122nd Boston Marathon, 16/04/2018

PRE-CURSA
Dilluns 16 d’abril de 2018, Patriots Day.
El dia dels Patriotes, a Boston es poden fer 3 coses: animar a la Marató, correr la Marató o anar al Feenway Park a animar als RedSox. Aquest any d’aquestes 3 només es podràn fer 2, perque els RedSox han hagut de suspendre per la climatología el seu partit, situació que no donava desde 1984.

M’aixeco abans de les 5am, esmorço les meves tostades amb nutella i amb peanut butter, amb un parell de cafés. Rebo un últim email de l’organització insistint en les adversitats climatològiques i amb recomanacions d’últim hora de material permés excepcionalment per portar a Hopkinton. Ens diuen de poder portar una bossa extra, sempre que sigui transparent….ja que amb la d’1 galó no hi ha prou.

Normalment per aquestes curses on la sortida i l’arribada son a llocs diferents i t’has d’esperar una estoneta de 2h-3h, per la sortida t’en portes roba antiga per llençar, alguns s’enporten les capellines que’t donen al final de les curses, guants de plàstic, etc.…
Jo en tinc preprarats 2 sets:
1-Roba per anar desde l’apartament a la sortida i ser-hi allà fins a la sortida cap al corral:
Sabatilles per llençar, pantaló, dessuadora, 2 mantes de l’aviò per envolicar-me el cos i les cames, guants de punt antics, buff, gorro de llana (que’m vaig comprar en un TJ Maxx el dia d’abans) i capelina de la Mitja de BCN.
2-Roba per canviar-me allà i possar-me per còrrer: guants de còrrer, buff, gorro de llana que portava per la sortida, una altre capelina de la Marató de BCN per ser-hi al calaix i les sabatilles de cursa.

Així amb el set-1 homeless surto de l’apartament i trio agafar el metro (metro/tramvia ja ho veureu) a Lechmere, per anar Arlington….just a la cantonada abans, semàfor en verd per mí….un cotxe passa de tot i no m’atropella per 1 metre. Li dic de tot, de tot, de tot, sense cap…i mira que aquí aquest home pot portar una Sturm, Ruger & Company o una Smith & Wesson……m’en recordo de tota les seves generacions….mira que m’ha costat arribar aquí per deixar-ho tot abans d’agafar el metro.
Agafo el metro sobre les 6:05 i arrivo a la parada d’Arlington a les 6:25 o així. Deixo la bossa al Gear Check en res, em donen una bossa de plàstic grand i allà fico les 2 bosses que portaba (la d’1 galò i la del super on portava les sabatilles), i m’en vaig cap els bussos. Hi son a 400mts i abans has de passar un control policial de les bosses i fas cua per agafar-los. Em pujo a les 6:45, estem arribant a Hopkinton, els cotxes que’ns avancen per la població de Hopkinton tenen neu a sobre….collons, als costats neu acumulada a la vegetació….. arrivem al Village de Hopkinton a les 7:45…..fa ferd, molt de fred….i plou.
El Village hi es al Hopkinton High School and Middle School, allà n’hi han 3 macro-carpes on possar-s'hi a resguard. Dins de la carpa tens café, bagels, gatorade, gels, fruita, aigua...fora hi han carpes petites de Cliff on pots agafar barretes. Fora tens els lavavos i al voltant de les macro-carpes hi ha neu acumulada, que 1h després era una barrera de neu i fang, de tal manera que quan surtes al lavavo et mulles (aquí la utilitat de la 1ª capelina) el cos i els peus (aquí la utilitat de les sabatilles per llençar…merda de no haver portat mitjons per llençar).
Desde les 7:45 fins les 9:00h, que es quan ens criden als dorsals de la primera onada, hi ha temps suficient perque et quedis gelat, la temperatura es d’1º la sensació térmica de -7º. M’envolico els peus amb 1 manta, però els tinc gelats.
Ens criden.
Canvio la roba mullada i em posso ja les meves sabatilles, però tinc els peus gelats i mullats. M’envolico les meves sabatilles Adizero Boston, tunejades amb STRONG, en 2 bosses de plàstic per salvar tot el fang que n’hi ha desde la macro-carpa 2 fins a l’asfalt del High School, només 50mts, però sense aquestes bosses hauria sigut una cursa de cross, qui no ha portat bosses hi es plé de fang fins els tormells.

A la onada hi han 8 corrals, cadasqú amb 1000 corredors, fem cuan cada 2 corrals i en 5’ ens donen l’OK per anar caminant per Grove St fins a Main St, més o menys 1km i ja ets al teu corral…9:15….45’ extra sota la pluja i fred. La capelina em protegeix de l’aigua…però els peus ja els tinc mullats i gelats. Surto del calaix pel costat esquerre d’en Korean Presbyterian Church, he vist al final del cul de sac uns lavabos i allà que vaig a fer l’ultima pixada…torno al calaix, no queda res, aguanto la capelina fins els ultims moments...silenci sepulcral…..sona l’himne….barres i estrelles...la cridoria es espectacular…..donen la sortida, comencem a avançar cap a la mítica linia de sortida…. trenco la capelina.
Es el dia dels Patriotes, a Boston es poden fer 3 coses: animar a la Marató, correr la Marató o anar al Feenway Park a animar als RedSox….jo avui he triat…..es hora de còrrer.

