Beograd Marathon - Marató de Belgrad, 19/04/2026

Veig que no havíem obert tema, però aquí estem, una quants CoRReCaTs a terrers sèrbies per gaudir d’un dels esdeveniments esportiu de Belgrad.

Aquest matí hi havia la Mitja Marató amb uns 7000 corredors.
Aquesta tarda hi ha els 10k amb uns 4000 corredors, entre ells l’héctorgarde.
I demà al matí la Marató, on amb 2000 corredors més hi serem en Caragol, en Josep80, l’Arcadi42 i jo!

https://bgdmarathon.org/39th-powerade-belgrade-marathon-2026/?lang=en

Belgrad és una ciutat que val molt la pena de ser descoberta.



Falta en Josep80, però aquí tenim part de la delegació.


He descobert que tinc una cadena de botigues!


Posta de sol des de la fortalesa amb vistes al Danubi

Curiós això de les 3 curses en tres moments diferents: dissabte matí, dissabte tarda i diumenge matí

Que gaudiu molt l'experiència i ja ens explicareu

He vist els resultats CoRReCaTS de la Marató i hi ha registres de 3h, 4h i 5h... Varietat. Esperem les vostres cròniques, companys!

I un resultat enorme de la Presi... millor que ho expliqui ella mateixa!!

BEOGRADSKI MARATON (SÈRBIA) – 19/ABRIL/2026 (1)

Sèrbia, estat europeu amb una superfície equivalent a gairebé el triple de la de Catalunya, però amb una població que no arriba a la nostra (6,6 M vs. 8M), està situada en mig dels Balcans. No pertany a la Unió Europea ni tampoc a l'OTAN. Va ser membre del Pacte de Varsòvia durant la "guerra freda".
Durant gairebé un segle, Sèrbia va formar part de diferents confederacions d'eslaus del sud, incloent-hi el Regne dels serbis, croats i eslovens del 1918 al 1941 (reanomenat Regne de Iugoslàvia el 1929), la República Federal Socialista de Iugoslàvia (formada per les actuals Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Bòsnia-Herzegovina, Macedònia del Nord i Eslovènia), i desprès de la guerra dels Balcans, la República Federal de Iugoslàvia del 1992 al 2003 i la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro del 2003 al 2006. Després que Montenegro votés per sortir de la Unió Estatal, el 5 de juny del 2006 l'Assemblea Nacional de Sèrbia va declarar a la república com a succesora de la Unió Estatal de Sèrbia i Montenegro.
El 17 de febrer de 2008, Kosovo va declarar la seva independència de manera unilateral, sense que el govern serbi reconegui el nou estat.
No s'ha de confondre Sèrbia amb la República Sèrbia, que és una de les dues entitats que formen Bòsnia i Hercegovina.
La capital de Sèrbia, Belgrad, és una ciutat de poc més d'un milió d'habitants, i la seva creació es remunta a l'època dels celtes. Estratègicament situada en la confluència del riu Sava amb el Danubi, Belgrad ha vist desfilar infinitat de pobles invasors i conqueridors al llarg dels segles, com ara els romans, els huns, els otomans. Belgrad té l'estatus d'unitat territorial especial a Sèrbia, amb el seu propi govern autònom.
El riu Sava és per Belgrad el que el Tàmesi és per Londres o el Tíber per Roma. Abans de desembocar en el Danubi, el riu és escenari de tota mena d'activitats relacionades amb el lleure: activitats esportives, restaurants, petites platges, creuers... Vam travessar el Sava dues vegades, durant la marató, per diferents ponts, el primer dels quals força llarg, d'uns 1500 metres, d'un pendent constant però no exagerat.
Aquesta trenta-novena edició de la marató de Belgrad (primera edició l'any 1988) inclou tradicionalment tres proves diferents: la mateixa marató, una mitja marató (+marató relleus) i una prova de 10K. En el passat totes tres proves han tingut lloc el mateix dia, però en l'edició d'enguany això ha canviat, i el diumenge s'ha deixat exclusivament per la marató (8h), avançant al dissabte la mitja marató (+relleus) (9h) i el 10K (18h). També hi ha hagut canvis pel que fa al traçat de la marató, no massa importants, però.

