Retirar-se

Hola

després de llegir que en guissona i Joan3, a Copenhaguen, i ahir a El Prat la G3mma, Polgi i aurelian van plegar sense acabar la cursa que disputaven, reflexiono.

Reflexiono que està sobrevaloradíssim el fet d'acabar una cursa arribant rebentat, lesionat o mentalment exhaust; aquesta èpica mal entesa qualla i dóna una imatge distorsionada del fet de córrer.

Valorem el que entrena seguint una planificació, el que estudia el recorregut, el que idea una estratègia, i sobretot el que sap gestionar una situació delicada en cursa, sigui la causa que sigui, i decideix retirar-se. Analitzar i decidir en aquestes circumstàncies crec que sí s'ha de valorar; això és sempre una victòria. La resta poden ser autèntiques derrotes a mig/llarg termini encara que la cursa s'hagi acabat.

Explicar una retirada amb naturalitat, com ho heu fet, és narrar un petit contratemps que permetrà tenir més empenta de cara al futur. Remarcable.



Fins ara.

Jordi

Totalmente de acuerdo!

Yo eso hace tiempo que lo vengo diciendo. La épica para las películas.

Ho has dit ben clar.

Avui en dia la filosofia de supera els teus límits esta fent molt de mal. Les persones tenim un límits i s'han de reconèixer, i saber no flipar-se.

El dubte que sempre m'entra és, es sap reconèixer la diferència entre anar cansat o estar a punt de col·lapse?
Darrerament faig les curses amb pulsòmetre, es pot apreciar en aquest quan estas a punt de defallir?

Crec que hem de tenir clar, que al mínim mareig, sensació de taquicàrdia, suors fredes o qualsevol cosa que no veiem normal, cal aturar-se, no fer-ho es posar-se molt en perill. Però no se si per exemple les morts sobtades es poden venir a vindre (a part de fer la prova d'esforç per descartar no tenir algunes de les causes que la poden provocar).

Un altre tema son les lesions muscular, osees, de tendons, etc,...  aquestes pot ser que sabem que continuar ens pot empitjorar la lesió i també ho desaconsello, però les conseqüències tot i ser important per un corredor (per exemple no poder córrer durant uns mesos) no són tant importants com el primer cas parlat.

Resumint que sempre m'enrotllo, saber abandonar quan toca és la millor de les victòries al nostre cap i al nostre cor.

Salut i Alegria,
              Pere

Absolutament d'acord!

Molt d'acord !

A més si no estas prou bé per correr quan més triguis a retirar-te a una cursa més tindràs que caminar per tornar a peu   :rofl:  :rofl: 

Jo una vegada a la Mitja de Gavà em vaig retirar als 500m de las sortida  :mdr:

Totalment d'acord.

Val la pena estressar-se x superar cada vegada més enllà les nostres fites i més tractant-se de quelcom que és una afició que precisament ens ha d'allunyar de la monotonia del dia a dia i ens ha de fer gaudir del córrer, com és el cas?

Hem de gaudir de les coses que ens agraden d'una forma més pausada!

Bon día, moltes gràcies pels ánims.

Crec que cada cas és distinct, però retirar-se és molt futut.

Hi ha una lliuta ment/cos cada vegada cuan ens posem al limit, ahir en Delta Prat no vaig plegar per lesion, m'he equivocat de ritme i la primera vegada que la ment em va grita "para ya burro!" ho vaig fer  :grrrrrr:

He sigut egoista per no seguir despres de recuperar-me, acompanyant un companys o fent punts pel equip a les ligues.

Una lliçó que he apres 

Per una vegada I sense que serveixi de precedent, l'he de donat la raó al Sr Squash  :love:

Crec que es té q ser molt conscient I coneixer molt bé el teu cos per decidir parar a una cursa. I mes en un moment en que sembla que "el que la té mes llarga" es el millor de tots.

No tots estem preparats per fer una marató, una mitja, una ultra o un 10mil. Cadascú te les seves limitacions i tot i no tindre-les es pot donar un mal dia i no pasa res.

Com es iu per aqui "una retirada a temps es una Victoria"

Totalment d'acord!
Jo m'he retirat quatre vegades de curses.
Una de les vegades no vaig tenir opció doncs vaig patir una "lesió fulminant" que m'impedia seguir corrent i les altres tres vegades crec que vaig evitar mals majors abandonat a temps.

Totalment d'acord, però com encara no he hagut de abandonar tinc molts dubtes de la meva ment racional en el moment i em crea molts dubtes  :beurk:

El dubte que sempre m'entra és, es sap reconèixer la diferència entre anar cansat o estar a punt de col·lapse?
Darrerament faig les curses amb pulsòmetre, es pot apreciar en aquest quan estas a punt de defallir?

Crec que hem de tenir clar, que al mínim mareig, sensació de taquicàrdia, suors fredes o qualsevol cosa que no veiem normal, cal aturar-se, no fer-ho es posar-se molt en perill. Però no se si per exemple les morts sobtades es poden venir a vindre (a part de fer la prova d'esforç per descartar no tenir algunes de les causes que la poden provocar).

Un altre tema son les lesions muscular, osees, de tendons, etc,...  aquestes pot ser que sabem que continuar ens pot empitjorar la lesió i també ho desaconsello, però les conseqüències tot i ser important per un corredor (per exemple no poder córrer durant uns mesos) no són tant importants com el primer cas parlat.

jcarpa   crec que aquest seria el resum més exacte dels meus pensaments  

No tots estem preparats per fer una marató, una mitja, una ultra o un 10mil. Cadascú te les seves limitacions i tot i no tindre-les es pot donar un mal dia i no pasa res.

