Sanlam Cape Town Marathon (24/05/2026)

Sanlam Cape Town Marathon (24/05/2026)

03 Des 2025 20:10 #1 per kilometer (Associat/da)
"...llegó el momento de ir a África...", va dir Bob Marley en un moment de la seva carrera...ara aquest moment també ha arribat per a mí. Fa 1 mes i 1 dia que es va acabar NYC i just en 2 mesos ens hi haurem de posar de nou a treballar per aquest nou i apasionant projecte. Es per això que avuí ha estat la data elegida per a anunciar-ho....

Si us dic la veritat, jo l'any passat, després de Sidney, ja barruntava aquesta idea, i de fet a principis d'any ja ho tenia tot previst i programat, tot presupostat i fisn i tot un apartament ja reservat...però llavors va vanir NYC a buscar-me i no em vaig poder resistir, doncs tenia un compte que saldar, que en principi tenia reservat pel 2027 (quan espero fer els 50 anys). Potser el destí hi va tenir algo a veure, doncs, tot i el patiment, vaig poder complir amb la meva venjança i traurem l'espineta de NYC i finalment l'edició de 2025 de Cape Town va ser suspesa el mateix dia per forts vents. Així que si hagués apostat per Sudàfrica en aquell moment m'hagués quedat sense una, sense l'altre, amb un bon grapat de diners gastats i havent d erepetir procés preparació i viatge...Així que no ens queixarem...

No obstant no ha estat fàcil, per que diversos factors han encarit, i no sols econòmicament la participació a la marató de Cape Town. La suspensió ha generat una gran bossa de corredors amb al inscripció garantida fent que la inscripció lliure desaparegués i només et poguessis acollir una ballot en la que no s'especificava ni el número de places ni les opcions ni res. Es pagaven 5 RAD a fons perdut i si et tocava cap a dintre. Eliminada la opció de la inscripció lliure, de la inscripció per marca (no hi havia), de la ballot (no hi va haver sort)...altres vies tampoc ens van ser favorables ja que sincerament a NYC no ho vam fer suficientment bé i no em va donar per assolir la marca pel AGWC (sub 2h42 fins al 50 anys fets) i tampoc em va donar per estar entre els 20 millors (lloc 33) en el repte del Fall 2025 Global marathon de l'aplicació del Global RunClub d'Abbot pel meu grup d'edat. Si afegim que pel 2026 hi haurà una estrella provisional que serà oficial en quant la marató sigui reconeguda com la 8ena Major (que ho serà, com va ser Sidney), doncs em quedaven molt poques opcions, o bé charity, o bé tour operador...Al final, via Marathon Tours UK, que treballa en estreta col·laboració amb Abbot, Majors, i l'AGWC...doncs per aquí hem trobat la via (inscripció + hotel; la resta ho he declinat, i el viatge i tota la logística igualment ho havia de fer jo, axí que finalment no dista tant del que hagués hagut de fer....).

Ara toca un parell de mesos d'entrenar, de fer alguna que altre cursa com la ja passada Jean Bouin, i el 3 de febrer, calculo, serà el momnet d eposasar-nos hi de nou. Tota la família serà de la partida un altre cop més, potsr per última vegada, per que ja es fan grans, l'Enzo anirà a l'institut la propera tardor i potser arribarà el moment en que, si la salut i el físic m'aguanten, i puc seguir fent maratons pel mon, m'hagi d eplantejar anar sol, o ja sense els meus fills...però això serà en un fuur que està per veure. La realitat és l'actual, anem a gaudir, anema treballar i anem a patir...però en el fons tots ho sabem...ens agrada estimem còrrer.

Amés recordeu, que ja ho dèia Shakira...

"Llegó el momento, caen las murallas
Va a comenzar a la única justa de las batallas
No duele el golpe, no existe el miedo
Quitate el polvo, ponte de pie y vuelves al ruedo

Y la presión, se siente
Espera en ti tu gente

Ahora vamos por todo
Y te acompaña la suerte
Tsamina mina zangalewa
Porqué esto es África..."



10 km: 33:17       XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51   eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08   XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Des 2025 08:48 #2 per Dennis Teuling (Associat/da)
:thumbup: :thumbup: :thumbup:
T'ha sortit tot rodó!

Sent possiblement l'última sortida maratoniana familiar, s'ha de gaudir com mai!

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '18  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

05 Des 2025 09:19 #3 per Josep80 (Associat/da)
Quan vaig veure que l'havien passat al maig, i que només quedava opció charity, m'hi vaig apuntar.
Estic esperant que em contestin, encara que no hi confio.
Tampoc em trencaria cap pla, el fet de no anar-hi, ja que el mes d'abril vaig a la marató de Belgrad.

Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

25 Des 2025 20:55 #4 per fandes (Associat/da)
A per Sud-Àfrica companys!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

10 Gen 2026 07:53 #5 per OscarBolo75 (Associat/da)
Bon dia companys/es

Aquí un altre que li farà companyia a kilometer.

La marca de Valencia em va apropar a qualificar per temps, però no era la mínima; aixi que donava per fet que no tindria lloc.

Però dijous vaig rebre un email d' Abbott World Marathon Majors dient-me:


Congratulations - your quickest marathon time in 2025 has qualified you for an invitation to the 2026 Abbott World Marathon Majors Marathon Tours & Travel Age Group World Championships.

