2025 Abbott World Marathon Majors Wanda Age Group World Championships – TCS NYC

2 - Novembre - 2025

Hola nois, aquesta és la data i aquí estem de nou, a punt de començar un nou desafiament...potser el més gran que he tingut en la meva carrera atlètica. No vull estendre’m molt en els aspectes relatius a la meva salut, però definitivament no arribo tal com m’hagués arribat a aquest punt, i amb molt dubtes físics i mentals sobre el que podrem fer...Aquí us deixo l’enllaç per si voleu conèixer el parte de danys que tant neguit i males sensacions m’està generant...

www.corredors.cat/forum/14-es-k-mot-vall...con-ahinco?start=100

Quan ben bé estava al mig de tota aquesta vòragine Abbott, se’n va enrecordar de mi i del meu temps a Sydney, per enviar-me una proposta per participar de nou en el Campionat Mundial per grups d’edat en aquest cas a NYC. Si la mes gran et ve a buscar...no pots dir que no...és el primer que vaig pensar, pensant també que mica en mica aniria recuperant el meu nivell. Han estat mesos de treball, d’esforç i sacrifici, i val a dir-ho de dolor, per intentar arribar a la preparació en un bon punt. No ha pogut ser. Però si per un costat no hem arribat al nivell que haguéssim volgut assolir, tampoc poden quedar en res, els més de 1700 km que hem acumulat aquest any. Així que en resum el punt de partida està per sota del que teníem en les últimes preparacions, i amb aquest convenciment i aquesta humilitat hem de començar dilluns 14/07/25 la preparació.

A part de problemes físics, les sensacions tampoc és que siguin les millors, i això et genera dubtes que es retroalimenten amb els problemes físics. Però tot i així cada dia intento aixecar-me amb el compte a zero i intentem recuperar l’essència d’un temps no gaire llunyà. No sé com aniran les coses, i potser hem d’estar preparats per a que pugui passar de tot, però intentar-ho, ho anem a intentar...La família hi serà allà, la dona, els fills, els sogres, i això també és un gran estímul, ja que tot i que hem estat ja en unes quantes ocasions a NYC, sempre és especial tornar-hi, i a més aquest any farem una petita extensió a Philadelphia, on per fi satisfaré un desig, que sempre he tingut...emular al meu estimat Rocky Balboa (font eterna de motivació per mi), pujant les escales del museu de Philadelphia al son del Gonna Fly now . Per cert ara estic veient amb els meus fills les pelis de la saga i estem gaudint d’allò més amb les BSO, els entrenaments, els combats..., ens ho estem passant pipa, i a més, estan entenent una mica més el meu esforç...

Com ja us podeu imaginar, els que hem coneixeu, ja ho tinc tot lligat, a falta de mínims serrells, tant en quant al viatge, com el relatiu a la preparació, així que tot està llest per començar una nova batalla, a la que a part dels ingredients ja explicats, sumem-li la calor de l’estiu, que en breu tornarà amb més força, i les vacances, que ens faran estar de ruta per la Península durant unes quantes setmanes, corrent aquí i allà...

Però com diu l’artista del moment:

“Si te quieres divertir
Con encanto y con primor
Solo tienes que vivir (¿a dónde?)
Un verano en Nueva York (¡Nueva York!)”



Com sempre...ens anirem veient...vamooos !!!

Qué bé kilometer!!
Certament un honor que no pots rebutjar.

Me n'alegro de que malgrat tots els mals tornis a agafar la motivació i a continuació segurament també la forma per encarar aquest repte.

Pendent com sempre de una preparació sens dubte meticulosa.

(Ja només cal posar més cura al col·locar el dorsal )

Dennis Teuling, que bé com sempre veure't per aquests fils que de tant en tant vaig escribient per explicar aventures i desventures....

Et diré algunes coses. Ja estem treballant sobre el camp. Sé d'on partia i les molèsties que vaig arrossegant, així que des d'un punt de vista coherent, hem començat un pelet per darrera de les preparacions d'aquests anys. Però de moment anem bé, sembla, i espero, tot i que sense obsessions, anar creixent, en confiança, i en resultats...

Per cert jo crec que la foto que vas veure no fèia justícia. N'he vist altres i no sembla tant torçat el dorsal. Però et diré una cosa, aquell dia, vaig haver d'anar per feina per deixar la bossa i poder pasar pel lavabo i com li vaig dir a la meva dona gairebé l'escalfament va ser el tremolor del fred que tenia en aquells moments previs a la sortida, així que no vaig poder segurament possar-me el dorsal com calia. Per NYC, procuraré que vagi recte...com vull anar jo

Volia fer una mica de crònica, però per ser just amb mí prefereixo fer-ho quan hagi passat la setmana i pugui fer un recull més acurat de sensacions, de resultats, de números...Justament ara estem a la meitat d'una setmana, que ha de terminar amb el meu naiversari, així que comencem fort. El proper 19 de juliol, en farem 48, que es diu aviat. Encara que hi hauran molts que em diran que encara estic lluny d'altres "marques d'edat" que corren per aquí.

