40th Athens Marathon. The authentic. (12/11/2023)

Bon dia de nou a tothom:v: . Ja han passat 26 dies des de la última connexió i molt es podria comentar. Per començar dir que la preparació està anant estupendament i així com en l'últim post, enfilaven el final de la 2ona setmana, ara mateix ja ens situem amb la 6ena en marxa. Acumulem més de 560 km i les sensacions són bones tot i les dificultats de l'estiu, les vacances...etc..S'han afegit des de la última visita al fil, doncs gairebé 400 km, i ja estem per sobre de la mitjana dels 100 km/ setmanals .

Però no podia seguir sense donar-li unes al xevifisio, des del carinyo . Com se t'acudeix començar a preparar una prova per la que no estàs inscrit. Això és el primer que s'ha de fer, diria Jo ?. Quan ho vaig llegir em vaig quedar una mica sorprès. Home que organitzis viatge i altres històries més endavant ho puc entendre, però no haver fet la inscripció , si ja queden poc més de 2,5 mesos...Segur que ja no et torna a passar.

Per la meva part, vaig marxar el dia 5 d’agost a Galera (Granada), poble dels meus pares i vaig tancar allà aquella setmana 2, amb 93 km fent 1h15 el diumenge, ja a terres andaluses. La setmana 3 es va dur de manera complerta allà, sota una calor més portable als matins però que s'incrementava en la tarda nit fins a la que deu haver a les portes de l'infern . A més amb les Festes Majors per allà, dormir i descansar va ser més aviat poc . Però la il·lusió i les ganes poden amb tot, i que carai, estem de vacances, ja es descansa quan es pot. Bons km vam acumular, per aquelles contrades. Això si, tinc al cap la premissa de treballar dur i fer l’entrenament que toca, però si per circumstàncies (les que siguin), no surt bé, no ens hi encaparrarem. És una època difícil, complicada, i el més important sense dubtes, es seguir avançant. Doncs dit i fet, seguim. Dilluns 7 (setmana 3), va caure 1h15 bastant còmode, mateix exercici que vaig repetir dimecres i dijous, tot per fer-li un forat a un esdeveniment el divendres. Però abans dimarts, dia 8 tocava un entrenament dur i vaig pagar les conseqüències de tots els excessos. Era un 2 x 4000 amb R: 2: min, que van sortir a 3:44/ km i 3:48/ km. Estava previst que anés més ràpid, però no va poder ser, no li vaig donar més voltes;) . Divendres 11, després de 6 anys, vaig tornar a córrer la cursa del poble. Una cursa de gairebé 8 km mig asfalt, mig pista de terra, de caràcter benèfic per recaptar fons en la lluita contra el càncer. Ja van 11 edicions...Sortida a les 20:00 amb temperatures que freguen els 40º, però amb una participació notable. Em feia il·lusió intentar guanyar de nou, però nois, va venir un 2h27 en marató, de Sevilla, i tot i intentar-ho vaig haver de claudicar. La tralla que portava a sobre, tampoc jugava al meu favor. Però s’ha de ser agraït. Tot i el patiment, sabia que havia corregut bé. Dissabte havíem de marxar, però finalment ho vam canviar a diumenge, així que vaig empalmar la última sessió de 80’ arribant a fer 7 dies seguits i tancant la setmana amb més de 98 km.

Inicialment teníem previst allotjar-nos a Montellano (Sevilla), el diumenge 13, però vam haver d’improvisar i fer-ho a uns 20 km més lluny, a Morón de la Frontera. Allò donaria sortida una 4ta setmana trepidant...Per començar dilluns 1h, allà mateix, carretera des de l’hotel i endavant. Dimarts dia 15, també a Morón, aprofitant que era festa i que tenia un polígon a uns 500 m de l’hotel, ho vaig veure clar, sèries poligoneras, un 4 x 2000; R: 1:30 a 3:29/ km de mitjana. No vaig donar voltes al polígon, mare meva, més de 20 segur:whistle: . Per la tarda després de dinar i gairebé 4 h de cotxe vam tornar a Galera (Granada), on sortiríem al dia següent camí de casa. Però abans, no em vaig voler acomiadar sense fer una nova sessió d’1h15. Dijous 17 ja estàvem a casa i va caure un controlat de 8 km a 3:57/ km i nou rodatge divendres, d’1h. Dissabte marxàvem novament, a un nou emplaçament, Platja d’Aro, on va caure la primera tirada de la preparació, 2h a 4:07. Setmana brutal amb 4 localitzacions diferents, separades per molts km en cotxe i per un total de gairebé 113 km. Havia acabat ja el 25% de la preparació, ben endollat i acostumat a la calor, la humitat i a km i km de carretera per davant i per darrera. Quelcom similar al que pot esdevenir Atenes.

