Marató de Florència (25-11-2018)

Crònica que no serà nominada als premis Pastanaga, però ja que som pocs els Correcats que hem fet Florència, alguna crònica haurà de tenir el fil, així que us foto una mica el rotllo:

L’objectiu previ abans de la sortida era clar: a 4’23” - 24” el quilòmetre (uns 22’ cada 5km) per passar la mitja en 1h32’ poc i intentar les 3h 5’

Quan sortim de la “pensión con encanto” (rotllo Donosti) amb l’Andreu Arroyo, està plovent. Hem quedat amb en Hansi a la porta del seu hotel, i els 3 anem junts cap a la "gabbia azzurra", pels que volen fer de 3’01 a 3’30. Encara falten 20’ per la sortida i tenim espai per col·locar-nos on creiem que ens toca pel ritme que volem sortir el Hansi i jo (L’Andreu vol anar un pel més lent). Segueix plovent i les gotes d’aigua regalimen pel plàstic que ens han donat per protegir-nos, i ens cauen a les cames. Brrrrr! Sort que no en fa gaire fred.

La sortida des de la plaça del Duomo és espectacular, però els carrers de seguida són molt estrets i veiem que no ens havíem col·locat tant bé com pensaven. Costa avançar a la gent i el ritme és massa lent. Amb canvis de ritme constants fent filigranes per avançar a grupets i llebres, no trobem el nostre lloc a la cursa fins passat el km 4. Hem perdut una pila de segons, però tant el Hansi com jo tenim clar que no podem pretendre recuperar-los tots de cop. Primers 5km: 24’22” Fatal!! Quina manera més tonta de cagar-la!

A partir d’aquí tenim espai de sobres per córrer amb comoditat al nostre ritme, estem a una zona de parcs al costat del riu, amb molta vegetació i molt agradable per córrer. Llàstima que està caient un aiguat acollonant. Segon parcial de 5km ideal: 21’53” Serà complicat recuperar el que hem perdut.

Al km 11 s’afegeix el David G (Corredormaicansat), que ha posat seny i amb les molèsties que arrossega i la falta d’entrenament “només” farà 33km (10 amb nosaltres, 20 amb l’Andreu, més els 3 que s’ha cascat per arribar on som). No calla en tota l’estona i això fa que ens passi volant el tercer parcial de 5km, en 22’04” i el quart en 22’05”, que ens porta al Ponte Vecchio (gentada i pell de gallina).

El Hansi ja comença a dir que nota les cames cansades, però que és feliç d’haver pogut fer tants quilòmetres junts. Passem la mitja en 1h33’54” i els dos coincidim que serà difícil poder fer marca (1h07’28”). No he fet mai la segona mitja més ràpida que la primera, així que tot i que el ritme és bò, els 2 minuts perduts al començament pesen molt, i segueix plovent.

Xerrant (el Hansi) i esquivant bassals van passant els quilòmetres i seguim gairebé al ritme previst 22’04” al quilòmetre 25, i 21’59” al 30. Ja noto les cames cansades, però no em costa mantenir el ritme. Quan fem la volta a l’estadi de la Fiore (l’Artemio Franchi me l’imaginava més gran), fem un parcial un pèl lent, i el Hansi, en veu baixa, gairebé susurrant em diu que marxi. Mentre m’allunyo, segueix dient fluixet “força Jordi, ànims, força, força,..” no em giro, però m’agafen ganes de parar i abraçar-lo (quin crac de paio!! ) Porta des de la mitja repetint que està super feliç de poder córrer i compartir una altre marató amb mi.

Quan em separo del Hansi és el 33, i amb l’embranzida faig un parell de quilòmetres en 4’14”. Jo mateix em sorprenc de la facilitat del ritme, i una pujadota d’un pont em recorda el que sempre diu El més gran: “Això no és Disneylandia”. Encara queda molta marató i toca regular. Parcial del km 35 en 21’58”, i començo a pensar que si no peto, puc fer marca

Tornem a estar al centre antic i els carrers empedrats i amb paviments irregulars no deixen treure els ulls del terra, hi ha una pila de girs i els carrers són estrets, però la cursa està tant estirada que no hi ha problema per agafar bé els girs (sense retallar!!) Els quilòmetres segueixen passant ràpid i penso que és una bona notícia. Avui no hi haurà mur! Km 39 4’08”, km40 4’12”, faré marca! Costa calcular però veig que fins i tot punxant una mica ho aconseguiré. El recorregut de l’últim tram de la Marató és espectacular, però queda poc alè per gaudir de l’arquitectura. Els dos últims quilòmetres es fan llargs, però arribo en 3h06’29” (MMP rebaixant 59”).