CURSA

5K: 21:07
Comença la 122nd Marató de Boston.
Tinc els peus completament gelats, no sento els dits, he intentat escalfar-los saltant, però no hi ha manera…em dic que ja tornaràn a la vida….però això trigarà. Hi ha molta gent i començar a correr a ritme es fà dificil, el perfil tira cap a baix, aprofito per fer una trepitjada més forta per intentar escalfar els dits…res, m’oblido, ja s’escalfaran. Quan sembla que tira cap a baix un 5% arriva la primera sorpresa, som dins del primer km i ens trobem la primera paret del 6%, son 200mts però es un avís: la primera part tira cap a baix...cert..…però, te petites pujades….com la que hi ha més o menys on hi era la linia de sortida desde 1897-1923, abans del km4, uns 300mts amb 2,5-3%.
Així tanco el primer parcial.
Continuo sense tacte als dits dels peus…la climatologia es totalment en contra: fred, pluja, sensació térmica sota zero i vent de cara….ara hauria d’estar guanyant de l’ordre del 4%…..tancar el primer parcial en 20:10….però avui es impossible….re-faig càlculs….si penso en objectiu: sub3h….ritme 4’15”….ara estíc guanyant menys d’1%


10K: 21:13 -- 42:40
Arriva el primer avituallament…i ara si que tenim un problem….tinc els braços gelats…..totalment bloquejats…intento agafar aigua…no puc… els avituallaments molt bé……primer a la dreta, Gatorade i després aigua….però el meu braç no dona per agafar….una mica més endavant els avituallaments a l’esquerra…idem…intento agafar…no puc..…m’apropo i just al final agafo un got…cert que avui no serà per aigua….però com no guanyi mobilitat tindrem un problema. Pasem Ashland i estic corrent ràpid, les extrimitats hi son gelades, però puc correr “còmode”…el perfil es benévol...fins el km7, torna a pujar 100mts al 3% i tornes a baixar….50mts de pujada de nou al 4%…just un altre avituallament, no agafo aigua….però he d'aturar-met…ara no puc, l’avituallament es llarg a ambdos costats, primer dreta i després esquerra…deixo passar 50 metres i llavors m'aturo, els putus cordons de la sabatilla del peu dret, s’han descodat…res serà segons…..doncs, es 1 minut…si...si…deixo de contar als 45” i després he vist al Garmin que vaig ser-hi aturar 1 minut….un putu minut perque els meus gelats dits no son capaços de cordar-los….1 minut llançat…torno a correr..torno a correr ràpid...tanco el parcial com si fos un parcial sub3h…i els dits dels peus ja s’han escalfat.


15K: 20:49 --1:03:09
A aquestes alçades de la cursa m’he adonat de 2 coses, que no veig una merda, ja que les meves ulleres hi son empapades tota l’estona….però també d’una bona….els meus guants son els meus nous guants-hidratants…vaig fent glops de l’aigua que s’acumula als guants.
Prenc el primer gel al km13, just després de sortir de Framingham, just després d’una altre pujada de 100mts al 4%. L’estrategia de gels es: 13-23-33…..això sobre el paper…el braços continuen bloquejats i agafar i obrir els gel no es gens fàcil. Es el parcial més ràpid de la cursa. Fins ara hauria d’haver guanyat temps i ara tocaria mantenir ritme. Malgrat el fred estic corrent còmode.


20K: 21:13 - 1:24:22
Del km15 fins al km18 pujes por a poc desde’l 60mts fins als 80mts…però puc correr a ritme….vaig gelat, però còmode....acabo de cruspir-me Natick, arriba una baixada i ja n’he fet aquest parcial, estem arribant a Wellesley…ara la pluja es molt intensa.


Mitja: 1:29:02 // 25K: 21:34 - 1:45:58
Passo la mitja en 1:29:02, he guanyat quasi 1’ respecte el sub3h….a priori no es suficient…soc conscient….però no queda un altre que seguir intentant-ho.
Arriva el famós scream tunnel davant el Wellesley College. Una bojería, cau la mundial, fot un fred de collons i això està plé de noies cridant, demanant petons, amb les seves mans demanant un give-me 5….i allà que estiro com puc el braç i li xoco la mà a totes les que puc….la gent de Marathon Photo van ser testimonis.
Després del subidón del College anem per un terreny que pica lleument, de l’ordre del 1-1,5%, cap a dalt…prenc el 2º gel al km 23….es una odissea per agafar-lo i obrir-lo…..decideixo no pendre més gels…tiraré d'aigua fins al final i glops de Gatorade.....no pendré el gel del 33……estic corrent còmode i fort……se que s’arpropa la festa grossa….s’ha acabat el terreny favorable.

30K: 22:12 - 2:08:10
Comença el parcial amb una baixada important….però es una il·lusió…arriva Newton…es la pujada mes forta de tota la cursa…jo la recordo així…es prop 1km pujant un 3%…la primera ja està feta, baixes una mica i tens de l’ordre 1,5 km fins arrivar a la seguent, son 500mts al 4%…una mica d’aire i ja tenim el parcial fet…..l’he salvat perdent un temps assumible.


35K: 22:41 - 2:30:51
Arriva el famós trencacors, la HeartBreak Hill….però abans, per escalfar-te del tot tens una pujada al km31 de 300mts al 3%…..i amb tot això a sobre arribes a punt mes conegut de la cursa…..una pujada impressionant…la temuda HB Hill que agraeixes s’hagi acabat quan arrives al Boston Colleges. He de dir que Newton em va semblar més fotuda….però al Cesar el que hi es del Cesar. Corones i ja tens una baixada per recuperar. Tanco el parcial bastant viu.

