Athens Marathon. The Authentic. 12-11-2017

Athens Marathon. The Authentic. 12-11-2017

12 Nov 2017 21:16 #101 per Josep58 (Associat/da)
Enhorabona a tots per les vostres maratons :great:

Estar a la línia de sortida ja es motiu d'orgull i de superació i poder creuar la línia d'arribada posa un punt i final a una llarga preparació personal

La recuperació es possible, amb sort, paciència i temps

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Nov 2017 07:56 #102 per Mona (Associat/da)
Moltíssimes gràcies a tots!!! I moltes gràcies Danili per anar recuperant sempre els números!

És una Marató genial! Sembla que finalment deuen haver fet la relació que en ser la Marató original se li pot treure un gran rendiment econòmic, perquè del que havia sentit al que m'he trobat, ha estat bastant diferent: que la Expo del Corredor no hi havia res (ara és enorme!), que no hi havia animació (n'hi ha!), el recorregut és el mateix, i certament, maco, maco.... maco no seria la paraula, però si que a molts punts hi havia gent animant, i animant de debò, no només mirant. Avituallament cada 2'5km. Creu Roja (o similar) cada km, DJs i grups de música en alguns punts, alguns punts amb danses gregues. L'ambient l'he trobat molt xulo!
I indescriptible l'entrada a l'estadi! Espectacular!!! Increïble!!! És emocionant passar la línia d'arribades de qualsevol Marató, però aquesta té un punt especial de poder acabar a l'estadi Panatinaikós, i veure l'Akropolis anant a buscar la roba!

Personalment estic molt contenta perquè m'ha anat infinitament millor del què esperava! D'una banda pel perfil del recorregut, és dur. D'altra banda, no puc dir que no he entrenat, si que ho he fet, però no he seguit regularment els entrenaments com faig normalment, entre feina, una setmaneta de grip, i uns dies de vacances he fet entrenaments bastant irregulars; això si, no m'he saltat cap de les tirades llargues! M'he comprat una "munyequera" per tapar el rellotge i tirar per sensacions, i ha estat un encert! He sortit amb en Canyes, ell marcava el ritme i l'he seguit fins que ha començat la pujada forta al km10, allà m'he quedat enrere, les pujades se'm donen fatal! En alguna baixada me'l trobava, però m'he sentit molt bé tot el recorregut, he pogut fer salts d'alegria en acabar i tot!

Una experiència espectacular!

Ptarditti espectacular! Una marca increïble en qualsevol Marató, però amb la duresa d'aquesta encara té mé mèrit!
I felicitats a tots, perquè tot i que sembla que cap dels que veníem estàvem gaire satisfets amb els entrenaments fets, hem aconseguit arribar al Panatinaikós molt dignament!!!

Per cert, no ho vam comentar, però suposo que vau veure algú que feia onejar una bandera grega per un costat, estelada per l'altra! Deuria ser l'embaixador català, no?

ToniVLC. :kiss: :kiss: :kiss:

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Nov 2017 09:24 #103 per Jorfer (Associat/da)
Mona felicitats per aquesta nova experiència maratoniana. Pel que veig a banda del perfil duret, és molt recomanable. Per cert, molt maca amb la indumentària que portaves. :great: ;)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Nov 2017 12:14 #104 per aurelian (Associat/da)
Felicitats a tots ! Genial!!

10000: 38:43 - Sant Antoni 02.2016
Mitja: 1:23:49 - Oxford Half Marathon, 10.2018
Marató: 2:56:26 - Maratona di Pisa, 12.2018

strava

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Nov 2017 17:22 #105 per jaume86 (Associat/da)
Ahir malauradament no vaig poder fer el seguiment doncs estava a la Behobia, dsp el viatge de tornada conduint, sopar i dormir...

Però quina gran marató que vau fer!! He vist el perfil i plana que diguem no és però pel que he pogut copsar per les xarxes tots heu quedat contents!

L'enhorabona a tots i totes (deesa grega inclosa!!)

