Marató de Nova York 2019

que bien, ya me contarás!!

Gracias a todos por vuestros consejos y seguimiento!!
Realmente es una pasada poder ir a NY

Doncs després de la marató i unes vacances per terres Americanes ja estic de tornada.

La setmana vinent faré la crònica de la marató, pero abans comentar unes quantes coses.

Primer de tot gràcies pel seguiment. Quan passava pels punts quilòmetrics en venia al cap gent del foro o amics mirant i animant i això em donava una motivació extra.

Segon agraïr les paraules de Aurelian. Amb ell he compartit la marató de Rotterdam, NYC amb algú entrenament i al que considero amic. Una llàstima quedar-se tan a prop del sub3, però amb tot el tema de la lesió i fer un 3:03 i a sobre regular entre les dos mitjes es fer una marató brutal. A més MMP en terres Americanes!

Tercer, el dinar entre companys a NYC va ser molt "xulo". Gràcies per l'acollida. Un plaer saludar de nou a dlozano, arcadi i luzyan. Una llàstima no poder saludar a guzman, encara que espero sigui aviat.

i per últim la meva marató. Molt content del sub3. Marató dura per molts motius, però això també fa que un valori més el tems fet. Per cert, ni ponts, ni asfalt, ni res.....la trampa es la 5ta avinguda! )

La setmana pròxima més!

Pep_e va escriure: Per cert, ni ponts, ni asfalt, ni res.....la trampa es la 5ta avinguda! )

No será porque no íbais avisados

esquimal va escriure: -Al km37 arriba la trampa mortal, una pujada d’un km al costat de Central Park que en qualsevol altre moment no costaria però que aquí ja et costa la vida pujar-la.

Deseando de leer esa crónica y las que faltan todavía.

Hola nois, ja estic aquí després de la marató i una setmana de vacances visitant New York.
Aquí teniu la meva crònica de la NYC Marathon.

Previa

Aquest any feia els meus 50 aniversari, si, ens anem fent grans….. així que com regal vaig demanar fer la marató de New York, però abans, tenia que passar pel filtre de la inscripció.

Al gener crec recordar, vaig fer la pre-inscripcio a la marató segons time qualififying per grup d'edat, que a mi, em tocava 3:14. Com tenia un sub3 a la marató de Valencia, en principi no tenia cap problema d’entrar sempre i quan hagués places suficients disponibles.

Al mes, vaig rebre la noticia de que estava admés, i ja només quedava trobar vol i on dormir......ahhh, i pagar els 300 i pico dolars de l'incripció!

Amb temps pots trobar vols i allotjaments amb un preu raonable, més important encara quan vas amb tota la familia com supporters. En el meu cas, vaig agafar un “chollo” de 180 Euros anada i tornada.

Entrenament

El dia 1 de juliol vaig començar a entrenar cara a la marató. El primer mes molt tranquil per començar a agafar ritme després de un temps bastant parat i sense cap objectiu. La idea era arribar al agost amb una mica de forma i després fer una preparació més especifica fins a la marató de New York.

Normalment faig 2 mesos de preparació per les maratons, però aquesta vegada la volia preparar amb més carinyor per diversos motius. Primer per ser la marató de New York, segon per la seva duresa i tercer perque sempre tinc el objetiu sub3 al cap en qualsevol marató que faig.

La preparació va ser bona, mica en mica agafant ritme. Mitja de Sabadell amb bones sensacions, una semana més tard per una contractura al bessó i soli que em va deixar totalment KO una semana i mitja. Finalment no va tenir cap incidencia en la preparació final, però durant el temps que vaig estar parat em van passar moltes coses pel cap. De totes maneres sempre en qualsevol preparació pasen coses i hem d’estar preparats. Res diferet a la resta de companys.

Mitja de Parets dos setmanes més tard i bones sensacions, sense record de la lesió. Em va donar molta moral per tornar al pla inicial, el sub3. Mitja del Mediterrani, la gran prova de 30k que dona información del ritme que un ha de portar a la marató. La fatiga ja era molt important i vaig patir molt per poder fer un sub 1:30. En principi mala marca per afrontar el sub3 a la marató, però aquí es quan ve com un es coneix i on pot arribar.

Ara només quedava recuperar cames durant dos setmanes i veure el dia D hora H com em trobaria.

