MARATÓN VALENCIA TRINIDAD ALFONSO15.11.2015

Doncs vas defensar molt bé! Aviat faràs 2h50' ja ho veuràs.

Com diu el chute, això no és Disneylandia.

Vull més cròniques, molen molt !!

Osties, el que ha fet en TociBdn es bestial 1.34 + 1.29 fent al Mediterrani 1h30 crec...  :surprised: :surprised: :surprised:  Espectacularíssim !!!

Felicitats a tots, des d'en R3 que va fer 2h41 fins als que vau fer més de 4h.  Als que veu lluitar amb el vent en contra, als que vau abandonar per diferents problemes, a tots. Als que us ha anat malament, preneu nota de perquè i a la següent, la revenja !

Com no espavili la marató de Barcelona, la de València serà la millor d'Espanya en breu... (si no ho és ja.)

Ah ! La APP simplement brutal. Tenia moltíssima gent al mòbil i cada 5km m'anava avisant.

Vaig patir mooolt amb alguns de vosaltres  :grrrrrr: :grrrrrr: :grrrrrr: Que no torni a passar  :grrrrrr: :grrrrrr:

felicitats a tothom  per les bones maratons realitzades amb unes condicions climàtiques, imagino que complicades.

Els que no ha sortit com voldrieu, a recuperar-se fisicament i psicologicament, i a per un nou repte; i com dic sempre estar a la linia de sortida amb opciones reals d´assolir el repte que cadasccú es propossi es la gran victoria, després sortirà millor o pitjor, pero entrenar 16 setmanes amb constancia, poca broma.

Pol26: fantàstic crono de 10km, pots estar molt satisfet, baixar de 39´ja son paraules majors, Excel-lent progressió.

Hola tropa!

El tema que comenta danili de les llebres tb ho vaig pensar jo. Teòricament, en la 2a onada de sortida hi havia gent que anava com a millor marca buscar les 3h30m.

Vaig poder entrar com vaig poder per possar-me força davant.. i vaig flipar al veure una llebre que no se si era oficial (portava globus, després vaig veure altres amb un cartell de paper/cartró), però que marcava 4h! No ho entenia... això em va fer sortir el primer kms més ràpid de lo desitjable per tal de poder agafar el ritme que volia lo més aviat possible.


El tema dels wc's tb potser una mica just.


Però per la resta.. la veritat és que em va semblar molt ben organitzada. Una dada: imagino que no sóc l'unic al que li van sortir uns... 200m aprox de més. Us va passar lo mateix?

Hola!!!

Abans de res, molts i molts ànims al que es van haver de retirar. Recupereu bé, perque ara la Marató us en deu una.  :love:
Segon, enhorabona a tots els que vau fer marca i a tots els que vau tenir un parell de pebrotets  per plantar-vos a la linia de sortida i recorrer els 42195 metres. 

I pel que fa a mi, ara ja tinc la resposta que buscava d'aquesta preparació. 2h41'37"  . Faré una crònica més llarga però resumint: vaig buscar el sub 2h40 de sortida, passant en 1h19'25" la 1/2 (sabent que la 2a té pitjor perfil) i fins al km 37 anava segons el que havia pensat però de cop vaig començar a tenir molta sed i les cames ja van dir prou. Vaig seguir lluitant perque no s'escapés fer marca (i quina marca!) .

Conclusió: fent tri-entrenos puc ser molt competitiu també en Marató. Ara que ja tinc l'experiencia d'aquesta Marató, toca analitzar-la amb el mister i veure que podem tocar per millorar encara més, perque crec que encara hi ha marge de millora.

hola a tothom

Molt content amb el debut maratonià. Estàvem a hotel Holiday Inn, molt a prop de la sortida. Això va fer que ens confiéssim molt i vam sortir a les 8h 40 passades. Ens vam situar al calaix blau 5 minuts abans de les 9h, i va ser en aquell moment que ens vam adonar que aquella era la sortida del 10k. Per tant vam haver de córrer fins al final de la cua de 10 km, girar a la dreta i córrer fins als calaixos de la marató....150 pulsacions...nervis.  Al calaix blau (darrer de la primera onada) no s’hi cabia, per tant vam haver d’esperar que es fes espai quan van sortir els primer per poder entrar.

