Zurich Marató de Barcelona 16/03/2025

Hola! Moooltes Felicitats a tots els que vau córrer la Marató diumenge!! Espero hagueu assolit els vostres reptes!
Doncs ja tenim una altra Marató de Barcelona al sac, la 32a i molt content, ja que va sortir tot rodó i una mica més ràpida del que per marca de mitja de temporada i entrenaments tocava en 3h07min.
Ha estat la millor Marató que he corregut darrerament des de la Pandèmia, i amb pèrdues doloroses del pare al 21 i de la mare recentment al desembre que sempre pot afectar o no en esports com el nostre on el mental és el 50%.
El dia era perfecte per córrer, l´actual circuït és molt bo pels corredors rodadors com jo, i vaig fer la segona mitja un minut més ràpida (1h33´) que la primera (1h34´) que això ho he assolit menys de 10 vegades i costa un colló.
Vam compartir la primera mitja amb el company d´entrenaments Correcat VíctorCucala però que amb una preparació massa curta en setmanes i Km va tenir que baixar ritme i dosificar per assegurar i creuar la meta.
Molta gent animant i molts extrangers que això si que ha canviat amb els anys a Barcelona, quin goig i quin orgull comparat amb els principis dels 90´s quan corríem 3000 persones...
El tema del got de paper de l´aigua no m´acaba d´agradar, però si és necessari ens adaptarem tot sigui pel planeta. I vaig tenir el goig de que el meu fill petit l´Arnau de 16a, m´acompanyés els darrers 5 Km de cursa, que va ser una experiència genial pels dos.
Ara no tinc ganes de més curses d´asfalt, però si moltes de córrer per muntanya que fa quatre mesos que no hi entreno seriosament. Això ja serà una altra història... i amb un altre gran repte a l´horitzó la UltraPirineu 100K a l´octubre

Moltes gràcies Dennis, XaviCht, Mona

Olga ara comprenc com em vas passar com un raig quasi a la meta superconcentrada.
Enhorabona pel teu marcote i molta força per tu i la teva família.
Descansi en pau.

Tinc pendent llegir-vos i escriure la meva crònica que no us lliurareu.

Hola, encara estic als núvols però ja vaig baixant, aviat em posaré amb la crònica.
He entrat un moment i he pogut llegir-vos una mica per sobre, quan pugui ho faré més en detall.
Aprofito per afegir-me a les mostres de condol a la OlympicGames (ànims i una abraçada) i també coincideixo en la reivindicació de l’efecte terapèutic de l’esport.

Moltes gràcies Jorfer, RUNandWINE 🙏🏼

OLympicGAmes va escriure: La meva marató número 25. La número 10 a BCN. La més estranya de totes…

Dimarts, pocs dies de posar-me el dorsal, passo tota la nit a l'hospital, acompanyant el meu pare en el que serien les seves últimes hores. Dimecres de matinada ens deixa, de sobte
Encara ara no m'ho crec, no pot ser veritat... Sembla que estigui vivint un malson... em vull despertar ja!

Ufffff increïble! sub-3h30min Va per tu, papa!!

La tristesa que tinc supera l'alegria de la fita esportiva, però en certa manera, penso que ell em va ajudar a aconseguir-la, ell era allà amb mi, i per això crec que una mica contenta també estic.
Gràcies papa!!
i gràcies també als que m'heu ajudat a fer-ho possible

Vaja, Olga, m'havia semblat llegir alguna cosa al facebook però no imaginava que haguès estat tan sobtadament i tant aprop de la marató.
No dubtis que va estar amb tu i segur que està ben feliç quan et vegi disfrutant d'aquest esport que tant estimes.
Molts ànims per tu i la teva familia i una abraçada ben forta.

Vinga Olga, aquests maltràngols, per desgràcia, sens presenten a vegades sobtadament a les nostres vides. Només dir-te que ell segur que et va empenyer a córrer mes el diumenge passat.

Endavant i a veure les coses positives de la vida, i les dolentes, només mirar-les de reull.

Força i una abraçada.

Bona nit,

Aquí deixo la crònica, no és tan breu com pretenia


PRÒLEG

"...L'any que vé hi tornaré, quan hagin passat uns dies ja valoraré què he fet bé i què puc millorar durant la preparació però de moment vull assaborir-ho. De vegades oblido que això només és un hobby i m'ho prenc massa seriosament i em convé un punt de pausa per gaudir-ho més."...

