NN Marathon Rotterdam (9 abril 2017)

Ei amics! Gràcies pels consells i els bons desitjos, tonivet, jordicp3, sergio i aurelian :love:.
Avui tinc una certa sensació de millora de la tos i la gola, sóc optimista de cara a completar la marató i gaudir de l'ambient. A veure si evoluciono bé d'aquí a diumenge!
Demà matí agafem l'avió cap a Rotterdam

Molta sort, Hansi. La qualitat la tens i la feina segur que l'has fet. Ara només queda esperar que la sort t'acompanyi!

Hansi, vagi bé o no la marató (segur que sí  :yes:),
com a mínim tindràs un bon cap de setmana. Temperatures primaverales (potser massa per a la marató) així que tindreu molt públic animant i la teva dona podrà gaudir també  :yipi: :yipi:

A gaudir.....

Bon viatge 


Salut!
Jordi

Hansi - 3:13:xx, mirant els parcials de 5k sembla que ha fet una cursa amb molt seny, enhorabona company

Tenim notícies de Hansi?
Algú sap com li ha anat?

Tenim notícies de Hansi?
Algú sap com li ha anat?

He vist els resultats, 3:13 amb la segona mitja més ràpida, parcials de 5k molt iguals 22:50-22:10, crec que ha fet una gran marató

Tenim notícies de Hansi?
Algú sap com li ha anat?

He vist els resultats, 3:13 amb la segona mitja més ràpida, parcials de 5k molt iguals 22:50-22:10, crec que ha fet una gran marató

Molt bé, segur que no ha sigut la marca somiada però és un molt bon resultat. Felicitats Hansi. 

Doncs, sí, està molt bé, oi?

Negative Split amb la calda que feia a Rotterdam avui :yipi: :yipi:

Sembla que li ha anat millor del que esperava  :yes: :yes:

Enhorabona Hansi

Gran Hansi  :yipi: :yipi:

Moltes felicitats Hansi  tu mereixes crak  :yes:

Hansito :love:

Moltes i moltes felicitats.

Vas fer la millor marató que podies fer en les condicions en que hi vas arribar.

No m'esperava una gestió tan brillant dels 42.195m. :surprised:

Enhorabona. :yipi:

I ara a seguir gaudint del viatge, de la companyia i de la terra dels tulipans.

Hansi, enhorabona company!! 

Que acabis de disfrutar del viatge i a la tornada volem crònica!

Hansi, enhorabona i felicitats  , vaig mirar parcials i vaig comprovar que vas fer una marató molt regular 

Ja ho explicaràs 

Moltes gràcies a tothom pels bons desitjos previs i per l'interès per com m'havia anat :love:. Disculpeu que no hagi dit res fins avui, he tornat del viatge la passada matinada i fins ara no havia pogut entrar a escriure al fòrum.

El tema respiratori em va seguir millorant, com us avançava el dia 7, i em va permetre completar la marató. Vaig córrer al ritme que el meu cos podia aguantar i només vaig desinflar-me en els darrers 5 km (em faltava molt entrenament), però res preocupant a nivell de salut.

Una petita correcció: no vaig fer "negative split" (encara no ho he aconseguit mai en cap marató ). Primera mitja en 1h36'21" i temps final de 3h13'18", que significa segona mitja en 1h36'57". Per poc, però no. Ho vaig intentar, pujant ritme entre el 25 i el 35, però el meu cos no estava per aguantar tant.

I sí, feia una calda inhabitual a Holanda en aquestes dates :beurk:, que segur que va fer la guitza a molts corredors/es. Vaig acabar amb el clatell i les espatlles vermells deixant les marques de la samarreta de tirants ("moreno paleta").

Quan tingui temps, faig una crònica una mica més detallada per qui la vulgui llegir :smile:.

Felicitats hansi una marato molt ben gestionada i lluitada  :yes:

Hansi molt gran, i una puntualització, en el nostre cas és moreno "atleta" :rofl:

Moltes gràcies, companys! :love:

Hansi molt gran, i una puntualització, en el nostre cas és moreno "atleta" :rofl:

:rofl: :rofl: :rofl: Molt bo, capi! :rofl: :rofl: :rofl:

Al proper post, us penjo la crònica, que ja l'he redactada :yes:.