Although you narrowly missed the auto-qualifying time for Cape Town, your great result has earned you an invite to the Championships, which will take place within the 2026 Sanlam Cape Town Marathon on May 24. All finishers will receive a provisional AbbottWMM Star, which will be upgraded to a full star upon successful completion of Cape Town’s candidacy.


Ahir divendres vaig formalitzar l'inscripció, comprar els vols i llogat un parell d'opcions d'allotjament.

Tot enllestit per còrrer per primera velada a Àfrica.

Kilo ens veurem a Cape Town!!!!! :raised: :raised: molta força amb la preparació!!!!!! :muscle:

Salut

37'27" Cursa dels Nassos 2019
1h21'33" Mitja Barcelona 2020
2h49'44" Marathon de Paris 2019

50km Ruta de les X Ermites 2015
71km Long Trail Barcelona 2016
85km Ultra Trail Collserola 2015

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

06 Mar 2026 23:17 #6 per luzyan54 (Associat/da)
Buenas noches,

Pues una más que se une al carro de Sudáfrica junto con "Kilometer" y "OscarBolo75"

Congratulations - your quickest time in 2025 has qualified you for an invitation to the 2026 Abbott World Marathon Majors Marathon Tours & Travel Age Group World Championships. The race will be held within the 2026 Sanlam Cape Town Marathon on May 24.

Súper emocionada y con muchas ganas de completar la Major número 8

He empezado a hacer una campaña de Crowdfunder ( gofund.me/0c57d7938 ) y las he publicado en:
Instagram (@luzyan4) y
You Tube.


Espero vuestra colaboración.

Quién es Luz Marina

Un reto de 9 Majors

Un saludo...
LM

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Mai 2026 16:25 #7 per kilometer (Associat/da)
Hola chicos…han pasado unos cuantos meses des de mi último post y no ha sido por falta de ganas. Muchos han sido los días que me planteaba escribir, contaros cosillas y tal, y pensaba tal vez al día siguiente, tal vez cuando me sienta mejor, tal vez cuando haya algo bonito que contar…pero el tiempo iba pasando y nunca era un buen momento. Ahora tampoco es que lo sea (aunque hoy he tenido un día más o menos bueno), pero al menos ya se hacia donde dirigir mis pasos, y es por eso que ha llegado el día de contar donde estamos, a donde vamos, y de donde venimos. En este post que estoy escribiendo para contaros mi realidad, podré por fin liberarme un poco de esta pesada carga, con mis compañeros y amigos que me acompañarán a Sudáfrica, así como mis amigos del komando kanyero a quien tanto he tenido abandonados.


Como todo, esto, también tiene un principio y tengo que remontarme a él para que se entienda más el contexto actual. Era la primavera de 2023, preparaba Roma y de la nada empecé a tener problemas que no había tenido nunca en el Aquiles derecho. Milagrosamente en unos días…desaparecieron, pero fue el primer aviso. Luego llegué a Roma y fui feliz…Pasó el tiempo y no tuve noticias de esta problemática. Viajé a Atenas ese mismo año, en noviembre, y tras la mejor preparación de mi vida, volví a ser feliz en ese maratón. El tiempo fue pasando y no acababa de encontrarme cómodo del todo, sentía que no acaba de recuperarme de Atenas y cuando decidí ir al fisio, justo días antes volvió para quedarse, el dolor en el Aquiles derecho. Después de numerosas sesiones con el fisio, acabé en Medicina Deportiva, eco, y confirmación de tendinosis. Se me plantearon varias opciones, y elegí seguir siendo competitivo a corto plazo. Me hice 2 sesiones de infiltraciones con PRP (Plasma Rico en Plaquetas) y empecé a asumir el dolor como habitual y a convivir con él. Me dejaba hacer pero nunca desaparecía. Y así fui haciendo hasta llegar a Sydney 2024. Poco antes de la cita, las molestias se replicaron el izquierdo. No obstante pude competir bien y ambos pies me dieron tranquilidad ese día…pero ya nunca me abandonaría el dolor. Un mes después paré por dos meses, completé las 3 infiltraciones requeridas en pie izquierdo y derecho…y volví a intentarlo. Poco a poco recuperé, aunque ya no me veía con la alegría, con la felicidad de correr, era soportar el dolor y saber llevarlo. Llegué a NYC 2025 como pude, y pude salir más o menos victorioso del envite. Pero los problemas lejos de marchar, eran más persistentes, más constantes…aún puedo correr con decencia, pero camino con cojera, sin seguridad, el dolor es constante y no me deja nunca, salvo cuando duermo…


Amo correr y sentirme libre mientras corro, pero empezó a convertirse en una tortura para mí. Cada mañana me planteaba si me merecía la pena, si quería sufrir, y mi mente empezó a quebrarse. A veces calentaba y me volvía a casa o a veces incluso vestido, no quería salir. Los entrenamientos caían. Ya no salía mis cinco días, habían semanas de 4 de 3 o hasta de 2 días y cada semana era volver a empezar. Y llego el momento de preparar Capetown, pero ni ese estímulo fue suficiente. Es como un círculo vicioso en el que está el dolor y las molestias, esta mi mente, está mi forma y está la tecnología que por momentos no me acompañaba. Todo se relacionaba y lo sigue haciendo entre si, se retroalimentan. Muchos contratiempos hemos tenido también... y hasta la CDLA cerrada por la peste porcina. Me fui apartando de todos y de todo, porque el dolor mental, era peor que el físico. Ha sido como un proceso de duelo en el que he tenido que vivir y afrontar todas las etapas: Negación, Ira, Negociación, Depresión y Aceptación. Ahora creo que he llegado a la última etapa, la aceptación de la situación actual.