Així acabava la meva crònica l'any passat després de la marató de Barcelona, on, contra l'opinió de fisio, metge, entorn i sentit comú, vaig córrer lesionat de l'aquil·les i, tot i no baixar de 3h 30m, contra tot pronòstic vaig fer MMP rebaixant 3 minuts i 14 segons l'anterior.
Em vaig dedicar a assaborir el moment, en no pensar que havia entrenat bé durant 13 setmanes i m'havia vist obligat a fer 3 setmanes de tapering per culpa d'una inoportuna lesió que m'havia deixat sense opcions de lluitar pel sub 3h 30m. No. Vaig assaborir el moment, vaig gaudir de la nova MMP i vaig fer un "click" emocional que m'ha acompanyat tot l'any.
Vaig analitzar la preparació que havia fet, vaig mirar què podia millorar i quan va ser l'hora de tornar a entrenar va venir el primer entrebanc: a principis d'abril em vaig trencar el psoas i vaig estar 2 mesos fora de combat...però no em vaig ensorrar ni lamentar, sinó que fruit d'aquest canvi de mentalitat vaig pensar que posats a tenir una lesió era millor tenir-la a 11 mesos vista de la marató que no més endavant.
Al juny vaig tornar a córrer i vaig anar fent i al setembre, a la Trail Senders del Penedès, una cursa de 5,5 km que cada any faig per veure com ha anat l'estiu, vaig fer MMP per 7 segons. Lesió oblidada i bones sensacions.

Sempre, durant l'any competeixo poc i em planto a la Marató de Barcelona amb només dues mitges maratons, la de l'Espirall i la de Sitges. També faig el 10k de Vilafranca, però de mitges, que és un dels dogmes per córrer la marató, en faig només dues.
Doncs bé, la primera mitja, la de l'Espirall, no va anar bé: vaig abandonar al km 8 fruit d'un virus estomacal. I, curiosament, m'ho vaig prendre bé, amb filosofia: posats a abandonar, millor en una cursa al costat de casa que en una de fora. Vaig dubtar si havia madurat de cop o senzillament ja passava de tot
Després d'aquest abandonament vaig començar a preparar la marató. Se'm posaven al davant 16 setmanes de treball i les vaig afrontar amb ganes. Els entrenaments anaven sortint però a la setmana 5 un cop accidental al genoll em va fer parar i vaig estar 2 setmanes fent entrenaments de 10-15 minuts i amb molt de dolor. Vaig haver de renunciar a la mitja de Sitges i això implicava córrer la marató sense cap referència de temps en mitja...i curiosament m'ho vaig tornar a prendre bé, ho vaig enfocar des del costat de l'èpica: a la marató faria un sub 3h 30m sense basar-me en cap mitja, em basaria en les meves sensacions.
Quan vaig deixar enrere els dolors al genoll vaig reprendre l'entrenament encara amb més ganes i més autoconvençut que baixaria de 3:30, només calia dissenyar l'estratègia de cursa i executar-la.
Vaig rellegir totes les cròniques de l'any passat, vaig veure desenes d'anàlisi del circuit, vaig recordar les meves sensacions de l'any passat...i tot això, unit a que no tenia cap referència de temps en mitja marató i no sabia si el temps mig per km (4:58) que necessitava era massa exigent per portar-lo d'inici, em van portar a la conclusió que hauria de córrer la marató de menys a més i probablement hauria de fer la segona mitja més ràpida que la primera. Posats a fer-ho èpic, doncs fem-ho del tot.
El dia abans de la marató el míster jb m'envia un missatge i em pregunta com estic i li dic que molt tranquil, sorprenentment tranquil. M'he visualitzat fent la cursa sota diferents casuístiques i en totes em visualtzo fent sub 3:30, el que em fa estar confiat però alhora m'hauria de fer pensar que si alguna cosa es torça em puc bloquejar mentalment...però no ho penso. Estic convençut que he pencat molt i bé i que demà aniré a certificar-ho, però haig de tenir el cap fred i seguir l'estratègia.



