joregar va escriure:
Frisso de llegir la crònica de'n Dennis, almenys la seva opinió....Coll de Pal l'odies o l'estimes, no hi terme mig. No tinc clar en quin punt s'ha quedat .
També tinc ganes de saber la opinió de Dennis, allà dalt tampoc es va pronunciar amb claredat... enamorat o odi? potser estava pensant en el que li quedava per endavant! Deu n'hi do, molta sort en la ultra ultra.
(Helena tens una copa, premi de categoria, el presi ja sap que vas molt per allà, ves a recollir-la)
Llarga vida a Coll de Pal!
Salut.
Bé, estimar, estimar.... no sé, no sé
Tenia un munt d'excuses: Que tenia un concert de U2 (
bé, un tribut de Please) amb sopar la nit abans, que si el punt més alt d'holanda és la torre de Rotterdam (
però llavors perquè la Nienke Brinkman sí guanya la Zegama amb una marca impossible)
Però mirant-ho en retrospectiva, realment fa setmanes ja vaig endevinar que passaria ahir a la pujada.
Simplement no estic fet per córrer 19,6 kms de pujada. No és lo meu. Mai m'ho havia plantejat, mai m'havia interessat, però llegir tots els anys l'estima que la té la Helena
No Surrender... havia de claudicar!!
Vull dir, sabia que no era capaç de fer una bona actuació aquí (ni ara ni mai), però els resultats de corredors que "normalment" arriben darrera meu a les curses com l'amic
JRDi69 i que després fan un sub 1h55
van donar la falsa esperança de que potser en aquesta carretera succeeixen miracles impossibles d'explicar...
Però no.. la dura realitat és que no valc per això.
Però sí, m'ha encantat l'ambient casolà. M'ha encantat l'organització, un 10 en tots els sentits.
I les vistes durant els 19 kms han sigut fantàstiques. I l'entrepà amb botifarra, boníssim!!
(i una segona, ja que la Helena no menja animals...
)
A propòsit Helena, mira el Karma: No volies la medalla, i ara a sobra afegeixen una copa
Bé, la meva mini-crònica:
Després del concert i el sopar (
fins a la 1:30.. però només vaig beure 3 cerveses.. poc a poc estic aprenent) volia dormir una mica més, però sabent que l'equip de muntanya (
Pinelli, Tonibeltran, Chus, Pere, Nati i la Helena sortirien a les 08:00 vaig decidir aixecar-me a les 06:00 per arribar abans de les 08:00 a Bagà.
Aparco tranquil.lament a les 07:50 i puc saludar i fer-me fotos amb els Correcats (ehhh,
encara no he vist la foto!!!).
Ens acomiadem dels 5 del Trail, i de
Helena, Grampy i Pirata que surten a les 08:00 (millor dit, a les 08:06, crec).
Em saluda el
Joregar, i curiosament no sabia que era ell
(
I això que vam fer gran part de la pujada de la mitja de Ripoll l'any 2017 plegats.. jo amb 10 kg menys, això sí)
Vam parlar i escalfar una mica (
no massa, doncs el "Sufi" no volia fer cap metre de desnivell positiu... i és prou difícil trobar una recta allà...
), moltes gràcies per cuidar de mi
joregar, i recordo molt bé el que deies que en cap tram calia caminar
Bé, sortim el gran peloton de 42 corredors que feien la Trail o Milla Vertical al Puigllançada, i 41 corredors que fèiem la pujada al Coll de Pal (menys les 10 persones que havien sortit una hora abans).
Surto amb 2/3 davant meu, i 1/3 darrera meu, pujo tranquil·lament uns 400 metres, em giro... i de sobte veig que no hi ha ningú darrera meu
Resulta que el terç que tenia darrera havia fet la bifurcació cap a la Trail i només tenia la bici al costat.
Vaig pujar una mica el ritme, vaig passar una, dos, tres, quatre persones els primers 3 kms, i anava darrera de una parella més vells que jo. Tot correcte, un ritme mitja dels primers 3 kms de 5'50"... tot controlat.
El 5è km és una mica més pla, només un 5% i passo també a aquests 2 corredors, i començo a trobar-me bé.
Però arriba el km 7 -potser el més dur de la cursa-, amb més d'un 10% de pujada, i ja veig que ni de conya puc aguantar tota la cursa corrents.. i llenço la tovallola
600 metres després veig uns voluntaris amb aigua i torno a córrer durant un km, però ja he perdut tota la esperança.
Miro darrera, i encara hi és la última noia, però està igual de fotuda que jo. Així que CA-CO durant 7-8 kms i de fet, els dos corredors que incomprensiblement segueixen pujant sense caminant tampoc estan tan lluny. Com a molt 200mtr, o minut i mig.
Mentrestant, gaudeixo moltíssim de les vistes, que avui hi ha un cel que poques vegades és tan net, i que millor que fer unes fotos del Pedraforca en plena cursa
Per sort, al km 15 comença baixar la pendent, i ja amb un 6% deixa córrer. Ara si faig gairebé 3 kms corrents, fins al km 19 que novament puja 80 metres (un 8%)... però ja podem veure la meta, la última corba i ja ho tenim: 2h21:29.
Veig la cara animada de
No Surrender, després el
Grampy i Pirata & Sra. i vaig ràpidament a agafar la botifarra.
Gairebé, gairebé al mateix nivell de la cursa nostra de Sant Quirze
Però no estic del tot tranquil.. doncs
Pinelli m'havia dit estaria a Coll de Pal després de unes 2h45... i havent sortit 1 hora abans estava segur que ja estava a prop del Niu.
Parlo una estona amb la Helena, li pregunto si ha vist al grup Pinelli, i collons... ara arriben!
Aprofito per repetir el entrepà amb Botifarra, i ja pugem amb el grup Trail al Niu de l'Àliga. Encara estic menjant-me l'entrepà i m'adono que ells (que són del mateix nivell que jo) em deixen enrera a la primera pujada. Buff.. serà complicat això. Potser no calia repetir
Poc a poc vaig fent, molt més lent que els 4 cracs (que van deixar a la
Nati vilment al cim de Puigllançada), però tot i així arribant al Niu.
Ha sigut una hora, però semblaven 3.
Ja només quedaven 1830 metres de desnivell negatiu per deixar els quàdriceps cremant
i ho vam fer en gran part corrents a bon ritme.
Així vam arribar sobre les 15h a Bagà i ens vam convidar a una bona gerra de
Pinelli, ToniBeltrán, Chus, Pere i la Nati que havia dormit una hora al cotxe
Ha volgut molt la pena, i no diré pas que no repetiré.. Un mal resultat té més possibilitats de millorar, oi?
Un plaer estar amb vosaltres ahir diumenge