2025 Abbott World Marathon Majors Wanda Age Group World Championships – TCS NYC

Moltes gràcies nois, Dennis, Fandes per les vostres paraules. Ara ja recullo tot el que em dieu i ho fico a la maleta, que això no ocupa espai, tot i ser un equipatge fanstàstic:heart: …

Avuí és un d’aquells dissabtes en que ens toca treballar…a la feina…Són poquets a l’any, 3-4, però algún dia toca. Pot pasar de tot en dies com aquest, però afortunadamant avuí, som molts i la cosa està relativament tranquil·la. Ens queda tot just una semana, no m’ho acabo de creure…ens queda diumenge per tancar aquesta quincena i penúltima setmana, però aproftant el dia en que em trobo he decidit avançar-me amb la crónica setmanal, perque així, la setmana vinent podré centrar-me en altres coses, les meves sensacions, les meves reflexions finals…


Comencem doncs amb dilluns dia 20, on tornàvem a fer 1 hora, a un ritme potser un pelet més fluixet de l’esperat, però sense tenir males sensacions, a 4:36/ km. Dimarts dia 21, arribaven les acunyades per mi, sèries countdown, que consisteixen en: 4000 – 3000 – 2000 – 1000. L’anècdota a destacar, és que aquest any he descobert que sempre les he fet malament…i no pels ritmes, sino per la recuperació . Resulta que la recuperació està marcada a 1:30 i des de sempre, que jo recordi, les he fet amb 1 minut només de recuperació. La cosa va quedar així : 14:34 (3:39/ km) – 10:57 (3:39/ km) – 7:10 (3:35/ km), 3:27. Aquell dia al Garmin Connect vaig escriure que el meu cap volia més, i que no està malament pensar això, però que no em de desmerèixer que va ser una bona feina, amb progressió i bona costància. Dimecres dia 22, de nou a rodar, ara a 1h15 a 4:28/ km, complint. Dijous dia 23 ens pertocava fer, potser l´últim entrenament de qualitat important, un controlat de 10 km. Me’l volia agafar amb ganes i més deprés de veure el treball de les sèries però es van ajuntar una sèrie de factors que al final em vam fer concloure que 3:55/ km de mitjana tampoc havia estat pas malament. Va ser un dia marcat pel vent, que ja començava a crèixer a aquelles hores, on també hi va haver moments amb el trànsit, amb peatons, gossos…Res definitiu però si que van incordiar una mica en el desevolupament de l’entrenament, així que em vaig preocupar de mantener un bon ritme i evitar problemas, és a dir, ens vam protegir una mica. Aquest pensament d’autoprotecció el vaig tenir inclús més pressent al dia següent, ahir. Tenia ganes, per que em quedaba la sensació de que podía haver fet més al controlat, però també tenia clar que devia anar amb control, doncs era bastant probable que em trobés amb els efectes de la ventada, com així va ser. Branques, arbres caiguts…Anava a bon ritme, però controlant en tot moment el terra. Al final 1h15 en 4:27/ km, i un dia en el que em vaig quedar tranquil quan vaig acabar i arribar a casa. A l’espera de diumenge, o sigui, demà, a prop dels 80 km aquesta semana i molt aprop ja dels 1.500 km sumats al llarg de la preparació.

Queda una setmaneta, com dèia, el compte enrera ja ha començat…

1500 kms es diu aviat. Vinga que ja ho tens. Quan fas la darrera visita al fisio?
Vinga que gaudiràs. Avui he vist un post a instagram on compara el perfil i els temps de Chicago i NYC i el desnivell i la penalització és considerable, pel perfil, la climatologia...suposo que són variables que et faran ser un pèl més prudent que davanat d'una marató amb perfil més favorable.

Bon viatge i a gaudir, maratonià!!