La 5ena setmana es va desenvolupar íntegrament a Platja d’Aro, un lloc que m’encanta per córrer, amb moltes possibilitats, passeig marítims, carrilet, vies verdes, asfalt...Dilluns, dimecres i divendres, rodatges, bastant ben portats i dimarts i dijous qualitat, que em va deixar molt satisfet. Dimarts 22 d’agost, 10 x 1000, R: 1:30 a 3:26/ km de mitjana, i dijous 24, nou controlat de 8 km a 3:44/ km . En tos dos casos un pelet més ràpid del que tocava, però em vaig sentir molt bé. Val a dir que aquí doblava tots el dies, ja que sortia després de fer la feina, amb la dona mitja horeta, el que em va fer acabar la setmana amb més de 117 km. Dissabte es va acomiadar tota la família i ens vam quedar sols, i paradoxes de la vida, el temps va canviar diametralment. El termòmetre es va desplomar, la tramuntana i la pluja van fer acte de presència i em van complicar el comiat diumenge. Tocaven 85’ sub 4, però es van fer a 4:04. La tracció no era la millor en alguns punts per al pluja i la tramuntana bufava fort i de valent de cara en molts trams. Va ser complicat, però ens em van sortir.

I ara per fi, ja estem a al setmana 6, de la que portem ja 3 entrenaments. Instal·lats de nou a casa, amb un estiu (meteorològicament) molt diferent al que he estat enfrontant dies enrere, però també amb els nens a casa encara i amb l’horari de treball pel matí, tots els dies, fins la setmana vinent on poc a poc anirem tornant a la normalitat, tot i que crec que fins a que passem la setmana 8, encara s’hauran d’anar sortejant cosetes.

Per acabar dir que a nivell físic em trobo bé i que vaig treballant dur amb el core (aquests últims dies menys del que voldria), per tenir controlada la lesió. De tant en tant els glutis es queixen però és el que hi ha . M’ha donat temps a provar-ho tot, en quant a entrenament, i acabo, bé i em recupero bé, i això és el més important. Toca assumir una quota de molèstia, però que entenc com normal i acceptable i no m’ha donat sensació de perill en cap moment, ni he hagut de contenir-me, més enllà de no passar-me amb l’entrenament.

Arribats aquí, només diré, que toca seguir treballant, que toca seguir patint, però que venim d’on veníem, del que hem passat els últims temps, mentre es pugui, em de seguir gaudint i tornant a passar bons moments entrenant també...”volver a disfrutar”...Seguim en marxa.

Quin mes de vacances kilo

Bravo!!

Gràcies Dennis Teuling :

Per cert, recordant la "no inscripció" del xevifisio, he entrat a la web i m'he trobat amb una possible causa també.

Registrations for the Marathon Race closed with a historic record

Athens will be the center of the global running movement in the second week of November, as more than 65,000 runners from 140 countries will flood the streets of Athens and Attica to participate in all distances in this year's 40th Athens Marathon (11-12/11).

Initial expectations exceeded all precedents as more than 20,000 runners will stand on the historic starting line in Marathon. It is the first time in the history of the event that such a large number of athletes of all levels will participate in the 42,195 m.

Participation in the Athens Authentic Marathon is traditionally the ardent desire of runners from all over the world. The completion of 40 years since the first event gave extra motivation to runners from Greece and abroad, who sought to stand at the starting line of this year's race and participate in the festivities.

