MARATÓN VALENCIA TRINIDAD ALFONSO15.11.2015

Grinta :love:

moltes gràcies ho sento per la poca ajuda 

JRDi69

ja estíc pensant en una altre marató

Camiseta ?
un placer de haber corrido unos cuantos kilometros juntos y como tu biern dices esto es la otra cara de la maraton el compañerismo  :yes:

Jb

Míster tu tens molta culpa que jo estigui en la sortida de la marató i també en ser Finisher el problemes fisic son allient a la marató  :he:

Bones companys,
            aquesta nit llegiré les vostres cròniques, que mola reviure històries de maratonians.

Mentres, un dubte, sabeu si es penjaran les classificacions amb la posició en cada temps de pas?

És una bona referència, doncs a vegades creus que vas malament o pitjor que altres, i es pq aquell tram té pujada o pq fa calor o etc...

Salut i Alegria,
                Pere

Tal i com es mostren els caixetins de cerca sembla que la classificació quedarà tal i com la veus ara. A mi també m'agrada mirar el lloc a cada parcial i veure si remuntava posicions o no.

I arriba el dia...

Em planto a València amb 16 setmanes d'entrenament, més una d'adaptació i 1000km a les cames. Ho havia contat malament  Això fa una mitjana d'uns 58km setmanals, no està gens malament per a mi, ja que he aconseguit entrenar 5d quasi totes les setmanes.

Ja vaig dir-ho abans de córrer... Aquest entrenament no se m'ha fet gens pesat i els ritmes els vaig anar seguint molt bé. En DEL@ em va treure les pujades, que ja sap que no les faria  :he: i només un dia de sèries, que sap que em costen molt de fer sola. Anava comentant els entrenaments amb ell, amb en Xevifisio, pel fil, en fi, amb tothom que em volgués escoltar... Sóc una mica pesada  però es que sóc una pardilla i tots en sabeu molt més que jo, m'havia d'aprofitar, no?

Passen les setmanes i em planto a la 13a sense entrebancs però, ai! Un virus gastrointestinal em fa parar en sec i comencen tots els meus dubtes: i si això em perjudica? I si es perd el que he guanyat? Se'm puja a respiratori... I si em baixa a bronquis? I si se'm complica amb asma? I si, i si  Per acabar-ho d'adobar, faig el Pont de Vilomara (confirmat! estic com un llum), encara malalta i m'enfonso amb el resultat. Sort de tots vosaltres que em vau anar animant des d'aquest fil, que ha estat una meravella :love:
Però poc a poc em vaig refent i arribo a les 5 milles de Cerdanyola en forma. Ja sabeu que a mi m'agrada competir una setmana abans de la marató. Viviendo al límite!  :rofl:

I ara sí, anem divendres cap a València. El dissabte, al dinar correcat, ens retrobem amb companys i conec gent que coneixia a nivell virtual només  :love: En ToniVLC i la Carme ens fan de perfectes amfitrions i allarguem la sobretaula fins les 18h. Ai, ai, ai, que l'Oriol vol veure València! Ens fotem la gran patejada (no va ser per tant, però a mi em semblava que estava gastant glucògen en debades) Quasi, quasi veia com anaven marxant les molècules dels meus quàdriceps  :beurk:

Arribem al pis amb la Mona i sopem. Parlem dels punts quilomètrics a on ens trobarem i comencen els nervis. Apa! A dormir  :sleep:
L'endemà faig un esmorzar de campiona: cafè amb llet (sóc intolerant a la lactosa  ) entrepà de pavo, nous, plàtan fresc i sec i alguna cosa més que no recordo. Hem quedat a les 7:30 a la parada de bus amb en Toni, en arribar veiem que també hi és en Guiri i fem les presentacions.

I ara ve l'estona de més nervis... Arriba el bus i no podem pujar de lo ple que va  :surprised: Què fem? Taxi! Passen pocs. Al primer pugen ells i ens quedem la Mona i jo  :arf: Amb la cara de bones nenes que fem, molt serà que no ens pari ningú, no? Doncs vinga! A fer autostop  :rofl:

Pararan o no pararan?

Continuarà...

Fiu, fiu!