Això va ver que sortíssim els últims i la veritat que era impossible avançar. La gent anava cridant consignes (“es muy largo, cabeza”..) tot molt emotiu. Fins el km 4/5 era impossible anar mes ràpid de 5:10” 5:15” i els vaig fer juntament amb la meva dona. A partir del 5km es van començar a obrir mes espais i ja cadascú va fer la seva cursa i jo em vaig avançar.

De menys a mes. Primera mitja marató 1h 43’ i segona mitja marató a 1h 40’ per acabar en 3h23, el que trobo que està bé podent entrenar nomes 4 dies a la setmana i  tot concentrat entre dijous i diumenge.

A la ½ marató vaig avançar a en Toni (molts ànims campió) i a la grinta (campiona!!) i els vaig intentar saludar però anaven dissertant sobre que estaven passant el pas de la mitja a 1h44 i ho comparaven amb el pas de la mitja  a la marató de Bacelona...i crec que no em van reconeixer...

Molt content, i la meva dona també..va clavar 1h 49’07” i 1h 49 39” a la segona mitja arribant en 3h38’. D’aixo se’n diu “doblar” com un professional!! Moltes felicitats.

Enhorabona a tots i totes i gràcies pels anims!!

Doble enhorabona! Quin control! A casa deixeu marge per a les sorpreses?

Que esta maratón será la mejor de España y puntera en Europa es cuestión de poco tiempo:
-han mejorado el fallo del año pasado en la consigna, han mejorado en trato al corredor, autobuses gratis desde la puerta de los hoteles, autobus gratis el domingo para los corredores, parking gratis o max. 3 eur. por dia, la zona de meta es impresionante y la zona de recuperación tiene de todo...muy bien..
-dias como ayer se hecha en falta avituallamientos cada 2,5 km. en los kms finales.
lo que no llego a entender es el desmadre de las liebres,van a su bola y salen en primera linea, esto lo unico que hara es que todo el mundo haga trampa con los tiempos y salgan todos en los primeros cajones...no tiene sentido tener liebres que llegan casi 5 min antes que aquellos a los que tienen que llevar  (hablo de 3h 30 min).
en mi caso, agradecer a nuestro MiguelSBD y su amigo cesar su ayuda y su compañia, eso es la maraton...experiencia, compañeros y luego apretar los dientes, en mi caso al final 3.31.11 , una mas y a pensar en la siguiente.
-

R_3 sense paraules, esperant crònica llarga amb candeletes  (per tri-entrenos entenc que ets més tri-atleta que corredor?  )

Trivix i dona felicitats quin control de parella 50% :surprised:, només heu de millorar l'estrès previ per anar provant calaixos o demanar la catifa de sortida a la porta del hotel  :rofl:

Camiseta? felicitats, sembla massa rutinari per tu  :^^:


Salut!
Jordi

Viure a Barcelona i sortir a córrer ben d’hora és veure com el sol esberla la línia de mar. Un naixement que es pot contemplar amb grandesa pel litoral. Jo recte enfilant cap al nord i els ulls de biaix cap a l’est. Crec que ha estat oportú. Acumulava massa anys seguits anant a córrer els dissabtes a la tarda a les Aigües, el moment del dia què hi havia menys gent i que coincidia amb aquell què els turons engolien el sol, que el dia finava i que era hora de recollir i enfilar cap a casa. D’aquelles jornades recordo indefugiblement el bordar dels gossos a la llunyania que conformaven una mena de comunicació ancestral entre les cases dels que habiten allà dalt. Així vaig passar molts dissabtes de ball, acumulant gambades i escoltant lladrucs.

Hauria de tirar enrere. Vint anys des de la primera vegada que vaig venir a València a córrer una marató en una època què no coneixia ningú. A hores d’ara és obvi que la decisió de fer aquesta marató ha estat encertada, el dia de dissabte va ser genial i em vaig quedar amb les ganes de xerrar amb més gent. Compartir entrenaments amb nous companys i espais ha estat gratificant tot i que de vegades enyoro els lladrucs. No sé si perquè em condueixen a altres èpoques, totes mimètiques i indistingibles. —Un lladruc és un lladruc, oi?— em pregunto.