Sembla que aixó agafa molt bona pinta...

xevifisio va escriure: Hola familia!
Aquesta nit torno de viatge de vacances i demà volia inscriure'm i posar-me a organitzar el viatge, però ahir nit vaig veure que han esgotat dorsals.
Què hi farem!
Aquest matí he sortit a rodar enfadat, però ara al arribar he decidit que hi ha coses molt pitjors en aquesta vida.
Salut i riures!

Tens l'opció de la marató d'Oporto una setmana abans

Quina enveja kilo! ( està clar que soc un passarell)
Em feia gràcia Atenes, com Atenes no ha pogut ser he decidit que no faré cap marató ( gracies tonivet per la proposta) . Mes endavant, ja veurem, de moment fins mitat octubre intentaré preparar una miqueta la oncotrail a veure si puc donar un bon cop de mà als amics dels 6 de Sant Narcis.
Salut i riures!

Xevifisio em sap greu el que t'ha passat però ja veig que l'has superat. Segur que has après alguna cosa de cara al futur.

Kilo estàs encadenant una molt bona preparació així que això comença a pintar molt bé.
Agost mogudet amb diferents campaments base d'entrenament.
A continuar.

Feia dies que no entrava al fil, i ara veig... que al final l'expedició serà més petita, em sap greu xevifisio, sempre et quedarà Atenes, com diu en Kilo, l'any vinent que no se't escapi! Has de córrer més
Kilo, ja veig que cap entrebanc pels entrenaments, me'n alegro que les sensacions siguin bones tot i les dificultats físiques, endavant, que segur que anirà bé! Ja veus que ara ets el nostre representant a la Marató de les maratons!

Nois, presidenta , moltes gràcies de nou pel seguiment.La veritat es que aixó ajuda amb el dia a dia, que fins ara, per les circumstàncies no ha estat fàcil. Peró ara, que les circumstàcneis ha de millorar, la intensitat creixerà, o sigui que tocarà seguir treballant dur.

Ja hem acabat la sisena setmana i ja estem a només 69 dies d'Atenes. Per un costat sembla lluny si penso en al feina que encara ens queda per fer, peró pera ltre costat, ho veig ja ben a prop. Complertats ja 629 km de preparació i començant a acostumar cos i ment al canvi de les carreteres andaluses, per la pista de la CDLA.

Aquesta sisena setmana, tancada amb 98 km, en termes de resultats ha estat realment bona i em deixa molt content, peró els traumes continuen...Ens remontem a dilluns passat dia 4. Le plujes del cap de setmana i de la nit deixen el terra moll i quan portava poc més de cinc minuts, patinada en trepitjar en munt de fulls i al terra. Cop d'aquells secs i dur al genoll esquerra. M'aixeco, i avaluo danys. Mans bé, una mica erosionat el colze dret i sobretot el genoll esquerra. Fot mal, peró és el cop només. Reemprenc la marxa als pocs minuts i acambem el clàssic rodatge de dilluns d'1 horeta bé. Ara bé, us diré, i ha pasat una setmana, que encara molesta el genoll i que no puc flexionar-la bé, perque fa mal. Que si hagués de practicar altre esport (futbol, tenis, basket,...) no crec que pogués, peró la màgia de l'atletisme deu estar amb mi i per córrer no tinc cap mena de problema, només una lleugera molèstia. Espero que desaparegui amb el pas dels dies, peró jo de moment en mantinc estable.

