Donostia Marathon (27-11-16)

Moltíssimes gràcies a tots per les felicitacions!!!!  :love: I moltíssimes gràcies a JRD69 pel super seguiment que ens  va fer!!!
Avui vespre faré la meva crònica, però no vull deixar passar ni un moment abans de poder felicitar-vos a tots!!!! Jo crec que amb tots me vaig creuar un moment o l'altre de la cursa, i de veres que no sabeu quina il.lusió me fa poder-vos pegar un crit d'ànim enmig de la nostra estimada Marató. 
meep, totes les vegades que te vaig veure anaves super-super bé i  jo tenia energia per cridar-te, sort que al teu km38 i meu 31km me vares animar tu a mi  :beurk:....me començava a fer falta. Enhorabona per la teva desena Marató....que se diu aviat!!!.. També me vaig creuar amb la nena fent la Mitja, que la primera vegada ni es va enterar i a la segona si que ens vàrem poder animar mutuament!!.
Lo de'n chute va ser surrealista, quan el vaig veure (ni idea del km) anava super fresc, beníssim...ens vàrem saludar i minuts després veig a en Barceruel amb qui també ens animam...al cap de poc passa la llebre de les 3h i pens...ostres en Victor va molt bé...segur que si segueix així ho aconsegueix....després vaig agafar conciencia de l'estona que feia que en Simón havia passat i vaig al-lucinar però que molt....veia que mínim anava a sub 2h50' i lo més sorprenent era que anava com si res!!! aprofit per felicitar-vos als dos pels vostres espectaculars registres. Esper que encara ho esteu celebrant...no és per menys!!!!!
A la barqueta sandmannn jordimas i JJSBD també els vaig veure varis cops....encara que a un moment donat vos acabassiu separant, segur que la companyia vos va ajudar!!! Jordi, no és per res, però has estat la NO-sorpresa de la Marató, TOTs estavem convinçuts que ho faries molt bé i així ha estat. La progressió d'aquest darrer any ha estat molt bona...segur que en Ballesteros i anar a pistes amb el JB-Team hi te alguna coseta a veure. Felicitats per la Marató, per la marca i moltíssimes gràcies per compartir la teva crònica!!!!!
Sandmannn, enhorabona per la marca, gaudeix-la...el sub3h30' està allà...i arribarà!!!
JJ_SBD  felicitats a tu també per la marca assolida, tot i que havies tengut algú entrebanc en la preparació...segur, segur que el sub3h 30' també arribarà....quina p-t- mania que tenim tots amb els números rodons...jo la primera!!!!
Crec , Vicenç...que te vaig veure dues vegades, la primera ni te vares enterar, però la segona si!!! i ens animàrem mutuament...tu menties dient que jo feia molt bona cara...i ja estava una mica rallada pensant que tornàvem a entrar al polígon!!!  :he: Felicitats per la teva Marató....quanta experiència i com en saps, ja....Joder!!! Enveja però de la bona!!!!  :yes:
Angel, sap molt greu que t'haguessis de retirar..però val més així i no acabar-te de trencar i estar setmanes sense poder córrer...que sapis que aquella colla de pirats que et varen veure 3 o 4 vegades, i que t'animaven com si s'acabès el món, eren la meva família....els tenc molt ben alliçonats i quan veuen un correcat ho han de donar tot per animar!!!! Com anaves un 20' per davant jo, ells ja estaven a punt per veure'm passar i de rebot et veien abans a tu. Recupera't campió i a la propera anirà més bé!!!
Ostres ratadesans, crec que tu vares ser l'unic a quin no vaig veure...sap molt greu lo de la teva retirada. esper que no fos res greu i que rapidament te puguis recuperar molt aviat.
Sr Door, millons de felicitats!!! Quina marató més controlada, molt bé si senyor!!!!....anares a cercar el sub4h i acabes rebaixant marca molts minuts!!! Felicitats!!!
Amb moltes ganes de seguir llegint crònques, jo quan pugui faig la meva!!!!  Que guais són les maratons!!!!

Hansi, jo ja sabia que no ens veuriem...amb els ritmes de la gent que animaves era impossible coincidir...però no passis cap pena ni una, que en esperit ja sabia que m'animaves!!!!
joregar, gràcies !!!...Saragossa? Finals de setmebre, no?..enguany tenc altres plans, per encarar alguna cosa al 2018 si em toca un sorteig!!!  :intello:

Enhorabona a tot@s els maratonian@s que us vàreu plantar ahir a la sortida de la marató. Tot@s sou campion@s  :yes:
ratadesants,
molts ànims i que no sigui res important  :arf:

Vicenç,
una altra al sac. Aquesta vegada veig que t'has reservat per Tarragona 

Enhorabona jordi mas 
Gran marató, gran progressió, gran MMP 

No Surrender,

campiona, has assolit el sub 4h de nou  Enhorabona! 