Malgrat que encara queden unes tres hores bones, faig una recta en direcció cap a la sortida i així tasto l’aire fosc i valoro la temperatura matinal. Em sento còmode i me n’adono que no podria ser de cap altra manera després de tanta devoció i fal·lera per fer quilòmetres. Res no ha canviat en el protocol que marca com comença el darrer dia: la roba, el calçat i l’esmorzar estan decidits de fa temps. Quan arribo al destí giro a la dreta i enfilo cap a la zona d’un quiosc on el dia abans havia quedat amb l’Empar. Ja m’havia dit que estava més grassoneta, ens vam veure més envellits i ara ja no duu el cabells tenyits i són ben blancs. Rumio que en l’espai d’aquestes dues dècades el record se l’emporten les dones que van aparèixer i que després van desaparèixer. Cap d’elles conegudes fa vint anys i cap d’elles oblidades avui i me n'adono que una marató ve associada al nom d’una dona. Ressegueixo amb el peu les línies que trobo a la vorera perquè sempre m’ha agradat jugar amb els elements urbans. Apunten cap al centre on hi ha el carrer Cervantes amb Pare Jofre a la casa on dormien les il·lusions fa uns anys quan agafava el mateix Euromed que aquest divendres. Hi passem dos cops pel costat en la marató i sé que en tots dos giraré el cap per mirar de reconèixer l’edifici. —Qui hi deu viure ara? 

Els calaixos són amples i m’hi trobo còmode. Reconec al TOCIBDN en el de davant i diria que em busca per anar plegats. Li faig senyals però no em veu. No veig a cap company pel voltant i potser millor així, com a mínim en els primers trams, perquè vull decidir el ritme per sensacions. Crec que puc estar sobre 3h10’ amb cert marge però portem molts dies de calor, d’un estiuet de Sant Martí i de gran part del santoral de novembre. Crec que petarà gent. Finalment comencem i miro de buscar el meu lloc i de no ensopegar. No és fins ben entrats alguns quilòmetres que en Carles #22 em saluda venint del darrere. Ve amb el TOCIBDN i tot plegat em fa pensar que estic ben situat. Córrer en grup, uniformats i a bon ritme fa patxoca. Seguim marcant quilòmetres prou alegres i sovint encapçalo la barqueta perquè em sembla que sóc el més fort de tots tres.

La gent em diu que estic fort i molt prim. Davant d’ells em veig poqueta cosa, és cert, però el vent hauria de bufar molt fort d’esquena per tornar a executar la meva millor marató de fa deu anys. En tota la preparació ni tan sols he corregut les curses que s’anuncien a tort i dret cada diumenge i que fan que algun dia no hi hagi trobada. M’ha agradat començar els diumenges així. Potser per aquesta raó vaig decidir convidar un dia a la Natàlia perquè m’acompanyés en bicicleta en un dels entrenaments més llargs que vaig fer. Potser ho vaig fer perquè és fantàstica i m’enamoren el seu somriure i cabells blancs. Aquell dia els portava protegits per un casc i jo, que encara pensava en la sentència que m’havia dit unes setmanes abans tan delicadament com va poder: —Ho sento. A més, és que passo per un moment especial—, també anava protegit. M’agradava imaginar que anàvem tan ràpids que el casc es perdia i deixava volar la seva crinera. I anàvem ràpids, prou. Els records s’ancoren al ritme de cada quatre gambades, el mateix cicle que es repetia segons ella quan jo corria i respirava.

Els companys marxen. Potser ha estat el cilindre que veig que marca la temperatura el que em fa afluixar una mica quan tot just portem una quarta part de la distància. Primer són pocs metres i després el forat s’eixampla. Torno a estar sol sense voler-ho. Segueixo a ritme constant fins passada la meitat. Aleshores me n’adono que estic afluixant una mica. És molt imperceptible però probablement anirà a més. He estat previsor: he begut glopets a cada avituallament i duc visera pel resol però crec que començo a estar deshidratat.