I aixó m'ho vaig mostrar ja el dimarts. Sèriess, 13 x 400, R: 1:00 a 3:13 km de mitjana, i dijous amb el primer controlat de 12 km, a 3:47/ km. I sobretot diumenge...Vaig tornar després de 6 mesos i de portar ja gairebé 6 setmanes de preparació a la CDLA. La nostra relació és molt llarga i abasta força temps, i tot i que hi ha un desgast en la relació, haig de dir que encara ens queda amor per compartir. Així, diumenge ens va sortir un entrenament, força bo i per sobre del que tocava, peró les sensacions eren molt bones, els km anaven sortint força bé. Al final van caure gairebé 23 km a 3:55/ km. Fèia temp que no em quedava aquesta sensació de no haver-me estat barrallant amb els km el ritme les sensacions, etc...Potser les Invincible, que ja estic utilitzant les tirades, em van transmetre una mica del seu nom

Així doncs, començada ja, la setena setmana. Seguim amb ritme:

Quina força de voluntat a les vacances, Kilo
Sobretot mantenint les kilometrades setmanals.
Espero que puguis seguir mantenint el nivell, a ser possible sense entrebancs, ni caigudes ni cops
Molta força i endevant!

Kalimera, de nou estem per aquí, amb una mica de retràs, aixó si, a l'hora d'escriure, doncs en el pla atlètic sembla que les coses van bé (creuem els dits). Ho vam deixar finalitzada al sisena setmana i ja tenim prou avançada la novena setmana, així que hi ha molt per explicar. Peró abans, com sempre, agrair els comentaris de suport, que sempre són un estímul més per continuar fort, i treballant de valent.

Comencem. El 4 de setembre iniciavèm una setmana intensa, rodatges, dilluns, dimecres i divendres d'1h més o menys, ben portats. Dimarts teníem un os dur, amb el que teniem comptes pendents. A la setmana 3, si recordeu s'em va entrebancar una mica el 2 x 4000, i ara 4 setmanes després, arribava el momet per cobrar revenja, amb el 4000 - 4000 - 2000, amb R: 1:30. A 3:33/ km, 3:31/ km i 3:25/ km, quedava més que satisfet i amb el deute i el dubte saldat. Dijous arribava un controlat interessant de 10 km. Com sempre en aquest tipus d'entrenament, molt concentrat i va sortir molt bé, a 3:45/ km de mitjana. Ho ventilat ràpid sembla no...peró es que aquesta setmana tenia l'afegit de que sense descans, vam haver de sumar la tirada de diumenge a dissabte, i tot i que tenia els meus dubtes, perque eren 7 dies seguits ja, va sortir igual que la setmana passada, amb el que em vaig quedar content, doncs sembla que el bon feeeling a la CDLA, no era flor d'un dia.

En condicions normals, la cosa hagués acabat aquí, peró havíem reservat la diada, per prendre'ns el dia, com altres vegades per tancar setembre, la meva dona i jo, després de tot el que suposa l'estiu. Així que vaig avançar el rodatge de dilluns 11, al diumenge 10, empalmant 8 dies seguits i tancant la setmana amb gairebé 114 km.

Després de descansar dilluns, el dimarts van continuar amb la feina. Setmana important, la vuitena, la que marca l'equador, estava una miga neguitós, amb ganes peró neguitós. Dimarts un 5 x 2000, R: 1:30, enganyós, perque es fa més duret del que sembla. Peró va sortir bé, amb unes sèries gairebé clacades a 3:29/km. Dijous un altre moment de cert neguit, ja que tocava un controlat de 12 km, que sempre obliga a un treball important tant físic com ental, peró vam saber-ho tirar endevant a 3:46/ km. Després del rodatge de divendres, tocava descansar una mica dissabte i preparar-nos per més neguit. Tirada de 2h15. Dijous vaig visitar i patir amb el fisio, peró que important se m'està fent aquest home recuperant-me de tots els mals que s'apareixen . Una de les coses que més em neguitejava era que la calor encara no acabava de marxar-se i en hivern, solc tirar de gel amb tap, que em distribueixo al llarg del recorregut, peró ara amb calor encara, ni porto tantes butxaques, ni sabia si patiria per la hidratació. De fet en arribar a les 7:00 a la CDLA, el cotxe em marcava 19º. En fi, concentració a tope, i km a km, pensant en les bones sensacions transmeses les últimes setmanes. I tot i que la calor i la humitat s'anaven deixant sentir amb el pas dels minuts, ho vam saber gestionar prou bé, per superar els 34 km a 3:56/ km, molt peró que molt satisfet, a l'hora que xop, ben xop també. Setmana tancada, tot i que amb un dia menys amb 98 km.