LA MARATÓ

Surto del cotxe per anar al guardarroba i un xoc tèrmic em desperta de cop. Perfecte, rendeixo molt millor amb fred. No arribo a la foto Correcat i per poc tampoc arribo a la sortida del meu calaix. Tinc les mans una mica morades i tot del fred que estic passant però començo a estar eufòric, aquesta climatologia és la que necessito.
Donen la sortida (que segueixo trobant molt descafeinada, sense l'èpica de Maria Cristina) i començo a córrer. Em recordo que tinc un pla i l'he d'executar. De menys a més si no potser em cremaré. Haig d'arribar al km 10 xiulant, al 20 sense suar i al 30 lleugerament cansat però no ofegat.

Per fer sub 3:30 haig de fer els kms a 4:58. El pas pel km 5 objectiu era 24:50 i el real va ser 25:32. Porto 42 segons de retard i ho dono per bo tenint en compte que a la sortida hi ha hagut un petit embús i els primers kms no són favorables del tot.
Tinc previst perdre una mica més de temps al següent parcial. Tinc el circuit memoritzat al cap i sé que fins el km 10 puc perdre temps i passat Bac de Roda ja aniré recuperant.
Pas pel km 10 en 50:34, ja són 54 segons més lent de l'objectiu. Calma. Cap fred, estava previst. Segueixo amb el pla de cursa i van caient kms i quan passo per la Sagrada Família veig un Correcat davant meu. Em poso a la seva alçada...i és en Jordi (ex Jrdi69). És un catxondo, està per fer 4h i ha sortit del segon calaix, amb el dorsal vermell . Ens saludem i tiro endavant i arribo al Km 15 en 1:15:13 He retallat una mica la diferència i estic 43 segons per sobre del ritme objectiu. Segueixo amb el pla, ara haig de tornar a retallar...i una mica més i haig d'abandonar. Això de beure amb got no està fet per mi i m'ennuego amb una càpsula de sals. Per sort ho puc solucionar i continuo corrent. Passo pel km 20 en 1:39:56. He tornat a retallar, poc, però ho he fet, i estic 36 segons per sobre.
Passo la mitja en 1:45:24. Com havia previst, per fer sub 3:30 hauré de fer la segona mitja més ràpida.
A la baixada del Paral·lel tinc la mateixa sensació de l'any passat: o no fa tanta pendent com creia quan ho féiem en sentit contrari o sóc jo que no tiro inconscientment perquè encara falta molt i no vull gastar massa forces. Pas pel km 25 en 2:04:30. He tornat a retallar i estic 20 segons per sobre...però encara són 20 segons, potser és l'hora d'accelerar una mica. I aquí és l'únic moment de la marató on tinc dubtes: provo d'accelerar una mica i no puc. Intento posar-me a ritme entre 4:55 i 4:57 i no hi ha manera. No sé si és el Garmin, sóc jo o és la marató que em comença a posar a lloc. Per sort, abans que tingui temps a donar-hi voltes mentalment, em passa un corredor i el reconec. És en Ricard Perez , el segueixo a Instagram i sé que té 3:16 en marató i aquest any, crec recordar que perquè sortia d'una lesió, va dir que aniria a fer 3:30. Em poso al seu costat, confirmo que és en Ricard i li pregunto si va a fer el sub 3:30. Em diu que sí i em poso al seu darrera i el vaig seguint. Es converteix en la meva llebre mentre trobo el ritme i funciona. Revifo i del km 26 al 31 ens anem tornant el paper de llebre. Passem el km 30 en 2:29:23. He tornat a retallar, estic només 13 segons per sobre però he recuperat sensacions, he trobat el ritme que necessitava i mentalment estic fort. A pel sub 3:30!!!

Tiro endavant i al km 31 perdo de vista en Ricard, que queda més enrere però després veig que també ha fet sub 3:30
Començo a passar corredors i arribo al km 35. 2:54:11. No ho entenc, he perdut temps, estic 21 segons per sobre. En un altre any això m'hauria ensorrat però aquest any m'ho estic prenent tot pel costat bo i això ara no canviarà. Apreto les dents i augmento lleugerament el ritme. Passo a molts corredors i des del públic rebo bastants comentaris dient que faig bona cara i que vaig bé...i realment és així perquè arribo al km 40 en 3:19:01, encara 21 segons per sobre del temps objectiu però amb el convenciment total que ho tinc. Faig un esprint sostingut, sense cremar-me i abans del km 41 ja he recuperat tot el temps i ja estic en parcials de sub 3:30. Segueixo amb aquest ritme i arribo en 3:29:38. MMP, he rebaixat 4 minuts 16 segons l'anterior, he aconseguit el sub 3:30 i he portat a la pràctica la cursa que havia dibuixat al meu cap. Estic molt content, pel temps i per la gestió de la cursa.

