Marató de Ginebra, 6 de maig de 2018

Sembla ser que els rellotges suïsses no són tan precisos com es podia esperar

jaja jramon, perquè ho diguis tú... esperarem la (anti)crònica

Jo també era a la segona sortida i el temps del Garmin va quadrar amb el de la classificació

Si pots mirar a quina hora exacta et marca que vam sortir... a veure si quadra aquesta... a mi el Garmin em diu que a les 9:49.

Tot i ser-hi a un pas del Mont Blanc i escortada pel massís del Jura, Ginebra és bastant plana i ideal per a una marató. Aquesta va ser una de les tres raons per triar-la com la meva 27ª marató. Les altres dues van ser les de coincidir amb el meu amic Maten i la proximitat amb la residència de la meva filla a Grenoble.

Posteriorment, la informació que vaig consultar sobre Ginebra, em va donar un nou al·licient. Descrivia detalladament Ginebra com una ciutat bonica, neta, global i lloc d'acollida. Sense entrar en detalls, bàsicament Ginebra alberga el major nombre d'organitzacions internacionals i més de 250 organitzacions no governamentals. Entre elles la Creu Roja de creació suïssa. En el passat va acollir i va donar refugi als principals pensadors del període de la Reforma. Ginebra és un centre mundial de la diplomàcia amb múltiples tractats com els Convenis de Ginebra, que principalment es refereixen al tractament en situacions bèl·liques, dels no combatents i els presoners de guerra. Volia conèixer una ciutat tan acollidora.

Un cop presa la decisió, la logística per disposar d'allotjament a prop de la sortida-arribada de la marató es complicava pel fet que la marató de Ginebra té la sortida i arribada a diferents punts del cantó. La cursa surt de la ciutat de Chêne-Bougeries i, després de passar per deu pobles i ciutats del cantó arriba al centre de Ginebra. Per experiència d'altres maratons de similars característiques, vaig optar per un allotjament proper a l'arribada, per tornar caminant fàcilment ja que el transport en aquesta zona estaria cancel·lat, per raons òbvies.

Per anar a la sortida vaig pujar al tramvia 12, que va arribar immediatament, disposava de seients de sobres i va circular fluidament fins a la destinació. El transport públic a Ginebra està molt ben gestionat i inclou autobusos, troleibusos i tramvies, a més d'un servei de vaixells que travessen el llac Leman.

Vaig arribar a prop de les 8:30 a la zona de sortida a la ciutat de Chêne-Bougeries. La major part del seu territori està format per xalets i acull el barri de classe alta de Conches. Com la cursa no començava fins a les 9:45, vaig tenir temps suficient per preparar-me. La meva equipació estava integrada per la roba habitual, 5 gels i una ampolla de 500 cc de beguda especial, d'aspecte similar però diferents a la beguda alcohòlica que van crear en el passat els corsaris en aquesta regió, comunament anomenada Ginebra. La meva era només aigua amb un sobre dissolt d'electròlits, aminoàcids, minerals, vitamina C i un "etc" que afirmen "no suposa dopping".

Mitja hora abans de la meva sortida vaig veure la de la mitja marató. Després vaig saber que en aquesta sortida hi havia el cunyat del rei espanyol, Iñaqui Urdangarín. Però encara que ho hagués vist, no ho hagués reconegut. Una vegada que aquests corredors van deixar lliure la sortida, vaig buscar al meu amic Maten a la zona de 04:00. De camí vaig sentir a un grup de corredors passant pel meu costat que xiuxiuejaven "Viva, no. Arriba"i tot seguit un d'ells va cridar un "Arriba España". Encara que estic d'acord que totes les nacions mereixen l'orgull dels seus integrants, no em vaig girar perquè es tractava d'una provocació motivada per la senyera que portava al dorsal. Aquesta va ser, estranyament, l'única provocació en tota la cursa. Doncs normalment pateixo moltes mes. Seria veritat que Ginebra era un lloc d'acollida?