Cada cop la frontera dels 1000 km està més aprop, a l'igual que el viatge a Atenes. Ja tinc tot lligadet per aquest nou projecte i ara només queda centrar-se en el dia a dia com fins ara i en anar treient els entrenaments endevant. Atenes no paga amb un circuit bonic, o amb un recorregut planer, ni amb una bona marca, peró si que paga amb glòria, la d'haver corregut al lloc, on tot es va orignar aquesta fantàstica prova que és la marató.
Continuem doncs fotent-li canya...com una cançó que s'ha tornat a possar de moda, i és que qui més quei menys, en aquest mon atlètic, té les seves manies...

Bona tarda nois. Nova setmana i molt a explicar novament. De fet us vinc a parlar de la novena setmana, però ja tenim ben avançada la 10ena (i apropant-nos als 1.000 km ja), i tot i que el cos es punyetero i es queixa i grinyola per aquí per allà, el fet és que els números estan sortint i estem gaudint dels entrenaments i amb això és amb el que em vull quedar.


Començàvem la setmana, dilluns 18, una mica relaxat. Veníem de la tirada de diumenge, i tot i que recuperat, inconscientment ja pensàvem en el dia següent. Va sortir un rodatge un pelet més lent que els que solíem fer altres dilluns. Dimarts tocava un clàssic, 12 x 1000; R: 1:00. Vaig sortir ben concentrat i decidit amb el treball que calia fer. Així: 3:25 – 3:26 – 3:27 – 3:28 - 3:23 – 3:24 – 3:25 – 3:25 - 3:28 – 3:26 – 3:23 – 3:19. Bones prestacions i bona recuperació posterior. Avancem. Dimecres, després d’unes setmanes, tornàvem a recuperar els 75’, en els que ens vam apropar als 17,5 km, quedant satisfet amb la feina. Dijous, un altra tasseta de qualitat, amb un controlat de 10 km, on sempre vull destacar el treball físic i mental que suposa. Estar concentrats en la nit, de matinada, i mantenint el volta a volta en el ritme establert i que no es desviï, sempre té el seu plus de recompensa final quan veus el treball fet. Va sortir a 3:41/ km, que estava clarament per sota dels 3:45, que volia. Divendres dia 22, tancàvem de moment la setmana amb un nou rodatge d’1h fet sense sobresalts. Ens encaràvem al cap de setmana amb una bona feina feta.

Pel cap de setmana, teníem un fet diferencial, aniversari del sogre, així que ens traslladem a passar el cap de setmana, a un dels quartells generals aquest estiu. Tornàvem a Platja d’Aro, més d’un mes després. Bé vam gaudir molt, vam aprofitar per sortir conjuntament amb la dona, treballar core...però sobretot teníem per davant la tirada de diumenge. Tocava 1h30. Vaig decidir enllaçar amb el carrilet i fer anada i tornada. M’encanta anar per aquestes contrades, però no es el mateix rodar sense pressió, que haver de buscar un cert ritme i córrer ràpid. En el camí d’anada, amb algun que altre contratemps a la ruta, vam anar sobre 4 el km, però a la tornada aprofitant que el fals pla, té és un pelet més favorable, em va permetre córrer més de 12 km a 3:48/ km de mitjana, per completar més de 23 km a 3:54/ km. Molt més que satisfet, amb el desenvolupament, amb les sensacions i amb els resultats. 9ena setmana tancada amb 109,87 km i una més que bona manera de tancar una de les setmanes duretes d’aquesta trilogia que ens ocupa.

Moment de seguir, de continuar treballant, de pensar que tot anirà bé...

Ens veiem...

A la marató sempre hi cap un imprevist que pot estroncar la feina. Però la teva planificació i com estàs portant a terme el quilometratge són immillorables per feu una cursa brillant, justament allà on va començar la llegenda. Un altre mes de treball dur, i després ja només caldrà mantenir fins al gran dia.

kilo, pinta molt i molt bé!!