2h55'28"; marató Barcelona  2019 (17)
1h22'14" mitja  Barcelona 2019 (44...)
37'21";   10km   Pineda 2018 (42...)
19'13";  5km Horta 2013 (1)

Properament: 24h (diumenge a Can Dragó!)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Nov 2017 17:48 #106 per sandmannn (Associat/da)
La meva enhorabona a tots els finishers!
Vaig estar a Atenas fa 2 estius i la Marató ha de ser espectacular, quina enveja.

Mona, quina regularitat pel que fa a ritmes! :great:

10000: 43' 04''                  La Llagosta 2017
21097: 1h 36' 20"              El Prat 2016
42195: 3h 30' 00''                València 2017
6h: 59,430 km's (58,510?)    Martorell 2017
12h: 89,302 km's              Can Dragó 2016

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Nov 2017 19:01 #107 per kilometer (Associat/da)
Arribo tard, peró arribo. Moltes felicitats a tots. La veritat és que és una marató, qeu sigui dura o no, té un pes históric i aixó em motiva molt a fer-la. Algun any caura...ja queda menys.

10 km: 33:17       XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51   eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08   XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Nov 2017 17:13 #108 per canyes (Visitant)
Ja estic de tornada. La veritat que ha estat una estada molt agradable amb tots els correcats i us dono les gràcies.

Atenes es una ciutat molt bonica i plena de contrasts que us recomano visitar, ideal per veure-la en un parell de dies.

Estic d'acord amb Mona la cursa no és "premium" però hi ha un interès de fer-la gran i ben organitzada. Sorprèn la quantitat de voluntaris joves i tots amb un somriure a la cara. De ben segur que anirà millorant però ja és una de les grans sota el meu punt de vista.

EL recorregut en resum; pla fins el 10, pujada fins el 31 amb algunes baixades (alguna forta) i del 31 a meta tot coll avall. És una mica dura però no té pendents fortes amb el que es pot pujar bé mantenint un ritme constant.

La meva cursa, doncs el meu objectiu era arribar sense trencar-me. Vaig anar amb Mona gaire bé junts fins al 30, a les baixades m'avançava (com baixa!) i a les pujades ens tornàvem a trobar. Arribat el 31, em va preguntar com anava i em va passar com un coet :great: . Jo no tenia ni cames ni cap per augmentar ritme i vaig posar el pilot automàtic fins meta.

Lo més curiós és que no he tingut agulletes i segurament hagués pogut fer alguna cosa més però les coses van com van.

En resum, no us la podeu perdre.

Salut!

Run Forrest, run

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Nov 2017 18:07 #109 per sergio (Associat/da)
Ha estat un cap de setmana collonut amb un ambient Correcat molt maco... Sou molt bona gent!!!

Estic d'acord en el resum de canyes i Mona, excepte en la visió de les pujades, encara que per ser just, si hagués portat més entrenament ho veuria com ells. En general, excepte algun quilòmetre molt puntual, es poden fer còmodament perdent uns 10"-20"/km. Però que sigui gairebé una mitja pujant, sinó estàs molt fort, es fa dur... :unsure:

El jurament abans de la sortida, la volta al túmul de Marathon i sobretot l'arribada a l'estadi mereixen sense cap mena de dubte el viatge.

Quan tingui un moment faré la meva crònica, tinc ganes de recrear-me, ja que "La Autèntica", com li diuen aquí, s'ho mereix.

Per cert, moltes gràcies pels missatges d'ànim.

El placer de correr porque sí.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Nov 2017 19:21 - 15 Nov 2017 16:03 #110 per gorka (Associat/da)
Ja de tornada a casa i mentre baixo fotos de la càmera quatre impressions:
- Cap de setmana genial compartint bones estones amb la família CoRReCaT allí on tot va començar.
- Bones cròniques i bones sensacions les que heu anat publicant: Mona, canyes, sergio. Jo encara trigaré uns dies en posar les coses en ordre, però us asseguro que en general seran sensacions positives.
- Jo a Atenes hi vaig anar a guanyar la meva 30a medalla de maratonià i amb mi està.
- També hi anava a provar el mètode Galloway i ja n'he tret unes bones conclusions.
La crònica, aviat!