Pero en todos estos oscuros meses, pasaban cosas que me hacían mantener, aunque fuera efímeramente, la ilusión por seguir corriendo. Cuando menos lo esperaba, volví a recibir invitación para el campeonato del mundo por grupos de edad en Capetown. No lo merecía, por que no me lo gané con mis resultados, pero la organización me repescó por mi tiempo en NYC. Y por si fuera poco en cuestión de días recibí de la mismísima NYRR, una invitación para el el maratón de NYC 2026 (se cumplen 50 años). Dos invitaciones para 2 Majors en poco tiempo. Como para no sentirse ilusionado…Además en Capetown estará mi familia, con muchas ganas de vivir nuevas aventuras…Y que decir de la compañía de Óscar Bolorino o Luzma. Esas pequeñitas cosas, quieras o no, me han ido manteniendo, aunque cada día, cada entrenamiento, haya habido que gestionar emociones, fuerzas, dolores….Por que esa es otra, quizá no sea del todo consciente, pero es más que probable que no esté corriendo con la naturalidad de antes, con confianza, y eso me está llevando a tener problemas de sobrecargas, y dolores en zonas musculares, sobretodo de la pierna derecha. Un pinchazo/ calambre en el gemelo el día 1 de mayo, me hizo parar en un rodaje cualquiera, cuando llevaba 4 km. Tras visitar al fisio, hacer reposo, coger al bici de nuevo, llevo empalmados 5 días de bici + 3 de correr, encontrándome hoy quizá un poquito más feliz y con más confianza que en días anteriores.

Voy corto en todo, en preparación, en km, en confianza, en sensaciones…Llevo algo más de 800 km de preparación, un 60-65% de lo que solía hacer en una preparación y seguramente me mueva en esos términos en cuanto a otras prestaciones como ritmo, velocidad, resistencia…pero en una semana ya estaré allí y ahora mi prioridad es estar lo más sano posible y poder competir lo más dignamente posible, por mí, y por todos los que me quieren y creen en mí. No puedo hacer como si nada hubiera pasado y no puedo ir con la motivación y la energía de los últimos envites…pero no me he rendido y no he bajado los brazos. He perdido numerosas batallas, pero la guerra no…y como dice el dicho, recuerda que quien cojea, todavía camina. Tras aceptar cual es la situación, que es lo que nos espera, ahora, como ya he dicho, toca afrontar el Sanlam Capetown Marathon (Salida 8:05, Dorsal 1154), después, tengo un plan…

Durante todo este tiempo, le he dado muchas vueltas al proceso, y le hemos puesto diversos nombres, tendinitis insercional, tendinosis, tendinopatia…pero realmente lo que tenemos es un Sd. Haglund. Mis Aquiles, que siempre han estado y siguen estando bien, han crecido y son más gruesos producto de los años que llevan trabajando duro. Esa hipertrofia hace que roce con la parte posterior del calcáneo y eso genera el desgaste del tendón y la inflamación de las estructuras adyacentes como las bursas, lo que genera una tumoración objetivable a simple vista en el talón. Toda esa inflamación es la que genera el dolor. Y el dolor no es sólo por el roce, es al desarrollar el tendón su acción, tira de la inserción y genera el dolor. El dolor es fluctuante, nunca desaparece (salvo si no me muevo) y reacciona muy mal a partir de frío, por eso me cuesta caminar con normalidad, y mis compañeros, mis pacientes, mis familiares me ven cojear y me preguntan, lo que me ha llevado en ocasiones a conductas de evitación social. Pero un día tomé una decisión, tenía que pasar por el quirófano. Dos años de sufrimiento y el esfuerzo de todas las medidas no quirúrgicas, que no llegaron a ser definitivas, me habían abocado a esta decisión. En primer lugar me dirigí a mis compañeros de la Medicina Pública, pero tras hablarlo con el traumatólogo, decidí que la solución no se ajustaba a mi demanda. Me proponían una osteotomía de Zadek, que consiste en que se elimina una cuña de hueso del calcáneo con lo que cambiamos el ángulo del hueso y el tendón deja de rozar en él. Pero eso me iba a cambiar la biomecánica, la disposición del brazo palanca…es decir una buena técnica para quitar el dolor pero no, si el objetivo era seguir corriendo.


Así que investigué y busqué casos parecidos al mío en el máximo nivel. Y encontré, vaya que si encontré. Yo sabía que esto no me ha pasado ni me pasará a mi sólo, sino que muchos lo han sufrido y lo han podido resolver y seguir compitiendo al máximo nivel o seguir con sus carreras atléticas. En España el ejemplo más representativo es Fernando Carro, que decidió operarse los dos pies, aunque lo pasó fatal por lo incapacitante que es no disponer de tus piernas durante largo tiempo, la recuperación, rehabilitación…Pero volvió a su nivel y en ello está. Pero el espejo en que más me miro, tal vez sea Galen Rupp, el maratoniano americano, de sobras conocido por su nivel y marcas. Afectado en los dos pies decidió operarse tras Chicago 2018 (acabó 5º) y lo hizo sólo del pie izquierdo. El derecho no lo tocó y no le do problemas posteriormente, volviendo a su máximo nivel un año después. Es por eso que Galen es en quien me fijo, por que va a ser mi camino a seguir, salvo por que yo no soy élite y no tengo el acceso a lo que él tuvo en su RHB. Era obvio que estos atletas, y otros muchos, se habían operado con otras técnicas que no eran la osteotomía de Zadek. Mi investigación me llevó a descubrir ICATME (Institut Català de Traumatologia i Medicina de l’Esport) y dentro de su estructura, ICATpie (la unidad de Tobillo y pie), donde encontré al Dr. David Campillo, una referencia en la cirugía de tobillo y pie. Tras contarle mi caso y ver las pruebas y mi situación, se decidió la técnica quirúrgica, considerada Gold Standard para estas lesiones y en pacientes como yo, de alto nivel deportivo. Operaremos el izquierdo, que es el que está peor, el más doloroso y el más limitante. Y se hará con abordaje artroscópico, limar y eliminar la zona de roce y reforzar el tendón con transferencia FHL. Es decir eliminamos la zona de hueso que roza el tendón y todo lo que esté dañado y luego reforzamos el tendón con el tendón del flexor largo del dedo gordo del pie. A partir de ahí tocará recuperación , rehabilitación, readapatación…y tiempo por delante, pero voy a trabajar tan duro como un profesional y volver a la mejor versión que pueda dar de mí, pero sobretodo, a una que no esté limitada por el dolor…