No és fins a molt més tard que sóc capaç de distingir una samarreta correcat. Avui corro amb ulleres i n’estic segur. Miro de distingir la manera de córrer, l’alçada i sí puc atrapar-lo. Això em sembla al principi però després deduiré que ha estat el Jord1, que venint del darrere m’hauria passat sense veure’m i hauria enfilat més ràpid que jo. El trajecte doncs seguirà en solitari. Tampoc no he vist els ulls de la Mona esperant en alguna cruïlla abans no passés la Grinta ni veuré al Guiri que entrarà a meta uns pocs segons després que jo ho faci. Pensava que el taronja era el color dels salvavides i es veuria contrastat en la mar blava. 

Em sembla que faig amics. La solitud es trenca perquè molta gent em crida pel nom tal i com el veuen escrit al dorsal. Els quilòmetres se’m fan així força ràpids: mirant a la gent i picant a les mans dels nens. Es pot dir que una cosa bona que té entrenar-se molt és que en els moments dolents, veure que manquen vuit o deu quilòmetres és pensar que això està fet.
   
Arribo molt lent a la catifa blava. No tinc cap canvi ni el busco. Em poso a la dreta per no entorpir, com si fóssim cotxes i jo estigués avariat. Deixo el vaixell que ha arribat a bon port. Trepitjo terra i em trobo en Jord1 i en jaume86. Han respost molt bé! No m’entretinc gaire perquè jo només vull anar a l’hotel i descansar. I fer-ho em costa Déu i ajuda.

Sóc a l’habitació. Em miro al mirall abans d’estirar-me. Els cabells se m’han tornat blancs. Les maratons aparenten repetir-se i sembla que es podrien intercanviar però és del tot cert que el temps segueix recte. M’estiro al llit i vuit pisos més abaix un home aliè a l’arribada de la marató compra el diari i rossega el crostó de la barra de quart que acaba de comprar. No ha oblidat, com cada diumenge, comprar-li a la dona una palmera de xocolata a la pastisseria del barri. A una cantonada una noia passeja un gos que tot i ser menut s’abraona contra un de més gros i fa un lladruc que ressona a l'habitació i al meu cap. Una escena d’avui que podria haver estat d’ahir, de fa vint anys. Tot intranscendent. Tot important. Ha estat un dia perfecte.

:'( :'( quina crònica danili  CORREDORS.CAT POWER "...el taronja era el color dels salvavides..."  :love:

La resta no hos sentiu intimidats per la redacció i metàfores o el que sigui que fa servir en danili per parir aquest text i dieu la vostra 


Salut!
Jordi

danili ets molt fort i molt prim, felicitats i gracies per la cronica.

Trivix debut amb "negative split"  :smile: enhorabona

Carai danili!   :'(  :love:
Qualsevol s'atreveix a dir res, després d'això!
Jo tenc moltíssimes ganes de llegir totes aquestes cròniques que s'estan enfornant....mentretant, aprofitaré per dir quatre coses del cap de setmana:

Increïble el dinar correcat del dissabte, poguent veure a gent que feia molt que no veia, conèixer a gent nova i sobretot poder fer una abraçada a en ToniVLC , que ens la devíem des de fa tres anys. Ell i la seva dona Carme (amb el seu somriure continu), varen ser una grans amfitrions i ens varen regalar a tots els presents un paquet d'arròs amb una etiqueta de CoRReDoRs.CaT i Mataró de València molt currada. El tastarem i comentarem al Fòrum lo bó que és com ens vares demanar.

Una Marató sense  preparació específica i entrenant justet per mantenir el tipo i intentar acompanyar a uns amics els km que es puguin, això ha fet que hagi gaudit del cap de setmana sense pressió i fora nirvis.
Feia dies que anava dient a la gent propera..."He d'anar a València i m'he de pegar una Òstia per tornar a entrenar com toca"...i lo que era en sentit figurat, va ser real....a menys d'un km per a l'arribada vaig "volar" per després "derrapar" amb el maluc dret i la ma dreta...sort en vaig tenir que la família correcat  és tan gran que vaig tenir a un àngel de la guarda- jordimas :love: , que em va donar la mà i em va aixecar del terra,, tot i jugar-se el sub 4h que per sort no vaig espatllar. A mi que m'agrada passar desapercebuda per la vida, no hi ha pitjor lloc per caure que aprop de l'arribada de la Marató  :beurk:.
Pitjor marca personal de les 4 maratons que tenc, però encara me fa il.lusió tenir-les per sota de les 4h, dois d'aquells que fan gràcia. I de les 4, aquesta ha estat la més divertida i on m'ho he passat millor de totes. Han estat 54 hores en bona companyia, només parlant d'allò que tant m'agrada: córrer i tot el que ho envolta.

