15 Marató D'Empúries-L'Escala (29 d'abril de 2018)

BRUTAL! Empúries cada cop em crida més... I llegint-vos veig que no en falten de motius!

Felicitats a tots els voluntaris/es (quin dia per demostrar de quina pasta esteu fets/es) i corredors!

Felicitats als MARATOnians/es!

I ho flipo amb aquest equipàs de llebres pastanagues, quin orgull, quan no sols compleixis el temps sinó que fas feliç la gent, no cal afegir-hi res més.

Felicitats a tots per les vostres curses!

Quan acabava la marató, tenia sentiments contradictoris: per una banda, content d'acabar amb el panorama de pluja i vent que quedava si hagués hagut de fer una segons mitja, però, per l'altra, aquella cosa que et queda en no fer la marató.... I, a més, tenint en compte les llebres de luxe (si hagués fet la marató, hagués anat pel sub4h, i, tot i que vaig compartir pocs minuts amb ells, crec que hagués estat una experiència genial, sou molt grans tots plegats!)
La mitja per part meva molt bé, objectius complerts (volia estar entre 1h 55m i 1h 50min i vaig acabar en 1h 53m 28s, amb molt bones sensacions) i mitja marató nº 50 al sac.

Un plaer saludar-vos i fins la propera!

Per cert, Dennis, quin crack, MMP a Empúries, amb el dia que vau tenir!

Hola companys

Aqui una dels "conillets" que varem anar a Empúries a ajudar a la gent i que crec que no ho varem fer tan malament. El Sr dels temps es en ManoloM, peró quan varem veure les classificacions varem flipar tots. Tenim uns autentics metrónoms a l'Associació

Jo en el meu cas em va tocar "ballar" amb la mes lletja, la llebre de 4h amb el meu estimat Òscar Sandmann i ara ho puc dir varem disfrutar com uns "enanos". No les tenia totes amb mi ja que era la primera vegada que faría 2 maratons en un any i menys en 6 setmanes...peró vaig dir que com tenía un veterà si anava malament estava cobert. Doncs al final en"punyetero" amb unes argúcies "barrio-bajeres" em va fer fer tota la marató i ara li tinc q donar les gràcies.

Com ja han comentat, en el meu cas la marató comença disabte on marxo amb la familia a pasar el pont. Dissabte ja quedem per sopar amb el ManoloM i familia, en Jaume86 i en Jorfer. Diumenge talladet tradicional amb els mateixos i se'ns afegeix en Pablo Ptarditti q tot i no està fí ens dona un cop de mà ajudant al RaulMartinez amb la de 3h (la de mals de caps que ens ha donat aquest temps ja que no es fàcil trobar cracks q puguin portar aquests ritmes).

Arribem a les runes, punt de sortida i ja començem a veure molt "pastanaga" incondicionals i nou vinguts a aquesta Marató. Anem a preparar els trastos, fotos de rigor i acompanyats dels "romans" cap a la sortida. Com sortim junts encara anem un grup xulo amb uns 20 corredors que al km 15 on ens separem es redueix a 5 + 2 llebres. També mencionar que portavem un altre llebre pirata, en Carles Boix que com a bon runner ja ens va plorar a la sortida dient que no havia entrenat, a BCN 4:09 i que a veure si podia acavar aquesta...ja veureu al final com va acabar el nano. Primer pas per meta i decidim fer canvi de motxila i el meu company em diu "merda s'ha mort el Garmin" (primera treta barruera per que no el deixi sol). Així que fem canvi de motxilla peró jo continuo control.lant parcials...que per cert anem clavant (gracias ManoloM per la xuleta "waterproof" ). A mesura que ens apropem al 30 la barqueta es va reduïnt pero uns baixen i altres pujem com una noia Francesa que fins i tot ens va fer 2 petons a l'arribada per donar-nos les gràcies (amb felicitacions al Strava incloses jajajajaja).

I quan ja anavem arribant, segona treta "barruera" del Sandmann: "agafa tu la motxila que no em veig amb forçes per acavar". Jo q volia fer 30kms i despres a veure que pasava i em fà aixó (per que el Garmin miraculosamen va reviure uns kms mes tard de que deixes de funcionar ). Així que canvi de motxila i a buscar la pujadeta del 37-38. El molt "capuyo" no fa falta dir q es va juntar de nou al 38 i poquet amb la "crisis" ja superada

A partir d'aqui regulant els minuts i al Km41 li deim als 2 que portavem que marxesin en proressió ( 2 francesos) i la nostre lebre "pirata" Boix que tant plorar es va cascar un sub 4h sense patir i ajudant-nos molt a les estones de vent per tapar al grup. Al final passejada de 'Chachara' amb en Sandmann fins a meta i entrant amb uns maravellosos 3:59:52h.

