122nd Boston Marathon, 16/04/2018

Josep80 Finisher amb un temps de 4:54:01

Oleeeeeeeee!!! Moltes felicitats Josep!!! I 2a meitat més ràpid k la 1a!!!
Crack!!!

esquimal va escriure: Josep80 Finisher amb un temps de 4:54:01

Felicitats Josep80 deu n;hi do... 5 hores a gairabé 0°C

Impressionant OscarBolo75!!

3h01, quan tots els (altres) cracks han trigat 5-8 minuts més que de costum.

Només ens podem imaginar quin tiempasso hauries fet amb un temps 'normal'.


Josep80, bona notícia haver acabat la cursa, malgrat tot. Segur que ha sigut duríssim

Felicitats!!!!
Enhorabona! Deu haver estat una Marató dureta amb aquest clima, però molt ben lluitada! Suposo que el temps deu ser inferior a les 4h54’... aquest deu ser el temps oficial, oi?
Ara a descansar i ja ens explicareu què tal!

Felicitats Josep!!!!

Al web posa "finish net" així que suposo que és temps real

Bona tarda/nit companys.

Primer de tot, moltísimes gràcies pel seguiment. Una passada tornar a l’apartament i veure tots els missatges.

Ja faré una crònica a la tornada, us faig 5 cèntims del resultat.

L’objectiu era 4’12”-4’13” utilitzant l’estrategia de la web que va recomenar l’aurelian....això era el plà inicial....però el temps: la pluja i sobretot el fred i el vent no s’han aliat.

Tot i portar unas sabatilles per llançar, he passat molt fred als peus a la carpa, quan sorties als WC trepitjaves neu acumulada d’ahir i fanf; això m’ha deixat els dits dels peus gelats. Ja al corral, 45’ extra sota la pluja. Així que sortia amb el peus ja ben mollats i gelats....no en tenia tacte als peus ben be fins a km10-11.

He hagut de parar al km 7, per lligar-me els cordons de la sabatilla dreta. Literalment no podia, he trigat prop d’1’ en fer-ho, no podía moure els dits.
Encara així la mitja com be dieu l’he passat en 1h29’02”...això feia una projecció de 3h04’ curt (tinc molt interioritzat els càlcul d’aquesta estrategia). Així que havia de canviar d’estategia PB a estrategia “elite” (ja us detallaré) per apropar-me al sub3h i encara així havia de “volar” en les baixades i creuar els dits. El parcial 35-40 ha sigut el 2º més ràpid de la cursa....però el garmin deia: 2h51’50”: impossible per a mi fer aquests 2km i 195 mts en 8’ sobretot perque hi ha una sorpresa passada la milla 25. Així que m’he preparat gaudir d’aquestes últimes milles, de l’entrada a Boston i n’he tret la GoPro del meu fill, que’m va demanar que li graves la entrada a meta....una odissea treure-la, però he complert la meva paraula.


Estic molt content amb la cursa que fet. Ho he donat tot. No ha sortir per fer PB, però es la 2ona millor marca de les meves 14 maratons...to be continued.

Una abraçada a tots el companys/es del fil i esperem noticies de l’entrada a meta d’en Josep.


Salut

Hola nois. Gràcies pel seguiment i els ànims. Efectivament, el sistema informàtic de cronometratge ha fallat, pel que veig. El meu temps segons el meu Polar ha estat de 4h15'.
Simplement dir que ha estat una experiència horrorosa, anant de més a menys, però sense afortunadament haver de parar en cap moment, això hauria estat un suïcidi donada la climatologia.
Ha estat un malson que no el vull per ningú.
Una llàstima realment. El millor, la gent animant sota fred, vent, pluja i calamarsa durant tota la cursa.
No m'agrada la èpica quan el protagonista haig de ser jo, però les coses venen com venen.
En fi, més endavant també donaré més detalls. Ara a disfrutar d'haver aconseguit la meva cinquena Major, ja només em manca Chicago.

Ara si que ja us tinc a tots localitzats!
Enhorabona a tots dos OscarBolo75 i Josep80 per aquesta medalla que tan heu haugut de patir.

