Marató de Sevilla 19/2/23

RugbyMan va escriure: Dennis...Sevilla 2024? Jo estaba apuntat al 2020 (just abans de que ens tanquessin a casa) i per cortesia d'un voluntari a Granollers em vaig lesionar i no vaig poder anar. Aquell any si que estava finet i hagués fet la marató sensera amb el Mr Marató (crec q va fer sub 3:07h). Sevilla em deu una...així q pot ser ho consulto amb l'almohada i perque no acompanyar-te'n durant l'escalfament, que a cursa ja son paraules majors.

Doncs... volia deixar-ho cuir a foc lent.. com també el Joan33, però aquest fill m'està animant fins i tot a altes hores de la nit.
I si pot ser amb grans com el RugbyMan (que segur que el coixí et dirà que sí) i el jorfer (veient que el Mr. Marató té "la agenda del 23/24 buida"), ja es dissipen tots els dubtes.
I segur que el Xarlie que va fer la penúltima (quants cops no m'han dit aquí que no és diu l'ultima, sinó la penúltima?? o això només als bars ), farà una altre penúltima!

Ja només toca copiar el pla d'en kilo i fer la marató de les nostres vides!!

I'm IN!!

Enhorabona Mario.cat per la marató i per la crònica, has fet una gran marató perquè t'ho hs cregut. A la propera millor!

Perdoneu pel retard, però fins avui no he pogut publicar el vídeo del resum de Sevilla.

En quan a l'explicació, no tinc l'art ni capacitat del Mario en fer un resum tant maco i complert, solament diré que vaig gaudir de veure moltes cares conegudes, de poder-vos saludar i d'altres que van saludar-me sense jo en aquell moment saber qui eren.

Mil gràcies pels ànims de Sevilla, tot i no ser València, l'animació va ser força regular i animada! Sobre el pasta-party molt bo tot, complert i el vaig gaudir, jo diria que al nivell de la paella de València. Amb un punt extra, vaig poder repetir de poma jeje.

En quan al recorregut està força bé, però també reconec que pel 37 ja s'estava fent pesat i llarg, el pas per la muralla estava pensant dins meu però quan arriba el gir per tornar!! jeje

La zona del casc antic, justament no és la més plena d'animació però al fer-se més estret i ser una cursa on mai vas sol doncs feia la sensació de que anàvem un munt omplint els carrers.

PD La idea amb que vaig anar va ser a fer la tirada llarga per Barcelona, si és podia es feia sub4, i gaudir d'un recorregut i ciutat que no coneixia. Pels pels però ho vaig aconseguir. Ara faltara veure com anirà Barcelona. Que una cosa és el que preveus i desprès el que surt. De Sevilla vaig marxar fresc, sense cruiximents i sencer no se pas si podré dir el mateix de BCN.

Apa una abraçada!

Molt xulo el video, Andreugg.
Com apretes a l'arribada per fer sub 4 !!!!

Enhorabona !!!!

També vaig ser present a Sevilla per passejar la samarreta Correcat i el resultat, tot i no ser dolent, no era amb el que somniava abans d'iniciar la preparació. Inicialment volia anar a Sevilla per fer MMP (doncs des del 2016 que encara dura) i la idea era estar al voltant de les 3h15.

La preparació va començar bé, fent 2 bones primeres setmanes, però entre Novembre i Desembre vaig tenir vàries setmanes amb molts entrebancs (angines, molèsties a la planta del peu, una petita lesió muscular...). Això va fer que arribats a l'equador de la preparació assumís que la idea inicial no seria possible. Vaig passar a entrenar de 5 a 4 dies (no em compensava el sacrifici si no podia fer marca) i, des del Nadal, vaig poder encadenar setmanes de 60K sense entrebancs.
Volia poder fer una cursa on pogués gaudir i no acabés patint més del compte però vaig acabar plantejant-me que si anava a Sevilla no aniria a fer turisme... aquí havíem vingut a jugar. Vaig decidir que sortiria a 4:45-4:50 però sense preocupar-me en excés per clavar ritmes, prioritzant trobar un ritme còmode i, una vegada arribats a la zona calenta de la cursa, veure si podíem posar un puntet més i estar més a prop de les 3h20 que de les 3h25.

