2025 Abbott World Marathon Majors Wanda Age Group World Championships – TCS NYC

Quina manera de sumar kms i a quins ritmes. Tens una força de voluntat espectacular.
A continuar així.

Pinta molt bé Kilo.

Bona tarda de dimecres, en especial a tot correcat que es passi pel fórum a llegir aquestes línies, però en general, a tot el mon de l’atletisme pastanaga . Nois això avança i cada cop és més proper. Segueixo en la línia actual, treballant dur i pensant només en sumar de la millor manera possible, per que quan el dia arribi estar preparat. Potser no tindrem la confiança del passat, per tot el que estem passant, però sé si estic a la línia de sortida en les millors condicions possibles, faré tot el que estigui a la meva mà, bé a les meves cames...i al meu cap per fer-ho el millor possible. Come on...


Tot just avuí m’he possat al dia amb una estadística que any a any intento complir, com a mínim, per que a final d’any, fa goig, poder dir, he fet una mitjana de 10 km cada dia de l’any...Doncs si, una mica més de 2.600 km a hores d’ara porten les cames, i tot i així no acabo d’arribar en cap moment a números anteriors...però allà estem lluitant per estar el més a prop possible. Ara estem amb el mundial de Tokyo en ple auge i vèia com la’ltre dia sucumbia amb relativa facilitat el Jakob Ingebrigtsen, amb tot el que ha estat i és , als 1500. No sé si sabreu que els seu problemes, son bastant coneguts per mi, l’Aquil·les . Això possa de manifest, quan fotut és això, quan comença a donar problemes. Ell ha confessat que des de 2019 ja estava tenint problemes. Només té 25, però ja li auguro molts més problemes, i que probablement haurà de passar per quiròfan, perquè amb l’actitut conservadora, no te’n surts i a més perds nivell, com ja heu vist, i com ja sé de primera mà. En fi, conec molts factors, clar, que hi poden influir, però la majoria no van amb els que tenim aquestes vida atlètica tan activa, així que algun factor se’ns deu escapar per que el turment arribi a uns si i a altres no...


Però bé deixem al bo del Jakob i centrem-nos en nosaltres. Setmana 9 tancada amb gairebé 97 km i cavalcant ja camí dels 1.000 km a la preparació. Després de l’exprimidora tirada del diumenge amb mes de 31 km, dilluns 8, vaig tenir un altre rodatge d’aquells en que no aconsegueixo connectar-me des d’un principi i se’m va anar una miqueta. 1h a 4:43/ km, però clar, no podia obviar que dimarts dia 9, arribava l’entrenament número 50 oficial, el 12 x 1000; R: 1:00. Lluitador de mena, i veient anteriors exercicis de sèries, volia estar sub 3:40 de mitjana...i ho vam aconseguir: 3:40 - 3:39 - 3:39 - 3:41 - 3:44 - 3:43 - 3:35 - 3:37 - 3:37 - 3:36 - 3:40 - 3:32 (a 3:38/ km de mitjana) i molt satisfet amb el treball fet . Dimecres dia 10, vam sortir més endollats i l’1h05 va caure a 4:29/ km. Dijous 11 un altre toc important, amb el primer controlat de 10 km sub 4, que va ser molt regular amb tots el km en temps i amb un resultat de 3:56/ km de mitjana. Finalment divendres 12, nova 1h a 4:34/ km, complint objectiu. Dissabte, tocava descans i ho vam aprofitar per una nova sessió de core i diumenge nova tiradeta de 90’. Amb les idees clares, i no deixant-me menjar el cap pels km sospitosos o les desconnexions puntuals dels earbuds i la música (i haver-ho de reconectar sobre la marxa), van sortir gairebé 21.5 km a 4:13/ km, amb un bon tancament de setmana i ben satisfactori, i amb una nova suada de les bones...com ve sent habitual, encara que sortim d’hora, i encara que el calor hagi baixat, per que amb humitats del 90 o del 94% com he arribat a patir, no et queda altre que suar de valent...


Queden poc més de 45 dies. Sembla aprop, que ho està, però seguiré amb la política d’anar dia a dia, entrenament a entrenament i que tot sorti de manera natural...