Super content de la feina feta i de la foto que ens varen fer a l'arrivada on es resumeix l'esperit Correcat i de les llebres. Moltes gràcies Sandmann, per que vas ser un company inmillorable.



I ara que? Dons tornarem a gaudir una mica de la muntanya i per que no dir-ho...si hi ha possibilitats tornarem a Empúries, ja que no serà de les mes multitudinaries, peró té alguna cosa q engantxa.

Bona nit.

Ahir va ser un plaer ajudar a la gent a assolir els seus objectius envoltats d'un gran equip amateur que sembla professional doncs després d'un dia no molt bo per a córrer totes les llebres han clavat els seus objectius.

A nivell particular m'ha tocat acompanyar el mite amb bandera, el senyor ManoloM, amb ell tot és més fàcil, amb les seves notes amb els "ritmis" marcats, amb els seus acudits per a desconnectar durant uns metres, amb els seus crits d´ànim en tots els idiomes, amb els avituallaments compartits, tapant l'aire, ...i jo d'escuder i ajudant per si...però amb aquest home no cal anar nerviós doncs està tot sota control, organitza tot, fins i tot ens ha organitzat la pitxadeta de la barqueta ja que vam parar tres a la vegada:laughing: En cap moment em va cedir la banderola així que jo vaig ajudar en temes secundaris com avituallaments, tapavents, compartir gels, ....

Quan pugui intento fer una crònica però mentre d'aperitiu us deixo un parell de fotos. La primera de totes les llebres de la casa i, la segona, de la barqueta amb dos dels que van assolir el seu objectiu.

Felicitar a tothom en general i, en particular a David77 per la seva victòria a la Mitja d'Empúries i a Dennis Teuling per la seva MMP en una marató dura i solitària que val per tres, del sub tres que aconseguirà a la propera.

Bé, aquí l'altra llebre de 4h, AKA la "barqueta dels Oscars".

Realment, per molt que digui el Rugbyman, el talent el va posar ell. Jo em vaig limitar a acompanyar-lo... I si no fos per ell, no hauria superat la "mini-crisi" de la pujadeta del 37 (solventada a la mateixa baixada).
Sé que has fet de llebre moltes vegades pero deu n'hi do quina solvència. Em trec el barret.

Per lo demés, ja ho heu comentat, un plaer haver compartit el diumenge amb vosaltres (tot i que no em vaig poder quedar al dinar) i encantat de fer de llebre a aquesta Marató. És fotuda, sí, però tb es molt maca. I el clima cada any és una loteria.

Quins cracks les demés llebres, quina exactitud!!

Felicitar especialment al Dennis per la seva MMP. Quina marca podràs fer el dia que enganxis una Marató 100% plana??
I tb als que van fer podi ja sigui en categoria (Vicenç Solé) o en especialitat minimalista (Barceruel)

Moltes gràcies a tots companys!

Aquest any tornava a participar en aquesta entranyable Marató, als darrers anys havia fet la Mitja, ja que era campionat de Catalunya, però aquest any el campionat de Catalunya era la distancia Marató, Dissabte a la tarda a la recollida de dorsal i Diumenge a la sortida de la cursa semblava que el temps aguantaría, però com han dit altres companys quan dúiem una mitja hora de cursa ha començat a ploure, poc, una mica mes, molt, no gaire, anava a moments però la realitat es que han aparegut molts tolls d'aigua que han fet que anéssim xops de cap a peus tota la cursa, jo no se si es per el xip al dorsal o per la pluja o per tot plegat però avui em molestava la samarreta , pesava i s'enganxava, ja tinc una excusa , bromas apart, aquesta cursa es especial perqué ens retroben un grapat de corredors que considerem aquesta Marató diferent, al tracte per part de l'organització es excel·lent i que dir dels voluntaris tot i las condicions climatològiques al peu del canó i amb un somriure als llavis, un cop mes gràcies voluntaris.
A nivell personal havia pronosticat un marge de 3h 39' 15", 3h 39' 17", com es lògic no ho he encertat , finalment he fet 3h 43' 51" que considero correctes i de retruc tercer classificat del grup d'edat i del campionat de Catalunya del mateix grup d'edat, felicitar a tothom, acabar una Marató no es cap tonteria i especialment en Dennis, millor marca en aquest recorregut i aquest clima, vol dir que tens un marge de millora immens, felicitar com no a totes las llebres i un sol prec, que es continuï fent aquesta Marató.