El dia de la cursa, el clima no era el millor per mi. M'agrada el fred i es preveia que podíem arribar als 20-22 graus cap al tram final de la cursa. Per sort, no va acabar sent tan greu com temia i no puc dir que m'afectés gaire.
El circuit és ideal per córrer. Vas ample, hi ha pocs girs i no pot ser més pla. Ideal per marcar ritme creuer. Els avituallaments líquids són abundants, però vaig trobar que el sòlid era una mica escàs. Només plàtans i no tan sovint com hagués volgut (vaig patir dels bessons a partir del 26 i pensava que no acabava)
La qüestió és que el primer tram (anar fins La Cartuja i tornar) tot i anar a bon ritme no anava amb bones sensacions (la panxa no anava del tot fina), però a partir del km.12-13 ja em vaig anar trobant millor.
Km.1-10 -- 48:03
Km.10-20 -- 47:48
Mitja -- 1:41:04
Al pas per la Mitja em trobava bé i amb confiança. El ritme era cada vegada millor i estava en progressió de 3h22 i qui sap de si menys.
Km.20-25 -- 23:47
Km.25-30 -- 23:51
Km.20-30 ---> 47:38
Em plantava al km.30 amb bones sensacions i pensant que si seguia així qui sap si no podia fer un final en progressió. No obstant, a partir del km.26, el bessó esquerra va començar a amagar amb pujar-se i, per moments, vaig témer el pitjor. Per sort, tot i notar en vàries ocasions el bessó, al final la sang no va arribar al riu.
Però la màgia i la il·lusió per un final apostoflant van desparèixer cap al km.33, quan entràvem al Parc de Maria Luisa. Allà vaig començar a notar el pas dels km's i el que abans era lleugeresa en el ritme es convertia en pesadesa i patiment. Tot i no perdre gaire ritme incialment...
Km.30-35 --> 24:29
Però sortint del Parc i anant cap al barri vell, el patiment ja va ser més notori. Transitava per una zona amb llambordes i vies de tramvia que era molt emprenyadora i que no era la més adient en l'estat en el que anava, quan les forces justegen i els refelexes t'abandonen.
Km.35-40 --> 25:57
Certament, tot i perdre ritme, pensava que podia ser pijtor doncs en els pitjors moments el ritme no anava més enllà de 5:10-5:15.
Per fi, vam arribar a la zona asfaltada per encarar el tram final i visualitzar l'arribada i la fi del patiment dels últims km's.
Km.40-Meta --> 11:26
Temps Final --> 3h25m20s

No em puc queixar (4a marca de 12 Maratons) però marxo amb el regust de pensar que altra vegada pateixo més del compte per no haver pogut preparar-la com hagués volgut, lo qual no deixa de ser el normal quan es fan maratons.

Tornarem a Sevilla? Segur. Quan? Qui sap si més d'hora que tard...

Andreugg gran vídeo de la marató. Un bon reportatge visual.

Sergicb bona crònica. Suposo que a la part final t'ha faltat el cinquè dia d'entrenament per a tenir la força de la darrera part, però de totes formes està molt bé la 4/12. Jo l'he fet dues vegades i, repetiré, segur durant aquesta dècada.

mario.cat va escriure: MARATÓ DE SEVILLA. EM JUBILO I ARRIBA MMP

Propera parada, Barcelona, correspondència amb esforç i constància.

Mario, em trec el barret. Ja et vaig veure fort a Terrassa, però això ja és massa.
Enhorabona!

Andreugg, Un altre vídeo enorme!! Moltes gràcies, que ajuda molt a fer-te una idea de la marató i des de la llunyania et sents una mica part de la marató. A més, jo no seria capaç de gravar els últims 12 kms quan un ja està molt fet pols...

sergi cb, 1h41 + 1h44 no està gens malament tampoc! Sé que pots fer més, i segur que et sortirà "més d'hora que tard", per dir-ho amb les teves paraules. Llegint la teva crònica combinat amb el vídeo del Andreu ja podia notar el mal de bessons amb les llambordes dels últims 10 kms... Aix...

Molt grans tots!!

Josep80 va escriure:

mario.cat va escriure: MARATÓ DE SEVILLA. EM JUBILO I ARRIBA MMP

Propera parada, Barcelona, correspondència amb esforç i constància.

Mario, em trec el barret. Ja et vaig veure fort a Terrassa, però això ja és massa.
Enhorabona!

Moltes gràcies Josep80 i a la resta de companys, però millor que no et treguis el barret que fa fred !!!!