I de fet ja ni et queixes del rellotge... sembla que tot va amb vent de cua

Kalimera novament nois, kalimera.

Buff, amb el Boss de Fons, moltes gràcies. Tens raó, ja queda menys, i les ganes de competir van en augment…

Dennis Teuling, sembla no ¿. Doncs mira si que tindré una petita queixa sobre el rellotge, ja ja…mira que em vaig enrecordar de tú . Comecem…

Val a dir que ja em superat amb escreix els 1.000 km en la preparació i ens em endinsat en la setmana 11, però d’aixó ja us parlaré més endavant. Avuí toca parlar de la setmana 10. Setmana per altre costat, tancada amb 103, 52 km més a la saca.
S’iniciava ipso facto, en tornar de Platja d’Aro diumenge 24 i així dilluns de matinada, en horari kilometer, amb 60’ a 4:18/ km. Dimarts de nou tocaven les sèries com ve sent habitual en la preparació. Tocava el germà petit de les sèries de la setmana anterior, ara, un 12 x 500; R: 1:00. Per primera vegada, en aquesta preparació el GPS va fer una mica de juguesca i gairebé durant l’entrenament, les sèries parells, acabaven fent-se llargues. Mirant el Garmin Connect, era graciós veure com el final de les sèries imparells, s’agrupaven i com les que eren parell es dispersaven. Al final es va redreçar una mica, però tot i així salvat a 3:18/ km de mitjana i sense perdre la cara, ni el positivisme durant l’entrenament. Tant que el dimecres van caure 75’ a 4:13/ km amb relativa facilitat (deuria haver anat un pel més lent). Dijous 28, tocava un nou os dur de rosegar, un nou controlat de 12 km. Vaig sortir ben concentrat en la feina a fer tant que inclús podia haver baixat una mica les revolucions però em sentia bé i estable i mira 3:39/ km de mitjana (entre 3:40 – 3:45/ km ja era lo desitjable). Divendres sempre es fa pesat, per que acostuma a ser el sisè dia seguit i cos i ment et suggereixen pensar en anar acabant la feina. Peró la setmana passada hi havia un component més que s’anirà repetint, trasllat de la tirada a dissabte. Fem la hora que tocava divendres a 4:16/ km i ja ens plantem dissabte 30, per tancar el mes, a la Crta de les Aigües amb el dubte de si estarem al nivell exigit (s’havia de millorar clarament la setmana anterior). I nois, de nou surto molt content de Vallvidrera , que m’està retornant en possitiu, uns quants entrenaments de males sensacions per aquelles contrades. Van ser 90’ a 3:49/ km de mitjana. Molt estable i regular amb gairebé 23,5 km sumats. Tancant una setmana dureta, la segona d’aquesta trilogia.

Diumenge per fi vam poder descansar i merescudament, per que el motiu del canvi es trobava en que dissabte el meu fill iniciava la seva lliga de futbol, i era menester acompanyar-lo i ser-hi, però a més, per la tarda tocava concert. Per a mi sortir a córrer amb la música (entrenant) és important, em desconnecta de l’entorn i em centra en el treball a fer. Ho valoro molt. I, coses de la vida, aquestes últimes setmanes vindran marcades per events musicals. Aquest dissabte passat, amb la dona i la neboda vam anar a veure Hombres G al Sant Jordi, gira 40 aniversari, curiosament, a Atenes (40 edició), i tot i que hi ha molèsties per aquí i per allà que fan neguitejar, tot i que encara queden entrenaments durs a fer, tot i que encara queden prop de 40 dies per la cita, ara mateix he de seguir sent un tio possitiu, por que hoy, algo me dice, que voy a pasármelo bien...

Vinga kilo que estàs fent una preparació espectacular i tu estàs passant bé, que és el més important.

Ja hi tornem a ser per aquí. Just abans de pont, que si no ja seria complicat escriure crónica.
Jorfer, moltes gràcies pels ànims .

Doncs nois com ha passat en anteriors post, vinc a parlar-vos de la setmana passada, la 11ena de la preparació, però ja avanço que estem a la 12ena i les coses continuen en la mateixa línia. Ens apropem als 1.200 km de preparació…Però no farem spoilers i ens centrarem en el que ja ha passat.

