Marató Internacional de Castelló 6-12-15 a les 9h

Hola a tothom,

Qui vulgui llegir la crònica estricta de la marató que es salti aquest primer tros. M'ha quedat una mica massa extensa la introducció. Perdó...

Faig una mica d'antecedents perquè la majoria de correcats que han entrat al fòrum els darrers 2-3 anys no tenen ni idea qui sóc ni d'on vinc. Després de guanyar el premi pastanaga 2011 al Correcat més participatiu al fòrum, i de ser l'encarregat de gestionar les llebres dintre de la comissió esportiva, els darrers anys no he escrit massa per no dir gens però espero que això canviï aviat  :yes: Llegir els fils de la marató de València i Castelló m'ha anat engrescant poc a poc i motivant, i em vaig decidir a treure el cap i espero que acabi traient tot el cos.

Al 2010 a la tercera marató a tope que vaig fer vaig aconseguir trencar la mítica barrera de les 3h, a Donosti. El gran Chute ens va fer un pla collonut, i 6 persones vam baixar de les 3h per primer cop, així com una pluja de MMP. Va ser inoblidable pels que vam ser-hi. Vaig fer marca a les poques setmanes a Nassos i després a la mitja de Barcelona amb el gran Joan3 fent-me de llebre, imagineu quin luxe. Des de llavors, cap marca en cap distància. Al 2011 vaig fer la degana de les maratons a Boston, que no em va anar massa bé per errors meus a la planificació i una altra fent de llebre, ambdues a la primavera. La resta de l'any vaig fer altres curses, i el gran objectiu seria tornar a fer marca de marató al 2012, a Rotterdam, però quan faltaven dos mesos el genoll va dir prou mentre feia tirada llarga a la mitja de Gavà i no vaig poder ni viatjar. Intentava tornar però tornava a fer mal, durant força mesos (ja vaig haver de renunciar al meu debut maratonià al 2009 a BCN pel genoll), així que vaig deixar de córrer del tot durant força mesos, i al Setembre, ho tornaríem a provar. Vaig començar de zero córrer-caminar-córrer durant dos mesos. Primer corrent 5', després 6',... fins que vaig redebutar a la cursa de la Sagrera amb el gran esrafiki fent-me de llebre i fent sub40. 2013 tornaria a Rotterdam  :yes: La preparació anava molt bé, però a la mitja test em vaig fer una lesió al peu per no portar mitjons adequats     i vaig viatjar, aquest cop sí, i anava molt bé a ritme de marca, però a la mitja es va reproduir i vaig haver de plegar. Així que pensem a la tardor, i anirem a València on un grapat d'amics van d'expedició i tindré al gran Khryz que m'acompanya tota la cursa. També entreno força bé i surto al mateix ritme que a Rotterdam i aguanto fins al km28, on m'apareix una lesió al maluc que no he tingut mai i també he de plegar. Ja fa 2 anys i mig de la darrera marató.  :arf: Al 2014 he d'acabar una si o si, així que penso en Vitòria que no és massa aviat per recuperar-me bé i no haver de començar a entrenar de seguida. Tinc alguns entrebancs que fan que només pugui fer 8-9 setmanes específiques, però em planto a la sortida convençut de no poder fer marca, però intentar el sub3h. El gran guissona m'acompanyarà la segona mitja, però suposo que la falta d'entrenament em fa petar de valent i per primer cop camino en una marató, i quina passejada ens vam fotre per Gasteiz, però 3 anys després torno a tenir una medalla  :yipi:  :yipi: Gràcies Mario :love: M'apunto a Amsterdam i sabent que a l'estiu no s'entrena tant bé, ja ni em plantejo fer marca, sinó sortir a 4:30, però haver fet 4 setmanes abans una marató de muntanya amb 3000+, doncs no ajuda, i també pateixo de valent. Però dues acabades de dues, no com l'any anterior. Al febrer d'aquest any tocava Sevilla i ja tocava fer marca  :yes: circuit i temperatura ideals. També entreno força bé (aquest cop fico un sisè dia, suau, acompanyant a la Patri a les seves sèries en la que seria la seva segona marató) i també surto a per marca, però cap al km 26 em quedo buit, amb l'objectiu de no caminar, i vaig aguantant com puc per salvar el 3:10. És la meva tercera marca i la millor des de fa més de 4 anys. Al cap de dos mesos estem apuntats a Paris, que havia d fer-la suau, però  decideixo sortir una mica més ràpid. No vull tornar a estavellar-me així que surto a fer 3:05. Però al final 3:01 i contentíssim  :yipi: :yipi: Ara sí, a Castelló tornaríem a intentar el sub3h. I amb la mega-expedició gasosa que portàvem, semblant al 2010, havia de sortir bé segur  :yes:

Qui em coneix sap que sóc bastant planificador i m'agrada tenir-ho organitzat, però per les maratons és més que res tenir una "base". M'agrada saber quants kms faré cada setmana, quan faré la tirada llarga, i quines curses (perquè en faig moltes), però després m'és igual fer un 4x2000 que un 3x3000, o descansar el dimecres o el dijous. No conec a ningú a qui li afecti tant (positivament) com a mi entrenar acompanyat, i tinc la sort de tenir uns amics excepcionals que s'adapten a mi la majoria de dies, així és tot molt més fàcil. Per aquesta preparació el més gran em va fer un gran pla, com sempre, però jo vaig voler fer més kms que mai, a veure com ho assimilava. Des de la primera setmana vaig apropar-me als 100km, fent setmanes de prop de 120km, distàncies a les que mai hi havia arribat. Entre setmana feia dm-dx-dj entre 19 i 22km, només allargant una mica escalfament i refredament, i afegint un dia suau. Tampoc era un canvi massa gran. Vaig haver de viatjar una setmana a USA per feina i vaig fer menys kms i a un ritme més suau, que suposo que em va anar bé. Vaig fer entrenaments prou bons, com el 12x1000, i alguns de dir "estic sent massa optimista". La tirada de 32 a 4:10 (de fore, que sempre és una mica més lent) i aquest cop sense mitja a tope, però era una cosa que no em preocupava gaire. Finalment vaig pensar que 4:05 era massa agosarat i que 4:07 seria una mica més prudent. 1:27 la mitja per intentar baixar de 2:54. Pla A, baixar de 2:54, pla B fer MMP, pla C baixar de 3h. Qualsevol pla D era un fracàs de manual.

Crònica per capítols  :love:
Què guai!
Aneu explicant, aneu... Molt xules totes!

Avise, la crònica m'està eixint per capítols també (i no sé si això és bo o dolent)  :glasses: .
Continue escrivint...

Gorka, t'ha passat una cosa semblant a Hansi. Uns pocs segons al límit mental d'una ratlla determinada no pot deixar de descobrir unes grans carreres. Molt lluitada eixa carrera i, per cert, m'ha dit la Carmen que et va animar en molts moments (i pel nom). 

Hansi, el destí s'ha conjurat i lo nostre no pot ser. Així que anem a persistir. Deixada l'edat de Pedra anem a passar a la del Ferro.
Quan ens creuàrem, i com li he dit al koldo, em traguéreu el millor de mi. Vore que l'èlit troba un moment per un gest, una salutació o un crit d'ànim per algú mig desconegut fa pujar molt la moral i valorar pertànyer als correcats  :yes:
M'ha encantat la crònica, i he maleït eixes llebres tant o més que tu, t'ho assegure, al comprovar que anaves desgastan-te almenys psicològicament, en eixos primers quilòmetres. I descrius molt bé quan s'arriba al final buit, per haver-ho donat tot, que la matemàtica no funciona. Ets molt gran, els meus respectes  :love:

Koldo, esta primera part que, naturalment, he devorat anticipa una gran crònica, que esperem àvids. Increïble la teua fortalesa luitant contra lesions i imprevistos. Seguim amb la bossa de pipes...

Guissona, gràcies. Eixos sacsons que em donares després de València m'ajudaren molt a encarar en positiu Castelló. Crec que em vaig salvar del carxot per què venies content de les grans marques que havien fet els companys. Així que eixa abraçada me la guarde molt endins. 

NACHOSBOYS, amb tu tampoc ens hem pogut veure a Castelló, i ara m'he alegrat molt sabent el teu marcote i la gran cursa que vas fer . La marató ha sigut justa amb tu, aquesta pujada de moral t'ha de servir per creure en la teva manera de fer les coses, que ha sigut modèlica!

JRDi69, marca personal i segueixes segregant endorfines que se't surten per les orelles! :he: Em vaig alegrar de veure'ns en persona, llàstima que no ens veiéssim després de la marató per felicitar-te! Crec que la teva futura millora maratoniana es basarà en entrenar a ritmes adequats a l'objectiu realista que tinguis, que és el que t'ha faltat aquest cop. El teu plantejament pel futur és com expliques a la crònica: passets més petits, que també et faran avançar cap a la glòria que desitges. De fet, és el que diu el guissona que estic fent jo! :he: :he:

Toni VLC, em llepo els dits pensant en aquesta crònica que aviat trauràs del forn :happy:. Et considero ja amic meu, així que no cal que faltis a la veritat incloent-me entre l'èlit :he: :he:. Per cert, no vaig trobar un momentet per fer-te un crit, portava minuts que mirava més el carril de sentit contrari que aquell per on jo corria, decidit a no perdre't de nou (sort que no vaig ensopegar amb ningú per no mirar on posava els peus :mdr:).

