Marató València 2-12-2018

RugbyMan va escriure:

stone_apo va escriure: - Km 21: Algo passa aquí, no em trobo com m'hauria de trobar ...

A qui et vas trobar a quest punt Kilometric? Aqui ho deixo i lliga cables

Per la resta Chapeau crack

A tu kbronassssss hahahaha.
Gràcies pels ànims !!!

stone_apo va escriure: M'aniré mirant si hi ha algun grupet d'entrenament per la Mar Bella per tal de fer menys pesats certs entrenos...

Avui que les cames segueixen fent mal, però el genoll ja no es resenteix començo a pensar en que faré...
Si finalment decideixo BCN o alternativa entre el maig i l'abril, imagino que seguiré fent entrenos a primera hora del matí per la Mar Bella (bé, en el meu cas sempre començo a l'alçada del Salamanca-Barceloneta) en combinació amb sèries a les pistes de Pau Negre (normalment al migdia).

Bé, noies i i nois! M'he fet un fart de llegir posts amb bones notícies (i alguna de no tan bona) a aquest fil.

stone_apo, Carles, jaume86, sanguita
MP... FELICITATS no cal dir res més!

Angel
12a? Doncs a per la següent, sens supersticions!

Zguillez
M'he solidaritzat molt amb tu. Curiosament a la meva primera participació a València també em vaig haver de retirar, jo just al quilòmetre 21.

No Surrender
A per la propera (Ja l'has triat?)

stone_apo
Una més al sac!

Jofer
8/55 Posa les dades a la calculadora de temps compensat per edat i aveure que et dona...

JJ_SBD
Cal assumir riscos i no sempre funciona. L'important és poder fer-ho.

Entre avui i demà intentaré possar la meva crónica.
Aviso, vaig per la pàgina 6....

XarlieOne1 va escriure: Entre avui i demà intentaré possar la meva crónica.
Aviso, vaig per la pàgina 6....

Llavors esperaré a la versio extendida, que m'agraden els detalls.

sanguita va escriure:

stone_apo va escriure: M'aniré mirant si hi ha algun grupet d'entrenament per la Mar Bella per tal de fer menys pesats certs entrenos...

Avui que les cames segueixen fent mal, però el genoll ja no es resenteix començo a pensar en que faré...
Si finalment decideixo BCN o alternativa entre el maig i l'abril, imagino que seguiré fent entrenos a primera hora del matí per la Mar Bella (bé, en el meu cas sempre començo a l'alçada del Salamanca-Barceloneta) en combinació amb sèries a les pistes de Pau Negre (normalment al migdia).

Jo començo al Diagonal Mar que és on visc.
Les sèries o son pel litoral o a la llera del besòs...

Aquí va una petita crònica de la marató de València.

Aquest cap de setmana disputava la meva marató número 12, amb el que un ja comença a tenir una mica d'experiència en aquest món, i això es tradueix en respecte absolut a la distància.

Vaig començar a entrenar el 1 de setembre, després d'uns mesos d'estiu on no vaig fer res, o pràcticament res. Com a molt, sortir amb la meva filla a rodar.

Anaven passant els mesos i l'evolució era bona, de manera que a poc a poc anava consolidant que l'assalt al sub3 era factible. Fer la mitja del Mediterrani i acabar amb solvència a 4 min / km en un dia complicat em va confirmar que si tot seguia igual, aconseguiria novament baixar de 3h per 11 vegada.

Surto de casa el dissabte a les 17:00, arribo justet a València, recullo el dorsal, vaig al hotel, sopo i a dormir que són les 23:30 de la nit. Que ràpid ha passat el temps.

Em llevo a les 5:30 per esmorzar. Com sempre pa torrat amb pernil, suc de taronja i una barreta energètica. També em fico un gel de magnesi, més per un tema placebo que efectiu.

Tinc l'hotel lluny, així que m'acosto amb cotxe fins a 2 quilòmetres de la sortida, on aparco i des d'allà vaig corrents per escalfar. Les sensacions no són bones, i no em noto les cames fresques com un les ha de tenir el día de la marató. Tocarà “tirar de oficio”. Novament passa el temps volant. Vaig a deixar la bossa al guardarroba on havia quedat amb un amic que vol baixar de 3 i li faig de llebre. De seguida cap a la sortida on hi ha una cua brutal i entrem al calaix 3 minuts abans de la sortida. Doble nus a la sabatilla, uns saltets i Garmin preparat (important)

Sortida, passo per l'arc quan porto poc més d'un minut. Globus sub3 davant, però no és el meu objectiu. Tanta aglomeració m’estressa i el que ha de ser un anar sense pensar es transforma en cops, corredors creuant-se, etc. Així que prefereixo anar al meu rotllo a un ritme de 4:10-4:12.

Passen els quilòmetres i no hi ha manera d'avançar a les llebres, però tampoc vull fer una acceleració, que a partir del quilòmetre 30 la pagui. A partir del quilòmetre 10 per fi em poso davant de les llebres sub3. El meu company de viatge al costat. Vaig saludant a diversos companys que hem coincidit en altres curses. Busco els Correcat per saludar-los, però no sóc capaç de veure'ls. Se que estaràn a prop del meu, perquè l'objectiu és molt semblant.

Les cames segueixen sense anar fluides, però els quilòmetres van caient.

Passo la primera mitja en 1:28:26, volia passar una mica més ràpid, però he regulat ritme per les sensacions que tinc. Li pregunto al meu company com va i em diu que sobrat. Té 1:22 en mitja i ultres a les cames, però ja li vaig advertir de la crueltat de la marató, on el ritme constant et pica minut a minut fins destrossar-te.

Passo pel km25, no puc anar molt més ràpid, però de moment puc mantenir el 4:10-4:12 inicial. Que diferència amb la marató de Frankfurt on portava les cames fresques i m'anava frenant fins que en el 27 vaig canviar el ritme ja fins a meta. Avui és una altra lluita, i es que cada marató es molt diferent.

Km 30 pel centre de València, el meu company em comenta que comença a notar el cansament. Li dono ànims dient-li que és normal, encara que un al km 30 ha d'arribar bastant sencer per poder mantenir ritme fins a meta. Dos quilòmetres més tard on hi havia un speaker ja veig que ha perdut contacte. Vam quedar que aniríem junts fins al 30, a partir d'allí cadascú faria la seva marató.

Ja veig el km 35, a partir d'aquí lleugera baixada fins a meta. El cos segueix portant bé el ritme i vaig avançant moltíssima gent. Això t'ajuda a agafar moral, encara que realment és cruel perquè és a base de les il·lusions d'altres companys de ruta. Vaig pensat en el meu amic i espero que sàpiga gestionar els dos minuts de marge que portava.

Començo l'aproximació cap a la meta, la baixada es comença a notar, agafo bon ritme i veig que el sub 3 està aconseguit i intento gaudir al màxim dels últims quilòmetres. Les pulsacions ja són a prop de les 160 que indiquen cansament, deshidratació però també excitació del moment.

Km 40, passadís de persones animant ... .brutal, que bé ho tenen muntat a València. Per fi arribo a la desviació que et porta a la catifa blava. A la baixada un amic em saluda, li pico les mans i gairebé caic. Per un moment penso que si faig l'últim km a 3:50 tinc un 2:56, però de seguida canvio el xip i em dic que prefereixo gaudir els últims metres i fer un 2:57

Alegria de tornar a aconseguir un altre sub3, els anys van passant i els 50 anys estan a la cantonada, però la il·lusió és la de sempre. Que tindrà la marató que enganxa tant?

Espero al meu amic, finalment entra en 3:00:30. No ha pogut baixar de 3, però ha fet un carrerón i tot i que s'ha topat amb un muret, l'ha lluitat.

Veig uns quants Correcat, vaig a saludar-los i veig a Jaume encara en fase de recuperació, ens abraçacem, no tenia clar si havia baixat ja que havia parat el crono en 2:59:59. Finalment ho va aconseguir. Felicitats Jaume, ho has hagut de lluitar al límit, i més amb el handicap del refredat, però avui la marató ha estat justa amb tu i t'ha somrigut amb el sub3.

Però per a mi, qualsevol corredor que acaba la marató té la meva admiració. Darrere d'això hi ha molts quilòmetres en solitari, moltes hores robades a la son, a la família, als amics. Dies d'alegria, tristesa. El temps només marca el que has fet aquell dia, no el que un realment un val. Per això, tots els que es van apuntar a la barqueta de sub3 per a mi valen sub3 i els que estaven en sub 3:07 valen sub 3: 07 ...

Felicitats a tots, ens mereixem la medalla sense cap dubte!

Al final, la meva marató 2:57:16 (1:28:26 - 01:28:50)

Molt content i ara a pensar en la propera, encara que primer he d'oblidar lo dura que és

Aquí va la meva... Abans vull felicitar a tots els que haveu participat/acabat la marató.
Perdoneu l´extensió, per a mi, han estat 4 mesos brutals...

La pre-marató: Quan comença i per què.

Aquesta crónica de la Marató de València no comença amb aquesta Marató, com és habitual en totes les maratons, ni tan sols comença 17 setmanes enrere, quan vaig començar a complir el planning que el mestre Ballesteros m´envia…comença al finalitzar una altra Marató, la de Barcelona`18.
Bé, de fet, comença en les setmanes següents, potser mesos, on les experiències viscudes en el meu debut (les bones i les dolentes) es sedimenten…i puc anar fent aigua clara del que vull pel futur. Era necessària aquesta “sedimentació”, ja que les setmanes post-Barcelona van ser dures, amb virus pel mig, i em van deixar bastant tocat.

Com els bons vins, experimento un procés de maduració lent, que acaba en un producte clar, que comunico tot fent una mica de conya (us enrecordeu de #Ladecisión???) a finals de Juliol, a través del foro JB…”he decidit que cal anar a València.”…sonava solemne!

Les setmanes de Planning.

En aquell moment, les ganes eren superiors a la mandra i els dubtes, però aquests existien encara (no comencem bé si dubtes tant…pensava), i malgrat això les respostes d´alguns companys em van fer llum al camí…(si ells ho veien clar deu ser per alguna cosa!).