Paco Barcia va escriure: Hola.

En cuanto a mi, era al igual que la del 19 de febrero del 2017 también aquí en Sevilla, una maratón especial por ser el cumpleaños de Carmen y que mejor manera que correr para ella y con ella, las calles de la ciudad que siempre quiso conocer y que por circunstancias nunca lo pudo hacer.

Gran motivació, Paco. Enhorabona, company.

I enhorabona a tothom que hi veu participar: Andreugg, sergicb, tiny (Lluís, esperant la teva crònica), Anrol58, Grampy (no te'n perds ni una), Pirata Agus (fa temps que no et veig)...

Paco Barcia Felicidades por la maratón .. i la crònica!

andreugg Felicitats per la teva marató i película !

SergiCB Trobo que vas fer una marató molt regular. També, molt bona crònica.
El dia que es conjunti tot, baixaràs la teva marca.

Estic coent la meva crònica i ja comença a fer xup- xup

Marató de Sevilla: Recuperant sensacions

Quan vaig fer la crònica de la meva anterior marató a Luzern, el 30 d’octubre passat, vaig afegir a la crònica unes cançons per recordar la música que havia estat escoltant durant la preparació.
Alguns amics (no corredors) que la van llegir em van felicitar i demanar que continués amb aquest tipus de crònica. Per tant, ho tornaré a fer aquí posant algunes cançons que he estat escoltant en els meus entrenaments i a més, aniré explicant informacions o anècdotes que pels corredors poden ser sense interès o redundants... Disculpeu el totxo!

Per començar, he escollit una cançó dels Doors, Roadhouse blues, en la versió en directe del grup britànic Status Quo. Aquesta cançó formava part del disc Piledriver del any 1972, un àlbum que va ser del meus preferits durant la adolescència. Posteriorment, el grup es va comercialitzar (massa pel meu gust) i va tenir força èxit. Aquesta cançó sempre ha estat en els seus directes. La versió que he escollit es un popurri amb alguns èxits afegits al ritme de fons del Roadhouse Blues i dura 20 minutets... Enjoy!




La prèvia

Després de la marató de Luzern amb un resultat decebedor en l’àmbit esportiu, em vaig inscriure a Sevilla per motivar-me a entrenar i que em servís de preparació per la marató de Barcelona, quatre setmanes després. Amb l’arribada del fred sempre entreno millor i vaig fer-ho amb regularitat (3 dies per setmana ).
Durant el mes de gener vaig participar en la mitja de Sitges (1h 51’) i la cursa de Sant Antoni (48’) amb temps que no eren bons però anava millorant poc a poc. Els darrers dies de més fred em vaig trobar en més bona forma i vaig decidir córrer la marató de Sevilla amb l’únic objectiu de baixar de les 4 hores. Si més no, tindria la tirada llarga feta per la marató de Barcelona. Li diem tirada llarga a un entrenament llarg que es considera necessari per córrer la marató amb certes garanties. Normalment sols ser més de 30 km , encara que jo, actualment, el faig d’uns 26 km per evitar un excessiu desgast.
Dit tot això, el meu objectiu va passar a ser acabar la marató en menys de 4 hores i , sobretot, gaudir d’un cap de setmana a Sevilla! Crec que això ho vam aconseguir i com a mostra, vaig tornar amb 3 kg. de més a pesar de la marató...

Dijous vaig tenir un dinar amb companys de col·legi, alguns dels quals feia anys que no veia, i de tant parlar en veu alta vaig acabar amb una bona afonia .. i principi de constipat.

Vam viatjar el divendres per aprofitar el temps al màxim. Primer de tot, vam anar a la fira de la marató que es trobava al Fibes, la fira de mostres. El problema es que era molt lluny del centre i vam haver de prendre un taxi per arribar-hi.. Fira senzilla amb massiva afluència d’escolars, però amb molt bona atenció per part dels voluntaris.

La resta de divendres i tot el dissabte van ser dies de turisme i d’aprofitar les excel·lències gastronòmiques de la ciutat, acabant ben cansats (potser massa per encarar una marató!). Afegir també que hi havia catalans per totes bandes.... El meu constipat anava progressant i va ser dissabte el dia pitjor. Sovint, ens passa que durant la setmana prèvia a una marató ens venen molèsties ... que normalment desapareixen el dia de la marató.