Jorfer, gràcies de nou. Demà crònica final, pre-NYC, no us la perdeu . Volia passar-me això si per contestar-te abans, però vaig una mica de bòlid amb els últims serrells. Tema fisio, he anat avuí. En aquests viatges busco anar la última setmana, just abans de viatjar. Dijous al matí partim, però demà dimecres estic una mica liat també amb el treball, així que no quedava altre que avuí. Li he donat feina, i m'he emportant algunes puncions seques, que sempre impacten quan te les fan però que funcionals que són després. Ja vaig acaomiadant-me de tot, de sabatilles, de circuits, d'entrenaments...Diumenge passat va ser divertit sota la pluja 1h15, i amb el vent de companyia, a la Crta de les Aigües. Amb tot a 4:06/ km i més de 18 km. Ahir 70' a 4:29/ km amb mesura i controlant i amb la sabatilla descordada els últims 2 km . Avuí últimes sèries; 5 x1000, R: 1:00 a 3:35/ km....
Demà, últim rodatge d'1h, en els mateixos termes que aquell primer entrenament dela preparació al llunyà ja, 14 juliol...

Setmana 16, i fins aquí hem arribat senyors. Demà a les 8:00h, sortirà l’avió destí al somni de tornar de nou a la Fisnish de Central Park:trophy: . Han estat finalment més de 1.500 km, gairebé 100 entrenaments en la preparació, un munt de jornades de treball de força…Volia emprar una part de les meves últimes hores en fer aquest últim post abans de marxar. Ahir ja li vaig fer una avançadeta al Jorfer, però com vaig dir volia passar-me avuí per acabar, de moment, amb aquest últim post...

Ho deia a l’últim post de crònica setmanal. No m’ho acabo de creure que estem aquí ja, a les portes d’anar a NYC a disputar de nou la marató de les maratons. Ha estat un llarg i dur camí que ha posat a prova el meu cap, el meu físic…que m’ha posat a prova en tot. El dia 19 d’octubre de 2024, decidia parar, posar peu a terra i intentar deixar enrere el dolor aquil·li. Qui més qui no, ja coneix la història, així que no em tornaré a repetir. Però si que vull explicar alguna coseta mes. En aquells moments pensava que podria recuperar-me 100%, deixar enrere els dolors i molèsties i després amb el temps recuperar el meu millor nivell. A dia d’avuí m’he anat veient obligat a reconsiderar els meus pensaments i assumir que la situació és diferent a la que m’hagués agradat, a la que hagués desitjat. En termes de dolor i molèsties, hem arribat a una mena d’acord amb el meu cos. El comptador a cero, no pot estar, però la convivència ha estat, i espero que sigui, possible. Potser ha influït també l’enorme càrrega de treball de força, que portem fent setmana a setmana. Però en aquest sentit puc dir que al llarg dels entrenaments, que al llarg del dia, hi han moments millors i pitjors, però que almenys sembla ser tot controlable i suportable, per molt que ara s’afegeixin altres molèsties aquí o allà pròpies d’aquests últims dies de preparació. En relació al meu nivell, doncs no he arribat a assolir els números d’altres preparacions i hi han hagut moments d’irregularitat i fluctuacions. Sovint, i això crec que ja ho he comentat, hi ha moments que no sé ben bé, fins a on arriba el meu nivell, fins a on em frenen els problemes físics, fins a on és el meu cap el que frena o si és el GPS i la seva senyal…o, com passa de tant en tant, convergeixen totes les causes. Això si, estic content, i he de ser positiu, doncs veníem d’estar 2 mesos parat, de començar de nou a córrer des de 0, amb la sensació que no recordàvem ni com és feia, a anar progressant poc a poc fins a arribar a tota una preparació maratoniana de 6 dies/setmana i 16 setmanes completada completament. Molts dies, molts km, i moments puntuals que em recordaven a temps passats, i una progressió en quant a ritme i sensacions, que em fan veure que hem treballat bé.


L’any 2014, ja hi vam ser aquí, i encara fa mal l’espineta del mal dia que vaig tenir. Vinc amb ganes de fer el que no vaig poder fer llavors. La meva dona, els meus fills seran de nou al meu costat i això és la motivació més gran que puc tenir:heart: , per que tot i que sovint estàs acostumat a entrenar sol, a patir els rigors de la meteorologia, de la negra nit, a barruntar en el teu cap, sol, els dubtes, les pors, les inseguretats…saps que aquell dia estaran per tu, i entre milers de persones i corredors seràs capaç de reconèixer les seves veus animant-te . Recordaré l’apassionant estiu, corrent per la geografia peninsular, on van haver moments en que vaig haver de deixar de pensar en el crono i dedicar-me amb fe cega a entrenar al lloc on tocava. Recordaré també els amics, la família i tothom que no hi podrà ser al meu costat però que de totes maneres hi seran al meu cap i al meu cor. I en definitiva, recordaré el llarguíssim camí que hem hagut de seguir per arribar aquí. Però també haig de dir, que si, el camí, el viatge…sempre diem això, però a tots ens agrada arribar al destí final, i el meu a hores d’ara passa per Central Park i dono fe de que posaré tot de mi per competir i arribar-hi.