:rofl: :rofl: :rofl:
Tenim els cabells una mica més foscos, per la resta, més o menys igual  :beurk:

Tal i com es mostren els caixetins de cerca sembla que la classificació quedarà tal i com la veus ara. A mi també m'agrada mirar el lloc a cada parcial i veure si remuntava posicions o no.

Esmena a la totalitat! En Toni VLC m'acaba de passar aquest enllaç:

www.carreraspopulares.com/fullscan_2015/...?fr_id_carrera=24250

Abaix teniu els parcials.

Tal i com es mostren els caixetins de cerca sembla que la classificació quedarà tal i com la veus ara. A mi també m'agrada mirar el lloc a cada parcial i veure si remuntava posicions o no.

Bones companys,
            aquesta nit llegiré les vostres cròniques, que mola reviure històries de maratonians.

Mentres, un dubte, sabeu si es penjaran les classificacions amb la posició en cada temps de pas?

És una bona referència, doncs a vegades creus que vas malament o pitjor que altres, i es pq aquell tram té pujada o pq fa calor o etc...

Salut i Alegria,
                Pere

http://www.carreraspopulares.com/fullscan_2015/V2_FS_index_carrera.asp?fr_cl_edicion=XRXKPMBMPALPFIGYAJTR

Aquí ho podreu veure!

EDIT: en danili s'ha avançat!

Grinta sort tenim d'en danili que ens il·lustra amb fotografies la teva crònica en capítols que ja veig que no em deixarà dormir fins llegir el capítol final  :rofl: :rofl:


Salut!
Jordi

  Feia  7 maratons que no feia cròniques però com que per mi aquesta de València ha sigut una marató especial he pensat que era un bon moment per reprendre aquesta costum tan maca.
  La marató de València d’enguany comença al quilòmetre 17 de la marató de l’any passat on em vaig retirar per primera vegada d’una marató degut a una contractura al bessó.
  Una vegada recuperat del cop moral que em va suposar la retirada de la marató esperava en candeletes que obrissin les inscripcions de l’edició del 2015. Al febrer, crec recordar, el primer dia d’inscripcions ja hi era apuntat (amb descompte i tot).
  El meu amic Joan3, company de batalla a la marató del 2014, es va oferir a acompanyar-me i fer-me de llebre la segona mitja, com a Barcelona’12 on vaig aconseguir la marca que encara tinc ara. No podia tenir millor notícia.
  Però València quedava molt lluny encara. Havia de fer la marató de París a l’abril i la d’Empúries al maig. Mentre preparava aquestes maratons, compartint entrenaments, vaig engrescar a dos “gracioses” més perquè vinguessin amb mi a València, l’esrafiki i l’ R _ 3.
  Passada la marató de París i mentre desfilàvem per les ruïnes d’Empúries a punt de començar una altra marató, el Joan3 em fa saber la magnífica notícia que serà pare una altra vegada. Quina alegria! “I per quan l’espereu? Per principis de novembre”… (Adéu llebre)*
*l’Aina3 va néixer divendres passat.
  Acabada la marató d’Empúries, sorprès pel magnífic i alhora inesperat resultat, penso que esperar-me fins a mitjans de novembre per fer una altra marató no ho podré resistir. Miro calendaris, busco ponts, busco maratons i m’inscric a Eindhoven pel dia 11 d’octubre.
  Fins aquí una mica d’introducció.


  A finals de juliol, justament la primera setmana de preparació d’aquestes dues maratons de tardor, fent sèries, pateixo un petit trencament a l’adductor. He de parar de córrer durant gairebé un mes . A sobre faig vacances. Tot això em porta a perdre tota la forma que podia tenir aleshores i a més començo a engreixar-me producte dels excessos normals d’una persona que fa vacances.
  A finals d’agost començo a entrenar amb normalitat i és durant el mes de setembre quan em començo a retrobar com a corredor. Arribo a Eindhoven amb 9 setmanes d’entrenament i sense fer-la a tope faig 2:56 clavant les dues mitges.
  Em queden 5 setmanes per apretar per València. A mida que van passar els dies començo a adonar-me que, a diferència de les altres vegades que feia maratons seguides, no he recuperat gens bé. Tinc dies bons i dies dolents i això em desconcerta. No estic tan bé com em pensava. Tinc molts dubtes però tinc clar que em faltaran entrenaments per arribar en la forma òptima a València. Redefineixo objectius. Acabar-la, fer un sub3h i que quan creui la línia d’arribada no em pugui retreure res.