Així doncs, ja estem a la setmana 0, pre-planning. Corro…sense més..intentant esbrinar perquè ho feia després d´un Juliol molt dur, estressat i cansat del dia a dia. A més, fa calor, molta calor, i els entrenos (si es que es poden dir així…) es fan durs…el ritmes molt lents i els esforços molt grans…. No anem bé!!.
Un parell de rodatges amb el Rugbyman (mítics divendres d´Agost on vaig acabant sent el “cover” d´uns pimpinela eterns..) m´animen una mica… Al loro, que no estamos tan mal!!! ..que deia el filòsof..és més, inclús vaig a pistes, i m´animo amb uns 4x1500 (aquell dia i per causes que no venen al cas, el meu destí s´uneix amb el Ramón Sr.Door…oi que si, Talibà??).
L´espurna està viva…. I s´ha de seguir!.

Les properes setmanes són de calor i humitat sense més…però no decaic…cauen els dies i els entrenos…i va sortint segons el planejat…. Cansa, pero revitalitza saber que vas pel bon camí…Agost és sinónim de tranquilitat…i això amb porta a la regeneració personal…el cap comença a “estar a puesto” i tira del cos… primera tirada llarga…13,5k (tirada llarga! Perque digueu que no sóc optimista!!!). Acabo fos i cansat, pero l´he feta…
A l´hora, introdueixo alguna variació sobre la preparació de BCN. Recordo que acabava molt cansat els entrenos, així que decideixo prendre un recuperador (gràcies Rugbyman…com sempre vas estar allà puntual). A la vegada, incorporo l´intenció de fer un dia de gimnàs (si si, heu sentit bé)…tot i que no ho compliré totes les setmanes, alguna cosa farem…

Agost es va consumint i la percepció propia és de millora..continuo sense falla en els entrenos i cada cop em sento millor….els entrenos veloços també van sortint, i a la vegada, veig que els companys més propers (els meus àngels de la guardia…dels quals comentaré després) també van fent, més o menys el previst. Això tira!!!!
La sensació es referma a la primera cursa de la temporada, on acabo fent 15k (5 previs i cursa de 10k) i amb una marca molt menor que la que m´havia proposat… pas endevant!
Aquí decideixo que els diumenges aniré ampliant poc a poc quilómetres, sempre amb el seny i la saviessa que marca el trainer, pero sabent que aquest oasis de pau no el tindré a l´octubre i segurament novembre…l´intenció és possar una bona base!..i ho aconsegueixo: acabo Agost amb rècord personal de quilometres i segur.

Primer entrebanc: Principis de setembre vol dir, en el meu cas, una setmana de relax total … però aquest any no puc parar…així que les sabatilles van amb mi a Menorca, on estarem uns dies!. Si anem en serio amb València, hi anem…així que allà cauen 30k repartits en tres dies i a ritmes acceptables..sensació de … No em para ningú!!!.....i de sobte, tornada a la realitat: només tornar, refredat considerable…per primera vegada el planning passa a un costat durant uns dies, que tot i no esta bé del tot, redueixo en dos…i deixo el virus enrere amb un dia a pistes amb molt bon regust!

Segon entrebanc: Genoll dret… És curiós! A BCN, totes les molèsties van ser al cantó esquerra i ara totes són al cantó esquerra. Començo a tenir molestiès a la corva del genoll, un dolor intens que es passa quan porto un rato caminant i que el meu fisio, en César, diagnostica com a sobrecàrregues. Tot i així, em veig obligat a reduir quilometratge..amb el contrasentit que el diumenge de la primera setmana que redueixo entrenos m´apropo a la meva millor marca en 10K, al Prat, i havent fet una tirada de quasi 7k prèvia. Bona senyal.
La setmana següent recaic….després d´haver aguantat dos dies de trote acceptable, el dia posterior a les series m´aixeco mig coix…tres dies de parón i un d´ells que substitueixo per natació, fent 1,25km a la piscina municipal de Can Roca. És el primer moment en que valoro abandonar el repte de la marató..ja que en compte d´anar a millor vaig a pitjor, i la sol·lució pinta que serà la punció seca…que arriba el dilluns següent, amb 7 punxades doloroses, que em deixen la cama fotuda però amb l´esperança de regenerar i que sigui el punt d´inflexió per tornar a tirar cap a dalt.

A partir d´aquí les molesties van a menys, tot i que no desapareixen. A una primera setmana temorós li segueix un altre on compleixo el planning i completo la primera mitja marató sencera (mediterrani) en un dia difícil amb pluja i vent peró on complim.

També aquesta setmana hi ha un fet que pot canviar la meva cursa, en Rugbyman, que porta uns dies amb molesties al soli, em comenta que potser em farà de llebre a València, cosa que per una part em tensiona (sé que m´apretarà) pero per l´altre em dóna la confiança que el dia D no hauré de controlar ritme, ja que tindré una llebre de luxe per mi solet.
A la primera mitja segueix la segona, a El Prat de Llobregat, on tinc el test i acabo fent una bona cursa i m´apropo a uns 20 segons de la meva millor marca. Curiós! Porto dos tiros al pal al Prat al 2018!!!.

Els dies següents tornen les molèsties, però ja tenia cita amb el fisio, així que tornem a punxar, aquest cop 5!!, i tornem a fer la seqüència punxada-caminar-trotar-normalitat…així arrivo a la tirada llarga que completo fent una mica mes de 25K i amb bones sensacions.

Després, un altre moment complicat. Tot i veure que la feina estava feta, els dies següents vaig quasi coix, i consultant amb l´entorn decideixo parar. Ara l´important és fer net. Pràcticament una setmana sense córrer i nova visita al César, al meu fisio. Descarto l´última mitja prevista (Espirall-Vilafranca) i posso els esforços a córrer sense molesties. És dur, però els companys m´animen dient-me que no perdre forma física. Jo, en el meu fons, sé que sí la perdo…

Quan torno a arrencar ve el pitjor. Tot i tenir millors sensacions que les anteriors vegades, al dia següent torno a tenir molèsties fortes. Decideixo parar. Recordo que l´objectiu principal era fer la marató “sencera”, patint pel fet de ser 42K pero no patint cada trepitjada que faci.. i ja veig que això no passarà, ja que no aconsegueixo córrer sense problemes… el descans programat per després de la marató s´esdevé com a principal camí a seguir. Tot i així i quan més fosc ho veig, hi ha un punt d´inflexió i començo a millorar..la molèstia està però puc córrer a un nivell molt asumible.

L´ànim em canvia el diumenge previ a la marató on una sortida estimulat des del punt de vista del cap compartida amb en Ramon, Jordi i l´Óscar, fa que doni la volta a la meva mentalitat després d´uns dies molt baix….

Resum de Quilómetratge

Kms. Dias Series Tirada Llarga Incidència
Semana 1 (06/08 - 12/08) 48,6 5 SI 13,5 No.
Semana 2 (13/08 - 19/08) 53,6 5 SI 14 No.
Semana 3 (20/08 - 26/08) 55,3 5 SI 15 No.
Semana 4 (27/08 - 02/09) 54 5 SI 16 No.
Semana 5 (03/09 a 09/09) 57,8 5 NO 15 No.
Semana 6 (10/09 a 16/09) 41 4 SI 11 Refredat
Semana 7 (17/09 a 23/09) 60,1 5 SI 13,5 No.
Semana 8 (24/09 a 30/09) 54,8 4 SI 18,5 Genoll
Semana 9 (01/10 a 07/10) 35 3 NO 18 Genoll
Semana 10 (08/10 a 14/10) 38 3 SI 14 Genoll
Semana 11 (15/10 a 21/10) 61,5 5 NO 20,3 Genoll
Semana 12 (22/10 a 28/10) 68,8 5 SI 24 Genoll -
Semana 13 (29/10 a 4/11) 63,2 5 NO 25 Genoll
Semana 14 (05/11 a 11/11) 63,8 4 NO 25 Genoll -
Semana 15 (12/11 a 18/11) 5 1 NO 5 Genoll
Semana 16 (19/11 a 25/11) 31 3 NO 14 Genoll
Semana 17 (26/11 a 02/12) 55,695 3 NO 42,195 Genoll

Acumulat 847,195 70

Les curses prèvies.
26/08 – Cursa 10k Ripollet. 49min. 18 seg.
16/09 – Cursa de la Mercè. 47min. 37 seg.
23/09 – Cursa Bimbo Global Race (LLEBRE) 55min. 17 seg.
30/09 – Cursa Cornellà 10k. 48min. 58 seg.
07/10 – Cursa El Prat Llobregat 10k. 46min. 31 seg.
21/10 – Cursa Viladecans 48min. 46 seg.
28/10 – Mitja Mediterrani 1hora 47min. 22seg.
04/11 – Mitja El Prat de Llobregat 1hora 43min. 45seg.

El cap de setmana.

Ja està decidit que marxarem dissabte al matí, cap a les 10h. A l´estació de Castelldefels es reuneix el skamot sencer (Ramon i Jaume puntuals!!) i marxem cap a València. Ambient d´il·lusió i alegria tirant cap a València i trucada amb en Morilla, que ens motiva i ens deixa unes “càlides” paraules motivacionals. Després d´una parada tècnica a una àrea de servei per descansar una mica..arribem on-time i en Jaume acaba de fer els tràmits per poder entrar a l´apartament on passarem la nit. Alguns ja vam veure en aquell moment un italià que feia mèrits per anar a sopar….

Deixem les coses a l´apartament i cap a al restaurant on haviem quedat a dinar, amb parada prèvia per a fer el vermut….arribem al lloc on dinarem, prop de la sortida on ens esperen diferents correcats (especial il·usió em va fer conéixer a en Toni, “delegat” de l´associació a valència)… una bona pizza i anécdota al canto, ja que a l´hora de pagar com que feia de comptable del nostre grup vaig treure tot el “fajo” de bitllets i vaig pagar la part dels 5 amb la sorpressa de part de la taula. Aclaro que no era el paganini, sino que vam decidir fer pot i anar a escote.
Acabat el dinar, passejadeta i cap a recollir el dorsal i explorar l´arribada. Ja es fa fosc i toca recollir veles…xino xano cap a l´apartament amb parada tècnica al Mercadona per l´aprovisonament de l´esmorzar… Un ratet de descans, i enfoquem l´assumpte sopar…ens acabem decidint per un petit restaurant italià prop d´on estem, on un sospitós paio de l´est parla acoloradament amb un telèfon més sospitós encara i on els macarrons amb la bolonyesa són encara més sospitos que el conjunt del paio més telefón….però vam sopar..que era del que es tractava.
Pijameta i a dormir…pels que van poder, ja que en el meu cas no vaig poder descansar en gairebé tota la nit….

LA MARATÓ: 42k a València.