Si hoy he querido explicaros todo esto, es por que en una semana me voy a Capetown y no quería irme sin que no se supiera que ha estado pasando conmigo en este tiempo. No sé exactamente lo que va a pasar allí, pero vamos a estar, y aunque sé, que sufriré, espero tener todavía algo de magia en mis piernas ese día…No prometo nada, pero lo voy a intentar. Esto será en día 24 de mayo. A mi vuelta, el día 2 de junio, visita con el anestesista, y el día 9 de junio, intervención. Tal como yo quería, tratarme tras el maratón. A partir de ahí, el día 10 me pondré a trabajar duro, con la idea de recuperarme bien, de volver a correr a principios del año que viene con regularidad…y con el sueño en el horizonte de un nuevo maratón…tal vez Shangai en diciembre de 2027…pero eso es soñar, de momento…


Ya no me enrollo más, que el que lo quiera leer se va a estar un buen rato, pero no acabaré sin decir que por supuesto, habrá crónica del maratón por que como dijo Freddy, “Show must go on”…

10 km: 33:17       XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51   eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08   XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Mai 2026 22:36 #8 per Dennis Teuling (Associat/da)
Buff.. vaja crònica o pre-crònica.
Una cosa és tenir dolor mentres fas molts kms a tope i una altra cosa és anar coix fins i tot caminant.

Fa mal només llegir-ho!
Per sort ja tens 2 grans exemples (amb final feliç) i en breu veuràs que tu també podràs córrer sense dolor.
Amb la teva determinació segur que ho aconsegueixes.

Però, primer et desitjarem una molt profitosa marató a terres desconegudes :raised:

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '18  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

13 Mai 2026 23:46 #9 per luzyan54 (Associat/da)
Hola Kilometer
Vaya, vaya cada uno tenemos nuestra historia pero seguro que la vida te depara una buena Maratón no necesariamente con tu mejor marca pero con un final sin sufrimiento ni dolor.

Mereces disfrutarla sin mirar tanto el cronómetro. A eso... vamos

Mucho ánimo y nos vemos en Cape Town en unos días.
Un abrazo
Luzma

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

14 Mai 2026 13:38 #10 per Jorfer (Associat/da)
Estaré pendent del fil i del vostre resultat a la nova Major.

Molta sort Luz, Òscar i Kilometer.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

17 Mai 2026 20:25 #11 per fandes (Associat/da)
kilo molta força! Crec que tots/es podem empatitzar amb aquesta sensació dels dies en què allò que fas per omplir-te, no et fa feliç i et tornes a casa quan ni tan sols has començat... Però tu ets una persona que busca solucions i no rendicions.

Espero que gaudeixis a RSA com la Luz i l'Oscar, i que sobretot les intervencions posteriors surtin bé. T'ho mereixes. I així poder gaudint molts anys del que t'apassiona, sense que el dolor t'ho limiti tant.

Una abraçada forta.

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

25 Mai 2026 12:44 - 25 Mai 2026 12:55 #12 per Danigoal (Associat/da)
He estat mirant els resultats i...
Tenint en compte que la web de la marató diu que té un desnivell de 215m positius, pràcticament res pla, puja i baixa constant. Però a l'strava de l'Oscar li dona 448m de desnivell (a Praga van ser 149m)

OscarBolorino: 2h54'13 (1h26'43 + 1h27'30) Marató perfecta
Kilometer: 3h19'32 (1h29'03 + 1h50'29) Sembla que haurà patit moltíssim. Últims 2'195km en 14'05 Ufff...
Luzyan: 5h25'33 (2h22'18 + 3h03'15) També sembla que se li haurà fet dureta

Enhorabona per lluitar-la als tres :great: :clap: :clap: :clap:
A veure què expliquen quan tornin :great:

Oferta per a Associats: GoAl Arquitectura

3'21" CCT '13/CCT '15 - 5'51" Sagrada Familia '15 - 19'20" Can Mercader '15
39'48" Clot '13 - 1h28'06" Mediterrani '16 - 3h13'16" Dublin '16

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

25 Mai 2026 16:50 #13 per aurelian (Associat/da)
enhorabona. sembla una marato different, una bona adicio al calendari


10000: 38:43 - Sant Antoni 02.2016
Mitja: 1:23:49 - Oxford Half Marathon, 10.2018
Marató: 2:56:26 - Maratona di Pisa, 12.2018

strava

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

27 Mai 2026 21:56 #14 per Dennis Teuling (Associat/da)
OscarBolo75, gran, gran marató!!

Veig que la tirada llarga amb la dona va ser un bon entrenament.

luzyan, no vaig preguntar a SQV com t'havia anat. Veig que la segona part dura dura.

