Bona nit gent!
Abans d'entrar en detalls voldria donar-vos les gràcies a tots pel seguiment, pels missatges i per tot plegat. Sobretot a l'OscarBolo75 per la paciència i per anar actualitzant les dades. Ja he vist que, sobretot pels missatges al whatsaap, l'aplicació del mòbil porta a l'engany. Encara que pleguis continua comptant i sembla que falla però no, si cada 5kms no surt en negreta, alguna cosa no va del tot fina. En fi, m'explico una miqueta.
Bé, encara no, abans, fora l'egoisme, vull felicitar aquests valents que en un dia difícil han acabat una marató molt complicada.
Una abraçada ben gran al danistal i, veig també que un Camiseta?, que com jo, la marató ens ha tombat.
I una anècdota amb la Mona, que em fa feliç que hagi guanyat a la lesió i la marató. A Copenhagen 2016 i a Madrid 2018, final de la copa del rei Barça - Sevilla, Barça campió, i servidor retirat de la marató. Mona, et vull lluny de la meva vida maratoniana, ajajajjajajajaajja.
Arribava a Madrid tocat, molt tocat. Malauradament fa dues setmanes vaig llepar amb el nervi ciàtic.
Sabia sobradament que avui tenia més a perdre que a guanyar. Però la meva raça maratoniana m'enganyava i em feia creure que s'havia d'intentar i, qui sap, si ho podria tirar endavant.
Les 10 primeres setmanes de preparació van ser espectaculars. 10kgs menys, entrenaments impressionants, 3a marca en mitja després d'una llarga travessia pel desert del sub1h19 i gaudint cada dia més. Però això, em repeteixo i ho sé, no m'aporta res de res. El meu objectiu era la marató d'avui, no el camí. A mi el camí no m'aporta res si no hi ha un final.
Les 2 setmanes finals han estat un calvari. Un podrà ser, no podrà ser, em ressentiré, no em ressentiré, aguantaré, no aguantaré...
La marató, avui, me la plantejava així. Primer, sub2:50' com si res no hagués passat. Segon, sub2:57:30 per guanyar una aposta al meep. I tercer, el final del repte, acabar-la en menys de 3 hores. En cap moment he valorat l'opció que em retirés.
Portava una polsera feta per la meva dona amb els temps de pas de tots els kms dividit per trams. Que fàcil és córrer sobre el paper, collons.
En cap moment he anat a temps de polsera. No tot baixava tant com em semblava i el que pujava, pujava més del que recordava. La part nova que han afegit a la primera mitja,de les dues edicions que havia fet, tenia unes trampes molt consagrades.
Només portar 2kms ja tenia la molèstia a la cama. I quan encara no havíem arribat al km10 ja em començava a fer mal. Després amb la pujada del km17 i 18 la cama ha passat de fer-me mal a adormir-se, no tenia força. Però no volia plegar, el terreny era favorable i encara portava una mitjana de 4'03 al pas de la mitja.
Cap al 25 en plena baixada, sense poder allargar la passa pel dolor de la cama, sense ritme i corrent malament, he començat a anar coix. Havia de prendre una decisió. M'ha semblat que encara no era hora de rendir-se i que intentaria anar fent algun quilòmetre més. He fet el 26 i el 27 coix i al 28, entrant a la Casa de Campo, amb mitjana de 4'05 i ben coix, era l'hora de retirar-se.
Ha sigut molt dur. Un disgust difícil de digerir però era la crònica d'una mort anunciada.
Avui s'ha acabat el meu somni de completar totes les maratons que he fet, almenys baixar una vegada de 3 hores. Madrid era l'única que em quedava i avui ha sigut l'última oportunitat.
Ara toca pensar en d'altres coses, altres reptes. Recuperar-se d'aquesta i quan sigui l'hora preparar Florència. Però maratons sub3h, repetir maratons i altres coses que em feien una il.lusió passen a un segon terme.
Què hi farem. Mai ha sigut bona idea començar una marató tocat. Mai. I Madrid, menys.
Amunt i crits!
PS: ara em trobo fotut de veritat. De moral, trist. Dret, vaig coix. I assegut, encara estic pitjor. Però, què collons, segur que hi ha gent que està molt pitjor, hehehehe.
Roland, gràcies per ser-hi, amic meu.