40th Athens Marathon. The authentic. (12/11/2023)

Kilo Posició 48 de la general, 2h44'08

A veure que ens explica

Danigoal va escriure: Kilo Posició 48 de la general, 2h44'08

Brutal!

Danigoal va escriure: Kilo Posició 48 de la general, 2h44'08

A veure que ens explica

Brutal, això ja és elit 🙌🙌🙌

Estratosfèric!!

Enhorabona Kilo

Bon dia nois des d’Atenes. Cames una mica de pinotxo, peró compensades per una sensació de feina ben feta. Al final la classificació oficial ens situa al lloc 47, amb 2h44:12. Ara, passarem una merescuda setmana a Atenes i rodalies amb la família, i a la tornada, prometo posar-me amb la crònica de la marató. Molt per explicar…Gràcies a tots pel seguiment i recolzament, i pels ànims, ja no a la marató, sino des de l’inici de la preparació. Un orgull passejar de nou la samarreta correcat (que per cert, algú va reconèixer en un crit que em va arribar) per la marató, per l’autèntica, com li diuen aquí.

To de continued…

Grande Kilo.
Esperarem el teu relat ple de detalls i acompanyament musical.
Ara a gaudir del viatge.

Em trec el barret kilometer 💪🙌👌
Esperant la crònica...
Disfruta d'Atenes

Impressionant kilo!!

Només llegir tota la preparació... ja és brutal!!
Passen els anys, però segueixes amb la força física (i millorant) i mental per poder fer aquests entrenaments cada setmana durant 16 setmanes.

I a sobre acabant top-50 en la àutentica. Ens falten superlatius.

Gaudeix aquesta setmana d'Atenes, campió!! No treguis la medalla en tota la setmana

Enhorabona, Kilo.

Ja ens explicaràs. Per a mí, hi va haver dues parts molt diferenciades. Una primera, poc atractiva, les primeres tres quartes parts de la cursa, amb pendent, tot carretera, i una part final, la de l'entrada a l'estadi Panathinaikó, amb un glamour i una història que fa posar la pell de gallina. Cursa emblemàtica, sens dubte.

Felicitats Kilo. Espero questa crònica per saber de les teves aventures. Ara a gaudir

Moltes gràcies de tot cor, i amb tot el sentiment pastanaga . No només per les felicitacions finals, sinó per “aguantar-me” i donar-me ànims al llarg de la preparació. Sense el vostre feed-back, seria més difícil, ja us ho puc dir:hearteyes: . Dit això, moment esperat, arriba la crònica. Aquesta crònica serà una amalgama de les meves sensacions, de com vaig viure la cursa, de com va anar el curs de la mateixa, però també vull aportar dades i aspectes de la mateixa que puguin servir en el futur al que hi vulgui participar. Comencem.


I comencem dissabte, dia 10 de novembre, anant a buscar amb tota la família el dorsal i la bossa de la marató. La fira allotjada al complex de Faliro, a prop del port del Pireo, em va sorprendre per que realment era gran, amb molts stands. Com sempre et pots entretenir, més o menys, però a mi m’agrada anar per feina. Ara bé, dos pisos ocupava al recinte i només entrar ja tens el dorsal, però després has de fer la fira sencera i al final, tindràs la bossa i la samarreta. No hi ha escapatòria (dorsal al principi, samarreta i bossa al final) . La marató, et fa recordar Boston, en la forma d’actuar de l’organització inicialment. S’ha d’agafar un autobús a Atenes que et portarà en 1h de viatge aprox, a la ciutat de Marathon, on tindrà lloc la sortida. Per tant una petita recomanació es allotjar-vos prop d’una estació d’on sortiran els busos (n’hi ha unes quantes) i a prop de l’estadi Panathinaikó, on finalitza la prova. Jo estava a prop de Singrou-Fix, amb el que en un tres i no res ja havia sortit de l’apartament i pujat al bus . N’hi havia molts i molta gent. Eren les 6:00 més o menys. Em vaig posar la meva música i vaig començar a esmorzar a l’autobús mentre parlava amb la meva dona per WhattsApp. L’autobús seguirà en gran part el recorregut de la marató de manera inversa, però no volia prestar massa atenció. Només quan el sol començava a sortir vaig veure el que seria la pujada del km 12. En una horeta més o menys arribes a Marathon. Però en sortir de l’autobús, no veig indicacions de la sortida . Hi ha gent per allà, però al final haig d’optar per seguir al gruix de la gent. Crec que això s’hauria de millorar, però més el que vindrà i us explicaré. Anem caminant, fent fotos en especial a l’estàtua de la deessa Nike (deessa de la victòria), a la que li recordo que porto sabatilles en el seu honor, que ho tingui present ...A partir d’aquí, més o menys, comencen a aparèixer els camions on deixar la roba, i el meu, el més proper a la zona de sortida. Pel camí no he parat de veure gent fent del camp, el seu WC personal, i penso que deunidó, jo ja aniré al bany...però, sorpresa...no em deixaven entrar a la zona de sortida, sense haver deixat la bossa, i no hi havia cap WC fora de la zona de sortida. Puc entendre lo de la bossa... però posa WC fora . Ara entenia la gent...així que marxa enrere i a buscar-me la vida...pel camp. Em sembla un error important que s’hauria de corregir. Un cop satisfetes les meves necessitats, m’assec al costat del primer camió i començo a canviar-me per que per megafonia no paren d’insistir a deixar la bossa abans de les 8:00. Complides totes les normes, entro a la zona de sortida, mostrant dorsal i braçalet i òbviament, poca gent allà, queda 1h. Jo l’estadi de Marathon ni el vaig trepitjar. Vaig començar a escalfar pels carrers del costat, a estirar pel carrer Leof Marathonos, ple de banderes del mon, on hi ha també el punt original de la marató, on tothom es volia fer fotos amb una torxa olímpica. La meva cara denotava una mica de preocupació, les molèsties que em turmentaven els últims dies seguien allà, però els Déus grecs em van enviar una senyal. Va sonar “Like a Prayer” de Madonna (què feia 10 dies havia vist en directe amb la meva dona) i després “Believer” d’Imagine Dragons (que li encanta al meu fill ). Vaig captar la senyal divina amb un somriure i em vaig dirigir a ocupar el meu lloc a la sortida. Feia una temperatura massa agradable, sobre els 15º.