Gràcies a tots els que m’heu recolzat com sempre al fòrum, per que sou una gran ajuda per mi:kissheart: . Que llegiu els meus llarguíssims post de descàrrega, d’alliberació emocional, i a sobre feu comentaris, no té preu. Em dona l’alegria de no sentir-me sol. Gràcies de tot cor. Si diumenge tarda, esteu avorrits, ja sabeu que allà a NYC estarem com sempre, intentant donar el màxim de les meves possibilitats. El bib number ja el teniu i podeu seguir-ho per l’APP, però si voleu emissió en directe, us passo aquest link…
www.nyrr.org/tcsnycmarathon/race-day/watch-the-race


En unes hores partirà l’avió rumb a a un nou ball, a un desafiament, potser el més gran de tots, per que en aquesta preparació, potser ha estat quan he estat més conscient de tot, de les coses bones i les dolentes, així que penseu una cosa, que passi el que passi, ho hauré lluitat a la meva manera…

Admirable i inspiradora la teva preparació.
L'has lluitat i ara et toca només gaudir-la i disfrutar de la cirereta del pastís.
Et seguiré des de la distància i et donarem força virtual.

Vamoos Kiloooo!!

A gaudir família!

Que et surti una bona marató, acabis orgullós de com has corregut i així poder treure't l'espineta de 2014.
I molta sort per a que tot surti el millor possible

Un gran gran plaer i privilegi llegir els teus llargs escrits. Increïble poder haver fet els 96 entrenaments sense gairebé fallar cap ni un, malgrat les molèsties de l'aquil•les i demés.

Ho he dit mil vegades, però no conec cap amateur que entrena tant i tant disciplinat, com una autèntic pro.

Gaudeix de I amb la familia, que no té preu.

I molta molta sort demà!!

2h 10 al km 32, le quedan 10 con previsión de 2h 50, teniendo en cuenta lo que queda (5th Ave + Central Park) diría que se le puede ir cerca de 3h. esta bien? o no? no lo se...

kilo ha passat per la mitja en 1h23'17, ara per la milla 21, km35 en breu, projecció de casi 2h51'
l'amic, la mitja en 1h55'44, està gairebé al km25, projecció a meta de 3h52

2h 55 01 finish con la mitja en 1h 23.

Si no me equivoco mejor marca que en 2014. Enhorabuena!! Bien luchado el la parte final!!

Enhorabona als 2!
l'amic 3h56'49

Molt enhorabona kilo!!!

I Rafa amic!!

Ja fareu les cròniques corresponents amb la impressió del dia

Bravo

Arcadi 4h 43 (2h 16 la mitja)

I també l'ha fet en Pirata Agus després d'una odissea per a arribar i més de 33 hores sense dormir.
Enhorabona a tots quatre i a totes les persones valentes que vau lluitar contra l'altimetria i climatologia de NYC.

aurelian va escriure: Arcadi 4h 43 (2h 16 la mitja)

Enhorabona, no en falla una a NY

Jorfer va escriure: I també l'ha fet en Pirata Agus després d'una odissea per a arribar i més de 33 hores sense dormir.
Enhorabona a tots quatre i a totes les persones valentes que vau lluitar contra l'altimetria i climatologia de NYC.

Ostres, pobre Pirata Agus.
Segur que va posar tot el positivisme però ha d'haver estat duret fer un viatge tant llarg per còrrer una marató i passar aquesta odissea.