Moltes felicitats als que vàreu acabar, la més sincera enhorabona als que vàreu assolir l'objectiu desitjat i molts ànims als lesionats i als que vos vàreu retirar.

Anau escrivint les cròniques, que n'hi ha que estam desitjosos!

Jo no m'atreveixo a escriure  :surprised:
El que sí us dic és que em vaig emocionar moltíssim en veure el seguiment que ens havia fet el Delurian. Xiquet, t'ho vas currar!  :love:
Després, en recuperar el mòbil i veure que en Xevifisio, en Koose, en Sertx i d'altres, havien estat fent el mateix... Aix, no sé, em vaig sentir tan acompanyada 
Les maratons són màgiques.
Quan hagi paït tot plegat, us faig la meva crònica i us explico l'acompanyament magnífic de les meves tres llebres particulars: en ToniVLC, la Mona i en DEL@.

Jo no m'atreveixo a escriure  :surprised:

Idò  ja estàs començant, que la teva crònica és de les esperades!  :yes:

Hola!

Primer de tot, 1h 35' primera mitja i segona 1h 29' no esta be a la web, gracies, pero seria una pasada 

Respecte a la marato, em vaig colocar al calaix verd, per davant de danili, pero ni posant-me al final el vaig veure, aixi que vaig pensar, un altre marato sol, temps? Una incognita, pero amb la idea de pasar la mitja en 1h 33' o 1h 33' 30" i a partir  d'aqui apretar si podia  :erf: .

Donen la sortida i vaig agafant ritme, passant gent molt lenta com puc, i aixo que m'atrapa en Carles22, em pregunta que faré, li dic 3h 08', i em diu jo tambe, de conya ja tinc company vaig pensar, nem tirant i aixo que al km 5 atrapem al danili, formem un bon grupet amb mateix objectiu, hi ha moments que em posu al darrere d'ells, tambe m'agrada que tirin de mi  .

Pasem el km 10 en 45' llargs, pel meu gust un pel lents, i em posu a tirar i miro enrere i ja no veig al danili, li pregunto a en Carles22 on es? I em diu que ha parat un moment, pero pasen un parell de kms, i no ve, aixi que decideixo tirar del carro, en Carles22 li pregunto si va be, i em diu que si, em segueix perfectament. Pasem la mitja en 1h 33' 27", pensaba, be, molt be per 3h 07', aixo que pasem el km 22 llargs i sento un crit amb el meu nom, es en Carles22 em diu, Jordi he trencat, em vaig quedar de pedra, em diu continua i va pegar un crit de rabia, a mi em va fotre molt i un altre cop sol.

Doncs res, em va donar mescla de rabia, impotencia veure que forma-vem un duet fabulos i que per desgracia ell havia d'abandonar, que no sigui res Carles i aviat puguis tornar a correr, aixi que tocava fer cambi de xip.

Km 24, em trobu be, sense company i se que el circuit ara picara una mica bastant, aixi que tocava regular sense perdre pistonada, i apretar mes el ritme a partir del km 35, portava bons parcials, tenia MMP a les cames, savia que si no afluixava ritme, sub 3h 06' ja ho tenia, pero soc ambicios, i no em conforma-va amb aixo, i si estava be, aprofitar els ultims kms favorables per buscar sub 3h 05', amb rabia per lo d'en Carles, apreto mes la maquina, a per totes penso jo, o ara o mai, inclos sprintant els ultims 195 m per acabar en 3h 04' 44", MMP Guauuu! Que content estava, euforic, segona mitja en 1h 31' 17" increible  :surprised:, com m'agrada anar mes rapid segona part, ja es un costum, disfrutant molt els ultims kms.