BEOGRADSKI MARATON (SÈRBIA) – 19/ABRIL/2026 (II)

Quan, a principis de novembre, vaig triar Belgrad per anar a córrer la marató, de seguida es van animar l'Arcadi(+ Cris i Fiona) i la Mariona (+Hèctor) en acompanyar-me, i al cap de poques setmanes, també l'Abel (+Susanna) s'hi afegia. En total, doncs, una expedició de 9 persones.
Vol directe des de Barcelona, i oferta hotelera variada i econòmica, a la part antiga de la ciutat (Stari Grad), on comença i acaba la marató. Sense canvi d'horari, però separada de Barcelona a més de dues hores de vol cap a l'est, a les 6h ja era clar, i a les 20h ja era fosc, durant els dies que vam ser allà. Vam arribar a Belgrad a l'hora de dinar, amb Abel, Susanna i Hèctor. La Mariona hi era des del dia abans, i l'Arcadi i família arribarien al vespre.
A la tarda la Tere i jo vam anar a la fira del corredor, en un pavelló de la Fira, a més de 3 quilòmetres del centre. Sempre que puc vaig a la fira del corredor dos dies abans de la cursa, per tenir una vigília de marató el més tranquil·la possible, amb els desplaçaments justos. Hi vam anar caminant, i vam tornar en bus, de franc, per cert. (el transport públic és gratis per a tothom, a Belgrad, menys l'autobús de l'aeroport). Fira del Corredor atapeïda de gent, on es veia clarament, per les taules d'entrega dels dorsals, que els participants a la marató érem minoria, en enfront dels de la mitja marató i 10K. Força animació, entrega ràpida de dorsal, bossa de corredor i samarreta (canvi de talla inclòs), i extensa volta pels diferents estands publicitaris d'altres maratons dels Balcans, i dels principals espònsors de la cursa (Nike, Powerade, ...). Pasta Party per tothom qui ho desitgés.
El dissabte, quan la resta del grup tenia previst anar a la Fira del corredor, vam anar al Kalemegdan, un dels referents de la ciutat. El Kalemegdan és el principal parc urbà de la ciutat, de més de 54 hectàrees, i inclou una fortalesa, tombes, subterranis, monuments, esglésies, museus, portes, torres i fonts, així com parcs d'oci, un zoo, instal·lacions esportives, etc. A uns 1500 metres de l'apartament, el camí cap al Kalemegdan travessava la plaça de la República, punt de sortida i arribada de les curses. A les 9h començava la mitja marató, i tot just hi vam arribar uns minuts abans. Això ens va permetre "fer un tast" del que seria allò l'endemà, a les 8 del matí. Molta gent, molta animació, bastant bona organització, i un matí esplèndid.
Tres sortides, separades per 5 minuts cada una, ja que el nombre de participants era superior a 5000, i l'ample dels primers carrers que et trobaves a la sortida no era massa gran. Un cop va sortir tothom, vam anar seguint fins al Kalemegdan, i ja quasi les 10h, van obrir paradetes de souvenirs i van començar a arribar visitants. Érem ja a la part més extrema de la Fortalesa, i des dels miradors, amb el Sava a sota, i el Danubi una mica més enllà, vam veure els corredors i corredores més avançats de la mitja, que passaven pel quilòmetre 17 aprox., molt espaiats. A mesura que van anar passant els minuts van anar apareixent més corredors, ja més en grup, per acabar sent un flux constant de participants.
Vam voltar una mica més la resta del matí, i la càrrega d'hidrats la vaig fer, com sempre, a l'apartament, amb doble ració supergenerosa de macarrons gratinats, amb sofregit de carn picada, ceba i tomàquet, i força emmental pel gratinat. Tot un clàssic en les meves curses, com la cervesa.
Tarda de descans, almenys per a nosaltres, i abans de sopar ens vam acostar a l'hotel on s'allotjava la resta de l'expedició, per establir estratègia de trobades per l'endemà. I dic "almenys per a nosaltres", perquè l'Hèctor va córrer la cursa de 10K, a les 18h, amb més de 3500 participants.
Vaig compartir els teòrics punts quilomètrics de la cursa amb el grup, que jo havia intentat pintar en un plànol de la ciutat, ja que l'Organització no va facilitar en cap moment (ni presencialment, ni a la web), on estava situat cada un dels 42 punts quilomètrics de la cursa. Aviat va quedar clar que els acompanyants/animadores només podrien estar presents en el km 5 (davant de l'hotel de l'expedició) i en el km 37, just travessat el segon pont del Sava, ja entrant a Stari Grad.
Diumenge fantàstic per córrer, sota el meu parer. Sol, fresca durant les primeres hores del matí, i poc vent. I poca humitat, malgrat que està al costat de dos grans rius. Ens vam trobar a les 7:15, i Mariona, Arcadi, Abel i jo mateix, com a participants en la marató, i la Tere, com a animadora i fotògrafa de primera hora, vam posar la proa cap a la plaça de la República, tot el camí en pujada. En 10 minuts ja hi érem, vam tenir tems de fer foto de grup, darrers preparatius, i anada cap a la sortida. Com que no hi havia calaixos, la Mariona va anar la primera a prendre posicions, i una mica més tard l'Abel. L'Arcadi i jo ens vam esperar que tothom es posés davant, i després d'una darrera foto que ens va fer la Tere a tots dos (gràcies, sempre fins el darrer instant!!). Sort, i a patir. Himne serbi, confeti, música al màxim, i a córrer.