Vicenç

Abans de penjar la meva mini crònica vull fer uns comentaris:

Vicenç, moltes felicitats per aquest podi en la teva categoria. Té molr de mèrit el nivell de forma que tens i la il·lusió amb la que continues corrent any darrere any. Tens tota la meva admiració.

Carlos, felicitar-te també pel teu podi del teu grup d'edat. Estàs tornant a la segona joventut.

Anna de CNBanyoles, una clàssica de les curses d'asfalt de Catalunya i de l'associació. Fa quinze anys ja vam coincidir a la primera marató d'Empúries i hem tornat a coincidir. Ha sigut fantàstic després de tants anys, veure que seguim il·lusionats corren maratons.

Ironxevi, l'home de ferro de Girona, quina barbaritat amb les 106 maratons. De ferro o d'acer inoxidable no ho sé pas.

També m'ha fet il·lusió saludar a gent que feia temps que no coincidia amb ella com és el cas de Luigi o Caneto.

Organitzadors, no deixeu d'organitzar aquesta marató èpica/romàntica, és fantàstica i la gent i el voluntariat superamable i entregat.

Gràcies!!!

I ara al següent post, la crònica.

LIV
LLEBRE OFICIAL DE NOU

29/04/2018
XV MARATÓ EMPÚRIES L’ESCALA
03:44:58 (1:52:29/1:52:29)

Tot va començar aquest hivern quan els organitzadors d’aquesta marató es posen en contacte amb l’associació i ens demanen el servei de llebres per a aquesta marató.

Per una banda m’ha fet mandra continuar fent volum, però per altre m’ha il·lusionat tornat a fer de llebre en una marató després de fer-lo en les primeres edicions de la marató del Mediterrani (de 4:00 i de 3:30). A banda la motivació de fer-lo entre grans amics apassionats per la distància i acompanyat per un segon et dóna un plus de confiança i no dius que no a aquesta responsabilitat. Fer de llebre és una responsabilitat gran, però per sort, a l’associació tenim molta gent capacitada per a portar a les persones que corren sense entrebancs al ritme marcat i amb gran tranquil·litat.

En el meu cas, jo he fet tàndem amb ManoloM, crec que és la llebre més famosa/popular de tota Catalunya, doncs qui no ha corregut alguna vegada darrera d’ell, ja sigui de forma oficial o extraoficial sempre de forma magistral i generosa. Així que el relax ha sigut majúscul en la feina d’aquesta marató.

En quan a la marató només puc explicar meravelles doncs, encara que ens vam mullar, ens va bufar el vent, que vam arribar a la meta xops, la felicitat de la feina ben feta i les mostres d’agraïment de la gent que ha assolit els seus objectius doncs no té preu, i això és vàlid per les cinc parelles de llebres (Raúl Martínez&Ptarditti, Rafa Pérez&Jaume86, Barceruel&Vay, ManoloM&Jorfer i Sandmannn&Rugbyman) doncs les mostres d’agraïment que hem rebut aquestes hores per diferents xarxes socials deixen testimoni del que estic dient.

Nosaltres, després de preparar les motxilles i fer les fotos de rigor, ens vam dirigir cap a la sortida escoltats pels centurions romans. De forma esglaonada ens vam col·locar entre la gent barrejats els de la mitja i la marató. Un gran ambient en un marc incomparable envoltats d’un paisatge espectacular i amb una climatologia que prometia.

Un cop sortim pel camí de ronda cap a l’Escala ens costa agafar el ritme doncs el pas és estret i la densitat de corredors per metre quadrat gran però no ens preocupa gens. Sabem que la marató és llarga i que a partir del quilòmetre 14 serà molt solitària doncs el grup de la mitja marató ens abandonarà.

És un recorregut pel que fem vàries voltes i en trams ens creuem amb la gent, fet que permet animar a tothom. Les barquetes més nombroses eren les que seguien a les duples de llebres i ens donàvem ànims retroalimentant les piles a base de confiança i positivisme.