Moltes gràcies a tothom pels ànims i felicitacions :love:, i per llegir-vos el totxarro que he parit.   (al fil gasosa hi ha una introducció més personal que aquí m'ha fet una mica de vergonya posar-la)

Amb tots els que sí que vam parlar a Castelló, us tornaria a fer una abraçada, de felicitació o de consol o d'agraiment (depèn de cada cas). Estic molt feliç de la marató i del cap de setmana :love:.

Com estic gaudint de les cròniques i de les prèvies  :yes: :yes:
Ja sé que fer cròniques és temps i esforç però sempre penso que són una font de motivació per a la gent que està preparant la següent i un estímul per a les persones que debuten.

Gorka, pots estar molt satisfet doncs estic convençut que a la propera baixaràs de nou de les 3h30. Felicitats per la nova marató i per la crònica.

Hansi, sento per tu una gran admiració per com ets com persona i atleta i vull que sàpigues que m'alegro molt del teu quasi sub3.  :yes: :yes:A BCN si la climatologia acompanya caurà segur. Llegida la crònica i, potser analitzant-la, està clar que el desgast de córrer al voltant de la massa de gent que es genera darrera de les llebres on corres incòmode i en tensió, et va fer minvar les forces que necessitaves per baixar del sub 3. A la propera ho aconseguiràs, segur.

Koldo, m'encanta que tornis a estar actiu al teclat. És una gran notícia pel foro i més, després d'aquesta marató impressionant que t'has marcat a Castelló. Estem esperant la crònica que segur que promet.  :yes: :yes:

Vinga, vinga, que volem més i això que tinc moltes planes pendents encara de València 

gorka has fet marató modèlica per quedar-te a un pas de la marca desitjada; com bé analitzes has perdut on es perden les maratons (el parcial del 35 al 40) i suposo que aquí et va passar la llebre de 3h30 i et va tocar la moral també, molts ànims i a la següent segur que baixes  :yes:; si vols et faig una "chuleta" de les bones no las "mariconades" que portaveu :rofl: :rofl:

Hansi quina meravella de detalls i sensacions, maleïdes llebres i a pel següent passet petit que fa que la glòria sigui major  :yes: Potser que parli sota l'efecte de les endorfines, però et faré cas, se que tens raó  :love:

koldo gracies per aquesta introducció, esperem crònica ansiosos  :^^:

Toni VLC; capítols...  :grrrrrr: aquesta Grinta ja t'està encomanament lo pitjor  , frisem per començar a llegir  :^^:


Salut!
Jordi

Gràcies pel comentaris  :love: :love:

He estic llegint les vostres croniques, i piel de gallina  :mdr: :mdr:

Jo ja vaig pel kilòmetre 27, o sigui, que crec que demà podreu llegir la meva.

Les cames força recuperades, ara tinc mal a la cara del somriure que no s'esborra en tot el dia.

Estic mega FELIÇ!!  :mdr: :mdr:

Xavi

Increibles les vostres cròniques, seguiu escrivint, que entre MMPs, objectius aconseguits, plans A, B,... i com vau viure les maratons té molta vidilla el fil.

Salut i Alegria,
              Pere

Bon dia,

Sense excusa possible, la realitat és que fa temps que em passo poc pels fòrums de corredors.cat i encara més temps que no hi escric res. Però pensó que l'ocasió s'ho mereix, així que us explicaré quatre coses de la meva marató de Castelló,  fent però una mica de prèvia, ja que la marató del passat diumenge és només la part d'un camí que encara estic recorrent.

Però abans de tot, enhorabona a tots, tant els que heu aconseguit els vostres objectius com els que no. Tots hem lluitat tot el que teníem a dintre, així que ens hem de sentir orgullosos. I ja a preparar la propera, per tornar a gaudir.  Amb molts no ens coneixem, però segur que tindrem ocasió de trovar-nos per les curses i saludar-nos¡¡¡

Doncs res, si comencem per la prèvia de la marató viscuda diumenge, aquesta podría començar ja fa 5 anys, quan vaig fer la meva primera i única marató a Donosti. Va ser un debut amb molt mal regust, sense gaudir gens de la cursa, ni de la preparació, van ser uns mesos molt llargs on vaig acabar cansat de córrer, entrenar, curses, marques....Sort que aquella marató va tenir moltíssimes coses excepcionals, com una pluja de marques de molts amics, un ambient excepcional, unes amistats incipients que s'han consolidat com veritables amistats amb els anys i que fa que els meus mals records atlètics quedessin esborrats per tots aquests aspectes tan positius.  :love: :love:

I segurament van ser aquests bons records i les experiències viscudes les que van fer que després de 5 anys i veient l'expedició que s'estava organitzant de nou, aquest cop a Castelló, m'animés a fer la meva segona marató. Hi havia també l'afegit que va ser a Castelló on vaig fer la meva primera mitja marató, l'any 1987, amb 15 anys i falsificant les meves dades de naixement per poder-hi participar, quins temps........ Tot allò em portava tants records que hi havia de ser de nou, volia ser-hi i aquest cop volia gaudir de la gran cursa que és una marató, tal com vaig gaudir de la meva primera mitja quan era moooolt jove  .