MP
1000 m.l. (1): 3.53 (Barcelona 2018)
5 Km (3): 22.31 (El Masnou 2017)
10.000 m.l. (2): 39.59 (Barcelona 2009)
10 Km (102): 38.20 (Girona 2007)
Mitja Marató (88): 1.27.38 (Granollers 2007)
Marató (34): 3.18.27 (Sant Sebastià 2007)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Nov 2017 19:39 #111 per Jorfer (Associat/da)
Canyes, ara ja coneixem una mica més el perfil d'aquesta marató si algun any cau. Merci i a recuperar-se de l'esforç.

Gorka, felicitats per aquesta nova marató i ja ens explicaràs que tal l'experiència amb el senyor Galloway. A mi, particularment no m'acaba de convèncer però, està bé escoltar la veu de maratonians experimentats com tu.

Sergio, interpreto de les teves paraules que per l'ambient i tot el que implica la marató en aquest lloc històric val la pena fer-la oi?

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Nov 2017 21:07 #112 per sergio (Associat/da)

Jorfer va escriure: Sergio, interpreto de les teves paraules que per l'ambient i tot el que implica la marató en aquest lloc històric val la pena fer-la oi?


I tant que sí!!!
Només has d'oblidar-te de la marca i saber que, al mateix nivell de patiment que a Barcelona, ​​es perden entre 2 i 8 minuts, depenent del ritme.

El placer de correr porque sí.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

17 Nov 2017 17:50 - 17 Nov 2017 18:55 #113 per sergio (Associat/da)
Al pur estil antic d'aquí, us deixo el meu missal...:woohoo:

Aquí va començar tot. L'autèntica!!!

Manquen uns minuts per a les nou del matí i em trobo a la plana de Marathon, a prop del mar Egeu, braç dret en alt i els cinc dits junts formant una mena de pinça, escoltant en silenci el jurament olímpic.

Què faig aquí? Retre el meu petit homenatge a un passatge de la història que va passar, precisament aquí, fa més de 2500 anys. Doncs aquí va començar tot, aquí es va forjar la primera Marathon de la història i gràcies a ella, des del 1982, jo sóc corredor.

Explicava la llegenda, que l'any 490 a.C., l'exèrcit Grec de Milcíades va derrotar a l'exèrcit persa, just on em trobo ara, a la plana de Marathon. Explica també que els grecs, abans de partir a la trobada dels perses, van deixar als seus ancians, dones i nens refugiats a l’Acròpolis d'Atenes amb l'ordre de treures la vida, si no rebien notícies de la seva victòria abans de 24h, d'aquesta manera els perses no trobarien ningú viu en arribar victoriosos a la ciutat.

Després de la batalla, que es va allargar més del que s'esperava, i veient que no arribarien a temps d’notificar la seva victòria abans de la massacre, el soldat Filípides (*) es va oferir voluntari per anar corrent fins a Atenes, uns quaranta quilòmetres, i donar la bona nova. Tal va ser el seu esforç per arribar a temps que només pronunciar "—Nikè", nom de la deessa grega de la victòria, va caure mort d'esgotament.

Gairebé dos mil quatre-cents anys després, l'any 1896, Atenes va organitzar els primers Jocs Olímpics de la història moderna. Per retre homenatge al heroic gest de Filípides, que va impedir la immolació de la població atenesa, va incorporar la Marathon com la seva prova estel•lar. La primera Marathon oficial de la història!

Tornem enrere tres hores, sobre les sis del matí arribo a la plaça Syntagma, des d'on Mona, Gorka i jo agafarem un autobús que ens portarà fins Marathon. En realitat serem quatre els companys de viatge, ja que des de l'inici fins a gairebé l'arribada un paio no va parar de donar-nos la brasa a través dels altaveus explicant els detalls i bondats de la prova... volíem dormir una mica? sí, vam poder? no, però entre rialles vam passar el viatge.