Dissabte tarda, em vaig trobar amb un parell de correcats i acompanyants: En Grampy i el Pirata Agus. Quin perill tenen aquests dos! En Grampy porta 4 anys seguits corrent aquesta marató i portava el dorsal amb el nom No Surrender i un altre dorsal especial amb el nom de la Helena! Bonic homenatge!!

Després de sopar (moderadament, en un xinès) vam anar a descansar d’hora. Em vaig despertar a les 3h i ja no vaig poder tornar a dormir pensant en la marató que ens esperava a les 8h30’. Comprovo que el constipat ja no em molesta gaire.

A les 6.30 baixo a fer l’esmorzar de l’hotel (l’havien avançat d’hora pels corredors) i em trobo un espectacle que es repeteix en cada marató: Un munt de gent exultant, menjant alguns de forma compulsiva, acaparant els plàtans, fent cua en les cafeteres. Hi ha nòrdics, britànics, alemanys, d’Israel, espanyols , molts d’ells andalusos. Encara sort que no hi veig italians que solen ser el més sorollosos. M’ho prenc amb calma i em faig el meu esmorzar de marató: entrepà de pa amb tomàquet i pernil, ou remenat amb xampinyons i carbassó , salsitxa, fruita(meló, kiwi i raïm), iogurt amb fruits secs i una magdalena de postra.

Un cop acabat, torno a la habitació per vestir-me ja que tinc el costum de no passar pel guarda bosses de la marató. Una sèrie d’hàbits obligatoris m’entretenen una mica: posar les lentilles, deixar recado al Sr. Roca, posar vaselina a totes les zones sensibles (peus, mugrons, entrecuixes, ....) i finalment posar-me la samarreta, pantaló i dobles mitjons (uns fins curts i a sobre, uns compressius llargs). Un cop calçades les sabatilles, torno al menjador per prendre el cafè amb la família. El menjador ja està desert i ja em fa pensar que faig tard, com a mínim per la convocatòria de foto amb els companys correcats. Acabem de quedar amb la família en els punts en que ens trobarem i acordem els powerades que portaran. Aquí, vull donar les gràcies en Dabit i el seu blog maldito pel gran ajut que ens dona! Un luxe quan ets fora de casa!

Surto del hotel quan comença a fer-se de dia. Escalfo corrent una mica per treure’m la mandra, no pas perquè faci fred...Travesso el pont sobre el Guadalquivir i ja veig corredors per tot arreu. A partir d’ara veig corredors catalans a dojo... Parlo amb un noi amb la samarreta dels Fondistes del Penedès i em diu que vol baixar de les 3hores ja que ha fet una mitja en 1h 20’. Ens acomiadem i em trobo en aurelian tranquil, com sempre, que també aspira a baixar de les 3hores. Ens separem i el recordo a la marató de Munic pujant al tram, que ens portava a la sortida de la marató, amb un cafè en les mans....

Després d’una bona excursió travessant el guarda bosses (com un km. de llargada) per fi arribo a la entrada dels corredors on hi una bona cua per entrar (els corredors locals ja parlen del “embudo”). Una vegada dins tenim que tornar a desfer el camí fins arribar al nostre calaix. Aquí em trobo el Anrol58, que surt voluntàriament del darrera i andreugg (amb la seva càmera).
Ja entro al meu calaix, molt ample i també parlo amb un corredor de Vallgorguina. Estem molt tranquils i llestos per sortir.


La cursa
0-5 Km.
Per començar i com homenatge a aquestes terres i al bon tracte rebut en tot moment, he escollit el “Entre dos aguas” del Paco de Lucía, una peça del 1973 que va transcendir del mon del flamenc i va esdevenir un hit tan nacional com internacional...Aquí he escollit un vídeo del 1976 de tve... Trobo que s’escau amb la sortida quan tots estem exultants i plens de confiança en les nostres forces.




Som tan lluny del arc de sortida que no escolto el tret de sortida però ens anem movent endavant una mica apretats al principi, però comencem a caminar i en un instant, a córrer abans de la sortida. Quina sensació més meravellosa! Travessem la sortida ja corrent com si estiguéssim en un entrenament.. Sortim de la recta inicial i anem bordejant el Guadalquivir. Vaig molt còmode i en un moment me’n adono que a aquesta gent els hi agrada molt xerrar. Converses i més converses que vaig escoltant en silenci. Tot es alegria i bon humor; en un petit túnel que passem comencen a cridar, xiular i animar al Sevilla o al Betis. Es el més gran desnivell del circuit, o sigui que avui no tocarà fer pujades i baixades.
Arribem al pont de la Barqueta i el travessem per anar a la zona de la Cartuja on es va fer la expo de Sevilla. La zona dona la impressió de estar una mica abandonada i solitària.