I mireu si anem fort, que ahir ja vaig anar de concert...Com m'està passant en les últimes preparacions, però aquest any al segon dia...Ens venia a visitar la diva del Bronx a BCN i no hi podiem faltar. La JLo em va contagionar una part de la seva estupenda energia així com em va recordar que cal seguir tenint els peus on the floor.... Aviat a les seves cases, el següent capítol...

I no sóc massa fan de JLo, però és una notable millora respecte a l'anterior "cantant"

Doncs ja estem aquí, passant revista de la primera setmana, i en termes conclusius em diria que progressem de manera adequada. Com deia fa uns dies. Ha estat molts mesos d’anar buscat el meu lloc, així que sabia, al moment de començar on estàvem i que podíem esperar.

Per començar, dilluns 14, 1h a 4:36/ km, que era el que tocava fer i punt. Dimarts van arribar les primeres sèries. Feia unes quantes setmanes que no havia volgut fer qualitat per no forçar innecessàriament al cos, així que tenia els meus dubtes. Objectiu, el marcat pel pla, sub 4. Però sabíem que hi havia cames i que es podia buscar quelcom més. Així que poc a poc vam anar fent el 8 x 1000; R: 1:30, 3:53 – 3:54 – 3:50 – 3:56 – 3:52 – 3:50 – 3:48 – 3:44 (Mitjana de 3:51/ km). Per tant objectiu aconseguit i a seguir.

Dimecres 16, 1h05 a 4:34/ km. Dijous, primer controlat, 8 km sub 4:15, que va sortir bastant correcte, amb una Mitjana de 4:11/ km. Sempre són exercicis pesadets i complicats, però vaig estar força concentrat en mantenir el ritme volta a volta, amb el que vaig acabar força satisfet, per encarar divendres el meu cinquè dia seguit, amb una nova hora a 4:35/ km.

Punt i a part requereix la següent parada, doncs no cal oblidar que era el meu aniversari . Per exigències del guió suposava fer un sisè dia seguit i un volum que des de l’anterior preparació no feia. Calia traure una mica més de ritme pel que començarà a ser habitual els caps de setmana amb les seves tirades. Aquest per ser el primer, tocava 1h10 i volia si o si, baixar de 4:30/ km i, si, així va ser 4:24/ km, amb el que vaig acabar molt satisfet, havent complert tots els propòsits de la setmana en el dia a dia. Setmana complertada amb 6 dies i gairebé 90 km i amb el cos suportant bé les càrregues, i els punts febles al meu cos, donant la cara...Segona setmana, ja iniciada...Vamoooos !!


Així doncs, bastant satisfet amb el rendiment en aquesta primera setmana i amb ganes de continuar i seguir creixent...anem a pujar el nivell musical, pels meus followers je je je:

“Hay que aceptarlo
Si nos perdimos, fue tal vez para encontrarnos
Y nos caemos pa' aprender a levantarnos, para abrazarnos
Porque vivir es darse cuenta que todo pasa por algo
Y, poco a poco (ah, yeah)
Vamos brindando por los corazones rotos (ah, yeah)
Y sonriendo, no solo para la foto (ah, yeah, ah, yeah)
Todos nosotros mirando el cielo
Desde el suelo, somos la misma piel”

In NYC…Coldplay, TINI & Elyanna



Seguim….

Nou capítol, noves históries. Ja tenim la segona setmana al sac. Si haguéssim de possar-li nota, diria que podria possar-li un progressa adequadament. Hem complertat 90 km i i ja ens apropem als 200 km. Anem al lio.

Novament dilluns dia 21, deprés de descansar el diumenge tocava un nou rodatge d'1h, que va ser doanr-li continuació al ritme de rodatge que estem tenint durant la preparació, 4:37/ km. Dimarts 22, nou episodi de sèries (que no de Netflix, ), tocava un 10 x 500; R: 1:00. El ritme mínim exigit era de 3:44/ km, a 1:52 màxim. S'ha de dir que com altres vegades, potser per les obres dels edificicis, el GPS estava joganer i les sèries parells, sempre se'm fèien més llargues, i creieu-me, no era una impressió. Però a base de posar-li ganes i constància, els resultats es va ingualar. També val a dir que els earbuds, s'em van desconectar coma 6 vegades. Així que amb lluita també amb la tecnologia ens en vam sortir. 1:44 - 1:53 - 1:47 - 1:51 - 1:48 - 1:50 - 1:45 - 1:46 - 1:47 - 1:48 a un ritme mig de 3:36/ km. Objectiu superat. Dimecres 1h05 a 4:36/ km.

