Deixo penjada una petita crònica de la Marató.
Primer de tot felicitar a Luz. Es admirable. Dissabte era el seu aniversari, no seré jo qui publiciti la seva edat, però es quasi la edat de la meva mare i diumenge era allà, afagant la seva 8ena Major; 8ena Major que és preveu confirmació a començaments de juny.
La meva total admiració….. fer viatges, fer maratons, voltar pel mon. Tant de bó arribar a la seva edat amb la seva energia i vitalitat.
Després pel Kilo, durant la preparació anava veient que no estava fent una preparació normal, ell que es un referent, un atleta metòdic, amb grans entrenaments; quelcom estava passant. Ell ha deixat registre al fil dels problemes i com ho afrontarà per sol.lucionar-ho. En res el tindrem preparat per donar molta canya i molta batalla als de 50-54; els que ja hi som, poc tindrem a fer quan torni el gran Kilometer. Espero amic que tornis ben d’hora al lloc on et pertany.
Agraïr-te Kilo els dies que hem passat junts a Cape Town. Conexeir a la teva familia, als que els hi hem agafat molt de carinyo, compartir moments, patiments, alegries i rises finals. Vas lluitar com mai per tenir aquesta 8ena. La meva sincera enhorabona.
Respecte a Cape Town. La segregació es va abolir a Sudafrica, però, es patent i evident als carrers i als barris. Difícilment es veuen barreja de colors entre els joves, ja no dir entre adults. Es una ciutat on no es recomana anar pel carrer quan es fa fosc. Agafes un Uber per fer un trajecte de 500mts que el faries a peu a quasi qualsevol ciutat del món. La seguretat privada es palpable i evident a tots de la comerços, hotels, restaurants, apartaments…. Veus seguretats als carrers, als parcs, etc.
Al centre, es normal veure’t envoltat de gent demanan-te. Es bastant incòmode. Has d’anar amb molta precaució.
Quan et mous una mica, passes de veure favelas, contruccions de barraques i vivendes fetes amb planxes d’alumini i pedres perque no volin aquest alumini a veure barris rics com si fosis a Beberly Hills, mansions de luxe, colegis privats, concessionaris de cotxes d’altíssima gama (Bentley, Aston Martin, Ferrary…).
Amb aquest panorama, triar on allotjar-te es clau.
La Marató comença i acaba enfront de l’estadi. A Green Point. Llavors, pensant en la Marató els llocs més propers son: V&A Waterfront, Green Point i la part de Sea Point més propera a Green Point, on hi ha moltissima oferta d’hotels i sobretot d’apartament luxossos a preus molt accesibles. Amb molta oferta de restaurants.
Nosaltres vam trian un apartament a Green Point, on la cursa passa pel Km 2,5 i 34,5 aproximadament; a menys 1km de la sortida i arribada.
Dir que aquest any, com era el Campionat per grups d’ edat, hi havien dues sortides. La tradicional al costat de l’estadi i una segona sortida a la platja, on hi erem els del Campionat per grups d’edat junt amb els calaixos E, F, I i J.
Es juntaven les dues “curses” en el primer km.
Els Elite sortien a les 8:00, els del Campionat sortiem a les 8:05….així que no coincidiem, però la curiossitat era que de la sortida de l’estadi, la segona sortida era a les 8:10, es a dir, que nosaltres els portavem 5 minuts….i en aquell calaix (el de les 8:10) hi eren els atletes que competien per campionats nacionals…amb les
seves llebres….així que sobre el km3 i endavanat anava la nostra ola de corredors del Campionat per grups d’ edat (amateurs) i pels costats ens passaven autèntics barquetes d’avions.
Si feu una ullada a aquest report:
capetownmarathon.com/age-group-world-cha...-cape-town-marathon/
Veureu els que us dic, la pujada del Km3, tots els del Campionat per grups d’edat i fent zoom veureu una primera barqueta que ja us dic que anaven a 3’ i poc. Per cert, zoom a l’esquerra, on la senyal de tràfic i veureu a en Kilo.
Abans de parlar una mica del circuit. La Expo.