Arriba el dia D. He dormit malament, de fet, pràcticament no ho he fet, barrejant nervis i extranyesa del llit, i de fet, em costa esmorzar (sempre em passa abans de les curses, però aquesta vegada més..). Noto un nus a l´estòmac… però intento no donar importància i centrar-me en el que he de fer…
Un cop vestits, tirem cap a la sortida, en cotxe, ja que en Jordi creu que es la millor manera…(està clar que va acertar!!..tot els dubtes de certs integrants de l´eskamot…). Entrada al parquing..i cap a la sortida!! El nus segueix però la part positiva és que no tinc fred (pensava que ho faria més..). Un cop allà trobem a varis correcats, entre ells en Rafa Pérez, que no pot córrer però ens encomana energia.

Pixadeta de rigor i cap al calaix. Primer, ens despedim del Jaume86 (està nerviós, però sabem que ho farà bé), després del Jorfer, que segueix mostrant l´il·lusió de sempre, i finalment, deixo al Ramon, encaixada de confiança en que tots dos farem la feina (aiiixxxx).

Ja està. Sóc aquí, entro al calaix i saludo a una parella d´Hospitalet que anavem amb una samarreta de la Mitja del Prat….l´espera es fa llarga…i les pulsacions (mai les miro pre-cursa però avui sí) estan altes…els altaveus anuncien la sortida de la nostra onada.
Com m´havia propossat, faig un repàs de perque volia estar a la sortida i del que m´ha costat……copets de rigor al pit, i començo a córrer. De sobte, em sento bé rodejat de tant corredor i ja centrat en el crono. No vull accelerar més del degut, però el primer quilómetre passa lent, no trobo forat…no passa res, hi ha temps…fins el k5 regulo per recuperar el ritme previst i ho aconsegueixo (27:42), ja he deixat enrere els manguitos, fa calor i no els necessito, ara ja és qüestió de ritme…i les sensacions són bones, no noto esforç. Del 5 al 10, més del mateix, tracto de no pensar gaire i disfrutar i a fe que ho aconsegueixo, (27:27)…molt bé, el temps surt i sense esforç, primer gel cap a dintre i frenant..les cames em demanen guerra, però no és el moment…Busco referències per poder fer grupeta, però no acabo de trobar ningú que vagi al meu ritme, no passa res, vaig regulant bé i ser que mes endevant tindré en Rugbyman, que m´espera just on tenim l´apartament, al pas de la mitja.

Cada vegada que trepitjo alfombreta recordo aquells que m´han dit que em seguiran per l´app (sobretot la mònica) i veure que vaig clavant ritme és per a mi com a un missatge de tranquilitat que els hi envio… Del 10 al 15, més del mateix (27:19), clavant ritme i en progessió…em dóna temps de veure com el carrer va ple de gent animant, la quantitat d´animacions que hi ha i els comentaris del companys…tot i que no trec vista del rellotge, algun cop toco el 5:10 de punta de velocitat….però freno a temps…regulant..(ritme i 5:30 són les paraules que mes passen pel meu cap en aquell moment) recordo la mitja de BCN d´aquest any, on vaig fer marca i les sensacions eren semblants avui…covençut i optimista…això marxa!. Del 15 al 20 el parcial segueix quadrant, el bessó es comença a queixar però ja sabiem a lo que veniem… i passo per la mitja en 1:55:42…ja veig al Rugbyman, m´espera al cantó dret tal com van quedar, pregunto per la resta i em diu que tiren bé…i que m´ha anat seguint i que ho vaig clavant (li reafirmo i li dic…tu tira que al 35k accelerarem…ajjaja, sóc un caxondo) ja més relaxat li deixo el “mando d´operacions” a ell (privilegi absolut) i de bones a primeres ja dóno les gràcies, ja que em frena en una pujadeta que gairebé no veus però que les cames noten…aquí ja noto una mica de cansanci, però no passa res, porto ja força quilómetres i es normal.

Crec que el punt d´inflexió arriba cap al 24k-25k, l´Óscar m´adverteix que ha vist al Ramon al públic i que li ha fet un gest com si s´hagués trencat, arribo a veure´l i sento decepció però intento apartar-ho de la ment i convertir-ho en positiu (va! Ha de fer marcón per ell també)…començo a anar una mica més forçat, fa calor i no trobo trams d´ombra…i de sobte, sense esperar-ho, apareix en Dennis!! El tio, vestit de carrer i amb pancarta JB es possa al costat i comença a córrer amb nosaltres. Que gran!, m´emociono, i tot i no poder gairebé parlar, fa que em sorti un somriure de la cara…ja anem cap al 30k, el parcial del 25-10 (28:01) em val, però aquí ja no vaig calculant ni parcial no quasi ritmes..tot això m´ho porta en Rugyman, només miró el ritme de quan en quan, veig que ha decaigut una mica però hi ha marge…visualitzo els següents 5k com els decissius, tinc l´esperança que si passo el 35k la marca no me la treurà ningú…però les cames cada vegada és queixen més…arriba el més difícil, comença la marató…el quilómetres se´m fan llargs…i la calor la noto cada vegada més…l´oscar m´anima però el meu cap ja està en mode negatiu..queden 10+2…però els 10 seran eterns….fins arribar al 32-33 dic de parar i agafar una mica d´aire.

Així ho fem, aigua, powerade…arrenco però les sensacions musculars són cada vegada pitjors…començo a veure que no tinc cames….però el meu cap vol seguir (la frase “yo sigo” lligat a la figura del meu avi es repeteix un i altre cop… passo el cartell del 35 corrent (mònica, tranquila…penso), però a prop d´arribar al 36 paro…i el bessó, que havia començat a queixar-se cada vegada més…decideix que la marató competitiva ha acabat. Així li dic a l´Óscar..vaig coix i ja no podré córrer….toca 6k cap a l´arribada que es fan eterns i que van acabar gràcies a la categoria humana d´en Rugbyman, que ho va fer suportable …i inclús divertit!...

Com que porto el móbil, envio wassap a la familia/amics perquè es tranquilitzin…i encara posso reflex (amb l´esperança que potser arrencaré…) però les cames no van… al 40k intento fer els últims dos corrent però encara paro un altre cop del dolor al bessó…així que arranquem al quilómetre 41, quan faltem 900 metres…ara si…passarela blava i arribada. Veig a la grada al Jordi i al Jaume animant-me i a l´Óscar grava l´arribada que dedico al meu avi, a qui li volia dedicar la marató….ja està. S´ha acabat.
Punxada en temps, però no estic ni cabrejat ni enfonsat com a BCN´18. Sabia a que venia i a que m´exposava….Medalleta i cap a casa.

Post cursa

Mentre l´Óscar busca als altres faig reconeixement de mals: possible ampolla al peu dret, dos-tres ungles negres, el bessó dret fet pols i les cames rígides com a pedres…la resta, en perfectes condicions…vaig coix i sé que será així per dies….però estic content.
Trobem al Ramon al parquing i ens explica que li ha passat. Està trist i nosaltres preocupats per ell…toca aixecar al talibà de l´eskamot…i amb tios com l´Óscar, Jaume o Jordi és molt fàcil. Diguem que el treball ens el repartim a escot…. Poc a poc tornar al seu estat habitual!! Vinga, cap a dinar amb un grupet maco (fandes, mona, etc…sé que em deixo gent, però no recordo tots el noms, ho sento!!) i tornada cap a BCN, cansats però res que un Suchard i uns audios divertits per aixecar-ho.
La carrossa torna a ser calabassa. Demà serà un altre dia..amb dolors i queixes però…que nos quiten lo bailao!!!

Els agraïments.

Ara bé el capítol d´agraiments, collons, és extens…hi ha molt que agrair…així que començo que si no, no acabaré mai.

Al nois JB: Anar a pistes es una “gossada”…veure tan company/a competitiu, sa, on es fomenta l´amistat…on es comparteix ilusions, preocupacions, somnis, etc… que he de dir, m´ho passo teta!!! Gràcies a tots per el vostre gra de sorra.
Que dir del Dennis, Josep, Alvar, Rober, Davidl..etc…segur que em deixo gent!!! Ho sento….heu estat important tots!!
A la guardia pretoriana: Dintre d´aquests JB, hi ha 4 persones que vull destacar…obviament, són l´ESKAMOT CASTELLDEFELS i un integrant més del que ja he parlat i que ja es pot considerar membre de ple dret.

- Rugbyman: Si el riure allarga la vida, mai t´agrairé prou tot el que has allargat la meva!. Els teus primer divendres van ser fonalmentals als inicis, quan tot anava cap amunt…vas sacrificar ritmes teus per anar amb mi, i a sobre, vaig riure i passar-ho molt bé!. D´un d´aquests divendres neix una unitat de mesura que em serà molt útil en el futur: l´últim 1,5k-rugbyman. Va ser un dia que em vas portar amb l´aigua al coll en l´últim quilometre i mig d´un circuit paquito i vaig aguantar. A partir de llavors, quan em queda a les curses 1,5k m´enrecordo d´aquell dia.

Que dir del dia de la Marató? Ja ho saps, a punt vas estar de reanimar un mort…vas fer tot el possible per a mi i vas afavorir que un malson es transformés en un bonic record tot i el resultat. La marató de valència per a mi sempre tindrà la teva cara.

- Jaume86: Una paraula: exemple. Això ets per mi..un mirall on fixar-me.. bon paio, competitiu i exigent amb ell. Veig moltes coses teves amb mi (o al revés..jajaja) i això fa que et tingui una estima especial. Company d´habitació, pro-cruyfistes etc… etc… quina exhibició ens vas dónar (un cop més) a la marató. Ets fiable com un bon vehicle alemany…però divertit com una rumbeta cubana de les bones! No canviis mai, company!

- Jorfer: No tinc paraules. Hi ha que et diu padrí…i no ho defineix malament..ho ets de tots, estàs sempre quan es necessita i de la millor manera. Mestre absolut i admiració eterna, la marató no s´explicaria tampoc sense els teus divendres exigents (l´entrenament amb cansanci és bàsic en una marató!!..frase gravada a foc durant els quilómetres que les cames no tiraven), sense el teus comentaris als entrenos…sense el teu caliu i preocupació en tot. Ets un autèntic gegant, tant en lo personal com en l´atlètic. No ha caigut el 3h07, i ho faràs a BCN, segur….però si no cau, no et fa falta, la teva grandesa no es mesura en segons, es mesura en el carinyo que reps de la gent, i aquí ets com aquests kenyates que han convertit València en la novena marató del món.

