Marató de Venecia 28/10/18

Brutal la imatge...i altres que hem vist per les xarxes!!

Enhorabona Xavi, que té molt mèrit fer MMP en aquestes situacions.

Miguel, enhorabona també que tu ja no tens 30 anys i fer marques ja serà més complicat, però avui ser Finisher és tot un èxit!!

Com també Barcia

Bravo als 3

Espectacular la imatge de MIGUEL SBD i uns quants més corrent per damunt l'aigua!
Enhorabona nois, us heu ben guanyat la medalla!

Els darrers kms son sempre els mes durs, encara que sàpigues que ja queda poc. Si es compliquen "creuant un riu" , la moral se't pot enfonsar del tot. Felicitats per "aguantar el tipo"

Moltíssimes felicitats a tots els finishers, però especialment els correcats.

Quin mèrit de marató deia de ser la d'ahir... Els teniu quadrats!!

Gràcies a tots!
Miguel SBD, segur que has tingut dies més fàcils, però tenia tela, la cosa. Jo sóc conscient que la marca que tenia abans era "fàcil" (dins el fàcil que és fer una marató) de batre.
L'experiència no ens la treu ningú, però! Brutal.

He fet una mica de crònica... m'ha sortit un totxo de nassos, però allà va:

Divendres vam volar (amb la Gemma, la meva dona) cap a Venècia, sense res a destacar fins arribar a l'hotel (que de fet era un alberg, l'Anda Venice a Mestre).
Tot i ser alberg, teníem una habitació doble millor que la d'alguns hotels que he estat. A més, tot és molt informal, sense ser gens cutre.
Vam anar a carregar carbohidrats, òbviament va ser fàcil trobar un restaurant amb bona pasta, i a sobre ben a prop de l'alberg.
Dissabte vam anar a buscar els dorsals (la Gemma va fer els 10k), i després a cremar tota la pasta del dia abans, i encara més, voltant i voltant, i voltant encara més, per tot Venècia. Valia la pena fins i tot començant a sospitar que l'endemà les passaria magres, tan cansat com estava ja dissabte (spoiler: no va ser així). Per dinar, com no podia ser d'altra forma, més pasta (i tiramisú). Al vespre, a l'alberg i a repetir restaurant (i pasta).
A l'hora de dormir... no em sentia capaç ni de fer 5k l'endemà. Sort que sé que recupero ràpid.

Sort del canvi d'hora a favor, que ens va permetre dormir més de 8 horetes, que van anar de meravella. Ara ja em sentia amb forces de fer-ne 15, de km!
L'esmorzar de sempre, per a mi, quatre o cinc galetes "digestive", i aquest cop sense cafè. Una mica millor la Gemma, havent comprat coses al súper el dia abans, doncs abans de les 7 no servien esmorzars...

I a les 7:05 a buscar els busos, que sortien de ben a prop. Una al que anava al Parco San Giuliano, per fer els 10k finals, i un servidor al bus que, després de molta estona com a sardines, ens va deixar a l'entrada de la zona de sortida. On, en aquell mateix moment, va compençar a ploure. Faltaven gairebé dues hores, i passar-les mullat... no m'hagués fet gràcia. Vaig veure que la carpa que creia que era per deixar les bosses, era per aixoplugar-se, o sigui que vaig buscar on donar la bossa, i vaig entrar a la carpa. Vaig pensar que no veuria els correcats, perqué tothom portava jerseis i jaquetes i per tant l'opció fàcil de buscar el taronja, no funcionava. Però vet aquí que veig un espai per posar-m'hi (dret, tots els bancs estaven ocupats), per sortir del lloc de pas... i em trobo davant del Miguel SBD! Saludo, i em presenta el Xavi i en Barcia. Ens fem la foto, i xerrem una mica, i llavors ells van a deixar les bosses.

