Després d'una temporada sencera sense maratons oficials, sembla que la propera tardor podré tornar a posar-me un dorsal maratonià. Segurament en seran dos, el primer parcialment a BCN i el segon a València.
Com a qualsevol temporada anterior normal, la meva intenció seria començar per la marató de València al desembre, Barcelona al març i fer-ne una tercera a la primavera (Paris va quedar pendent al 2020, Rotterdam estaria molt bé repetir així com Manchester per borrar-la de la llista sub3h - SuperMario Guissona style). I aquesta temporada no s'enten sense aquests 20 mesos de pandèmia que portem.
L'1 de març de 2020 em posava per darrera vegada dorsal en una cursa normal, que de fet no és gaire normal doncs segurament és la millor mitja de Catalunya, la mitja de Santako on vaig fer de llebre 85'. Em va costar un ou, no em veia preparat, i després de anar als ritmes desitjats durant els primers 20k, em vaig despistar a l'entrar a pistes i se'm van escapar 4/5 segons. Mala senyal. La idea era fer la marató al cap de 15 dies doblant. I no, clarament no. Mai ho sabré què hagués passat però em veia preparat per rebaixar la marca de 2h55'28" de l'edició anterior i inclús estar més proper del 2:50 que del 2:55...
Durant el confinament vaig fer algo d'exercici físic per primer cop en ma vida i al caure el confinament al maig (Desconfinada power!) em vaig inscriure a les series virtuals Rainbow organitzades pels companys de La Bolsa del Corredor. Cada mes una cursa que tancava al novembre amb una marató. Ja tenia motivació! A més, el meu mister em va proposar formar part d'un grupet d'aquí Vilanova que buscaríem el sub3h, seria el meu test per fer de llebre de 3h i certament em vaig motivar molt. Mai havia entrenat en juliol o agost, feia tots els entrenos grupals i els sumava kms a l'escalfament o el refredament, apretava a les darreres sèrie... I al novembre, molt ben acompanyats per bicis i familiars, vam fer una marató per Cubelles. Vam començar (això sí, fent una mica de trampa!) d'un punt alt de Vilanova encarant-nos cap a la carretera vella de Cubelles i entrar en una volta entre el Prat de Vilanova i la riera de Cunit. Una volta de pocs metres més de 9k que passaria a ser la meva volta fetiche. Així doncs, diumenge 22 de novembre, a les 8:30h ben puntuals, vam començar a 4:15. Cap al km30 es van començar a despenjar alguns companys i el mister em va dir que aflueixés una mica a veure si algú recuperava una mica. Un company, el presi, seguia endavant. La resta començava a caure segons a punta pala...i cap al km35, vaig anar endavant, a intentar ajudar el presi. A l'arribar el mister em va dir que seguís apretant... i gràcies a l'ajuda de la crack del Trail Gisela Carrión, que m'acompanyava en bici, vam parar el crono per sota dels 2h56'.
Tres setmanes més tard, l'equipassu de tarats (RafaPerez, DaniFandes, PresiBarceruel, OscarBolo i DabitMaldito) ens vam repartir el relleu de 4h d'un equip petit de les 24h. Quin desmadre de cap de setmana! Dissabte van deixar el llistó alt, superant tots els 50k! Jo no ho veia gens clar però seguint els consells dels entesos de l'ultrafons de l'equip, em van dir de començar a 4:30/40... fins que el dia anterior un company de la marató em va dir que ho volia tornar a intentar... i clar, vaig sortir a 4:15! Sabia que petaria però va petar ell abans que jo. En aquell moment vaig fer una paradeta a fer un riu i al retornar vaig sentir un clac enorme, com mai, als isquios dret. Com anàvem connectats amb l'equipassu, ràpidament li vaig comentar al VictorPresi que em molestava menys seguir a 4:15 que no pas "anar frenat" al ritme que havíem comentat de 4:30/40 així que vaig seguir a poc més de 4:20, havien passat ja més de 2h amb la qual cosa quedava un culló! Vaig passar la marató en 3:03, complir els 50k en 3:36 i fer 55,2k en les 4h. Una barbaritat que encara avui em costa de creure!
Però el clac em van dir que havia estat un trencament del recte anterior, petit, però trencament. Sempre em quedaré amb el dubte de si allò era veritat doncs trencat hagués pogut córrer gairebé 20k més? Una altra pregunta que mai sabré, doncs el PresiVictorBarceruel el vaig visitar a Fisiològic (ell no ho dirà però és un dels fisios més TOP de Catalunya) ja passades 3 setmanes i estava bé. Tot i així, ja al 2021, portava molts mesos entrenant dur i vaig fer un gener/febrer bastant de relax...