Al no trobar al Maten, vaig anar al meu calaix de 03:45 i vaig esperar la meva sortida. Estava suant, i no per l'escalfament previ de 10 minuts, si no pels 19ºC de l'ambient que sabia que augmentarien a mesura que avancéssim. Per això em vaig posar crema protectora a cara i coll, oblidant la resta del cos per evitar les cremades que vaig patir després a les espatlles.

Va arribar el moment del compte enrere per als gairebé 2.000 corredors. Tret de sortida i encaminem les passes a l'interior de la marató, amb una barreja d'alegria, excitació, curiositat ..., tot i que també de nervis, por, desorientació, mandra ...

El recorregut de la marató recorda la forma d'un "8" sense acabar per la base. L'encreuament del traçat es realitza durant 3,5 quilòmetres, que comparteixen els quilòmetres 5-8,5 amb els quilòmetres 26-29,5. La part positiva d'aquesta marató és el seu perfil amb suaus ondulacions. Fins al km 18 pugem només 60 metres i des d'aquí baixem 105 metres fins al final. Això implica que l'arribada és més baixa que la sortida. La part negativa va ser la calor i el poc públic, al transcórrer gairebé entre camps.

La tragicomèdia estava en marxa: com a teló de fons, les crestes dels cims del Jura i els Alps; com il·luminació, la del sol brillant amb passió; com a actors, els corredors actuant com a mims; i com a decorat, els monòtons camps amb l'excepció d'una granja de llames que deixem a l'esquerra.

Fins al quilòmetre 3 ens vam mantenir en zona urbana, però a partir d'aquí entrem en zona rural a excepció dels petits nuclis que voregem. El primer el vam passar al quilòmetre 4. Puplinge és una ciutat dormitori de Ginebra amb una cultura agrícola vibrant. Va deixar de pertànyer a França el 1858, tot i que el nom té arrels Germàniques. De fet, encara que la majoria de la població parla francès, l'alemany el segon idioma més comú. En el cens només hi ha una persona que parla romanche. Em pregunto amb qui parlarà, encara que segur que ningú li diu res per parlar diferent. Estem en un país d'acollida.

Al quilòmetre 6 passem pels afores de la ciutat de Choulex Chevrier, on registren el nostre temps parcial i ens donen el primer avituallament. Com ja tinc la meva ampolla d'electròlits, utilitzo l'aigua per refrescar-me el cap. La resta de parcials estan ubicats una mica irregularment en els quilòmetres 10, 14'8, 21, 30, 31’1, 32’2 i quilòmetre 38’3. I la resta d'avituallaments en els quilòmetres 10, 13, 18, 22, 25, 27, 30, 35 i quilòmetre 40.

Jo havia pensat en mantenir un ritme entre 5:05 i 5:10. Fins al quilòmetre 9 el vaig mantenir en aquest rang de forma còmoda, com per acabar en 3h 36 min, però a partir d'aquí va començar la pujada i vaig decidir suavitzar el ritme per poder arribar a la mitja descansat. Tot anava molt bé, el ritme em mantenia còmode corrent i l'ampolleta d'electròlits em refrescava cada dos quilòmetres.

Al quilòmetre 10 passem per la ciutat de Meinier, i dos quilòmetre i mig després per la ciutat de Gy. Molt a prop de la frontera amb França. Al quilòmetre 16'5 arribem a l'extrem del nostre "8" i vam començar a tornar, però no a baixar, ja que durant tres quilòmetres havíem de vèncer la pujada més pronunciada, però res d’exigent. Són 30 metres de desnivell en aquests tres quilòmetres sense sobrepassar mai un 1,5% de pendent. A partir d'aquí es baixa fins al final.

La mitja marató la vaig passar molt còmodament als afores de la ciutat de Presinge. Mantenint el ritme però patint calor, ja sense la meva ampolla que vaig esgotar al quilòmetre 20.