Poca estona abans de la sortida, para de ploure, surto a escalfar poc més de 5 minuts, només per comprovar que tot és a lloc, i ja cap a la sortida. Entro al calaix azzurro, al so de Sweet Child of Mine, ara ja noto una mica de nus a la gola. És l'hora de la veritat!

Sona (molt fluixet) l'himne d'Itàlia, i donen la sortida. Sóc ben a prop de les llebres de 3h 50, però descartava seguir.les, doncs això seria el més que podria fer no estant cansat d'ahir, i no esperant vent en contra, que els pronòstics ja anunciaven. De que havíem de córrer sobre el mar, de moment, no en sabia res... En resum: fer el sub-4 de Ginebra, sense patir de veritat 12k com allà, em semblava més realista, i 3h 55 era ja per nota.
Em deixo portar una mica, controlant no passar-me molt (des de que vaig llegir-me tot el blogmaldito quan preparava la meva primera marató, Barcelona'17, que cada cop que surto em ve al cap el "no te flipes" de'n David). Ritme ideal: 5:30. En condicions òptimes, potser un pelet més ràpid. Però avui, toca 5:30.



Però... la veritat és q tot el camí vaig veient 5:20 al rellotge, intentava afluixar una mica però res... a la que controlo només per sensacions, tornem-hi a 5:20. Vaig amb sensació de no tenir forces de sobres en total, però em sembla estar gastant molt poc en cada moment. Pujadetes mínimes, cap problema. Pujar un pont, cap problema. Vent en contra, ben poc problema (cap problema fins el Ponte della Liberta, una mica més en els 4k d'aquest). Em poso darrere algú un moment però vaig passant tothom a mida que la gent està més cansada. En algun moment faig algun km massa a prop de 5 min, afluixo una mica.

Al km 10 i escaig, el cos em demana combustible. Porto 5 gels per començar al 12 i anar-ne prenent cada 7, i en porto un de reserva. Començo doncs una mica abans i penso que aniré prenent-ne cada 6 aproximadament. A la mitja, em prenc una càpsula de sals, encara que avui no se sui tant. Per si de cas.

Al Parco San Giuliano, em sorprén veure que m'acosto a una samarreta del C.N.Sabadell. Quan arribo al costat de'n Miguel, em diu que no va bé, li pregunto si li cal alguna cosa, i em diu que tiri, que ja va fent. A més estem a uns metres d'un avituallament. Tiro, doncs.

Al pont llarg, 4 km amb força vent que frenava una mica, però com que anava amb més forces q la resta (òbviament hi havia gent mooooolt més forta més endavant), i per quedar-me a rebuf d'algú havia de frenar, no arribava a posar-me darrere i anava passant gent. Ja hi havia uns quants que caminaven i tot.
Al pont vaig calculant, i de sobte veig que, si punxo com a Ginebra i he d'esforçar-me per mantenir-me sota els 6 min/km (tot i q aqui ja sóc al 30 i molts, i Ginebra vaig punxar al 30), faré 3h 50. I vaig cansat però amb ben poca idea de punxar, calculo que em queda energia per fer bé el què queda.

Quan arribem a tocar de l'aigua, però... era més tocar del què pensava He vist q havíem de correr tot el q era arran d'aigua, per dintre l'aigua... no hi havia cap manera de no sucar els peus dos o tres dits en algun tram, ben bé un pam en molts altres, Buff.. la gent parava. Però no els servia d res, era tot aigua. Penso que aquí s'acaba la possibilitat de fer sub-3h 50. Tot i això, passat el tram inicial, més estret i on costava passar la gent q parava, vaig corrent com puc (poc fàcil als trams més fons). Com estava previst, han tret el pas per la plaça San Marco, ahir ja estava bastant embassada, avui és una piscina.
Costa esforç, i encara no es veu la meta (i si es veu, com que no trec la vista de l'aigua del terra, tampoc la veig...)
Quan no sóc a l'aigua, és perquè estic pujant un pont (quin mal als genolls i a les cames en general, pujar els ponts!), o baixant-lo, però llavors... xip-xap altre cop. I a esquivar gent que camina. Fa una mica de cosa veure la rajola blanca que separa la part líquida amb sòlid a sota, de la part líquida amb líquid a sota i góndoles a sobre.