Primers quilòmetres molt favorables, amb pendents bàsicament negatius. Al cap de pocs minuts vaig avançar una de les llebres de 4h30', i uns pocs minuts després, a la llebre de 5h, tot plegat un desgavell, ja que, deixant de banda que anaven corrent en ordre incorrecte, totes dues estaven corrent a un ritme bastant superior del que els hi hauria tocat. I vam arribar al quilòmetre 5, punt de trobada amb claca d'animació força generosa (gràcies!!!), i coincidint amb el primer punt d'avituallament. Tenia la Mariona i l'Abel molt per davant, i per darrere a l'Arcadi. En el quilòmetre 6, un parell de quilòmetres abans d'arribar al pont de "na Adi" vaig veure el primer punt quilomètric marcat, i des d'aquell moment els vaig poder veure tots perfectament indicats, fins a meta. El pendent per pujar el pont em va semblar dur, per llarg, i perquè potser no me l'esperava. A l'altre costat del riu Sava, més de 28 quilòmetres per Novi Sad, la part més moderna de la ciutat, i en un terreny bàsicament pla. Avingudes amples, bastant solitàries, poca animació, i punts d'avituallament freqüents i molt generosos amb l'aigua (ampolles grans de 0,5l), però no en isotònics ni en sòlids (no vaig veure que donessin cap gel, i en el km 37 ens van oferir un sòlid energètic de molt volum, i que no vaig prendre, jo ja portava els meus, com les sals).
Plàtans, fruits secs, gominoles. Vaig passar la mitja en 2h7', amb 4 parcials de 5km molt semblants, ritme regular, una mica conservador, i és que aquesta va ser la primera marató en la qual vaig anar controlant pulsacions, per intentar cansar-me "una mica menys". Tota la cursa, especialment la segona part, vaig haver d'anar pendent de rellotge, per evitar entrar en zona superior al 90%, que era l'objectiu marcat.
Com ens passa a tots (o a quasi tots), els darrers quilòmetres van ser els més "pesadets". Per això, quan a la sortida del pont Brankov, km 37, ja entrant a Stari Grad, vaig veure a la Cris i a la Fiona, una en cada un dels costats de la marxa, cridant i animant, em van marxar tots els mals; ja només quedava mitja hora per acabar (moltes gràcies!!!).
Havent sortit del pont, i faltant només 4 quilòmetres per arribar, em va avançar una de les llebres de 4h30', una noia que anava sola, aquella que jo havia deixat enrere en els primers quilòmetres. Vaig mirar el meu crono. Com era possible, si jo portava un temps que projectava arribar sobre 4h25'? Vam recórrer tot aquell tram per sota del Kalemegdan, aquell en el que la Tere i jo havíem vist córrer els participants en la mitja marató, el dia abans, i les cames ja van començar a notar el fals pla dels carrers Cara Dusana i Dzordza Vasingtona, un parell d'avingudesamb lleugers pendents positius, que em van portar, després d'un gir a la dreta, al darrer malson de la cursa, el Bulevard Despota Stefana (el nom li escau, francament), un carrer ample i empinat, que després d'una ziga-zaga, tota en pujada, et portava a meta. Acabat de fer el gir de Vasigtona amb Despota Stefana, vaig veure, a uns 300 metres davant meu, en un costat de Despota Stefana, i afegit a un grup d'animació, animant i ballant, a l'altra llebre de 4h30', aquella que jo encara no havia vist (per anar ella tant endavant). Vaig mirar el meu crono. Aquell paio havia arribat quasi a meta amb uns quants minuts d'antelació, i estava fent temps, per no arribar abans.
Quan jo arribava a la seva alçada, es va posar al meu costat, acompanyant-me en els dos darrers revolts, i es va posar a xerrar, explicant-me el seu historial maratonià. En fi, molta cridòria i pujada d'adrenalina, entrant a meta, i amb la llebre de 4:30h al costat. El meu temps de 4:28:43. En definitiva, servei de llebres per oblidar. I és que estem acostumats al servei de llebres de corredors.cat, que són autèntics rellotges.
Vaig caminar un parell de minuts, fins a arribar als avituallaments, medalla, i sortida, i la Tere ja m'esperava, sempre allà (gràcies, això no té preu). Una mica de defalliment, vaig asseure una estona, recuperació amb líquids i sòlids, i cap a l'apartament. La Mariona i l'Abel ja havien marxat, i a l'Arcadi encara li faltava més de mitja hora per arribar (i és que per l'aplicació en el mòbil podies anar fent el seguiment de tots els participants).