I kilo... segur que quan t'hagis refet fisica- i mentalment, ja ens informaràs amb una crònica llarga tots els detalls. Em sap molt greu, que mai hem vist una marató teva amb una segona part tan lenta. Segur que has patit massa, I molt gran haver tingut els ous d'acabar-la

1500 La Haya - 4:09:78 indoor 1990
10 milles Amsterdam - 0:59:03 1992

10 km  Nassos     '11  -    36:54
Mitja  Tarragona  '15 -  1:24:38
Marató Empúries '18  - 3:03:21

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 Mai 2026 06:14 - 28 Mai 2026 15:14 #15 per OscarBolo75 (Associat/da)
Deixo penjada una petita crònica de la Marató.

Primer de tot felicitar a Luz. Es admirable. Dissabte era el seu aniversari, no seré jo qui publiciti la seva edat, però es quasi la edat de la meva mare i diumenge era allà, afagant la seva 8ena Major; 8ena Major que és preveu confirmació a començaments de juny.
La meva total admiració….. fer viatges, fer maratons, voltar pel mon. Tant de bó arribar a la seva edat amb la seva energia i vitalitat.

Després pel Kilo, durant la preparació anava veient que no estava fent una preparació normal, ell que es un referent, un atleta metòdic, amb grans entrenaments; quelcom estava passant. Ell ha deixat registre al fil dels problemes i com ho afrontarà per sol.lucionar-ho. En res el tindrem preparat per donar molta canya i molta batalla als de 50-54; els que ja hi som, poc tindrem a fer quan torni el gran Kilometer. Espero amic que tornis ben d’hora al lloc on et pertany.

Agraïr-te Kilo els dies que hem passat junts a Cape Town. Conexeir a la teva familia, als que els hi hem agafat molt de carinyo, compartir moments, patiments, alegries i rises finals. Vas lluitar com mai per tenir aquesta 8ena. La meva sincera enhorabona.


Respecte a Cape Town. La segregació es va abolir a Sudafrica, però, es patent i evident als carrers i als barris. Difícilment es veuen barreja de colors entre els joves, ja no dir entre adults. Es una ciutat on no es recomana anar pel carrer quan es fa fosc. Agafes un Uber per fer un trajecte de 500mts que el faries a peu a quasi qualsevol ciutat del món. La seguretat privada es palpable i evident a tots de la comerços, hotels, restaurants, apartaments…. Veus seguretats als carrers, als parcs, etc.
Al centre, es normal veure’t envoltat de gent demanan-te. Es bastant incòmode. Has d’anar amb molta precaució.
Quan et mous una mica, passes de veure favelas, contruccions de barraques i vivendes fetes amb planxes d’alumini i pedres perque no volin aquest alumini a veure barris rics com si fosis a Beberly Hills, mansions de luxe, colegis privats, concessionaris de cotxes d’altíssima gama (Bentley, Aston Martin, Ferrary…).

Amb aquest panorama, triar on allotjar-te es clau.

La Marató comença i acaba enfront de l’estadi. A Green Point. Llavors, pensant en la Marató els llocs més propers son: V&A Waterfront, Green Point i la part de Sea Point més propera a Green Point, on hi ha moltissima oferta d’hotels i sobretot d’apartament luxossos a preus molt accesibles. Amb molta oferta de restaurants.

Nosaltres vam trian un apartament a Green Point, on la cursa passa pel Km 2,5 i 34,5 aproximadament; a menys 1km de la sortida i arribada.

Dir que aquest any, com era el Campionat per grups d’ edat, hi havien dues sortides. La tradicional al costat de l’estadi i una segona sortida a la platja, on hi erem els del Campionat per grups d’edat junt amb els calaixos E, F, I i J.
Es juntaven les dues “curses” en el primer km.

Els Elite sortien a les 8:00, els del Campionat sortiem a les 8:05….així que no coincidiem, però la curiossitat era que de la sortida de l’estadi, la segona sortida era a les 8:10, es a dir, que nosaltres els portavem 5 minuts….i en aquell calaix (el de les 8:10) hi eren els atletes que competien per campionats nacionals…amb les
seves llebres….així que sobre el km3 i endavanat anava la nostra ola de corredors del Campionat per grups d’ edat (amateurs) i pels costats ens passaven autèntics barquetes d’avions.

Si feu una ullada a aquest report:


capetownmarathon.com/age-group-world-cha...-cape-town-marathon/

Veureu els que us dic, la pujada del Km3, tots els del Campionat per grups d’edat i fent zoom veureu una primera barqueta que ja us dic que anaven a 3’ i poc. Per cert, zoom a l’esquerra, on la senyal de tràfic i veureu a en Kilo.

Abans de parlar una mica del circuit. La Expo.
Dins l’estadi, ben montada, quasi cap estand de altres Maratons. Sí de productes on predominaven els de mitjons i els de alimentació i suplementació a cursa. Estand predominant d’Adidas.

Ara vaig a detallar una mica el circuit, almenys la meva impressió del circuit de la Marató.