La preparació per arribar fins la línea de sortida de diumenge no ha estat fácil. El darrer any havia entrenat poc i malament i havia de canviar aquesta dinámica, entrenar així per una marató no funcionaria. A principis d'agost em vaig posar a la feina, tenint clar que havia d'entrenar 4-5 dies a la setmana, substituint per sessions de bici aquells dies en que les cames i/o el cap es volien quedar a casa. Per fer-ho més fàcil, el gran Chute  :love: :love: :love: em va pasar un Pla de 4 dies a la setmana i sense sèries, per facilitar-me una preparació que se'm podía fer llarga. Jo vaig combinar el Pla del Chute amb un Pla molt més exigent que em va facilitar el gran Guissona  :love: :love: :love: i un pla que em vaig treure jo per internet. Ja veieu quina anarquía,  , segons el dia, les cames i les ganes, anava picant d'un o altre pla.

Però tot i aquesta planificació "extranya" que anava fent, les cames s'anaven adaptant i anava sumant més o menys els quilòmetres esperats (sempre però menys dels previstos al Pla inicial). Iniacialment seguía un Pla sub 3 hores, adaptant però els ritmes al meu estat físic de cada setmana i tenint clar que el temps ja em marcaria els ritmes a portar el dia D. A més, durant tota la preparació he patit molts problemes respiratoris, amb constants visites al metge i tractaments amb antibiòtics, antihistamínics, corticoides, ......amb mocs per avorrir i inflamacions de gola dia rera dia. Fins i tot a 10 dies de la marató estaba decidit a no córrer, cansat de patir i ofegar-me entrenament rera entrenament. Però els meus amics GPT & friends  i la calma que sempre transmet EL MÉS GRAN :love: :love: :love: mai em van deixar tirar enrera. Els seus ànims, els seus consells, la calma que em transmitien van ajudar a seguir i almenys intentar-ho. Mai us estaré prou agraït. 

I així vaig arribar al cap de semana de la marató, decidit a pendre la sortida i intentar un ritme de 4'30"/km, encara que tothom em feia veure que podía anar una mica més ràpid, sobretot pels ritmes de les tirades llargues. A darrera hora però, una inoportuna contractura de coll quasibé em deixa sense fer la cursa. Sort de les mans del Barceruel :love: :love: que em va fer un tractament d'urgència i em va ajudar a recuperar-me quasibé del tot i poder intentar fer la cursa amb garanties.

I ens plantem a la sortida de la marató el diumenge a les 9 hores una bona colla d'amics   :love: :love: amb objectius molt diferents però tots amb moltíssimes il·lusions. I amb una CLACA  :love: :love: :love: impressionant que ens acompanyarà tota la cursa i que farà que aquesta sigui una mica més fácil. A més, també hi són amb mi la Gemma i l'Arnau  :love: :love: :love:, els meus dos solets i que m'animaran i patirant durant tota la cursa, sempre ben prop. I a més, comptaré a la cursa amb la compañía del gran Mario "Guissona"  :love: :love: :love:, gran corredor, millor persona i amic de tot cor, que m'ho farà tot molt més fácil.

I ARRIBA LA SORTIDA DE LA MARATÓ i la crónica de la mateixa:

Darreres abraçades amb tots els amics, darrers ànims i consells, concentració i a córrer. Com que no tinc clar si el meu coll aguantarà, quedem amb el Guissona que al km 5 ens veiem i l'hi indico si estic o no per continuar i que m'esperi o no al km 10.

El primer km costa molt córrer, amb molta gent i amb risc de caiguda dos cops per retalladors. Sempre havia pensat que a les maratons la gent no retallava, però es veu que no va així.  :grrrrrr: :grrrrrr: A partir del Km 2 ja es pot córre bé i em poso al ritme previst, clavant els kms a 4'29" - 4'30". Al km 4,5 em toca fer un eslàlom i cert esprint per adelantar a la llebre de 3h15', que ha sortit massa ràpid, com alguna altra llebre, i no vull que em dificulti agafar aigua als avituallaments. Amb tot, sense adonar-me em planto al km 5 en 22'27", li indico al Guissona que continuo, que la cosa va bé i rebo la primera pujada d'adrenalina de la CLACA, espectacular.