Començàvem la setmana doncs el dia 2 d’octubre dilluns. La tercera d’aquest bloc de tres que sempre comento que és dur, per que hi ha molta qualitat i els rodatges i les tirades (més curtes) deunidó també. Doncs bé dilluns 70’ a 4:17/km per començar. Ja amb la ment posada en un dimarts dur, que camí de Roma se’m va ennuegar en la preparació per Roma 2022 i no vaig poder fer per Roma 2023 per la tendinopatia d’Aquiles. Vaig sortir molt concentrat, decidit i motivat en fer un bon entrenament i va restar bastant proper als millors registres en aquest exercici, així que vaig acabar molt content i satisfet . Es tractava d’un 3 x 4000, R: 1:30 que s’havia de resoldre sobre 3:30 / km de Mitjana. Al final va quedar en 14:06 – 13:55 – 13:45, (3:31 – 3:29 – 3:26/ km respectivament). L’endemà sense temps per dilació altres 75’ a bon rtime per situar-nos dijous en un nou controlat, en aquest cas de 10 km en el que a base de concentració i ofici, vam mantenir un ritme força estable per fer-ho a 3:40/ km. Per últim tocava divendres, el clàssic d’1h ben resolt, però quedava el cap de setmana...

I és que em veia abocat de nou a traslladar la tirada de diumenge a dissabte per compromisos familiars i amb els amics. Així que dissabte de nou, de matinada, abans de l’aparició dels primers rajos de sol sobre Barcelona , jo ja hi era allà d’alt, fotent kms. Val a dir que tot havia anat molt bé fins ara, i clar, no sempre podia ser idíl·lic. Potser vaig arribar amb un pelet més de fatiga, potser podia haver descansat més, però també el GPS em va marcar uns km irregulars, que et feien passar de < 3:50 a > 4:00, així d’un km a altre. Però he estat molt content quan sortia cada cap de setmana de la tirada, que vaig decidir que el meu pensament devia ser no obcecar-me, el que no vol dir, deixar d’empentar. Al final els 90’ es van cobrir a 3:55/ km, així que objectivament la setmana va acabar bé i vam sumar de nou una setmana per sobre dels 100 km, gairebé 106 km per ser exactes.

Haig de dir que quant més a prop estem més temps vaig dedicant a estudiar els parcials de l’any anterior, el perfil de la cursa, etc...i definint la possible estratègia a seguir, que dependrà també de les meves sensacions en aquesta part final de la preparació.
Val a dir també que un dels motius de canviar la tirada a dissabte va ser el fet d’anar al festival Love the 90’s per la tarda. Celebrat al Parc del Forum dissabte a la tarda, sabia que al dia següent no em podia plantejar anar a córrer a bon nivell per que estaria ben cardat, com així va ser. Ho parlava amb la dona de camí, els 90 va ser la dècada que em va canviar la vida. Només pensar que la vaig començar al cole acabant el meu penúltim curs, i la vaig acabar a la universitat, també iniciant el penúltim curs, diu molt. Molts records, moltes històries....no m’estendré. Ara bé, resulta curiós que al principi d’aquella dècada, el meu profe de gimnàstica va veure que tenia potencial per l’atletisme i ens apuntava a campionats, amb cero entrenament i ens feia córrer molt...però això es va perdre després i no ho vaig recuperar fins a la següent dècada, quan ja vaig acabar la carrera. Aquest dies ha estat inevitable pensar que podia haver passat si hagués seguit corrent en aquella època...ves a saber, mai ho sabrem. Ara bé, tinc la sort de poder-ho gaudir, tot i lesions i patiments, en l’època actual i això és el que compta. En homenatge a aquella època adolescent, no em volia acomiadar sense un temacle, que per suposat va sonar, en directe, el passat dissabte...



Seguim a tope. La setmana vinent, més...

Molt bé kilo!!

A falta de 1 més això pinta fenomenal!!