Com he comentat els de Campionat per grups d’edat teniem la sortida a la Beach Rd. El calaix de la meva dona també era allà així que vam anar caminant junts i el primer que vam fer es buscar a Luz que hi era just davant del seu calaix de sortida.
Després vam localitzar a Jordi, un amic de Manresa que desde el vam coincidir a Londres el 2021 hem coincidit tant a Majors com a altres Maratons i Mijtes. Just quatre fotos i ja es en Kilo allà. Unes fotos. Petons i cadascú al seu calaix.

En Jordi i jo compartim grup d’edat, 50-54, el mateix calaix de sortida, ja que hi eren segmentats per edats i atlèticament som semblants. Ell és alguns minuts més ràpid que jo, això si. Parlem al calaix i més o menys tenim el mateix objectiu, sobre 4’05”-4’10”/Km com objectiu, veure com ens adaptem al circuit i lluitar per garantir el sub3h. La cursa ens possarà al nostre lloc.

Aquí dir que he repetit 3 preparacions seguides de 12 setmanes. La primera fins Valencia. La segona fins a Toquio i la tercera fins a Cape Town.
En aquesta tercera repetició de preparació he fet més Kms, més Kms més ràpids, m’he trobat molt bé, sense molesties, sense cansament i les TL les he fet de més Kms, arribant a 34Km com a la TL màxima. En les 3 preparacions he fet una Mitja de test a la setmana 6 buscant un 102-105% sobre el ritme objectiude Marató.
Els números, la teòria, deia que estava una mica millor que a Toquio i si el dia sortia rodò, pot ser, a prop de 1’ menys que a Toquio.

L’any 2025 aquesta Marató (que es feia a meitats d’Octubre), es va cancel.lar el mateix dia pel vent. Cape Town es una ciutat on es junta l’aigua freda de l’Atlàntic amb l’aigua calenta de l’Índic. Pateix molt de boira, plujim i vent….i això es a tenir en compte. De fet Cape Point, la parte més al sud de “Cape” es diu Cape of Good Hope però abans es deia Cape of Storms per les tormentes, les onades i la perillositat de navegar per allà.

El vent es el que més em preocupava. La setmana d’abans el mòbil donava un dia ratxes de 80Km/h. El dia abans d’anar cap allà 37Km/h….un neguit constant. Per sort la previssió per diumenge semblava que mitg tapat i ratxes de vent per sota de 10-15Km/h.

Amb tot això, ja al calaix, comença el lio.
La sortida es molt amplia, es pot còrrer sense cap problema.
Els primers 15Km son puja/baixa i amb cert vent de cara, no excessiu. No son pujades molt dures. Fem parcials de 5K en 20’54 ”-20’42”-20’24”

En aquest part de la cursa, pujes al Km 3 per una autopista i just després veus clarament les diferencies racials entre Distric Six, barri negre, a uns barris de rics on hi han unes mansions que et deixen bocabadat. Veus clarament pel color de la pell de la gent que anima a quina zona hi ets.

Entre el 15-20 hi ha alguna pujada, però es claramente amb tendencia de baixada, ho faig en 20’26” i li dic a en Jordi que tiro cap al davant.

20-25 vaig molt bé i ràpid, ja quasi tot el parcial sol, fent-lo en 20’11”

25-30 continuem amb tendencia cap a baix, però al 29 hi ha una certa pujada, el trec en 20’21”

Dir que fins aquí, avituallaments a un costat, relativament llargs, sense ser excessivament llargs.
Aigua, cola, powerade i agua en bossa.
Avituallamient de menjar al 20 i al 29 (si no recordo malament)
Aigua en ampolla amb “pitorro” al Km17 i al 30.

Al 30 també ho havia d’haver gel, però jo no el vaig veure (la dona si el va veure).

Al 30 tens una pujada de 1,8-2Km, primer en asfalt i després en parc. Es aproximadament d’un 3-4%. Es durilla, però es fa bé. Vas per dins del Parc, entre arbres que et fan ombra.
No s’apropa a Newton de Boston. Però clar, una pujada del 30 al 32 sempre es una putada.
Després tira cap a baix i tens un repetxo per tancar el parcial. El vaig treure amb 21’05” de Garmin (diria que segur va ser per sota de 21’ perque no vaig veure el cartell del 35K fins passar-lo).

Just al 35 i excaix veus la catifa blava de l’arribada.

Deprés la teoria deia que del 35-40 es podria còrrer de nou ràpid. Ja en aquell moment van desapareixer els núvols i el sol escalfava.
Va ser un anada/tornada pel Beach Rd de Sea Point que semblava que no s’acabava mai. Jo em vaig distreure buscant a un amic Argentí en l’anada (que em va treure 10’ a meta) i buscant a en Jordi i a Marc Gispert (llebre de 3h) en la tornada. Així el parcial el vaig tancar en 20’53”
Aigua en ampolla de nou en aquest parcial. Bec una mica i la buido, la vull guardar de record perque porta el logo de la Marató. La guardo al cinturó, a la part darrera dereta. Just em toca la cicatriu que tinc de la petita intervenció que em vaig fer al juny 2025. No vull cap molestia en aquell moment ni que el cap tingui neguits, la trec i intento guardar-la a part l’esquerra. On tinc les claus de l’apartament. Les claus van engantxades, però es surten per fora del cinturó…intento ficar les claus de nou, l’ampolla i còrrer … i en aquesta l’ampolla es cau. Ciao ciao al souvenir, es va quedar a Beach Rd.