Per cert, l'aigua estava força freda...

Em trobava tan fort q anava pensant q realment era una mica superheroi, i podia amb tot. Quina diferència amb Ginebra...

Hi ha un dels ponts des del que veig que només queden uns, no sé, 200 m?, i a sobre, no tenen aigua! Miro el Garmin, i encara mantinc clarament les 3h 49! Deu minuts menys que el meu récord anterior.

Entro a meta, i camino pocs metres. A Barcelona'17 i a Ginebra el maig passat, se'm van fer els respectius nusos a la gola i se em van humitejar els ulls. Avui fins i tot he plorat, uns segons, després de l'èpica final.

Al cap de pocs segons, reacciono i vaig a buscar la roba, cal que em canvii ràpid, fa fred i vaig mullat. Vaig a escriure a la Gemma, per dir-li que ha anat bé, i veig que ja m'ha felicitat, m'ha vist des de la grada. Quan estic buscant-la, trobo en Xavi. Comentem la jugada, i com d'adient és que haguem viscut Venècia de tot, potser no era el lloc per fer temps (si no és que estàs molt més fort que les altres vegades), però era com molt adient, el final espectacular, per explicar als nets (a la vora del foc, i amb els peus secs )

Vaig acabar el 1117 d'uns 4900 finishers (la darrera va entrar amb 6h 23, crec recordar)
Molt content. Infinitament content.

Un cop trobada la Gemma, em canvio en un raconet, hi ha dutxes però és més urgent anar sec per fi, menjar alguna cosa, i ja ens dutxarem a l'hotel. Busquem per allà al costat un lloc per menjar una pizza, no és molt bona, però ara no és molt important, és més important ser a cobert i menjar.
En sortir, amb els peus mig secs, no trobem com anar tirant sense sucar-los del tot altre cop, i on preguntem ja no queden impermeables de peus (com una bota de plàstic tou, fins el genoll). O sigui que anem a buscar el vaporetto que posar l'organització, que ens deixa a la parada del bus de l'organització, que ens porta al lloc de sortida del bus del matí. A tocar de l'hotel.
Ara sí... dutxa calenta, roba seca i neta, i una estona curta de repós. I a menjar, ara sí, una pizza digna del país, i un altre tiramisú.

Pel matí, dilluns, ens llevem relativament d'hora, volem veure altre cop Venècia. Només arribar-hi, comprem impermeables. En entrar pels carrerons, tots sense aigua, pensem que hem llençat els calers. Però a mida que passegem, amb pluja intermitent, i passen unes poques hores (que aprofitem per passejar, veure els carrers, prendre el darrer cappuccino, i provar el gelato), la cosa es complica, i prop de San Marco, són imprescindibles. I a la plaça San Marco, gairebé són insuficients, m'arribo a mullar una mica. Espectacular i únic.

Tornem cap al bus, cada cop hi ha més aigua, pel camí.

I ja només queda passar per l'hotel a buscar les maletes, i anar a l'aeroport.

El vol de tornada es mou el què no està escrit, fins i tot patint molt en l'enlairament. Ho passo fatal, però arribem bé (apart de l'hora tard...).

I per fi a casa, amb els nens. Cap de setmana "de nuvis", excepcional en tots els sentits. Quina passada.

Enhorabona XaviCht. Em recorda molt les dues vegades que he fet aquesta marató, jo per sort, sense aigua als peus. Tota una aventura la viscuda i gran gestió de les forces. La importància del cap i no passar-se o flipar-se al principi, és la base d'una bona marató.
Enhorabona.

Enhorabona XaviCht per la cursa i la crònica!
Brutals les condicions i també és mala sort que vau trobar el aqua alta més important dels últims 10 anys

Llegint la teva crònica queda clar que tens un marge de millora important!