Dijous 24, em vaig humanitzar una mica. Era de matinada i plovia i molt i per una vegada, vaig decidir no sortir. Podria haver-ho fet a unes millors hores, però era complicar-me una mica la vida. Vaig sentir que el tren del dia havia passat i que el dia següent reemprendríem el treball, i així va ser. Divendres dia 25 vaig fer el controlat de 10 km que tocava el dia anterior. Amb ganes de reivindicar-me, vaig sortir amb les idees clares i vaig estar molt constant al volta a volta per fer-ho a 4:04/ km, 7 segons més ràpid i 2 km més que la setmana anterior. Ja disssabte, vaig fer la clàssica 1h de divendres, que deixava les coses al seu lloc a 4:34/ km, amb bona sintonia.

I arribàvem ja al tancament de la setmana amb una nova aproximació a la més que propera tirada llarga. Tocava 1h15 i tocava fer-ho amb energia i amb més ritme. Per aquest dia tenia una sorpreseta que m'he gestionat pel meu aniversari. Fa anys que m'ho plantejava i crec que ho hem encertat. Veureu, sempre he estat molt fidel a Nike, abans i molt abans de la seva explossió amb Kipchogue. Des de fa temps que circula material per a trail amb les millores de l'actualitat amb materials i plaques de carboni, etc...Sé que molts puristes, o els amants de la muntanya en general, diuen que veuen aquest material per la muntanya, o que tampoc guanyes tant. Potser en perfils més plans, de pista, menys tècnic...OK, no necessito més. És el que em trobo a la CDLA i en altres zones on puc fer les tirades, així que crec que les Ultrafly, a les que apodat com les Sunday Workers, em vindran bé per aquest treball, a la vegda que em cuiden més tendons i estructures afins i em permetran recuperar millor. Tot suma venint d'on venim i estan on estem. Ara bé, com sempre es diu, les cames les hme de moure. I això vam fer, amb 18 km a 4:20/ km. Així que molt satisfet amb el treball al final de la setmana.

Ja està iniciada la tercera setmana, però això serà altre capítol per explicar més endevant. La história ara es complica amb les vacances. Tenim experiència en gestionar tot amb preparar una marator de tardor, però la situació en la que ens movem ara, lògicament genera dubtes...però espero superarlos. Ens esperen setmanes de ruta per la Península i hem d'estar preparats. Per si un cas, tirant de tòpic...RESISTIREM...

Bones novament. Ja hi tornem a ser per aquí. Ens avancem una mica, però és que les properes dates, tot i les vacances seran complicades i ja veure quina connexió tenim i quin temps podem tenir per fer crònica sobre la setmana.

Començaré dient que després de la “humanització” d’aquell dijous de pluja, m’he trobat amb la necessitat de fer gairebé 124 km seguits, els últims 8 dies. Una bona prova de foc , amb sèries, controlats, tiradetes i rodatges variats. A hores d’ara podria dir, que la prova s’ha superat i hem complertat tos els entrenaments per sota dels temps previstos. El pla continua endavant, i de moment continua a bon i correcte ritme. Fèia molt temps que no empalmava tants dies i quilometratge, i el cos, tot i les queixes s’està portant bastant bé. No es casualitat doncs que els 344 km de juliol, hagin propiciat que el passat mes hagi estat el de més quilometratge en l’últim any. La maquinària, potser no està tan afinada com voldríem, i potser li falten moltes coses coses, però la base per la marató ja s’està veient, resistència, tenacitat, constància km a km, volta a volta, dia a dia...

Acumulem ara, gairebé 255 km de preparació, amb una tercera setmana, gairebé finalitzada a l’espera de la tiradeta de diumenge de 80’ , que ja serà per terres granadines. Durant la setmana s’han fet 3 rodatges base, dilluns 28, dimecres 30 i avui dia 1, en 1h, 1h15 i 1h novament, a ritmes de 4:37/ km, 4:34/ km i 4:36/ km, que era el que tocava. Dimarts dia 29, tocava un d’aquells entrenaments que et recorda, que això va de preparar una marató, un 2 x 4000, R: 2:00. Sé perfectament que en altres moments ha esta un entrenament més espectacular en quant a números, però des de que vam començar la preparació, la idea ha estat clara, complir amb el que demana l’entrenament i anar reafirmant la confiança i les sensacions al cos. Hi ha setmanes per endavant i si ens anem trobant bé, ja anirem creixent físicament, ara ho estic fent mentalment. Es demanava un 15:30, i es van fer en 15:14 i 15:06 (3:49/ km i 3:47/ km). També, ahir dijous per tancar juliol, va tocar un nou controlat de 8 km, que potser va ser una mica més irregular que la setmana passada, però crec que ja portàvem dies a sobre, al final el ritme va ser de 4:08/ km, però com que havia de ser sub 4:15/ km, francament, el dono per bo.