Hem trigat uns dies però ja som aquí disposat a escriure una nova crònica;) . Fa 5 dies que vam arribar de NYC i encara no havia pogut posar-me amb la feina d’escriure, però ha arribat el moment. Tornar a fer una crònica sobre NY, m’ha fet tornar a llegir la que vaig escriure fa 11 anys, la primera vegada que vaig córrer, quin patiment. I és que ineludiblement, sempre he tingut pressent aquella marató al meu cap, per que va ser molt complicada i dolorosa, en termes de resultats per a mi, i ja aquell dia, sabia que algun dia tornaria per a fer una marató que em deixés més satisfet, i em permetés traure’m l’espineta d’aquella, que vaig acabar en 3h05:49. L’experiència d’aquella edició, i l’acumulada al llarg dels anys i d’uns quants maratons, m’ha permès viure amb major maduresa aquesta edició, i és el que crec m’ha permès, assolir el principal objectiu, i tot i que no ha estat fàcil, jo crec que ja puc dir que estic en pau amb mi mateix i amb NYC...tot i que mai es pot dir que no hi tornem en el futur...però això és una altra història, que ara mateix no contemplo...


Definitivament NY és la marató, la més gran, no hi ha dubte. 130 dels 195 païssos reconeguts al mon al 2025, van tenir representació. El seu glamour, la seva grandesa, la seva història, l’ha convertit en un mite al que tot maratonià hi vol anar en algun o altre moment. S’ha d’estar allà i s’ha de viure algun cop a la vida. Crec que l’organització ha millorat alguns aspectes i ha sabut adaptar-se a les exigències per a seguir creixent i portar-la a ser la marató amb el rècord Guiness de més Finishers, amb 59.226 en l’edició d’enguany. No entrarem en discussions sobre si és molt permissiva amb els corredors en arribar a meta (6h30 diu l’organització), això que ho jutgin altres. Jo em quedo amb les històries personals de sacrifici i esforç per arribar a meta de molts, com un japonès de 91 anys que la va acabar en 7h25, o l’últim arribat a meta en 15h21:23, un noi veneçolà de 26 anys amb una història increïble darrera. Està clar que hi ha hagut un augment de participants, de finishers amb el pas dels anys, gairebé a 1000 per any des de l’edició de 2014 que jo vaig córrer, però crec també que hi ha un augment de qualitat, que també s’ha de reflexar. En aquell 2014 i amb aquell temps vaig fregar el lloc 1.000 (1.055 per ser exactes), essent el 967 en homes. Aquest any amb 2h55:01, he finalitzat al 1.630 de la general final i al 1.520 en homes.


Una de les coses que han canviat i que crec que dona més llibertat en l’equació (tot i que obliga a una logística més acurada) és que no hi ha transport de bossa de la sortida a meta. El que portis a Fort Wadsworth, o ho carregues tú a meta o es queda allà. Al principi em va semblar que podria ser engorrós, però després vaig veure que només m’havia de centrar en agafar el BUS, i allà mantenir-me escalfat i amb roba fins a que hagués de sortir del corral per anar a la sortida. Sense estrés, ni preocupació per canviar-me i estar preparat per córrer amb tanta antelació com aquell 2014, en que tan fred a més, vaig passar.