El meu lloc era a la sortida 1, Block 1B. L’ 1A, era ocupat per l’elit (fet i fet, rècord de la prova per Edwin Kiptoo amb 2h10:34) i pels participants del campionat hel•lènic nacional de marató (on sincerament, hi havia de tot...). Moments abans de la sortida oficial, té lloc la lectura del jurament olímpic, primer en grec i després en anglès. Puny en l’aire, mà al cor...s’ha de veure, s'ha de viure. I puntualment ens donen la sortida. Sortim una mica atrancats, però sense perdre el cap anem fent, pim pam, situant-nos en cursa i passem un primer km en 3:43. Anem bé...però aquesta cursa, tindrà les seves cosetes com ja heu anat veient, i anireu veient i cap al km 2 la banda pectoral del garmin se’m deixa anar. De seguida m’ho noto me l’agafo al pit amb les mans i sobre la marxa i sense parar, ni baixar el ritme, me la torno a posar bé. Moment salvat . Tornem, allò és una autopista en aquests moments, literalment, i amb lleuger perfil descendent, amb el que es corre molt bé. Tot en línia recta fins a prop del km 4 quan ens desviem a l’esquerra, per vorejar el Túmul dels atenienses, on es van enterrar les cendres dels soldats d’Atenes caiguts a la batalla de Maraton el 490 ac. Sortim d’allà encarant el km 6. Pas pel km 5 en 18:29 a 3:42/ km. Anem molt bé. Per allà van aparèixer els ramets d’oliver que et donaven els nens, que jo vaig declinar agafar, disculpant-me.


El jramon, va fer una gran descripció del circuit l’any que va participar , i jo la tenia ben memoritzada, però val a dir que ja a Nea Makri, camí del km 10, es va començar a notar un canvi de perfil (flas pla) que comença al km 8. Molt lleuger, en aquests moments. Passem el km 10, en 37:07 a una mitjana de 3:44/ km aquest últim parcial. Fins aquí el pla està sortint molt bé. La idea era anar sobre 3:45/ km i passar el km 10 en 37:30. Així que fantàstic. Ens hem centrat en mirar sempre endavant en la gent que tenim per endavant i això m’ha distret de les llargues avingudes fins al moment. Però a partir del km 11, començarà a canviar el panorama.

Per a qui vulgui córrer la marató, pareu atenció. Des del km 11 fins al 31, la cursa tendirà a pujar. Si que hi ha baixades, com la que et situa entre el km 16-18 i zones més aplanades. No sempre comença al km exacte, però hi serà allà cadascuna de les pujades que us relataré ara:
- Km 11 al 12
- Km 15 al 16
- Km 19 al 20
- Km 21 al 22
- Km 25 al 26
- Km 27 al 28
- Km 30 al 31
- Bonus track: rampeta entre km 38 – 39