De nou vaig buscar motivació en una virtual, però aquesta vegada no en vaig trobar cap per preparar-la amb prou temps i simplement vam agafar el calendari, comptant setmanes per fer un mínim de preparació decent i ens vam marcar el 30 de maig, l'últim diumenge de maig. Arriscat no, lo següent! Però ens permetia apretar durant 12 setmanes, sent conscients que, aparentment, ja estava en bona forma per algun test de 5k que havíem fet previ. El mister Pardo em va dir, sense embuts des del primer dia, que aniríem a pel 2:48. Jo firmava el 2:50 que ens havíem quedat amb les ganes l'any anterior a BCN. Les setmanes van anar passant ràpid, m'anava sentint com mai doncs treia endavant sol que mai m'hagués imaginat que podés fer sense dorsal. Molts entrenos sol, tirades llargues que sortien ràpides però no sempre amb bones sensacions, sèries xungues a ritmes mai vistos... i la sensació prèvia que sortir a 4' no era cap despropòsit. Podia sortir o no, com a tota marató. Però què collons, salid y disfrutad!
De nou, circuit fetiche entre el Prat de Vilanova i la riera de Cunit, tot començant des de la zona del Tennis de Vilanova, més concretament, davant de l'escola Ítaca. Aquesta vegada feia un petit boucle per la zona abans de començar la carretera vella cap a cubelles per quadrar kms i acabar al passeig marítim del Prat de Vilanova, on m'estarien esperant els meus pares. Ells es van posar a disposició des del primer moment, i sort en vaig tenir. Ma mare estava al llindar entre Vilanova i Cubelles, on hi passava 2 cops per volta fent un mini boucle de 1,3k. El meu pare a l'altra punta, la riera de Cunit. Fins i tot teníem el pla Mercadona, que s'hi podia moure en cas de necessitar més aigua en les darreres voltes. Igual d'importants van ser el mister, que em va acompanyar a partir del km15 i el crac bimaratonià en els darrers 10k.
Així doncs, a les 7h començava a apretar, sol, a per totes. Feia un dia genial, sense la previsible calor de finals de maig, cel cobert i algun amago de pluja inclús, que van acabar sent 2 gotes comptades. I si, vaig sortir apretant, el ritme de 4' no el duia còmode ni interioritzat. Els primers kms fins arribar a la volta fetiche van ser força irregulars, però un cop allà ja vaig poder calibrar molt millor. El ritme seguia costant, no anava còmode. Però de nou, s'havien alineat els astres fent aquell matí a finals de maig, si es que no feia ni vent! Ho havia d'aprofitar, el primer que li vaig dir al mister quan em va trobar: o avui o mai! I si si, fèiem camí, ell m'ajudava molt als avituallaments dels meus pares avançant-se a agafar les aigües i els gels, tot quadrat, com a la presentació que els vaig fer a casa seva la setmana anterior, inclosa una xuleta al whats amb horaris de pas. Anant a 4'/km, facilitava moltíssim el càlcul dels horaris de pas, i els metres els tenia de la marató i 4h del novembre/desembre, amb l'afegit del 700m inicials afegits per acabar a lloc. Tot anava rodat, inclús al km30 em vaig atrevir a verbalitzar un sub2:48... però la Sra Marató va fer aparició al km35, de cop vaig necessitar aigua, mala senyal. Un parell de kms més tard, va començar el patiment. Creia que perdia el 2:50 però l'acompanyament del mister i el Guerrero va ser màgic, no mirava el garmin, només em dedicava a seguir-los, demanar que afluixessin o que mantinguessin... però passaven de mi (això ho vaig veure dsp!) i els kms continuaven caient a 4:02/01! Fins i tot a la darrera recta vaig poder apretar una mica i poder parar el GPS en 42,3km en 2:48:45! Feliç, molt feliç, extraordinariament feliç vaig acabar, però exhaust! I el cabró del mister ja va aprofitar: "Bueno pues ahora toca las 2:45!"
I demà començo el camí a València, seran 20 setmanes dures, de mambo, de caloret faller. Que no s'entendria sense tota aquesta prèvia. El meu objectiu és oficialitzar la marca, el del Pardo, el mister, ja el sabeu. Honestament jo no m'hi veig, però tampoc em veia fent un 2:48. Cert és que va ser en una marató virtual, parant el crono en menys metres que qualsevol VLC/BCN però també alguns de vosaltres m'heu insistit en l'efecte dorsal, per exemple, que a mi sempre tant m'havia donat. Un plus que mai havia aconseguit entrenant sol i que, aquest any de merda sense curses que hem patit, doncs m'ha ensenyat. Serà una primera setmana força light, per saber on estic després d'haver-me rascat els baixos des de la mitja de Granollers, a la setmana següent de la marató, on vaig acompanyar al Guerrero per retornar-li el favor, tot i que seguint les indicacions del mister, el vaig petar abans d'acabar la pujada...
Serà la meva 18a marató oficial, si tot va bé, i la 21a comptant aquests 3 esdeveniments virtuals que tanta confiança m'han donat. Espero poder competir en alguna cursa més de la mitja/marató BCN, la behobia... segurament, com a tota temporada normal, la primera pedra de toc serà a Can Debu, a Ripollet. Intentant fer una volta prèvia i una posterior (si es pot i si es fa un 10k, que tal com està el pati... millor no pensar-hi i a creuar els dits a poder disputar maratons mínimament normals, estil Granollers).
Aquí estaré diuemenge rera diuemenge, així també m'obligo una mica més que bona falta em fa per tornar-m'hi a posar!
Amunt!