Enhorabona, Hansi, Jordi, i les llebres (amb el Hansi i amb les llebres de 4h 30 em vaig creuar algun cop, però jo m'havia oblidat a casa la samarreta correcat i no era fàcilment reconeixible)
L'any passat tenia dorsal gratuït (Zurich), i, m'havia preparat mitjanament bé. Em va trucar la SandraB des d'allà quan jo ha estava a Puente de la Reina, per comunicar-me l'anul·lació, i vaig fer mitja volta i cap a casa...
Aquest any, amb el mateix dorsal gratuït, la idea era tornar-hi. La preparació, sortint d'un "baixón" de forma que em va fer fins i tot anar al metge a fer proves de tot tipus, va anar mig bé fins les darreres setmanes, en que l'inici de les gestions per un canvi de casa em van treure el poc temps lliure que em quedava, i vaig acabar fent el mínim del mínim.
Quan faltaven pocs mesos, el meu fill de 18 anys, en Marc (bySerra14 a corredors.cat) va dir que si li aconseguia dorsal s'hi apuntava.
Ell també ha fet un entrenament justet (acceptable, però justet). Però el seu "justet" dóna per molt més, amb 40 anys i 25 kg menys, que el meu "justet"

I, com vaig comentar, vam aconseguir el dorsal.
Dissabte passat, doncs, segon viatge a Donostia en 15 dies (havia fet la Behobia). Aquest cop ben acompanyat, amb el Marc i l'Abril, la seva parella.
Diumenge va anar prou bé, pels objectius que teníem:
1) que el Marc debutés amb èxit, tant era el temps, estimació molt prudent, 4h
2) completar la meva 16a marató, en un temps mig decent. Idealment proper a les 4h, però el mínim era acompanyar en Marc 30k a ritme de 4h.
Ens trobem, per casualitat, amb el Jordi, de camí a la sortida. El Marc i jo escalfem una mica, solventem urgències fisiològiques de darrera hora, deixo el jersei extra a l'Abril, i anem amb el Jordi al calaix.
Sortida, i al cap de poc veig que el Jordi tira una mica més, li dic que no anirem massa més ràpid de 5'40 i que tiri.
El recorregut és força recargolat, amb repeticions de trams, i això facilita que l'Abril ens pugui animar en diversos llocs.
En Marc i jo vam anar junts fins el 28, i allà, amb 45 segons de marge pel sub4, ja li vaig dir que no aguantava el ritme fins el final, i que ja reduia el ritme. Fins allà, tot bé, jo en tot moment més cansat del que toca pels kms que portava, però pensava que podria arribar a 30 aprox. Ell, perfecte. Tan tranquil. Com dic, als 28 li vaig dir que anés fent, amb molt de cap.
Ens vam creuar prop d'Anoeta, ell anava avançant gent sense parar, se'l veia bé, li vaig cridar "bé?", i em va fer que sí amb el polze.
Jo, ja sense cap pressa, vaig començar a fer algun dels avituallaments caminant, vaig anar a ritme molt lent, algun trosset dels pocs que hi ha amb una miqueta de pujada, també caminant... cap pressa, només calia acabar.
Em vaig creuar amb en Jordi, que per sort vaig veure que havia pogut anar fent sense que l'atrapés, quan ell ja encarava cap a meta. Finalment, recta llarguíssima de meta també per mi, en Marc ja portava penjada la medalla que confirmava l'èxit, quan m'esperava per entrar junts (ell per segon cop, és clar) a meta. Molt content d'haver pogut acompanyar-lo força tros, d'haver pogur fer la marató sense impediments meteorològics o problemes de cap tipus, cansament i falta de forma apart.
Cap a l'allotjament, en bus, i un cop dutxats, tornada a casa.
A repetir, possiblement, tot i que sempre hi ha el risc de pluja i vent, aquí.