Aquesta setmana, portem 5 dies i uns 75 km. Aquesta tarda marxem cap al sud, de vacances i allà continuarem els entrenaments, off course:v: . Arribo amb millors sensacions físiques i mentals que setmanes enrere, quan s’apropava l’inici de la preparació i això crec que es bo.

When we all give the power
We all give the best
Every minute of an hour
Don't think about the rest
And you all get the power
You all get the best
When everyone gets everything
And every song everybody sings...



To be continued...

Ostres Kilo se m'havia escapat aquest fil.
El seguiré, com sempre.
Molta sort en la prearació i pensaments i actitud positiva sempre.

Jorfer, doncs encantat com sempre de tenir-te per aquí. Tot es positiu per sumar i seguir tirant endevant. A més em va semblar veure en algun lloc que l'Amic també estava en el mateix tren, cap a NYC...

Correcte, el Rafa Amic està prepaeant també Aquesta marató.
A veure com li va que segur que super com a tu. 👍👍💪💪

Un altre que et va seguint. Ja he llegit altres preparacions teves i sempre és espectacular veure la teva constància, meticulositat i dedicació, se’t veu un apassionat d’aquest esport, admirable.
Coincideixo amb en Dennis en quan a l’opinió del gust musical, però no es pot tenir tot

Ànims i molta sort, que no tornin les molèsties i puguis disfrutar el camí

Som-hi Kilo! Els treballs d'agost... Seran els fruits de NYC!

Retornem al fil al lloc on ho vam deixar. Agafeu un bon seient que hi ha molt per explicar:stucktongue ...Han passat uns quants dies, unes quantes setmanes, i per suposat uns quants entrenaments i km que hem sumat durant aquest temps. Era el dia 1 d’agost, quan després de treballar marxava cap a Galera (Granada), el poble dels meus pares, dels meus estius en la infància i la adolescència i on es sempre per mi un plaer tornar, i més ara amb els meus fills:heart: . Allà vaig rematar al 3era setmana amb una tiradeta d’1h20 a 4:17/ km. Força ben portada i amb bones sensacions. La calor allà es pot portar força bé sobretot al matí, essent la humitat més baixa que aquí, amb el que a hores “decents” encara es pot córrer bé. Tancàvem aquella setmana amb gairebé 98 km.


Allà estàvem de festa Major i vas ser difícil dormir suficient per les nits, però el cos responia bé. Vaig complertar també les primers 4 entrenaments de la setmana 4, fins a dijous dia 7 inclós. Van ser dies on vam poder fer també dues sessions de core complert i treball d’aquil·les, per que ara ja no només viatgem amb les sabatilles...també amb les peses...Així que repetiriem en altres localitzacions també... Van ser dies també de sessions extres, suaus però amb força desnivell pels “cerros” amb la dona:hearteyes: . Dilluns 4, 1h a 4:24, dimarts 5, rememorant el passat, al lloc on vaig fer les meves primeres sèries, fa 16-17 anys, vaig fer un 4 x 2000, R: 1:30, on vaig resistir bé, en la situació en que em trobava amb tot. Així van ser en 7:26 - 7:30 – 7:32 - 7:25 a 3:44/ km de mitjana. Finalment dimecres dia 6 vaig fer 1h15 a 4:25 i dijous, abans de marxar un controlat de 8 km a 4:06 / km.


Aquell dijous 7, marxàrem cap a Montellano (Sevilla), terra de la meva sogra a visitar a la família i a continuar el tour. Divendres dia 8, ens vam allargar una miqueta fins a l’1h05, però també amb un bon ritme, a 4:24/ km. Diumenge, després de descansar el dissabte, dia important, la primera tirada seriosa de 2h, en un recorregut exigent amb gairebé 400 m de desnivell possitiu. Vam saber regular bé les forces i acabar en 2h05 a 4:21/ km per un total de 29 km. Molt molt satisfet...Tancàvem aquella setmana amb ni més ni menys que 116 km. Un cop feta maleta, de nou canvi d’escenari.