Kilo una setmana més a la saca i, continues sumant que és l'important.

Una curiositat a les tirades, rodatges i sèries cpm t'hidrates?

Jo porto una temporada que porto sempre aigua amb mi i m'he acostumat i no tinc en cap moment sensació de deshidratació i amb el binomi de calor/humitat que tenim no parem de suar i suar.

Hola nois, ja tornem a ser per aquí de nou. Amb una mica de retard, ja ho sé, però haig de dir que potser estic sent una mica lent en escriure, però corrent, podria dir que estem agafant ritme, i ja m’agrada...Però abans de començar, ja fa dies, que volia contestar-te Jorfer. Curiosament, ara ja que puc, clarament s’ha produït un canvi en les condicions meteorològiques i l’estiu sembla que ens està deixant. Comencen a quedar enrere les calorades, la humitat acompanyant o les suades infinites. Però en relació amb el que t’encuriosia, et diré, que de primeres, entrenaments no superiors a 90’, per a mi, no cal més que hidratar-se abans i després. Ja busco situar-me en un horari que la calor apreti menys, sovint abans de l’alba, i amb això m’arreglo. A partir d’aquí, hauríem de parlar de les tirades de 2h o més, i aquí per similituds amb la marató, si que procuro hidratar-me. Quan ho faig a la tardor-hivern (èpoques fredes), solc utilitzar un gel de 90 gr, el meu preferit, Isostar Actifood Exòtic ( www.isostar.es/gel-actifood-exotic.html?...IpdescOrm-EaQlM4lrt8 ), que va amb un tap, i cada 5 km, l’obro i faig un glopet. Però a l’estiu, vulguis o no, has de fer quelcom més. Repassant, aquesta seria la meva 6ena preparació maratoniana estiuenca (2014, 2015, 2016, i ara 2023, 2024, 2025). Aquells primers anys vaig provar diferents sistemes d’hidratació, però no m’acaba de convèncer cap. El millor, sense dubte, que m’acompanyés algú amb bici i així, fantàsticament, em passaven gel i hidratació cada 5 km. Aquests últims anys vaig provar més coses i jo crec que per fi aquest any he acabat de trobar, dos bones opcions per a mi. Per un costat em vaig comprar les noves malles de Hoko, les Megamo Evo ( www.hokosport.com/products/megamo-evo ), que són unes malles curtes, que han incorporat una butxaca a l’esquena i una més llarga a la cama dreta. Per un altre costat, la meva cunyada em va regalar el cinturó de Hanker Tope ( www.hanker-sports.com/cinturones/252-556...or-gris/40-talla-s_m ) (marca del país també). Un cinturó textil, elàstic i amb diferents butxaques que encaixa bé i em permet portar el gel, les claus, el móvil...i tant aquest, com a les Megamo, una ampolla flexible amb beguda isotònica. Jo porto una de 250 ml que em van regalar a Sydney ( fixxnutrition.com/products/soft-flask-250ml-green ), i que em funciona prou bé, ja que només surt el líquid si apretes amb els llavis la boqueta. Així cada 5 km, glop de gel, glop de beguda i en tinc suficient. El pes és gairebé insignificant, i no em mosta gens per córrer. A l’hora d’hidratar-me, si que t’entretens una mica, però amb la pràctica, també és insignificant, així que amb aquests dos sistemes m’ha anat prou bé aquest estiu i estic força content.

I, un cop satisfeta la teva curiositat Jorfer, tornem-hi al desenvolupament de la preparació. Ja hem passat ostensiblement dels 1.000 km, i és que a més, a dia d’avui ja gairebé tinc enfilada la setmana 11 de la preparació, però com he dit altres vegades no vull fer spoilers (tot i que ganes no em falten), així que parlem de la setmana 10. Una setmana amb clars i obscurs en quant a números, però amb la sensació interior de que física i mentalment estem creixent de cara a la marató. Setmana amb gairebé 98 km.