El meu temps final de xip: 4:28:43, posició 918/1637 a la general i 10/21 en la categoria M65-69. Idèntic crono (deu segons de diferència) al de Doha, el gener de l'any passat.

Dels 1721 participants inscrits, van acabar 1637, dels quals 1381 homes i 256 dones.
Guanyador masculí (Etiòpia), amb 2:09:11
Guanyadora femenina (Etiòpia), amb 2:30:22

La Mariona, primera (de 29) en la seva categoria. Sense premi.

En el meu cas, 57ena marató al sac, i ja són 42 països diferents en córrer una marató.
El següent dia (dilluns), vam fer el dinar de comiat, dinar de celebració postmarató, just abans d'anar a l'aeroport, per tornar cap a casa. L'Hèctor no hi va poder ser, ja que havia hagut de tornar el mateix diumenge al vespre.
Una experiència més, i per la següent, l'octubre, també en els Balcans...

Enhorabona a tots quatre per la nova fita assolida.
Sou uns cracks!!

Amb aquesta marató dono per acabat el meu repte de les 6 maratons en 6 mesos per celebrar els 66 anys i la jubilació. Si voleu llegir la meva crònica i veure algunes fotos ho podeu fer a la meva pàgina web:
www.arcadi42.com/171-belgrad-19-dabril-de-2026

