Faltant 5 minuts m’aixeco del llit. Els whattsap dels companys son continus i em fa sentir culpable quedar-me més estona dormint; aquest és el meu nivel de nerviosisme.
Aparto les cortines de la finestra de l’hotel i veig una sortida de sol lleganyosa, potser no farà tant de sol.
Abans de baixar a esmorçar passo pel bany, així aniré més tranquil. Al buffet de l’hotel veig estereotips diferents de corredors: el corpulent (ex futbolista), el normal (no sembla corredor), el prim famèlic, els jovenets i les jovenetes. El meu estereotip no el trobo (granadet)…
M’obligo a menjar una mica més de l’habitual, em queden gairebe 2 hores i jo faig be la digestió en una hora. Em prenc l’ibuprofé de rigor i cap a l’habitacio a canviar-me.
Mentres em vesteixo, pensó en els toreros quan es posen les seves gales amb silenci i respecte, qualsevol detall és important: vaselina, pressió adequada dels cordons, el dorsal, ulleres netes.
Segueixo bebent aigua ja que les previsions són de calor, però el sol no acaba de sortir. Són ja les 8:15 i baixo de nou al buffet a prendrem un café i vaig cap el punt de reunió amb els meus companys de maratonianos team per a fer-nos la foto. Un breu rodatge comú i cadascun marxa a fer la seva. Jo continuu amb el rodatge molt suau 10 minuts més i vaig a fer un riu en un lloc discret entre dos cotxes.
A falta de 5 minuts em col.loco sense problema al meu calaix, tiro la samarreta que fa d’abric i com és habitual en mí miro cap enrera: cares de tensió, totes mirant-me, gairebe veig el final.
Tinc clar que aniré a 4’40”/km, 23’20” cada parcial de 5 km, perque crec que és un ritme accesible i que será còmode,; em fa ràbia per 3 segons no anar amb la llebre de 3h15 però ja ho considero agossarat.
Km 0-5 (23’13”)
Un problema amb la pirotècnia fa que la sortida sigui desangelada, un minut més tard just al meu costat sóna tota ella al parc Ribalta. En aquest primer tram predomina la baixada i el ritme s’agafa fácil. Tot i que està núvol m’he agafat la gorra, ara fa temps que no corro amb ella si no és que plou però com no fa gens de vent la puc portar prou fluixa. Deseguida li dono la volta amb la visera al clatell; si més no servirà per a la suor. Al cap d’alguns minuts passen pel costat els primers corredors del 10k com una exhalació, causant l’admiració i comentaris de més d’un. Circulen pel mateix carrer però uns cons ens separen d’ells
Km 5-10 (23’35”)
Es comencen a veure els primers grups d’animació: dimonis, àngels , ballarins, cobles, són moments d’observar tot el que m’envolta doncs vaig encara fresc. La sensació és de tempertura còmode tirant a fresca; bo per a una marató.Comença a pasar gent que ha sortit massa enrera però jo segueixo al meu ritme, sense juntar-me amb ningú. Cap a la meitat del bloc veig a la Júlia que com sempre em fa fotos i m’anima força i fem la volta per a apropar-nos a Castelló, moment en que em prenc el primer gel, tot i que la sensació es que no caldria
Km 10-15(23’34”)
Una llarguissima i ampla avinguda amb bon asfalt em permet ja agafar millor el meu ritme de creuer i començo a veure gent que aproximadament porta el meu ritme. Van xerrant sobre els punts quil.lometrics i els ritmes, jo segueixo observant. Per l’altre banda apareixen primer els africans, després els primers europeus/locals, l’atleta local veterana que vol baixar de 2h45, el Jesus que va amb 2 persones més i el veig massa endavant del globus de les 3h i com no, els grans grups amb la llebre sub3h i amb la llebre sub 3h15 que la tinc a un minut. La Júlia em crida que em veu força be.