Temps parcial: 27’03



5-10 Km.
Com estem tan animats he escollit una cançó del grup gal·lès Stereophonics que es diu “Bust this town” (2019), una cosa així com “rebentar” aquesta ciutat que es el que volem tots els corredors que hem fet l’esforç de ser aquí. Sempre es diu que en una marató, l’èxit es ser a la sortida.



Passat el km 5 ens trobem molt a prop del estadi de la Cartuja on abans acabava la marató en la pista que hi havia i que es van carregar per acollir la final de la Copa del Rey de futbol..
Anem en direcció a la Torre Sevilla i em crida la atenció un corredor que porta una samarreta amb unes lletres ben grosses que diuen: “Corremos como si nos persiguiera Hacienda”. L’avanço amb un somriure i entrem al barri de Triana, on hi ha més gent però sense destacar ja que encara no son les 9 del matí i suposo que hi ha molta gent al llit. En aquesta zona em xoca la quantitat d’animadors portuguesos que es troben en els dos cantons del carrer.
A punt d’arribar al km.10 recordo a en Dani i en krlos quan deien en el foro correcat (fa un munt d’anys) que en una marató has de passar el km.10 com si encara fos l’escalfament. Penso que avui em trobo així!
Temps parcial: 26’41

10-15 Km.
Per aquest tram he escollit una cançó del 2016 de la cantant francesa Joyce Jonathan que es diu “Le bonheur” (la felicitat). Es tracta d’una intèrpret molt dolça i aquesta cançó enganxa molt bé amb el meu estat d’ànim. La lletra de la cançó diu:
Le bonheur c'est pas le but mais le moyen
Le bonheur c'est pas la chute mais le chemin
Mon bonheur c'est toi
Mon bonheur tu le sais
C'est toi et moi sur l'oreiller

Em sento molt bé i en pocs moments em trobaré amb la família. Que més puc demanar?


Seguim pel barri de Triana i ara passem a prop del hotel. Rodejant un parc, ens encaminem de nou cap la zona de sortida travessant pel pont de los Remedios. Tornem a repetir un tram que ja havíem fet al principi i em trobo amb la família prop de la torre del Oro. Em prenc mitja ampolla de powerade i els hi dic que tinc bones sensacions, encara que ja estic mig entresuat..
Ens acomiadem i repetim el pas del túnel amb el xivarri repetit. Segueixen xerrant i ara es queixen del “viento del Sahara de los c.” Difícil no posar-se a riure... En aquest tram també trobo grups de francesos animant els seus corredors amb el seu “Allez, allez”.
Avanço una corredora irlandesa per tercer cop i em pregunto com ho fa per tornar a aparèixer davant meu. La resposta la trobo en el següent avituallament ja que no s’atura en cap... i em torna a passar. Mantenint el mateix ritme arribem al km.15

Temps parcial: 27’57

15-20 Km.
Per aquest tram he escollit el tema Workin’ together del Ike i Tina Turner. Es una cançó del 1970 que vaig redescobrir fa poc al veure la pel·lícula francesa “Une belle equipe”, una comèdia sobre un equip de futbol femení. Penso en això ja que passem una zona amb vent i intento anar acompanyat d’altres corredors per guarir-nos entre tots. Quina llàstima conèixer anys després els maltractaments que patia la Tina Turner per part del seu marit! La gravació mostra imatges de les protestes d’aquells temps.