Buaaah, vaig estar veient la marató i, a part del recorregut que em va semblar molt dur, les condicions climatològiques per un maratonià eren literalment extremes.

Cal sumar-los-hi que són corredors populars, no elit, i que tot el que van haver de passar els pobres abans de la sortida de regal encara fa que la cosa fos més complicada.

La meva admiració cap a vosaltres per com vau gestionar i com vau patir en un dia difícil.

Esperarem les vostres cròniques que segur que seran èpiques com la vostra cursa.

OscarBolo75, genial, fantàstic. I cal recordar que portaves a les cames la marató de Barcelona a full.

Josep80, coleccionista, lluitador, molt meritòria la teva marató.

Aprofito per treure'm el barret amb el més valent de tots, el més dur de tots, el més amateur, el gran i mític Yuki. Lo d'aquest paio no té nom.

"I després de la tempesta vingué la calma..."
Avui fa un dia sensacional. Fresqueta, i Sol. Una mica de vent, pel que veig des de l'habitació de l'hotel.
Això és una loteria...

Josep80 va escriure: "I després de la tempesta vingué la calma..."
Avui fa un dia sensacional. Fresqueta, i Sol. Una mica de vent, pel que veig des de l'habitació de l'hotel.
Això és una loteria...

Tant de bó ho haguessim tingut ahir aquest dia.

Jose80, a les 10:30 comença la gravació de medalles davant de meta. Per si vols anar. Jo soc aquí, et diria que amb la celebration jacket i la medalla...però ni ha un centenar igual?


Salut

Oscar, fins ara no he vist el teu post.
Avui hem anat a voltar. Després de comprar la celebration jacket 2018 el dissabte, avui tocava la dels Celtics...
Ara em toca fer un result adjustment request a la BAA del meu resultat, donat que em donen 4h54' quan el temps real va ser de 4h15'. Suposo que el xubasquero que portava sobre la samarreta amb el dorsal va provocar problemes de lectura (no hauria de, de fet), i suposo que el meu problema deu haver estat el de centenars de corredors.
Veurem què em diuen, encara que, de fet, no em traurà el són.

Ostres ara he pogut veure els videos de la marató quin temps de M
pobrets
em sap molt greu
l'any passat amb l'aurelian i la socanna vem passar una calor de mil dimonis i aquest any aquest temps horroros
ho sento
pero segur que conservareu el record tota la vida d'aquesta gesta
les maratons amb una mica de epica es recorden molt millor
potser... amb una mica n'hi hauria prou oi?
en fi felicitats companys!!!!
oscar i josep que heu aguantat com uns campions!!!
bravissimi!!!
salut i cames companys!
grimi

Quina marató nois, mare de Déu la que us va caure, tota la meva admiració!

Us ho diu un a qui li agrada el fred , a Chicago vaig córrer fins i tot amb més fred, però feia un dia esplèndid.
No recordo mai abans haver vist tants tios d'èlit abrigats fins a les dents... el paravents del Kirui era un espectacle onejant sense parar tota l'estona

Josep80, tot i el patiment pel mal temps que descrius segur que al final va pagar encara més la pena, a més un maratonià curtit en mil batalles com tu necessitava participar a una marató èpica de debó, bravíssim!

OscarBolo75 no tinc paraules, si en un dia de mil dimonis com aquest has fregat la teva marca personal és per treure's el barret... no vull ni pensar el marge que tens en marató, no pateixis que milloraràs i mooolt aquesta marca

Bona nit, com està quedant un toxo important, us deixo el primer capítol.

La meva crònica d’aquesta Marató, la meva 4ª Major, la 14ena Marató.

Com tots els que fem curses, 10Ks, després mitjes i donem el salt a la Marató, Boston arriva a esser un objetiu, un dessitg.
Es la meca pel maratonià, la més antiga, la més dessitjada, com el seu símbol: l'unicorn. L'unicorn es considera com una cosa que es persegueix, però que mai no es pot atrapar.


Cita:
“The unicorn symbol of the Boston Marathon was borrowed from the coat of arms from one of the Boston Athletic Association's first families.
The unicorn is regarded as something to be pursued but which can never be caught.”