Aixi que cap a casa amb la feina ben feta a Vlc, qui ho anava a dir quan vaig començar a finals de Setembre a preparar-la, tard per culpa de dolencies a la esquena per una hernia discal cervical que no em va deixar entrenar abans per dolor al braç, aixi que sorpres pel meu rendiment.

Ja estic pensant en Bcn 2016 i espero que en Carles22 estigui a la barqueta incluit amb Jorfer que estara fi, encara que ell no s'ho cregui.

A en danili em va agradar compartir alguns kms a la marato, la proxima t'anira millor i felicitar a tots els que han acabat o han fet MMP, i als que han tingut que retirar-se, molts anims!

Toni Vlc, aprofita el entrenament i ves a Castello a per totes!, Jo ho faria. :yes:

Apa fins la proxima! 

Visca aquestes cròniques!!! Quina enveja! Jo vaig viatjar a València per fer de suport moral, i la veritat és que m'heu fet mooooolta enveja! Ja amb ganes de fer la propera Marató!!!

Va ser molt diver poder compartir dinars amb aquesta fantàstica família Correcat, dissabte amb la il.lusió i incertesa de com serà diumenge, i diumenge amb la ressaca dels moments viscuts i els kms correguts. M'ha encantat conèixer els grans amfitrions ToniVLC i Carme, sou genials, i jo crec que ja heu instaurat el què serà una cita clàssica en el calendari correcat!  

Finorunner molt bona Marató! Felicitats per la MMP, et vaig veure en 3 putns, però crec que només em vas sentir a punt d'arribar a meta.

ToniVLC, cap a Castelló a treure's l'espineta! Vas saber retirar-te a temps per poder aprofitar els entrenaments fets! ENhorabona!

jcarpa, els que portaves darrera del km15 van seguir darrera teu després dels gels?!  :rofl:  Felicitats per la Marató!

Carles#22 ànims!!! Espero que et recuperis aviat!

Pol26 felicitats pels teus 10, estàs fet una gran promesa!!!  :yipi:  ànims a la Jean Bouin!

Danili 3:19 i és la pitjor Marató?! Molt bona i poètica crònica!

Trivix felicitats per aquest temps tan regular! El proper cop surt amb més temps per entrar bé al calaix!

Felicitats NoSurrender, amb vol inclòs i baixar de les 4h, genial! La propera ja saps, a preparar-la a consciència!

TociBCN molt bona Marató!!!

He trobat aquesta Marató genial, vaig acompanyar 15km a la Grinta, i vaig flipar amb la gran quantiat de gent abocada a animar! (com diu en Danili, potser massa abocada i tot, que de vegades limitaven l'espai als corredors), em quedo amb moltes ganes de fer-la sencera. Un detallet a millorar seria reforçar les línies de bus que arriben a la sortida de la Marató diumenge al matí, crec que va ser un tema que va fer patir a uns quants corredors.

La Grinta va fer una cursa genial! Després d'esmorzar a l'hotel amb l'Amic i en Genís i acompanyants vaig esperar la Grinta al km24, vaig veure en ToniVLC però no a la Grinta, i em va dir que ella anava més endevant, vaig apretar i la vaig trobar, una mica tocada per haver deixat en ToniVLC enrere, però de seguida va animar-se! Només feiem que avançar gent, i ella anava la mar de bé, xerrant i animant als altres corredors com si fes de llebre!  :love: Al km39 ens vam trobar en Del@ i jo ja vaig deixar-la en bones mans! Tot i que aquesta dona no necessita llebres, pq és ella que et porta a tu!     Vinga xurri!!! Esperem la teva crònica!!!  :yes:

Em va fer molta il.lusió veure en RamonGrau pel camí superant una altra de les seves múltiples maratons!

He llegit fins la plana 123 i estic gaudint com un nen a una botiga de llaminadures.

Totalment d'acord amb el Dani, l'app espectacular i super àgil. Jo durant el matí anava entrant i tenia uns quants amics i va funcionar molt bé.

El tema de les llebres, l'any passat va passar exactament el mateix i les col·loquen al principi del tot (com a mínim les més ràpides de 3h30).
La meva opinió particular és que haurien d'anar separades i esglaonades per tal de que cadascuna porti el seu grupet.

Hola a tothom...

Penjo el post que he posat al fil del JB's...  :yes:


Hola a tothom!!!