Seguim copiant el camí de la primera volta però ara ja no ens desviem i anem per un carrer ample amb poca animació. Avanço dos corredors, ella una dona menuda i ell un home força més veterà que jo. Porten unes samarretes vermelles d’un club d’Argelès-sur-mer amb la frase: “Correm més lluny” . Arribem al final de la avinguda i girem a la dreta i ens trobem en el punt més septentrional de la marató. Les meves sensacions son les mateixes des de la sortida: Comoditat i sense molèsties. Trobo un corredor amb una samarreta de la collavella i li dic: Vinga, que ja ho tenim! Em mira com si fos boig i em diu: Però falta molt! Em poso a riure i li dic que es una manera d’animar-se... Jo crec que son les endorfines, aquestes substancies que segreguem quan fem exercici i que ens aporten una sensació de benestar. A vegades ens fa veure les coses més fàcils del que son! Amb tot això ja anem cap el sud i arribem al km.20

Temps parcial: 27’03

20-25 Km.
Per aquest tram he escollit un tema que m’encanta del grup de Manchester, James, que es diu Getting away with it (all messed up) del any 2001. La estrofa principal diu:
Getting away with it
All messed up
That's the líving

Jo m’ho tradueixo com perseverar quan les coses ja no van bé: Això es la vida! En aquest cas de la marató, ja les forces no estan intactes. També m’agrada la estrofa:
Daniel drinks his weight
Drinks like Richard Burton
Dance like John Travolta,

Aquí he trobat un vídeo d’una actuació del passat mes de setembre a Barcelona i em fa gracia, encara que hi ha gravacions molt millors. El cantant Tim Booth es un artista i un mestre interactuant amb el públic.


Ens acostem a un moment important com es el pas per la mitja marató i això vol dir que comencem a restar km. Em trobo força sencer i per primer cop en tota la marató escolto música de rock i m’accelero sense voler: Fins ara hem trobat DJ’s solitaris amb música que no em crida l’atenció. Passem el arc de la mitja i veig que estic en 1h 54’51’ que em deixa content per complir l’objectiu de baixar de les 4 hores. Ara ens trobem molt a prop de la estació de Santa Justa, on hi ha l’Ave. Passat el km 22 hi ha molta animació degut a que es un punt de trobada pels acompanyants dels corredor. M’aturo amb la family, començo a beure i, de cop apareix en mario.cat que em crida dient: Lluís, que has plegat? Li dic que no; la família m’anima a continuar i en Mario m’espera uns metres per davant. L’atanso i comentem la jugada. Li dic que va molt ràpid i que va fer una gran mitja a Terrassa. Ell em contesta que ja veurem al arribar al km.30. Jo li dic que avui farà marca personal. Continuem avançant corredors i veig que anem pràcticament a 5’/km. Les sensacions segueixen bones, però per quan temps?

Temps parcial: 27’46

25-30 Km.
Sento un corredor que té un atac de tos i em recorda la cançó Cough Syrop (2011) del grup format a California, Young the Giant. Aquí he triat una versió acústica d’aquest tema. En realitat, fan una al·legoria de que quan no ens trobem bé, esperem que ens faci efecte el “xarop de la tos” corresponent. Ara que les forces minven esperem trobar el nostre xarop!


En un avituallament em quedo una mica endarrerit i en Mario es posa endavant. Podria atrapar-lo però desisteixo ja que no es el meu ritme i podria acabar topant amb el mur. Ell encara es gira un parell de cops i entén que no puc seguir-lo. Per una estona li veig la punta de la gorra pastanaga que porta, però sempre va allunyant-se. Crec que avui triomfarà amb “La Senyora “ com ell li diu a la marató. Internament me’n alegro per ell i desitjo no trobar-lo fins la meta.
Estem a prop de l’estadi de l Sevilla, però no hi passem perquè el carrer està en obres. Em toca canviar la mentalització i faig el que crec que funciona millor: M’acosto al públic que està animant! Començo a xocar mans amb els nens i aplaudir als que estan aplaudint. Sembla que les energies que perdo fent això les recupero en forma d’ànims que m’empenyen! Escolto ànims dient-me Luis i a vegades, Lluís. Finalment, una dona gran em crida: Vamos cariño!!
Temps parcial: 27’50


30-35 Km.
Estem al moment crucial de la marató. Les cames tenen menys forces però es el cap el que mana. A vegades, diem que ens topem amb el mur i el cap ens obliga a aturar-nos. Jo dic que quan passa això, es com si tot anés a càmera lenta. Per aquest motiu, he escollit la cançó Omoide del artista japonès Tsunekichi Suzuki que vaig conèixer per ser a la presentació de la sèrie Midnight Dinner Tokyo, amb històries al voltant d’un dinner de Tokyo obert des de les 12 de la nit fins a les 7 del matí


Fa una estona que em fa la guitza una butllofa en un dit del peu i penso que ja petarà i deixarà de molestar (de moment). Es una cosa habitual en una marató i no em preocupa. De les ungles dels corredors ja en parlarem un altre dia!
Anem per una avinguda tot recte i a fer un gir en rodó coincidint amb el camp del Betis, on esperen molts aficionats amb les samarretes verd-i-blanques, així com la mascota del equip. Alguns corredors s’emocionen i altres no diem res...