- Sr.Door: La motivació. Vas venir a l´estiu sense moltes ganes…i ajudar-te a vèncer això (amb una certa complicitat del mister) va fer que tingués un altre motivació meva per encarar la marató. Havia de sortir el repte, però amb tu!! (coses del vida, a cap dels dos ens ha acabat d´anar bé). I vaig descobrir que un talibà pot ser tan bon paio com tú! (tot i algun canvi de ritme a pistes…). Ja tenia bona impressió de tu en els mesos previs…però, definitivament, ets un dels “guanys” que m´ha donat València! El nostres moments en aquest cap de setmana no els oblidarem mai… ara ens espera BCN: tu corrent i jo, pel que tu volguis…. Tu mateix!!!!!

Cadascu té un cinturó de seguretat a la vida, i familia a banda, jo també tinc el meu, i de qualitat màxima. Com no m´he d´enrecordar-me en aquest crònica d´ells….

- Paquito Bernal: El meu “sancho panza” particular. Protagoniste dels punts d´inflexió venint de lesions, confident dels meus entrenos i de les meves gràfiques….i també de les cervesses que cauen de quant en quant. Veure les ganes amb el que es pren això de córrer em motiva. Amic dels grans! Anem a per la mitja….

- F. Morilla, alies bro per l´eskamot. AMIC, amb totes i cadascuna de les lletres amb majúscules. Putu crack. L´ombra en aquestes dues maratons…tot i que no li agrada córrer…i allà ha estat, sempre disponible a un cop de mà. Hauré d´admetre que per baixar de les quatre hores hauré de córrer amb ell…Res més dir, que t´estimo, bro!

- Paloma, l´aire fresc d´aquest mesos. La paciència feta persona…i qui m´ha evadit de tornar-me boig amb el refresc (minoritari per raons óbvies) del padel… podria dir moltes coses…i diré el que ja heu llegit, que t´estimo, peim!

- Mónica …El tot. L´inici i final de tot. Res tindria sentit sense la seva presència. Ha estat la gran sacrificada d´aquesta preparació, per tot el temps robat (sobretot els diumenges al matí per l´acumulació de curses…) i per la monotonia del meu discurs. Independentment de marques, amics, experiències, etc.. la gran sort de la meva vida és ella. I dirè el que heu llegit ja varies vegades, que t´estimo!
El mister, mestre Ballesteros. Un altre element esencial en la marató mig fallida. Pou de ciència atlètica, ha possat l´ingredient que tocava en cada moment, i ha anat modelant poc a poc la forma per arribar amb energia al repte. Alguna vegada sortirà…i si no, doncs ho haurem inentat. Un plaer ser part de la teva “patrulla”.

El futur: Més Maratons?

Ara mateix, no. És molt recent i la petita ferida no es tancada…però potser la distància no és per a mi…qui sap, ara, toca sanar i seguir disfrutar corrent en altres distàncies. Si ha de ser, serà, però no sento necessitat. He fet dos maratons. No ho pot dir tothom… Qui sap? Potser dintre d´un temps acaba sonant allò de… Al corazón que a Triana va, nunca volverá….
Ja acabo, sorry per la chapa i haver fet extens tot això…però tocava possar-ho blanc sobre negre.

XarlieOne1 va escriure: Aquí va la meva... Abans vull felicitar a tots els que haveu participat/acabat la marató.
Perdoneu l´extensió, per a mi, han estat 4 mesos brutals...

La pre-marató: Quan comença i per què.

Aquesta crónica de la Marató de València no comença amb aquesta Marató, com és habitual en totes les maratons, ni tan sols comença 17 setmanes enrere, quan vaig començar a complir el planning que el mestre Ballesteros m´envia…comença al finalitzar una altra Marató, la de Barcelona`18.
Bé, de fet, comença en les setmanes següents, potser mesos, on les experiències viscudes en el meu debut (les bones i les dolentes) es sedimenten…i puc anar fent aigua clara del que vull pel futur. Era necessària aquesta “sedimentació”, ja que les setmanes post-Barcelona van ser dures, amb virus pel mig, i em van deixar bastant tocat.

Com els bons vins, experimento un procés de maduració lent, que acaba en un producte clar, que comunico tot fent una mica de conya (us enrecordeu de #Ladecisión???) a finals de Juliol, a través del foro JB…”he decidit que cal anar a València.”…sonava solemne!

Les setmanes de Planning.

En aquell moment, les ganes eren superiors a la mandra i els dubtes, però aquests existien encara (no comencem bé si dubtes tant…pensava), i malgrat això les respostes d´alguns companys em van fer llum al camí…(si ells ho veien clar deu ser per alguna cosa!).

Així doncs, ja estem a la setmana 0, pre-planning. Corro…sense més..intentant esbrinar perquè ho feia després d´un Juliol molt dur, estressat i cansat del dia a dia. A més, fa calor, molta calor, i els entrenos (si es que es poden dir així…) es fan durs…el ritmes molt lents i els esforços molt grans…. No anem bé!!.
Un parell de rodatges amb el Rugbyman (mítics divendres d´Agost on vaig acabant sent el “cover” d´uns pimpinela eterns..) m´animen una mica… Al loro, que no estamos tan mal!!! ..que deia el filòsof..és més, inclús vaig a pistes, i m´animo amb uns 4x1500 (aquell dia i per causes que no venen al cas, el meu destí s´uneix amb el Ramón Sr.Door…oi que si, Talibà??).
L´espurna està viva…. I s´ha de seguir!.

Les properes setmanes són de calor i humitat sense més…però no decaic…cauen els dies i els entrenos…i va sortint segons el planejat…. Cansa, pero revitalitza saber que vas pel bon camí…Agost és sinónim de tranquilitat…i això amb porta a la regeneració personal…el cap comença a “estar a puesto” i tira del cos… primera tirada llarga…13,5k (tirada llarga! Perque digueu que no sóc optimista!!!). Acabo fos i cansat, pero l´he feta…
A l´hora, introdueixo alguna variació sobre la preparació de BCN. Recordo que acabava molt cansat els entrenos, així que decideixo prendre un recuperador (gràcies Rugbyman…com sempre vas estar allà puntual). A la vegada, incorporo l´intenció de fer un dia de gimnàs (si si, heu sentit bé)…tot i que no ho compliré totes les setmanes, alguna cosa farem…

Agost es va consumint i la percepció propia és de millora..continuo sense falla en els entrenos i cada cop em sento millor….els entrenos veloços també van sortint, i a la vegada, veig que els companys més propers (els meus àngels de la guardia…dels quals comentaré després) també van fent, més o menys el previst. Això tira!!!!
La sensació es referma a la primera cursa de la temporada, on acabo fent 15k (5 previs i cursa de 10k) i amb una marca molt menor que la que m´havia proposat… pas endevant!
Aquí decideixo que els diumenges aniré ampliant poc a poc quilómetres, sempre amb el seny i la saviessa que marca el trainer, pero sabent que aquest oasis de pau no el tindré a l´octubre i segurament novembre…l´intenció és possar una bona base!..i ho aconsegueixo: acabo Agost amb rècord personal de quilometres i segur.

Primer entrebanc: Principis de setembre vol dir, en el meu cas, una setmana de relax total … però aquest any no puc parar…així que les sabatilles van amb mi a Menorca, on estarem uns dies!. Si anem en serio amb València, hi anem…així que allà cauen 30k repartits en tres dies i a ritmes acceptables..sensació de … No em para ningú!!!.....i de sobte, tornada a la realitat: només tornar, refredat considerable…per primera vegada el planning passa a un costat durant uns dies, que tot i no esta bé del tot, redueixo en dos…i deixo el virus enrere amb un dia a pistes amb molt bon regust!

Segon entrebanc: Genoll dret… És curiós! A BCN, totes les molèsties van ser al cantó esquerra i ara totes són al cantó esquerra. Començo a tenir molestiès a la corva del genoll, un dolor intens que es passa quan porto un rato caminant i que el meu fisio, en César, diagnostica com a sobrecàrregues. Tot i així, em veig obligat a reduir quilometratge..amb el contrasentit que el diumenge de la primera setmana que redueixo entrenos m´apropo a la meva millor marca en 10K, al Prat, i havent fet una tirada de quasi 7k prèvia. Bona senyal.
La setmana següent recaic….després d´haver aguantat dos dies de trote acceptable, el dia posterior a les series m´aixeco mig coix…tres dies de parón i un d´ells que substitueixo per natació, fent 1,25km a la piscina municipal de Can Roca. És el primer moment en que valoro abandonar el repte de la marató..ja que en compte d´anar a millor vaig a pitjor, i la sol·lució pinta que serà la punció seca…que arriba el dilluns següent, amb 7 punxades doloroses, que em deixen la cama fotuda però amb l´esperança de regenerar i que sigui el punt d´inflexió per tornar a tirar cap a dalt.

A partir d´aquí les molesties van a menys, tot i que no desapareixen. A una primera setmana temorós li segueix un altre on compleixo el planning i completo la primera mitja marató sencera (mediterrani) en un dia difícil amb pluja i vent peró on complim.

També aquesta setmana hi ha un fet que pot canviar la meva cursa, en Rugbyman, que porta uns dies amb molesties al soli, em comenta que potser em farà de llebre a València, cosa que per una part em tensiona (sé que m´apretarà) pero per l´altre em dóna la confiança que el dia D no hauré de controlar ritme, ja que tindré una llebre de luxe per mi solet.
A la primera mitja segueix la segona, a El Prat de Llobregat, on tinc el test i acabo fent una bona cursa i m´apropo a uns 20 segons de la meva millor marca. Curiós! Porto dos tiros al pal al Prat al 2018!!!.

Els dies següents tornen les molèsties, però ja tenia cita amb el fisio, així que tornem a punxar, aquest cop 5!!, i tornem a fer la seqüència punxada-caminar-trotar-normalitat…així arrivo a la tirada llarga que completo fent una mica mes de 25K i amb bones sensacions.

Després, un altre moment complicat. Tot i veure que la feina estava feta, els dies següents vaig quasi coix, i consultant amb l´entorn decideixo parar. Ara l´important és fer net. Pràcticament una setmana sense córrer i nova visita al César, al meu fisio. Descarto l´última mitja prevista (Espirall-Vilafranca) i posso els esforços a córrer sense molesties. És dur, però els companys m´animen dient-me que no perdre forma física. Jo, en el meu fons, sé que sí la perdo…

Quan torno a arrencar ve el pitjor. Tot i tenir millors sensacions que les anteriors vegades, al dia següent torno a tenir molèsties fortes. Decideixo parar. Recordo que l´objectiu principal era fer la marató “sencera”, patint pel fet de ser 42K pero no patint cada trepitjada que faci.. i ja veig que això no passarà, ja que no aconsegueixo córrer sense problemes… el descans programat per després de la marató s´esdevé com a principal camí a seguir. Tot i així i quan més fosc ho veig, hi ha un punt d´inflexió i començo a millorar..la molèstia està però puc córrer a un nivell molt asumible.