Passats uns dies, i mirat fredament, crec que encara tinc marge de millora. Sóc incapaç ara de pensar si l'any que vé haig de buscar un 3:25, un 3:27 o un 3:23. El que està clar és que tot passa per millorar en les distàncies curtes.

El pitjor escenari a la vida és no saber què volem, no saber com aconseguir-ho, no estar disposats a pagar el preu o les tres coses alhora. En el meu cas, en això del córrer, tinc la sort de saber què vull (seguir millorant en general i principalment en marató ), com fer-ho (millorant per sota) i quin és el preu (seguir picant pedra amb continuitat i autodisciplina).


Seguiré avançant cap a la utopia (que ara es troba a 29 minuts 39 segons )

Porto uns dies amb molt poc temps i no he entrat al fòrum.
Tinc les vostres cròniques i comentaris pendents de llegit-los amb calma.
A veure si trobo temps.

Aquí va la meva crònica.

TÍTOL:

LXVII: SALS EMBOLICADES SI US PLAU

DADES:

16/03/2025
ZURICH MARATÓ DE BARCELONA
03:20:22 (1:38:19/1:42.03) +3´44”
CALORIES: 3136
PULSACIONS MITJANES/MÀXIMES: 173/180
PARCIALS/TEMPS/POSICIÓ GLOBAL/CATEGORIA
KM 5 23:19 ritme 4:54 (00:23:19) 4618/29
KM 10 23:24 ritme 4:47 (00:46:43) 4810//32
KM 15 23:23 ritme 4:45 (01:10:06) 4747/34
KM 20 23:05 ritme 4:43 (01:33:10) 4727/33
MITJA 5:08 ritme 4:43 (01:38:19) 4713/32
KM 25 18:05 ritme 4:42 (01:56:24) 4613/30
KM 30 23:31 ritme 4:42 (02:19:55) 4360/29
KM 35 23:59 ritme 4:43 (02:43:54) 4209/28
KM 40 24:51 ritme 4:44 (03:08:45) 4109/29
META 11:37 ritme 4:46 (03:20:22) 4196/32
POSICIÓ GLOBAL 4196/21642 arribats
PALMARÉS PARTICULAR: 30/67
PALMARÉS PARTICULAR MARATÓ BARCELONA: 16/29

EQUIPACIÓ I ALIMENTACIÓ EN CURSA

Dos rellotges, samarreta Inverse CoRReCaT de tirants, calçotet Saxx, malla CoRReCaT, mitjons on, mitges compressport i bambes saucony endorphine speed 4.
Esmorzar a casa: torrades de pernil dolç, plàtan, donut i cafè. I després al carrer Pau Claris un parell de cafès més un altre donut i plàtan.
En cursa: dues càpsules de sals (kms 7/14), una de cafeïna alzero i tres gels Maurten als 50’, 1h30’ i 2h 15”. Només he agafat aigua els avituallaments.

ENTRENAMENT, ALIMENTACIÓ I PROVES TEST

He fet quasi mil kms pensant en Bcn i això que les primeres setmanes de gener quasi n vaig poder córrer per una inflamació al turmell que em provocava molèsties i no em deixaven córrer amb normalitat. Aquestes setmanes em van fer perdre una mica de moral i reajustar els objectius doncs tenia clar que no arribava a les 3h10 previstes inicialment.

Porto una temporada que entreno per pulsacions per a acostumar al cos a utilitzar el greix com font d’energia i per això un percentatge molt alt dels entrenos ho faig en Z2 (fins a 130 ppm). Mètode Maffetone posat en pràctica. Vull córrer durant molt de temps i per això baixo les intensitats i competeixo molt menys. Intento entrenar més i millor i fer menys qualitat.
No he fet cap prova test. A aquestes alçades de la vida no les necessito.

MOTIVACIÓ

Intentar arribar a 50 maratons acabades a Barcelona. Serà difícil, però no imposible. Ara ja només queden 21 el problema és que el calendari ja diu que quasi tinc 61 anys.

