una mica llarg.

Moltes gracies Hansi, tinc una vida molt rutinaria que em permet preparar molt bé. Molta sort en la propera, ja saps que per mi fa anys que ets molt més que sub3 (m'en recordo d'un Castello).

He relegit el fil, i deu n'hi do les marques que han caigut i la manera concundenta que molts companys ho han fet inclous amb esplit negatius. Felicitats a tots!

Aurelian moltes felicitats de nou, vas fer una preparació per enmarcar i a Donostia vas recollir els fruits tan esperats. Encara recordo una conversa amb tu dsp d'una tiradeta pel litoral, parlant de ser sub3h, de si havíem fet una mitja per sota de 4' pk no ho podíem aconseguir? I inclús rebaixar el sub3h! Enhorabona, tu ja ho has aconseguit, i quan t'ho plantegis estaràs per sota de les 2h55' segur.

Hansi, és llàstima que no puguis complir una preparació tranquil de cap a peus, però tot i així et poses davant la Sra Marató i la mires als ulls. Res a retreuret, al contrari, chapeau per la valentia un cop més i a persistir pel sub3h, que el tens a les cames de fa molt temps! Vols dir que no podries aprofitar el pic de forma per tornar-ho intentar a Barcelona??? Va animat, jo m'estamparé contra el mur, cada cop ho tinc més clar, però tb vull mirar la sra marató de tu a tu.

aurelian, enhorabona per la marca i per la gestió de la marató, a més de felicitar-te per la constància i la perseverància en la preparació i sobreposar-se a la lesió.

Hansi, amic meu, ja ens ho hem dit tot peró que quedi constància aquí també que vas fer una marató brillant. Res a retreure't i lluitant fins al final. Els anys passen i sempre et mous a la part alta de la forquilla. Al cap i a la fi has fet la teva 2a millor marca, vull dir que només una vegada has corregut més ràpid una marató.
Desitjo que a la propera aconsegueixis aquest anhelat sub3h. La marató s'ho val i tu t'ho mereixes.

Aurelian, magnífica marató, sense paraules m'he quedat després de llegar la crònica. Acabes l'any amb la feina ben feta i un marcon que, a sobre, segur que li faràs altra mossegada més prompte que tard.

Estimat Hansi, marató ben jugada. Enhorabona per què has mirat a la marató de fit a fit. A més, a nosaltres les teues paraules sinceres ens servixen d'estímul esportiu, tens una actitud que et fa gran, molt gran, i que és amb la que tots deuríem afrontar estes batalles.

Per cert, amic, 2 de desembre de 2018, acabant la tardor, t'espera una meravellosa marató una miqueta al sud, molt apta per l'anhelat sub3h, tot i que no és ben bé l'estranger...

Amunt!

Aurelian, jaume86, guissona, Toni VLC, ara que tinc ocasió d'escriure, us agraeixo molt les vostres paraules .

Els cants de sirena amb què em crideu a fer Barcelona o València també els agraeixo molt i em tempten, però de moment, no les poso entre els objectius .