Les meves catorze setmanes de preparació per Rotterdam han tingut gairebé de tot i negatiu. Venia de l’esquinç de turmell que em va impedir fer la marató de Donosti. Després de dos mesos parat, el primer dia que vaig fer ca-co va ser el 30 de desembre, i el pla per Rotterdam començava el 2 de gener :beurk:, així que les dues primeres setmanes de pla, en realitat van ser estonetes de caminar i trotar. Les dues setmanes següents, amb la darrera hospitalització del meu pare, ho vaig tenir difícil per entrenar, però vaig anar fent. Després va venir la seva mort :arf:, i dues setmanes més molt difícils, entre fer gestions, atendre la família i el meu dolor personal. Un cop superat això, que ja érem a la 7a. setmana de pla, vaig esforçar-me a preparar-me el millor possible. Ho vaig aconseguir durant quatre setmanes que van ser bones, amb 5 o 6 dies setmanals d’entrenaments. Però quan faltaven quatre setmanes per la marató, vaig tenir una grip, amb febre, setmana gairebé en blanc. Vaig reprendre els entrenaments a la setmana següent, fent força volum i la mitja d’Olot, però a falta de dues setmanes, tornem-hi amb símptomes problemàtics a l’aparell respiratori (tos seca i mal de coll, ronquera, dificultats per respirar eficientment quan corria a ritmes mínimament ràpids), que no van disminuir fins els darrers dos o tres dies previs a la marató.

Aquest pròleg amb la preparació ajuda a entendre la crònica de la marató que ara llegireu.

Tenia por de caure malalt si forçava el meu cos, castigat a diversos nivells des de feia mesos, i especialment renquejant dels símptomes a l’aparell respiratori. La meva dona (Núria) i jo teníem planejat un bonic viatge per Holanda, que ens feia molta il·lusió i ens era necessari, en els quatre dies següents a la cursa. Ho hauria esguerrat tot si queia malalt per demanar-li al cos durant la marató més del que podia donar. Tinc gravat el record d’una experiència desastrosa corrent malalt la marató de Barcelona 2011 i no ho vull repetir mai més :beurk:.

Per primera vegada en ma vida, vaig fer una marató duent a les butxaques un bitllet de 5 €, un plànol de les línies de Metro de Rotterdam, i un del recorregut de la cursa. Mentalitzadíssim que em retiraria en qualsevol moment que captés que el meu cos demanés treva. Tant me feia si era al km 10, al 15 o al 27. El primer, la salut, i poder fer bé el viatge. A la marató de Rotterdam ja hi tornaria un altre any que no se m’ajuntés tanta dissort, en un pim-pam de cap de setmana.

El punt d’optimisme me’l donaven les sensacions dels darrers tres dies, que feien pensar que em marxaven els problemes respiratoris. Amb aquesta esperança, vaig posar-me al calaix de sortida, fins a l’entrada del qual em va acompanyar la Núria :love:. Estava tranquil, vaig mirar minuts i minuts la imponent façana de l’Stadhuis (Ajuntament), mentre cercava la meva posició correcta, molt per darrere de les llebres de 3h, i una mica per davant de les de 3h15’, fins que van cantar el You’ll never walk alone, molt emotiu, just abans de donar el tret de sortida. Bang...! Felicitat de maratonià :happy:. M’insistia a mi mateix que el rellotge no m’havia de determinar el ritme, que això havia de néixer de les meves sensacions. Corria còmode però sense apalancar-me, somreia gaudint d’estar dintre d’una marató com a corredor (mantra dedicat a la No Surrender), i pensava en els meus estimats amics gpteros, amb qui fa tants anys que compartim entrenaments, bromes, decepcions, alegries, projectes i dubtes, sabent que entrarien a l’app del seguiment i analitzarien a fons cada un dels meus temps de pas, deduint el que significaven i desitjant que jo estigués bé :love: :love:.