Arribem a Marathon, gairebé dues hores abans de la sortida, i ens trobem amb Canyes, que ahir va decidir posar els carrers arribant encara més d'hora que nosaltres. Què veig? Un erm entre muntanyes i poc més. Van arribant la resta de Correcats, jramon, Meep, Belén i uns amics seus. Ens fem la foto de rigor i després desitjar-nos sort, ens dirigim cada un al seu calaix de sortida, el 5 en el meu cas.

Després del jurament, un moment molt especial, aquí estic, a la plana de Marathon, 2507 anys després, disposat a córrer la Marathon més antiga del planeta, com l'anomenen aquí ... L'autèntica!!!

Després de dos onades de corredors per fi ens posem en moviment, la sortida és fluïda, el terra una mica irregular, ho serà durant tota la cursa, la calor del Sol comença a notar-se a la cara, intento regular i no deixar-me anar en aquests primers quilòmetres de lleuger descens, que ironia, de descens, quina pallissa pujant vindria després.

Passat el km.4, en l'anada i tornada que envolta el túmul funerari on es troben enterrats els soldats grecs morts a la batalla de Marathon, veig a Mona i Canyes, se'ls veu bé, ara tots anem bé.

Els quilòmetres van caient, la calor és suportable gràcies als núvols i a la lleugera brisa que bufa, però sé que ho passaré malament. Deixo enrere el Km.10 en 58’42”, la meva idea inicial era intentar fer 4h15', 4h25' en el pitjor dels casos, de moment vaig bé.

A partir d'aquí i durant els propers vint-i-dos quilòmetres no deixarem de pujar, amb alguna petita i esporàdica baixada, però no pararem de pujar rectes interminables d'autovia amb poca gent animant, però que li posa tot l'interès del món, cosa que agraeixo infinitament. En travessar els pobles la cosa canvia, l'ambient és fantàstic, molta gent animant amb ganes, grups de Sirtaki, gairebé a cada poble, que inevitablement em fan recordar a Anthony Queen en la pel•lícula Zorba el Grec.

Passat el Km.15, prop de Rafina, una noia em regala una branca de llorer que portaré a sobre fins al final, és curiós com una cosa tan nímia et pot fer sentir tan bé, segurament va ajudar que del Km.16 al 18 la carretera baixés clarament, donant-nos la Marathon un petit respir, però aquí es va acabar la seva bondat, del Km.18 fins a la mitja Marathon el tema es va posar dur de nou, la mitja en 2h07'20 ", perfecte per a 4h15’, però sabia perfectament que des d'aquí fins al Km.32 no hi hauria pietat, L’Autèntica em seguiria castigant, pujar i pujar, amb algun petit descans, no perquè baixés sinó perquè pujava poc, així que vaig pensar que regulava o ho pagaria, i vaig decidir regular, vaig baixar el ritme conscientment amb la idea d'administrar el marge que tenia fins al Km.32 i després tornar, si podia, als 6'/6'10" el quilòmetre.

Els quilòmetres van anar passant, algun tros a gairebé 7'/km, però jo a la meva, sense gairebé apreciar el paisatge, ja que vaig estar gairebé tot el temps mirant com l'asfalt passava sota els meus peus, pujava el cap i veia que la costa no es acabava i una altra vegada a mirar l'asfalt. Excepte en els pobles on no vaig deixar de xocar la mà amb tots els nens, i no tan nens, van ser moltíssims, en alguna cosa havia de entretenir, no?

Últimament a les maratons vaig sol, el meu ritme és tan lamentable :dry: que prefereixo anar a la meva bola o morir en l'intent per seguir algú, és una cosa que porto bé, ja que per molt fotut que vagi de cames el cap mai m’ha fallat. Encara que aquesta vegada hi ha alguna cosa que la fa una mica més dura que les altres, ningú m'està esperant per animar-me enlloc, excepte a l'arribada, saber que en un parell de quilòmetres, sigui el que sigui, t'està esperant un somriure fa més suportable la solitud.