Començàvem la setmana, no gaire fi. No sé ben bé per que però no va sortir el ritme com tenia previst i el dilluns 15, amb 1h10 se’ns va anar a 4:41/ km. Dimarts, dia de sèries, tocava un 12 x 500; R: 1:00, el germà petit, com li dic jo, de les sèries de la setmana anterior. To i un inici dubitatiu, de seguida ens vam posar en matèria, amb les sèries parelles sempre un pelet millor, per l’orografia del terreny (1:52 – 1:44 – 1:46 – 1:41 – 1:47 – 1:42 – 1:45 – 1:42 -1:47 -1:42 – 1:45 -1:40), amb una mitjana de 3:29 / km. Bona feina. Dimecres 17, va anar millor que dilluns, però un altre cop no vaig saber posar el ritme de creuer necessari i l’1h15 ens va sortir a 4:38/ km, però estava tranquil, per que el missatge número 1 des del primer dia ha estat sumar i sumar. Però dijous dia 18 arribava l’últim controlat de 12 km, i vam fallar...Després d’anar molt bé els últims, aquest semblava no acabar de poder trobar el ritme que volia, que era el sub 4 i tot i lluitar-ho, al final els 12 km van quedar a 4:03/ km. Divendres em vaig aixecar una mica enrabiat, la setmana no estava plasmant en números les sensacions i em preguntava, fins a on arribava el no puc donar més, fins a on el vaig amb certa precaució, fins a on em puc estar acomodant o fins a on estic aguantant dolors i/o molèsties que em frenen. Un còctel que pot ser problemàtic i que hem de saber digerir bé. Així que vaig sortir convençut i decidit, i ben concentrat. No va ser una sorpresa fer l’1h de rodatge a 4:28/ km. Això em va donar un punt tranquil·litat fins diumenge. I així diumenge 21, de nou a la Crta de les Aigües a per una nova mitja. El temps ja canviava, pluja per moments, i els auriculars que em volien trasbalsar:grrr: i semblaven donar els seus últims moments. De fet, passats uns 5 km, la música no em durava res, anava enrere, com si pitgés el botó de rewind, una i altra vegada. Posteriorment a una cançó avançava, tornava endarrere i tornava a començar un i altre cop. Després el volum es baixava sol. Fart, passats 2km de tortura auditiva karmàtica els vaig desconnectar:grrr: . Petites coses que et podien destorbar, però tot i així concentració a tope, ritme força constant i regular, i forces suficients per a fer la millor tiradeta per aquestes contrades, 1h30 a 4:11/ km, quedant al final molt satisfet, tant pel dia, com pel tancament de la setmana que semblava que no acabava d’anar bé del tot.

Però sabeu que us dic, que aquí seguim i aquestes alçades,cada cop estic més convençut...sobreviurem...


Ens veiem...

kilo, saps que amb aquesta cançó dels meus paisans sí que has guanyat molts punts que vas perdre a l'inici

Bona setmana, al menys bona manera d'acabar, i sembla que la següent (aquesta) serà encara molt millor.

Gràcies pels links amb el material. Tot i que nosaltres sens dubte tenim més necessitat d'hidratació

I tant que sobreviurem i tirarem cap endavant mentre el cos, el cor i el cap ho permetin.

Kilo moltes gràcies per tota la informació que ens has donat de la teva logística a l'avituallament durant els entrenaments. Jo també porto un cinturó d'aquests elàstics amb butxaquetes i són molt còmodes. La propera marató serà el meu debut amb ell a veure que tal.

Pinta molt bé i continues sumant i a uns ritmes molt bons.
Força i a continuar posant totxos a la casa maratoniana de NYC.

Oficialment queden menys de 25 dies pel moment de la sortida de la marató . Que dit així, dona una mica de vertigen, per que ha estat, i encara és el viatge maratonià més llarg i dur que he fet i això vulguis o no, resta una mica de punts en la confiança . No puc oblidar com el 19 d’octubre de l’any passat, parava de córrer durant dos mesos, buscant millorar els meus mals, cosa que no ha succeït tal i com hagués imaginat, i ara més bé, estem arribant a un punt d’enteniment i de convivència que és el que m’està permetent avançar en aquesta aventura. Però no ens posem a plorar públicament, i centrem-nos en el que ha passat des de l’últim post per que el treball se’ns acumula i no només en la preparació, a la feina, a casa, la família...