40K: 20:59 - 2:51:50
Aquí començo a correr rápid de nou, tinc cames, aprofito les baixades per correr….puc fer-ho…avanço a molta gent….si m’he d’apropar a una bona marca ha d’esser corrent en aquest parcial. Es el segon parcial més ràpid de la cursa…arriba el 40…2:51:50…..ok….no faré sub3h….8’ per 2km 195mts es díficil, no impossible, però se que tenim una última pujada entre la milla 25 i la 26. Així que m’oblido d’intentar posar-me per sota de 4’/km.

Meta: 3:01:40
He arrivat a Boston, ja veig el cartell de CITGO, començo a preparar-me pel final, llenço el gorro que m’ha acompanyat prop de 41km….Feenway Park......milla 25…….avui els RedSox i la seva afició no hi son allà…soc a Beacon St i arriba l’última pujadeta…es curta…però molts no l’esperen…s’ha acabat…Commonwealth Ave….trigo una estona en treure’m el guant de la mà dreta, vull treure la GoPro, la porto al FlipBlet, al darrera…giro a Hereford i encara no he pogut….últim gir…. Boylston…al final es veu l’arribada….milla 26….davant el Prudential Center…ja l’he tret...grabo els últims 200mts…. i la meva entrada….m’ho va demanar el meu fill….els crits son brutals. Ho he complert: he creuat la línea d’arrivada de curt, corrent.

El rellotge diu que he fet la meva 2ª millor marca. Estic en un núvol.

Vaig a per la meva recompensa, entre tots els voluntaris, trio una senyora gran que’m diu que’s de California, li foto un petó i em possa la medalla, allà davant la Trinity Church, tinc el meu unicorni. L’he atrapat.

2019 ?
2019 serà una gran ocassió per anar-hi a Boston.
L'any vinent el tercer dilluns d'abril coincideix amb les vacances de setmana santa, que ajuda i molt per plantejar-se unes vacances als EEUU i, com no, còrrer aquesta impresionant cursa.
Serà l'edició 123nd, que segur anirà marcada per una fita, es el día 15 d'abril, 6è aniversari dels atemptats, si ja la Marató de Boston es especialment emotiva, l'any vinent hi serà carregada de molt sentiment.

Però....jo no hi seré...pel 2019 no repetiré Boston. Tinc BQ pel 2019, però el 2019 no serà el meu any de nou. A Boston hi tornaré, però no l'any vinent.
Pel 2019 ara mateix tinc altres opcions que'm fan molta il·lusió.

Tornaré a Boston, si puc fer-ho coincidir amb setmana santa, millor, per això hauré d'esperar a les edicions de 2022 o 2025 que coincideix amb el dilluns de Pascua. Queda molt lluny, molts fils de futures edicions d'aquesta Marató i queden d'altres Maratons a fer.

Molta sort a tots/es els companys que hi vagin el 2019, el 2020.... resta al fil la meva preparació i la meva experiència i gustosament intentaré resoldre els dubtes que us pugin sortir.


TIPs VIATGE
Tanco la meva "toxo" crònica, la meva aportació en aquest fil amb uns TIPs per organitzar-se el viatge.

Plànol per acompanyants

Desde'l centre, amb la línia verda de metro B, parada Boston College, els acompanyants poden arrivar fins al Heratbreak Hill, amb uns 40-45' de metro i es inclós dintre del tiquet de metro convencional.
Amb la linia verda D us poden anar a recolçar a la pujada de Newton.
Dir que la linia verda, conté 4 linies, les B, C, D, E que tenen en comú el recorregut fins a Copley (linia d'arribada), desde allà es bifurquen.....feu un google de "mtba Boston map" i ho veureu clàrament.
Pel acompanyants més pros, es pot agafar el Commuter Rail i arrivar fins a Ashland.

Metro
Boston es una ciutat petita, que's pot visitar en 2-3 dies i on tens com punts d'interés turístic: Freedom Trail, Black Heritage Trail, Quincy Market, Cambridge (on hi son Hardvard i el MIT)...
Tot és pot fer caminant, però clar, amb el metro és molt més còmode. El ticket de metro d'un viatge val 2,75$ i el 7-day pass 21,25$. Llavors si en planifiqueu fer més de 7 viatges en metro, surt millor agafar el 7-day pass.
Heu d'anar al tanto amb la direcció del metro. En algunes estacions el sentit de l'anden es únic i si t'equivoques has de sortir i tornar a entrar pel costat correcte....al loro si porteu tickets individuals, perque si has validat el ticket i t'equivoques, tindràs que comprar i validar un de nou. No es en totes, però si es així en algunes estacions, que no tens accés desde dins del metro per canviar de sentit.

Afegeixo que si mireu como anar/tornar de l'aeroport veureu que'l google us diu que has d'agafar SL1 (Silver Line 1) i metro linia vermella. Comentar-vos que'l SL1 es una linia de bus gratuita que fa la conexió South Station <- > Aeroport.