I la meva il.lusió per fer Boston, per atrapar-la es va encendre allà pel 2015.

Aquell estiu de vacances per l’Est dels EEUU varem passar uns dies a Boston i com no, ens varem apropar a Boylston. Desde la linia d’arribada em vaig dir que tornaria a Boston, que creuaria aquella linia d’arribada, que repetiria aquella foto, però de curt, corrent.

Tenia marca pel 2016, en tindria 41 l’abril de 2016, la marca de Castellò al desembre de 2014 3h13’ ja em feia BQ (nota: aquell any el tall va ser 1’02”), però es que al març de 2015 a Barcelona n’havia fet 3h04’. Era BQ amb 10’ i escaix de marge, només n’havia de fer el procés al setembre.
Però vaig cometre una errada garrafal....imperdonable....em vaig equivocar de setmana i vaig perdre l’oportunitat de fer Boston al 2016.

El 2017 tornaria, era l’objectiu pel 2016, fer mínima, vaig fer 3h03’ a Barcelona, que’m feia de nou BQ amb 11’ i escaix. A més n’havia tingut la sort de guanyar el sorteig de NY, faria NY al novembre de 2016 i Boston a l’abril de 2017...la dupla americana...però va arrivar setembre i vaig haver de descartar-ho, no podia organitzar-ho amb la meva feina.

2018 n’havia de ser l’any, 2017 el començava amb els deures fets, 2h59’ a Sevilla, 15’ i escaix de marge. De nou BQ. A la 3ª seria la vençuda?
Va arrivar l’estiu i la meva empresa va fer un programa de patrocini pel talent esportiu intern: vaig pressentar el meu projecte i em varen becar per fer Boston, només em demanaven còrrer representant la companyia (em vaig fer una samarreta amb els logos per l’ocassió), donar-li visibilitat de manera interna i alguna foto a les xarxes amb el hastag que varen crear; poc més, a canvi una aportació econòmica que venia de luxe per les despesses d’un viatjer-maratonià o maratonià-viatjer, com volgeu veure-ho.
Era un fet, anava si o si...la resta: procés d’inscripció, l’accepted, es ja història documentada al començament del fil.


La història de la cursa, la més antiga, l’única que es fa ininterrompudament des de 1897 el tercer dilluns d’Abril, el Patriots Day a l’estat de Massachusetts, hi es altament documentat. Com va començar amb 24,5 milles amb sortida a Ashland, com no es va aturar ni amb la primera Guerra Mundial, com van traslladar la sortida a Hopkinton el 1924, com va ser on va participar per primera vegada una dona (amb dorsal d’home), la Kathrine Switzer l’any 1967, i com la ciutat va patir els malaurats atemptats l’any 2013.



PREPARACIÓ
La preparació d’una Marató l’he organitzat normalment en 14 setmanes, de vegades en 12, alguna n’he fet en 15 i el métode l’he anat canviant, encara que he repetit preparacions per comparar resultats.

Aquesta es plantejava amb 17 setmanes: 12 per assimilar el ritme de cursa: 4’12”-4’13” i 5 per adaptar-me a perfil exigent de Boston. El fet de fer 12+5 també hi era per la possibilitat d’intentar PB a la Marató de Barcelona. Així si algú vol fer aquest pla d’entrenament per una cursa de perfil normal, por agafar les 12 primeres setmanes i ja ho té.

Per aquesta en concret, volia treure kms “basura”, fer més kms a ritme objectiu i ritmes alts. Així la preparació hi es organitzada segons les idees d’en Renato Cánova i els seus workouts: intervals llargs a ritme de cursa (amb augment progressiu setmana a setmana fins arrivar al 3x7000), Fartleks curts i llargs, Tempos al 90% i 95% del ritme de cursa...

A diferència d’altres preparacions, en aquesta sí competiria en Mitja Marató, faria test amb dorsal, buscant PB. Això no ho feia desde febrer de 2015 i vaig poder baixar el registre 2 vegades deixant la meva marca de 1:26:39 a 1:23:26.