L´ànim em canvia el diumenge previ a la marató on una sortida estimulat des del punt de vista del cap compartida amb en Ramon, Jordi i l´Óscar, fa que doni la volta a la meva mentalitat després d´uns dies molt baix….

Resum de Quilómetratge

Kms. Dias Series Tirada Llarga Incidència
Semana 1 (06/08 - 12/08) 48,6 5 SI 13,5 No.
Semana 2 (13/08 - 19/08) 53,6 5 SI 14 No.
Semana 3 (20/08 - 26/08) 55,3 5 SI 15 No.
Semana 4 (27/08 - 02/09) 54 5 SI 16 No.
Semana 5 (03/09 a 09/09) 57,8 5 NO 15 No.
Semana 6 (10/09 a 16/09) 41 4 SI 11 Refredat
Semana 7 (17/09 a 23/09) 60,1 5 SI 13,5 No.
Semana 8 (24/09 a 30/09) 54,8 4 SI 18,5 Genoll
Semana 9 (01/10 a 07/10) 35 3 NO 18 Genoll
Semana 10 (08/10 a 14/10) 38 3 SI 14 Genoll
Semana 11 (15/10 a 21/10) 61,5 5 NO 20,3 Genoll
Semana 12 (22/10 a 28/10) 68,8 5 SI 24 Genoll -
Semana 13 (29/10 a 4/11) 63,2 5 NO 25 Genoll
Semana 14 (05/11 a 11/11) 63,8 4 NO 25 Genoll -
Semana 15 (12/11 a 18/11) 5 1 NO 5 Genoll
Semana 16 (19/11 a 25/11) 31 3 NO 14 Genoll
Semana 17 (26/11 a 02/12) 55,695 3 NO 42,195 Genoll

Acumulat 847,195 70

Les curses prèvies.
26/08 – Cursa 10k Ripollet. 49min. 18 seg.
16/09 – Cursa de la Mercè. 47min. 37 seg.
23/09 – Cursa Bimbo Global Race (LLEBRE) 55min. 17 seg.
30/09 – Cursa Cornellà 10k. 48min. 58 seg.
07/10 – Cursa El Prat Llobregat 10k. 46min. 31 seg.
21/10 – Cursa Viladecans 48min. 46 seg.
28/10 – Mitja Mediterrani 1hora 47min. 22seg.
04/11 – Mitja El Prat de Llobregat 1hora 43min. 45seg.

El cap de setmana.

Ja està decidit que marxarem dissabte al matí, cap a les 10h. A l´estació de Castelldefels es reuneix el skamot sencer (Ramon i Jaume puntuals!!) i marxem cap a València. Ambient d´il·lusió i alegria tirant cap a València i trucada amb en Morilla, que ens motiva i ens deixa unes “càlides” paraules motivacionals. Després d´una parada tècnica a una àrea de servei per descansar una mica..arribem on-time i en Jaume acaba de fer els tràmits per poder entrar a l´apartament on passarem la nit. Alguns ja vam veure en aquell moment un italià que feia mèrits per anar a sopar….

Deixem les coses a l´apartament i cap a al restaurant on haviem quedat a dinar, amb parada prèvia per a fer el vermut….arribem al lloc on dinarem, prop de la sortida on ens esperen diferents correcats (especial il·usió em va fer conéixer a en Toni, “delegat” de l´associació a valència)… una bona pizza i anécdota al canto, ja que a l´hora de pagar com que feia de comptable del nostre grup vaig treure tot el “fajo” de bitllets i vaig pagar la part dels 5 amb la sorpressa de part de la taula. Aclaro que no era el paganini, sino que vam decidir fer pot i anar a escote.
Acabat el dinar, passejadeta i cap a recollir el dorsal i explorar l´arribada. Ja es fa fosc i toca recollir veles…xino xano cap a l´apartament amb parada tècnica al Mercadona per l´aprovisonament de l´esmorzar… Un ratet de descans, i enfoquem l´assumpte sopar…ens acabem decidint per un petit restaurant italià prop d´on estem, on un sospitós paio de l´est parla acoloradament amb un telèfon més sospitós encara i on els macarrons amb la bolonyesa són encara més sospitos que el conjunt del paio més telefón….però vam sopar..que era del que es tractava.
Pijameta i a dormir…pels que van poder, ja que en el meu cas no vaig poder descansar en gairebé tota la nit….

LA MARATÓ: 42k a València.

Arriba el dia D. He dormit malament, de fet, pràcticament no ho he fet, barrejant nervis i extranyesa del llit, i de fet, em costa esmorzar (sempre em passa abans de les curses, però aquesta vegada més..). Noto un nus a l´estòmac… però intento no donar importància i centrar-me en el que he de fer…
Un cop vestits, tirem cap a la sortida, en cotxe, ja que en Jordi creu que es la millor manera…(està clar que va acertar!!..tot els dubtes de certs integrants de l´eskamot…). Entrada al parquing..i cap a la sortida!! El nus segueix però la part positiva és que no tinc fred (pensava que ho faria més..). Un cop allà trobem a varis correcats, entre ells en Rafa Pérez, que no pot córrer però ens encomana energia.

Pixadeta de rigor i cap al calaix. Primer, ens despedim del Jaume86 (està nerviós, però sabem que ho farà bé), després del Jorfer, que segueix mostrant l´il·lusió de sempre, i finalment, deixo al Ramon, encaixada de confiança en que tots dos farem la feina (aiiixxxx).

Ja està. Sóc aquí, entro al calaix i saludo a una parella d´Hospitalet que anavem amb una samarreta de la Mitja del Prat….l´espera es fa llarga…i les pulsacions (mai les miro pre-cursa però avui sí) estan altes…els altaveus anuncien la sortida de la nostra onada.
Com m´havia propossat, faig un repàs de perque volia estar a la sortida i del que m´ha costat……copets de rigor al pit, i començo a córrer. De sobte, em sento bé rodejat de tant corredor i ja centrat en el crono. No vull accelerar més del degut, però el primer quilómetre passa lent, no trobo forat…no passa res, hi ha temps…fins el k5 regulo per recuperar el ritme previst i ho aconsegueixo (27:42), ja he deixat enrere els manguitos, fa calor i no els necessito, ara ja és qüestió de ritme…i les sensacions són bones, no noto esforç. Del 5 al 10, més del mateix, tracto de no pensar gaire i disfrutar i a fe que ho aconsegueixo, (27:27)…molt bé, el temps surt i sense esforç, primer gel cap a dintre i frenant..les cames em demanen guerra, però no és el moment…Busco referències per poder fer grupeta, però no acabo de trobar ningú que vagi al meu ritme, no passa res, vaig regulant bé i ser que mes endevant tindré en Rugbyman, que m´espera just on tenim l´apartament, al pas de la mitja.

Cada vegada que trepitjo alfombreta recordo aquells que m´han dit que em seguiran per l´app (sobretot la mònica) i veure que vaig clavant ritme és per a mi com a un missatge de tranquilitat que els hi envio… Del 10 al 15, més del mateix (27:19), clavant ritme i en progessió…em dóna temps de veure com el carrer va ple de gent animant, la quantitat d´animacions que hi ha i els comentaris del companys…tot i que no trec vista del rellotge, algun cop toco el 5:10 de punta de velocitat….però freno a temps…regulant..(ritme i 5:30 són les paraules que mes passen pel meu cap en aquell moment) recordo la mitja de BCN d´aquest any, on vaig fer marca i les sensacions eren semblants avui…covençut i optimista…això marxa!. Del 15 al 20 el parcial segueix quadrant, el bessó es comença a queixar però ja sabiem a lo que veniem… i passo per la mitja en 1:55:42…ja veig al Rugbyman, m´espera al cantó dret tal com van quedar, pregunto per la resta i em diu que tiren bé…i que m´ha anat seguint i que ho vaig clavant (li reafirmo i li dic…tu tira que al 35k accelerarem…ajjaja, sóc un caxondo) ja més relaxat li deixo el “mando d´operacions” a ell (privilegi absolut) i de bones a primeres ja dóno les gràcies, ja que em frena en una pujadeta que gairebé no veus però que les cames noten…aquí ja noto una mica de cansanci, però no passa res, porto ja força quilómetres i es normal.

Crec que el punt d´inflexió arriba cap al 24k-25k, l´Óscar m´adverteix que ha vist al Ramon al públic i que li ha fet un gest com si s´hagués trencat, arribo a veure´l i sento decepció però intento apartar-ho de la ment i convertir-ho en positiu (va! Ha de fer marcón per ell també)…començo a anar una mica més forçat, fa calor i no trobo trams d´ombra…i de sobte, sense esperar-ho, apareix en Dennis!! El tio, vestit de carrer i amb pancarta JB es possa al costat i comença a córrer amb nosaltres. Que gran!, m´emociono, i tot i no poder gairebé parlar, fa que em sorti un somriure de la cara…ja anem cap al 30k, el parcial del 25-10 (28:01) em val, però aquí ja no vaig calculant ni parcial no quasi ritmes..tot això m´ho porta en Rugyman, només miró el ritme de quan en quan, veig que ha decaigut una mica però hi ha marge…visualitzo els següents 5k com els decissius, tinc l´esperança que si passo el 35k la marca no me la treurà ningú…però les cames cada vegada és queixen més…arriba el més difícil, comença la marató…el quilómetres se´m fan llargs…i la calor la noto cada vegada més…l´oscar m´anima però el meu cap ja està en mode negatiu..queden 10+2…però els 10 seran eterns….fins arribar al 32-33 dic de parar i agafar una mica d´aire.

Així ho fem, aigua, powerade…arrenco però les sensacions musculars són cada vegada pitjors…començo a veure que no tinc cames….però el meu cap vol seguir (la frase “yo sigo” lligat a la figura del meu avi es repeteix un i altre cop… passo el cartell del 35 corrent (mònica, tranquila…penso), però a prop d´arribar al 36 paro…i el bessó, que havia començat a queixar-se cada vegada més…decideix que la marató competitiva ha acabat. Així li dic a l´Óscar..vaig coix i ja no podré córrer….toca 6k cap a l´arribada que es fan eterns i que van acabar gràcies a la categoria humana d´en Rugbyman, que ho va fer suportable …i inclús divertit!...