La nostra barqueta a poc a poc es va anant desintegrant pel camí passant de 17 als cinc més nosaltres dos, llei de vida en qualsevol cursa. Ens van acompanyar alguns associats i companys coneguts com és el cas de Quicu que ho va passar malament, Robertgr68 que ens va aguantar fins el km 30 i va fer uns bons 3:51, o Ironxevi amb les seves 106 maratons (felicitats crack). A banda hem conegut a nous i noves corredores com Júlia (anglesa), o Joan Felip i la seva parella Celi, o dos homes de ferro que van aguantar com uns valents.

Destaco dos moments:

al quilòmetre 12/13 nostre ens creuem amb la barqueta sub3 i veig que el Dennis fa poc que s’ha despenjat i no dubto un moment en donar mitja volta, cridar-lo com un boig, animar-lo i acompanyar-lo uns cent metres per després tornar al meu grup (després a l’arribada m’entero que ha fet MMP en una dura marató i em diu personalment que aquells metres li van ajudar en un moment de crisi i li vam permetre enllaçar de nou amb les llebres del sub3);
al quilòmetre 26 un dels companys de la barqueta manifesta les seves ganes d’orinar i ManoloM organitza ràpidament la subbarqueta és “l’hora del pipi” i jo em quedo amb un parell a fer una llarga parada tècnica, després de tres quilòmetres progressius tornem els tres al grup i a continuar.

En quan als meus avituallaments vaig fer el de sempre amb els gels, o quasi, doncs els vaig compartir els tres primers amb ManoloM i el darrer, amb dos companys de barqueta que anaven tocats.

Tant Manolo com jo, vam intentar portar a la gent el més còmode i relaxada possible, recollint ampolles d’aigua, tapant el vent quan tocava, animant sense parar, adaptant el ritme al desnivell i a la força del vent, ….tot amb l’objectiu d’assolir l’objectiu del sub 3::45:00. Una gran experiència totalment recomanable per a maratonians experts.

Ara per la següent, que segurament serà València al desembre.

Continuem.

Qui vulgui i/o pugui recordeu-vos de passar pel qualicat.

Moltes gràcies a tots per les felicitacions!!
Que de fet, són mútues, doncs el diumenge tothom va acabar la marató i fent-ho xops ja de per si és un mèrit molt gran. Potser més als que han trigat més temps!!

Vicenç, enhorabona pel podi, que tot i no encertar del tot, jeje, vas fer una gran marató sub 3h44. Quants anys tens ara?
Déu n'hi do com mantens el ritme després de tants anys fent maratons!! Molts podem dir: Jo de granmenys_jove vull ser com tu!!
Gràcies també per portar-me al cotxe, que això s'agraeix, i molt, després de la llarga marató!!

jorfer, és totalment cert que gràcies a tu vaig tornar al grup sub 3h.
Espero que a la LV pots donar-ho tot, novament a València.

Gràcies també a jaume86 i les altres llebres pels ànims. Crec que Jaume, company de ritmes dels últims mesos, era dels pocs que confiava en la MMP. Que m'en recordo bé dels crits.

Crec que és una marató molt especial, i l'hi tinc una carinyo especial, i l'únic que milloraria seria el tema avituallaments. Amb 2 persones, per un costat, és a dir 4 mans, era difícil donar aigua a tot el grup de 8÷10 corredors.
I potser un lloc amb gels al km 25 i 35 no estaria de més. Per sort portava 3 gels a sobre, si no...

Enhorabona a tots, companys i amics!
Aquesta Marató té certament una cosa que enganxa, perquè cada any hi ha alguna circumstància que la fa épica d'una manera o altra, però els que la correu regularment hi torneu amb ganes.
Em meravello de llegir les vostres cròniques i per moments em venen ganes de repetir la meva única experiència maratoniana a terres empordaneses... si no fós que sóc una mica "tacanyo" pel que fa a curses de 42.195m i tinc una llista llarga que vull completar. Però no sé, potser algun any torni a caure...

Dennis
Moltes felicitats has fet MMP en un super marató
Gran crónica com la teva marató

Bon dia!

Amb una mica de retard, però aquí la crònica de la llebre de 3h.
Abans de res felicitats al Dennis per la seva MMP, i a la resta de companys que van acabar una marató solitària i dura pel temps.

Felicitar a les altres llebres per la gran feina feta (Ptarditti, Axe75, jaume86, Vay, Barceruel, ManoloM, Jorfer, Sandmann, RugbyMan) a Corredors.cat tenim unes llebres

Fa uns mesos el Jorfer em va comentar que potser faríem de llebres a Empúries i ràpidament li vaig dir que si volia feia la de 3h. Em feia il·lusió fer de llebre en una marató.