LA MARATÓ

Aquesta vegada he fet la marató he intentat fer la marató amb el meu amic Carlos de Madrid i el Jorge González (Maran de corredors.cat).
Ens trobem tots tres en el calaix vermell amb la gent que vol fer entre 3h i 3h15. Al calaix ens trobem amb el Víctor Cucala, XaviNadal i Oliveras al calaix doncs tots busquem uns objectius similars. També saludem al gran Dennis Teuling convidat de darrera hora i decideix sortir del calaix del seu dorsal encara que té qualitat per a anar amb nosaltres (de fet farà millor temps que jo).

Des d’un primer moment podem córrer amb molta comoditat. La idea teòrica és córrer els 10 primers entre 4:37/4:45, del 10 a la mitja entre 4:35/4:40 i la segona mitja entre 4:30/4:40 en busca de la forquilla entre 3h13 i 3h17.

Al meu amic Carlos costa frenar-lo i va sempre davant meu uns 15/20 metres i sobre el km 4 Maran es despenja. Durant aquesta fase amb l’Oliveras em passa li passo vàries vegades doncs ell a sortit molt conservador encara que ell farà una gran marató.

En aquesta ocasió no gasto forces en calcular ritmes i quasi no miro el temps en cap moment anant per sensacions i intentant fer els kms per sota de 4:45 encara que els primers kms costen doncs el perfil no es pla del tot.

A poc a poc ens apropem a la mitja marató i tinc la sensació que passaré de 1:38 com així va ser amb un temps de 1:38:19 així que canvio l’objectiu en baixar de 3h20. En aquests moments ja estic corrent amb dèficit de sals. En aquesta ocasió he estrenat una faixa amb butxaques i he posat les càpsules de sals i de cafeïna sense cap tipus de embolcall i, quina és la meva sorpresa que al buscar les terceres sals ja no trobo cap càpsula, doncs estan totes desintegrades per la suor, així que em mentalitzo a córrer sense sals i hauré d’administrar els gels que tinc com única càrrega de recuperació ergonòmica en cursa. Vulguis o no, això em fa guardar totes les forces que tinc i intento minimitzar el desgast.

Baixant pel Paral·lel Oliveras m’avança i ja no el tornaré a veure i jo agafo a l’amic Carlos que estarà amb mi fins el km 25 aproximadament que desapareix i ja no el tornaré a veure fins un cop finalitzada la marató.

Pel Litoral em costa mantindre el ritme i ho faig tirant d’ofici i intento sobreviure amb aigua i esperant al km 32 on el meu àngel de la guarda Marc31 m’acompanyarà 10 kms. Com un rellotge està en el lloc de trobada i ja li dic que vaig just, que anem a 4:45/50 que no puc que vaig tocat. A Glòries apareix en Raúl Martínez que ha finalitzat la seva tirada de 30 kms i decideix fer uns quants més al meu costat. Un luxe la companyia d’aquell parell de grans persones i corredors. Sense ells segur que haurien caigut molts més minuts al sac final.

El tram final es fa dur, especialment el tram final de Marina que pica moment en que ens passen les llebres oficials de 3h15 que porten un bon grupet. Al darrer tram molt bon ambient, amb sensació d’etapa del Tour i el públic ajuda a córrer i a treure forces d’on no les tens. En Raul ens deixa i al 42 en Marc. Ara ja toca gaudir dels darrers metres. En aquest tram final em passa l’Olga com una fletxa i superconcentrada i per un bon motiu.

I giro i ja veig l’Arc de Triomf i pensouna més, tirant d’ofici i amb sabor agredolç per l’errada de les càpsules però content perquè he sabut patir i he tirat d’ofici per a fer un temps digne.

Passo la línia d’arribada i no veig a cap conegut. Em porten pel canal de l’esquerra i em fan fora, així que torno cap al cotxe on esperaré al Carlos i al Dennis.


VALORACIÓ DE LA MARATÓ

Feliç de córrer de nou una marató i més la de casa.
Hauré d’utilitzar unes bosses de plàstic protectores per a evitar sorpreses.