Jordi mas

Molt bona marató ja ho veia venir per la forma que entrenaves has fet un marcon peró crec que encare tens millora ara tocar descansar tu mereixes moltes felictats de nou crak 

Bé, ara que ja ha passat el cap de setmana i un cop han passat la barreja de sensacions, faré 4 línies de com va anar la Marató:

Sincerament, crec que ho tenia tot a favor per acnseguir el sub 3h30': venia descansat, venia de fer MMP en Mitja, circuit i temps ideal (ja me'l conec molt), moral a tope i sense problemes físics.

Varem sortir en grupeta i als pocs km's ja ens varem quedar en jordi mas i jo al capdavant del grup. Pel meu gust anavem una mica massa ràpids. Això sí, en relació a la marcassa que va fer en Jordi no anavem malament, anàvem a ritme.
Anava pensant que aquest segonets de més que agafava em vindrien molt bé més endavant...
Pas per la mitja en 1h42'. Aquí és on començo a pensar que m'he passat de ritme... Si "doblo" em surtiria 3h24'  :he:
Del 22 en endavant deixo tirar al Jordi, que va molt fort i tot i que "el tinc a tiru", prefereixo no seguir-lo molt de prop perquè cada cop soc més conscient de la ostia que em fotré..
I així van passant els km's... i les forces afluixant... Comencen a sortir km's a 5'20'' i ja només penso en que això no vagi a més, que no em posi a 6'...
Els darrers km's són un quiero y no puedo. Plenament conscient que no faré sub3h30', intento apretar el màxim per intentar fer MMP. No la recordo exacte però sé que tinc 3h31' llargs. Lo ideal seria fer 3h30' llargs. Al final no pot ser i entro en 3h 31'03''. Creuar catifa i al terra extenuat. Després de uns minutets de relax al terra, demano ajuda per a que m'aixequin...
Al guardarroba, mentres em tornava a posar la sabatilla que m'havia tret, se'm puja el bessò i veig les estrelles. Li demano al que tinc enfront que m'estiri el besso, gràcies a Deu de la solidaritat runner...

En Resum: crec que ha estat la Marató més agridolça que he fet mai. Dolça per fer MMP però agria perquè tenia el sub 3h 30' molt al abast... Que hi farem...

jordi mas: enhorabona per la marcassa. T'ho mereixes
No Surrender: no tenies clar el sub4h i ho has fet com si res. Enhorabona!
JJ_SBD: sempre recordaré el "atxassu" al km 40/41. Molt ben gestionada i sub3h30 de nou a la butxaca
Vicenç: jo de gran vull ser com tu
sr door: també marca estratosfèrica, deu n'hi do quina retallada de minuts!
Angel: siento que te retiraras però la próxima es la tuya

Saludar també als companys que hem coincidit el cap de setmana: Chute, Dani, rubens, oliveras, ratadesants, jcarpa, Hansi... disculpeu si em deixo algun!

Ostres Sandmannn!! sort, si de la solidaritat dels corredors, quanta raó. esper que t'hagis recuperat bé i que el bessó també estigui com toca. Agridolça, si...però és una Marató més i amb marca...segur que a mesura que passin els dies ho valores més...fa ràbia, ho tens a tocar...ja arribarà. Segur!!!!!  :yes:
Som un desastre!!! Jo havia entés que en JJ_SBD no havia fet sub 3h30' i resulta que si....ostres, doble enhorabona!!!

No Surrender,

campiona, has assolit el sub 4h de nou  Enhorabona! 

Moltíssimes gràcies correcat-preferit  :love: , aveure si segueixes entrenant bé i te marques una bona Marató a tarragona!!!

Al Novembre de 2011 per primera vegada vaig veure una Marató i va ser a Donosti...(jo feia 1 mes i  mig que havia començat a córrer, ja que m'havia apuntat a la Mitja de Granollers i havia d'entrenar per poder acabar-la)...vaig animar als corredors a varis punts, i jo deia que allò MAI ho faria, que aquest patiment no el volia passar, vaig anar a Anoeta per veure l'arribada dels primers  i en veure la primera dona amb la seva faldilla vaig dir...."Jo mai faré una Marató, però si mai en fes una ho faria amb una faldeta d'aquestes". 5 anys i 5 maratons després (totes amb la faldilla), crec que ara si, ja puc afirmar que m'agrada córrer Maratons. :love:

L'any passat vaig passar una molt mala època personal, i com tots sabem, això acaba traspassant als entrenaments, vaig arribar a la Marató de València molt justa, però la vaig poder acabar .A l'Abril m'havia proposat fer la Marató de Palma, però tot i que la meva vida estava bastant arregladeta, tenia poc temps per entrenar i me vaig posar a la línia de sortida amb poques garanties d'acabar-la  ... abans de la mitja, ja vaig veure que si seguia acabaria caminant, i sincerament, me vaig estimar més deixar-ho córrer. Això me va fastidiar i desmotivar bastant. Ja sabia que volia fer la Marató de Donostia  a la tardor, i començava els entrenaments amb molta il.lusió, però mica en mica, per falta de temps veia que els entrenaments no podien ser tan estrictes i disciplinats com a mi m'agrada preparar una Marató. :erf: Estic ficada a un projecte d'investigació de ferides molt interessant (d'aquelles coses que te duen una feinada, no cobres res, però que t'agraden molt) que fa que hagi de sacrificar alguna horeta de més a la setmana. La qüestió era, que no volia sacrificar una Marató  :no:, que la volia córrer i tenia el temps que tenia per tant vaig decidir no agobiar-me i fer els entrenaments que pogués fer...i crec que ho he aconseguit. He intentat fer els entrenaments que he pogut, i el dia que no es podia no em desmoralitzava i ja està. Volia acabar aquesta Marató com fos, volia poder tornar a sentir aquella emoció i volia creure que podia en un futur no gaire llunyà (els anys no passen en và) tornar a provar baixar marca. Així arribàrem a Donostia, amb il.lusió, amb un entrenament correcte però tampoc per tirar cohets i amb un volum justet. 