I sí, també s'ha de poder gaudir una mica amb la familia i amics amb bona música i nostàlgia

Mare meva Kilo quina canya et dones.
Però està clar que és el preu que cal pagar per la glòria.
Vamoos!!

Ja tornem de nou a ser per aquí nois. Ens queden 25 dies només !. Molt a prop, però encara hem de finalitzar adequadament la preparació. Hem entrat ara en 2 setmanes, una mica tranquil·les si es pot dir així. Bàsicament es tracta de rodar entre setmana, unes sèries dijous per no perdre la xispeta i una tirada diumenge. Superats, en el dia d’avuí els 1.300 km ja de preparació toca centrar-se ne la recent acabada 12ena setmana (114,57 km), que com sempre em dic, suposa tenir ja el 75% del treball fet.


Així doncs la setmana, va transcórrer de manera, relativament “fàcil”. Dilluns, dimarts i dimecres, rodatges de 75, 70 i de nou 75’. Curiosament, va semblar amb els números que anàvem una mica en regressió (4:16, 4:18, 4:19 el km), però no tenia que veure amb això. Potser una mica de relaxació, però sobretot, i no ser si era per que era pre-pont, van ser uns dies amb molt volum de tot, de vianants, de gossos, de patinets, bicicletes, cotxes, camions...Unes matinades una mica rares, per moments semblava una gimcana. No recordo ara mateix que m’hagués hagut de parar mai en un semàfor, doncs aquells dies va tocar. Tot i això, les sensacions sabia que eren bones. Dimarts vam passar per les mans del fisio, a patir una mica i tractar zones que a aquestes alçades, es carreguen per moments i a vegades et fan neguitejar. Dijous 12, tocaven sèries, 5 x 1000; R: 1:00. (3:32 – 3:26 – 3:24 – 3:20 – 3:24). No calia forçar en excés, no és el que tocava. Només volia anar una mica més ràpid i assegurar les cames, o sigui que ben aconseguit. Finalment divendres 13, 1h a 4:16, confirmant-me que les coses van bé.


I per diumenge ens quedava ja la tirada. I el cos, que és punyetero, sabedor de que s’apropa el final, comença a queixar-se, aquí, allà, ostres tú i a vegades et fa dubtar i més si incordia en dies de descans...Peró el diumenge ens posem les Invincible, pugem a la CDLA, i després d’un bon treball i una bona suada, ens quedem més tranquils. I així va ser aquesta vegada de nou . No volia ni petar el crono ni fer super km, sinó ser regular, mantenir el ritme les forces i fer quants més km sub 4 allà d’alt millor. La meteo es va aliniar amb nosaltres i ens va evitar la pluja, només unes gotetes cap al km 27, però res important, acabant les 2h15 amb més de 34 km a 3:57/ km , sent bastant regular que era l’objectiu número 1.


De cara al que queda, tinc clar que s’han de tirar endavant els entrenaments, però que també s’han de cuidar les cames, i hem recuperat, per exemple les sessions de magnetoteràpia per les nits. A part tinc clar que demà jubilaré les Vaporfly que vaig utilitzar a Boston’19 i a les últimes preparacions, i pels dies de qualitat utilitzaré les Next de Sevilla’20, que tenen pocs km. Les Invincible, que s’han afartat de fer tirades, prendran el protagonisme principal i jubilaran les fatigades Infinity Run, pels rodatges finals que queden, i per Atenes, ens esperen les Alphafly, que uniran directament el terra de Roma i d’Atenes sota els meus peus (en el que seran les seves úniques competicions fins al moment).

Toca seguir entrenant, que encara ens queden uns dies per acabar de pulir i engrasassar la maquinària i anar pensant en arribar a la finish line...



Come on guys, let’s go...

Caram, quina preparació 🙌🙌 i encara queden 4 setmanes 🤪.
Vaig llegir una entrevista del Joaquin Sabina on deia que sempre hauriem de portar un barret posat, perquè no saps mai quan et trobaràs algú que es mereixi que te'l treguis.
Kilometer, si mai sé que coincidirem a una cursa portaré el barret.