I ara donar gràcies a:

Glòria per a aguantar-me durant tota la preparació;
Al Kiko per fer aquests massatges de descàrrega que em van de perles;
A Gustavo pel seu savoir fer al gimnàs;
Al senyor Maffetone personalitzat en l’assessor Jesús Suárez i el seu grup de r4t.team on m’han orientat i aconsellat en aquesta nova forma d’entrenar.
Al contacte quasi diari i motivacional amb el Oscar, Rafa, i Charly.
A tots els amics dels grups de washapps i I a totes les persones que m’heu felicitat a les diferents xxss aquests dies.


Propera parada, la marató de Madrid amb els Varela’s en busca de les 4h o més.

Continuem!!

Hola a tots,

Entro poc, potser per enveja, però com no estic per fer una marató ... doncs quasi millor no seguir-vos.

M'he "tragat" les vostres fites, i és genial llegir-vos les vostres emocions i viviències. Em trec el barret.

M'encanta el rellotge interior del Jorfer, la força que li va donar el pare a OLympicGames, lo de Mario.cat i RUNandWINE, un escàndol, Antirco, el veí del barri que a vegades ens creuem, XAVI-NAD, un referent a Runnersworld i Corredors.cat, Xavi-Cht, que quan el vaig veure ja a la mitja de Puigcerdà em deia que aquest noi m'enganya. Esta fort !!!, Mona, segur que deuria ser una festa el teu grup amb tu a dins, JJ-SBD, sempre hi ets, Tiny, estic esperant quina música haig d'escoltar a la teva crònica, Dennis, conec molt pocs amb el teu estil i filosofia del córrer.

Apa, la meva aparició va ser estar a la pujada del carrer Garcilaso amb Meridiana, i animar del primer al darrer dels participants, fins que va pasar l'autocar escombra.

Abans de fer una mini-crònica, primer vull felicitar a

* la Mona per ser una súper llebre i per la bona estona al calaix 3h45
* XaviCht (i la Sandra B... sembla tret de Grease ) No falleu mai.
* XaviNadal, també una marató feta amb el pensament en els pares... Molt bon rendiment, que es nota que no mantens la força. I a sobra negative-split. Enorme!!
* Run&Wine, molt bona crònica i gran resultat. Quina manera més positiva que tens de veure-ho tot. I amb un èxit enorme!
Això del sub 3 et costarà una mica més... però si no t'ho plantejes... serà impossible.
* Jorfer, amb més de 60 anys és un gran registre. Segueixes sent Mr. Marató, malgrat les errades infantils amb les pastilles Vull ser al teu costat quan facis el número 50!!

I Sergi42195... et vaig veure i vaig sentir el teu grit animant-me. Moltes gràcies amic!!

Bé una petita crònica (espero)

Previa:

No anava a fer la marató enguany.
Tot i ser ja la 4a vegada que la faig amb un dorsal d'ultima hora, aquest any realment no volia fer-la, doncs tocava fer muntanya, que tinc un munt de Ultres fins a les 100 Milles del Ehunmilak a Juliol, i una marató plana no és la millor manera.

Vaig estar lesionat a gener i després a febrer amb un nou trencament fibril·lar del bessó dret.
No quedava més remei que cancel·lar la marató de Castelló.
La fisio em va dir que lo millor era fent tirades, fent caminar-trotar i de fet em sentia molt bé fent-les.
Al no "gaudir" del cansansi del cardio, aprofitava per allargar les tirades, a ritmes lent però molt llargues, per així al menys notar el cansament.

Però com sempre guanyava la rauxa per damunt del seny, i en les 4 setmanes anteriors a la marató de BCN havia fet 1 caminata de 37 km i 2 maratons de Collserola i 5 maratons pel riu. Sempre lent... però cada cop menys lents (5h03 - 4h40 - 4h16 - 4h09 - 3h55).
Sempre trotant i caminant, cada cop menys % caminant, però semblava que no em cansava.
Però clarament no tenia les cames fresques per fer una marató a tope.

Bé, em llevo el dissabte i tinc clar que no tinc ganes de fer cap marató (tampoc tenía dorsal).
Havia llençat a la brossa totes les entrades del blog de Blogmaldito sobre la marató
(quina feinada, Déu n'hi do!! ).
Però són les 14h del dissabte i m'adona que em fa mandra anar a veure la marató, a més volia entrenar el diumenge...

Truco a Supercesc i fem un acord pel dorsal..
Vaig a buscar el dorsal, d'incognit, sense saludar a ningú, i arribo a casa per dinar.