Avui he tingut un dia de bojos a la feina i també he anat al fisio així que no he pogut contestar ni dir res...

Primer de tot moltes, moltíssimes gràcies a tots pel suport i ànims que m'heu donat en les darreres hores, tant pel fòrum, whatssapp i fins i tot trucades...

Avui estic millor de moral, però va ser un cop dur, molt.

Hi havia posat moltes ganes a aquesta marató. Si us fixeu, al març vaig ser jo que va obrir el fil "El JB Team marxa a la Marató de València", vuit mesos abans.

A l'estiu vaig fer pretemporada. Treballant físic a pistes juliol i agost, amb un calor horrorós, anant a entrenar a quarts de vuit del matí...
He treballat cada quilòmetre de preparació (1044 Km, per ser exactes). Fins i tot vaig sacrificar deumils, competicions, curses. Tot supeditat a València...

Però de vegades les coses simplement es torcen, mala sort.

Estic molt satisfet per la preparació que he fet. He estat seriós i rigurós i no he forçat la màquina, quan calia anar suau, anava suau, quan calia apretar ho feia.

Penso que el mes dolorós es que no ho he vist venir... no sospitava res, cap mala sensació, cap problema físic que indiqués que anava malament.

Pel que fa a la cursa, i seguint els consell del mister, vaig començar una mica conservador, a 4:30. A veu-re, a 4:30 em sortia la marató perfecte, sub 3:10. Però crec que tots sabíem que intentaria alguna cosa millor. Aviat em vaig trobar amb TociBDN i amb Danili i vam fer grupet. Jo estava bé, a ritme i sense patir. Passem el 10k en menys de 45, perfecte, tot segons el previst. En danili s'havia despenjat perquè va haver de parar per "causes fisiològiques" i ens vam quedar TociBDN i jo, a bon ritme. Ell estava fort i jo pensava que em podia ajudar amb la meva marca. Vaig passar la mitja en 1h:33, i em sentia força be. Vaig pensar que estava en temps de 3:06-3:07 i estava convençut d'apropar-me. I llavors, passat el 22,5 vaig notar que es carregava el bessó de la cama dreta. Jo seguia corrent però pensava: no, per favor una rotura ara no!!!! Per veia que era imminent. Per desgràcia era exactament igual que a Can Mercader, on vaig tenir una recaiguda. Em vaig acostar a TociBDN i li vaig dir: Jordi, estic a punt de trencament de bessó, plego!!!

Vaig parar i vaig intentar estirar, amb l'esperança que fos una rampa... però no... impossible córrer. Tot s'havia acabat. No m'ho podia creu-re.

Encara sort que estava a 1Km del hotel. Vaig anar caminant com un autòmata... no ho assimilava. Vaig demanar la clau i en aquell moment em vaig girar i vaig veure passar l'amic, l'Albert i en Dani...

Els companys que seguien la prova comentant pel whatssapp devien flipar. Feia uns minuts que deien que jo acabava de passar la mitja a 1:33 i de cop aparec a la conversa...

Després, em vaig dutxar i vestir i vaig anar a l'arribada, a veu-re a tothom com arribava.

En Toci BDN va fer 3:04:45... una marcassa. Jo no crec que l'hagues pogut aguantar però segur que m'hagues ajudat. Enhorabona!!!

I què he de dir de vosaltres. La heu lluitat de valent!!! Contra la calor, contra tot. Tots, no em vull deixar a ningú... Estic molt content i orgullós de tots vosaltres.

Va ser un bon cap de setmana i em va agradar l'ambient d'expedició correcat.

Pel que respecte a la cama, el fisio m'ha dit que no sembla molt gran. Estic valorant anar a que em facin una ressonància magnètica per fer un diagnostic correcte, però aquesta vegada no forçaré la tornada. La temporada passada ho vaig fer i vaig tenir 2 recaigudes. Ara no m'ho puc permetre.

Això vol dir que Nassos no podrà ser i que no sé si podré participar a les 24 hores. Ja veurem.

Però ara el que toca es recuperar-me aviat i sobretot be.

P.D. Qui vol venir amb mi a València 2016? Tinc un compte pendent per allà abaix...