Per fi arribem a la zona metropolitana d'Atenes, hi ha més públic, però menys sorollós que en els pobles. I arriba la punyetera rampa, no física, ja que no vaig tenir cap durant tota la cursa, sinó de desnivell, la tenia al cap des que vaig veure el perfil, entre el Km.30 i el Km.32 sembla que puja una mica més, una mica més?, qui serà el "xiulet de censura" que decideix fer-nos baixar aquesta rampa per pujar-la de nou, es va fer interminable. Una pujada així en aquest quilòmetre fa mal, a mi em va fer mal. :P

Era l'única cosa que tenia al cap, està és l'última, en realitat no ho va ser, però les dues que van venir després no tenien res a veure amb aquesta. Vaig començar a restar, només deu quilòmetres, mai surto a córrer menys d'això, anava molt justet, però el sub 4h25 'estava al sac, i em vaig limitar a regular, a gaudir de l'ambient, de la impressionant batucada al túnel, passat el Km.35, què va ser simplement espectacular i així fins a deixar enrere el Km.41, on girem a l'esquerra i enfilem l'estadi, sé que hi és, però no aconsegueixo veure-ho encara, em deixo anar enmig del passadís de gent, ara sí que hi ha molta gent animant, just arribar a baix somric per primera vegada sense la intenció de correspondre a ningú al veure-ho aparèixer majestuós, l'antic Estadi Panathinaikó, que durant l'època clàssica va allotjar la part atlètica dels Jocs de les Panatenees, celebrats en honor de la deessa Atena i que posteriorment, el 329aC, va ser reconstruït íntegrament en marbre, segurament el recinte esportiu en actiu, més antic del món.

Pèls de punta, sentiments a flor de pell, veure a Eva esperant-me a l'entrada, besar-la, agafar l'Estelada i entrar per fi a l'estadi, igual que va fer el pastor grec Spiridon Louis, el 10 d'abril de l'1896, convertint-se així en el primer Campió Olímpic de Marathon de la història. És impossible descriure que em va passar per la ment en aquests últims metres, cal viure-ho per saber-ho, simplement em vaig deixar anar i vaig gaudir de cada gambada, ja que després de trenta-quatre anys vaig poder rendir, per fi, el meu petit homenatge a Filípides, encara que, si he de ser sincer, l'homenatge m'ho vaig donar jo. ;)

Al final 4h22'56" i la resta és història, com la que em va portar aquí, doncs aquí va començar tot.

(*) M'he permès una petita llicència històrica, ja que conec de sobres els estudis que desmenteixen que fos Filípides el protagonista de la llegenda, però quan el 1982 vaig decidir córrer la meva primera cursa, la Marató de Barcelona del 1983, el protagonista era ell, així que ha estat ell, com creia jo llavors, qui l'ha protagonitzat ara.

El placer de correr porque sí.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

17 Nov 2017 19:20 #114 per guissona (Associat/da)
Simplement espectacular,
sergio.

Moltes felicitats per aquest esperit de lluita i per aquesta crònica tan xula.
Marató dura però ben patida i amb la recompensa del final.

Per molts anys!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

17 Nov 2017 22:16 #115 per Jorfer (Associat/da)
Sergio relat preciós. M'has emocionat company. Es nora per tot arreu que ets un enamoratd'aquesta prova.

Algun any suposo que també aniré a fer l'homenatge que es mereix.
Felicitats per continuar gaudint i compartint-lo. ???

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Nov 2017 09:38 #116 per squash (Associat/da)
Hola

sergio, bravooooooooooooooooooooooooooo...

Llegia i notava la pell de gallina. I és cert, en situacions especials l'objecte o gest més intrascendent es torna molt significant.

"... ja que per molt fotut que vagi de cames el cap mai m’ha fallat". Tremenda frase !!!



Fins ara.