Contenta de córrer, contenta.
Vaig amb dues amigues, na Tere fa la Mitja i na Marta (que ha fet un molt bon entrenament)  fa la Marató. Agafam el bus de les 7'30h, allà ja ens trobem a en JJ_SBD i a les 7'45h ja estam plantades a punt de córrer (pelades de fred i  vestides de curt com si la sortida fos JA!), anant a fer el cafè ens trobem a uns quants GPT, que encara deuen pensar que estic mig pirada a aquelels hores i ja vestida de curt!  :intello:
Feim el cafetó i anam on haviem quedat per fer la foto correcat, que tots ja sabíem que no ens la faríem   :rofl:  ja que probablement ningú duria  càmera!! Una vegada allà amb en Jordimas, sandmannn, vicenç, JJ-SBD i Sr Door, ( a qui encara no coneixia, un plaer, sr!!) varem fer la xerradeta , ens desitjarem sort i cada un cap el seu lloc!!!  :glasses:
Jo tenia molt clar que aniria a 5'30"-5'35" fins que pogués , però na Marta estava molt bé i volia anar una mica més ràpid...vaig pensar que també estaria bé acompanyar-la fins passat la mitja i que després ella tiràs i jo ja me quedava...començarem aquesta estrategia. Els primers km anam entre 5'20" i 5'25", per mi és massa ràpid avui,  però tampoc tenc problema en anar així una bona estona. En tonisp complint la seva paraula està aprop del km 2 amb la meva neboda animant. Fa un dia molt bó per córrer una Marató, la gent de Donostia ens animen molt i jo estic "Contenta de córrer, contenta"...Va ser la frase que en Hansi dissabte horabaixa me va dir que m'havia de repetir, i axí ho vaig fer. Tant ell com na dina no podien córrer  :'( , i per tant, jo que si que podia ...realment havia de sentir-me privilegiada de poder fer-ho.  :yes:
Vaig còmode i parlant amb na Marta, estic gaudint de fer una altre vegada la Marató d'aquesta ciutat, hi tenc molt bons records de fa 2 anys....és inevitable no recordar a en dion i Aulaka i els km que vàrem compartir. Al km9 ja hi torn a tenir a la família, amb els seus ànims una s'embala i m'he de frenar aviat. Està bé, ja que anant les dues juntes i tenint tres grups diferents que ens animen, durant molt recorregut anam trobant gent...
M'agrada aquesta Marató, ja que et pots anar trobant i creuant a companys durant gran part del recorregut, això motiva bastant. Cada vegada he de frenar més a na Marta, ella va molt forta i crec que l'estic endarrerint, un parell de vegades, aprofitant que feim algun grupet de corredors me faig la loca i qued una mica endarrera  , però aviat se n'adona i frena...jo li vaig dient que tiri, ella ha de fer la seva Marató i jo la meva...res, que no em fa ni cas!!! Anam tranquiletes, tot i que jo ja començ a pensar que si continuo gaires km amb aquest ritme acabaré caminant....anam i tornam de la Kontxa, ja hem passat el polígon i després de tornar a veure a la família  :love: que ens carreguen d'energia ja enfilam cap a Anoeta. De moment continuu aguantant bé el ritme, bevent i amb els gels que tenia previstos, el pas per Anoeta m'encanta, però avui me fa una mica de mandra...queda una mitja i aviat començaré a anar fosa. Pocs minuts després ens creuem amb el primer que aviat agafarà el tram final de la Marató...quina emoció...me desfaig en crits animant-lo!!!  .... Seguim juntes però de cada vegada faig més intents de separar-me, però vaig allà mantenint-me pocs metres darrera d'ella. Mr Door sen's afegeix (quina al.legria!!!), anem poca estona junts, jo ja me despenj i tot que tenc a na Marta molt aprop ja no me torn posar al seu costat, cap al 28km i tal com havíem pactat , apareix  na Dina. Tot i el seus problemes de salut, va decidir que acompanyaria a na Marta els darrers 14km...ara ja me relax, sabia que na Marta no volia anar tota sola, i ara ja te companyia  ...Jo ja començ  a estar una mica perjudicada   :sarcastic: però no malament, per tant baix el ritme i prou. Abans m'he intentat posar música, però l'Ipod no m'ha funcionat, tampoc me desesper, vaig fent....continuu pensant en la frase motivadora d'aquest Marató : "Contenta de córrer, contenta"...poc a poc me'n don compte que de cada vegada me l'estic repetint amb menys espai de temps...mala senyal....Ja m'he  despenjat molt de les meves amigues. En tonisp &famili estan al 31km i ara pas pena, segur que quan les vegin a elles i no a mi se preocuparan. Quan estic a punt de veure'ls intent millorar molt la cara, però clar...ja puc dissimular, que  en Toni també corr i sap que està passant.. :rofl:.
Comença el patiment una mica més seriós, aquell no amb excés però que t'has de concentrar a cada passa per evitar que t'aturis o que baixis massa el ritme  :beurk:...un ritme que tot i que sigui més baix de cada vegada costa més mantenir.... "Contenta de córrer, contenta"...seguim repetint per no desanimar-me...vull acabar com sigui, la vull acabar...però no només això...joder!.. tenc 4 Maratons en  menys  de 4h i vull que aquesta  també ho sigui....això fa que sobrevisqui no baixant el ritme.
Darrerament quan estic desesperada me pega per contar el que queda en milles, no se...un doi com un altre, però pens que així se me fa més curt...els metres van passant i els minuts també. Tenc moltes molèsties al bessó esquerra i vull que un patinador me posi reflex, però per això m'hauré d'aturar i després no podré arrancar...total, que no me puc permetre el reflex... Ho desestim totalment i continuu...a la que me despist, el ritme baixa rapidament...per tant la concentració segueix màxima...els ànims de la gent son fonamenlatls per poder seguir...
Cap al 40km m'emocion, revisc  els 2km darresr amb en dion al 2014, tirant de mi i ajudant-me per poder fer marca  :love:... "Contenta de córrer, contenta"....continuu contant metres, no sé...tenc nausees, estic molt cansada...aquella gent m'ajuda.......com a caiguda del cel, apareix la meva neboda de 18 anys que m'acompanya l'últim km corrents, li dic que no puc més, ella diu: " que si, que si que pots"...llagrimetes en veure que estic entrant a Anoeta,...joder, que guai! ...entr molt contenta anant més rapideta però gaudint de l'entrada, avui no me va de cap minut ni de cap segon...a l'arribada na Dina, na Marta i jo ens fonem en una abraçada que recordaré tota, tota la meva vida  :love:. El Sr Door molt prudent a un segon pla, però després també ens abracem!!!
5na Marató 3h 54' 36", de les cinc aquest marca està just enmig....molt, molt, molt contenta, d'haver-la feta, d'haver-la cabada, d'haver fer sub4h i sobretot, sobretot de no haver-me agobiat per falta de temps durant la preparació.
Propera parada  BNA, no l'he feta mai, me fa por el paral.lel...ja veurem, ara descans 1 setmana  i la que ve començar mica en mica i a veure si aquest vegada me puc plantejar fer una bona preparació i intentar fer marca...i si no... "Contenta de córrer, contenta de fer una Marató".

A l'espera de la resta de  cròniques aniré llegint les de València, que fa 8 dies i encara no he començat!  :winktongue:

Sandmann aquesta MMP teva té molt mèrit . Et felicito perquè la vas lluitar com un campió.  Quan ens vam creuar al 35 vaig veure que anaves patint, de manera que aquesta lluïta dels últims quilòmetres és d'admirar i no està a l'abast de tothom !!
Felicitats i el sub 3:30 no trigarà.

No Surrender  :love:
Content de que hagis corregut contenta 
Has gestionat molt bé  la teva marató Moltes felicitats de nou per la teva conquena marató I amb faldilla 
Ara et tocar descansar per fer una gran marató en BCN on jo I seré  també 

Sandmann

Moltes felicitats per la teva MMP  I tens el sin 3h30' a tocar 

Moltes felicitats i enhorabona  als que heu pogut completar la marató i molTs ànims  :love: :love: als que no us ha estat possible per una o altra raó, no defalliu que el temps posa les coses al seu lloc.