Del km 0 al 5 només vaig fer que gaudir i controlar-me. Recordo, al km 2, l’entrada a un immens pont penjant com si fos una visió celestial, em va semblar majestuós, amb la brillant llum del sol una mica calitjosa, els gratacels futuristes de Rotterdam al fons, creuant sobre l’ample riu, els raigs d’aigua altíssims que aixecava un vaixell per fer ornament... magnífic! I és la imatge que hi ha gravada a la medalla de finisher :smile:. Poc després, em vaig concentrar a localitzar l’estadi del Feyenoord, equip de futbol molt important a Holanda, tot i que no és el meu preferit d’aquest país (sóc més de la zona del Dennis Teuling :wink2:). Quan el vaig veure, vaig quedar satisfet, i endavant.
Parcial dels primers 5 km a 4’35”/km.

Del km 5 al 15, la tònica va ser molt semblant, però em qüestionava de tant en tant si la fatiga m’estava arribant abans del que jo voldria. A estones m’ho semblava, i em deia a mi mateix que havia de controlar el ritme, a estones em sentia tal com un s’ha de sentir en aquests km d’una marató. La temperatura a la sortida era d’uns 13ºC, però era preocupant el fet que estava pujant rapidíssim. El sol escalfava molt, com si fóssim a l’àrea mediterrània, en tots els avituallaments es feia necessari el got d’aigua (amb esponja), i en els “refreshments” intermitjos en què només donaven esponja, també calia aprofitar.
Parcial del km 5 al 10 a 4’31”/km, i del km 10 al 15 a 4’34”/km.

Un dels punts on la Núria em venia a veure era al voltant del km 15, segons ens va semblar al mapa. La vaig buscar des d’abans del km 15 fins més enllà del 16, i quan ja, una mica moix, creia que no l’havia localitzat entre la multitud, la vaig veure (diria que a prop del 17), i em va injectar forces, optimisme i més ganes de seguir corrent :love:.

De totes maneres, en la meva ment seguia repetint-se el pensament: “prudència, com li he promès a la Núria, com el Chute em va recomanar, com els amics voldran captar al llegir els meus temps de pas cada 5 km. Com més km faci al ritme adequat, més lluny arribaré, i potser la puc acabar”.
Parcial del km 15 al 20 a 4’33”/km. Un prodigi d’autocontrol i regularitat, tractant-se d’un mindundi com jo que no interioritza els ritmes :mdr:.

Pas per la mitja marató en 1h36’21”. Em va semblar molt bo, massa. Vertigen de pensar que era per acabar en sub3h13’, excessiu per pretendre assolir-ho tal com em trobava durant la setmana.

Però les meves sensacions em deien que no estava collant-me massa. Al contrari, tenia la fatiga normal a aquelles alçades, i començava a sentir-me capaç de pujar una miqueta el ritme sense que això signifiqués abandonar la prudència. Em vaig generar bon rotllo amb un pensament excèntric: que m’havien fet donar una volteta que m’havia cansat una mica per arribar a aquell punt, on en realitat havia de prendre la sortida d’una mitja marató. Em vaig dir: “oi que et veus amb forces de fer ara una mitja marató en 1h3X’?. Doncs clar que sí, som-hi!” :he:

Seguia content de córrer una marató. Contenint-me fins el km 23-24, llavors vaig augmentar molt lleugerament el ritme, uns segons per sota de 4’30”/km. Vaig anar encalçant les dues llebres de 3h15’, que m’havien passat en els primers km (van fer una gestió lamentable de la cursa, segur que van cremar tothom que no anés sobrat per fer aquesta marca), primer una, després l’altra. Ja no em van tornar a passar.
Parcial del km 20 al 25 a 4’32”/km.

Del km 25 al 35 van venir els moments en què més vaig creure en el que podia assolir, i per suposat, gaudia de córrer la marató, cada cop més. Ritme al voltant de 4’25”/km, avançant molta gent però sense competitivitat, anant al meu rotllo, flipant perquè el que estava fent imitava (però en molt petitet ) el meu estimat amic, conseller, i gairebé ídol, Chute :love:, que es marca unes segones meitats de marató en progressió que ningú altre que jo conegui té els :eyes: de fer-ho :he:. Estava convençut que el desgast que la marató provocaria en la meva salut seria mínim, perquè ja havia desenvolupat una part molt àmplia de la manera precisa que calia. Al km 27 vaig tornar a tenir la injecció de bon rotllo de veure la Núria :love: i li vaig poder mostrar contentíssim que em trobava bé, a l’entrada d’un pont penjant molt guapo, que potser era el mateix dels primers km, però entrant-hi des de la banda contrària del riu.
Parcial del km 25 al km 30 a 4’26”/km, parcial del km 30 al km 35 a 4’29”/km.