  Arribem a València els tres maratonians “graciosa” més dues “gracioses” més : el koldo, que farà la 2ª mitja acompanyant a l’esrafiki, i el Roland, que farà tirada de 32qms preparant Castelló.
  A València també hi ha un bon amic meu, el danic, que l’any passat tampoc va poder venir, tot i estar inscrit, per culpa d’una lesió. Tots dos hem compartit un munt de quilòmetres i hem començat moltes maratons i, de moment, encara no n’hem acabat cap de plegats. Ell estava entrenant molt bé però l’últim mes té problemes al tibial que fa que arribi justet i sigui prudent de cara a  la marató. Això fa que decideixi sortir amb mi, cosa que a mi em fa molta il.lusió. Tenim ritme de sortida: 4’10 i passar la mitja en 1:27 pelats.

  Ha arribat el dia. Anem cap a la sortida. Estic content. Torno a estar a punt de disputar la marató de València. Estic molt motivat. Ens desitgem sort amb l’R_3 i l’esrafiki, ambdós tenen objectius més ambiciosos, i em quedo amb el danic que compartirem marató fins que la senyora, com sempre, ens separi.
  Minut de silenci colpidor per les víctimes de París i tret de sortida. Comencem a córrer. Hi ha moltíssima gent. Costa molt de córrer i s’ha d’estar alerta. Les llebres sub3h surten massa ràpid i fan un tap important que ens alenteix una mica. Les hem d’avançar com sigui perquè darrera d’ells hi ha perill de caiguda per culpa de la gent. Aprofitem l’amplada d’una rotonda per fer un canvi de ritme una mica bèstia per deixar endarrera les llebres. Podríem dir que comencem a córrer de veritat a partir del quilòmetre 3.
  De moment la cosa rutlla, van caient els quilòmetres al ritme previst, potser una mica massa ràpid però pensem que tot és producte del nerviosisme d’haver sortit massa lents per culpa del tap de gent que hi havia darrera les llebres.
  Cap al quilòmetre 6 i venint des del darrera ens agafa el jcarpa. Fem un parell de quilòmetres els tres i abans d’arribar al 9, l’artista del Camp de Tarragona ens diu que ell tira endavant que se sent bé (endavant Pere!). Mentre corríem, a l’alçada del quilòmetre 8,5, veiem a mà dreta un corredor estirat que sembla  que hagi patit algun colapse. Ens sorprèn perquè portem molt poc de marató i la batalla encara no ha començat.
  Quan passem pel quilòmetre 10 li dic al danic que just en aquell punt va ser on l’any passat vaig patir la punxada al bessó. Seguim endavant. Formem un bon tàndem. Nosaltres marquem el ritme del grup, com ens agrada. Clavem parcials i les sensacions són bones. El tibial i el turmell del danic de moment aguanten. Cap al quilòmetre 11 trobem la dona i els fills del danic que ens animen. Com trobo a faltar els meus quan no hi són animant-me. A València hi he anat sense ells, sense els meus seguidors més incondicionals. Els trobo a faltar. Saber que els aniràs trobant a diferents punts fa que puguis partir la marató en petits objectius. Però no hi són.
  Just abans del quilòmetre 17 enmig d’una gentada de por animant passem pel punt on vaig plegar l’any passat. Se’m posa la pell de gallina. Penso que aquest any no em fotràs pas, mestressa. Continuem o em sembla a mi, a bon ritme. Passat el qm17 tornem a veure la família del danic i uns quants metres més endavant em diu que vagi tirant que ell afluixa perquè es nota una mica forçat. Em queden 24qms en solitari i la cançó es torna a repetir: no podrem fer una marató sencera.
  Del quilòmetre 18 al 23 és quan passo pels meus millors moments de la marató. Tot i que m’he quedat sol el ritme és bo i tinc la sensació de control de la situació. Passo la mitja en 1:27:06. Clavat. Tal com havia planejat.
  A partir del qm24, de cop, les sensacions comencen a canviar. El ritme no acaba de baixar però jo ja noto que la cosa no va tan fluïda com fins ara. Tinc la sensació que se m’està acabant la benzina massa d’hora. Passat el 25 torno a veure la família del danic i els seus ànims són tan benvinguts com agraïts. Segueixo a ritme objectiu però tinc la sensació que vaig molt lent. Em conec, ja ho he viscut això. M’espera un calvari. Objectiu de mínims: he d’acabar i baixar de 3 hores (és un repte que tinc). Però queda molt. Massa.