Els propers 5 km seran els més irregulars, la lleugera pujada inicial se'm posa malament i em surten 2 kms a un ritme de 4'35". Per sort, recupero a la baixada fent 3 kms per sota de 4'15". I així, arribo al km 10 amb un parcial d'aquests 5 kms de 21'56", el més ràpid de tota la cursa. En aquest punt i com que a la lleugera pujada he notat les cames poc fines, em preu una pastilla de glucosa. No ho tenia previst i potser és una animalada, però em senta bé. A més, al km 10 s'incorpora amb mi el Guissona, que farà la resta de la marató amb mi i tindrà gran part de la culpa que arribi a la meta prevista.  :love: :love:

Del km 10 al 15 els ritmes surten bé i marquem un parcial de 22'26". M'anima molt quan ens creuem amb molts companys d'expedició i veig que van als llocs i ritmes previstos. I amb bona cara tots¡¡¡ Aquí però li comento al Guissona que em comença a fer mal la planta del peu esquerre  (he pres un risc, ja que corro amb vambes que només porten 23 kms): per sort, em diu una de les frases clau de les vàries que m'ajudaran moltíssim durant la cursa: "la marató és molt llarga i t'apareixeran moltes i diferents molèsties, centra't en córrer conm sempre, sense canviar res i ja anirà passant". Quanta raó tenia i quina sort tenir al costat un crack amb la seva experiencia i les seves cames.

Del km 16 al 20, amb el pas de nou pels crits de la CLACA i la lleugera baixada del circuït, els ritmes surten una mica més ràpids dels previstos però no em preocupa, segurament perdré alguns segons a la tornada. El parcial d'aquests 5 kms és de 22'00". Les sensacions de les cames no són tot el bones que voldria, comencen a fer mal i pel meu cap passen molts pensaments de que no crec que pugui acabar la marató i menys a aquests ritmes (el meu cap ja les té aquestes pèrdues de confiança, tot i que al final es va portar prou bé...)

A la tornada del Grao, del km 20 al 25 (al el pas de la mitja en aproximadament 1h33'4..") noto que cada cop em costa més aguantar el ritme previst i vaig dubtant d'on petaré, si arribaré a la CLACA del km 24,....Aquí, un altre punt clau de la cursa, on gràcies als ànims i consells del Guissona (mai t'ho agrairé prou), canvio la forma de pensar i decideixo no mirar ni planificar més endavant del següent quilòmetre. Si pensó que em queden més de 20 kms m'enfonso, així que només pensó que he de fer 1 km al ritme previst i allí, ja decidirem. Això fa que les sensacions millorin (puto cap...) i el parcial surti segons l'esperat, en 22'25".

El dos següents parcials de 5 kms seran els més lents que faig en cursa, en concret de 22'38" i de 22'35". Sobretot sofreixo una davallada de ritme entre els kms 26,5 i 33, on em poso a una mitjana de 4'34"-35" el km. Igualment, a aquestes alçades de la cursa ja em començo a creure que potser acabo la marató. I sobretot quan passo el km 32, on m'havia intentat plantejar mentalment que era el punt on començava la meva veritable cursa. Potser va ser això, potser el darrer gel que em vaig prendre, però a partir d'aquí recupero els ritmes i cada cop em noto millor.

Al darrer parcial de 5 kms, del quilòmetre 35 al 40, no paro d'adelantar gent i els quilòmetres em passen molt ràpid. Aquí realment disfruto. I noto que el Guissona també està disfrutant i això em fa sentir molt feliç, no li volia fallar ni a ell, ni a mi mateix ni a ningú. Encara no he arribat a la meta però em començo a sentir maratonià de veritat. Aquest parcial surt en 22'10".

Ja estem al km 40, ja quasi ho tinc. El quàdriceps esquerre m'envia un parell d'avisos, "no et flipis", que em contracturo i no arribes. Mantinc el ritme però res d'apretar més, que les cames es queixen. I arriba el km 41 (que no veig), però si a la GRAN CLACA: impressionant, brutal, increíble, milions de gràcies¡¡¡  :love: :love: :love: Tanco els punys, somric, això ja ho tenim. El darrer quilòmetre em passa volant, no vull que s'acabi, estic gaudint molt, crido al al Guissona, "ja ho tenim , Mariooooo", ja veig la meta, el temps no em preocupa, serà marca, ara és el de menys, a gaudir del moment. Al final entro a meta amb 3h08'11", amb els darrers 2,195 kms en 9'34".