Ara, el meu pensament serà un altre. Em centraré, en pensar que cal superar aquestes set pujades i que la cursa serà fins al km 32, després viu o mort, “només” caldrà mantenir ritme en la mesura que sigui possible fins Atenes. La marató, en començar a pujar es trenca, per tots llocs. Això ja és una guerra individual i cadascú fa el que pot. Jo em marco el meu ritme. No penso tant en el crono sinó en superar el repte i fer-nos fort. Sobre el km 13 es sorprenent veure a la teva esquerra el mar, al fons, però encara no has pujat prou. Passem pel km 15 en 19:09 de parcial a 3:50/ km. Les primeres rampes es passen bastant bé, són les primeres, i la forta baixada entre el 16 i el km 18 et fa sentir que no ha estat tant dur fins al moment. Però es un miratge, per que és ben cert, que en torn a la mitja, la cosa es posa més dura, i les rampes fan estralls en el ritme dels corredors. Jo continuo al meu ritme. Paso gent, m’avança algú, és una guerra en solitari. El parcial fins al mitja és en 3:53/km i aconseguim passar-la en 1h19:55 (3:47/ km de mitjana). Seguim en els termes previstos, però encara falta molta tela que tallar. El pas per Rafina i la seva baixada, queda enrere. Pikermi i Pallini ara són zones de forta pujada.


No ho he dit fins ara, però val a dir que, a mesura que la marató avança i vas trobant-te les poblacions, va apareixent més gent i més ànims. Els nens s’agrupen i salten de contents quant els hi xoques la mà, i si li fas a una filera sencera, pots escoltar fermament com ho celebren . Igual que als avituallaments, quan els hi agafes un got, una ampolla, esponja, i no et cau, és una festa per ells...i per mi que em dona ànims...Una altra cosa a destacar, el sol , la calor va en augment , i s’acompanyen d’alguna ratxeta de vent frontal . Encara tinc la marca de les malles Hoko a les cames com el moreno ciclista, imagineu . Cal beure i refrescar-se en tots els avituallaments, si no vols palmar...Sobre el km 20, en anar a veure vaig notar algo estrany a la boca. Pensava que era brossa d’un arbre i en escopir vaig veure que era una abella o similar. Però com va arribar a la meva boca?, mare...la que podíem haver liat . Després, un altre insecte, més endavant, també va voler ficar-se al nas i alguna que altre papallona tenia ganes de ficar-se per allà al mig. Com si no tinguéssim suficient, els insectes tenien ganes de gresca . I compte, que al km 25 arribem des de la mitja, en un parcial de 4:06/ km (mireu si havia canviat la cosa ), en 15:57. Anem cap a la part final i més difícil, a més de ser la última pujada. Entre el 25 i el 28 el desnivell picava força, però l'última part i la més difícil del recorregut comença a Gerakas i puja fins a la cruïlla de Stavros. Va ser per allà, quan em vaig animar molt veient les primeres banderes espanyoles i catalanes i escoltant un crit femení que va dir, vinga Corredors.cat... Ara tocava armar-se de paciència, aquesta pujada la tinc ben registrada al meu cap. Baixes una mica, passes un petit túnel, i a pujar fins a la cruïlla passant per sota el pont, i a partir d’aquí, a baixar. Recuperem algo, però s’ha notat que és la part més dura del circuit, aquests últims km. El parcial del Km 25 al 30 ha estat de 4:04/ km en 20:20.


Ara toca morir en la baixada, prémer les dents i donar el que puguem:muscle: . La primera part em sento fort i vull agafar més ritme. A mesura que profunditzes a la ciutat hi ha més gent, més nens, més ànims. Començo a notar però que anem em reserva, tirant de cap per no baixar el ritme . Sobre el km 34, veig una nena petita, podria ser la meva filla, seminua, només amb pantalons, descalça pel mig del carrer. Sembla de ètnia gitana i la mare, ben voluminosa passant una mica de tot. De sobte la nena gira enrere, la mare entra i haig de modificar com puc la traçada per no endur-me la nena, la mare o les dues. Em queixo amargament i llavors la policia espavila , uff quin ensurt...Passem el km 35 en 19:51 A 3:57/ km. Jo voli anar més ràpid, però francament, faig el que puc. Mantenir el ritme i distraure el cap per no baixar-lo és l’únic que puc fer. Sumar km a km, però es fa llarg...Els ànims ara, fan molt, la veritat. Sobre el km 38, hi ha el punt d’animació d’Addidas, que és un goig , però just després una petita pujadeta que el porta cap al km 39. Veig algun corredor caminant, i penso que podria ser jo, però no em deturaré, seguiré lluitant fins al final. M’animo, per arribar al km 40. Parcial de 19:42, a 3:57/ km. Em mantingut el ritme, tot i la pujadeta i penso en que em queda un últim 2000. Km 41, no veig el final per enlloc. Última baixadeta pel carrer Hrodou Attikou, gir a la dreta, gir a l’esquerra i ara si veig l’estadi Panathinaikó . Em sembla enorme, gran, majestuós, molta gent. M’omple d’energia per a fer aquesta recta de meta final i entrar feliç i satisfet per haver lluitat fins al final sense abaixar els braços. Finalment 2h44:08 (3:53/ km) i lloc 48è a la general final, 2on espanyol, 2on en categoria 45-49. Segona mitja en 1h24:13 (4:00/ km), invertint 4:13 més que a la primera, reflex de les dificultats plantejades pel circuit. Miro i em recreo amb l’ambient de l’estadi, petó al terra, retrobament amb la família. I molta alegria per haver conquerit la marató, l’autèntica com li diuen aquí.