  Pujo el pont del Túria just on hi ha el quilòmetre 27 i a la meitat d’aquest, a mà dreta, em trobo el koldo inesperadament i es posa a córrer amb mi. Em diu que l’esrafiki s’ha retirat. Està a l’esquerra recolzat a la paret del pont. No pot ser. Quina putada. A més em diu que és per lesió (una vella lesió que semblava que ja tenia oblidada).
  El koldo em salvarà la marató. Li dic la mitjana que porto, encara per sota del temps objectiu però l’adverteixo que no vaig bé. Vull anar passant quilòmetres sense obsessionar-me en el temps perquè sé que encara tinc molt marge per baixar de les 3hores. També sóc conscient que si el mur apareix això no ho salvarà ni “Cristo”. Em pixo. De fet, des dels primers 100m de la marató que em pixo. Però no puc parar. No vull parar. Porto 28 quilòmetres pensant que ja em passarà. I uns collons. A cada avituallament, al beure, la sensació es fa més patent.
  Seguim corrent. Primer el koldo al costat meu però a mesura que passen els quilòmetres jo ja vaig corrent darrera seu. Anima a la gent que ens recolzi i va girant-se perquè hi ha moments que em despenjo una mica i aprofita per quedar-se. M’agafa les aigües. Parla poc, lo just, cosa que agraeixo. Ell sempre és molt ocurrent i diu les paraules justes que m’ajuden a seguir.
  Començo a fer números de veritat. Quilòmetre 32, quatre sumes i quatre restes i veig que puc fer els quilòmetres a 4’30 i baixaré de 3 hores. Ja fa una estona que el ritme ha passat de 4’10 a 4’20. Em noto cansat però la companyia del Luis i saber que puc prendre-m’ho amb una mica de calma m’ajuda a no defallir.
  Al quilòmetre 37 ja veig que ho aconseguiré. Tinc marge com per poder fer els quilòmetres a 5’. A més el perfil és benèvol i entrem  en una zona on hi ha moltíssima gent animant. Només vull arribar al quilòmetre 40. Està justament posat al carrer paral.lel al Túria i, ple de gent i en baixada, ja no el deixarem fins a l’arribada. L’ambient és brutal. Jo sé que ja ho tinc. Al qm41 torno a veure la família del danic. M’animen amb molta força. No puc córrer més ràpid però mantinc un ritme constant que ja fa una estona que s’ha estabilitzat en el 4’25. Baixem la rampa que ens porta a la Ciutat de les Ciències i després d’uns zig-zags encarem, per sobre l’aigua, la pasarel.la que et porta a l’arribada. Esprinto, o almenys m’ho sembla, per salvar el 2:57. Aconseguit, 2:57:53.
  Estic content però sobretot estic agraït. Agafo el koldo i li faig un petó. Sé que sense ell no ho hagués aconseguit. Ja m’he tret l’espina un any menys un dia després. València acabada i en menys de tres hores. Jo sé que he fet una marató horrible. Esperava molt més però les circumstàncies s’han donat així i no es poden canviar.
  Comencem a trobar gent: l’R_3 exultant per la marcassa que ha fet, l’esrafiki contrariat mentre ens espera a la sortida, un jcarpa pletòric que em diu que ha fet 2:51 i el Roland que ha tret amb nota la tirada de 32qms.
 
I així acaba la història d’aquesta 22ª marató, la 16ª sub3h. València me’n devia una i diumenge me la vaig cobrar.

PS: molts ànims a tots els que us vau retirar. Ja veieu que us podeu cobrar el deute. A París, a Empúries, a Eindhoven o a la mateixa València. O a qualsevol marató. Sé que és fotut però és reversible. Endavant!

guissona

moltes felicitats 16 sub 3h aixó és molt crak  :yes:

guissona moltes felicitats i gracies per la crònica  :yes:; e patit fins que en koldo i els teus càlculs mentals ens han salvat  :^^: no tornis a perdre el costum   


Salut!
Jordi

Grande Mario,y grande Koldo. Después de ayudar a los amigos en Behobia y Valencia merece que la maratón sea benévola con el y logre un gran resultado. :yes:

felicitats guissona i moltes gracies per fer la cronica.