Mica en mica és anem endinsant a la crònica, però aquestes cosetes cal explicar-les. Podria explicar coses de la fira, de la cerimònia d’obertura, de la nations parade...però em centraré a la marató pròpiament per una fer una crònica que sigui el menys maratoniana de llegir:joy: ... Anem-hi doncs. El dia 2 de novembre, s’aixeca d’hora, a les 4:00 a.m peus a terra. El canvi horari ens ha permés decansar/ dormir 1h més. Em vesteixo en part amb el que correré i en part amb el que abandonaré a Staten Island, i porto la bossa permesa de portar amb les coses que necessito, esmorzar, sabatilles, roba...Prèviament el dia 31, ja he deixat una bossa preparada a meta amb tot de roba per canviar-me en acabar la marató. A les 5:00 sortim de l’hotel a la 25th St amb la 7th Av. El BUS ens espera a la 42th, a la National Public Library. Hi ha moltíssima gent, però l’organització és excel·lent i el ritme també, i no trigo en haver pujat a l’autobús i iniciar el viatge, moment que aprofito per anar esmorzant mentre anem veient sortir el sol ...Sobre les 6:30, arribo a la zona de sortida a Staten Island en mode homless, disposat a no passar fred. Passo els controls policials i a buscar la meva zona, Orange Village, i carpes del Campionat del mon per grups d'edat. Pel camí torno a rememorar els records de camp de refugiat, amb la gent arreglant-se com pot per no passar fred, tot i que veig que la gent s’organitza bé. Per fi trobo la carpa i la zona, però està pleníssima de gent, no hi ha lloc material per asseure’s, però no em fa cap tipus de vergonya i em fico estirat sota una taula on es serveix cafè i donnuts i em passo mitja horeta relaxat allà sota:stucktongue . Hi ha un mantell i només s’em veuen els peus. Surto relaxat i estirant-me i la gent em pregunta si he dormit bé...je je je:joy: . Seguim, següent pas, acabar de canviar-se, posar-se dorsal, però abrigar-se igualment per anar al corral de sortida. Tohom està més preocupat per estar ensardinat dintre de la carpa que per altre cosa, així que surto fora, i a la filera de lavabos, veig un que no utilitza la gent, perquè pensen que el tancament està espatllat. No veig problema. Em fico allà, i amb calma em vaig vestint i cobrint-me. Quan ja he acabat i surto, algú em posa mala cara. Noi no és culpa meva que tothom vulgui anar al lavabo al mateix moment...penso:whistle: . Entro amb calma al corral A, sobre les 8:30, passo pel lavabo del corral i em trec les últimes peces de roba, em quedo amb la manta del vol i em poso les sabatilles per córrer. Tot ho deixo per la beneficència a uns contenidors que tenen preparats. A les 8:45, es tanca el corral, fa bon solet i de seguida ens porten cap a la sortida. Poc a poc, una mica al trot, com un escamot militar, ens porten a la línia de sortida, per a mi, al costat esquerra del pont de Verrazzano. Allà escoltem com s’anuncia la sortida dels professionals al costat dret, sona Frank Sinatra, i tret de sortida, no veiem res fins a passats uns segons en que els veiem aparèixer pel costat dret del pont. En menys de cinc minuts ens toca a nosaltres...penso en la família, m’esperen a Manhattan...


Puntuals, 9:10 a.m, tret de sortida, i com diria el meu estimat cachirulo, sortida neta, sense problemes, pont amunt, poc vent, sol i bona temperatura. Aproximadament 1 milla pujant i una altra baixant i ja estem a Brooklyn, que ens rep, per la meva satisfacció al ritme de Gonna fly Now...se m’escapa un somriure... Fins a la milla 8 no s’uniran les tres sortides (blau, taronja i rosa), així que anem fent, però resulta curiós tenir una cursa en paral·lel al costat. Les sensacions són bones i anem endinsant-nos carrer a carrer, pujant per Brooklyn. Pas pels primer 5 km en 19:00 a 3:48/ km, bon temps. La idea es anar-nos mantenint per sota de 4 el km i de moment complint molt bé i el cos respon bastant bé. L’ambient és simplement espectacular:party: , i així serà fins al final, per que el públic es meravellós no para d’animar i donar-te energia a dojo per arribar a meta. Anem restant carrers mentre pugem per al 4th avenue a Brooklyn. En un tres i no res, ja arriba el km 10, en un parcial de 19:30 (3:54/ km). Seguim i passem la milla 8, ja hem fusionat les sortides de diferents colors i de moment tot en ordre, sensacions, molèsties sota control... Entrem a la Lafayette Avenue, que té un perfil lleugerament ascendent.