A alguns de vosaltres us vaig poder veure en directe, amb alegria quan en passar us veia confiats en les vostres possibilitat i amb tristor quan veus que no heu pogut assolir l'objectiu buscat, la marató es així

Jordi Mas, No Surrender, sandmannn, Angel gracies per explicar-ho 

Hola a tots!!

Tot i que no he participat del fil de la marató, entro per aqui a felicitar als companys a qui vaig poder saludar i animar durant la cursa (No Surrender, Sr.Door, Vicenç, Sandmann tot i que no em vas sentir...  ). Llastima no haver pogut veure-us a tots.
Grandissim Jordi Mas! Veus com si que ho tenies? I perque vas ser conservador!! 

Penjo a sota la crónica que he escrit de la meva marató. Ja aviso que es un totxo. 
El meu primer Sub3h!!  :yipi:

Crónica de la Maratón de Donosti 2016

Tenía que ser en Donosti. Donde todo empezó y donde he conseguido cerrar el círculo de mi mayor reto personal (por no llamarlo obsesión) desde que empecé a correr.

Fue en la Maratón de Donosti de 2010 cuando un buen grupo de amigos del GPT consiguieron bajar por primera vez de las 3 horas. Algunos con un nivel muy superior al mío, pero otros con los que yo corría habitualmente en los 10000 de Barcelona. Ese día fue la primera vez que pensé "si ellos han podido, why not? Algún día...". Unos días después bajé de 3h20 en la Maratón de Castellón dándolo todo. Ya tenía el punto de partida y me puse en manos de Simón Fernández (aka Chute) para empezar a entrenar de una forma más ordenada y con ese objetivo siempre en el firmamento.

Ahora hace 6 años exactos, y en este tiempo han sido muchas las veces en que he empezado a prepararlo, aunque sólo en dos ocasiones me he plantado en la linea de salida para disputarlo de verdad (3h03 en Valencia 2013 y 3h02 en Sevilla 2016). Algunas veces no he llegado en condiciones para intentarlo (Mediterrani 2011, Donosti 2014, Frankfurt 2015). Y una vez (Barcelona 2014) lo intenté sin haberlo preparado. Pero la maratón, cuando estás cerca de tus límites, no permite ni fallos ni faltas de respeto. Y en estos años yo le he faltado al respeto unas cuantas veces (y otras tantas ella me la ha devuelto con la mano abierta). Toda la mejora que iba teniendo en otras distancias, no se acababa de plasmar en los 42195 metros. Así que, después de Sevilla, seguí aquella máxima de "Si quieres cambiar el resultado, no hagas lo mismo de siempre". Y empecé a entrenar con Rafa Caro, al que conozco de la UCA y de llevar a Ilias Fifa él como entrenador y yo como fisio. Necesitaba dar un giro, aprender otros métodos, cambiar mis rutinas. Y también necesitaba tener a alguien a quien rendir cuentas sin que hubiera un vínculo tan personal. Chute lo había dado todo por mi y era yo el que no había cumplido. También a él le debía, seguramente más que a nadie, este Sub3.

Empezamos a prepararlo en junio, pensando en intentarlo a primeros de octubre en Múnich. 6 días por semana (cuando he podido) con series cortas y largas, y algo de gimnasio (menos del que hubiera querido Rafa). Empecé desde muy abajo por unas sobrecargas que me tuvieron parado casi todo el mes de mayo y, entre eso y el verano, ya vi que difícilmente podría conseguirlo en Munich. Faltaban muchos kms para ir a por ello con ciertas garantías. Y siguiendo el ejemplo de Josep Jaipur, que el año pasado hizo exactamente lo mismo con excelente resultado, decidimos alargar la preparación 7 semanas más y apostarlo todo a Donosti. En Munich acompañé a Carlos Perales (un compañero de RedRunners) en la segunda media de su estratosférico 2h49 y me sentí muy bien. Me dio mucha confianza. Y de ahí a San Sebastian, ya continué solamente entrenando excepto en la Mitja Marató de les Víes Verdes de Tortosa que me sirvió de test (1:23:30). Tuve 2-3 semanas en que tocó bajar el ritmo porque me sobrecargué, pero los tratamientos en Fisiològic de Jose Luis y la EPI de Jordi lo fueron poniendo todo en su sitio. La prueba de ritmo en la Mitja de El Prat acompañando a la ganadora Arantxa (un 1h29 muy muy fácil) me confirmó que esta vez llegaba con más opciones que nunca.