Trobar un company ha sigut complicat per diferents temes, però finalment el Ptarditti em va poder acompanyar i va fer una feina excel·lent.

Em trobava bé però les últimes setmanes han sigut complicades per culpa d'unes molèsties al bessó, vaig fer dos intents de tirada de 30km a 4.15, però vaig acabar caminant les dues vegades quan portava 20km pel dolor que tenia.

La idea era pujar a Sant Antoni de Calonge dissabte amb la família i diumenge anar a Empúries per no fer un viatge tan llarg però, per un imprevist familiar, em va tocar aixecar-me diumenge a les 5 i sortir en moto des de Cornellà.

Un cop arribat a Empúries, ens fiquem el "mono de trabajo" i al lio.
La idea que tenim per fer de llebre és que el Ptarditti s'incorpori sobre el km 12, ja que ha tingut molèsties últimament i potser fer la marató sencera és massa.

Comença la marató i mica en mica anem fent kms, un parell de segons més ràpid de l'objectiu però prefereixo tenir marge per gaudir del final.

Ha començat a ploure i hi ha moments que molesta bastant.
Passada la primera volta i per tant el km 12, s'incorpora el Ptarditti, que ens acompanyarà fins el final.
Aquí advertim al grup, que la propera vegada que passem per aquí costarà més, ja que hi ha pujada i ara anem frescos.

Al grup som uns 10 (inclòs el Dennis) més les dos llebres, però hi ha un moment que em giro i ja no el veig. Penso que és una putada perquè queda moltíssim i quedar-se sol en aquesta marató pot ser molt dur.
Per sort, sobre el km 19-20 apareix a la cua del grup, cosa que m'alegra molt.

Sobre el km 25 el Dennis es despenja definitivament, mirant el seu resultat (MMP), va resistir molt bé quedant-se sol.

Tornem a passar per meta i al grup ja només quedem 3 més les dos llebres, arribem al km 31 i passo la bandera al Ptarditti, amb la mala sort que es desmunta, triguem uns kms en arreglar-ho.
Després de la pujada del km31 (la que comentava a la primera volta) ja només quedem 2 més les llebres.

Ara toquen uns kms una mica trencacames, per sort arribem al km 38 (ara sembla el Tourmalet ) i enfilem la baixada cap el km39. Aquí es despenja un dels corredors que ens acompanyava.

A l'altre li diem que si te forces, endavant per fer una gran marca. Tenia com objectiu 3h15 i va fer 2h58

El bessó, que havia resistit 40km, comença a fer-me molt mal, comento al Ptarditti que no se si arribaré o em petarà però per sort, baixant una mica el ritme, podem arribar a la meta i gaudir els últims metres agafat tots dos la bandera.

Per sort, l'altre corredor que s'havia despenjat aconsegueix finalment fer sub 3h-

Haig de reconèixer que ha estat una gran experiència i espero poder repetir en el futur.

Amb la marató d'Empúries ja tinc 8 al palmarès, al final va sortir 2h59min37.

Després de la marató va tocar fer dinar de germanor per recuperar les forces.


Salut!

Ya ha pasado una semana, pero como si hubiera sido esta mañana. fué un bonito fin de semana en general y un muy buena Maratón en particular.
Como decían mi grandes amigos Jordi y Óscar, todo empezó hace unos meses cuando nos propusieron hacer de liebres en esta Maratón y decidimos que esta vez, iríamos los 3 (que siempre nos tenemos que partir con los trastos en diferentes cursas ).
Empezamos a buscar liebres para la Maratón y la verdad salieron varios voluntarios enseguida. Como siempre tuvimos algún problemilla con los más rápidos, pero Raúl se comprometió a 3h y al final Pablo pudo acompañarle (Joan3 no pudo por motivos familiares y sé que le hubiera hecho mucha ilusión ).
de 3h15' Rafa Pérez se ofreció enseguida y creo que en Sitges convenció a Jaume86 para acompañarle, así que otra completa .
la barqueta de 3h30' cambió de capitanes, varias veces. En principio éramos jordi y yo y teniamos a barceruel de comodin, pero como este vino muy bien de Roma no quería que llevara un ritmo tan lento y al final decidimos que hiciera de 3h30' junto con Vay que está en un estado de forma muy bueno y tampoco quería ir más lento.
Así que Jordi y yo nos quedamos con la liebre de 3h45' a 5'20"km.
Y finalmente los capitanes de 4h fueron los Óscars (Rugbyman y sandmannn) que enseguida se pusieron de acuerdo, aunque Rugbyman sé que le iba a costar ir despacio (merci amigo ).