Per Brooklyn es corre força bé, tot i que ja es nota la fusió de les sortides i es apreciable que som força gent allà. El garmin em mostra que hem perdut una miqueta de ritme. Em sento bé, però no vaig tant bé com abans. Em centro en seguir i pensar que queda menys per veure la família...km 15, parcial de 19:54 (3:58/ km. Al poc, ja ens situem al barri de Williamsburg, al distrit de Brooklyn. Allà durant la cursa, vaig observar quelcom peculiar que em va cridar l’atenció, com li vaig comentar a la meva dona. Però sembla que s’ha convertit en una mena d’espectacle i de tradició, no pels que correm, sino pels que ho veuen. A mi particularment no m’agrada gens . En aquell barri s’assenta la comunitat jueva ortodoxa “Hasidic”. Doncs aquesta gent, permeteu-me l’expressió, se la bufa la marató . No és ja que no animin res (pel que es coneix la milla 11, com la milla silenciosa), sino no paren de creuar el carrer, amb les seves vestimentes i rinxols, amb cotxets de nen, homes, dones, nens, grups, de manera individual... Es clar que van amb cura de no xocar-se amb ningú, però hi ha risc important de que passi, i a més no és un fet aïllat, és que sembla que entren en ebullició i han de passar d’un costa a l’altre del carrer, es perillós i incòmode, però els hi dona complertament igual. En fi, passat aquest moment incòmode arribem al km 20 en 20:20 (4:04/ km) i penso que tocarà patir, tot i que no em sento “massa malament”. En aquestes em passa un corredor que reconeix la samarreta de corredors.cat i em pregunta que tal (Antoni Badia Muniente), que veig que ha corregut alguna edició de les 24h. Li dic que vaig fent, però relativament bé. Ja començo a enfocar-me en el pas pel Pulaski Bridge, que suposa el pas per al mitja, en 1h23:17 (3:56/ km), curiosament 15” pitjor que al 2014. No em preocupa, sé que estic millor que en aquella edició a nivell de sensacions i tiro endavant entrant al districte de Queens, que té un pas bastant breu, ja que al km 25 ja estem pujant al Queeensboro Bridge, que ens duu a Manhattan. Se’ns ha anat una mica el temps, però em passat per dos pont. Parcial 20:58 (4:11/ km). S’està fent duret, però em sento bé, no em sento defallir com fa 111 anys i de seguida que el pont comença a baixar m’animo i m’il·lusiona poder veure la família en breu...


Fa 11 anys aquest pont em va sepultar, però ara no estava disposat. Per sobre del que marcava el garmin, jo em trobava amb forces. S’ha parlat molt de l’entrada a Manhattan en aquest punt, però és que ineludiblement ho hem de fer novament, per que el moment és espectacular . Vens de rebre ànims constants fa més de 20 km i al pont s’escolta només els gemecs d’esforç o els eixordadors passos de tanta gent corrent a l’hora, fins a que comences a enfilar la part final de la baixada i escoltes la gent cridant i animant...Esperes el teu moment i en sortir del pont a 59th St, l’ambient és espectacular. Crido la meva dona, però de seguida la veig, amb els meus fills al final del carrer. Pujadote d’energia i motivació, els hi faig un gest de força amb els braços i enfilo 1st Avenue en busca del Bronx:muscle: . Em sento amb ganes, amb energia, amb força, demano ànims...crec que com en d’altres ocasions, ara puc començar a canviar les tornes, que pot arribar el meu moment...És un carrer infinit aquest....i tot i que passem el km 30 a 123th St, encara queda per arribar al Bronx. El pas pel parcial és correspon amb aquesta pujada anímica, el passem en 20:26 (4:05/ km), recuperant ritme. Ens prenem el segon gel de Maurten (el primer al km 15) i una càpsula de sals (com al km 15 també)...però poc després començo a veure que l’energia es dilueix, que l’efecte emocional ha estat transitori i que poc a poc anem perdent pistonada. No ens rendirem en cap moment, ni en cap moment penso en parar, caminar, o que no arribo...se que serà una lluita per la supervivència i anem km a km i sumant amb el que tinc, però queda encara la part final...


Per fi, passada la milla 19, arribem a Willis Av Bridge i entrem al Bronx. Noto que els quàdriceps van durets, però podem seguir a un ritme el més decent possible. És un pas curtet per aquest districte, així que penso en possitiu, que quan surti d’allà enfilo la 5th Avenue, i això i poc més i s’acaba (que bé em menteixo... ). I així passa, i ja estem a la 5th Avenue a Manhattan. Recordo molt bé aquella part i que no serà fàcil, però l’afronto amb el convenciment de que arribaré si o si...Rodegem el Marcus Garvey Park i arribem al km 35 en 21:57 (4:23/km), estem patint i força...milla 22, només 4.2 milles, vinga vaaaa...Poc a poc ens endinsem en la part més complicada de la marató que acaba de triturar-te, a pujar de moment, fins arribar a Central Park, i això va des de 120th St fins al 90th St, 30 carrers ni més ni menys, fins a passar pel costat del Guggenheim i entrar a Central Park per la East Drive.