Gran crònica XaviCht!! Ahir el diaria ARA a la portada sortia Venècia amb la notícia de l'Acquaalta, les imatges eren de pell de gallina! I pensar que vau fer una marató corrent per allà... tela!! I a sobre vas fer MMP, impresionant!! Moltes felicitats i completament d'acord amb el Tiny!!

Enhorabona companys! XaviCht, moltes gracies per la cronica, felicitats!

Deprés de fer la meva crónica durant 1h l'esborrat sense a donar-me

Hola Miguel.
És això el que busques?

"Moltes felicitats XaviCht per la teva MMP per la teva gestió de la marató

La meva crónica

Tot començar desde que vem fer la marató de l'any passat en Firenze de tornar a Italià a fer un altre marató per treure l'espina de la marató de Firenze 35km sota la pluja i el fret llavorç fem l'inscripció de la maratona di venezia en la fira del corredor de la marató de Barcelona amb un bon descompte

L'entreno d'asquesta marató per mi ha sigut el pitxor peró per culpa meva no per culpa del meu entrenador Jordi Ballesteros que estíc molt content d'ell i del seus entrenaments vaig començar tard l'entreno ja que el mes d'agost estavar recuperar-me d'una lesió del turmell del peu dret quant ving de vacances vaig a la fisió del club i em tracte una mica començo a córrer als 5 dies i quant porto dugues setmanes començar la festa major de Sabadell i haig de treballar tota la festa major fent unes 12h diaries no tenia temps per entrenar després de la festa major començo a treballar la majoria de tardes en resum vai un entreno de 8 setmanes peró amb molt pocs quilomètres en total 471,82km molt lluny per fer una marató l'uníc que tenia bastant clar que seria finisher

Divendres 26
sortim de Sabadell a les 4'15h del matí em ver a buscar al Barcia i a mi el Xavi tot correrem la marató passem a buscar a l'Angel i l'Olga l'Angel estvar inscrit peró el van operar i dicideix vinndre amb noslatres ja que tenia tot pagat el volt surt puntual a le 7,05h del matí quant arrivem a l'aeroport de Venècia es trovem a una vaga de 24h de servei publics de transports decideim esperar a uns amics nostreque arrivarant 1h més tard i quant arrivan teneim la sort d'agafar un bus de serveï minims ens baixem al costat del parc sant Guliano fem unes birres amb un entrepà i decidim anar a la fira del corredor agafar la nostres bosses de corredor

dissabte 27

Ens aixequem el Xavi i jo a fer uns 7km per el parc de sant Guiliano està a uns 300m d'on tenim l'apartament ho fem ben d'hora a les 7,15h del matí allà veiem que no som els unic matiners ens adonem que perqui passarà la marató perque veiem pintat al terra el k29 i km30 l'unic que sabiem que era la sortida de 10km alfinal surt 35' 7km i molt bones sensacións per ctivar le cames estavar molt bé qunat arrivem a l'aparatament dutxa esmortzar i marxem amb bus a Venècia a fer una micade turisme lo tipic plaçaSant Marcos el canals etc... al vespre sopem a l'apartament una mica de pasta i ha dormir