Dins la preparació hi era l’estrategia de cursa. El perfil de Boston es molt punyetero i gràcies l’aurelian vaig descobrir aquest anàlisi de la cursa:
medium.com/running-with-data/how-to-pace...-boston-4abf26e64bf8






Es una lectura molt interesant pels que valen correr Boston en un futur. Ve a segmentar l’anàlisi dels resultats de 3 tipus de corredors: el corredor normal que no seguéis una estrategia clara (línia verda), els que treuen PB (línea brava) i els élit (línea vermella).
Els corredos “normals” s’acceleren en massa (fins un 10% sobre el seu objectiu) els primers 15K i això els penalitza quan arriva la part dura, perdent un 10% vs el seu objetiu…això es un gap, una variabilitat, del 20%.
Els que treuen PB s’acceleren de l’ordre del 4% les primeros 9 milles, per perdre de l’ordre del 5% les 7 milles complicades. Això es una variabilitat del 9%, garantia d’éxit per un corredor popular.
Pel que fa els elits, sub2h30’ per l’anàlisi, comencen més frenats, ells augmentaran només un 3% les primeres 9 milles i afluixaran fins un 3%. Una variabilitat del 6%…..de fet, la tarda anterior, l’organització penjava un GIF d’en Galen Rupp dient:les primeres milles slolwy !!

Aixi doncs l’estrategia es guanyar una mica al començament (sense pujar-se molt), mantenir ritme de cursa i perdre de l’ordre de 5% al final. L’estratègia de cursa estava definida……però….la variable del temps….com afectaria la previsió de pluja, de fred…i de vent?



Durant aquesta preparació vaig estar estudiant sobretot l’afecte de la temperatura (els últims 2 anys les temperaturas n’havien sigut elevades) i del vent (ja que a Nova Anglaterra, el vent es molt canviant i acostuma a venir de l’Est-NordEst). Vaig donar amb en un estudi que quantificava l’efecte (en % de millora) en funció del vent: Tinman's Velocity-Wind Effect Chart per si algú vol adintrar-se en el tema.
Per acabar d'adobar-ho, us deixo 2 calculadores de modificació del ritme de cursa en funció de l’increment de temperatura i del vent:
runsmartproject.com/calculator/embed/index.php
hansonscoachingservices.com/hmmcalculato...lency_calculator.php

Per últim deixo la tabla amb la recomanació de ritme per milla, organitzada cada 3,1 milles i desde 2h30’ fins 3h00’:



i de 3h00’ fins 4h00’:



Amb la preparació feta, el perfil estudiat, l’estrategia de cursa clara vaig volar cap a Boston amb el dessitg d’atrapar aquesta cursa.

PREVIA
Durant setmanes vaig intentar agafar una habitación privada al Hi-Hostel, un lloc amb una localització ideal per la Marató, amb una relació qualitat-preu inmillorable, però no hi va haver sort…llavors vaig triar l’opció Airbnb i per un Enginyer com jo l’opció de allotjar-me al costar del M.I.T. a Cambridge va guanyar respecte altres opcions.
El meu apartament hi era a prop de 2 linias de metro: la vermella a Kendall (que amb 2 parades et deixa al Boston Common) i la verda a Lechmere, que’t porta directament a Arlington (on es deixen les bosses).