Llegamos a Donosti el mismo sábado, viajando en coche con Chute y Laura. A pesar de lo duro de ese sacrificio estando en Euskadi, fuimos buenos con el tema alimentación y dejamos los pintxos para después de la carrera. Bueno. Un patxarán si que cayó, pero como siempre nos dice un veterano ilustre "eso son vitaminas puras que van directas al metabolismo". Recogida de dorsal y sobre las 7 de la tarde estábamos con Judith rodando por La Contxa. 2km suaves hasta el Peine de los Vientos y otros 2km de regreso a ritmo de maratón. Cena de pasta con mi cuñada Itzi y mi hermano Salva (que me hará de liebre en la segunda mitad), visita al resto de compañeros del GPT que también venían a la maratón (y muy especialmente a Hansi, con el que tenía que compartir la carrera y tuvo la mala suerte de tener un esguince 2 semanas antes) y ya de cabeza a la pensión. Como siempre, dormí poco más de 4 horas. Un clásico de mis maratones.

El día se despertó perfecto para correr. Subimos con mi amigo Pedro y su hermano Juan en bus hasta Anoeta, ¡había que guardar fuerzas! Aprovechamos que los compañeros correcats tenían la pensión justo al lado de la salida para usar la habitación de Chute y Laura como guardarropa, wc y duchas. Un lujazo. Calentamiento suave y al cajón. Veo que la liebre de 3 horas está un poco por delante mío. Aunque la idea es correr por delante del grupo, ya me está bien como referencia para saber que si entro con él lo consigo.

Disparo y a correr. Un poco apretados pero se puede correr bien al ritmo previsto. No llevo ni un km y me tuerzo el tobillo en un socavón del asfalto. Poca cosa. Mejor dicho, nada. A seguir. La estrategia es marcar los kms sobre 4:12 real (por debajo de 4:10 de GPS), parciales manuales en 21 minutos cada 5kms y pasar la media maratón entre 1:28:00 y 1:28:30. Modo Metrónomo ON: 20:56, 20:56, 21:04 y 21:06 hasta el km20. Pulsaciones muy controladas, unas 3-4 por debajo de mi umbral, y en cambio muscularmente no me siento nada cómodo desde muy pronto. Paso la mitja en 1:28:36. Me sirve, pero las sensaciones no tanto.

Espero como agua de mayo la entrada en carrera de Salva en el km24, que además viene con el bonus de una botella con carbohidrato líquido y pastillas de sales que me vienen de perlas. En las maratones, priorizo el isotónico respecto al agua y en Donosti lo dan en vaso y no en botella. Ya sabéis los que corréis: de los dos dedos que te ponen, uno te lo tiras por la cara y el otro te sabe a muy poco. Voy falto de sales y lo sé.

En este circuito no te puedes fiar mucho del GPS porque hay varios túneles y se pierde la señal, pero soy consciente de que empiezo a bajar un poco el ritmo a pesar de los esfuerzos de Salva. Siguiente parcial, 21:18. Es ritmo perfecto de Sub3h. Hay que intentar aguantar ahí todo lo que pueda, pero noto que la musculatura va muy justa. Me van pasando algunos grupos sin que pueda engancharme a ellos, pero realmente sin que me afecte demasiado. Yo estoy haciendo mi carrera y tengo a mi liebre personal. Llego al km30 y marco un 21:43 que significa perder 30" del cojín que llevo, y que también significa que a ese ritmo se me escapa. Pero no apreto. Siento que debo quedarme ahí y aguantar o tendré muchos problemas. El cardio sigue genial. Del 30 al 40 voy intentando correr lo mejor posible, controlando la respiración, mirando de seguir todos los consejos que me va dando mi hermano. La idea más fantástica de toda la carrera la tiene Salva cuando se para en un avituallamiento y me rellena una botella con isotónico. Me salva el pellejo. ¡Casi dos de esas me bebí de ahí a meta! Pero igualmente, marco 21:40 y 21:42. Estoy en el límite de tiempo en ese momento. En si, la liebre de 3h me ha adelantado en el km37 y me saca ya unos 150 metros. Me vienen a la cabeza los compañeros que están siguiendo mi maratón desde casa a través de la web de la organización, y pienso que seguramente en ese momento la mayoría ya no ven nada claro mi objetivo. Pero como le había comentado a Salva unos kms antes cuando se desgañitaba porque me enganchara al grupo, "me queda un cambio". En el km40 el reloj marca 2:50:30. Tengo 9 minutos y medio para hacer 2195 metros. Eso es ir con la Espada de Damócles sobre la cabeza. Calculo que voy a hacer 2:59 o 3:00, y esta vez no lo voy a dejar escapar. Hace rato que llevo la calculadora en la mano muy a pesar de mi hermano. Él me insiste en que corra y me olvide del reloj. Pero, para mi, el reloj no es un peso extra sino una ayuda, supongo que por mi hábito de pacemaker. Me siento con fuerza, pero desde el km38 aprox he tenido varios conatos de rampas en los gemelos (mi talón de Aquiles en las maratones anteriores). Tengo que correr todo lo rápido que pueda pero sin llegar a enramparme. Si paro ni que sea una vez, se me escapa.
Anoeta está ahí delante. La gente anima a rabiar. Bajo la rampa de acceso al estadio y el gemelo me vuelve a dar un susto. Pero hay que seguir, ¡que ya lo tenemos! Tengo 1 minuto y medio aprox para hacer los 300m que se corren en el tartán. Mal se me tiene que dar para no conseguirlo. Y corro la recta escuchando los gritos de los amigos desde la grada, alcanzo a la liebre, levanto los brazos y cruzo la meta en 2:59:43. Lo he conseguido.