Basquet
Depenen del dia que arriveu a Boston podeu agafar un dels últims partits de la lliga regular....que normalment acaba el dimecres/dijous de la 2ona setmana d'abril. Es clar, que ha de coincidir que juguin a casa.
Els Playoff comencen just el cap de setmana de la Marató. L'organitzacio d'aquesta primera ronda de playoff es 2-2-1 es a dir, els 2 primers a casa de qui ha quedat millor clasificat. Si els Celtis hi son entre els 4 primers de la Conferènca Est, us garantiu que tindreu 2 partits allà: normalment diumenge migdia abans de la Marató i el 2on en dimarts post-Marató per la tarda-nit.
Jo en vaig agafar entrades pel 2on.
Us dic com ho vaig fer: Durant dies a Ticketmaster hi eren planificats els partits de Playoff, però amb data TBA (To Be Announced)....però quan a aquest web: stats.nba.com/schedule/ tenen l'horari i sobretot el canal de TV, ja les pots comprar, encara que a Ticketmaster continuïn TBA. Varen anunicar el dia/hora i canal de TV a la web de la nba i el primer que vaig fer en arrivar a la feina va ser aprofitar que als EEUU hi era dormint per avançar-me i comprar els tickets.

Excursions
A prop de la ciutat de Boston tens per visitar Salem, Cape Cod i els Cliff Walk de Newport.
També hi es relativament a prop New York, que podeu combinar amb un Megabus d'anada/tornada de manera econòmica.
Altre opció es preveure que voleu visitar NYC i agafar els vols en mode Open-Jaw: BCN-Boston NYC-BCN, així quan busqueu vols heu de modificar el tipus de búsqueda i possar "multi-trajecte" i, per exemple, possar l'ordre que us he indicat. Evidenment que haureu d'anar de Boston a NY ja sigui en tren amb AMTRAK (més car) o amb Megabus (15$).

Comprés
Molt a prop de Boston, amb la linia taronja hi es l'outlet Assembly Row. No es molt grand, però de marques esportives te Adides, Reebok i Nike.
Vaig anar post-Marató per si en trobava quelcom de la Marató....de fet no hi havia gran cosa....però...us recordeu les Adizero Boston 7 edició Boston Marathon? Doncs hi havien un parell....talla de la meva dona.....preu de sortida: 120$, preu d'outlet 49,95$....però amb etiqueta vermella, que identifica descompte extra del 50% vs preu mes baix......si si, ni 25$.....que son 20,3€ !!! Alucinant !! Evidenment van caure...la llàstima es que no hi havia el meu número.....jo diria que val la pena apropar-se un dia. Ahhh mireu la seva web i imprimiu-vos-hi els cupons de descomptes.

També comentar-vos que als EEUU hi ha excés d'estocatge i n'hi han moltes cadenes amb grans descomptes, inclús dins de la ciutat. A Boston en teniu : Marshalls i TJ Maxx al mateix centre. Podeu trobar autèntiques ganges, tant de roba d'esport, sabatilles, cosmétics, roba interior, accesoris, maletes....


Off-Topic
Us deixo la web del caçador de tramposos de la Marató de Boston:
www.marathoninvestigation.com

Pels amants de les estadístiques:
raceday.baa.org/statistics.html

i un primer anàlisis del big data d’aquest any:
www.marathoninvestigation.com/2018/04/20...first-look-data.html

També en teniu 2 pel·licules amb temàtica al voltant de la Marató:
Patriots Day (Dia de Patriotes)
Stronger (Más fuerte que el destino)



Tanco les meves aportacions a aquest fil, ha sigut un plaer. Moltes gràcies a tots/es els que hi heu colaborat durant aquest camí que ha sigut aquesta Marató.

The End.


Salut

Oscar gracias por la crónica y por toda la información que aportas que será muy valiosa. Me tenía mosqueado el parcial tuyo del 30 al 35 pero veo que estaba confundido( ha habido muchos fallos ). Era como si las primera dos cuestas hubieras ido muy rápido y luego la rompecorazones lentiiisimo y pudiend luego apretar. Ahora me queda más claro. Creo que sin el minuto de atarte las zapatillas hubieras llegado para tener 9' para bajar de 3h y lo hubieras luchado( y conseguido).

OscarBolo75 Gran Crònica!!! hem viscut al teva marató a travès de la crònica i merci per la info que afegeixes al final pels que puguem/puguin anar-hi algun dels anys que venen.

Salut i Alegria,
Pere

Ostres Oscar, estic flipant!!!

Si ja em va semblar espectacular la teva marató, què puc dir d’aquesta crònica tan detallada i ben explicada?? Ets una enciclopedia amb cames d’aquesta marató!!

I el relat de la teva experiència en un dia tan èpic és... no tinc adjectiu prou gran per definir-ho! Potser el que més s’acosta és un nom, Messi, que ha acabat amb tots els adjectius possibles per descriurel!!

Doncs això: crònica Messi

Ei nois!

aurelian merci pels blogs, m'els he llegit, reflecteixen perfectament el que va ser la Marató. Agrair-te una pegada més tota la informació que m'has donat. Espero que t'hagi agradat la crònica.

Dennis Teuling merci, espero que us sigui d'utilitat.

Gracias por tus palabras cachirulo. Tienes toda la razón, sin ese "cordongate" me hubiera lanzado, como era imposible conseguirlo, era mejor disfrutar del ambiente....Right on Hereford, left on Boylston.

Gràcies pels elogis jaume86, m'ha sortit un totxaco de 4 posts amb preparació, previa, cursa i consells...anava escrivint-la i no veia on deixarla....Messi es únic, irrepetible .... i vosaltres l'any vinent fareu una Marató i unes cròniques 10.