Pués eso, unos meses antes reservé 4 habitaciones en dos hostales de l'Escala, porque sabía que después costaría encontrar sitio y ya que estaba en faena, pregunté a un amigo que suele ir por allí por un restaurante para comer unas 30 personas el domingo de la maraton.

Así que después de hacer de liebre en maratón de Barcelona aproveché las mitjas de Calella y Montornés para no bajar muchos kms. La única duda era como respondería mi cadera y mi hernia inguinal tantos kms y a ese ritmo, pero bueno eso no tenía mucha importancia porque iba tranquilo con mi amigo Jordi .

Por fin llegó el finde, llegamos el sábado tarde con Mary, mi hijo Jesús y su novia Laura. Fira del corredor, dejar cosas en los hoteles y cena muy agradable con Óscar y family, Jaume y Jordi.

El domingo desayuno en la habitación a las 6 de la mañana, ducha relajante y a tomar cortadito con Jordi, Óscar, Jaume y Pablo.
Nos encontramos puntualmente con el resto de liebres en las ruinas y cap a la sortida...

En principio le dije a Jordi que lleváramos la banderola mitja maratón cada uno, pero me dice que le lleve yo y él estará más por los avituallamiento e imprevistos. Así que eso hacemos. Al empezar con la gente de la mitja, hay buenos grupos, pero sobre el km14 ya nos separamos y nos damos cuenta lo solitaria que puede ser esta maratón. Sólo 215 llegados .

Pués eso nos quedamos unos 10-15 en el grupito y a por faena. Con nosotros va una sólo chica Júlia , creo que es inglesa y le pregunto que tiempo quiere hacer. Me dice que sólo ha hech una Maratón en 4h04' . Le digo, bueno lo intento en mi torpe inglés , que no se separe de nosotros con la idea que si peta al final baje de sobras de las 4h, y ahí la tenemos.

Lo bonito de esta maratón es que nos cruzamos varias veces con otro corredores y da gusto ver que los únicos grupitos que hay son las barquetas de los liebres correcats:party:

Todos estos días pensando en los preparativos y en la family y al empezar me dí cuenta que se me había olvidado los geles y lo más importante, la chuleta de chistes:S . Bueno jordi me pasará algun gel y ya tomaré aquarius de los avituallamientos. Y de chistes me acuerdo de alguno, así que no se quedan sin aguantar mis chistes malos:whip:

Como he dicho, al ir con Jordi, voy mucho más tranquilo y me puedo dedicar a hacer miniseries de 200m para hacer fotos, coger agua para los demás, contar chistes....pero sin descuidar en ningún momento el ritmo y animar a la gente.

Con esto pasamos la mitja sobre 1h52'30" y digo al grupo que si aguantan doblaremos en la maratón.

Como es normal poco a poco vamos perdiendo remeros, pero aún aguantamos unos cuantos. Jordi me dice que hace una parada técnica y que vuelve enseguida. Sobre el km 26 vamos unos 10 y observó sus caras e intento animarles. Un par me dicen que tienen pipi y montamos la "subbarqueta pipí" . Le digo a Jordi que se quede con ellos, pero que nos coja poc a poc si forzados y como unos campeones en 3kms ya estaban de vuelta.

Pasan los kms y al final nos quedamos 7, con Jordi y yo, que ya es todo en éxito incluyendo nuestra chica Júlia .
Después de la subida del km38 les decimos que ya está hecho y es verdad. Tenemos viento a favor, bajada y vamos perfectos de ritmo. En el 40-41 les decimos que quien quiera que se vaya para bajar unos segundos que nosotros lo vamos a clavar
Se van los r chicos y se queda con nosotros Júlia (bueno la verdad, no le dejé que se fuera para entrar juntos ).

Y así lo hacemos, ese último km lo disfrutamos de verdad y entramos los 3 cogidos de la mano en un tiempo de 3h44'58"

Después todo son abrazos con la gente, con las familias y con el resto de liebres que han llegado y con los Óscars que también lo han hecho genial:clap: .

Al parar me da un bajón y me duelen las piernas como en mi primera maratón de las 19 que llevo. Un dolor muy fuerte que me dura un par de horas, pero que afortunadamente no fué nada. Es normal la maratón mas lenta que he hecho nunca .