Dit i fet, seguim pel sud d’Espanya i arribem a altre terra coneguda, Chiclana de la Frontera (Cadis) per afrontar la cinquena setmana de la preparació. Aquí he corregut força des de que he estat venint però mai en preparació d’una marató i estava intrigat en veure la resposta del cos. Un faré una petit spoiler, per primera vegada el garmin em va arribar a marcar, al final de la setmana un 98% d’aclimatació al calor:sunglasses: . Per que si, ja portava calorades, però allà va ser el súmmum. Potser no arriba a fer la calor de Granada o Sevilla, però la humitat és brutal i si bufa llevant, es fa dur de portar, per que es un vent canviant, calent i que feia força incòmode el pas dels km per molt que allò fos molt planer. Així, vam començar la setmana amb 1h a 4:29/ km el dia 11. Dimarts 12, va ser exigent amb un 10 x 1000, R: 1:30 (3:41 – 3:37 – 3:39 – 3:39 – 3:41 – 3:45 – 3:46 – 3:46 – 3:46 - 3:47) Vaig saber patir en la part final i aconseguir una bona mitjana de 3:43/ km. A Chiclana, altrament vaig dormir poquet i al final, vaig acabar pagant tants esforços i la poca recuperació. Dimecres 13, 1h15 a 4:31/ km i dijous 14, les cames ja no em van respondre com a hagués volgut, i al mateix circuit de les sèries vaig fer un controlat de 8 km a 4:10/ km. Ritme inferior al de la setmana anterior:pensive: , però lluitat gambada a gambada, així que vaig assumir-ho com bo. Divendres 15, comiat, però abans 1h de nou, a 4:26/ km, resarcint-me en part del mal resgustet del dia anterior .


I si fins aquí havia estat una aventura, no és menys cert que era en territori conegut. Tocava continuar el recorregut en terreny, que no coneixia i de nou estava expectant per veure com ens adaptàvem:stucktongue . Després d’un breu pas per Portimao (Portugal), vam arribar a Lisboa, on vam passar el dia de dissabte 16. Abans de marxar però calia complir amb una nova tirada, de 85’en aquest cas. Veureu nois, una cosa em va quedar clara de Portugal, ciutats complicades, toboganeres, carrers empedrats, voreres de rajolí. Facilet, la veritat no és córrer per allà. Havia dissenyat un circuit en un parc gran, però no esperava trobar-me que el parc era literalment una paret...i vinga a pujar i baixar...422 m de desnivell possitiu. A la part alta vèia els avions passar baixets...Quina pallissa em vaig donar en aquells 18 km...Setmana 5 tancada amb una mica més de 95 km.


Dutxa, maleta, al cotxe i cap a Oporto on després de passar el dia de diumenge, vaig començar la sisena setmana alterant una mica el pla, i passant a fer les sèries de dimarts al dilluns. Era un 13 x 400; R: 1:00. Donava per fet que podia tenir una mica de fatiga però va ser l’entrenament amb els números més irreals i fora de context que he fet mai . Es cert que els problemes de Lisboa en part també els vaig trobar aquí. Escalfament a un parc, també de puja i baixa i sèries a un altre . Aquest era planet amb una corda d’uns 180 mts. Pensava que el sol seria de terra, però era d’un material que una mica mullat dificultava el pas per corba. Pensava que estaria sol i entre homless i gent que anava a treballar, passant i passant, o amb el gos, no vaig tenir ni una volta tranquil . Però amb tot, el pitjor va ser el GPS, ques va tornar megaboig. Amb els earbuds posats, el garmin et va cantant a cau d’orella el ritme i clar, flipava quan als 100 m ja em deia “ritmo lento 7:10, 6:50, 5:45...” o coses per l’estil. Us diré que la mitjana dels 400 va ser a 4:17/ km, rematant la última sèrie en 1:52 a 4:40...ni arrossegant-me. En fi, si veiéssiu com es veu el traçat del resultat final...sembla la pintura d’un nen petit...Al menys, vaig lluitar i no vaig perdre la cara a un entrenament desquiciant...