Com que porto el móbil, envio wassap a la familia/amics perquè es tranquilitzin…i encara posso reflex (amb l´esperança que potser arrencaré…) però les cames no van… al 40k intento fer els últims dos corrent però encara paro un altre cop del dolor al bessó…així que arranquem al quilómetre 41, quan faltem 900 metres…ara si…passarela blava i arribada. Veig a la grada al Jordi i al Jaume animant-me i a l´Óscar grava l´arribada que dedico al meu avi, a qui li volia dedicar la marató….ja està. S´ha acabat.
Punxada en temps, però no estic ni cabrejat ni enfonsat com a BCN´18. Sabia a que venia i a que m´exposava….Medalleta i cap a casa.

Post cursa

Mentre l´Óscar busca als altres faig reconeixement de mals: possible ampolla al peu dret, dos-tres ungles negres, el bessó dret fet pols i les cames rígides com a pedres…la resta, en perfectes condicions…vaig coix i sé que será així per dies….però estic content.
Trobem al Ramon al parquing i ens explica que li ha passat. Està trist i nosaltres preocupats per ell…toca aixecar al talibà de l´eskamot…i amb tios com l´Óscar, Jaume o Jordi és molt fàcil. Diguem que el treball ens el repartim a escot…. Poc a poc tornar al seu estat habitual!! Vinga, cap a dinar amb un grupet maco (fandes, mona, etc…sé que em deixo gent, però no recordo tots el noms, ho sento!!) i tornada cap a BCN, cansats però res que un Suchard i uns audios divertits per aixecar-ho.
La carrossa torna a ser calabassa. Demà serà un altre dia..amb dolors i queixes però…que nos quiten lo bailao!!!

Els agraïments.

Ara bé el capítol d´agraiments, collons, és extens…hi ha molt que agrair…així que començo que si no, no acabaré mai.

Al nois JB: Anar a pistes es una “gossada”…veure tan company/a competitiu, sa, on es fomenta l´amistat…on es comparteix ilusions, preocupacions, somnis, etc… que he de dir, m´ho passo teta!!! Gràcies a tots per el vostre gra de sorra.
Que dir del Dennis, Josep, Alvar, Rober, Davidl..etc…segur que em deixo gent!!! Ho sento….heu estat important tots!!
A la guardia pretoriana: Dintre d´aquests JB, hi ha 4 persones que vull destacar…obviament, són l´ESKAMOT CASTELLDEFELS i un integrant més del que ja he parlat i que ja es pot considerar membre de ple dret.

- Rugbyman: Si el riure allarga la vida, mai t´agrairé prou tot el que has allargat la meva!. Els teus primer divendres van ser fonalmentals als inicis, quan tot anava cap amunt…vas sacrificar ritmes teus per anar amb mi, i a sobre, vaig riure i passar-ho molt bé!. D´un d´aquests divendres neix una unitat de mesura que em serà molt útil en el futur: l´últim 1,5k-rugbyman. Va ser un dia que em vas portar amb l´aigua al coll en l´últim quilometre i mig d´un circuit paquito i vaig aguantar. A partir de llavors, quan em queda a les curses 1,5k m´enrecordo d´aquell dia.

Que dir del dia de la Marató? Ja ho saps, a punt vas estar de reanimar un mort…vas fer tot el possible per a mi i vas afavorir que un malson es transformés en un bonic record tot i el resultat. La marató de valència per a mi sempre tindrà la teva cara.

- Jaume86: Una paraula: exemple. Això ets per mi..un mirall on fixar-me.. bon paio, competitiu i exigent amb ell. Veig moltes coses teves amb mi (o al revés..jajaja) i això fa que et tingui una estima especial. Company d´habitació, pro-cruyfistes etc… etc… quina exhibició ens vas dónar (un cop més) a la marató. Ets fiable com un bon vehicle alemany…però divertit com una rumbeta cubana de les bones! No canviis mai, company!

- Jorfer: No tinc paraules. Hi ha que et diu padrí…i no ho defineix malament..ho ets de tots, estàs sempre quan es necessita i de la millor manera. Mestre absolut i admiració eterna, la marató no s´explicaria tampoc sense els teus divendres exigents (l´entrenament amb cansanci és bàsic en una marató!!..frase gravada a foc durant els quilómetres que les cames no tiraven), sense el teus comentaris als entrenos…sense el teu caliu i preocupació en tot. Ets un autèntic gegant, tant en lo personal com en l´atlètic. No ha caigut el 3h07, i ho faràs a BCN, segur….però si no cau, no et fa falta, la teva grandesa no es mesura en segons, es mesura en el carinyo que reps de la gent, i aquí ets com aquests kenyates que han convertit València en la novena marató del món.

- Sr.Door: La motivació. Vas venir a l´estiu sense moltes ganes…i ajudar-te a vèncer això (amb una certa complicitat del mister) va fer que tingués un altre motivació meva per encarar la marató. Havia de sortir el repte, però amb tu!! (coses del vida, a cap dels dos ens ha acabat d´anar bé). I vaig descobrir que un talibà pot ser tan bon paio com tú! (tot i algun canvi de ritme a pistes…). Ja tenia bona impressió de tu en els mesos previs…però, definitivament, ets un dels “guanys” que m´ha donat València! El nostres moments en aquest cap de setmana no els oblidarem mai… ara ens espera BCN: tu corrent i jo, pel que tu volguis…. Tu mateix!!!!!

Cadascu té un cinturó de seguretat a la vida, i familia a banda, jo també tinc el meu, i de qualitat màxima. Com no m´he d´enrecordar-me en aquest crònica d´ells….

- Paquito Bernal: El meu “sancho panza” particular. Protagoniste dels punts d´inflexió venint de lesions, confident dels meus entrenos i de les meves gràfiques….i també de les cervesses que cauen de quant en quant. Veure les ganes amb el que es pren això de córrer em motiva. Amic dels grans! Anem a per la mitja….

- F. Morilla, alies bro per l´eskamot. AMIC, amb totes i cadascuna de les lletres amb majúscules. Putu crack. L´ombra en aquestes dues maratons…tot i que no li agrada córrer…i allà ha estat, sempre disponible a un cop de mà. Hauré d´admetre que per baixar de les quatre hores hauré de córrer amb ell…Res més dir, que t´estimo, bro!

- Paloma, l´aire fresc d´aquest mesos. La paciència feta persona…i qui m´ha evadit de tornar-me boig amb el refresc (minoritari per raons óbvies) del padel… podria dir moltes coses…i diré el que ja heu llegit, que t´estimo, peim!

- Mónica …El tot. L´inici i final de tot. Res tindria sentit sense la seva presència. Ha estat la gran sacrificada d´aquesta preparació, per tot el temps robat (sobretot els diumenges al matí per l´acumulació de curses…) i per la monotonia del meu discurs. Independentment de marques, amics, experiències, etc.. la gran sort de la meva vida és ella. I dirè el que heu llegit ja varies vegades, que t´estimo!
El mister, mestre Ballesteros. Un altre element esencial en la marató mig fallida. Pou de ciència atlètica, ha possat l´ingredient que tocava en cada moment, i ha anat modelant poc a poc la forma per arribar amb energia al repte. Alguna vegada sortirà…i si no, doncs ho haurem inentat. Un plaer ser part de la teva “patrulla”.

El futur: Més Maratons?

Ara mateix, no. És molt recent i la petita ferida no es tancada…però potser la distància no és per a mi…qui sap, ara, toca sanar i seguir disfrutar corrent en altres distàncies. Si ha de ser, serà, però no sento necessitat. He fet dos maratons. No ho pot dir tothom… Qui sap? Potser dintre d´un temps acaba sonant allò de… Al corazón que a Triana va, nunca volverá….
Ja acabo, sorry per la chapa i haver fet extens tot això…però tocava possar-ho blanc sobre negre.

Amb tot lo que et vaig aguntar i 4 mencions de merda a la teva crónica? La propera vegada t'espero al Km 35 i au

La veritat es que aquesta vegada ha guanyat la Sra Marató...peró que ens treguin lo bailao. Ja t'ho vaig dir que per a un tio tan veterà com jo que no porta ni 10 maratons ( ) vas correr com un autentic maratonià. Vas lluitar fins on vas poder i quan ja no podies vas tirar d'orgull i vas replanificar la cursa.

Per la resta no os preocupeu, que els videos de l'arribada d'aquest paio els tinc jo i a no ser que em pagui lo que l'he demanat els publico al sopar correcat.

Aixó si, els centims que obtingui dels drets d'imatge anem a escote per a unes birres de l'Eskamot

stone_apo va escriure: Jo començo al Diagonal Mar que és on visc.
Les sèries o son pel litoral o a la llera del besòs...

Arribat el moment, trobarem la solució. Arribar a Diagonal Mar son 3Km d'escalfament des d'on començo jo... (i així m'estalvio part de la cua en cotxe post-running, camí de les Picornell per fer una dutxa).


XarlieOne1, la meva enhorabona. No és la marató la que et fa gran. Ets TU qui fa que la marató sigui gran i sigui el que és: épica, esforç, patiment, alegria... Experiències com la teva serveixen de referent i motiviació per a molts (en els que jo m'incloc). No ens coneixem, però vull felicitar-te i donar-te les gràcies per la prova que has fet.

Bona nit!

M'ha costat i em costa encara escriure.

Felicitar a tots els que vau conseguir els vostres somnis i els que vau aconseguir arribar (com jo).

Escric, perquè he llegit la crònica del XarlieOne1 i m'ha animat una mica, però no crec que faci crònica, ni tinc el cap, ni les ganes per escriure. No se si més endavant ho acabaré fent, però ara no vull.

El resum serà ràpid. Vaig entrenar com mai. Només em vaig saltar 1 entreno de tots els planificats. Tots els ritmes perfectes, totes les distàncies i tirades. Tothom em deia que a 5'10" aniria de passeig, i .... llavors va arribar el 02/12. No se que va passar. Massa calor, massa abrigat (buff i guants fins al km 24) caminata turística de la tarda, setmana dura de feina i preparació del viatge, ... però al kilòmetre 20 vaig començar a tenir sensació de sed. Anava al ritme marcat (pel pas dels kilòmetres de la marató, no pel GPS) fins al km 26, però el 29 rampes als maleïts quadriceps (els dos a la vegada) i sort d'una àngel de la guarda que va sortir del públic i em va fer un massatge recuperador. Vaig poder continuar fins al kilòmetre 34, però del 36 al 42 només caminant. Al final 4h06', molt lluny dels 3h38' planificats i amb la sensació d'haver llençat per la borda 16 setmanes, no se quantes hores, ....