Del km 34 al 36 vaig començar a notar la fatiga muscular. Era lògic que arribés, inclús molt abans, havent fet una preparació tan plena de mancances, i amb un organisme que no devia estar en plenitud. Tot i així, van ser dos km poc per sobre de 4’30”/km. Vaig pensar com és de gran el Chute, que difícil és completar fins a meta una progressió en la segona meitat d’una marató, com fa ell. Simón, t’ho dic des d’aquí una vegada més: ets El Més Gran!

Els dos km següents ja van estar al voltant de 4’45”/km, certificant que estava fent una marató al màxim del que jo podia donar, sense guardar-me res, i el dos km següents, prop de 4’55”/km, ja mostraven que potser sí que hauria fet millor de guardar una mica més :he:. Un dolor estrany a la zona lumbar i una butllofeta a la planta del peu (que molestava des de feia km i anava empitjorant), sumats a la calor, ja molt forta, van fer que estigués més pendent de no malmetre la preservació de la meva salut, així va sortir el penúltim km una mica per sobre de 5’10”/km. El darrer km el recordo amb una enorme joia, exultant a la recta de meta, 300 o 400 m somrient, aixecant i voleiant els braços, bevent-me pels ulls, pel nas i per la pell l’ambient d’arribada de marató :yipi: :happy:.
Parcial del km 35 al km 40 a 4’48”/km, parcial del km 40 a meta a 4’58”/km. Total, 3h13'18". La desena marca de les 15 maratons que he fet, però un boníssim gust de boca :smile:.

A partir d’allà, felicitat maratoniana en plenitud, i pausa pel cos :happy:. A rebre la medalla de finisher, a ingerir un avituallament senzill però ben muntat, amb aigua, isotònica i plàtans, a reunir-me amb la Núria, i cap a la dutxa i el turisme, amb la satisfacció de tenir Rotterdam al meu modest currículum maratonià... que durant quatre mesos hi ha hagut moltes temporades que ho he vist complicat!

No he parlat gaire de la cursa en termes organitzatius. La considero una gran marató, té merescuda la seva fama i ser una de les punteres d'Europa. L’he trobada molt ben muntada, coordinant diverses curses la tarda de dissabte i el matí de diumenge. Aglomeracions lògiques pel volum de persones, però sense col·lapses, accessos relativament ràpids als calaixos, i es podia córrer bastant bé, sense gaire perill d’ensopegades, des de l’inici, tot i la gentada. Vam ser més de 13000 arribats a meta a la marató, però s’ha de sumar que hi havia també una cursa de quart de marató el mateix diumenge, i crec que alguna altra més curta. Dissabte, curses per nens i joves, i crec que alguna cursa curta també per totes les edats. L’expo per recollir el dorsal és una fira del tipus de la de la marató de Barcelona, eficaçment organitzada (encara que a mi no m’agraden gens les fires maratonianes), amb molts stands i un recorregut tipus Ikea (obligatori fer-la sencera per sortir del pavelló :grrrrrr:). El dorsal es podia recollir també diumenge al matí, per qui arribés just a la ciutat. La samarreta és de bona qualitat i estèticament m’agrada, un bon record (la donaven abans de córrer, com a Barcelona). Els avituallaments d’aigua durant la cursa, amb got de cartró-plàstic tapat amb esponja, que facilita beure’n sense vessar-la i també refrescar-se el cap, la cara...eren cada 5 km. A partir de cert punt, hi havia “refreshment points” intermitjos amb esponges mullades, i aigua més sovint. També van donar isotòniques, taronges i potser algun sòlid més, i cap al final gels energètics, però de tot això no n’agafo i no puc precisar en quins km era.

Ets un crack Hansi, ets mooooolt gran!!!