Merci Pere, els que us plantegeu córrer Boston alguna vegada, us la recomano 100%

Al fil de la meva crònica....m'he donat compte que m'havia deixats 2 apunts que en tenia per compartir...es referent als TIPs Post-Race.

Grabació de la medalla
Dimarts, de 10:30 a 14:30 a la tenda Boston Marathon Sports (671 Boylston), enfront l'arribada et graben la medalla gratuitament.
Jo vaig arrivar a les 9-9:15 i en tenia 10-15 persones davant. Hi es per allà la gent de Dunkin Donuts donant café a la gent de la cua.
A les 10:30 la cua donava la volta sencera al bloc.

Mes tard vaig veure que també al Capital One Café (795 Boylston), també hi havia cua i també en feien la grabació de la medalla gratuitament.


Temps a la Celebration Jacket
Dimarts, també a partir de les 10:30, a la tenda oficial Boston Marathon Adidas Runbase (855 Boylston) et borden de manera gratuita el teu temps a la Celebration Jacket.

Jo en vaig anar de la medalla a la jaqueta....i després al l'outlet ... i després al Basquet....dimarts molt complert .

Salut

OscarBolo75: I tant que m'agradat la teva cronica, espectacular! Amb tots els detalls.
Però jo encara flipo més amb el teu rendiment en aquestes condicions, per mi és nivel Dios.

Et falta penjar unes fotos i/o el video

OscarBolo75 va escriure: Dimarts, també a partir de les 10:30, a la tenda oficial Boston Marathon Adidas Runbase (855 Boylston) et borden de manera gratuita el teu temps a la Celebration Jacket.t

Ostres, lo de brodar el temps a la jaqueta és una sobrada de les bones

OscarBolo75 Ja et vaig felicitar per la teva magnífica cursa, ara toca felicitar-te per la teva detalladíssima crònica

esquimal va escriure:

OscarBolo75 va escriure: Dimarts, també a partir de les 10:30, a la tenda oficial Boston Marathon Adidas Runbase (855 Boylston) et borden de manera gratuita el teu temps a la Celebration Jacket.t

Ostres, lo de brodar el temps a la jaqueta és una sobrada de les bones

Li vaig veure a una dona aquest estiu en una Mitja que vaig còrrer a Canada....pensava que s'ho havia fet ella; però en la mateixa guia del corredor et deien que dimarts ho borden....ja et dic que al TD Garden, la marca a la jaqueta, em va permetre ficar-me fins a la pista.

Gràcies per les felicitacions, tant de la cursa com de la crònica, sergio.

SAalut

Si no haguéssim intercanviat informació per Chicago i Tokyo, potser estaria més sorprés, peró igualment OscarBolo75, ha estat una crónica espectacular i valiosíssima. El que jo demanaria saber, ho has reflexat molt bé. A part de ser una crónica maratoniana, hi ha reflexada molta informació important i rellevant pels que volem ser-hi l'edició de 2019. Moltíssimes gràcies per la crónica i per compartir tants detalls i informacióp amb nosaltres. Ja l'he llegida més d'un cop, i a ben segur que ho continuaré fent al llarg d'aquests mesos i quan s'apropi l'esdeviniment. Ara espero que et vagis deixant caure pel fil de l'edició de 2019, que segur que encara enhs hi podràs seguir aportant dades i informació.

Marató de Boston – 16/Abril/2018

En aquestes alçades, la meva filosofia davant de la marató és molt senzilla: intentar entrenar bé, per poder així patir el mínim el dia de la cursa, i intentar gaudir-la en la mesura del possible. La meva lluita en la marató fa temps que va deixar de ser contra el crono. La meva lluita es centra en la distància, i cada vegada que creuo la línia d'arribada em dic a mi mateix: “ho has tornat a fer!!”. Els 42,195km em segueixen pesant, se'm fan massa llargs, i més llargs, sens dubte, que les 26,2 milles. Potser és per això que prefereixo córrer en països on les curses estan mesurades en el sistema anglosaxó.

Per aquesta marató totes les 14 setmanes d'entrenament van sortit bastant rodones, que en el meu cas simplement vol dir que en cap moment vaig tenir cap molèstia en el tren inferior, amb sessions de qualitat força interessants. Sens dubte el haver reduït el meu pes corporal en un 10% en les primeres setmanes d'entrenament va tenir-hi quelcom a veure. Per rematar-ho, dir que les sessions amb la fisio van estat poc doloroses, ja que no hi havia “desajustos” importants.
Donat el particular perfil de la marató de Boston, farcida de tobogans, i amb les Newton Hills com a plat principal de la festa, vaig introduït algunes sessions de pujades. En el meu cas el circuït triat va ser l'Avinguda de Pedralbes i rodalies, que de punta a punta fa una mica més de 1000 metres, i que en la majoria del seu traçat te un pendent del 5%, que és el màxim pendent que et trobes a les Newton Hills.
També, com part de l'entrenament, vaig participar en les mitges de Sta.Coloma, Gavà, Calella i Montornés, combinant qualitat i volum, segons tocava, amb uns resultats agraïts.
Tot plegat em va donar certa confiança i una bona dosi d'optimisme per encarar aquesta marató, fins que, a 2 setmanes de la cursa, vaig a començar a mirar les previsions meteorològiques...