Ara a descansar, no deixaré de córrer perquè m'agrada i em fa de vàlvula d'escape, però l'any vinent farem festa de maratons. Aniré a curses més petites, i tampoc se si aniré a moltes. Vull recuperar un temps perdut amb les meves nenes.

Però tornaré, reforçat dels punyeteros quadriceps i a pel 3h38' a València. D'això estic segur!

Ens veiem.

Nachosboys, em sap greu llegir aquesta anti-crònica tan pessimista.

Sé que saps fer cròniques (oi? ), però tothom té dret a estar una mica empipat.. sobre tot després d'una llarga preparació amb resultats no massa bons. (Potser per això mai he fet una preparació seriosa.. el temor de la gran frustració).

Però mi poca experiència m'ha demostrat que després d'una marató dolenta, segueix una de bona. No llencis la tovallola, home!

Llàstima no haver-te reconegut, ni a tu, ni a Sanguita... amb tanta gent era molt complicat sense la samarreta pastanaga.
A propòsit Sanguita, has fet una bona cursa, tot i que et veia més fort inclòs que el capi-Jorfer. Però la marató té això... és un art que s'ha d'aprendre. Per això els veterans solen ser molt més fiables que els que portem poques maratons.
9' són molts minuts, i ja veuràs que així la propera estaràs molt a prop de les 3h05!! N'estic segur!

Ara em toca llegir les cròniques de pepe i Xarlie... però millor les deixo per demà

Jaume86, quin domini de la distància!!

Fins i tot en un mal dia... aconsegueixes fer un sub 3h com si res!

I sí, tenies raó... un sub 3h i prou. No un 2h55 que tots estàvem convençuts que podies fer (encara ho estic).

Et coneixes tan bé que amb tota la tranquil·litat em vas "adivinar" que baixaries 'per molt poc'

Tan jove, i tan veterà

Nachoboys, m´alegro que la meva "petita" crónica hagi servit perquè comencis a exterioritzar la marató... No crec que hagis de lamentar res, tot al contrari. Sé que has fet una preparació impecable...i saps prou bé que la marató és així. Va ser un dia fotut i crec que el calor ens va acabar afectant a tots....Ànims i segur que a la propera triomfaràs!!.

Si estàs molt fotut, et dono l´opció d´inicial la campanya a twitter #KmsxNachosboys

De veritat, es nota molt que adores això de córrer...agafa aire...i torna amb més força!!!

Sanguita, jo tampoc sé qui ets, només per referències d´en Jorfer, que em va dir que vas fer una gran marató. Gràcies pel comentari. Serveix per acabar d´aixecar-se i plantejar-se altres coses...

Igualment agraeixo altres referències....Rugbyman, compte!! Aquí tots tenim material audiovisual perillós...

Gràcies Dennis i Xarlie.

He reflexionat i a lo millor si que hi ha crònica, però no l'espereu molt aviat. No només cal explicar les coses quan tot surt rodó.

Seguim!

Nachosboys, normalment les millors cròniques són dels fracassos.. ahí lo dejo

Pep_e, llegint la teva crònica no s'entén que no baixem tots de les 3 hores. Sembla fàcil i tot... 11 de 12 és un resultat impressionant. O potser hauries d'estar pensant més en fer sub 2h50, oi?

Xarlie, gran, gran crònica, i no només per la extensió (que també, Déu n'hi do ).

Has donat diverses excuses: el recuperador del RugbyMan, el genoll, el soli, el vermut, el paio del sopar tan sospitós, haver dormit poc... però crec que el que més t'ha trencat eren les "càlides paraules motivacionals" del Morilla
No sé com s'ho ha fet, però t'ha fet la maledicció per a no fer el sub-Morilla que tots sabem que portes a dins!!!

La veritat que vaig estar molt tranquil amb els teus parcials, i més veient com el RugbyMan et portava a meta. Ho tenia clar, un 3h50... però passaven els minuts i no hi havia forma de veure't al km 39. Vaig esperar com a mínim 15' més... i pensava que havies plegat

El que queda és una preparació dolorosa, pero has demostrat que sí pots fer una bona marató, només has de poder córrer unes quantes setmanes sense lesions, i lo més important... una grandiosa crònica.
Només amb els agraïments ja has demostrat que ets molt, molt bona persona.

Un plaer veure't tots els dijous a pistes amic

Ànims als que no us van sortir les coses. I a païr-ho, i "venjar-se" a la propera!
Moltes felicitats a la resta, hi ha molt de crack per aquí!


Bé, faré una petita crónica:
Vaig aguantar la marató i vaig fer relativament bon temps. És més plana que Barcelona, però prefereixo Barcelona.



Pels què sóu més masoques, i teniu prou temps lliure, també n’he fet una de no tan petita

La meva intenció inicial (fa no tant de temps...) era fer-ne una l'any. Bé, realment la meva intenció inicial era no fer-ne cap, que es va convertir en fer-ne una de sola (BCN'17), i ja vaig diren acabar-la que "ja no en faig més però potser canvio d'idea". I això es va convertir en fer-ne una l’any. Raonable. Doncs som-hi: Ginebra'18, al maig. Ja tenim la de 2018.

Però... en acabar Ginebra, vaig quedar amb una amiga (que hi havia fet la mitja), que li faria de llebre a la seva primera marató, parlem de BCN'19, llavors canviem per Paris'19, i finalment serà Bordeus'19 (vaig obrir un fil al respecte per si algú la coneix).
Però és clar... fer de llebre d'algú que quan tots dos fèiem mitges, em guanyava... potser una mica just de nivell, millor anar sobrat... vaig decidir fer-ne una al meu aire, per posar-me molt més fort abans del pla específic del seu debut. Doncs res, el 2018 en seran dues...
Em va anar tan bé (Venècia, hi ha crònica al post corresponent), que em vaig créixer i vaig pensar en fer-ne una altra per "amortitzar" l'entrenament de Venècia.
Un company de feina, el Vicenç (que és qui té molta molta de la "culpa" de que estigui fent maratons ), estava apuntat a València i em proposava d'anar-hi. Em cridava més Donosti, i a més, València estava complet. Estava quasi decidit, quan va sortir un dorsal per València en venda... dubto.. prefereixo Donosti però era el dia de l'aniversari de la meva dona (poc problema, és una santa) i a València aniria ben acompanyat... Parlo amb l'amic de l'Stone, i em decideixo.

M'hi inscric, agafo bitllet de tren, i a compartir habitació amb el company (l'hotel és ple).

Decideixo fer un mix de recuperació de Venècia amb alguna tiradeta d'uns 20k a dues setmanes, i em conformo amb acabar, per anar bé no gaire per sobre de les 4h, i si pot ser sub4. En algun moment em flipo i m'apunto a la barqueta 3h 50, pensant en provar aquell ritme a (grandíssim) risc de petar...
Però a falta de dues setmanes, de cop, em comencen a fer mal les plantes dels peus... ai ai ai...
Una setmana sense córrer, diversos massatges al dia amb la piloteta de bultets del Decathlon i amb una ampolla congelada, i acabo fent un parell de sortides de prova, de 5 o 6 k.
Arribo a mitja setmana de la marató pensant que potser sí però que hi ha molts números de que les passi magres.
Els dos darrers dies ho vaig veient encara millor... però és clar, una cosa és aguantar-ne 5 o 6 i l'altre 42 llargs...

Dissabte
Cap al tren, doncs. Una mica de xerrar amb el vei de seient, que també la corre, una mica de música... i ja som allà. El primer que fem és anar cap a recollir el dorsal, xino-xano des de l'estació.

Ens trobem amb la primera cosa que no ens agrada... Entenem que cal fer cua, i que potser a l'hora punta aquesta sigui immensa... però cal fer-ne dues: una pel dorsal, sortir, i començar de nou per la bossa del corredor. Dues cues immenses i poc indicades (o no vam saber veure les indicacions).
I una tercera cua, si vols l'arròs-party. Decidim que no, i anem al centre comercial… com tothom, tot a vessar. Doncs a fer un volt cap a l'orxateria (de les que en tenia bones referències) més propera, i de camí ja trobarem algun lloc on fer un plat de pasta.
Així és, i després ho rematem amb un litre d'orxata i un parell de fartons, que de fet és pel què he baixat a València, això del córrer és a més a més ? (sóc un malalt de l’orxata…).

Arribem a l'hotel, que està al Puig de Santa Maria, a 18 km, ja fosc, i ens trobem amb la sorpresa que no hem fet com havíem de fer el canvi d'un a dos ocupants, i no tinc polsera pel bus de l'endemà!
Truco, ho explico, i em diuen que l'únic que es pot fer és tornar a la fira del corredor, l'hotel no té polseres, i els conductors no deixaran pujar ningú sense polsera.
Tornar serien 7 euros, més cansament, i dues hores perdudes, no és una bona opció.
Demano un taxi per l'endemà, i oferim a recepció la polsera del company (o compartir taxi) si algú altre té un problema semblant.
Al cap de poc, ens diuen uns que han reservat un taxi per a que les parelles no hagin de baixar a les 6:45, i els sobren dues polseres, o sigui que anul·lo el taxi i tot resolt.
A dormir tranquil, doncs.

Diumenge
L’esmorzar de l’hotel no té gaire cosa que em convenci per un dia de marató, o sigui que tiro de les quatre o cinc galetes que prenc sempre abans de les curses (me les he portat de casa per asegurar), més els dos cafès habituals. No m’entra mai gaire cosa abans de les curses.

En sortir a l’hora prevista a agafar l’autobús, resulta que obren les portes de davant i de darrere, i la gent entra en tromba… si arribo a baixar a buscar la polsera a València i veig després que deien entrar tothom, m’agafa alguna cosa.
En fi…
L’autobús ens deixa a la rotonda de prop de les carpes guarda-roba, ja massa tard per anar a la foto correcat, tot i això anem a veure si encara hi són (que com és normal, ja no), i anem a deixar les bosses. Cap a la sortida, doncs.
Hi ha molt pocs WC portàtils, a la zona. Anant cap als calaixos n’hi ha alguns més (en lamentable estat de "neteja").
Esperem el nostre torn, la gent es va traient la roba extra, els de l’exterior la pengen de les tanques, els de l’interior l’apilen als arbres que hi ha al separador del passeig. Després hi ha uns quants paios que aprofiten aquells mateixos arbres per fer la darrera pixadeta… sobre la roba… al·lucino (més tard la quantitat de porqueria que hi ha al terra, gels, ampolles tirades per tot arreu). Realment hi ha un (vull pensar que petit) percentatge de corredors que són molt bruts.