Viatge a New York

El vol d'anada el tenia el dia 1 des de BCN a les 18:30 i arribada a New York a les 23:30. Amb puntualitat vam sortir cap a NYC i a les 23:30 aterrava l'avio. Un cop en terres Americanes quedava passar el control amb una cua brutal. Després taxi fins Manhattan (Time Square) arribant a l’apartament a les 01:30 am del dissabte.

Ara es quan ve el primer contratemps. Teniem llogat un apartament que entraves amb un codi al bloc i altre a la teva habitació. Doncs quan entrem a la nostra habitació estava ocupada….siiiiiiiiiiii, ocupada!.......Ens quedem blancs i tanquem la porta amb un sorry....però la pregunta és, que fem ara a les 1:30-2:00 am sense on dormir per Manhattan el cap de setmana de la marató?

Allà estavem tota la familia (2 nens) caminant per Manhattan a les 2:00 buscant un hotel amb 4 maletes, Cada porta era un no tenim habitació. Finalment arribem a una pensió cutre que ens diuen que tenen una habitació...............i el preu 540 $.................Miro a la meva dona i dic, no tenim altre opció.

Dormim aquella nit en la pensió i com les pel.licules se sentia tot... el metro, els cotxes, les persones, les sirenes…. Jo tenia que dormir un mínim, així que em vaig possar música i a descansar una mica.

Al dia següent ja vam poder parlar amb el responsable de l'apartament i es va aclarir l'error. Ens havien donat el codi i numero d'una altra habitació i no la nostra. Aquí tinc que dir que ens van tornar els 540$ que vam pagar del hotel.

Dinar amb el grups de Catalans on vam coincidir amb dlozazo, arcadi i luzyan, foto de grup, reivindicació i cap l'apartament a descansar mentre la meva família anava de compres.

Dia D

La nit de la marató vaig dormir molt bé (amb el cansament que portava era lo normal...) i em vaig aixecar descansat, tot i que eren les 5:15. A les 5:35 ja cap l'autocar que sortia a les 6:00.

Cua brutal, però anava molt ràpida. De seguida estic en un autocar direcció Staten Island. De camí menjo un troç de pà, una mica de pernil i un preparat de sals. El que tenia que ser una hora de viatge (això m’havien dit) al final són gairabé 2 hores trenta minuts, i arribo a la parada del bus a les 8:30. De fet, una persona de la organització obliga a obrir portes perque no arribem Tinc la sortida a les 9:40 i segons posava a l'informació, tancaven el corral a les 8:50. Tinc 20' per arribar al corral. Amb un sorry passo davant de tothom en el control. Vaig directe al lavabo i m'invento una nova cua per entrar de seguida. A les 8:50 ja estic en el corral suant de les series que he fet. Per moments vaig pensar que no arribaría a la sortida de la Wave1.

Un cop al pre-corral ja puc estar al terra tranquil, beure una mica, marcar el territori com els gossos...parlo amb la gent.

La Marató

Anem a la linia de sortida, himne Americà, canço de New York (o l'inrevés) i sortida. No he pogut escalfar res perque en el corral no hi ha espai per córrer. El primer que troves a la sortida es la pujada al Verrazzano bridge……..amazing. Pujo el pont a 4:40 tranquilament mentre m’avança tothom, però jo a lo meu!

Acaba la pujada i en la baixada sense forçar el ritme és de 4:00 pelats. Arribo a Brooklyn i la gent animant és brutal. Em recordó de les paraules dels companys de compte amb el ritme per l’animació. Posso velocitat creuer de 4:12-4:13 constant i sense deixar-me emportar per l’euforia. Em crida molt l’olor a menjar per el pas de Brooklyn i veig persones que baixen les seves taules.

Passo per la zona Ortodoxa sense cap animació, trist, però també una mica de silenci era d’agrair.

Al km 10 tinc un avís del isquio. Durant la preparació m’ha donat una mica la guitza, però esperaba que amb les dos setmanes de descans i els massatges no aparegués.

Arribo al pont que uneix Brooklyn amb Queens i que dona temps al pas de la mitja (1:28:50). Es un pont que es puja bé, però soón dels que resten forces, el isquio segueix avisant…

Mica en mica ens anem apropant a un dels punt mitics de la marató, el Queensboro i la entrada a Mahattan per la primera avinguda, on tindré la animació de la family. Començo a pujar el pont i és tal i com veus a la televisió. El silenci es important i només s’escolta la respiració dels altres corredors i el soroll de les bambes amb l’asfalt.