Vàrem repetir operació, dutxa, maleta, al cotxe i cap a Vigo, on agafaríem un vaixell que ens portaria al següent destí; les Illes Cies. Diverses coses allà tenir pressent, primer sabia que seria difícil córrer ràpid, segon que hi hauria força desnivell, pista, camins...(calia no fer-se mal) i que la temperatura a primera hora seria ideal. Bàsicament vaig unir tots els camins de l’illa i me la vaig recórrer sencera de far a far, de punta a punta, tant dimarts 19, com dimecres 20. Em vaig allargar una mica més del compte, però l’entorn mereixia la pena l’esforç. 1h22 i 1h18 amb uns recorreguts calcats amb 444 mts de desnivell positiu cada dia. El primer dia ho vaig fer a 5:21/ km, el segon, amb més coneixement de l’illa a 5:06 / km. Imagineu...però vaig gaudir molt...bé i patir una miqueta també.... Passats aquests dies ens vam dirigir de nou a Vigo en vaixell i en agafar el cotxe, cap a un nou destí, Pontareas (Pontevedra), terra del meu sogre, on la meva dona té molta família, en una terra que no trepitjava des de fèia 22 anys...Dijous 21 vaig enfrontar el primer controlat de 12 km de la preparació i sincerament, no vaig estar a l’alçada:triumph: . Potser pagava l’esforç dels dies previs, però va sortir a 4:16/ km. Llufa. Ho vaig lluitar molt però no donava per més. Em quedo amb lluitar volta a volta, km a km, no baixar els braços i complir amb els 12 km. Fins i tot el sóleo esquerra va quedar una mica tocat i a hores d’ara, encara molesta una mica... Al dia següent rodatge d’1h que vam allargar una miqueta fins a 1h10, seguint el sender al costat del riu Tea cap al sud. Va ser l’últim fora de casa, i tot i no ser fàcil, hi vaig posar ganes i empempta, sobretot en la tornada. Va quedar a a bon ritme, a 4:41, essent un bon comiat per a aquesta llarga aventura fora de casa de més de 3 setmanes. Dissabte, en el dia de descans, vam tornar a casa...I així, diumenge dia 24, pujava de nou a la Carretera de Les Aigües a fer la primera tirada allà, en aquest cas 1h30. Potser una mica més tard del que acostumo, amb el que vaig patir de nou la calor i la humitat, trobant-me millor en la part final (després d’un bon inici), i tancant 21 km a 4:16 / km i molt satisfet amb 101,82 km. Setmana 6 finalitzada. Ja estem a casa. Toca reacostumar-se nou a la forta humitat matutina i a seguir treballant fort i amb convenciment, sabent que no serà fàcil i que hi hauran dies dolents...però també bons.

A hores d’ara ja estem a mitjans de la setena setmana, quedant poc més de 9, començant a veure la marató ben propera. Els detalls es van ultimant, que si el transport, que si la bossa, que si la festa post (ara ni han no una, sinó dues...)...en fi, que això s’apropa i és hora de brillar.
…I'm done hidin
'I'm done hidin'
Now I'm shinin' like I'm born to be
Now I'm shinin' like I'm born to be
We dreamin' hard, we came so far, now I believe
We dreamin' hard, we came so far, now I believe
We're goin' up, up, up, it's our moment
We're goin' up, up, up, it's our moment
You know together we're glowing
You know together we're glowing
Gonna be, gonna be Golden
Gonna be, gonna be golden
…

Cortesia dels meus fills...

Kilo espectacular resum de les setmanes de vacances+entrenos. Segur que portes una bona bossa amb tot el material necessari (jo així ho faig quan vaig a passar quinze dies a la Ulloa (Lugo)). Estem salvant el mes de la calor i ja quasi ho rematem.
No cal defallir i, tu, no ho fas.
Endavant, crack,

Kilo on tour!
Quin mèrit poder mantenir la constància amb les vacances, viatges i calor
Gràcies per explicar-ho

kilo

T'atreveixes dir-ho vacances?

Nosaltres ni en un camp d'entrenament d'estiu. Impressionant!!!

Hola nois, gràcies a tots pels ànims i el seguiment com sempre:hearteyes: . He trigat uns dies a escriure per que estem immersos en la setmana 8 amb entrenaments ja, més exigents, i a punt de començar setmanes amb molta càrrega d’entrenaments importants. Avuí divendres ja hem liquidat la setmana a l’espera d ela torada del diumenge que marcarà el punt d’inflexió per que ja haurem rebasat la metitat de la preparació. Però, no vull fer spoilers, ja que això ho explicaré amb deteniment, la propera setmana. Ara toca centrar-se en com va anar la setmana 7...


No obstant primer voldria dedicar unes línies a comentar els vostres posts. Jorfer, com sempre, moltes gràcies. La veritat és que em porto una motxilla pleneta de tot el material que necessito. Aquesta vegada la que més més, amb nou mudes de samarreta i pantaló i una dotzena de mitjons, un parell de sabatilles, tovallola, protector solar, garmin, hrm, earbuds, ulleres de sol, carregadors i el necessari per la suplementació, barretes, gels, isotònic, creatina...A part el “core-set”, amb esterilla, tovalloles, armilla amb pes, peses de turmell, de mà, peses russes, gomes i bandes elàstiques. Vaja, gimnàs incorporat.