Finalment prenem la sortida, amb el Libre del Nino Bravo, que segurament inspira molt els valencians, però a mi no em motiva tant com en Freddy Mercury de Barcelona.

Hi ha molta gent però estem relativament còmodes i anem tirant bé. El Vicennç vol anar tranquil, 5'40 i ja m'està bé apuntar de moment a 4h. Però procurem anar més per sota que per sobre d'aquest ritme. Xerrant, tot bé. Es pot córrer sense problema. Em fixo que la línia blava no segueix la distància més curta (a les rotondes no fa la tangent amb la part central, per exemple).

Als avituallaments donen les ampolles amb tap (jo ja en portava un per poder posar l’ampolla al cinturó, m’agrada portar-ne una a mitges per si de cas, però quan la canvio, la llenço buida i destapada). La gent les llença tapades, és la cursa on he vist més ampolles tapades dins el traçat, un perill!

Alguns avituallaments están desplaçats 1 km, però en portar aigua i gels propis, no m’és problema. El Vicenç, que no li senten bé els gels, porta unes gominoles, i a partir de cert moment, en pren, també.

Jo em noto més cansat que a Venècia, com és lògic, de moment aguanto però no sé si hauré d’afluixar.

Hem anat bé tota l’estona fins ara, però... passat el km 30, el company em diu que ell ha de parar a l’avituallament, a beure, i recuperar una mica. Diu que tiri, si vull. Li pregunto si està bé per seguir després i diu que sí. No em quedo del tot satisfet deixant-lo però si paro després em costarà horrors tornar-hi, o sigui que tiro. Crec que ja és quasi segur que l’acabo, sigui de la forma que sigui em veig ja amb la medalla. Però no es pot dir blat fins que sigui al sac, o sigui que a seguir corrent i ja veurem.

Atrapo dos correcats. Alguna cosa no va bé, perquè només el Francesc57 havia d’estar al meu abast… Són en RugbyMan i en Xarlieone1, que van caminant. Els saludo, pregunto si els cal res, i tiro.

Vaig fent, molt cansat però només pateixo un o dos km, i per fi arribo als darrers centenars de metres, que entre l’entorn i l’animació són impressionants.

Ho he aconseguit! Estic rebentat, però, al límit del raonable o fins i tot un 1% per sobre d'aquest límit
Em quedo al costadet, esperant en Vicenç. Triga molt, ha hagut de parar a treure dos cops, i caminar una estona, les gominoles tampoc li van bé (les havia provat però no en cursa).

Recollim junts les medalles i la bossa del final, i anem cap al guardarroba, que funciona molt bé i molt ràpid un cop ets a la teva carpa (arribar-hi costa una mica més, amb tanta gent).

I cap al dinar amb els correcats. Hi ha 3.4 km segons Google Maps, però no sembla possible agafar un taxi, anem tirant a peu, I acabem fent tot el trajecte caminant

Després de conèixer alguns altres correcats, i dinar bé en bona companyia (gràcies, Jaume86 per organitzar-ho!), marxem cap a l’estació, ara sí en taxi. Arribem bé de temps però no tant com per anar a fer la darrera orxata, o sigui que ja només queda agafar el tren, i cap a Barcelona.

En resum, ara sí: objetiu complert, un molt bon cap de semana, ha valgut la pena fer-la.

La cursa està molt bé, però, i ja sé que sóc raret, és la que menys m’ha agradat de les quatre que porto. El què la fa Gold Label són coses que a mi, que no miro la tele, i sóc anti-ídols i m’és igual si el primer fa 2h 4 que si fa 45 minuts (no li trec mèrit, però no és “el meu esport”, per dir-ho ràpid i malament), no em diuen res. Si ve gent d’x països, o hi ha 5 paio/es que corren que se les pelen per sota de no sé quin temps… o la tele dóna més de dues hores de cursa en directe, és que m’és igual. Repeteixo, no és per desmerèixer la cursa, que està súper-bé, és que pel meu gust altres tenen millor altres coses que sí que m’interessen.

A l'horitzó, ara, entrenar amb la meva amiga per a que debuti amb garanties (les que es puguin tenir) a Bordeus el 27 d'abril (llàstima que Barcelona sigui abans... si fós després, tornava a fer la bogeria, però em saltaré Barcelona per intentar anar sobrat a Bordeus).
I... buscar-ne una per desembre (qui sap, potser també amb ella, si s'hi enganxa )

NACHOSBOYS va escriure: Bona nit!

M'ha costat i em costa encara escriure.

Felicitar a tots els que vau conseguir els vostres somnis i els que vau aconseguir arribar (com jo).

Escric, perquè he llegit la crònica del XarlieOne1 i m'ha animat una mica, però no crec que faci crònica, ni tinc el cap, ni les ganes per escriure. No se si més endavant ho acabaré fent, però ara no vull.

El resum serà ràpid. Vaig entrenar com mai. Només em vaig saltar 1 entreno de tots els planificats. Tots els ritmes perfectes, totes les distàncies i tirades. Tothom em deia que a 5'10" aniria de passeig, i .... llavors va arribar el 02/12. No se que va passar. Massa calor, massa abrigat (buff i guants fins al km 24) caminata turística de la tarda, setmana dura de feina i preparació del viatge, ... però al kilòmetre 20 vaig començar a tenir sensació de sed. Anava al ritme marcat (pel pas dels kilòmetres de la marató, no pel GPS) fins al km 26, però el 29 rampes als maleïts quadriceps (els dos a la vegada) i sort d'una àngel de la guarda que va sortir del públic i em va fer un massatge recuperador. Vaig poder continuar fins al kilòmetre 34, però del 36 al 42 només caminant. Al final 4h06', molt lluny dels 3h38' planificats i amb la sensació d'haver llençat per la borda 16 setmanes, no se quantes hores, ....

Ara a descansar, no deixaré de córrer perquè m'agrada i em fa de vàlvula d'escape, però l'any vinent farem festa de maratons. Aniré a curses més petites, i tampoc se si aniré a moltes. Vull recuperar un temps perdut amb les meves nenes.

Però tornaré, reforçat dels punyeteros quadriceps i a pel 3h38' a València. D'això estic segur!

Ens veiem.

Benvolgut NACHOSBOYS, crec que no ens coneixem però si m'ho permets no puc quedar-me sense contestar el teu missatge.
Per sort, aquest fòrum no només és un lloc per explicar les grans notícies, grans registres o grans curses, també és aquell lloc on compartir frustracions amb corredors que entendran qualsevol cosa que ens pugui passar durant una marató o durant qualsevol cursa. Aquest és el lloc on treure la merda quan un no està content, ja que sempre hi ha algú que haurà passat pel mateix i et podrà donar consol, o simplement compartint la teva experiència podras tu donar consol a algú que ni tan sols ha tengut valor per escriure. Per tant, moltes gràcies per haver compartit els teus sentiments envers la Marató de diumenge.

D'altre banda, ja saps com va això...per molt que entrenis com mai, la marató és molt capritxosa i qualsevol estúpida cosa pot fer que se'n vagi a la merda el somni pel que hem lluitat durant 4 mesos. Potser va ser qualsevol cosa de les que has esmentat, o potser un conjunt de totes, però ara això és igual. Vares decidir continuar, i està prefectament decidit, igual que ho hagues estat plegar al km 1, al 24 o al 41, també hagues estat una bona decisió. Els que han fet alguna Marató, saben que només el que està corrent en aquell moment sap com es sent i per mi QUALSEVOL decisió és la correcta. Però aquesta Marató és teva i la medalla també, recorda-ho, i de la frustració d'aquest moment en treuras alguna cosa positiva, potser de cara a una altre marató, a un altre cursa o simplement de la vida. A mi la frustració de la darrera marató em va servir per gaudir molt la de València aquest diumenge passat.

Referent a les teves nines, no has perdut el temps...totes aquelles hores que tu creus els has robat, són hores que han vist un pare disciplinat que lluitava per un objectiu...i això jo crec que és una bona ensenyança.

Ara descansa, i el dia que te vengui de gust surt a córrer, que ja saps que va bé per tenir el coco una mica més centrat o a vegades per acabar-lo de descentrar. El temps ja et dirà si vols fer una altre marató o no...tampoc és obligatori....hi ha millons de curses o de llocs per córrer sense haver de competir.

I les cròniques, també com les Maratons si te ve de gust la fas i si no, no passa res.

M'ha agradat molt que compartissis la teva vivència, m'hi he sentit identificada, no ara, però si en algun moment de la meva curta vida atlètica i em va causar molt dolor. Ara penso que entre la meva marca de Marató i la marca meva de diumenge hi ha 9 minuts i 21 segons, això fa que em pensi si vull entrenar-ne una a tope un altre cop o em conformo en gaudir com diumenge, però llavors veig gent com tu que ha entrenat com mai em fa molta enveja, fer un gran entrenament encara que la Marató no surti com voldria!

Sigui com sigui, descansa, està amb les teves nines, surt a córrer quan et doni la gana i un dia tard o d'hora ja decidiras que vols fer. mentrestant esper que ens trobem algun dia en algun sarao del món de les curses i et pugui conéixer en persona.
Una abraçada gegant!!!!

Felicitats a tots els que van arribar a la linea de sortida de Valencia, als que han fet MMP, i als que han lliutat.

Jo també vaig anar a València. Vaig gaudir molt de la cursa, el ambient, i els ánims, en especial de la familia, correcats i xipiruns com Dennis i xavher.

Per primera vegada només vaig preparar la marató amb entrenaments en solitari, sense curses 10k, mitges o altres curses de test. Sabent que em tocava viatjar 5 de les ultimes 7 setmanes - amb molts entrenaments en cinta i canvis d'horaris constants, vaig decidir anar al ritme per fer 3'15. L'any passat vaig fer 3'15'44 a Dublín, i en abril 3'17'37 a Empúries, volia gaudir dels entrenaments com teràpia anti-estres amb el marató com objectiu final, i vaig fer així, res mes... vaig sortir amb les llebres sub 3'15 fins al km8, anar per davant deixant un minut de coixí per tenir mes espai. Vaig baixar una mica el ritme despres del km30. Al km38 les llebres em van treure l'avantatge, vaig aguantar-les fins al km40 i vaig arribar en 03:15:00, content del resultat.

Ara em toca dues setmanes de descans i recuperació, 12 setmanes de entrenaments, i ens veiem a Barcelona pel sub 3:05:44!