Al km 25 vaig veure a la família del meu amic Maten que em van llençar aigua pel cap. En aquest punt es torna a la cruïlla del "8" i una altra cop per les ciutats de Puplinge i Choulex Chevrier.

Al km 27 vaig prendre consciència del dolor muscular que em premia l'esquena i les cames. El ritme que mantenia era de 05:26, com per acabar en 3 hores i 47 minuts. Molt proper al meu propòsit, però encara faltaven 15 quilòmetres per acabar i m'era impossible mantenir-lo. Vaig baixar el ritme per sobre de 6:00, però al quilòmetre 30 el dolor muscular era més intens. Sabia que no era una lesió, més aviat un mal incòmode per l'impacte del trot. Així, vaig optar per córrer a un pas curt i poc estètic. En aquest punt encara podia optar a un temps final de 4 hores i 10 minuts, però ja vaig deixar de fer càlculs sobre l'arribada i em vaig concentrar en anar el més ràpid que pogués amb el menys mal possible.

Els quilòmetres passaven a ritmes de 8:00, fins i tot a 10:00. Un patiment que no recordava de cap marató. Els voluntaris m'animaven: "Courage José Ramón", "La Catalonia". És evident que coneixen bé l'estelada del meu cap. Una mica abans de l'avituallament del quilòmetre 30 sento: "Anim pastanaga!" Sabia que era Xavi Cht que m’agafava. Em va oferir aigua d'un bidó que portava a sobre, però li vaig respondre que ell també la necessitaria. De seguida vam veure la indicació de l'avituallament a 200 metres i no va fer falta la seva ajuda i va continuar amb pas ferm.

Al quilòmetre 34 arribem a les ribes del llac Leman pel Quai d'Cologny. Una ruta de la ciutat de Cologny, de suau però notori descens i amb vistes al Jet d'Eau: una enorme font d'aigua construïda al riu Roine al 1886. La ciutat de Cologny va sorgir al segle divuit amb elegants xalets al llarg de les ribes del llac. Una de les més famoses és la Vila Diodati en què Lord Byron, John Polidori, Mary Shelley i Percy Bysshe Shelley van passar part del "Any sense estiu" de 1816. Per raon del mal temps, els convidats van passar dies sencers explicant-se històries de terror. John Polidori 's, "The Vampyre", la primera història moderna de vampirs i Mary Shelley s, "Frankenstein". La veritat és que la meva manera de córrer s'assemblava a la del monstre de Frankestein. Constant, lent i patètic.

Al quilòmetre 37 deixem el Quai Cologny i vam entrar al Quai Gustave Ador. En altres condicions hagués gaudit dels llocs emblemàtics d'aquest passeig de Ginebra: el Jardí Anglais, el Baby plage, el Port-Noir, el Parc La Grange i el Parc des Eaux Vives. Des d'aquí es pot veure el famós Pierres du Niton. En 1936-37 es van plantar els primers rosers i des de llavors hi ha més de 13.000.

Al quilòmetre 38, just abans d'arribar a l'alçada del Jet d'Eau, vaig tornar a veure a la família del Maten que em van tornar a animar. Els ànims s'agraeixen sempre, però quan estàs tan tocat es noten molt més. I en aquesta cursa, tot i que hi ha poca gent, tots animen.

Al quilòmetre 39 deixem Quai Gustave Ador i la vora del llac per creuar el Pont des Bergues sobre el riu Roine. És un pont de vianants, avall del Pont du Mont-Blanc, que creua el Roine i permet arribar a l'illa Rousseau per una passarel·la. Immediatament després del pont vaig veure a la meva família que em va donar aigua per beure. El meu fill em va advertí que era freda abans de l'esgarrifança que vaig notar quan me la vaig tirar per sobre. Em van dir que estarien a la meta per donar-me l'estelada.