Els primers dies no m'hi vaig amoïnar massa. Amb tants dies d'antelació, segur que aquelles pluges i vents que pronosticaven pel 16/Abril canviarien o bé de dia, o bé de destinació, o bé d'intensitat...
Però quan vaig començar a veure que entràvem a la darrera setmana pre-marató, i tot plegat s'anava confirmant, ja em vaig posar neguitós. M'encanten les temperatures baixes per córrer, i una mica de pluja sempre és benvinguda. Però si del que estem parlant és de la combinació de molt de fred, de força pluja, i d'estones de vent, sempre de cara, d'una moderada intensitat, això ja és un altre cosa, i més si s'ha d'aguantar durant 4 hores, com és el meu cas.

Així les coses, vam arribar a Boston el dissabte/14. Dia moooolt gris, totalment cobert, bastant fred, i força vent. No plovia. De l'aeroport vam anar directament a la fira del corredor, que enguany havia canviat de lloc. Abans era al costat de l'arribada, molt a prop de l'hotel on ens allotjàvem, però en aquesta edició van decidir fer-la en el Seaport World Trade Center, que no és tant cèntric. De la fira del corredor poca cosa a afegir al que ha dit el Òscar a la seva crònica: preponderància absoluta de Adidas, amb Asics, Brooks, Saucony amb stands de segon nivell. Preus molt poc interessants, i quasi cap publicitat d'altres maratons. Això sí, podies sortir de la fira havent recollit un bon grapat de mostres de tota mena de productes per menjar, per veure, cremes, gels, etc... Em va decebre bastant, francament. Esperava quelcom semblant a la fira de Nova York, i en té poc a veure.

Del diumenge/15 poc a dir. Dia molt semblant a l'anterior pel que feia a climatologia. Estavem a Back Bay, a tocar de Boylston street i de la línia d'arribada de la marató. Pel matí vam anar a reconèixer la zona, incloent-hi línia de meta, àrees post-cursa (ocupen uns quants carrers), àrees de punt de trobada amb acompanyants, i punt de recollida dels corredors pels autocars el dia de la cursa, en el Boston Common/carrer Charles. Era mig matí, i per Boston Common hi havia un bon grapat de gent preparant les cames pel dia següent, incloent-hi alguns runners d'elit. Corredors amb Boston Marathon Celebration jackets de tots colors, corresponents a edicions d'anys anteriors. Malgrat faltaven 24 hores, ja hi començava a haver mesures de seguretat, amb alguns controls i força vigilància. Vaig aprofitar per comprar la "Boston marathon celebration jacket 2018" a “Modell's”, 400 Boylston street, de tornada a l'hotel. Tarda a l'hotel. Les previsions ja donaven amb claretat un dilluns/16 molt complicat, amb fred, pluja constant durant tot el dia, amb estones de força intensitat, i vent. Recordo que jo, optimista de mi, li vaig dir a la Tere, la meva dona, que aquests americans s'acostumaven a equivovar amb això de les previsions, i que no seria estrany que el dia següent no plogués. (Encara recordava el dia previ a la marató de Los Angeles 2012, quan el dia abans de la cursa, a la fira del corredor, plovent a bots i barrals, els voluntaris ens van dir que pel dia següent estaven previstos uns xàfecs importants, i finalment el dia de la marató no va caure ni una sola gota d'aigua). Bé, crec que m'intentava enganyar a mi mateix... Vaig preparar tot lo del dia següent, primera equipació, segona equipació, i mudes seques “post-marató”. Quantitat important de material ja molt usat, per llençar al Athletes Village de Hopkinton: sabatilles, dessuadores, mitjons, guants, paraigua, impermeables i paravents. I tota la intendència de gels i sals per la pròpia cursa.

El meu dorsal era 30802, wave 4 i corral 7, per tant hora límit de sortida cap a Hopkinton de l'autocar 9:30, i hora de sortida de la cursa 11:15. Vaig decidir que, amb el dia que faria l'endemà, quan menys temps hagués d'estar al village de Hopkinton millor (encara recordava quan a la marató de Londres 2015, vaig haver d'estar una hora eterna abans de començar la cursa, en el village, sota la pluja, amb les carpes col·lapsades, i tremolant sense parar). Per tant vaig poder llevar-me a un hora perfectament normal, i desprès de seguir tots els protocols pre-cursa del dia d'una marató, vaig sortir de l'hotel a les 8h45' camí de Boston Common, caminant, i acompanyat per la Tere...

... I per un paraigua, és clar. I és que no es van equivocar, les previsions, gens ni mica. Mare de Déu, quin dia!!!. Us ben asseguro que si no arriba a ser Boston, i es tracta d'un altre marató més propera (i més barateta, perqué no dir-ho), li hagués dit a la Tere que ho deixava córrer per un altre any, com vaig fer fa 2 anys a Moscú. I a ella favor que li hagués fet, pobreta, ella també va passar un matí de gossos, sota el vent i la pluja...

Però no vaig tenir pebrots, i vaig decidir anar a entomar el que caigués del cel, alhora que fotent-li a les cames una tralla de 26'2 milles (que no de 42,195km). Ja el trajecte a peu cap a Boston Common per agafar l'autobús va ser molt complicat. Desprès de passar uns primers controls per entrar a Boylston street, es van girar unes fortes ràfegues de vent, mentre plovia, que feien del tot impossible que no acabessis totalment mullat, de moment exteriorment (per tota la capa d'impermeables i altres protectors), encara que les sabatilles, per ser transpirables, ja van agafar tota l'aigua, i mitjons mullats. I encara no havia arribat ni al autocar...