Danigoal, gràcies, jo crec que la clau es saber que no hem de treballar i que tant si va malament com si va estupendament, en algun moment del dia em podré tirar a descansari recuperar-me. Això alleugereix molt mentalment...

Dennis, amb marató de tardor, no et queda altre, però en certa manera ho gaudeixo, suposo pel que li dèia al Danigoal. Deprés m’ho miro amb perspectiva i penso, deunidó el que has estat fent aquí i allà. Com que ho porto preparat, al moment vaig fent i no hi penso tant però després, prenc més consciència. L’any passat recorria Austràlia, i aquest la Península...quins viatges atlètics...

Però bé, tornem de nou a entrar en matèria. Com bé dèia la setmana 7, la post-vacacional ja és história. Es van complertar 93,2 km de manera oficial, però va ser una setmana amb molta “miga”, en especial, el cap de setmana. Començàvem dilluns 25. Amb una mica més d’exigència al ritme, tot i que no ho acabem de reflexar en números, 1h a 4:34/ km. Dimarts 26, com sempre, dimarts de sèries, i d’aquelles que fan respecte, 4000 – 4000 – 2000, amb R: 1:30. Objectiu, sub 3:50, i així van sortir 15:12 (3:48/ km) – 15:17 (3:49/ km) – 7:24 (3:42/ km). Content aquest dia si amb els números. Que per altre costat no van sortir al dia següent. No vaig aconseguir connectar bé el ritme a les cames, i l’1h05 se’ns va anar a 4:43/ km. Però això és com el ciclisme, un dia dolent, no pot marcar tendència, així que al dia següent, “borrón y cuenta nueva”, controlat de 10km. Els precedents no eren massa esperançadors, fa 3 setmanes 8k a 4:06/ km, fa 2, 10 km a 4:10/ km, fa 1 setmana 12 km a 4:16/ km...però s’ha de creure i així els 10 km van sortir a 4:05/ km i amb sensació d’haver pogut donar una mica més. Divendres 29, de nou 1h a 4:33/ km però ara de manera més “relaxada”...


I llavors va arribar el cap de setmana. La meva dona començava a treballar el dia 1 i volia acomiadar el cap de setmana i les vacances (d’ella), en condicions. Així que dissabte, després d’una bona sessió de core i de treball específic amb els aquil·les al matí per la tarda vam marxar a la platja de Barcelona. Caminata i paddel surf. Diumenge, nova tirada. Vaig matinar més que la setmana anterior, per sortir a les 7:00. Em vaig sentir millor, amb un ritme més regular. Va caure una mitja sencera, 21.1 km en 1h30 a 4:15/ km. Menys calor, però humitat terrible encara , calat de cap a peus, satisfet amb el tancament de la setmana...però la cosa no havia acabat. La meva dona el dia anterior, venint de la platja em proposà de tornar diumenge...en bici:bike: . Així que arribem a casa, em canvio i agafem la bici, connectar amb el Besós i cap a vall. Gairebé 26 km en poc més 1h30 i a la platja, a fer el vermut, prendre el sol i descansar una micaB) . Després vam tornar però en aquest cas, remuntat el litoral i després la Rambla per agafar els FGC a Plaça Catalunya (6.1 km més), fins Les Planes, i després 1.2 km més i a casa dels meus pares on ens esperaven els nens per dinar. Dia complert, i no em direu que no, un bon tancament de dia, de setmana, i de mes. I ja a pensar en la setmana 8, que ens porta a l’equador de la preparació. Seguim avançant, seguim creixent...


Per rematar, com sempre, fil musical. Us porto un clàssic dels 80, del grup B-movie, que formava part d’un album, amb un títol molt adient...Forever Running...



Deixeu-vos portar pel ritme...la propera setmana més...

kilo, ets l'únic home amb la maleta més gran que la de la teva dona

Molt bona setmana, i si no has mencionat cap molèstia física, sembla que tot rula bé 🙌

Impressionant l'equipatge Kilo!!! Suposo que l'altre maleta (la de civil) no serà tant ample:stucktongue

Deu ni do quins ritmes més bons t'estan sortint. Si tot continua així a NYC et sortirà una gran marató.

I si, sempre, Forever Running

Amics ja ha començat l’escola, tot i que alguns portem tot l’estiu estudiant, així que no ens agafa de sobte...Una cosa os volia dir, no penseu que porto un maleton de running, tot va ficadet en una motxilla ben ordenat i posicionat per a que càpiga i sigui transportable. Jo crec que en això l’experiència maratoniana amb les bosses que et donen és un punt important al meu favor. Si pots ordenar una bossa d’aquelles el que us he parlat es factible je je je...