Poca cosa cal afegir a la crònica de Josep80 i Arcadi42. Ha sigut un plaer compartir amb ells, la Mona i l’Héctor aquesta 46 marató.
Divendres 17: Vol directe de Air Serbian des de Barcelona i s’arriba al nou aeroport Nikola Tesla i amb 400 dinars (en metàlic, no arriba a 4€) et porta al centre de la ciutat. Vàrem descanviar 50€ i el canvi estava a 1€ = 117 dinars. La vida en general és barata, ja que el sou mínim és de 700€, excepte l’alcohol que és car (1 birra = 3/5€). Cap problema per ingressar al país, perquè encara que no estigui a la Unió Europea, es pot entrar tant amb passaport, com amb DNI.
Belgrad està situada a 107m. sobre el nivell del mar i tots els espais visitables estan molt concentrats. Contrast entre el passat otomà/comunista i la modernitat. Durant tota la història, aquesta plaça ha estat envaïda i alliberada 40 vegades, d’aquí el caràcter fort dels seus habitants, que no són gaire amables, si bé quasi tots parlen un bon anglès, cosa que ajuda, ja que tot està escrit en serbi amb les seves dues versions, alfabet ciríl·lic i llatí. Tota la ciutat està plena de carrers i jardins ben cuidats. És curiós que la gent és molt jove, ens va estranyar no veure a penes gent gran.
Arribem a l’hotel BELGRADE CITY HOTEL de 4*, però aquí seria de 3, molt correcte i bon esmorzar bufet. Fem check-in i anem a visitar la ciutat. Estem davant de la PLAÇA SAVAKI, on està l’antiga estació de tren de l’Orient Express que anava de París a Istanbul, i també una monumental estàtua de 23m d’alçada de Stefan Nemanja, el Princep que fa unificar l’estat serbi a la edat mitja. Passem per PLAÇA TERAZIJE amb l’espectacular i luxós Hotel Moskva.
Passem per la PLAÇA DE LA REPÚBLICA, on es fa la sortida i arribada, aquí hi ha l’estàtua eqüestre de Mihailo III que va alliberar la ciutat, el Museu Nacional i el Teatre Nacional i tot seguit, travessem el carrer de vianants KNEZ MIHAILOVA (Princep Miquel III) de 800m que i on es troven moltes botigues de marca, cafeteries i músics de carrer. I arribem a la part més alta, a la FORTALESA DE KALEMEGDAN, des d’on es pot veure la confluència entre els rius Sava i Danubi. Allí hi ha una immensa columna coronada per l’estàtua de Victor (símbol de la ciutat), un noi despullat que porta una espasa a una mà i un falcó a l’altra, simbolitza la victòria de l’imperi Austro-Hungar sobre l’Otomà a les guerres entre 1912-1918. Aquí podem gaudir d’una espectacular posta de sol. Baixem pel carrer Skadarlija que és el barri bohemi, ple de restaurants, flors i artistes. De tornada a l’hotel veiem dos edificis destruïts per l’OTAN que va bombardejar Belgrad durant 77 dies en 1999 durant la guerra de Kosovo i que s’han conservat així en record. Anem a un italià a sopar pizza i a descansar.
Dissabte 18: Davant de l’hotel tenim el km. 5 i podem veure passar als corredors de la mitja que era aquest matí. Visitem la església ortodoxa de SANT MARC i el PALAU NACIONAL. Anem a la fira en bus públic (gratuït) i ens trobem amb la resta del grup. És un gran edifici firal que està als afores. Una mica de caos al recollir-se junts els dorsals del 10K i la marató. Bossa del corredor amb samarreta Nike, galetes, isotònics, etc. Tornem al centre en un tramvia estret i antic dels molts que travessen la ciutat.
Com que vàrem menjar un plat de pasta a la fira i no tenim gaire gana, piquem alguna cosa pel centre i tornem a Kalemegdan, ara per visitar el MUSEU MILITAR, on a l’exterior es poden veure vehicles, canons i tancs de la Primera i Segona Guerres Mundials i la dels Balkans més recent. A l’interior, tot un recull de peces dels celtes, romans, otomans i guerres del segle XX, amb fotos, uniformes, armament, etc. Em va sobtar veure un cartell amb català de 1936 del Front Popular de Catalunya demanant 100.000 voluntaris per les Brigades Internacionals, on van acudir alguns serbis. De tornada a l’hotel veiem passar a l’Héctor en la seva cursa de 10K. Sopar de pasta i a descansar. Si bé allí és la mateixa hora que a Catalunya, estan dos fusos horaris per devant i es fa fosc més aviat.