No fa ni 5 minuts que tinc el dorsal i em truca el Jorfer "Hola Dennis, vindràs a la marató?"
Collons... m'ha pillat Pensava que el Cesc s'havia anat de la llengua...

Diumenge:
Quedem amb el Jorfer que ha aparcat a 4 passos de la sortida i saludem a Barceruel, Mona, i altres correcats!!

Malauradament el meu dorsal era del calaix 3h45-4h i no em deixaven anar amb el Jorfer al calaix Vermell.
Tampoc pensava que li aguantaria el ritme, tot i que finalment vaig anar amb els mateixos temps. Catxis!!

Doncs sí, m'acompanya la Mona i StoneApo com a llebres a la primera fila del calaix 3h45 i amb 25 minuts de retard sortim!
Vaig amb els primers, tot sol, i durant 6 kms no ens trobem amb ningú.
Però després sí va ser un no parar de fer slalom per passar a milers i milers de corredors. No em podia queixar, doncs era jo que estava mal col·locat, així que passem els kms gaudint simplement del ambient.

De fet, no tenia pressa, que el temps em feia igual, tot i que Jorfer em va dir que m'esperaria mitja hora
I havent sortit 25 minuts més tard no em podia badar massa..

Tot just a la mitja marató (1h38:53 crec) passava al amic Pere que em diu que tiri que ha començat massa ràpid amb el Matxotes a ritme sub 3h30.
Com ha dit també Run&Wine, ara que fem el Paral·lel de baixada gairebé no notem la inclinació.... mala senyal, doncs els altres anys feia molta pujada, no?
Baixo una mica el ritme, de 4'40" a 4'50", que les cames van molt rares, no tinc bones sensacions, però a aquest ritme passen ràpids els kms i em sento molt millor.
Al km 30 aprox. veig al Jordi69 i li saludo amb molta alegria. S'havia sortit una mica de la línia blava però de seguida tornaria..
I res... al km 35 veig que a ritme de 5' baixaré de 3h25 i em puja la moral.
Es al km 41 que veig que fent un km a 4'15 encara puc baixar de 3h20. Wow!
Començo l'sprint però tinc molt de transit davant meu... catxis. Gairebé no passo. Fent slalom i més slalom i finalment arribo amb només 8" de marge: 3h19:52. Super feliç que realment no m'ho podia creure!!

Em perdo 3 cops per arribar novament al carrer Casp per prendre una cerveza i un entrepà amb l'amic Jorfer i així acaba un dia fantàstic improvisat!

Dennis.

Eii! Encara no havia dit res de la meva participació en aquesta marató

Felicitats a tots els que heu explicat la vostra cursa i menció especial per la OLGA (molts ànims!) i RunandWine per la MMP

En la seva linea espectacular com sempre Xavi-Nad, Jorfer, Dennis,... No passa el temps per vosaltres!

Aprofito per explicar la meva cursa i aportar opinions .

Havia fet una preparació molt curta en kms i com úniques curses San Antoni i la mitja de Santa Coloma.

Per tant, no tenia cap més objectiu que gaudir d'una nova marató!

A les 8.15 em vaig trobar amb en JJ-SAB al Zurich. No vam veure ningú més i vam aprofitar per estar escalfats a dins..
La sortida va sense problemes i vaig mirar de marcar un ritme tranquil. Em vaig quedar sense companyia i anava saludant companys que m'avançaven.
El tram del Eixample se'm va fer més agradable que l'any passat. En el pas per la mitja marató, vaig veure que estava en 1h 59' i ja vaig decidir que no baixaría de les 4 hores. Vaig deixar de mirar el rellotge i em vaig centrar en gaudir i conservar forces.

El meu temps final va ser 4h4' , cinc minuts més que l'any passat. Molt content...

Em va agradar:

El circuit es clarament millor que el anterior i facilita arribar més sencer al final.
Els avituallaments els vaig trobar molt ben organitzats i amb gran facilitat per accedir a tot el que oferien,
Menció especial pels voluntaris. L'avituallament correcat em va agafar desprevingut però va ser molt emotiu el recolzament que em van donar. En tots els avituallaments em donaven ànims ... i consells. A l'arribada em vaig emocionar amb el tracte que em van donar i voluntaris que ... eren tan herois com nosaltres!