Diumenge 28
Ens aixequem a les 5h del matí esmorzart una mica i maraxa d'hora amb el bus numdro 5 a Venècia per agafar allà el bus llançadera fins la sortida la veritat un servei penós assegut en un troçet d'escalar del bus aixís uns 25km fin arrivar quant arrivem al lloc de la sortida està plouvent ens fiquem en la carpa i aqui ver el XaviCht ens saludem i li presento al Barcia i al Xavi deprés nosaltres anem a deixar la nostres bosses als camions ens fem unes fotos i caminem una mica per el parc a les 9,10h ens fiquem cada un en el nostre calaix jo tinc el segon calaix el groc a les 9,20h tocan l'ihimne Italià una banda de musica peró no escoltar fort
Sorto molt bé sense cap presió peró no ser que em passar per el cap que crec que no tindré el dia vaig molt bé entre 4'58'' a 5'05'' fins al quilomètre 15 on em passar les llebre de 3h40' i el meu company Xavi llavorç desde aqui viga a 5'19'' fins a 5'35'' arrivar a la mitja marató que la passo en 1h51' quant arrivo al parc de Sant Guliano sabia que estavar el km29 i el 30 és quant em passar el XaviCht e pregunatr com vaig i li que marxi que jo ja em coneixo i estic getionan aquest calvarí de marató en l'avituallment em paro i prenc un gel i aigua no és l'unic gel que prenc perque jo portavar els meus liquids peró vaig decidir parar en els avituallments a partit del km25 quant sorto del parc per anar a Venècia pasant avançper Mestre és quant noto l'aire de cara sobretot els 4km per arrivar a Venècia que vas per mitg del mar en la carretera fins arrivar a Venècia aqui en el km40 és quant veu que passes per dintre de l'aigua aixó si molt freda peró un altre incovenient que jo tenia és que navar enrampat dels bessons desde el km36 i amb flato també en el costat dret per complicar més la cosa els primers metres de l'aigua la tenia quasi fins els genolls vaig tindre de caminar una mica no podia córrer després de baixar el primer pont començo a trotar més que córrer al km41 em passar el Barcia em diu que m'engantxir li dic que marxí que jo no puc al final l'atrapo al 41,5kmi el diexo enrrere i quant em falta uns 100m decideixo parar i esperar al Barcia i entrar amb ell agafat de la mà crec que era lo més decent entra junts ja que jo només volia ser finisher com ell al final 4h12'21'' ens posan la medalles anem a buscar la roba preimer la meva i després la seva i aqui lo pitxo la meva motxilla tota mullada amb aixó tota la meva roba mullada i no em vaig poder canviar de roba sort que alguns em van deixar semarreta i dessudadora per nara a dinar peró vaig anar amb el pantaló curt i bambes i mitjons mullats fins arrivar a la tarda al apartament ja que ens vem quedar a dinar en Venècia
Aqui teniu la meva crónica l'unic que puc dir que ha sigut la meva marató 35 de les 35 fetes i acavades la propera serà Barcelona 2019 fent de guia i deprés la Lisbon Eco Marató el 5 de maig a veure com est-ic per aquestes dugues maratons moltes gràcies a totes i tots especialment al meu grup de JBTEAM i al meu entrenador Jordi Ballesteros el que ús recomanor si voleu fer quansevolt marató o mitja marató ús farà entrenaments personalitzats a cada persones"

Miguel Sbd al correu electrònic queda gravat quan s'envia un missatge d'un fil que vols seguir.

Tota una aventura la viscuda i l¡important és que tens ganes de continuar donant guerra.
Enhorabona Miguel!!

moltes gràcies capi

Algunes fotos

Gràcies a tots. Crec que sense fer sèries, que em fan molta mandra (prefereixo posar un ritme i anar fent), encara podré millorar una mica però no massa més...

Miguel SBD, encara vas fer moltíssim, amb el poc entrenament que vas poder fer! Bravo.

XaviCht, quin gran viatge de 'nuvis', jeje.

No, gran cursa i gran crònica
Quin patiment, i quina força.
No se sí em faria més mandra l'aigua o les pujades i baixades per les escales.

Sense fer sèries encara pots baixar 10-20' segur, però per què no fer-les?
Fa mandra començar, però són altament addictius, i fa créixer la sensació de forma!!

Gràcies per fer-nos partícips d'aquesta marató històrica!!

Els Correvats que ven fer Venècia i en sortit el dissabte amb els Mosssenaires

Bona foto!!! Genial haver coincidit!

XaviCht va escriure: Bona foto!!! Genial haver coincidit!