Arribada, abraçada amb el Mario,  :love: :love:gràcies, milions de gràcies  :love: :love: "T'ho pago en birres jejeje". Puc caminar prou bé, quasibé no tinc mocs, el coll ni el sento....GRÀCIESSS. Busco a la resta d'amics, abraçades, somriures,no tots em assolit el previst però estem bé, a la propera lluitarem, segur que sí. Finalment em trobo amb Gemma i Arnau, petons i felicitat, finalment ho podem celebrar junts. han estat mesos d'esforços per part de tots i han patit a la cursa per si no aguantava. Milions de gràcies, us estimo  :love: :love: :love:

I fins aquí la meva crónica, un bon rotllo, però és el que he sentit. Agrair-li ali a tothom la seva aportació, gran o petita, sense la qual no s'arriba fins aquí. La familia, els amics en els moments difícils, els entrenaments de la Mar Bella que curteixen cames i cap (i les birres de després, sempre el millor...), els ànims en cursa, els crits, les baraçades, els petons.......Com no repetir-ho més sovint.

Marató, ara t'he trobt de veritat, et buscaré de nou.....

No tenia intenció de fer crònica, perquè al costat del que han viscut altres companys, la meva marató no té res d’èpic ni rellevant a explicar, però com que el kbró de Guissona insisteix, intentaré no enrotllar-me

Des de la Marató d’Edimburg que vam córrer junts els GPT l’any 2013 només havia fet maratons de muntanya i ja tenia ganes de tornar a fer-ne una d’asfalt. L’expedició Gasosa era l’excusa perfecta i la volia preparar seriosament.
Però el dia 1 d’agost em vaig fotre una hòstia en bici que em va tenir aturat tot un mes, així que vaig començar el pla sense cap base.
Ja sabeu que l’experiència demostra que l’experiència no serveix per una merda així que tot i ser conscient de que no podia començar a fer el volum i els ritmes que em tocaven, partint de 5Km el mes anterior, vaig forçar més del que tocava i a la tercera setmana ja tenia una tendinitis al “putuaquiles”.
Entre fisios i baixada de volum vaig perdre pràcticament 3 setmanes i he arrossegat molèsties pràcticament fins al final, tot i que m’han permès córrer, i he salvat bastant bé la preparació a partir de la setmana 7/8.
Conscient de que era complicat l’objectiu que m’havia marcat inicialment, em vaig plantejar sortir més conservador, però què collons! Fotuts a fer gasosa, que sigui per intentar fer MMP.
Fins al 33 la cosa anava bastant bé i pensava que ho aconseguiria, però la Sra. Marató sempre et posa al teu lloc, i el meu estava en 3h15’

El tema de les llebres, horrible! Les de 3h15’ van sortir des de davant del tot i no les vaig avançar fins al km 10. Van arribar just darrera meu, per tant elles devien fer 3h15’30’’ com a mínim. (Oletú!)

Vaig compartir gran part de la Marató amb la 5a dona, que l’acompanyava en bici el seu entrenador i que em va adoptar donant les ordres en plural: “vais bien, vais bien, regulando!”, “ahora viene una subida, no pasa nada si perdéis unos segundos”, “Eva, a rueda de Jordi”...  (Al final es va quedar endarrere i ella surt a les fotos de l’arribada del Danigoal)

El millor de la marató, la claca Correcat!
Cada vegada que els veia de lluny era inevitable la cara de felicitat, la pujada de pulsacions i el “subidón” de moral.
El recorregut de Castelló és un conyàs que mareja de tantes voltes, però si això fa que la claca pugui estar a tants punts d’animació: llarga vida a la merda de recorregut!

Roland que bo que t'hagis tret l'espina del debut en marató i ja pensis en més, felicitats per la MMP  :yes:

meep Oletú!  :rofl: :rofl:, circuits com el d'anada i tornada del Grao si que son una merda i la claca si no te el bar aprop segur que no anima tant  , felicitats per la marató que ja de per si és èpica 
Gracies en Guissona per fer pressió; si cal aplica tècniques més dures


Salut!
Jordi

En este enlace están colgando fotos de meta muy buenas. De momento he visto un par buenas de Hansi pero hay una de estanis13 que es para enmarcar

www.elperiodicomediterraneo.com/galerias/maraton/

Estic començant a llegir cròniques, que dic llegir, devorar  :intello: Seguiu, seguiu!!!

Roland gran marató i gran crònica. A veure si t'animes més a córrer la distància mítica doncs tens grans qualitats per a continuar millorant.

Meep, sense provar no se sap com estem i tu vas arriscar i encara que no vas fer la marca desitjada crec que el record dels moments viscuts els portaràs sempre a la teva motxilla. 

Definitivament, el dia que faça la marató de Nova York, els tècnics de corredors.cat m'hauran de posar un servidor per mi sol... Encara vaig pel km 28, quan li dic a Grinta que hem fet l'últim km a 4:38  i això que el pacte era de no agressió 
Seguixc escrivint...