Últims 2Km i 195mts. El primer concentrat en treure un ritme més viu i el segon per ja disfrutar i rebre els ànims de la dona d’en Jordi primer i de la familia d’en Kilo després, just a tocar la catifa blava…parcial en 9’13” i temps total de 2h54’13”
Entre Valencia i Toquio. Molt content pel resultat i pel camí fins a arribar a Cape Town.
Per la següent intentaré mantenir o, com no, millorar una mica.


Post cursa. Just passat l’arc d’arribada buscaven a tots/es els/les corredors/es que haguessin fet la Marató amb sabatilles Adides. Els hi feien passar per una sortida diferent i els hi donaven un braçalet que era un voucher de 2000 Rands, uns 100-105€, per gastar a Adides.
Després Medalla, molt xula, amb el símbol de la ciutat, el Table Mountain, per davant i el Continent Africà pel darrera.
Aigua, ampolla de cola, batut, plàtan, poma, taronja, barreta energètica, gelat….però res de bossa. Et faltaven mans.

I ja sorties a una primera zona de trobada amb la familia i/o amics, el Race Village, on podies fer l’estona. A la guia estava identificat com a Chill Zone. Pels que hagueu fet Chicago, seria com la Milla 27 d’allà.

Els corredors del Campionat per grups d’ edat portavem un braçalet verd que ens donava la facilitat d’un espai on es donaven la medalla del Campionat, recolliem allà la nostra bossa i teniem un servei, molt extens i variat, de menjar de tot tipus i begudes. També fotocalls per inmortalitzar el moment. Taules als interiors de les carpes, taules exteriors, puffs. Estava obert fins les 17 o així i podies sortir i entrar sense cap problema. Jo vaig ser-hi allà una estona amb en Jordi, amb en Kilo una estona, amb l’amic Argentí i amb altres coneguts que hem coincidit en Maratons pel mon, esperant l’arribada de la dona i després ens vam quedar fins veure allà a Luz.
Els corredors de la Marató identificats com a Internacionals, es a dir els NO Sudafricans i els NO Africans, portaven un braçalet taronja (la dona portava un d’aquest). Aquest braçalet els hi donava accés a una zona delimitada també amb carpa, taules, puffs i els hi donaven 2 tíquets 1 per una caixa de menjar (hamburguesa/vegetal/wrap i fruita/magdalena) i un segon per una beguda.

Les dos zones, la verda i la taronja era juntes i desde allà ja sorties just a darrera l’arribada. On eren els punts de reunió familiar.

Crec que poc més em deixo per comentar.

Salut

37'27" Cursa dels Nassos 2019
1h21'33" Mitja Barcelona 2020
2h49'44" Marathon de Paris 2019

50km Ruta de les X Ermites 2015
71km Long Trail Barcelona 2016
85km Ultra Trail Collserola 2015

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 Mai 2026 06:38 #16 per Josep80 (Associat/da)
Enhorabona, Òscar.
Fantàstica cursa i gran experiència.
Gràcies pels detalls de la crònica. Prenc nota.
Espero poder-los aprofitar en 2-3 anys.

Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 Mai 2026 09:03 #17 per luzyan54 (Associat/da)
Hola buenos días
Nuevamente en Barcelona

En primer lugar felicitaciones a nuestros compis en CPT. Aún no he podido leer todos los comentarios. Así que solo pondré algunos detalle de mi viaje pero haré una segunda entrega para contestar a todos.
Oscar, cómo puedes acordarte de todo. Una crónica fantástica y gracias por tu mención

Mi crónica
Maratón de Ciudad del Cabo + Campeonato Mundial de Master (grupos de edad desde 40 a + de 80 años en franjas de cada 5 años) realizada el 24 de mayo de 2026 (1 día después de 72 cumpleaños)

No tengo palabras para expresar el cúmulo de emociones y sensaciones de este anhelado viaje.
CPT es una ciudad preciosa, cautivador rodeada de montañas y verde, Su gente es amable, generosa, humilde y muy afectiva. Te colabora en todo e incluso te acompaña al lugar que estas preguntando. Como todas las grandes ciudades muestra las grandes diferencias de la sociedad.

¡La “Maratón” – ainss ! la “Sra”:
Los desniveles continuos (sube y baja) la hacen una de las más duras de las “Majors” después de Sydney, incluso más que Boston y Nueva YorK. Después de 26 maratones en mi haber… En la número “27” apareció por primera vez, el famoso ”muro” (o por lo menos eso creo por lo que la gente narra en sus relatos).
La tarde/noche anterior empecé con problemas digestivos ( ), una noche regular. Así que el día “D” se mostraba incierto. Poco desayuno, 1 café, una tostada y 2 dátiles en la zona habilitada para los participantes del Campeonato. Durante la carrera, paré a beber agua y Coca-Cola prácticamente en todas las zonas de avituallamiento así como también en todos los sitios que ofrecían naranja cortada en gajos. En cuanto a geles: 2 pero al tercero ya no me arriesgué aunque hubo un momento de cansancio extremo, mareo, desfallecimiento… mis piernas no respondían ni para trotar 300 metros seguidos ni siquiera en mis favoritas bajadas y durante 4/5 km tuve que caminar aproximadamente 1 hora intercalando CaCo. En esos momentos, ya no te importa el tiempo, sólo poder terminar dentro de los tiempos establecidos por la organización (hay cortes) e incluso paré a admirar la famosa “Table Mountain” y tomar un par de fotos. Y como el “ave fénix” a partir del km 34 pude llevar un ritmo “decente” para completar con éxito mi casi 8a Major.
Durante la carrera había geniales puntos de animación y la gente de todos barrios se volcó a las calles para acompañarnos y animarnos con sus bonitas sonrisas. No olvidaré la carita de ilusión de un pequeño morenito al chocar nuestras manos. En cuanto a la organización… ejemplar, fantástica digna de poder ser nombrada la primera Major de África. En noviembre 2026 lo sabremos.