Just després de recuperar una mica la respiració, només 2 minuts més tard, entra el Hansi per meta amb una cara de felicitat enorme. Ens abracem i no puc evitar que em saltin les llàgrimes!! Ell ha aconseguit acabar tota una marató després del calvari que ha passat, i jo he fet marca, quan ja la donava per impossible. (segona mitja 1h32’35”).

Ja a l’hotel, l’Andreu arriba amb cara de felicitat. També ha fet MMP i ja ha entrat al club de menys de 3h30’ (tot i les molèsties al bessó) Quin Crack!!!

Kekabrona que és la Marató, però com es fa estimar la mala puta!

Meep

Moltes felicitats per la teva cursa i per la nova MMP veig que ús va ploure com a mi l'any passat nosaltres van ser 35km sota l'aigua i la teva companyia
del Hansi durant 33km va ser clau per arrivar a fer la marca

Felicitats als que vau còrrer la marató de Florència!

meep Gràcies per la teva crònica! Felicitats per la MMP i m'ha fet pensar
que potser haver sortit i trobar el tap va ajudar a acabar amb tan bon resultat i
amb la segona mitja més ràpida que la primera!

També content de que en Hansi estigui recuperat

Meep que gran que ets. El fet del primer parcial no us va fer desmoralitzar fet important i vas fer una marató de menys a més amb unpar. I molt content per l'èxti del Hansi després del seu calvari aquests darrers mesos.

Andreu Arroyo nova MMP triplet d'èxits per Firenze.

Enhorabona a tots tres.

Firenze és una de les maratons que vull fer algun any.

Meep, crònica motivacional pel proper diumenge. Gràcies!!

Què gran Meep, bravo, bravo, bravo !!!

Enhorabona per la gran cursa i crònica. La feina del Hansi no ha sigut 'en balde'.

Sembla que la pluja a vegades pot ser un aliat. Crec que som molts que vam aconseguir MMP amb una bona pluja.

Meep ets un cabronàs, mirar d'abandonar així a Hansi...
Felicitats a tots dos, me n'alegro molt per les vostres MMP.

Espectacular Meep! Boníssima marató, i molt merescuda MMP! Enhorabona!

Un luxe córrer al costat del Hansi (una gran alegria la seva recuperació) i del Corredormaicansat (nidecórrernidexerrar)

Abraçada!

Que grans sou els GPT!!!

Vam patir al primer parcial, no enteníem massa aquest delay que tan bé expliques pero tal vegada, com comenten, va ser el plus que et va donar la rauxa dels darrers kms!!! I amb la sensació em quedo que a les temes cames tens ja un sub3h a tocar!

Lo del Hansi no té nom, molt gran no, lo següent! Potser podríeu intentar junts a BCN el sub3h?!?!? Segur que el Dani també s'hi afegiria Ja m'has dit que no, que la cabra tira pa'l monte però jo ho seguiré intentant!!

Bonica expedició per Florència i grans resultats els que vau fer, enhorabona a tots i totes!!

Meep, moltes felicitats i enhorabona per aquesta gran marató feta , en la que tot i tenir una climatologia adversa i uns primers kms. difícils que no us van deixar al ritme previst, vas creuar la línia d'arribada amb una millor MMP en la distància.

I moltes gràcies per escriure-ho

Felicitats als dos

meep i Hansi molt grans

Doncs a mi em sembla una supercrònica! I encara més una marató treballada i viscuda. Felicitats a tots els florentins!

Enhorabona per la MMP meep!

La meva crònica no serà hipermegallarga, contràriament al meu costum. Afegiré els meus punts de vista a la del meep (com a la marató, seré el seu discret complement ).

Obviaré l’explicació dels meus mesos previs. Més d’un any atlètic (i no atlètic) sencer va ser literalment per oblidar. No vull ni parlar-ne.

El calaix de sortida, plujós i tot el que vulguis, però estàvem...davant de la façana del Duomo de Firenze. Dissenys renaixentistes preciosos, en marbres blancs amb tocs verds i vermells . Els nervis de la marató i la pluja no deixaven apreciar-ho tant com mereix aquest privilegi. I l’entrada a meta era en un passadís recte d’uns 200 m passant al costat de la pròpia catedral, la torre del campanar (la meva favorita) i el baptisteri (em cau la bava ).

Tret de sortida. Ens vam separar de l’Andreu desitjant-nos sort. Li vaig recordar al meep que anàvem a córrer per nosaltres mateixos, és clar, però també per tots els nostres amics a qui les lesions impedeixen córrer, en especial pel Mario guissona, que hauria volgut estar en aquesta marató en concret i no va poder.
Penso que no estàvem mal col·locats, però és que, tot i ser una marató internacional (són més cíviques i la gent es posa on toca), molts inconscients atlètics es van posar més endavant del que corresponia al seu ritme.

