Florencia sempre m'ha semblat un clàssic dintre de les maratons europees, molts correcats hi heu anat i no em volia perdre-la. Em donava la impressió que era una marató mitjana, ràpida i l'època de l'any era ideal per a no passar massa calor durant l'entrenament. Per descomptat, visitar Florència també em venia molt de gust ;la ciutat ben s'ho val!
En aquesta preparació no he tingut cap problema i els ritmes han sigut els previstos, aixi que les previsions eren repetir o inclús millorar el registre de l'anterior marató (Saragossa Sub 3h25).
No hem veig en cor de mantenir un ritme de 4,45 tota l'estona, aixi que em plantejo fer aquest ritme esls primers 5-10km I després mantenir si em trobo bé o afluixar si vaig forçat.
Km 0-5 (24,45 a 4,47): Hi ha més gent del que em pensava, som uns 7000 I les llambordes dels primers kilòmetres donaran problemes. Per agafar bon lloc has de ser mitja hora abans al corral (el meu és el de 3h-3h30) pero vaig benequipat : guants de llana, samarreta màniga curta per tirar, txubasquero vell. Em situo equidistant a les llebres de 3h15 i 3h30
Abans de sortir em trec tot menys els guants, soc de mans fredes jo. Durant el primer kilòmetre cauen al terra dues persones del meu entorn

'ha de correr aquí com si d'una cursa de trail es tractés : mirant al terra. Des del principi es pot correr fluid i la fresca que fa (6 graus) ajuda.
Amb aquest ritme vaig còmode i em concentro intentant fer el recorregut el més curt possible. Em prenc el primer gel al final d'aquest bloc
Km 5-10 (24,23 a 4,50) :a ritme més lent faig menys temps, es nota que apenes hi han revolts i la distància és menor.
Ens endinsem al Parco della Cascine, força gran, amb parc de golf i vora el riu Arno. Aquí anem per un estret vial d'anada i tornada que ens obliguen a apretar nos. Força corredors i alguna corredora aprofiten per a fer un riu, la falta durinaris és escandalosa!. Ja tinc de referència un grupet d'italians, probablement Florentina, que saluden a tothom i van força regulars.
Km 10-15 (24,13 a 4,50) ja veig que aquest serà el ritme principal, ja no fa baixada i mantinc la velocitat. Sortim del parc i anem en direcció al centre vorejant el riu ara travessant un pont ara travessant un altre. Ara l'asfalt és millor i la via és més àmplia, al final em prenc el segon gel que es de cafeïna.
Km 15-20 (24,23 a 4,48): Amb la cafeïna a sobre i travessant el ponte Vecchio em poso a animar a la gent, familiars la majoria i responen cridant i aplaudint, en aquest punt comença a fer una mica de calor i hi ha poca ombra però és soportable. Una mica més endavant em creuo amb la Júlia i li dono els guants de llana que portava.
Km 20-25 (24,41 a 4,51): Ens anem allunyant del centre i arriba la part més lletja del recorregut. Les forces i els ànims estan bé i la tendència és a pujar lleument. Començo a intentar buscar l'ombra i passem a prop de la fira del Corredor, on em prenc el penúltim gel.
Km 25-30 (24,39 a 4,51): Ara passem aprop de l'estadi de la Fiorentina i també ens endinsem a les pistes d'atletisme on trepitgem 300m de tartan i ja comencem a fer la volta cap al centre. En aquesta zona comença a aparèixer el flato
Km 30-35 (25,05 a 5,01) : el parcial amb diferència més lent, no tinc la percepció de baixada de ritme, però si és cert que encara arrossegava el flato i soposo que inconscientment vaig anar més lent. Al final d'aquest bloc prenc l'últim gel que es de cafeïna.
Km 35-40 (25,38 a 4,58): ja estem als carrers del centre. Psicològicament es força dur passar tant aprop de meta quan queda tant poc. Ara si que es noten les llambordes, pero no pels turmells o les plantes (són lloses amples) sinó pel fet de córrer sobre pedra que carrega i molt els quadriceps a aquestes alcades. Fem força ziga-zagues que fa que faci la distancia més llarga.
40-final (11,21 a 5,01): Últim tram i en baixada, molts ànims de la gent. N'hi ha que van caminant i n'hi ha que et passen a tota pastilla, com a totes les maratons a aquestes alçades. Per fi albiro la plaça del Duomo i un cop la trepitjo se que queden no més de 200 metres. Aprofitant la baixada miro de donar-ho tot i increment el ritme, amb una respiració sorollosa i un rictus de patiment. Aquí passo a 4-5 corredors i em passa un just abans de meta. Veig el 3h29 i bastant i faig un esforç final ; tot i que se que es temps real.
Ja està, 3h29,11 si que s'ha enfilat la cosa, però clar el crono marca 42,8km.Doncs sort que he mirat de reduir metres. Finalment, satisfet d'haver fet una marató bastant regular (la 23) i haver baixat de 3h30.