Comencem on ho vam deixar, i parlem de la setmana 11 de la preparació. Aquesta, s’iniciava el 22 de setembre amb un rodatge “tontet” en el que no vaig connectar com devia i ens va sortir 1h10 a 4:41/ km. Potser no podia deixar de costat que al dia següent tenia un d’aquells exercicis al que sempre em miro amb respecte, el 3 x 4000; R: 1:30. Intentem sempre no pensar gaire i centrar-nos en el treball a fer, i ara, més que mai, m’esforço en això, per que es fàcil que t’assaltin dubtes respecte a la forma, al nivell, a l’exigència, al dolor...dubtes, dubtes... Però sense que marxin del tot (ni ho faran), la fe en el treball que estem fent comença a semblar que dona els seu fruits. El temps de pas, estava fixat per 15:10 cada 4 km (3:47/ km), però el resultat va ser en 14:43 – 14:55 – 14:28 (3:41- 3:41 – 3:37), a una mitjana de 3:40/ km. Molt més que aprovat, ja que el ritme del mateix exercici l’any anterior per Sydney va tenir una mitjana de 3:36/km. Això em va insuflar confiança i dimecres 24, ja complíem amb 1h15 a 4:33/ km. Pas intermig per a un nou moment de reivindicació personal, l’últim ritme controlat, de moment. 10 km, que aquest cop si, vam complir a un ritme de 3:56/ km, amb un últim km a 3:48/ km. I vulguis o no, aquests resultats m’anaven donant més confiança , perquè els meus Aquil·les em poden fer més o menys la guitza durant el dia, però el dia de córrer responen i les cames, comencen a recuperar ritmes ja coneguts...Tant es així que divendres fèiem 1h per tancar una nova tanda de 6 dies a 4:22/ km...i molt content.


Aquell mateix divendres dia 26, havia de marxar a Girona per compromisos professionals. Tenia que passar el cap de setmana allà, per una presentació de productes d’un laboratori, però clar diumenge tocava tiradeta...1h30. Com que ja anava preparat, tenia molt clar el que faria, i a més m’encigalava, per que a 1,5 km de l’hotel connectaria amb les vies verdes de Girona, en un apart del carrilet que no coneixia. Així diumenge enfilat en un tres i no res a la vora del Ter, vam arribar a Bescanó, a Vilanna...i mitja volta i a tornar. Una primera part en la que em vaig centrar en el circuit i una segons, de tornada, gaudint de ritmes entorn 4 i per sota...per acabar al final a 1h35 a 4:12/ km i gairebé 23 km. Setmana tancada amb uns 103 km i un gran regust de boca...però això devia continuar.


Aquella setmana, i potser últimament, tinc la sensació d’anar de menys a més en la setmana en quant a sensacions i resultats, cosa que, de cara a la marató, no em desagrada. I en aquestes vet aquí ens plantem la setmana 12, que com a 13 a la que estem, és molt de rodar, un dia de serietes i tirada per acabar d’adobar-ho.
Començàvem dilluns dia 29 amb 1h15, amb millora tarannà que altres dilluns però amb la sensació de que podíem haver fet quelcom més, finalment a 4:32/ km. El que pensava ho vaig plasmar al dia següent per tancar un prolífic més de setembre amb 436,51 km. Així, vam fer 1h10 a 4:27/ km. I tornaríem a repetir dimecres 1 d’octubre , amb una nova 1h15 a 4:26/ km. Dijous 2, tot just a un més exacte de la marató, 5 x 1000; R: 1:00, amb la ment i les cames en voler baixar de 3:30, i va sortir així (3:31- 3:31 – 3:26 – 3:25 – 3:20). Aquesta última va ser a 3:19.6, el que es convertia en un sub 3:20, que feia moooolt que no veia:muscle: . Va ser una enorme satisfacció. Hores més tard, el fisio em baixava una mica del núvol. Quina pallissa que em va donar. Però ben bona i efectiva, dons divendres 3, l’últim rodatge sortia en 1h a 4:22/ km, com el divendres anterior. Una mica de descans dissabte ens va conduir directament a la tirada del diumenge 5, amb 2h15.