Tot i així, no em quadra el primer parcial de 5 km que ens dona l’organització , de 24’22”, com diu el meep. Pel meu crono, vam passar el km 5 en 22’53” (km 1 en 4’5x”, km 2 en 4’3x i després tots per sota de 4’30”). Crec que donen el temps brut en aquests 5 primers km.

Els nostres esforços per passar el grup de la llebre de 3h15’ en una zona estreta d’asfalt, saltironant per un voral irregular amb vegetació, trepitjant fang i bassals, jugant-nos la relliscada, van ser per filmar-nos

El meep em transmetia molta confiança. Mantenia fàcilment el ritme de 4’20”-23”/km, perfecte per baixar la seva MMP de 3h07’. La pluja molestava, però com diu el Dani en aquests casos, esluki . El David amb la seva companyia durant 9 km va endolcir l’aigualiment .

Prop del Ponte Vecchio, abans de la mitja, vam passar per on estava la Núria. La van veure el Jordi i el David, però jo no. Almenys ella m’havia vist content i estaria més tranquil·la . Al cap de poc, va aparèixer a la vora del riu Arno, i sí que la vaig poder veure i saludar

La Núria, les vistes de Florència i sumar km al costat del meep m’anaven animant encara més. El pas de mitja no era com volíem, però ens ho preníem amb optimisme. Parlàvem de càlculs de possibles marques, de ritmes, de quan apretar ell (quan veiés que jo l’alentia). A mesura que anava fatigant-me i constatava que no podria acompanyar-lo en la fase decisiva, li anava dient, uns km abans, els consells i ànims que creia que li caldrien després. Una mica, transmetent el que ens ha ensenyat (i ensenya, per molts anys) el Simón Chute, el nostre gran amic i conseller.

Al punt del km 33 vaig deixar-me anar perquè li feia perdre segons per km. Creia cegament en les seves possibilitats de fer marca. Sense que jo punxés, com que ell estava tan fort, km a km s’anava distanciant de mi. Pels intervals, vaig calcular que si es mantenia, faria marca, i possiblement per un minut. M’il·lusionava moltíssim arribar a meta i que em digués “he fet marca!” .

Els km restants, vaig intentar no perdre gaire ritme (me'n vaig sortir prou bé, només 2 km per sobre de 4’40”) i sobretot, gaudir de completar una marató. La tornada al centre medieval de Florència em va omplir d’alegria. Recordo un carrer estret, cap al km 37, al final del qual es veia la cúpula de la catedral, que em va arrencar un somriure enorme. Als pocs metres hi era la Núria, i ja va ser la felicitat plena

El terra d’aquest centre antic no són llambordes petites com jo imaginava (només a unes poques zones). Uns quants km de la marató són sobre lloses rectangulars de dos pams quadrats,vinclades pels anys o el desgast, o amb foradets a les cantonades, o a les juntures, i trepitjar allà pot lesionar turmells o fer caure. Amb bassals d’aigua encara pitjor, perquè enganyen sobre la profunditat de la irregularitat. Recordo la sensació de mirar constantment al terra...amb tanta bellesa arquitectònica per admirar!

Al voltant de la catedral, gairebé rodejant tot el complex, vam fer una anada i tornada que em va encantar. No se’m va fer dur mentalment passar a prop de la meta quan faltaven 3 o 4 km. Cap al final, també vam entrar a la plaça de la Signoria, una altra visió espectacular que m’ha quedat gravada al record. Els darrers 5 km, tot i el cansament físic, els vaig fer en un núvol d’alegria.

Aquella preciosa recta de meta que he descrit abans la vaig fer eufòric, agitant els braços i somrient perquè havia tornat a acabar una marató, en 3h08’, que per mi és molt bona marca. Tenia el meu estimat meepy esperant-me per dir-me la frase que desitjava sentir, per abraçar-lo i per gaudir junts comentant el que havíem aconseguit fer.

Mítica Firenze per sempre .

Hansi, grandiosa marató la teva després de tot el que has passat

Moltes gràcies per explicar-ho en aquesta crònica

Enhorabona pels tiempassos donades les circunstancies i d'haver de reduir 1 setmana el pla de la marató. L'he gestionat a la perfecció tot i els primers kms on no veu poder còrrer com volíeu. Per treure's el barret companys

Que gran ets Hansi!!! Super fan teu

Hansi va escriure: Tenia el meu estimat meepy esperant-me per dir-me la frase que desitjava sentir, per abraçar-lo i per gaudir junts comentant el que havíem aconseguit fer.

Hansi, que gran ets !!!

Hansi, si amb poc entrenament ets capaç de fer un 3h08, amb una preparació com cal...buff.
Una alegria llegir que estàs corrent de nou amb alegria envoltat pels amics.

Endavant.