Para finalizar y no por ello menos importante, un agradecimiento enorme a todas las personas (familia, amigos, conocidos) que me han ayudado económica y moralmente para completar este sueño. A mis “angelitos” de este viaje: Xavi, Ronald, Antonio, Oscar, Raquel, José Luis y Txell que hicieron de esta aventura estuviera entre las más bonitas de mi vida. Una gran ilusión verlos a mi llegada al punto de reunión de los compis del Campeonato donde nos entregan las medallas y nos tiene reservado un espacio para reponer fuerzas y comentar nuestras batallitas. (Ellos son unos cracks de la velocidad que habían terminado mucho antes y sinceramente nunca que pensé que me pudieran estar esperando “piel de gallina”)
Y como dice @Ronald “El verdadero regalo de las maratones no son solo las medallas… son las personas que conoces en el camino”
Felicitaciones, Enhorabuena, Congratulations
Seguuimos
Salud y Kms

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

28 Mai 2026 18:03 #18 per kilometer (Associat/da)
Nois, passo per aquí per deixar una petita resenya, però ja us dic que estic treballant en la crònica, que no patiu, aviat la tindré ben enllestida.

Dennis Teuling, com sempre, gràcies per les teves paraules. Ja explicaré com va anar tot en al crònica. Ben detallada, com és habitual, però si, vam haver de possar quelcom més que cames per arribar al final, però sabedor de que patiria i que no tenia armes per defensar-me no em quedava altre lluitar com vaig poder...

OscarBolo75, pocs com tú saben traure tan profit d'aquestes aventures maratonianes. T'has cascat tres maratons de nivell, mantenint uns resultats i una regularitat envejables. Respecte a Cape Town, crec que captes perfectament i de manera molt aclaridora com vam viure tota aquesta aventura i com ho percebíem nosaltres. És molt enriquidor llegir com de bé expliques l'ambient que es vivia. Vaig tenir dubtes, de si no m'havia excedit en voler dinar plegats amb les famílies. No estava segur de si era una mica un atracament en el vostre apartament...pero confiava molt que tot aniria a bon port. Ara ja saps que els meus fills van quedar molt contents en conseixer-vos. Tant debó es doni una situació similar en el futur pera poder repetir. Va ser un dels millors records que em quedaran, el temps que vam passar en companyia, ja no a la marató, sino fora d'ella. Gràcies per tot...

luzyan54, poco más añadir a lo que ha dicho Óscar y a lo que comentas tú también. Lo veo un mérito tan enorme, lo tuyo, que firmo repetir tus actuaciones cuando llegue a tu edad. Fue también un placer intercambiar información de cara al viaje, etc..pero carai, poco necesitas para gestionar estas aventuras tú sola. De traca también. Problemas a parte, te cogió el momento en que el sol comenzaba a apretar más y eso le pasó factura a mucha gente, pero ahí estan tus 8 Majors, a ver quien te lo discute. Fue un placer compartir contigo el viaje de Londres a Cape Town, lástima no haber coincidido más, pero estoy seguro de que en la próxima Major, nos vamos a reencontrar :thumbup: :thumbup:

Dicho esto, sigo adelante con mi crónica. Voy por el km 15, y aún queda mucha tela que cortar...en breve, siguiente capítulo.

10 km: 33:17       XXIena Cursa de Bombers 2019
Mitja Marató: 1h12:51   eDreams Mitja Marató de Barcelona 2019
Marató: 2h34:08   XXXVI - Zurich Maratón Sevilla 2020

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

29 Mai 2026 07:51 #19 per Josep80 (Associat/da)
Moltes Felicitats, Luzyan54.
Enhorabona per poder assolir un altre somni!!
Crònica força emotiva.
Gràcies per compartir aquests moments.
Ja m'estan entrant ganes de còrrer aquesta marató.

Cat M65-69- (1a marató 2004)
total maratons: 57 (en 42 països)
maratons olímpiques: 23 de 23 (repte acabat)
maratons majors: 7 de 7
maratons continents: 6 de 6 (renuncio Antàrtida)
Mitges a Estats USA: 28 estats de 50 (+DC)
Mitges Europa: 27 països
Mitges prov+territ. Canadà: 0 de 13

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

29 Mai 2026 11:32 #20 per Jorfer (Associat/da)
Enhorabona pel nou èxit assolit!!

OscarBolo75 superdetallada i maquíssima la teva crònica amb molts detalls. Un dels referents de la casa en quan a les maratons i una regularitat envejable fent fàcil el baixar de les 3h. Tens tota la meva admiració.

Luzyan54
la superveterana de la casa llena de energia y optimismo. Eres muy grande, y, lo sabes. Has sufrido pero lo has conseguido pues en ilusión y motivación poca gente te gana. Un abrazo Luz.

Kilo estic fent les crispetes per a llegir la teva crònica abans de passar pel taller on et deixaran niquelat per a continuar buscant nous reptes.

I Marc, Sergio Burgos enhorabona per aquestes llebres internacionals. Sou molt grans!!

Please Entra or Crear compte to join the conversation.

Associació Esportiva Corredors.cat
info@corredors.cat
© 2020  Tots els drets reservats