Jordi



Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Nov 2017 10:09 #117 per jramon (Associat/da)
Sergio, la crónica es sensacional. M'ha encantat. Ara va la meva (m'ha sortit en castellà)

1.000 m: 3:24,9 (Gava 2011)
Milla (1.609 m): 00:05:58 (Milla Canal Olímpic 2010)
10Km:  00:41:12 (San Silvestre Vallecana 2011) ; 00:44:29,3 (Vilafranca 2022)
Mitja Marató:  01:29:34 (Mediterrani 2011); 01:38:25 (Sant Cugat 2019)
Marató:  03:22:09 (Empuries 2010); 03:32:03 (Barcelona 2019)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Nov 2017 10:17 - 18 Nov 2017 10:25 #118 per jramon (Associat/da)
EL ASCENSO HASTA LOS DIOSES OLÍMPICOS

Filípides no era un soldado cualquiera. Según los textos era un hemerodromo. O sea, un soldado que corría 8 estadios (unos 1.500 metros) con las armas a cuestas. Era el hemerodromo más veloz que tenía el general Milcíades y por eso no dudó en enviarlo desde Maratón a Atenas (unos 37 kms) para avisar a los atenienses de la victoria contra los persas antes de que se suicidaran. El tiempo apremiaba porque el plazo vencía aquel mismo día, hace ahora 2.507 años (490 a. C.) a la puesta de sol. Estamos hablando de un atleta entrenado que recorrió la distancia en poco tiempo y llegó tan agotado que sus fuerzas sólo le permitieron pronunciar una palabra: "¡Nίκη!" (Niki, victoria). Cayó exhausto y murió.

A los 192 héroes de Maratón, incluido Filípides, se les concedió ser enterrados en el campo de batalla, y hoy, en la llanura, destaca un túmulo erigido sobre la tumba (túmulo de los atenienses). Quizá sea legendaria la proeza del corredor, pero es cierto el enterramiento, ya que en el siglo XIX la tumba fue excavada por arqueólogos alemanes y, además de las cenizas, se encontraron las huellas del “necrodipno” (cena funeral que se ofrecía en honor de los caídos).

Desde hace 35 años ininterrumpidos, muchos atletas conmemoran aquella gesta con la maratón de Atenas, recorriendo la distancia de Filípides (y un poco más por gracia de la reina de Inglaterra). Y yo me inscribí en esta 35 edición. Salía de una lesión en un tibial posterior que limitó mis entrenos, pero estaba en forma para, al menos, acabarla. Para mí esto ya era suficiente porque el tiempo no era importante.

La aventura empezó en el viaje desde Atenas hasta Maratón. Y para ello tocaba madrugar, ya que la carrera comenzaba a las 9 y los autobuses que te llevan hasta la salida se reparten por distintas estaciones de metro estratégicas del centro de Atenas, entre las 5:30 y las 6:45 de la mañana. Pasan cada cuarto de hora y suelen tardar unos 45 minutos aproximadamente hasta una explanada cercana a la salida. Yo estaba alojado al lado del estadio de Panatinaikos, con lo que tomé el bus de la estación de “Evangelismos”.

El trayecto del autobús era el que íbamos a correr tres horas después, pero en sentido contrario. Por ello, lo que ahora eran subidas serían después bajadas y las bajadas de ahora se convertirían en subidas después. Yo no hacía más que ver muchas y amenazantes bajadas. Futuras subidas que levantaban exclamaciones dentro del bus en diferentes idiomas. Mientras tanto, la megafonía del autobús nos iba recordando las pautas a nuestra llegada a Maratón, con una grabación que se repetía en bucle hasta que la aprendías de memoria.

Al llegar a Maratón, y tras dejar las bolsas en los camiones, ir al lavabo y calentar, nos dirigimos al cajón de salida. Todos los corredores se asignan en once cajones diferentes en función de sus números de dorsal, basados en el mejor tiempo de maratón de los últimos tres años. Casi todos los Correcat estábamos en el cajón 4, que salía a las 9:02. La segunda salida.