Gràcies per les cròniques Roland i meep!

En este enlace están colgando fotos de meta muy buenas. De momento he visto un par buenas de Hansi pero hay una de estanis13 que es para enmarcar

www.elperiodicomediterraneo.com/galerias/maraton/

Muchas gracias esquimal! El milagro es que salgo con los dos pies levantados  :rofl: :rofl: :rofl:

A part de la oficial, que estan molt i molt bé les fotos i que suposo que sabeu que podeu veure pel facebook, aqui us deixo un altre enllaç on hi ha moltes fotos, diria que s'han de pagar però no ho sé perquè no he investigat encara.

tufotocorriendo.revistarunonline.com/mmv...bum/189/pk-6-maraton

Aprofitant el tema, volia comentar que a nivell organitzatiu i pel corredor, és un plaer correr aquesta marató. Tots els detalls molt i molt cuidats, cap problema per enlloc, avituallaments molt i molt abundants, complets i sovint, el tema de les fotos que pot semblar una tonteria està molt i molt bé. Sóc incapaç de trobar cap pega a la marató més que Castelló dóna pel que dóna, és petit i subjectivament no té massa res a oferir estèticament ( intentant ser suau  )

estanis13, son gratis. Este año el maratón de Castellón han conseguido sponsor para las fotos y las de runonline que normalmente son de pago van a ser todas gratuítas.
Que n'aprenguin

Un tostón descomunal que segurament necessitaria una rellegida, emoticones i alguna correcció... Però no tinc més temps

Fa molt temps que no escric al fòrum, però una crònica de marató s'ho val i més si està viscuda envoltat d'amics.

Vull fer la crònica, però quan ja fa molta estona que escric, penso que el més important és això que escric ara: Sóc un corredor solitari, m'agrada entrenar sol, quan competeixo estic només per a mi i quan acabo exterioritzo relativament. Però tinc claríssim què és el que més pesa...tenir gent que t'estima, fer el que t'agrada i envoltar-se d'amics, la vida és això, la resta són tonteries.. Aquí no puc escriure tots els noms de les persones amb qui hem compartit Castelló, però si que puc dir que no hi ha res que pugui pagar els ànims, les mirades, els somriures, les ganes de retrobar-se i l'energia que he rebut aquests dies  :love:

Llàstima que la rata hagués de plegar perquè vam fotre una marató brutal! en koldo, en Chute, en Hansi, en Roland, en Danigoal, en Meep, jo mateix i el convidat d'honor del GPT&F: l'Estanis13. Vam tenir 3 llebres que ja les voldrien a tot arreu Guissona, fiki i Barceruel i per sobre de tot vam tenir "LA MILLOR CLACA DEL MÓN"  :love: :yes: :love: :yes:

Jo sóc un paio que viu a 374kms de Castelló i us asseguro que ningú que corrés al meu voltant diumenge va tenir tants punts de suport, crits i ànims com jo.

2530
Un número pot voler dir moltes coses o pot voler-ne dir molt poques, pot ser un comptador de passes, una marca somiada, les ovelles abans d'aconseguir dormir, una iteració matemàtica de l'Oliveras... Qui sap...

Aquesta primavera, quan no vaig arribar en la forma que volia a la Romànic Extrem vaig decidir que la convertia en una tirada llarga i que aniria a fer la marató d'Empúries. Va ser un cap de setmana extraordinari, amb la Laia (bpk) i les famílies d'en Guissona (que també va maratonejar) i d'en Roland (que em va fer de llebre i/o acompanyar un bon grapat de kms). Fer 3h12' sense preparar-la massa i gaudint em va posar un cuquet a dins...

A l'entorn GPT&F ja es parlava de Castelló, m'incitaven, però entre la mandra a preparar-la i que fugim una mica de les expedicions multitudinàries, em resistia, això si, vaig reservar habitació per si les mosques.
Va passar l'estiu... Ni asfalt, ni muntanya ni gaire res. A finals d'agost en Hansi em va passar el pla que li havia fet en Chute.
Vaig començar a entrenar el 14/9 després de vacances, ja anava tard, la idea era no fer massa soroll i si em trobava mínimament bé, decidir fer Castelló. Vaig tenir molt pocs entrebancs i en poques setmanes començava a notar-me bé. Sense ratllar-me per córrer 4 o 5 dies. Aconseguint fer el meu record setmanal 92kms i una mitjana final de 68kms/setmana que per a mi és força. Mediterrani em va dir que anava per bon camí i a Ripoll em vaig sentir com mai en una mitja "a tope".

Dia D
Foto a la porta de l'hotel i cap a la sortida. Escalfament de 300m amb en Roland i cap al calaix. Neguit, humitat.
Ànims als companys de calaix, koldo, Estanis, Hansi, Chute ...CARMINA BURANA i sortim!