Tornem a una avinguda llarga i porto uns kms. coincidint amb un corredor que porta una samarreta de Palestina, però sobretot, em crida la atenció el seu calçat. Es del tipus minimalista i es tracta d’una mena de sandàlia amb un mini cordill. Aquest tipus de calçat té els seus seguidors i no es tan estrany. Arribem a un dels avituallaments i es crossa per davant meu per recollir un got d’aigua amb la mala pata que rellisca degut als gots que hi ha pel terra, i es fot un “hostión” impressionant. Faig el gesto d’aturar-me per ajudar-lo, quan s’aixeca tot sol com un robot, suposo que es la adrenalina. No sé que hagués fet jo si em passa a mi...

Es el que tenen les maratons. Quan vas més tranquil, sempre passen coses! Envoltem la Plaça Espanya en un dels moments amb més animació de tota la cursa. Som molt a prop de la meta en línia recta però encara queden més de 7 kms. Això mentalment costa una mica. Recordo que la marató de Toulouse tenia un final similar.
Temps parcial: 30’11

35-40 Km.
Per mi, ja ha passat el pitjor de la marató però ara es veuen tots els estralls patits en aquests kms. Vaig trobant gent estirada, caminant, alguns coixos... Tinc comprovat que en funció de la temperatura hi ha més afectats. Avui no es dels dies pitjors. Acompanyem aquests kilòmetres tan especials amb la cançó “ The funeral “ (2022) del artista britànic Yungblud, un tema amb molt de ritme i una lletra divertida...


Poc després del km. 35 coincideixo amb un corredor amb la samarreta dels Fondistes de Tàrrega. Quan li vaig a dir que trobo que tenen una mitja marató molt ben parida, em trobo amb els meus avitualladors de luxe per tercer cop. Han estat puntuals com un rellotge en els llocs acordats! Em diuen que en mario.cat ha passat ja fa un bon moment. Quedem ja a la arribada. En un avituallament m’hi tronxo quan uns voluntaris ofereixen unes barretes dient: “Dòping gratis! Con ésto podeis dar otra vuelta al circuito!”
Aprofito els avituallaments per beure i ja prenc un altre got d’aigua que em llenço per sobre el cap.
Ara ens dirigim cap a la zona de la Macarena que conec d’una altra estada a Sevilla. En una corba tancada m’obro per aplaudir un conjunt de rock. Altres corredors em segueixen i els músics ens ho agraeixen. Comencem el camí de tornada cap a la meta, ara sí pel centre de la ciutat. Les meves sensacions son bones, encara que vaig descomptant els kms. como a eina de motivació...

Temps parcial: 29’06


40-42,195 Km.
Arribats al km 40 ja olorem la línia d’arribada. Es palpa en l’ambient que deixem enrere els patiments i ja pensem en la celebració! Ja tenia preparat un vídeo en blanc i negre dels meus ídols d’infància, Sam and Dave amb el tema “Hold on, i´m coming” en una actuació del 1966, quan m’he assabentat de la mort de la Christine Mc Vie de Fleetwod Mac i com homenatge a ella penso en el tema “Don’t stop” que també es molt adient en aquest moment.


Som en ple centre de Sevilla , passant a prop de la Catedral i la Giralda. També recordo l’ajuntament per un casament civil que vam veure dissabte amb guitarrista i cantaor incorporats. Veig un termòmetre que marca 24 graus. Els carrers son plens de gent, molts d’ells esmorzant. Veig una família nombrosa amb grans i petits. Quan soc a prop d’ells, una dona crida: Ya viene!!! Tots els nens van repetint Ya viene!, Ya viene! Naturalment, no es refereixen a mi!
Fa estona que no miro el rellotge però tinc clar que compliré baixant de les 4 hores i penso que podria esprintar, però no ho faré ja que estic gaudint d’aquests moments. Arribo al començament de la llarga recta d’arribada i sento un crit de Tiny (pronunciat Tainy), que es com diuen a casa. M’emociono i gaudeixo molt aquests moments fins arribar al arc d’arribada, on faig un saltet d’alegria.
La marató 23 ja es al sac! Temps final: 3h 56’ 30 , 9’ minuts menys que la marató de Luzern del octubre, però encara, 11’ més que a Montpellier al març del any passat.
Temps parcial: 12’53

