La Marató de l'Albert
Aquesta marató com totes les que preparo/preparem tè un temps llarg: comences a finals d'estiu i acabes al final de la tardor, i en aquestes 14-16 setmanes passen coses i aquesta vegada m'ha tocat la mort per càncer del meu germà Albert. L'Albert amb any i mig menys que jo em treia 5 minuts a la cursa de la Merçé sense entrenar i fumant quan erem joves, el problema és que mai va deixar de fumar...
La preparació ha sigut un entrenament que va penjar en Chute fa 8 anys al fil dels GPT i que jo també vaig començar (amb la intenció d'aconseguir el sub 3h a Donosti en aquells temps) però una lesio a la cintilla iliotibial a la setmana 6 em va impedir continuar. Vaig anar a Donosti, però a veure com corrien els demes... Aquesta vegada el pla estava adaptat per a fer 3h10-3h15, es tracta d'un pla de 5 dies/setmana amb km maxim de 85 km's, tirades llargues maxim 27km, un dia molt suau, un altre dia de RM incrementant la distancia progressivament i tirades llargues i ritmes vius a RM+15” amb sèries que varien de distància (500-3000) e intensitat; tot un clàssic.
Donosti
Em presento a Donosti divendres tarda després de 7h de cotxe i de poguer esquivar la vaga de camions amb la meva dona Júlia. Anem a buscar el dorsal i després fem un petit passeig per la platja de la Concha per a veure el famós “peine del viento”.
Dissabte anem a fer una excursio per Zumaia, Zarautz i Guetaria per a veure l'ambient surfero i abertzale de la zona, ens acompanya un dia molt bo. He de dir que els pintxos ni els he tastat, però de turisme no m'he privat.
La Marató
Donosti és Euskal Herria i com a tal has d'anar preparat per a quasi tot: pluja, neu, vent. Menys calor tot s'hi val. Finalment però descarto els manguitos, els guants de llana, el gorro de llana, el buff i la samarreta tèrmica i em quedo amb els guants fins, la gorra i el txubasquero de plàstic per a escalfar.
La pensió (la mateixa que fa vuit anys) està solsament a 150 m de la sortida i per tant només sortir al carrer ja es respira ambient maratonià: gorres i txubasqueros a dojo, bars plens de gent demanant cafés.. Finalment aconsegueixo fer-me amb un café i vaig cap a la sortida amb la intenció de escalfar 2km suaus. De mentres la sortida dels 10km ja s'ha fet i el dia és núvol però amb una temperatura bona (9-11 graus) i de moment el vent no es fa notar.
3 minuts abans de la sortida ja estic al calaix, la gent es posa on vol i deixa espais lliures, aixi que em poso equidistant a les llebres de 3h i 3h15'. La sortida no tè gens de glamour: ni musica, ni comfeti, ni un sol petard. Com tothom es belluga suposo que ja hem començat, doncs vinga som-hi!
0-5km (23'45” a 4'45”) Els carrers són estrets per la quantitat de gent de la mitja i de la marató que van al meu ritme aixi que el primer km es una ziga-zaga buscant avançar als més lents però sense agobiar-me massa fins que es comença a estirar el grup. L'objectiu és anar amb el globus de 3h15' i si em trobo be anar progressant a partir del km 30, així que penso que el globus ja m'agafara.
Cap al km 2 em saluda en Joan Palà, company d'entrenaments d'en Cachirulo que ve amb el globus de 3h15'. Xerrem una estona i finalment ens desitjem estar junts a la linia de sortida de Boston amb el doc. De moment el ritme encara és còmode però les cames estan fredes.
5-10km(22'30” a 4'30”) Travessem pel centre, hi ha força animació. En Joan i jo ens anem passant l'aigua als avituallaments, tot i que hi ha als dos cantons hi ha molta gent a la barqueta i en alguna ocasió em quedo 5 metres enrera o haig d'anar més enllà dels cons, una mica agobiat en aquestes ocasions però fora d'aixó tinc la ment en blanc. Cap al km 7-8 em prenc el primer gel.
10-15km(22'57” a 4'35”) La llebre ara va molt regular, en el segon tram ha hagut de recuperar temps dels primers km's però ara anem més lents, cosa que fa que es compacti més el grup. De totes maneres ara ve una avinguda força ampla i llarga que es pot còrrer be. De sobte la llebre marxa endevant molt ràpid i s'en va a una cantonada a pixar, deixant-li el globus al que te al costat. Per si de cas tenim una bici que també porta el globus
15-20km(23'00” a 4'36”) Ja tornem cap a la Concha, la llebre ens avisa que portem 30-40 segons de coixi i també torna l'animació als carrers, em prenc el segon gel que és de cafeina al km 17 i em quedo enderrerit. Com els carrers son estrets, rebo algun copet de tant en tant aixi que finalment pujo a la vorera de la mitjana i en un petit sprint em poso per devant de la llebre, a uns 5-10 metres. Aci m'ajunto amb 2-3 corredors mes que van al meu ritme
20-25km(22'43” a 4'33”) Passem la mitja però ni miro el crono, estic pendent només dels parcials de cada 5. Calculo que amb aquest ritme podria fer 3h13' i em trobo força sencer. Al cap d'uns km's en Joan em torna a agafar i la llebre i la tropa també, just quan estem de nou al centre.
25-30km(23'48” a 4'46”) Just començar aquest bloc m'agafa flato i en un moment el grup s'en va 50 metres. Intento apretar-me la zona amb els dits per a que passi aviat, potser he begut massa aigua (hi han avituallaments cada 2,5km i no suo gens). Finalment m'acoblo amb 3-4 corredors que van amb el meu nou ritme, esperant que el flato no l'arrosegui fins al final, quin rollo! Prenc el tercer gel al km 27
30-35km(23'52” a 4'46”) Em creuo amb el Joan i com em fa cara de sorpresa li senyalo el flato, a ell s'el veu be. Al donar la volta em refaig i començo a passar gent que va lenta i alguns caminen, tinc la sensació que vaig més ràpid, però la pluja és ara intensa. Prenc el ultim gel al 33 (amb cafeina)
35-40km(23'28” a 4'42”) Començo a apretar, m'estic animant d'anar passant gent. Començo a patir de cames i de cansament, la pluja ha parat ara i començo a enrecordar-me del meu germa, li demano que em doni forces, m'emociono. La gent anima molt, tots portem ja males cares, intento còrrer be,: bracejo millor, aixeco el genoll, avanço el cap. Segueixo parlant amb el meu germà per a que em doni forces i m'ajuda molt
40-meta(10'10” a 4'37”) Des de fa poca estona sento “aupa neska”, tinc una noia al darrera que també deu haver progressat, fa 6-8km que no m'ha passat ningú. Aprofito la lleugera baixada del passeig Errondo per a accelerar el ritme a falta d'un km i a l'entrada de l'estadi em passa la noia i em poso al darrera. Als 150m de l'arribada canvio, l'avanço sense oposició i a la vegada s'apropa un home que vol passar els ultims 100m, aixi que em poso a tope pero les meves cames no donen per a mes. Arribem però amb el mateix temps oficial i aixi com qui no vol la cosa ja he arribat!
Miro el rellotge: 3h16'14”, no està malament només he perdut 2 minuts a la segona mitja i he controlat el flato.
Es una marató que m'ha agradat força amb la meva dona animant-me continuament (he passat 5 cops per devant seu) i amb un ritme molt constant.
Esperava un temps lleugerament millor però no m'importa perque ha sigut una marató molt lluitada i molt emocionant per a mi.
Gràcies Donosti, Jùlia i Albert!