Per acabar dir-vos que, que us recomano encaridament fer-la algun cop a la vida, per que els Deus grecs, estic segur que gaudeixen amb la lluita dels valents maratonians. Mireu sinó l’anècdota final. A la tornada diumenge passat, teníem un vol que feia escala a Milan, i d’allà a BCN. Teníem dos hores de temps per l’escala. Doncs va passar de tot, que si retard per que una senyora de mobilitat reduïda que havia de pujar i després no va aparèixer. Després falla l’ordinador de l’avió i estan més d’1h arreglant-ho. Sortim gairebé 2h tard, i per adobar-ho en arribar diuen que hi ha una emergència mèdica i que ningú pot sortir fins que arribi a l’ambulància. Quan finalment podem sortir de l’avió i córrer desesperadament per agafar el vol cap a BCN, sorpresa, el vol s’havia endarrerit, quant ?, el temps que havíem perdut, 2h...Sembla ser que una espessa boira a BCN va fer endarrerir el vol...cosa dels Deus ?, jo li vaig dir a la meva dona que sinó, hagués estat impossible...

Espero, que arribats aquí, ho hagueu passat bé llegint la crònica, sinó sempre ús podreu delectar amb el sirtaki tradicional grec...


Kalispera amics..., i fins a la propera...

Moltes felicitats Kilometer!
Crec que mai he tingut el plaer de parlar amb tu, però per referències i per tot el que he llegit sobre/de tu....puc dir que ets un dels meus referents...per com ho prepares, ho vius i ho expliques.

Per a "mindundis" com jo...ets tota una inspiració.

Esperarem atents la següent!!!

XarlieOne1 va escriure: Moltes felicitats Kilometer!
Crec que mai he tingut el plaer de parlar amb tu, però per referències i per tot el que he llegit sobre/de tu....puc dir que ets un dels meus referents...per com ho prepares, ho vius i ho expliques.

Per a "mindundis" com jo...ets tota una inspiració.

Esperarem atents la següent!!!

Moltes gràcies

Moltes felicitats Kilometer. Es un plaer veure com prepares i com vius aquests reptes.

Ehorabona i fins a la propera.

Gran crònica kilo d'una gran marató!!

I ben lluitada fins al final... que déu n'hi do.. no sabia que era tan dura.
Veig ara que vau pujar del nivell de mar a 250m d'alçada... clarament no apte per fer marques.
Comparat amb el guanyador has fet una marca molt i molt bona!
Enhorabona també pel segon lloc

Has tornat a inspirar a tots nosaltres mindundis -com ben ha dit el Xarlie!

Molestes gràcies Dennis Teuling per les teves paraules. Per a mi el vostre suport, també és molt important i us ho agraeixo molt. Us vull compartir el video de la marató. Podeu veure-la sencera, l'ambient inicial, la sortida, les arribades i tot el desenvolupament de la mateixa, us ho deixo en un tall especial, a pocs km de la zona de meta...

Enhorabona kilometer per la dura marató que vas lluitar fins al final. 💪
I gràcies per la detallada crònica 🏃📝
Llegint-la, faig les paus amb l'Autèntica, doncs em va quedar un mal regust de boca.
Per cert, la "baixada" fins l'estadi la vas trobar? Jo no?😂
He vist una samarreta pastanaga cap allà les 2h30' del vídeo... 😉
Salut!
PS Segueix amb aquesta passió maratoniana tan motivadora.

Tant gran com sempre.
Fins ara no he tingut temps de llegir la crònica amb tot tipus de detall.

El cicle clàssic a la butxaca, Roma i Atenes.

Bona gestió i amb un perfil desfavorable a la part més dura. Poca pèrdua pel perfil que té.

La passió per la marató continua i ara toca gaudir de la cirereta del pastís i a pensar en les properes.

Enhorabona!!

Moltes felicitats kilometer

Després de llegir la preparació que portaves quedaven pocs dubtes que et surtiría una super marató.

Francament, alguns profesionals podríen aprendre de tú

Grandíssima crònica també!

Moltes felicitats Kilometer, molt bona la cronica!