Después una buena ducha y una muy buena comida en el restaurante con 32 amigos más

Bones,

Han passat uns dies, suposo que tothom ja està recuperat i sec. Content de saludar a molts coneguts i aprofito per felicitar als grups de llebres, sempre somrients, animosos i pels resultats, admirablement exactes i eficients!

Qui encara no estigui convençut d'aquesta cursa, que no dubti a tastar-la en alguna edició. L'organització hi fa un gran esforç (i molt ben realitzat) perquè els corredors passem una jornada que cada any acostuma a ser memorable.

Us passo la meva crònica:

29-abril-2018
3h 47 min 15s

La crònica d'aquesta marató comença exactament fa un any, just quan acabava l'edició del 2017: lesió i dilatada temporada de curtes engegades i llargues aturades, arribant a uns mínims de confiança a principis del 2018 amb unes plantilles noves que ho haurien de solucionar tot. A poc més d'un mes de la cursa decideixo marcar la data i tenir-la a l'horitzó, encara que arribi en baixa forma. Afegit a la manca de preparació, set dies abans agafo un fort constipat que m'obliga a estar a casa inactiu amb febre i força dèbil.

Però sóc tossut i el meu horitzó continua sent Empúries, la meva marató preferida, i aquest 2018 suposarà la meva desena participació i per tant, un motiu d'especial orgull, encara que sent realista des de feia molts anys no em sentia tant poc confiat en les meves pròpies aptituds físiques. Una vegada inscrit no es tractava d'"acabar", sinó com sempre desitjo, de fer un paper digne, a més a més de no cometre l'error de tornar-me a lesionar. A la fi, potser quasi bé tot es reduïa a una qüestió de fe i és que els corredors potser som una colla de practicants d'una religió un xic estranya.

I va arribar el dia de la cursa. Altres vegades em sentia fort i amb moltes ganes, però aquesta vegada no acabava de tenir ni bones sensacions físiques ni anímiques. De totes maneres, em sentia força content de ser simplement a la línia de sortida, i ho estava vivint com un gran resultat. Si bé altres anys sortia amb la idea de menjar-me la marató a mossegades, el plantejament més assenyat actual seria intentar anar fent petits bocins per no agafar una indigestió.



Després del tret de sortida i el petit tram un pèl agobiant pel camí de ronda, degut a la gentada, cadascú va cercant les seves posicions. De mica en mica intento anar agafant un ritme còmode, un ritme no forçat per anar engrassant la maquinaria durant la primera hora. L'ambient es nota carregat i xafogós, lluny de l'esperada previsió de temperatures fresques i plugims. Una mica davant tinc les llebres de les 4 hores, així que augmento la cadència perquè considero que no és el meu lloc, tot i que noto que no vaig massa lleuger.

Apropant-nos a Sant Pere Pescador, de mica en mica el cel s'ha anat tapant sobtadament i aviat cauen les primeres gotes. De tornada ja plou i decideixo marxar sense ulleres. Si més no, a priori la pluja era un factor que desitjava i que crec que m'afavoriria. Ara bé, noto que tinc fred i només som al km.10. Començo a pensar que atlèticament parlant avui no serà per mi un gran dia i que tal com havia previst "tocarà patir". Mentrestant resulta agradable creuar-se i animar-se mútuament amb tants amics experts maratonians, com en Vicenç, en Dennis Teuling, l'anna o l'ironxevi226. Com és Campionat de Catalunya de la modalitat, tota una colla de corredors van ben concentrats. De fet, crec que si fa no fa hi anem tots, de concentrats, en aquesta marató tan entranyable i soferta.

A l'Escala ja plou a bots i barrals i molts corredors van amb la cara moixa. La veritat és que a mi em fa la impressió que una marató a l'Empordà, al costat del mar i plovent generosament, presenta una marcada bellesa, malgrat que alguns carrers semblin l'Amazones i de vegades sigui inevitable fer com aquaplanning. Jo continuo amb una cadència no forçada però veient al davant les llebres dels 3h45min m'estic adonant que quelcom no funciona. Potser el constipat m'ha deixat dèbil o potser és l'escàs entrenament, o potser s'ha acumulat tot. M'ajunto una estona amb l'ironxevi226 i un altre company, petem la xerrada però decideixo seguir endavant sol, fent un petit canvi sortint de l'Escala. Adelanto ara sí el grup dels 3h45min i aleshores provo de tirar milles progressivament, com a mi m'agrada, aviam si finalment s'anima el cos, encara que amb una veritable incertesa. Sigui com sigui, el cas és que bocí a bocí ja m'he menjat mitja marató en 1h 52 min i pico i per tant, estic ben satisfet.