No em va agradar:

Organització. Et donen una targeta de metro per aquell dia i ...NO funcionava...
Les sortides tan esglaonades amb que ocupem la ciutat tot el matí. Per quan avançar la sortida a les 8 o abans com es fa en moltes ciutats..
El web estava ple d'errades i informació del any passat. Trobar els resultats reals es impossible...

Continuarem participant...

He acabat ara de llegir els posts fins la pàgina sis. Vaig amb retard però no trobo moments de lectura amb calma.

RUNandWINE quina forma més espectacular de gestionar la marató fent la segona part més ràpida. La confiança i la visualització positiva et porta a fer el que vols. Ets molt gran i tú mereixes.

Antirco enhorabona per aquesta marató millor de les teves previsons i sense caminar. Gran!!

Mona maratoniana i llebre superfiable. Has fet una gran tasca i amb repercussió mediàtica. Ets una gran persona i corredora. Tú mereixes!!

Dennis Teuling sóc molt fan teu per les teves bogeries. La teva valentia és d'admirar. Boccaccio va dir: "Vale más actuar exponiéndose a arreptentirse de ello, que arrepentirse de no haber hecho nada". Tu ho apliques al cent per cent.

XaviCht ets l'àngel de la guarda de la Sandra i la Marta. Podene star contentes amb el teu ajut. A mi, en breu a Madrid, em tocarà un rol similar amb el meu cosí i el seu fill. Tota una experiència. Bon anàlisi de la marató. Particularment vaig córrer amb una ampolla de 0,5 l a la mà doncs això dels gots...i intentava reomplir l'ampolla. No em va faltar aigua en cap moment, però clar anava en les primeres onades...

Continuarà

Dennis Teuling va escriure: Bé una petita crònica (espero)

Previa:

No anava a fer la marató enguany.
Tot i ser ja la 4a vegada que la faig amb un dorsal d'ultima hora, aquest any realment no volia fer-la, doncs tocava fer muntanya, que tinc un munt de Ultres fins a les 100 Milles del Ehunmilak a Juliol, i una marató plana no és la millor manera.

Vaig estar lesionat a gener i després a febrer amb un nou trencament fibril·lar del bessó dret.
No quedava més remei que cancel·lar la marató de Castelló.
La fisio em va dir que lo millor era fent tirades, fent caminar-trotar i de fet em sentia molt bé fent-les.
Al no "gaudir" del cansansi del cardio, aprofitava per allargar les tirades, a ritmes lent però molt llargues, per així al menys notar el cansament.

Bé, em llevo el dissabte i tinc clar que no tinc ganes de fer cap marató (tampoc tenía dorsal).
Havia llençat a la brossa totes les entrades del blog de Blogmaldito sobre la marató
(quina feinada, Déu n'hi do!! ).
Però són les 14h del dissabte i m'adona que em fa mandra anar a veure la marató, a més volia entrenar el diumenge...

Em perdo 3 cops per arribar novament al carrer Casp per prendre una cerveza i un entrepà amb l'amic Jorfer i així acaba un dia fantàstic improvisat!

Dennis.

No esperava menys de tu, Dennis. Com aquell qui res ... va i et menges 42.195 metres baixant de 3h 20 min.

Enhorabona i ja et vaig veure molt recuperat al sopar correcat.

Una abraçada

I per fi m'he posat al dia.

Xavi Nad la pèrdua dels pares sempre és un punt de debilitat/fortalesa que ens ajuda a donar un plus. Gran gestió de la teva marató i molta sort per a la preparació de la ultrapirineu.

RUNandWINE al teu cas és u exemple claríssim de control total de la ment sobre el cos i assolir amb tranquil·litat i control la fita assolida. També estic d'acord que tens marge de millora i ho faràs, a poc a poc. Enhorabona!!

Dennis m'encanten les teves bogeries, menys quan passes el Llobregat amb aigües altes. Fiabilitat absoluta d'un ultrafondista en la marató.

Tiny la foto correcat amb tantes sortides esglaonades i la separació de la sortida i l'arribada és una tasca realment difícil. Vas fer una gran marató amb el poc entrenament que portaves. Una més. Felicitats!!

Sergi42195, Tiny, Dennis.. gràcies per les vostres paraules.

Continuem