Jorfer, RUNandWINE, antirco, XAVI-NAD, Luzyan54, Mona, xavi_corral, i tots els finishers correcats, enhorabona!
RUNandWINE, especial felicitació pel sub 3h30, ben guanyat!
Jorfer, una més, i bon temps encara que no sigui el que volies.
Antirco, objectiu complert, doncs, genial!
Mona i xavi_corral, bona feina, si hagués estat com estava quan es va anul·lar la 2020 hagués vingut amb vosaltres, quin luxe de llebres! Ara mateix, el vostre temps el veig molt lluny!! Potser algun dia.
Luzyan54, enhorabona, crack!
La nostra marató (com de costum, de la SandraB i meva, tot i que aquest cop també venia la Marta, una amiga de la Sandra), va ser com ens mereixíem. La Sra Marató ens va respectar, per sort, però no ens va regalar res, ja se sap.
Potser una mica pitjor del què esperava, tenia alguna esperança de fer 4h 15, com vaig posar, però ja se sap, si vols anar lluny, ves acompanyat, però si vols anar ràpid, ves sol

Vam sortir bastant més lents de l'habitual, per la encara més justa preparació de la Marta, i no sé com hagués anat si haguéssim anat al nostre ritme, però vam acabar pitjor del què esperàvem, en canvi la Marta va arribar molt millor que nosaltres, no és normal el què fa aquesta dona amb molt molt pocs entrenaments!
Sortíem del calaix sub4h, on vam coincidir amb el mario.cat (que anava de tapat

com sempre

: ).
Sortida descafeinada, sense el "Barcelona" de sempre, que sí havíem sentit de fons en les sortides anteriors.
Comencem al ritme de la Marta (més aviat cap a 6'10 que els 6' previstos...).
Al km 17, en contra del què havien dit i repetit, que no es podia acabar l'aigua perquè era de la xarxa, etc....
no hi havia aigua. Em sembla molt greu (no perillós, en aquest cas, doncs hi havia molts avituallaments) que en un avituallament no hi hagi aigua. M'acabava de prendre un gel, i fer baixar un gel amb una beguda ensucrada com Aquarius, o anar 2.5k més amb el gel a l'esòfag, no és del nivell esperat en una marató de Barcelona. Per sort sempre porto una ampolleta de silicona amb una miqueta d'aigua per "emergències".
Als avituallaments la Sandra i la Marta afluixaven molt el ritme, que ja era lent tota l'estona, i costava una mica tornar al ritme de creuer.
Passada la mitja marató, ja notàvem, tant la Sandra com jo, que anàvem més cansats del que tocava. En fi, en arribar al final del Paral·lel vam tenir el moment eufòric anual, en afegir-se la nostra amiga Patricia a fer uns kms amb nosaltres. Ens va acompanyar fins el 32, mimant-nos i ajudant als avituallaments. En aquells kms la Marta es va quedar una miqueta enrere, no massa.
Vam veure en algun moment en sandamann i el Sr.Door (espero que acabéssiu molt bé), i en algun moment ens va passar l'Erika portant una barqueta immensa, ens vam saludar i em va oferir afegir-me, en dir-li que anàvem més lents del què voldria, però aquesta marató era amb la SandraB i la Marta, i tot i que elles em van dir que si volia tirés amb l'Erika, em vaig quedar amb elles.
Els darrers 10 kms es van fer molt durs, moltíssim especialment per la Sandra, i va caldre apretar molt molt les dents. La Marta ens havia tornat a agafar, i anava millor que nosaltres, m'alegro d'haver-me equivocat pensant que li costaria molt acabar amb tant poc entrenament.
Vam veure el David fent fotos al 39.9 (gràcies, David, ens en vas fer unes quantes molt xules!), i ens va dir que hi havia molt d'ambient al final, i efectivament, a partir de poc després, els crits del públic ajudaven a fer més metres dels que el cos creia que podia fer.
En fi, 4h 18 llargs, que com que l'objectiu principal era acabar, ja estan bé.
El circuit actual està força bé, però té algunes coses que no m'agraden tant. El Paral·lel, per exemple, era molt èpic (tot i que l'arribada actual està molt bé, també).
Per molt que sigui "la nostra" marató, i que valgui molt la pena fer-la, i que m'agradi molt més que la majoria de les altres que he corregut, cal ser crític amb les coses millorables.
En general, coses que no m'han agradat:
- La sortida és més descafeinada que abans, suposo que cal que es pugui desmuntar ràpid.
- El fet que la gent pugui veure diversos cops els seus esportistes en un radi petit (Aragó, València, Mallorca) i que estem més estona més pel centre (que a priori és més xulo) fa que encara hi hagi més gent que creua la cursa. Jo vaig arribar fins i tot a xocar amb un (espatlla contra espatlla, no va passar res). Més gent creuant empentant la moto, la bici, o avis sense capacitat de córrer travessant entre dotzenes de corredors. No li veig gaire solució (més info a la gent de BCN sobre els talls i avisar-los que agafin més el metro?).
- Això no és del circuit ben bé, però els avituallaments de les primeres edicions que vaig córrer eren modèlics, ben senyalitzats, trobabes ràpid el què volies. Els d'ara estan plens de taules buides, alguns cops totes les d'una banda estan buides i has de creuar ràpid cap a les poques taules que tenen aigua, no hi ha cap senyal d'on hi ha aigua i on hi ha aquarius, per sort els (magnífics!) voluntaris ho van cridant, però si vols aigua i veus que les taules inicials estan buides, les següents taules tenen un munt de gent, i de cop veus que has arribat a l'aquarius, ja no tens possibilitats... al briefing d'instagram diuen que són moolt llargs, que sempre hi haurà aigua... i
no és així per la gent que fa 4h i escaig
- Això no és gaire important, però... la medalla la trobo "poc maca". La penjo amb orgull amb les altres 14 medalles de maratons, però no és de les maques. Les samarretes tampoc són molt maques, tot i que sí que estan millor que les de fa temps.
- Els resultats et donen "splits" per temps oficial "gun time", no per temps real "chip time". A mí què m'importa quant he trigat des que ha sortit gent que ni conec, fins que jo he passat pel km 5? Hi ha ben bé 3 minuts de diferència! No sé si el temps oficial li serveix a algú per alguna cosa, però a mí no m'interessa més que a la linia de sortida, per saber què restar al rellotge de l'arribada.
Coses que estan genial:
- Els voluntaris. Un 10. No, un 15 sobre 10. Gràcies. Al 30 no vaig reconèixer ningú, si és que aquell era el que gestiona corredors.cat

- Trobar correcats, i que algú del públic t'animi a tu en particular en veure la samarreta. #orgullcorrecat.
- L'ambient final, i en alguns trams. En alguns altres hi havia poca animació, però en altres, molt bé.
- La gestió dels gels. Aquest cop es podia fer la cursa únicament amb els gels que donàven, n'hi havia per donar i per vendre i zero problemes per agafar-los. Vaig acabar no fent servir els pocs que portava per si se m'escapaven els que donaven a la cursa.
En resum, 15a marató, gaudida, patida i lluitada com calia per les circumstàncies. I em molt bona companyia, tant permanent com coincidint uns centenars de metres, com ajudant en el tram més avorrit, pel litoral.
A pensar en la següent, ara