Antes de empezar a correr, se produjo un momento de esos que te quedan gravados. El speaker pidió silencio y la gente empezó a levantar el brazo mientras sonaban unas palabras, primero en griego y después en inglés. Todos los corredores tenían el brazo derecho en alto, juntando las puntas de los dedos y escuchando un juramento de honor que realmente ponía la piel de gallina. Se trataba del juramento olímpico adaptado a la maratón. Todo muy serio, todo muy solemne... estábamos en Maratón:

En nombre de todos los competidores, prometo que participaremos en esta Maratón, respetando y acatando las reglas que la rigen, comprometiéndonos a un deporte sin dopaje y sin drogas, con verdadero espíritu deportivo, por la gloria del deporte y el honor de nuestros equipos

Señoras y señores, bienvenidos a la maratón más antigua del mundo.

Salimos muy apretados del cajón y seguimos apretados durante dos kilómetros más o menos, en un descenso que duraría hasta el kilómetro 3. Yo iba con Mona y Gorka hasta que pronto se despegaron de mí y los perdí entre la multitud. Después me alcanzó Meep al que fui siguiendo unos kilómetros. Yo me centré en mantener estrictamente el ritmo de 5:12 que me había marcado, según el resultado de mis entrenos, puesto que nos enfrentábamos a un perfil nada fácil. Si aquí vienes a hacer marca, tienes que estar más fuerte que el semidiós Hércules.

El recorrido es como la suma de tres carreras: un 10.000 tranquilo + una media maratón de subida + 11 kilómetros de bajada, teniendo en cuenta que la llegada está más alta que la salida. Además, este recorrido no transcurre entre restos de la cuna de la civilización contemporánea. Para entretenerte mientras corres con lo que estudiaste en clases de historia, mejor irse a Roma. Aquí se corre por una carretera (Avenida Marathonos) rodeada de polígonos y de casas desperdigadas. Por contradictorio que parezca, este más que un maratón monumental, es un monumental maratón.

Por la dureza del recorrido es de agradecer la buena organización del evento y su seguridad. Cada pocos kilómetros un equipo de emergencias estaba pendiente de los corredores. Los avituallamientos son buenos y hay muchos. Los puntos kilométricos estaban marcados no sólo con banderolas, sino que tenían también unos postes metálicos fijos durante toda la ruta.

Ya en el kilómetro 4 nos desviamos de la avenida Marathonos hacia el túmulo de los atenienses, donde aconteció la batalla de Maratón. Bordeamos la llama que honra a los guerreros atenienses y rodeamos el túmulo. En esta zona acontece otra de las tradiciones de esta carrera. El público te ofrece una ramita de olivo para que la lleves a la meta. La verdad es que yo no sabía que tenía que hacer con aquello y no lo cogí. Ahora me arrepiento de no haber respetado la tradición y no tenerla guardada entre las páginas de un libro.

Volvemos a buscar la avenida Marathonos por la misma carretera que nos había llevado al túmulo y el único tramo de la carrera donde los corredores de ida se cruzan con los de vuelta, y ya en el kilómetro 6 seguimos carretera adelante.
Pasé el kilómetro 10 en 52 minutos, justo al ritmo marcado y me mantenía fresco para el resto. A partir de aquí empieza el ascenso a los dioses olímpicos. Acorté la zancada para no subir pulsaciones en exceso y tener opciones a mantener un ritmo aceptable.

Me volví a cruzar con Gorka que está corriendo con el método Galloway. Cuando corre me adelanta y cuando anda le adelanto yo. Así hasta el kilómetro 26 que ya no sé si se quedó atrás o se despegó de mí definitivamente.
En todo el ascenso a los dioses nos acompaña Apolo, dios de la música, con bandas musicales muy trajeadas y mujeres bailando syrtakis.

Los peores kilómetros de este inicio de la gran ascensión son el kilómetro 12 y el 16. Después el trazado ofrece un respiro al llegar a la ciudad costera de Rafina en una no despreciable bajada de un 3% en los kilómetros 17 y 18. Esta ciudad tiene la particularidad de que se fundó en la década de 1920 por refugiados griegos procedentes de Anatolia tras el final de la guerra greco-turca. Tiene el segundo puerto más importante de Grecia después del Pireo.