Em posso al costat de un corredor que porta bon ritme i avancem a molta gent. Estem al km 24 i ja es nota molt en les cames qualsevol pujada. Jo em trobo bé i vaig regulant la pujada a 4:30. Comença la baixada i marco un quilòmetre per sota de 4, però no em trobo forçat i em deixo anar.

Quan entres a la primera avinguda l’animació es espectacular. Si que s veritat que hi ha molta família dels corredors, però també molta animació local. Allà posso la directa i començo a marcar de forma constants ritme de 4:10. Em trobo bé i el isquio no ha tornat a donar cap avís des de la mitja. Aquí ja es nota com els grups es comencen a trencar.

Arribo al pont del Bronx, no te res a veure amb els altres ponts, però ja estem al km32 i tot i que és curt costa mantener el ritme. 2 km en el barri sense llei i tornem a Manhattan per Harlem, però abans un’altre pont, amb la seva pujada i baixada!

Ara només queda baixar tota la cinquena avinguda fins Central Park i la part de Central Park. Miro el rellotge i veig que el ritme sempre és per sota del 4:15. Se que tinc el sub3 des de fa bastants quilòemtres.

Però faltava la trampa de New York, el km 37 (l’estava esperant), una rampa de 1km al 3-4%. Molt pitjor que el Paralel. Per sort vaig bé, però tinc clar que si vas a sub 3 i arribes aquí tocat, et fa perdre molts segons. Últim esforç i desviació cap Central Park.

Aquí es quan tinc l’ensurt de la cursa, i és que el isquio està a punt de fer-me parar. Ràpidament baixo el ritme, gambada curta i logro controlar. En aquest moment penso la mala sort que hagués estat no fer sub 3 per l'isquio quan a nivel cardio i cames anava perfecte.

Faig l’última part amb molta cura, baixo frenant i en les pujades apretant.
Sortim al carrer 59, i gir cap a Central Park de nou on puc saludar a la family!. Últims metres emocionat. No es questió de comparar-la amb altres maratons, es questió de cumplir un somni i estar a New York com regal del meu 50 aniversari.

Veig l’arribada al fons. L'arribada que tants cops he vist per la tele o streaming. Em deixo portar els últims metres i marco 2:58. Molt content, he tornat a baixar de les 3h en una marató complicada per fer-lo.
Fotos, moltes fotos a la arribada i una caminata molt llarga per sortir del recinte tancat i poder estar amb la familia.

Una marató que s’ha de fer algún cop a la vida, i espero tornar-la a fer, però si que es veritat que ara em fa mes il.lusió ara un Tokyo, Boston o London que tornar a NYC.

Sobre l’asfalt, jo no vaig notar res mentre corria, i no vaig tenir la sensació d’anar més carregat que altres curses. Però si que es veritat que a la tarda tenia un dolor de cames més intens que altres maratons, però també podría ser per el tema de que el recorregut es molt trencacames. També es veritat que dilluns em trobava molt recuperat. De fet dimarts, dijous…vaig tenir que sortir amb la meva nena que li tocaba series de 400 a 1:20.

Ara ja a pensar en el pròxim repte, de momento estic en fase de desintoxicació de colesterol!

Felicitar a tots els comnpanys que han fet la marató, i en especial a Aurelian que va fer un gran temps a les portes del sub3, i David Lozano que era el que millor anava de nosaltres però que una lesió va parar la seva progressio. Tot i això va lluitar fins al final. Crack. Ara hem de repetir els tres la sortida que vam fer pel Llobregat i beure la merescuda cervesa.

Genial la crònica els detalls i l'emoció, moltes gràcies i felicitats
Quina bona entrada de 50, no? jo espero no haver d'esperar tant per anar-hi
Com et veus celebrant els 60 si es que t'ho has plantejat?


Salut!
Jordi

Hola a todos.!!

1 mes después!!.

Lo primero, AGRADECER, el soporte y seguimiento de antes y durante la carrera, y por las felicitaciones tras la maratón. Que divertido los comentarios con los tiempos de paso, la verdad, emocionan. He tenido 4 semanas muy duras desde que llegué, y hoy por fin puedo escribir algo sobre la experiencia.