Novament a les ruïnes d'Empúries arriba un dels moments que desitjava i és el retrobament amb la família, que avui estan estoicament animant a tothom vestit amb calça curta. Aprofito per fer el meu avituallament habitual maratonià de cinc gominoles i una ampolla de Recuperat-ion. La trobada certament encara m'anima més i decideixo seguir amb la progressió que he començat poc abans. Refent el segon bucle, ara ja tot és de "tornada" i fa de més bon pair, però per contra ja és una realitat que de mica en mica les forces comencen a escassejar. Ara bé, estic feliç de ser aquí i ara, corrent sota la pluja i el vent, i m'embarga la típica sensació de plenitud de quan fa estona que corres.



Novament a l'Escala, després de dues hores llargues des de la sortida, ja vaig comptant el temps que em resta de cursa perquè sincerament m'estic quedant sense forces i encarcarat. El progressiu sembla que no ha estat així i tot plegat em confirma que avui no estic en condicions i que tocarà patir. Aviat sento per darrera la veu d'en ManoloM, l'ànima del grup 3h45min i malgrat que fa anys que ens coneixem, em resisteixo a ser absorbit ja que no m'agrada córrer en grup. Passen uns kms amb aquesta situació però cap al km 35 per molt esforç que faci he de reconèixer que avanço lentament. De fet, la sensació és de buidor muscular accelerada. I també física, doncs quan arribo com puc a l'avituallament del km 37 em posseeix la gana. Amb una gran ressignació passo a caminar mentre devoro unes galetes que molt amablement m'ha regalat una noia (i que eren seves). Gràcies als ànims de la gent d'un bar (que cada any hi són) torno a córrer, també perquè sentiria molta vergonya de travessar el centre de la vila caminant.

Abandonant l'Escala no puc més que retornar a la caminada a la miserable pujada del c/ Empúries, a on cada any avanço corredors i a on aquest edició, ara són els del tren dels 3h45min que em passen per sobre com una locomotora. Al capdamunt m'hi intento enganxar però no puc ni respirar, així que veig com marxen tant feliços, amb la veu de l'incansable ManoloM com un eco que es va extingint. De totes maneres no m'enfonso perquè aviat tinc la meva companyia particular, l'Alina, que aquesta edició com l'anterior, m'espera per acompanyar-me els últims 4 kms.

I en aquests darrers kms, en aquests darrers minuts, amb immillorable companyia, em passen pel cap totes les jornades d'il·lusions, decepcions, esperances i realitats que he viscut durant tants mesos, les vegades que he hagut de tornar a casa amb la cua entre les cames, les vegades que he hagut de restar descansant sense poder fer res, els dies que esperonat he pogut córrer pletòric simplement una hora, per novament recaure, fins i tot els dies que se m'havia passat pel cap haver de deixar de córrer, i moltes emocions que en un dia com avui, han reviscolat a la memòria per fer-me entendre que els corredors, dels quals ja en torno a formar part, potser som gent un xic estranya perquè posseïm el curiós privilegi de ser feliços amb una activitat tan senzilla com sortir a córrer.



I espero que sigui així per molts anys més.

Luigi gran crònica descrivint una cúmul de sensacions i emocions que només comprenem les persones que fem maratons com el gaudi que ens prova la sol·litud del corredor de fons.

Fa temps que no coincidiem i em va fer especial il·lusió.

Ens veiem.

Raúl Martínez&Manolo dos de les llebres generoses de la casa, on ajuden tot el que poden amb gran il·lusió.
Uns cracks.

Luigi, felicitats per diferents motius, la Marató que vas acabar, la crónica i el bany , jo aquest any vaig trencar al costum i no em vaig banyar .
Llegir cròniques com la teva fan que encara tingui mes ganes de continuar participant a maratons i especialment Empúries.

Fins aviat.

P.D. Dennis que no t'havia contestat la meva edat si tingues dislexia escriuria 46 anys .

Vicenç, Diria que deixaran de fer la marató d'Empúries el dia que tu decideixes de no participar-hi.

Per sort tens només 46 anys, i segur que fins als teus dislèctics 28 ens veurem per allà

Molt bona crònica, com només tu saps fer-les Luigi. Un plaer veure't allà.

Com també les cròniques dels companys llebres