Km15-20(23’22”)
Al cap de poc girem a la dreta per a agafar la carretera que va cap a El Grao, una avinguda de 2km en lleugera baixada que fa que inconscientment augmenti una mica el ritme. Apareixen unes bicicletes de l’organització que porten sals i gels per a qui ho desitgi, però a mi em fan més nosa que un altre cosa perque s’apropen molt i van frenant i accelerant. Just abans d’arribar al port em prenc el segón gel que és amb cafeína i junt amb l’animació de la zona fa que tots plegats estem més motivats. No obstant ja començo a veure les primeres baixes i alguns amb problemas musculars. En aquesta part es nota una mica el vent i la temperatura continua essent bona
Km 20-25(23’10”)
Tot i que la tornada des del Grao puja una mica i es nota una mica el vent de cara, ara el ritme s’incrementa una mica més. Hem fet un grupet de 4-6 persones i sento una esgarrifança pels braços deguda no pas al temps sino que estic disfrutant de la cursa. M’intento col.locar enmig del grup per a tapar-me del vent i al final de la carretera tornen els familiars i els grups d’animació
Km 25-30 (23’35”)
Un cop a Castelló de nou 2 companys i jo ens em quedat sols, la resta s’ha quedat enrera. Em poso darrera un valencià de samareta taronja que porta bon ritme perque l’altre va fent la goma esperant a un amic seu. Durant una estona fem relleus i ens animem mutuament. Em prenc un altre gel i em sento inmortal, invencible, eufòric. Ara mateix anem a 4’33”-4’35” però no m’importa perque em trobo molt be, inclus vaig somrient. Amb els rampells de satisfacció vaig xocant mans de criatures, m’ho estic passant be (que portava aquest gel? Jeje)
Km 30-35 (23’21”)
A la primera part d’aquest bloc continúen les bones sensacions, però a la que ens desvien a una zona més tranquil.la i amb menys públic començo a notar els efectes de la meva eufòria: es començen a carregar els quàdriceps, sembla que ve una mica el flato, el valencià marxa, em passen un parell de persones. Es un moment de dubtes i de baixada mental, ho pagaré al tram final? Podré aguantar de nou a 4’40”/km?
Km 35-40 (23’58”)
Tot just girar a la dreta veig 200m més endevant l’avituallament del 35, aixi que es el moment de prendre l’ultim gel, i aquest amb cafeína. Tenia previst prendrel al 33, potser és la causa de les sensacions negatives, dòna igual. Un cop he pres l’aigua, intento tornar a agafar un bon ritme i la sensació és que si, al menys durant uns 3 km i coincidint que anem ja de nou cap al centre i la poca gent que ens trobem anima molt. La distancia amb el valencià de carbassa es manté, aixó és bon senyal. Els ànims de nou de la Júlia i del mister que em diuen que vaig be m’esperona tot i que he perdut pistonada i els 2 ultims km d’aquest tram es fan molt llargs. Ajuda molt el fet d’anar passant gent que sembla que pateix menys que jo però imagino que està “buida”
Km 40- final (10’42”)
Ara ja fa mal tot: bessons, plantes dels peus . El fet de portar les Boston en lloc de les cumulus sabia que ho notaria en algun moment. Es pero una càrrega suportable i ja vaig amb un rictus a la cara. He aconseguit fer marxar el flato respirant per la boca i el nas a la vegada i desde el km 37 ja no he begut res. Vaig passant gent que trota o corre lent, la falta d’estil segur que ja s’ens nota a tots i finalment arribo al cartell de 42. Ara falta fer la lleu pujada fins al Parc Ribalta i encara l’avinguda del parc que també puja. Ultims anims de la Júlia i ara tot el meu neguit és girar-me a veure si algú m’avançarà ara, no hi ha res que em faci més rabia.
Un cop a la línea de meta faig un crit gutural d’aquells que m’agaden i miro el crono: 3h18’27”.
Es potser de les maratons que més estona he gaudit, controlant el crono gairebe tot el temps; patint quan havia de patir. Ha valgut mooolt la pena.
A l’arribada em trobo al Dimoni que està molt content perque ha baixat de les 3h per molt poquet, però aixó ja és una altra historia…