Faig el que puc però a aquelles alçades allò és una guerra individual, on cadascú fa el que pot, uns van millor altres pitjor. Jo intento donar el que em queda, però es poc...Hem passat la milla 24, només queden 2.2, vinga, com una sèrie d’entrenament penso...El trajecte per Central Park és molt toboganero, amb fortes baixades, però també alguna pujada, i amb les cames que van com van, això fa pupeta, però ens sentim licitats per seguir avançant entre el caos físic general (la calor al final, també deu haver passat factura), avancem, ens avancen, gent que és para, altres caminen, d’altres sorprenentment frescos com una rosa...només observo, que ja tinc prou amb lo meu...Passem el km 40, parcial de 22:52 (4:34/km). El ritme pateix una sagnia constant cada km...no veig el moment de sortir a la 59th St altre cop, però de moment m’haig de conformar amb veure els gratacels allà al costadet...fins que fi, sortim... La gent anima força i busco i per fi trobo la família altre cop, que em dona l’empemta final per arribar:hearteyes: . Cartell de 800 mts, cartell de 400 mts, milla 26, girem a Columbus Circle i entrem de nou a Central Park... i a pujar de nou...200 mts, vinga vaaaaa i meta...per fi en 2h55:01 . Últim parcial a 4:39/ km. Ritme final 4:09/ km. Segona mitja en 1h31:44 (4:20/ km), amb +08:37 en aquesta segona mitja. Però hem lluitat de valent i m’he fet justícia a mi mateix respecte a 2014, on s’em van anar +19:47 en aquesta segona part...i tot i que sóc exigent amb mi mateix i no quedo en el fons del tot satisfet, valoro i molt el resultat i em sento en pau amb mi mateix respecte a 2014, com ve dèia abans.


La meteo ens va acompanyar, i la sortida de Central Park, va ser més plàcida del que recordava. Aquest any el ponxo era per tothom i era una meravella, amb forro interior per donar escalfor i amb velcro al coll. Era com una capa que et posaven i tancaven els voluntaris:heart: . Medalla, fotos, bossa i anem fent...content en el fons. A la sortida del parc, fotos pels del campionat del mon...i una noia que m’agafa les coses per fer les fotos, i en fer-les...doncs...que m’ha perdut la bossa, i xino-xano, torno a endarrere i em donen una altra i volta de nou a sortir al carrer. Agafo la bossa que havia preparat per canviar-me i busco la zona de retrobament familiar per a per fi retrobar-los i fer fi sentir-me que ja havíem completat el treball...


I fins aquí nois, que deunidó el que us entretindreu llegint, però volia acabar com calia un viatge llarg i difícil, partint de no córrer fa un any, d’intentar recuperar-me, de saber conviure amb certes molèsties i dolors i de lluita fins al final, per a fer que tot meresqués la pena, i crec que, tot i que en el fons volia un millor resultat, ha merescut la pena i em sento orgullós .


Per acabar, dir-vos que he gaudit dels dies que he passat a NYC, de la prèvia i del post-marató també, perquè he volgut sempre centrar el focus en el costat possitiu. Que especialment m’ha fet il·lusió, com als meus nens, la excursió a Philadelphia, on després de parlar molt d’história, vaig poder dur a terme un dessig que des de fa molts anys barruntava al meu cap, pujar corrent les escales del Museu d’art, emulant al meu estimat Rocky. Gràcies a tots, pel ànims, pel seguiment i pels consells,...i gràcies Sly, per contribuir sempre a mantenir alta la meva motivació i el meu dessig de superar-me. Que millor manera de tancar aquesta crònica...

Gran gran crònica kilo!!

Se m'ha fet curta i tot!
I sí, pots estar molt orgullós.
(De fet, has arribat abans que el Bekele )

Una curiositat, en quina posició has arribat en el teu Age Group?

Mai m'ha cridat, ni la marató de NY, ni la ciutat en si, però tots els que heu estat ho teniu molt clar: " l'has de fer com a mínim 1 cop a la teva vida".

Enhorabona campió!

Moltes felicitats, gran crònica que també se m’ha fet curta.

A per la següent!

Enhorabuena kilometer, al final lo que importa más es que tú te quedes satisfecho con el resultado.

Me imagino que la próxima será en Ciudad del Cabo.