Crec que no tots estem preparats per una retirada si no es per una lesió clara o unes sensacions "insuportables" i això em crea neguit  :beurk:
Convençut que després de la retirada tot es relativitzar i serà l'opció més encertada perquè el ser humà necessita saber que els seus actes són coherents i adequats, l'error d'estratègia es assumible però el convertim en acceptable introduint un munt de variables. No se si algú enten que vull dir o es mal interpretarà


Ara mateix córrer competint en curses per mi es trencar el meu crono i veure fins on puc arribar.
Quan una cursa la plantejo malament i pateixo massa, ja sigui a meitat o en els últims kilòmetres "fàcilment" pararia i diria s'acabat avui no toca, però hem forço a acabar perdent el mínim temps per saber com de lluny del meu objectiu plantejat inicial (no necessàriament fer MMP) estic   No se si algú enten que vull dir  

Aquest Diumenge mateix l'últim kilòmetre a Delta Prat es una "animalada" per un "mal plantejament" (no saber marcar un ritme concret) de cursa i forçar-ho tot al "sprint" de meta quedant 1Km.
Ha sortit bé, però convençut que el cor o el cos diuen prou i jo no sóc capaç de veureu venir  :beurk: fet per reiterar les proves d'esforç i saber si hi ha problemes inicials o no que puguin voler dir al cor i al cos prou abans d'hora per voler fer "animalades"  


Salut!
Jordi

Totalmente de acuerdo con squash
Es una decision que se tiene que tomar en ese mismo momento.

Hi ha una lliuta ment/cos cada vegada cuan ens posem al limit, ahir en Delta Prat no vaig plegar per lesion, m'he equivocat de ritme i la primera vegada que la ment em va grita "para ya burro!" ho vaig fer  :grrrrrr:

De los errores se aprende Aurelian y creo que en las proximas cursas controlaras mas el ritmo para que no te pase lo mismo 

Molt d'acord en el que ha dit squash.

Crec que alguns per aquí esteu confonent una baixada progressiva en el rendiment amb coses molt més serioses, en ordre d'importància: una lesió o la fallada de sistemes vitals del nostre cos.

Squash, la resta no ho se, pero segur que la G3mma va plegar per no sentir-te mes   :rofl: :rofl: :rofl:

Ara fora conyes, tota la raó, jo seeeempre dic el mateix, facis el que facis, si no gaudeixes, no te cap sentit

Amén!!!

Nosaltres no som professionals i sobretot el què ens agrada és fer esport cada dia i allargar-ho al màxim de temps possible vitalment.

Si no estem disfrutant tan per unes molèsties, o lesió, o simplement perquè el cap no hi és o no és on voldríem, doncs pleguem i punt. De vegades donem masses excuses i simplement és una cosa ben natural. És clar que "fot" no acabar una marató o cursa que planifiquem, però el dia a dia és més important que el dia D.

Hi torno: amén Squash!!!

Andreu

És clar que "fot" no acabar una marató o cursa que planifiquem, però el dia a dia és més important que el dia D.

:rules: prenc bona nota, crec que aquí pot estar la clau de tot plegat  :^^: Planifiquem pel dia D sense pensar en el D+1 :yes:


Salut!
Jordi

Squash 

Jo, fins ara, mai he tingut que passar pel tràngol de retirar-me en una cursa, però tinc molt clar quin és el meu límit i si el passo, segur que m'aturaré i em retiro.

Si quan correm el grau de patiment que podem assolir ens porta més dolor que satisfacció, crec que és la barrera que ens diu que cal aturar-se. Continuar és jugar amb foc i, evidentment, tenim molts numeros de cremar-nos, ja sigui en forma de lesió o mals més grans.

L'has clavat Jordi 

Yo eso hace tiempo que lo vengo diciendo. La épica para las películas.

Totalment d'acord.

I diré més. Tots els llibres de "supera els teus límits" i derivats, només serveixen per.

A. Fer una gran foguera per Sant Joan
B. Netejar-nos el cul amb ells

Els 47 paios que van acabar a l'hospital a Copenhaguen, la majoria o tots van passar els seus límits.

No hi ha un límit definit. Molts cops, sigui per la calor, humitat, encostipats, mal estar, etc, són molt més baixos que d'altres cops. Hem de ser prou intel.ligents per arribar un pacte amb nosaltres mateixos i dir no passar-se de la ratlla. A la gent que ens estima els importa una merda si fem 39.59 o 40.07. En canvi, si acabem a l'hospital, els hi fotrem un susto de la òstia. Siguem raonables i arribats un punt de patiment... doncs fins aquí !

El meu límit el va fixar una mitja de Sant Cugat, potser la tercera o quarta. Durant últim kilometre veia doble i passada la meta em rodava el cap. Si em torna a passar, al primer símptoma, pararé. Sigui on sigui, estigui on estigui. (Si estic a 30 metres de la meta d'una marató, llençaré el xip cap a la catifa i a prendre pel sac  :intello: )

Això no vol dir que anem a pasejar a les curses, eh ?  :winktongue: :winktongue:

Jo recordo un cop que el Jordi 'crit' de Lleida es va retirar al km 41 d'una marató d'Empúries. El noi no podia més. L'any següent la va fer sobrat.

Si ja tenim un sabor agridolç quan no assolim el repte que volem, plegar d´una cursa encara sap més greu Jo crec que és vital abans d´una carrera sigui quina sigui fer un analisi realista i previ del estat de forma en que ens trobem i sortir en funció de lo que valem aquell dia, si tots plegats fessim aquest anàlisi més d´un disgust ens evitariem.


En qualsevol cas, totalment d´acord amb Squash.