No voy a contar nada que no se haya comentado antes, pero al igual que dice Aurelian, no la repetiría. Mi valoración es muy alta.

Salida, con sorpresa, tengo la gran fortuna de encontrarme con Aurelian, en un principio me vi tentado a seguirte, pero pensé, no no!!, imposible!!, y más cuando él me comenta, no cambies tu estrategia. Hay que seguir el consejo de un gran corredor.

Inicio, algo rápido , quería estar cerca de la liebre que marcaba el tiempo final de maratón en 3:15, pero el sistema allí es algo diferente, ellos van gritando , al menos este chico, y si alguien lo para, se pone al ritmo que toca. Tuve que dejar de seguirlo cuando estaba por debajo de 4, y no entendía nada. Al finalizar el puente, pensé, demonios, acabo de hipotecar los 40 kilómetros restantes. Tras un minuto introspectivo , baje ritmo, module, y empecé a correr de manera cerebral y bastante emocional, interactuando con la gente que animaba. En el kilómetro 11, me lo encuentro con el cartelito 3h 15 min, pero mi ritmo es mucho más rápido, bye bye!! . Pero si a mi me gusta correr sin liebres, no cometas el error!!, pensé.

El paso por Brooklyn, increíble, y llevar una camiseta con el nombre, lo mejor, creo que lo debí oír unas 1000 veces, si, 1000 veces antes de llegar a Manhattan. La animación en Brooklyn, Queens y el Bronx es muy local, gritan mucho, que PASADA!!. Desde la primera Avenida, ya en la isla, la animación es menor en decibelios.

Independientemente del trazado, puentes, falsos llanos (y los llanos??), hice parciales muy regulares . La noche antes tomé la decisión de hacer cada 5 km en 22:50, chute de adrenalina cada vez que veía que lo mejoraba. Resumiendo, cada 5 km, cuando paraba el reloj, la sonrisa me cubría toda la cara, sub 22:15 en casi todos, y luego explico el porqué no en todos.

Mi idea inicial era estar en las 3 horas, una locura, sabiendo que mi mejor maratón hasta el momento era de 3:31 en Barcelona 2019. El fin de semana de la Mercè creo que había alcanzado mi pico en el estado de forma para estar cerca de esas 3 h en NYC, si, a pesar del piso, que es una piedra, de los puentes, de todo… Y desde ese fin de semana, empecé a tener un gran bajón que me afectó mucho al ánimo, y creo que me impuse una lesión que milagrosamente dejo de estar el día D.

No me lío más, gran parte de la carrera me la pasé saludando a la gente, dando las gracias por gritar mi nombre, sonriendo, y una “máxima” era llevar la cabeza bien alta, y siempre sonreír. Llegada a Queens, y las fuerzas están intactas. Veo que nos acercamos al Queensboro Bridge (O DISFRUTAS O SUFRES), leí tantas veces que la clave de esta carrera era el inicio y final de este puente, que fue tanta la alegría de estar en esa parte del recorrido, que pensé, ahora te voy a disfrutar. La subida la hice de manera constante , fuerte y siempre a ritmo, con algo de freno de mano , que aún falta mucho.

Primera avenida, veo esa inmensidad nada llana, las fuerza ok!!, mi cuerpo está inmunizado, que bien!!. Paso el 30 (en ese momento no me acordaba de algo que se llama muro , y sólo me acordé cuando estaba de camino al poncho, que alegría). Llegada al primer puente del Bronx (segundo punto clave), no hay animación, busco el centro del puente para evitar mirar a los caminantes, para esconder la sensación de ser uno de ellos.

Paso a ritmo de rap, escuchando algo que parece Rocky, justo por debajo de un puente, y al oír que es “eye of the tiger” versión Bronx, tuve que frenar, ritmo a 4, todo va bien. Último puente que nos lleva nuevamente a Manhattan, y pienso, ostras, esto se acaba ya??, vuelvo a buscar el calor de la gente, mi nombre se oye, aunque no tanto como pude escucharlo en Brooklyn, y sigo con el lap manual, siempre lejos del 22:50, ritmo más que constante.