Dins l’estadi, ben montada, quasi cap estand de altres Maratons. Sí de productes on predominaven els de mitjons i els de alimentació i suplementació a cursa. Estand predominant d’Adidas.
Ara vaig a detallar una mica el circuit, almenys la meva impressió del circuit de la Marató.
Com he comentat els de Campionat per grups d’edat teniem la sortida a la Beach Rd. El calaix de la meva dona també era allà així que vam anar caminant junts i el primer que vam fer es buscar a Luz que hi era just davant del seu calaix de sortida.
Després vam localitzar a Jordi, un amic de Manresa que desde el vam coincidir a Londres el 2021 hem coincidit tant a Majors com a altres Maratons i Mijtes. Just quatre fotos i ja es en Kilo allà. Unes fotos. Petons i cadascú al seu calaix.
En Jordi i jo compartim grup d’edat, 50-54, el mateix calaix de sortida, ja que hi eren segmentats per edats i atlèticament som semblants. Ell és alguns minuts més ràpid que jo, això si. Parlem al calaix i més o menys tenim el mateix objectiu, sobre 4’05”-4’10”/Km com objectiu, veure com ens adaptem al circuit i lluitar per garantir el sub3h. La cursa ens possarà al nostre lloc.
Aquí dir que he repetit 3 preparacions seguides de 12 setmanes. La primera fins Valencia. La segona fins a Toquio i la tercera fins a Cape Town.
En aquesta tercera repetició de preparació he fet més Kms, més Kms més ràpids, m’he trobat molt bé, sense molesties, sense cansament i les TL les he fet de més Kms, arribant a 34Km com a la TL màxima. En les 3 preparacions he fet una Mitja de test a la setmana 6 buscant un 102-105% sobre el ritme objectiude Marató.
Els números, la teòria, deia que estava una mica millor que a Toquio i si el dia sortia rodò, pot ser, a prop de 1’ menys que a Toquio.
L’any 2025 aquesta Marató (que es feia a meitats d’Octubre), es va cancel.lar el mateix dia pel vent. Cape Town es una ciutat on es junta l’aigua freda de l’Atlàntic amb l’aigua calenta de l’Índic. Pateix molt de boira, plujim i vent….i això es a tenir en compte. De fet Cape Point, la parte més al sud de “Cape” es diu Cape of Good Hope però abans es deia Cape of Storms per les tormentes, les onades i la perillositat de navegar per allà.
El vent es el que més em preocupava. La setmana d’abans el mòbil donava un dia ratxes de 80Km/h. El dia abans d’anar cap allà 37Km/h….un neguit constant. Per sort la previssió per diumenge semblava que mitg tapat i ratxes de vent per sota de 10-15Km/h.
Amb tot això, ja al calaix, comença el lio.
La sortida es molt amplia, es pot còrrer sense cap problema.
Els primers 15Km son puja/baixa i amb cert vent de cara, no excessiu. No son pujades molt dures. Fem parcials de 5K en 20’54 ”-20’42”-20’24”
En aquest part de la cursa, pujes al Km 3 per una autopista i just després veus clarament les diferencies racials entre Distric Six, barri negre, a uns barris de rics on hi han unes mansions que et deixen bocabadat. Veus clarament pel color de la pell de la gent que anima a quina zona hi ets.
Entre el 15-20 hi ha alguna pujada, però es claramente amb tendencia de baixada, ho faig en 20’26” i li dic a en Jordi que tiro cap al davant.
20-25 vaig molt bé i ràpid, ja quasi tot el parcial sol, fent-lo en 20’11”
25-30 continuem amb tendencia cap a baix, però al 29 hi ha una certa pujada, el trec en 20’21”
Dir que fins aquí, avituallaments a un costat, relativament llargs, sense ser excessivament llargs.
Aigua, cola, powerade i agua en bossa.
Avituallamient de menjar al 20 i al 29 (si no recordo malament)
Aigua en ampolla amb “pitorro” al Km17 i al 30.
Al 30 també ho havia d’haver gel, però jo no el vaig veure (la dona si el va veure).
Al 30 tens una pujada de 1,8-2Km, primer en asfalt i després en parc. Es aproximadament d’un 3-4%. Es durilla, però es fa bé. Vas per dins del Parc, entre arbres que et fan ombra.