Hi havia amenaça de pluja que va fer acte de presència a l’escalfament, però després va remetre i ens va respectar força. Com si de la marató es tractés, vaig anar sumant km a km, i km a km, animant-me amb el bon decurs dels km i que mantenia el ritme i que quan semblava que podia afluixar vaig recuperar el ritme i vaig seguir batallant, en una tirada amb bones sensacions i a un ritme molt semblant al que vaig fer en l’última al 2024, abans de marxar a Sydney. Van sortir més de 32.5 km a 4:09/ km. Setmana tancada amb més de 107 km, i de nou amb bones sensacions a nivell global...tot i que a les estones en que el cos es relaxa i et mous, els peus et recorden quin és el teu mal, per si se t’acudeix haver-te oblidat. Aquest cap de setmana tornaré a pujar a la CDLA, però haurem d’estacionar el cotxe en un altre lloc, perquè després de 15 anys, sense cap problema, algun veí va tenir la bonica idea de deixar-me un paperet a mode avís de que la propera vegada trucaran a la grua, cosa que ja he vist fer per que fa poc vaig veure un triangle típic de les grues a la zona:grrr: . No negarem que tindrà raó, però s’ha de ser amargat/da, per que ja em direu que et molesta a tu cotxe aparcat de 7 a 9 del matí un dia de cap de setmana. En fi...

Però bé, deixem-nos de males vibracions i centrem-nos en el que tenim ja cada cop més a prop, i tant debò, poguem arribar amb la convició de que podem ser “unstoppable”

Vaig seguint el fil Kilo, excel.lent preparació, com sempre, ets un referent en treball, constancia i resultats.
Gràcies per compartir tota la info de la preparació.

Salut

Kilo van passant les setmanes i amb bones sensacions.
Bona senyal.
Vinga que no queda res.

Molt bones setmanes novament Kilo!!

Ja queda molt i molt poc!

Som-hi, Kilo!
Espero que demà vagi molt bé la tirada llarga i ja només et quedaran 3 setmanetes

1916 , va ser l’any en que es devien disputar els VI Jocs Olímpics de l’edat moderna, a Berlín, però que van ser suspesos pels esdeveniments de la Primera Guerra Mundial. De fet les cròniques recullen que aquell mateix any va tenir lloc la batalla de Somme, al nord de França, considerada com una de les batalles més cruentes i sanguinàries de la Guerra. La batalla és recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol de 1916, en què els britànics van patir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals. Constitueix la batalla més sagnant a la història de l'exèrcit britànic. Igualment terrible va ser la batalla per a l'exèrcit alemany, descrita per un dels seus oficials com a «la tomba de fang de l'exèrcit en campanya».
Junt, amb aquest any, els Jocs Olímpics, només han estat suspesos posteriorment al 1940 (primer a Tokyo, i posteriorment a Helsinki) i al 1944 a Londres, per motiu novament de la guerra (2ona Guerra Mundial). Finalment més a prop tenim l’època del COVID, que va ajornar els jocs de Tokyo de 2020 a 2021.

Estareu pensant, que t’ha agafat Kilometer amb aquesta revisió històrica, a que ve ara. Bé, amb mi poc, per que jo espero una batalla menys incruenta, però si que, i en referència al que ens aten, 1916, serà el meu dorsal a NYC.

Comencem fort aquest nou post, però m’ha semblat interessant i divertit fer aquesta ressenya històrica. Mai està de més, aprendre una mica. Per cert confirmo sospita, sortida en la Wave 1, a les 9:10 EST (que aquí a casa serà a les 15:10 del diumenge 2 de novembre). Sortida pel costat taronja, a l’esquerra del pont de Verrazzano, o de les seves imatges, si ho veieu per la tele, je je je... Però ara si, centrem-nos en la preparació, que ja va quedant ben poc pel dia D.