Una voluntària em penja la medalla, que es voluminosa i preciosa. Ens donen una bossa que pesa una mica i de la que trec una ampolla d’aigua que em bec en un santiamén. A continuació em prenc una coca-cola i un powerade de mig litre. No m’atreveixo amb una mena de clara de la Cruzcampo.
No trobo cap company. Suposo que es un bon símptoma. Tampoc trobo a la família. Passa un moment i apareix en andreugg , que està satisfet de baixar justet de les 4 hores. Quan ja ha passat una estona, un policia local em deixa el seu mòbil per trucar la família per trobar-nos. Es tot un detall de part seva!

Finalment uns quant punts positius i negatius d’aquesta marató:
Pros
Perfil. Realment no es exagerat quan parlen de la marató més plana d’Europa
Tracte rebut voluntaris i públic. Realment, un dels punts millors!


Contres
Situació fira: Tenint el espai que tenen a la zona de meta es una mica absurd que tinguis que anar a la fira que es molt lluny del centre.
Col·locació sortida. Aquí sols em refereixo a tenir que rodejar tots els calaixos per entrar pel darrera.
Avituallaments. Faltaven papereres per evitar que els corredors llencin els gots a terra amb el perill de caigudes que comporta.
Animació musical. En la meva opinió, es millorable. Per exemple, comparat amb Barcelona.
Llebres. Pràcticament, no es veuen. Quan faltava poc per acabar em va passar un corredor que portava un globus petit lligat a la cintura i posava 4 hores! Devia fer 3h 50’ aprox.

I això es tot, perdoneu el rotllo. Ara ja pensant en la marató de Barcelona on espero aprofitar la forma adquirida per córrer a Sevilla. Però això serà un altra historia!

Enhorabona, Lluís, per aquesta 23ena "senyora".
Em segueixo meravellant que alguns companys sigueu capaços de recordar tots els detalls i peripècies de la cursa, un cop acabada (per no dir, dies després). Gràcies pel relat.
Per cert, no sabia que Christine Mc Vie, de Fleetwod Mac, havia trespassat. Recordo que m'encantava, i em segueix encantant, aquest grup.
Sort a Barcelona!

Tiny traspues passió per la marató, preciosa i musical crònica que em fa recordar la marató sevillana de l'any 2020 on vaig assolir la MMP.

Gràcies per compartir-la i ens veiem a Bcn.

Tiny enhorabona per la 23a marató i per aquest tros de crònica que has escrit, però sobretot enhorabona per ser capaç de córrer després d’aquest esmorzar

M'ha encantat la teva crònica Tiny veig que et passen pel cap coses similars a les meves :em fixo més en els corredors i les seves samarretes que en l'entorn.
Encara que no estiguis del tot satisfet amb el teu temps veig que has doblat, cosa que a la majoria ens deixa una sensació d'eufòria, bé suposo que és la veterania. Dona la impressió que la calor no et va afectar gaire oi?

enhorabona companys, moltes gracies per fer aquestes croniques!

em trobo en aurelian tranquil, com sempre

una senyal que me estoy concentrando cuando voy tan tranquilo antes de un desafio.

Tiny (o Tainy), gran marató i encara millor la crònica musical!!

3 quilos de més fent la marató és potser una mica massa, oi... llegint lo de l'esmorzar no vull ni saber tot lo demés.

Bé, descansa, que d'aquí 2 setmanes tornes de nou a Barcelona!!

Gràcies per la crònica!!

Tiny, ja no m'en recordava de la marató de Sevilla !!! ,😂😂😂😂

Enhorabona per la crònica i també per fer servir el cap i frenar en els moments oportuns. Va ser un plaer compartir una estona amb tú i no se que en penses, però jo es el segon cop que la faig i encara m'ha enamorat més que el primer cop que la vaig fer.

Ja que parles de les samarretes, jo vaig veure un paio que portava una que deia "El Kipchoge de Triana" 🤣🤣🤣

I és veritat, jo també vaig venir amb més quilos que no pas vaig anar. I com a proba, aquí tens la safata de rabo de toro que em vaig fotre a mitja tarda després de fer "La Senyora" 🤭🤭