Anem al lio doncs. Us haig de dir que volia escriure fa uns dies, però la setmana ha anat com ha anat amb festiu i dia laborable per mi avui, així que ho he hagut d’endarrerir, pel que tot i que parlarem de la vuitena setmana, ja tinc encarrilada i molt ben encarrilada la 9ena, però per això haureu d’esperar a la propera setmana. A hores d’ara ja hem superat el 50% de la preparació, i estem a 51 dies només de NYC. Ja es veu a prop, cada cop més a prop i les notícies i els reports per part de la organització són cada cop més freqüents. Us puc avançar, que en aquesta segona experiència a NYC, serem de la partida Orange, és a dir Wave 1, Orange Start, al costat esquerra del pont de Verrazano. Al 2014 vaig sortir al costat Blue. Bonic per la simbologia del color taronja, no ?. Així les sortides des de les 8:00 a.m, hora americana, fins a la meva, 9:10 a.m aniran d’aquesta manera:
8:00 a.m. Men's Professional Wheelchair
8:02 a.m. Women's Professional Wheelchair
8:22 a.m. Blue Handcycles
8:22 a.m. Orange Wheelchairs
8:22 a.m. Orange Handcycles
8:22 a.m. Ambulatory Athletes with Disabilities, Guide Support
8:25 a.m. Mastercard Priceless Start
8:35 a.m. Professional Women
9:05 a.m. Professional Men
9:10 a.m. WAVE 1 START
NYPD / FDNY Running Clubs
Sub-Elite
Blue General
15+ Runners
Abbott World Majors Marathon Age Group World Championships
Orange General
Local Competitive
Pink General

5 minutets abans de sortir un servidor tindrem pel costat Blue a la inspiració feta persona, i aquell maratonià que durant tant de temps ens ha captivat. S’acaba de confirmar que Eliud Kipchogue, participarà a la marató i d’aquesta manera complertarà totes les Majors oficials a nivell l’èlit. No parla de records, ni de guanyar, sinó de gaudir de tot, d’inspirar a la comunitat runner. Em fa il·lusió tornar a compartir marató amb Kipchogue, 10 anys després, que es diu aviat (Berlin 2015) i més si penso que això comença a sonar a comiat . 2 anys sense victòries, retirada a París, 6è a Londres aquest any, 9è a Sydney aquest 31 d’agost...A més mai havia corregut més de 2 maratons en un any, i sempre ben encabits, tipus Londres – Berlín per exemple...No és molt de Kipchogue fer 3, i menys dos separats per 2 mesos només. Tant debò tinguesim la oportunitat de donar-li la mà i agrair-li haver estat aquesta font d’inspiració que per molts ha estat .

Baixant de l’Olimpo i tornant a nivell terrestre novament, la setmana va anar força bé, sumant gairebé 107 km més a la preparació que comença ja a estar apropant-se als 1000 km. Dilluns dia 1, 1h amb energia a 4:30 / km . Dimarts es demanaven a 3:47/ km unes sèries de 2000 (5x 2000, R: 1:30) amb 7:24 – 7:19 – 7:15 – 7:21 – 7:11, amb una última sèrie mantenint el tipus a 3:35/ km. Dimecres 3, seguint amb el bon to, 1h05 a 4:30/ km. Dijous dia 4 tocava un altre controlat, dels llargs, 12 km, els últims 6 km, és a dir la segona meitat per sota de 4, i l’últim a 3:45/ km, deixant la mitjana a 3:59/ km, i a mi força content. No obstant divendres vaig tenir un rodatge tontet i ens va sortir l’1h a 4:37/ km. Això em va recordar que hem de mantenir la concentració i sortir amb les idees clares, perquè sinó et despistes i quan vols reaccionar ja es tard...Després de descansar dissabte, diumenge tocava tirada llarga de les bones. Sempre costa una mica començar, i com si de la marató es tractés, passes per moments per a tot, però tirant de cap i de concentració vas fent. Després de barallar-me amb tot els últims anys a la Crta de les Aigües, de fa un temps dono més prioritat a complir el temps, a sumar km i a les sensacions i a no defallir, però si el ritme no surt com volia, intento no castigar-me mentaslment i seguir tirant endavant. Al final, vam sumar algo més de 31 km a 4:21/ km, de nou amb una humitat força important .

Així doncs setmana tancada. Bones coses, però també d’altres que et recorden on estàs i que haurem de continuar treballant dur i patint, perquè amic Dennis, tot i que no parli de les molèsties i dolors, allà i són. Hem aprés a conviure-hi i gestionar, això si, si hem pogut arribar aquí, crec que, penso que, i confio en que, arribarem a la línia de meta...a més com l’Eliud, ...heroes never die...