Aquestes últimes setmanes i dies ens apropen cada cop més a la mitjana clàssica dels 100 km setmanals. La 13na setmana que us vull compartir avuí la vam tancar amb 97 km. Dilluns 6, en una setmana pensada per a fer un test de mitja, que a mi em vindria molt bé per rematar-la, es van fer 40’ a 4:27 /km. Això si, reconec que bastant incòmode els primer metres amb els Aquil·les Dimarts 7 i dimecres 8, dos rodatges quasi clavats d’1h15 a 4:28 i 4:27/ km. Dijous dia 9, tocava una mica de sèries. Com a la setmana 12, una mica allunyat de les exigències d’altres setmanes, però suficient pe mantenir una mica la xispeta. Un 3 x 2000, amb 1:30 de recuperació. Aquell dia vam sortir en horari de senyoret , si em permeteu l’expressió. A la nit la meva filla es va despertar amb tos, just quan començava a preparar-me per marxar i per deixar que descansés la dona, que treballa a la matí, em vaig quedar amb ella, deixant passar l’ocasió per sortir quan deixés als nens al cole. Tot i els avantatges que podeu imaginar, no m’agrada l’horari per que em suposa haver de lidiar amb massa coses, trànsit, peatons, gossos...pel que prefereixo els meus horaris, on poques coses em destorben. Però tot va anar bastant bé, i els ritmes van quedar en 3:36 – 3.37 – 3:35. Content amb el desenvolupament al final. Divendres 10 de nou 40’ però en aquest cas a 4:24/ km.

Contradient al Danigoal , finalment la tirada no la vaig fer diumenge, sinó dissabte 11, per 7è dia consecutiu. El meu fill tenia partit i ho tenia tot controlat, però li van avançar, així que me la vaig jugar a la llum de la lluna i el reflex de les llums de BCN a la Crta de les Aigües. Vaig iniciar la tirada a les 6:30 i no vaig tenir llum solar fins 1h després i vaig veure el sol per primer cop a l’1h30 de tirada...Sabia que tenir que gestionar bé entre ser exigent amb el ritme i tenir cura i control amb el terra, però ens vam moure força bé, amb la nostra visió nocturna. Això si, cap al km 4, gairebé xoquem amb un altre, que havia decidit fer el mateix que jo i venia en sentit contrari. Amb el pas dels km vam anar a més i al final van quadrar els números amb 2h15 a 4:15/km. No com la de la setmana anterior, però, si que en temps objectiu, el que em va deixar molt satisfet.

El motiu principal de que fes la tirada dissabte 11 es trobava, com en altres preparacions en els últims temps en la música. Aquella tarda, per 3er any seguit, tornàvem al festival Love the 90’s , un revival de música dels 90, on el seu lema es, tornar al lloc on eres feliç, perquè si balles, un cop a l’any, continuaràs sent jove...Des del principi ho tenia clar, com altres anys, primer córrer i després oci, per que així em sentiré bé amb mi mateix i gaudiré de les dues coses a tope, com va ser:muscle: . Al revés sé se seria tot el contrari. Així que, diumenge, si, era un pallo feliç , i a més vam celebrar els 18 anys de la meva neboda . O sigui que tot ben lligat, i amb un resultat més que satisfactori. El pla va sortir bé...

I ja estem endinsats en la setmana 14, una setmana que junt amb la següent, presenta els últims entrenaments de qualitat potents, però això serà una història per explicar properament, per que si nois així, és la meva vida...és ara o mai...

Como siempre, tu preparación tiene muy buena pinta, entiendo que buscaras un ritmo de 3:35-40/km en NY?

No comento tus gustos musicales.

Ja estàs a punt de començar la baixada.
Ja quasi ho teniu i s'apropa doncs ja sabeu el dorsal.
Té molt bona pinta aquesta preparació.

Kilo, quan fas la darrera tirada? El diumenge abans? Quina distància?

aurelian, muchas gracias por tus palabras. Respecto a la música, para gustos colores, que se dice, yo busco lo que me inspira, motiva, o como me hace sentir entre otras cosas. Cuando vi tu post flipé. En Boston 2019, o Sevilla 2020, si me lo platee, el ritmo que comentas, pero ahora para Nueva York, viniendo de donde vengo, y tal y como me siento lo veo un poco suicida. Estoy acabando de perfilar el ritmo estos últimos días, pero te diré que tras el entrenamiento de ayer, pueda plantearme cosas...