0-9kms Putu Agobio. Darrera les llebres de 3h, ple de gent, amarat de suor ja des del km3!! com collons puc tenir les cames i les sensacions que tinc ara si falten 39kms! No veig els kms, no em fio del polar... a veure si no acabo.

9-24kms Som-hi. Penso: A prendre pel cul! Apreto i passo les 5 llebres de 3h que van en línia, k10 42:00 clavat a 4'12. On collons van aquests tios! Apreto, m'acosto a un grupet de 4/5 els carrers s'eixamplen i per fi començo a córrer! Celebro que en Guissona no comenci a córrer amb mi, això és que en Roland no ha plegat! Apareix en Hansi un moment i em diu que ha apretat perquè anava sobrat, em fa por sentir-ho, al cap de uns segons ja no el veig amb nosaltres i estic uns metres preocupat. Arribem al port, vaig fàcil, girs i cap amunt. Mitja 1:28:30 Sóc lo putu rellotge. Pujada controlada on toca treballar perquè la gent o bé és molt irregular o bé no vol fer-ho. Arribada a la cruïlla, recullo un gel, la claca m'entra a dins, m'oxigena les cames, m'eixampla el cor i em fa ser més valent encara.

24-29 Bufff costarà És deixar la claca enrere i sembla que els carrers piquen amunt, el grupet no tira, em costa mantenir el ritme, tinc la sensació que hem passat de 4'12" a 4'15" o més, les cames se'm carreguen, demano reflex als patinadors...Va Andreu! que això comença ara. En Dani m'anima al 29.

30-35 Pit, collons i paciència El que era un grups de 8/12 es desfà quan 4 o 5 agafem de nou el ritme, som 5 i anem en paral•lel, els dic que no fem el burro i que fem un grupet, em poso a davant durant tot 1km fins que demano ajuda, les cames em fan mal, però corro fàcil, només em relleva un paio que va de vermell...Buffff On vas?! 4 pelats! Ens quedem sols. -Si vas así no te sigo, yo apretaré en el 37 pero tu mismo eh! El paio afluixa un pèl, fem un altre km a 4'05" o així i el deixo anar, torno a buscar el 4'12" aprox. sol, tot sol.

35-39 Chiquito's way  Faig 500m sol al ritme que toca i mica en mica, inexorablement, cada múscul de les meves cames manifesta la seva voluntat d'enrampar-se i engegar-ho tot a prendre pel cul... El gps fa el boig, sóc conscient que no vaig per sota 4'20" és impossible, em conec com si  m'hagués parit. La claca em veu patir... Gir, gir, gir, gir... vull una rectaaaaa PATINADOOOOR REFLEX!! dónde? de la cintura para bajo TOOO LLENO. Si em paro se m'enramparà una cosa rere l'altra i no arribaré en menys de 20' o sigui que com les "muñecas de Famosa" i na fent. Per què no entreno més???!!!

38,8-39 Imbècil Pensament: Va que queden 2kms, si no et pares ets sub3 altra vegada i potser fas MMP... Imbècil!! És el 39 i no el 40!

39-42 Si no fos per les cames... Pateixo perquè no vull parar, si em paro no arrencaré, tinc pensaments negatius perquè amb unes cames semi-senceres hauria fet 2h56' i estaria corrent exultant. Va Andreu! Que són 3 kms!

42-42,195 Aaaaaaag! El plaer d'un maratonià amb les cames garratibades i semi enrampades... una recta en semi-baixada ,  una recta prement les dents, conscient que als últims 6 kms se t'han escapat segons, buscant amb la mirada en koldo i l'Estanis13 que ja han arribat. Veig el cronòmetre, encara diu 57' creuo la meta amb més ràbia que joia, arraconat a un costat , content, però no exultant, més content per haver sabut patir que per el temps que he fet, l'Estanis13 intenta abraçar-me i gairebé l'empento  sóc un esquerp. Respiro, camino, veig la Laia  :love:, somriu, és preciosa. Ella, la mart@ i l'uli em feliciten, camino, absent, autista durant uns moments... 2h57'44" és el temps i  2530 són els dies que havien passat diumenge des de la meva última marató d'asfalt competida... massa? Qui sap, però probablement per la propera no en falten tants 

Gracies per l'avís de les fotos companys 

Felicitats gàltix ja comptem els dies per la propera  :yipi:
Al vídeo d'arribada es veu perfectament com l'estanis13 es rebutjat  :rofl: :rofl: ara ja se per qui i perquè 


Salut!
Jordi

Molt gran Andreu!! bona crònica! vam demostrar el que valem els garrotxins 2/2 sub3 

Firmo ara mateix que em tornis a rebutjar en una altra arribada similar  salut!!