A partir de aquí volvemos a subir sin piedad. Sobre todo en los kilómetros 20, 21, 25 y 28, en la ciudad de Pallini. Y cuando ya estás bien tocado, aparece el kilómetro más pronunciado, la temible subida del kilómetro 31 que termina con un túnel, justo antes del banner 31 en la zona de Gerakas. Recuerdo perfectamente la salida de ese túnel con muchísima gente caminando. A mí no me faltaban ganas, pero allí estaba Ares, dios de la guerra, recordando que en esta carrera había que esforzarse y hacer un buen papel.

Contrariamente a lo que había pensado, durante la carrera hay bastante gente. Normalmente animando con ¡BRAVO! y chocar de manos de todos los niños del público. Pero en este punto hay más concentración de animadores.

Evidentemente, el ritmo había caído en picado. El kilómetro 30 lo había pasado en 2 horas y 51 minutos, que representaba un ritmo de 5:42. Pensé en aprovechar lo que serían ahora los 11 kilómetros de descenso, pero no podía sacar fuerzas de mis torturadas piernas y mis doloridos pies. La zancada que podía desarrollar era corta y a duras penas podía mantener el ritmo de 6:00. Y allí estaba Atenea, la diosa de la sabiduría, para recordarme que era el momento de tirar de cabeza en lugar de piernas.

La parte de descenso más característica es la que comienza desde el Ministerio de Defensa Nacional y termina en el cruce de Katechaki (37,5 km), donde los corredores pasan por debajo del puente correspondiente. Zeus, dios del trueno y su hermano Poseidón, dios del mar y los terremotos, se manifestaron en una batucada que resonaba dentro del túnel para enloquecernos como las sirenas a Ulises.

En estos últimos kilómetros me alcanza Belén a la que veo muy entera, todo y que me confiesa que las piernas le estaban torturando de la misma manera que a mí las mías. Le comento que no valía la pena pararse porque las piernas iban a doler igual. Parece que esto la animó porque esta amazona salió disparada.

Al llegar al kilómetro 40 pasamos por la impresionante embajada de los Estados Unidos, el Athens Music Hall y el Parque de la Libertad, donde se encuentra el último avituallamiento sólido. Después veo a mi mujer, a la que normalmente suelo ver en varios puntos del recorrido, pero en esta carrera la logística no permite seguirnos más que en un punto al final. Era el turno de Hera, diosa del matrimonio y la familia.

Seguimos por las calles de Atenas, hasta que se empieza a vislumbrar una de las gradas del Estadio de Panatinaikos. La misma avenida que vio como Abel Antón acababa con el sueño de Martín Fiz en el mundial de Atenas de 1997. En el momento de entrar en el histórico estadio, se manifiestó tardíamente Hermes, mensajero de los dioses, para darme velocidad, aumentar la zancada y pasar la meta en 4 horas, 6 minutos y 45 segundos. Feliz por haberlo conseguido, feliz por el esfuerzo realizado, feliz por no haber caminado y porque así lo quería el dios de la alegría, el éxtasis y la celebración. El dios más divertido: Dioniso.

1.000 m: 3:24,9 (Gava 2011)
Milla (1.609 m): 00:05:58 (Milla Canal Olímpic 2010)
10Km:  00:41:12 (San Silvestre Vallecana 2011) ; 00:44:29,3 (Vilafranca 2022)
Mitja Marató:  01:29:34 (Mediterrani 2011); 01:38:25 (Sant Cugat 2019)
Marató:  03:22:09 (Empuries 2010); 03:32:03 (Barcelona 2019)

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Nov 2017 13:01 #119 per guissona (Associat/da)
Osti jramon, quina crònica més original i més autèntica.

Bravo nano!

Ja veig que aquesta marató és dura, lletja i mítica.

Moltes felicitats per haver acabat com tenies planejat i haver sabut patir i gaudir alhora i quan calia.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

18 Nov 2017 15:46 #120 per Jorfer (Associat/da)
Jramon gran relat on barreges història amb el patiment individual.
Una més a les cames però aquesta és autèntica.

Una abraçada amic.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.