No s’apropa a Newton de Boston. Però clar, una pujada del 30 al 32 sempre es una putada.
Després tira cap a baix i tens un repetxo per tancar el parcial. El vaig treure amb 21’05” de Garmin (diria que segur va ser per sota de 21’ perque no vaig veure el cartell del 35K fins passar-lo).
Just al 35 i excaix veus la catifa blava de l’arribada.
Deprés la teoria deia que del 35-40 es podria còrrer de nou ràpid. Ja en aquell moment van desapareixer els núvols i el sol escalfava.
Va ser un anada/tornada pel Beach Rd de Sea Point que semblava que no s’acabava mai. Jo em vaig distreure buscant a un amic Argentí en l’anada (que em va treure 10’ a meta) i buscant a en Jordi i a Marc Gispert (llebre de 3h) en la tornada. Així el parcial el vaig tancar en 20’53”
Aigua en ampolla de nou en aquest parcial. Bec una mica i la buido, la vull guardar de record perque porta el logo de la Marató. La guardo al cinturó, a la part darrera dereta. Just em toca la cicatriu que tinc de la petita intervenció que em vaig fer al juny 2025. No vull cap molestia en aquell moment ni que el cap tingui neguits, la trec i intento guardar-la a part l’esquerra. On tinc les claus de l’apartament. Les claus van engantxades, però es surten per fora del cinturó…intento ficar les claus de nou, l’ampolla i còrrer … i en aquesta l’ampolla es cau. Ciao ciao al souvenir, es va quedar a Beach Rd.
Últims 2Km i 195mts. El primer concentrat en treure un ritme més viu i el segon per ja disfrutar i rebre els ànims de la dona d’en Jordi primer i de la familia d’en Kilo després, just a tocar la catifa blava…parcial en 9’13” i temps total de 2h54’13”
Entre Valencia i Toquio. Molt content pel resultat i pel camí fins a arribar a Cape Town.
Per la següent intentaré mantenir o, com no, millorar una mica.
Post cursa. Just passat l’arc d’arribada buscaven a tots/es els/les corredors/es que haguessin fet la Marató amb sabatilles Adides. Els hi feien passar per una sortida diferent i els hi donaven un braçalet que era un voucher de 2000 Rands, uns 100-105€, per gastar a Adides.
Després Medalla, molt xula, amb el símbol de la ciutat, el Table Mountain, per davant i el Continent Africà pel darrera.
Aigua, ampolla de cola, batut, plàtan, poma, taronja, barreta energètica, gelat….però res de bossa. Et faltaven mans.
I ja sorties a una primera zona de trobada amb la familia i/o amics, el Race Village, on podies fer l’estona. A la guia estava identificat com a Chill Zone. Pels que hagueu fet Chicago, seria com la Milla 27 d’allà.
Els corredors del Campionat per grups d’ edat portavem un braçalet verd que ens donava la facilitat d’un espai on es donaven la medalla del Campionat, recolliem allà la nostra bossa i teniem un servei, molt extens i variat, de menjar de tot tipus i begudes. També fotocalls per inmortalitzar el moment. Taules als interiors de les carpes, taules exteriors, puffs. Estava obert fins les 17 o així i podies sortir i entrar sense cap problema. Jo vaig ser-hi allà una estona amb en Jordi, amb en Kilo una estona, amb l’amic Argentí i amb altres coneguts que hem coincidit en Maratons pel mon, esperant l’arribada de la dona i després ens vam quedar fins veure allà a Luz.
Els corredors de la Marató identificats com a Internacionals, es a dir els NO Sudafricans i els NO Africans, portaven un braçalet taronja (la dona portava un d’aquest). Aquest braçalet els hi donava accés a una zona delimitada també amb carpa, taules, puffs i els hi donaven 2 tíquets 1 per una caixa de menjar (hamburguesa/vegetal/wrap i fruita/magdalena) i un segon per una beguda.
Les dos zones, la verda i la taronja era juntes i desde allà ja sorties just a darrera l’arribada. On eren els punts de reunió familiar.
Crec que poc més em deixo per comentar.
Salut