Jorfer, gràcies. Jo la última tirada la faré aquest diumenge 19, faré 2h, que m'apropin als 30 km. La setmana prèvia ja faré una cosa més normaleta, 1h15, amb un rodatge una mica més suau que a la tirada.

Setmana 14, a punt de sortir del forn...

Doncs, setmana 14 ja passada . Sempre la considero com l’etapa reina del ciclisme, amb els seus ports de muntanya i tot. Els números cada cop estan més en sintonia amb les meves sensacions, i un no vol il•lusionar-se massa, però si no em deixés emportar per això, jo crec que ja no tindria sentit córrer:party: . Parlant de números. Ja hem abastat més de 1.400 km en aquesta preparació i més de 3.000 en el que portem d’any, amb el que, mirant endarrere, és important enrecordar-me del molt treball acumulat per arribar a aquestes alçades amb aquesta possibilitat d’il•lusionar-se, com deia fa una estona. Setmana per cert, tancada amb gairebé 106 km.

Comencem, amb dilluns dia 13 amb 1h15 a 4:33/ km. Va costar una mica, i es que es possible que els dilluns, ens consti, no mentalment, però si físicament, traure-li un xic més de rendiment a les cames. També podria ser que el dimarts toqués de nou un controlat i inconscientment guardéssim una mica. El fet és que dimarts dia 14, el controlat de 8km va sortir a 3:45/ km, el que em vas reportar enorme satisfacció. El GPS va fer alguna petita bogeria, però al final de l’entrenament crec que entre tots les coses, al final tot acaba complementnt-se i encaixant. Dimcecres 15, amb una mica de subidon i amb determinació i concentració un nou rodatge, en aquest cas d’1h, si que va sortir...a 4:18/ km. Però a aquestes alçades ja tenia el meu cap posicionat a l’entrenament número 82 oficial, o el que és el mateix, de nou el 12 x 1000; R: 100, però ara amb més exigència que fa 5 setmanes . Tenia les idees clares, km a km, sèrie a sèrie i anar sumant i sobretot, no fer-nos mal. La cosa va quedar així: (3:26 – 3:23 – 3:25 – 3:24 – 3:27 – 3:28 – 3:28 -3:30 – 3:32 – 3:34 – 3:29 – 3:22), mitjana de 3:27/ km . Comparativament molt millor a les que dèiem abans, però que també, en número, superaven les que vaig fer abans de marxar a Sidney l’any passat. Molt content, divendres, vaig complir, rasament amb un rodatge, novament d’1h a 4:29 / km.

La setmana anava bé, “ l’etapa anava bé”, però quedava un últim esforç, l’últim port de muntanya, la última tirada, en aquest cas de 2h...Sense l’exigència de l ‘agenda com la setmana passada, i amb el dissabte pel mig, vaig poder arribar amb les cames més descansades diumenge dia 29, i tot que sempre hi han km sospitosos, em quedo amb el ritme, amb la constància i amb la bona feina feta, amb gairebé 29 km a 4:09/ km i amb la satisfacció d’haver complertat ja 14/16 setmanes del pla en la seva totalitat.

La setmana 15 ja està en marxa i és inevitable tenir la vista posada ja en NYC, és inevitable pensar que I’m gona fly now...

Kilo grande. La tirada del diumenge com la fas? En progressió? Constant?

Enhorabona i això promet.

Et seguiré a tu, l'amic i l'Arcadi que crec que són els correcats que feu aquesta nova edició de NYC

Doncs veuràs Jorfer, jo intento mantenir constància en el ritme, i a la part final, m'agrada intentar donar-li més ritme i acabar amb força

Gran gran setmana de nou kilo!

Una inspiració llegir-ho per tots nosaltres.
Vas començar amb mes dubtes que confiança i mira on estàs ara!
Ben merescut sens dubte.

Ja sé que el teu tapering és més fort que les nostres setmanes més fortes, però gaudeix del descans relatiu per poder donar-ho tot d'aquí 12 dies

Després de l'etapa reina, arriben els moments per marcar diferències. Ànims Kilo! Quines ganes que recullis els fruits