La Expo aquest any ha canviat de lloc i s’ha trasladat al Seaport World Trade Center. Desde el centre s’arriva en 20-25 minuts caminant o amb la linia vermella fins South Station i després amb qualsevol de les línies de bus SilverLine (SL1, SL2 o SL3). El meu cas, vaig anar directament desde l’aeroport: com desde l’aeroport arrivas de manera gratuita amb el SL1 a Boston, el que vaig fer (i molts del que hi venien en el matéix vol) va ser baixar-nos a la parada World Trade CTR i ja agafar el dorsal, etc.
A la Expo s’accedeix per d’alt, els dorsals 1-15000 per la dreta i els 15000-30000 per l’esquerra, res, en 1-2’ tens el dorsal. Molt ràpid. Dins del plastificat del dorsal hi ha la teva informació, les instruccions i d’allà es retallen 2 invitacions: una pel Pre-Race Dinner i un altre per la milla 27, el Post-Race Party.
Baixes i et donen la bossa per utilitzar el dia de la cursa per deixar la teva roba de recanvi a l’arribada (Gear Check), conté la samarreta amb la talla que vas triar i una altre bossa de 1 galò (res, una merdeta de bossa) per portar a la sortida (seria la bosseta per portar els gels, l’esmorçar, etc.).
Avances i seguidament el primer que pos fer es canviar la talla de la samarreta, així que no us preocupeu, es por caviar sense cap problema. El seguent stand es per vendre els ticket de la Pre-Race Dinner i de la Post-Race Party pels acompanyants, a 25$ la broma per acompanyant.
I arrivas al stand d’Adidas….guardeu be les VISA perque fan fum. Els productes estrelles son la Celebration Jacket (110$) i les Adizero Boston 7 Marathon Edition (120$). Per la meva part, la Celebration Jacket la vaig comprar a la Expo, però les Adidas hi havien dubtes que n’arrives stock suficient per tots els dies de l’Expo; llavors el que vaig fer va ser contactar amb el meu llogarter i demandar-li si em rebria un paquet, com va donar l’Ok la vaig comprar a la tenda: www.marathonsports.com (la que hi es just al davant de la línia d’arribada) i me la van enviar sense cost a l’apartament.
Aquest any no van trencar stocks i tant a la Expo, com a la tenda: Marathon Sports (671 Boylston), com a la tenda oficial de la cursa: Boston Marathon Adidas Runbase (855 Boylston) hi havia stock, almenys fins dimecres post-marató.
La resta de la Expo, doncs com estem acostumats: fabricants de roba, de sabatilles, de nutrició, d’accesoris, etc. si em va sobtar que n’hi havien molt poques Maratons fent promoció….de les poques la Marató de Valencia. Comparat amb altres Majors (NYC, Berlin i Chicago son les que conec), aquesta Expo es més petita.


Les previsions de mal temps que veiem desde Barcelona es varen confirmar segons ens apropavem al dia de la cursa, el dia d’abans tots els mitjans feien molt d’èmfasi en les condicions climatològiques tan extraordinàries, definint la cursa com la Marató de Boston més dura que hi hagés constancia.

Aquell dissabte era 15 abril i es conmemorava el 5è aniversari dels atemptats, amb ofrendes a primera hora del matí als llocs de les 2 explosions. Just on la segona explossió, vaig coincidir amb la Jordan Hassay que estaba fent l’últim test a veure si en podía correr….li vaig dir un Go Jordan i ella em va fer un , que no podía fer-la….després vaig llegir les noticies del seu DNS.

Per la tarda, a partir de les 16:00 es fa el Pre-Race Dinner, al City Hall Plaza. En el ticket del teu dorsal hi possa la teva hora assignada. Jo en vaig anar i tens menjar i beguda, cervessa Samuel Adams inclosa, pots repetir el que vulgis i es un lloc de trobada de corredors d’altres nacionalitats. Esta bé…. encara que si vas acompanyat, 25$ per acompanyant diria que no val la pena…sobretot porque igual satures una mica massa als acompanyants de tant ambient maratonià.

Ja cap a l'apartament a descansar i preparar-nos pel gran dia.

To be continued.

Bona pre-crònica Oscar!!

Veig no deixes passar cap detall
Molt útil per els que volem fer-la algun any!!

Esperant la gran crònica...

Endevant OscarBolo75, vagi llegir 20-25 croniques de Boston d'enguany, falta la teva.

Destaco 2: aquesta en The New York Times: What It Was Like to Run the Boston Marathon in a Freezing Deluge , i altra, en un blog, una mica més visual: The Wet and Wild 2018 Boston Marathon . Una foto diu més que 1000 paraules, i la amb el fang / neu de dins del Athlete's Village diu tot del que els maratonians han viscut abans de la sortida.

Per un costat m'en allegro que em vagi estalivar la epica d'aquest any, per altre em sap greu perque m'hauria agradat correr una marató que es quedara en la història.