La Quinta Avenida, la gran trampa, y donde tuve mi único fallo en carrera . La gente estaba más callada de lo normal, y me puse a hacer aspavientos , saltos, y venga!!, y saltos, y gritando, hasta que las pulsaciones se me ponen en 185, noooooo!!!, ahora no, y encima el recorrido se vuelve más duro. Paso por el 40k, 23:01 parcial. Ya por Central Park, noto que por primera vez tengo que bajar el ritmo por falta de fuerza, decido tomar un sorbo de la bebida isotónica que dan, pero a pesar de todo, voy adelantando a otros corredores, y la mirada sigue al frente, buena señal. 800 metros finales, entre risas y lágrimas llegando al final de un año de espera, 100 metros a meta, estoy por debajo de 3 horas 10 minutos, estamos locos o qué, me pregunto. Lo prometido es deuda, me freno a 25 metros, y me pongo a bailar a lo “ fiebre del sábado noche”, era una apuesta, y sólo costó 15 segundos, cosa que si estoy para sub 3, no sé no sé. Al final 3:08:46.

Lo de la toma de agua cada milla, muy bien, yo en carrera tengo problemas en las tomas de agua, y de esta manera sobrevivía a sorbos pequeños. Lo único, es que los voluntarios de allí dan el vaso de manera diferente, no estiran el brazo, y tienes que bajar el ritmo bastante para acercarte a ellos y no hacerles daño.

El piso casi no lo note, y mis zapatillas no me dan un 4%, jejeje, pero para la próxima maratón, creo que ya soy digno de poder usarlas.

Los puentes, me encantaron. La temperatura, la mejor que podía esperar, viento!!, no lo note, frío!!, tampoco. Salir en el corral 1 letra A no te da tiempo a disfrutar del Village, fue todo un llegar, entrar, salir. Animación, un 10 en Brooklyn, un 9 en Queens, 9 en el Bronx, y un 7 en Manhattan.
La recomiendo?, SIIIIII, sin duda alguna. Aconsejo llevar el nombre (bien grande) en la camiseta, que gozada!!. No doy datos técnicos, ya que no contaría nada de lo que ya se ha contado, y poco puedo aportar.

Me han confirmado que tengo dorsal para Berlín, no lo quería, la euforia de mi marca hizo que me inscribiese a Chicago, por tanto, no sé qué hacer, si dejar Berlín, o ir a por las dos, sabiendo que la primera me la tengo que tomar como un super entreno para 15 días después,. Pero decidido, hago las dos.

Felicidades a mis compañeros en NYC, y a los compis de Valencia.

Gracias a todos, siento el rollo.

molte gràcies companys per aquestes gran croniques!!!

a veure cuan kedem un día per fer una tirada de descarga.

Felicitats NYeros!

Bon dia a tothom,

Estava ubtant de si obrir ja fil o no d'aquest 2020, però faré primer un missatge per aquí pre veure quants al final anem aquest any al 50 aniversari, si es fa quedada i, a més, demanar un petit favor en cas de que alguns arribin amb dies d'antelació a la Marató.

Jo vaig entrar per marca i molta sort (la meva cola virtual va ser bastant ràpida ja què als pocs minuts ja estava tot esgotat) i ja teniem d'abans l'avió i l'allotjament (anavem sí o sí encara que no tingués dorsal, és més un viatge per conèixer la ciutat que per competir). Junt amb la Vane volem també participar en el 5k del dissabte, però arribem divendres al vespre, o sigui que no ens donaria temps per recollir dorsals. Així que faig una crida per veure si haguès algun conegut que ja estigués per allà i també anès a la Fira aquells dies per fer-nos el favor de recollir el dorsal. En cas contrari, doncs a passejar dissabte, que ben bonica ha de ser Nova York.

Salut

Jo crec que és millor obrir el fil de la Marató del 2020...

Això de la cursa del dissabte, no sé si són tan estrictes com a la Marató per recollir el dorsal. Per la Marató exigeixen que es reculli el dorsal personalment, mostrant el passaport. Si fan servir el mateix sistema, difícilment algú us podrà agafar el dorsal. Quan arribeu divendres ja han tancat l'Expo?

Per agafar el dorsal de la marató no teniu problema perquè ho podeu fer dissabte tranquil·lament.

Ja heu fet la inscripció per la cursa de dissabte?

Si et sembla, obrim el fil del 2020 i seguim parlant per allà. I si vols entrar al grup de whatsapp de "Malalts de la marató de Nova York" , envia'm el número de telèfon per privat i t'hi afegeixo.