Momentos de mucha emoción y unas cuantas lágrimas tirado en el tartán, y con Salva, y cada vez que me voy encontrando a mi gente (Judith, Juanqui y Josema de los RedRunners, Chute y Laura, el resto de Correcats...). Imposible de explicar. Por suerte hay fotos que lo han podido captar, aunque en el recuerdo ya había quedado grabado para siempre.

Ahora toca descansar, disfrutarlo y, más temprano que tarde, buscar nuevos objetivos. El de maratón me ha quedado más que cubierto, y por ahora no me apetece volver a preparar otra a tope. Pero la sensación es que, si trabajo bien algunos aspectos, tengo piernas para poder correrla entre 2h50 y 2h55. Nunca tenemos bastante. Putos runners...

Impressionants cròniques!!! La darrera del Barceruel, d'infart en una pelicula de suspens...
La de No Surrender, transmet els valors de gaudir de la Marató, és l'esperit de la prova.
SandMann, has fet MMP, això sol ja és motiu d'alegria, l'amargor del no sub 3h30' l'has de deixar per tenir un objectiu per una propera maratò.saps que ho tens a les cames, i sols el sentir-te massa bé i anar amb el Jordi Mas que estava molt fort, et va ajudar a agafar massa marge a la 1era meitat. Aprofita per recordar les bones sensacions d'aquesta primera meitat, i recordar el molt que has lluitat per aquesta millor marca. A la propera a fer 1h43'30'''-1h44'' la primera meitat i segur que dobles.
Vicenç, ja saps que molts t'admirem, i en particular aquest bon humor que gastes, ja estas feliç abans de correr, durant i desprès, les competeixes i les gaudeixes, i n'acumules una darrera l'altra, moltes n'has de portar. Impressiona com canvies de objectiu en el moment que cal, lluny et queda el fer l'error de intentar seguir quan aquell dia no toca un objectiu i el cos diu que no, el cap que si, i empotrarse caient minutades en pocs quilometres, això ja et queda molt lluny a tu, ets un doctorat en Marató, i olores quan has d'afluixar uns pocs segons per quilometre per gaudir i arribar en condicions i lluitar pel millor temps possible del dia.

A la resta, em va agradar veure-us a la hora foto pre-sortida, se us vella aquella cara de satisfacció per l'entrenament fet i les ganes de sortir, barrejat amb els nervis que sempre hi ha en aquells moments previs. 
Moltes Felicitats als que heu aconseguit els objectius.
Angel, quan et retires i has fet tot el que podies, no hi ha cap penalització, quedar-se amb la sensació de que ho important és no prendre mal, maratons hi ha moltes cada any i moltes més en puguem fer. Cos sols en tenim un.
Als que no heu aconseguit l'objectiu, vindran més maratons i a per elles i els vostres somnis us hi esperen.

Per part meva, sols dir que no podia fer la marató perquè havia fet la de NY 3 setmanes abans, però com cada 2 anys vinc a fer la de Donosti i tenia amics de la feina que la feien (i que a més van aconseguir grans marques), tocava venir, i entre mitja i 10kms, m'havia apuntat a la de 10kms. Buscant la supercompensació aquesta que diuen que hi ha poques setmanes després de córrer una marató. La veritat, no se si existeix, però si que se, que aquest final d'estiu i tardor, m'he notat ràpid en algun test, de totes formes, aquesta setmana sols havia fet 2 entrenaments de 5-6kms, un d'ells un test per rieres que em feia ser optimista, però sense saber a quin ritme era capaç de fer un 10km, els darrers anys, els meus objectius han estat, una o 2 mitges fortes, la cursa de l'Espluga, i una o dos maratons a l'any i alguna cursa de muntanya. Pocs 10km, si en feia algun, la majoria era corrent amb carret, per tant, no tenia marques recents en la distància, i amb ja 42 anys, veia llunya aquell any crec 2010-2012 on vaig fer la meva marca de 36'15''.