El que sí us dic és que em vaig emocionar moltíssim en veure el seguiment que ens havia fet el Delurian. Xiquet, t'ho vas currar!  :love:

Bon dia!!!

Que consti en acta que vaig intentar accelerar per fer sub 3h40m, però veig que no va ser suficient... 

Vídeos d'arribada. En alguns he agafat el vídeo lateral perquè hi ha massa gent a l'arribada i no us trobo. Si me'n deixo digueu-m'ho...

AlbertLC-Genís

Atleta Visible

danalbod-amic

danili

DIEGOLH-AnRol58

finorunner

G3mma

Grinta

Guiri

guissona

jaume86

jcarpa

Jord1

joregar

MIGUELSBD

No Surrender

Polgi

R_3

TOCIBDN

Trivix

I a l'enllaç: www.marathon-photos.com/

seleccioneu: Marathon Valencia Trinidad Alfonso

poseu el BIB i amunt teniu el diploma en pdf: Finish Certificate

M'encanta llegir les vostres cròniques!

a Danili és un plaer llegir-lo perquè a part de ser literatura de sentiments i marató, ho explica com ho viu, no és sols córrer, i, almenys a mi m'ho sembla, d'una marató on potser no en treu el temps que esperava, li agraeix tots els moments que hi viu, omplint la cursa de records, vivint-la, gaudint-la i a més, es nota que li serveix de "excusa" per passar mesos entrenant la majoria dels dies, cosa que també ho vius molt Dani. Enhorabona per viure el córrer així!!!

a Guissona, molt bona la teva crònica, i com saps salvar una cursa, tens un coco batallador a tope i molt se t'ha de torcer una marató per no acabar lluitant-la. Un altra sub 3h i amb marge. Ja en tens una bona saca. A seguir així i a Gaudir a Castellò! Estarem atents.

a  Miguel_Sbd, ets un altre incombustible de les maratons, vas saber gestionar els bessons, i ja tens un altra al sarró. Aquest cop no ens vam veure ni abans ni després, però ja ho farem en algun altra.

a Grinta, un plaer la vida que li has donat al fil, ara falta el remate, la crònica de la marató. La esperem.

a R_3, has demostrat, en contra dels que som de la vella escola, que fer triatló i fer molt bones marques en marató no sosl es compatible, si no que és un fet!!! Segueix així company, que ets un fiera i es difícil trobar els teus límits.

a [Esrafiqui] i als que us vau retirar. Si ho vau fer es perquè tocava, i això us obre la porta a quina serà la següent que fareu. Jordi, ja coincidirem en algun altra, ets un Crack i ho saps! I quina bona companyia portaves a la marató, en Koldo possiblement una de les millors llebres que conec, l'he vist a Tarragona buscant 1h21' en mitja, aquest cop fent de llebre a tu i després Guissona, i altres cops que ho he llegit per aquí. Seria el que es diu en una entrevista Amic dels seus Amics (i això és molt en la societat actual).

Jaume86, ens vam conèixer a la sortida, vas fer molt bona marató, i ets jove, tens un gran futur maratonià per endavant. Gaudeix, si vols amb marquitis però gaudeix sempre de córrer.

ToniVLC, Finorunner, Carles 22, i la resta que no us conec, a alguns us va sortir la marca, a altres no però la vau acabar, i alguns us vau retirar. Tot forma part de córrer una marató, i el millor és que n'hi haurà moltes més. Recupereu el cos i amb alguns segur que coincidirem en algun altra. I altres seguirem corrent, sols que no coincidirem, el calendari es molt ampli i això ens ho permet.

Salut i Alegria,
             Pere
PD: Si m'he deixat algun dels que us conec, Roland, etc, perdoneu-me, sou molts i jo soc un cap de pardals  :yes:
pd2: Moltes gràcies per l'enllaç amb posicions de pas, molt bona la web
pd3: Danili, gràcies pels enllaços a videos i fotos

Ostres! Que veig que els has pujat al youtube! Ets un Crack Daniel, quina feinada!

Salut i Gaudeix sempre com ho fas ara corrent,
                                                           Pere