Diumenge 19: Els maratonians (Mona, Arcadi42, Josep80 i un servidor) ens dirigim a la sortida sense calaixos, no arribem a 2000 persones. Himne nacional, countdown i puntualment a les 8 am, tret de sortida amb dia solejat i 11º. Al començament, correm per amples avingudes del centre amb una mica de pujada. No hi ha blueline, bon marcatge dels punts quilomètrics, amb suficients parades d’hidratació i durant tot el recorregut hem de vigilar molt amb els raïls dels tramvies que travessen els carrers. Després d’una gran baixada estem davant de l’hotel on tenim les cheerleaders. Ens allunyem del centre, passem per la fira on vam estar ahir i al km. 8 pugem el pont Ada de tirants, que té una milla sobre el riu Sava i ens porta a la part nova (NOVI SAD) on estarem fins al km. 38.
Aquí comparteixo cursa amb un noi espanyol fins al km. 21. Em comenta que ha vingut des de Romania, on viu amb la seva dona i els seus 9 fills, on treballa de missioner seglar. Xarrem de mil temes maratonians i personals, mentre anem a un ritme còmode de 5’ 10’’/km. Passo la mitja a 1h 48’ (el mateix que vaig fer a la mitja de Segòvia fa tres setmanes). Deixo marxar al company i la calor comença a apretar. De tant en tant trobem algun grup d’animació o DJ. Aquesta és una part feixuga, en la que hi ha llargues rectes i poca ombra en les que en algun tram ens creuem amb corredors de tornada. Toca baixar el ritme i reservar-se pel tram final. Vaig molt sencer i no camino en cap moment.
Travessem altre pont al km. 38 i ja som a la part baixa de la fortalesa voltejant el riu Danubi. Ja queda poc i es nota que ens acostem al centre. El darrer quilòmetre és una avinguda en pujada (tipus Paral·lel). Ja se sent la megafonia i s’albira la plaça de la República. Allí tinc a la Susana que m’entrega l’estelada que ondejo els darrers 300 m. Arribo en 3h 49’ 58’’, molt content, ja que l’objectiu era fer cap a les 4 hores (feia 10 anys que no estava per sota de 3h 50’, a una mitja de 5’ 23’’/Km). Medalla, recuperació, fotos i cap a l’hotel. Vaig quedar el 419 i cinquè de la categoria M65, a menys d’un minut del tercer, si bé no havia pòdium (que li expliquin a la Mona).
Després de la dutxa, vaig amb la Susana a descobrir la gastronomia balkànica. Anem a una KAFANA (com tavernes), on demanem plat d’embotits, CVAPI, que són com uns fingers de carn picada amb espècies, acompanyat de KAJMAK (un cremós formatge de llet de vaca), remullat amb un vi blanc, per postres dolços, cafè turc i un xupito de RAKIJA (licor típic de tota mena de fruites i de 40º). A la tarda anem a visitar el MUSEU NACIONAL.
Dilluns 20: Com el vol no surt fins la tarda, anem a visitar SANT SAVA. El temple ortodox més gran dels Balkans, amb una cúpula de 70 metres d’alçada (aquestes esglèsies no tenen cadires pels fidels) i al sòtan hi ha una cripta impresionant, tot plegat d’icones. Com ens sobra temps visitem també el JARDÍ BOTÀNIC JEVREMOVAC, amb espècies de tot el món. Descartem anar un dels museus més visitats de la ciutat, el Nikola Tesla, que si bé va ser un personantge nascut a l’actual Croàcia, els seus pares eren Serbis i s’ha convertit amb l’icono patri. Fem dinar de medalles amb tot el grup a un restaurant típic i enfilem cap a l’aeroport, on agafarem plegats un vol de Air Blakan i arribarem a Barcelona.
Marató i pais interesant, desnivell positiu de 160 m. Ciutat barata i asequible. A l’octubre tornaré a correr un altra marató pels Balkans a Ljubjiana (Eslovènia).
Salut i milles balkàniques.
Abel

Gràcies per compartir la vostra experiència i informació turísitca.

Bona marató Mona, Arcadi, Josep i Cargol.

Felicitats campions/es!