Anem a la cursa, em situu força endavant, però encara amb unes files de corredors per davant, doncs tampoc vull cremar-me del tot en una sortida que es preveu frenètica, avui vaig sense pulsòmetre perquè al darrer entrenament vaig veure que no marcava (segurament tema de piles) i no hi he tornat a pensar fins que me l'anava a posar aquesta matinada. Aniré per sensacions, les sensacions es que als primer metres del primer km en noto una mica tapat, però poc a poc la cursa s'obre i ja em surt un 3'33'', penso bé, anem amb suau baixada i aquí és on gaudiràs, no hi ha temps per reservar, gaudeixo del ritme, vaig avançant grupets de corredors, i al km2 agafo a la primera corredora que a amb un bon grup, fa cara d'extrangera, i penso que segurament és la guanyadora de l'any passat que es parella del 4rt de la marató de l'any passat, sortien al diari que ens van donar, aquest 2on km ha estat en 3'26'', massa ràpid per mi, però que me quiten lo bailao, seguim fins al km3 que tb surt a 3'32'', ja hem aprofitat la inèrcia de la sortida, i guanyat 1'30'' sobre anar a 4'/km. El cap ja comença a fer pensaments, si baixo a 4', acabo en 38'30'', em comencen a avançar corredors, però no em preocupa, cau el km4 que despres serà el més lent, 3'43'', m'avança el grupet de la 1era noia, durant uns metres intento seguir-lo però poc a poc es va allunyant. Intento no perdre més temps i em dic, aguanta fins al km5, almenys tindràs marca de 5kms i aquesta no te la treu ningú.
Aquí m'estabilitzo, al mateix moment que gaudeixo de l'entrada al passeig de la contxa, seguim fins al tunel i començo a agafar algun corredor que ha gosat anar en el grup de la primera noia o altres i ara ja estan pagant l'esforç, 5è km a 3'39'', el 6è esta passat el tunel de la Contxa, començo a sentir que puc aguantar aquest ritme i surt a 3'42'', torno a fer calculs,i fent 16' els 4 que queden caurà un sub 38'. Els kms 7,8 i 9 seràn més del mateix, tots a 3'39''-3'40'' i a cada kms veient que acabant a 4'/km el temps final cada cop serà millor, 37'30'', sub 37'. En aquests quilometres de pujada pel costat via del tren, no afluixo, i se que toca patir, a més vaig agafant algun corredor, i la distància amb la primera, tot i que al fons, sembla que es vagi escurçant, ella sembla anar constant, per tant si m'acosto o mantinc la distància vol dir que estic anant bé.
Al pas pel KM 9,penso en que em queda un petit tram de pujada, buscar la porta del estadi, i tomb a l'estadi per donar tot el que tinc. Intento apretar encara que al ritme no es nota, al entrar a l'estadi, veig que el sub 36' no pot ser, i en cap moment l'he vist factible, però el sub 36'15'' potser si, apreto el que puc, quan vaig en aquests ritmes no em surt l'esprint per enlloc, veig la línia arribada i el meu rellotge, vaaaa no afluixis, apreta, i arribo, content, molt content, el rellotge em marca 36'11'' i algo, i el temps oficial serà 36'19'' i el real 36'12''. M'he "rejuvenit" 3 segons. Avui no he gaudit de la marató, però he lluitat igaudit un 10km i estic content.

Ara hem quedo amb 2 reflexions:
- els 12 segons que m'han separat del sub 36', haurien estat possibles? El corredor sempre busca aquest pas següent i se li planteja el dubte de si hauria pogut fer més. Però he lluitat molt, si hagués portat pulsometre, hauria quedat reflexat, encara que potser m'hauria espantat i hauria afluixat.
- tot i que els millors records dels tinc de les Maratons, val a dir que darrerament sembla que es menosprecien altres distàncies i totes són atletisme, 10kms, curses com la de l'Espluga, les mitges maratons, i les curses de muntanya. En cadascuna d'elles hi ha un objectiu pel que lluitar, i una satisfacció que buscar.

Finalment, torno a Felicitat a Tots els maratonians que hi vau ser, quan un hi és, es perquè ha entrenat una marató, i sols això ja té molt de mèrit.
I un darrer comentari per en Hansi, com ja tenies la marca a les cames, i "sols" una inoportuna torçada de turmell s'ha posat pel mig de la MMP que et mereixies, et desitjo una rapida recuperació i busca ja una marató on puguis demostrar tot el que vals.

Salut i Alegria,
                  Pere

M'he deixat de Felicitar al Chute per la gran marca. Estas fet un Crack y lo sabes 

Barceruel :love:

Me alegro mucho por ti has conseguido en la misma maratón que yo ru primer sub3 yo lo hice en el 2007 en manos de Mariajo :love: gran carrera la tuya gran cronica al final quien la sigue la conseguí crak 

Jcarpa
Quin gran 10000m has fet impressionant :surprised: Moltes felicitats crak