Bones! Ja retornats d’aquell fantàstic país us fotré una mica la tabarra que vinc molt motivat
Una mica de prèvia
2014-2016 va ser la meva època corredora principal, vaig fer marques que avui em semblen estratosfèriques, res de l’altre món, vaig ser pare i vaig abandonar la bona costum de córrer. Cap al 2019 la vaig recuperar i quan ja al 2020 estava prop del nivell anterior, coronavirus i tornem a abandonar. Desde llavors no vaig abandonar tan i tan però res a veure, potser córrer mitja hora un dia i un mes no fer res, després dos cops en 15 dies, res constant, no tan sols amb rellotge. Casualment el 2023 vaig augmentar una mica la freqüencia ( un cop per setmana o menys 30 minuts) però bàsicament com a escalfament gimnàs, que feia per fer alguna cosa. 6 de novembre del 2023 em diuen que tinc càncer de còlon, agafo l’esport com a motivació i distreure el cap i em poso l’objectiu de fer una mitja quan acabi tot. 5 de desembre operació, un mes després corria i 10 dies després començo 12 sessions de quimioteràpia amb l’objectiu de córrer almenys una vegada entre sessió i sessió ( cada 15 dies). Ho vaig complir, cada cop corria menys

dos dies abans de la operació vaig fer 10 km a 4:35 o així, després de la operació encara podia córrer sota 5, al final del tractament us asseguro que fer 6/7 km a 6 ja demanava l’hora, una barreja estranya entre frustració i motivació.
La cursa escollida va ser la Behobia perquè potser de les curses no maratonianes era la que més pendent m’havia quedat de les anteriors etapes, quan m’ho vaig proposar uns amics es van apuntar amb mi per acompanyar-me/motivar-me, lògicament ens vam inscriure en ple tractament.
A finals de juny vaig acabar el tractament i poc a poc, per mi molt a poc a poc per els metges i per la resta de gent no tant

he anat fent coses, tinc tantes ganes de fer coses que no puc destinar gaire temps a córrer, també he caminat bastant per muntanyes, una mica de bici, viatges…. VIURE. He fet el que he pogut i volgut però ja veia que per fer la behobia em donava, havent fet algun entrenament de 15 km en les últimes setmanes. Però també he estat setmanes sense fer res, per múltiples motius ( poques per sort). Com a curiositat arribo a la Behobia amb punts al pit de treure el punyetero porth-a-cat
Behobia 24
Al final som 4 els que anem a córrer la Behobia, dels 4 només una sembla que ha entrenat mitjanament per córrer, la resta suport moral hahaha
Sortim del final pràcticament, decidim amb aquesta amiga que anirem junts, i la resta que faci el que pugui, costa moltíssim avançar perquè hi ha moltíssima gent allà darrera però, la veritat el fet de no anar a tope, entre la gent i anar al ritme que permet anar junts fa que pugui anar disfrutant com mai, picant de mans, cridant, agraint a la gent els ànims… però tampoc ens enganyem, no hagués donat per gaire més

al final vam fer 1:41:48 crec, molt i molt disfrutat i una mica emotiu.
M’hagués agradat trobar més correcats, vaig trobar només en Francesc ( ara no sé el nick aquí) i un ex il·lustre com en CarlosHB amb qui encara mantinc relació.
Com a extra m’enduc estarmotivat per tornar a posar-m’hi “en serio” i fer una marató el 2025, a veure si dura
Salut!