Al arribar a Boston Common, els acompanyants ja no podien passar a la zona on es feia el pick-up de corredors. Hi havia un darrer control, i allà em vaig acomiadar de la Tere. Vaig pujar en un dels darrers autocars, sortint de Boston Common a les 9h22'. En aquesta hora el Oscar ja estava dins del corral, preparat per sortir.

Vaig arribar a Hopkinton a les 10h15', desprès de més de 45' de pluja de forta intensitat. Vaig calcular i ajustar força bé, ja que només hauria d'aguantar l'infern del village poc més de mitja hora.
I vaig fer bé. Quina estampa! Quin panorama! Dantesc!. Si allò alguna vegada havia estat un camp de gespa, coberta o no per la neu, ara era un fangar d'unes proporcions increïbles, i el pitjor de tot és que per arribar a tota la bateria de WC's havies de creuar per damunt de tot el fangar. Total, cues i cues de corredors davant els WC's amb fang fins els turmells, sota una pluja intensa, i sense on poder-se aixoplugar.

La poca estona que vaig estar en el village va ser suficient per queda xop i començar a tremolar, abans fins i tot de començar-me a treure capes de roba. Estàvem a 34ºF (1ºC), que amb la pluja i el vent rebaixaven uns quants graus la temperatura de sensació. Com jo tenia el darrer corral, vaig pensar que ja veuria quan em tocaria, només estan alerta de quan es comencés a buidar el village. I així va ser. Vaig enfilar cap el corral, erem un munt de gent. Semblàvem sortits d'una pel·lícula en la que els elements naturals haguessin devastat un poble – el nostre village – i en la que els seus habitants – els corredors – haguéssim de fugir cercant un lloc on poder tornar a començar. Però la realitat era un altre. La realitat era que vam sortir del village, sota la pluja, i que ens quedaven una mica més de 1000 metres caminants pel carrer principal del poblet de Hopkinton, sota cel ras. Sort que portava l'impermeable i el paraigua, al menys aniria “protegit” fins la línia de sortida. He dit paraigua???

Doncs no. Al sortir del village et fan deixar els paraigües, ja no els pots dur més enllà. Només em quedava l'impermeable. Gorra de pluja, i guants, tota la resta havia anat ja fora. I abans d'arribar a la línia de sortida, la gent ja corria. Era una sortida desorganitzada, ja sense speakers, quasi ningú animant, els corredors van sortint conforme arriben a la línia. Eren les 11h30' quan vaig creuar l'arc de sortida, posant el crono en marxa. No sé si la sortida de les waves i corrals precedents van sortir en l'horari previst, o es va anar acumulant un retard en la sortida, que en el meu cas va ser de 15 minuts. El cert és que allà estava jo, amb les sabatilles xopes i els mitjons xops i mig, amb els guants totalment calats, i amb totes les extremitats glaçades, per intentar córrer 26,2 milles (que no 42,195 km) sota unes condicions que no les hi desitjo a ningú (??).

Em deixava un petit detall, tant petit, tan petit, que si no arriba a ser per aquest petit detall, molt probablement no hagués pogut aguantar tota la cursa, i m'hauria hagut de retirar pres d'una inevitable hipotèrmia. I és que finalment, sense pensar-ho, vaig decidir que el meu estimat impermeable, aquell vell impermeable de plàstic que de tant vell té algunes costures rebentades,
impermeable d'un blau llampant, m'acompanyés unes primeres milles, i unes quantes més, i unes quantes més, fins arribar a Boylston street, a meta.

Inconvenients d'haver de córrer amb impermeable: tots, i més. Us els podeu imaginar, no cal que us els digui. A més portava el dorsal a la samarreta interior, l'impermeable mig tancat, i probablement això va donar algun problema de lectura del dorsal al passar pels punts de control, entre ells la línia de sortida.

Com el Oscar ha donat prou detalls del que és la pròpia cursa, no el repetiré. Clarament vaig anar de més a menys. Crec que estava per fer sub 4h, i havent estudiat prèviament els ritmes, els vaig poder mantenir perfectament en les primeres 5 milles, malgrat la que estava caient. Però quan ja portava uns 40-45 minuts corrents, els quàdriceps es van començar a posar com a pedres, fruit del fred. Anava amb el tren inferior totalment calat, i allò va anar a més, de tal manera que se'm van engarrotar les cames, només cobert un quart de cursa. Així les coses, amb els guants xops, les mans glaçades sense ni poder agafar els gots d'aigua ni poder obrir els gels i barretes que portava amb mi, així vaig anar cobrint les milles. Al menys l'impermeable em va protegir de tota la part del tors.

Durant tota la cursa no va parar mai de ploure, a vegades la intensitat augmentava considerablement i queia calamarsa. La temperatura al llarg de la cursa va pujar fins a uns 5ºC, i la intensitat del vent, sempre de cara (vent direcció Est-Oest) va ser variable, amb cops intermitents molt significatius.

Lamento haver de reconèixer que quasi tota la cursa la vaig fer en modalitat visió túnel, i quasi ni me'n vaig adonar del llocs emblemàtics pels que anàvem passant. A Newton Hills em vaig concentrar totalment en les 4 pujades del dimoni, abstraient-me de tota la cridòria i animació que m'envoltava. I el cos, les cames i el cap van aguantar fins el final de la cursa, pensant només en la dutxa calenta en arribar a l'hotel.