Els dos quilòmetres que restaven em van costar però passaven ràpids gràcies a la imatge de l'arribada, que no em treia del cap i em va distreure de les vistes de la ciutat. En aquest punt i amb el ritme que estava portant des del quilòmetre 30, vaig calcular en acabar en 4 h 33 min, però vaig posar-me les piles per fer-ho abans i vaig passar d'un ritme de 9:00 a 7:00. Poc abans de la meta vaig tornar a veure la meva família, que em va lliurar l'estelada. La vaig agafar d'una mà i la vaig portar penjant fins als últims 50 metres, on la vaig alçar amb els dos braços i em vaig lliscar com si no estigués cansat fins a creuar la meta en 4:29:59 pel Pont du Mont-Blanc. En aquest instant, breu però intens, vaig sentir el speaker dient en perfecte català: "José Ramón, Catalunya, molt be! Una estelada a Ginebra! En aquest moment vaig pensar que, malgrat els meus patiments, veritablement la marató de Ginebra és una marató acollidora.

Brutal, la crònica!!! Bravo!

Gracies Xavi. Necesitava temps per redactar-la

Collons José Ramón (no sé perquè sempre et crido "Juan Ramón" ).

Molt bona crònica, sí senyor!! Ets el rei de les gasoses, però aquest cop et vas superar... fins a 10'/km, déu n'hi do!!
Molt gran la crònica, amb tot tipus de dades... sembles el Pucurull!! Ets historiador, o què? Molt interessant tot això.
(Una llengua que sigui parlat per només una persona )

Quan et trobes malament, normalment no tens ganes de fer crònica, però tu ho vas compensar amb la crònica. Ha valgut la pena aquesta marató tan acollidora. A mi m'has convençut! Potser algún dia la faré!!

M'alegro que t'hagi agradat. Segur que de llegir tantes crónicas del Mestre Pucurull se m'ha engantxat algo del seu estil, tot i que jo soc un aprenet al seu costat. Normalment m'esforço molt en les cróniques de les maratons, doncs poden tenir mes chicha per escriure (i no es fan tantas). També que m'agrada molt la historia, com dius.

Tot i que vaig ser coros pel que fa al efecte gasosa, no el puc evitar. Si surto rapid acabo menys rapid i si surto lent acabo mes lent.

Felicitats a tots els que hi vau participar!

Molt bones cròniques Xavi cht i jramon!!!

Queda anotada com a possible per un altre any ...

Si el que hagi poc public no t'afecta, es molt recomanable.

jramon Crònica molt xula i foto guapíssima, sembles anar com una rosa...

Gracies Sergio!!! Anava petat, pero a meta l'emoció anestesia tots els mals. Em van agafar just quan no tocava a terra i volo.

Moltes gracies per les croniques, moltes felicitats companys!

Gràcies! Realment, la foto del jramon a meta és brutal! (no reflexa el què vam patir...)

M'ho vaig passar tan malament ? que no paro de pensar en la propera (en princip, BCN o Paris, acompanyant una companya de feina, però ja dono voltes a fer-ne una altra al novembre...)

Si es molt guapa la foto.
El que dius es molt de maratonia "m'ho vaig pasar tant malament que ja tinc ganes de la propera" Sembla una contradicció.

Tot i que vaig dir que només en faria una (ja ho he incomplert), m'hi dec haver tornat, de maratonià ?

Si, ja estas boig del tot

Felicitats jramon és una crònica molt xula. Es nota que vas patir força però ho vas portar bastant bé. Sembla mentira tenir una expectativa de 3h36, acabar en 4h29 i acabar content!

Això sembla, jramon ?

tonivet va escriure: Felicitats jramon és una crònica molt xula. Es nota que vas patir força però ho vas portar bastant bé. Sembla mentira tenir una expectativa de 3h36, acabar en 4h29 i acabar content!

M'alegro que t'hagi agradat la crónica. Si que se em va escapar la cursa, per aixó estava content d'acabarla