I finalment va arribar el moment tant desitjat, Boylston street. El darrer revolt abans d'encarar els bastants centenars de metres de Boylston street que et porten a meta estava farcit de diferents peces de roba i proteccions que els corredors i corredores, abans de cobrir els metres finals, es van treure del damunt un cop ja havien complert la seva funció. I jo no vaig ser menys, em vaig treure el meu estimat impermeable blau, amb la sola diferència de que jo no el vaig tirar, i el vaig portar rebregat a la ma dreta durant tot Boylston street, fins a meta. I és que a un company que m'havia salvat d'una més que probable retirada no se'l podia deixar tirat en una cuneta de Boston.

Arribar i moldre. Voluntaris amb ampolles d'aigua.
On eren les mantes?
Vaig caminar un tros, sota pluja intensa i vent, i em van penjar la medalla.
On eren les mantes?
Més endavant, ja tremolant, vaig arribar als voluntaris que entregaven les mantes. Els corredors se'ls hi tiraven literalment al damunt, per estirar-lis les mantes de les mans. Semblaven escenes tretes de filmacions de certes parts del Món desgraciadament tan poc afavorides. Gent tremolant, amb els cosos entumits i sense poder-se ni moure, i entomant una mànega d'aigua de collons.

I aquest era jo, esquivant i passant dels no sé quants centenars de metres que em quedaven per arribar als llocs on donaven els que suposo eren els avituallaments post-cursa, i per anar a buscar la sortida més propera i anar al lloc de trobada acordat amb la Tere.

Afortunadament ens vam trobar a la primera. Ella em portava tota una muda sencera, interior i exterior, més un paraigua addicional per mi. Plovia molt, i com vam poder, en una petita cornisa d'un portal, em vaig canviar tota la part superior, i sota el paraigua, vam començar a caminar cap a l'hotel, un camí que ara se'm faria etern.

Plovia tant, i tremolava que no vegis, quan vam fer el que tothom feia, i va ser entrar en el que semblava l'entrada d'unes galeries. Allò ens va salvar en aquest darrer tram de l'aventura. A mès de que s'estava a una temperatura que em va permetre reaccionar, vam tenir la sort de que una parella de Bilbao que estava en el nostre hotel (ell també havia corregut la marató) ens va reconèixer, i ens van dir que hi havia un sistema de passadissos semblants als skyways de Minneapolis, de tal manera que podríem arribar al nostre hotel sense haver de tornar a sortir al carrer, passant els edificis i cobrint els carrers per corredors i galeries comercials.

La resta ja és historia. Vaig acabar la cursa amb 4h15'08” segons el meu Polar, però la organització em va donar un temps de 4h52', amb alguns errors u omissions de lectura. Vaig fer una reclamació, aportant proves, i m'han donat efectivament com a temps oficial el temps que jo vaig reclamar.

Excepcional tota la gent animant i cridant a tot arreu, malgrat una meteorologia tant adversa.

Igualment excepcionals els voluntaris i voluntàries, tothom amb un somriure als llavis, en un dia molt difícil per ells.

I pels qui aneu darrera de les Majors (primer van ser New York, Chicago, Boston, Berlín i Londres), i Tokyo s'hi va afegir darrerament. Si us penseu que corrent aquestes 6 curses ja heu completat el repte,... doncs esteu equivocats!!!

I és que sembla que estàn considerant fermament incorporar noves curses al grupet. Això és una màquina de fer diners, i certes empreses i organitzacions no ho volen desaprofitar. Tothom suca.
Estan sonant com aspirants una marató a Sudàfrica (Johanesburg?) i un altre marató asiàtica (Shangai?, Singapur?)

Oscarbolo75, Josep 80 molt xules i emotives les vostres croniques amb les vostres particularitats i personalitats, es clar. Jo crec que ha sigut la marato mes difícil metereològicament que he llegit mai!

Moltes felicitats per arribar a la final. Soposo que la il.lusió va guanyar a les inclemències del temps

Josep80, uff queina cronicasssa. Me l'haig de delllegirt amb més calma. Recollim el testimoni d'aquestes vivències per a que l'any vinnet estiguem l'alçada vostra, companys

Gran crónica Josep. Espero que no se vuelva a repetir esa circunstancia. Con mi problema de acrocianosis vs raynaud no podría correr en esas condiciones tan extremas. Al año que viene toca bueno.

josep80, quina gran crònica, tu!!

Impressionant la descripció del dolor, de la impotència, de tot.
Només acabar, tu i el teu inestimable company blau, va ser un repte amb majúscules.

I un cop més vull felicitar a OscarBolo, que havent fet 3h01 aquí... val sub 2h55 segur amb circumstàncies normals.

Moltes gràcies per les vostres cròniques nois. Sou molt grans

Espectacular Josep80, enhorabona!!

Oscarbolo i Josep quina passada de croniques!!! M'heu fet agafar fred nomes de llegir-vos quina passada. Esteu fets tots dos uns super renois herois de la tempesta!!
enhorabona cracks!!
salut i cames
grimi

Josep80 enhorabuena per aquesta super-crònica.

Va ser un dia difícil per correr, però ho varem conseguir



Merci kilometer, tonivet, Dennis Teuling i grimi per les postres paraules.

aurelian....mira...aquí alguna foto:

www.runnersworld.com/news/g19625286/top-...018-boston-marathon/

....dins del top 3 per a aquesta revista




Salut