Tokyo Marathon 2018 (25/02/2018)

Kilo

Als teus peus crak marcon Moltes felicitats crak

Kilo
ets la bestia parda
quina passada!!!!!!
ens has deixat a tots amb la boca oberta
enhorabona super mega grack!!!!!!!!
que bestia!!!!!!
i felicitats per la familia que si no tens una dona santa l'any vinent em penso que no podras entrenar tant .. ,-)
abraçada company
salut i moltes cames
necessito la cronica amb molt detall ja t'hi pots eforçar que l'any vinent aquesta hauria d'entrar al meu calendari!!
grimi

Una passada, Josep Lluis (Kilo), enhorabona!!!
i moltes felicitats anticipades pel vostre nou projecte.

He estat unes quantes setmanes fent de voyeur d'aquest fil

Però avui, sí que sí, toca verbalitzar l'admiració per la gran preparació i la gran recompensa totalment justa que acabes de recollir. Una marató brutal!

Bravo kilo! Moltes felicitats!!!

En molt poques ocasions no es compleix allò de vals el que entrenes. Un cop més es demostra que la gran disciplina, passió, il.lusió, entusiasme, perseverança...demostrada durant aquesta llarga preparació, provoca un èxit contundent el gran dia

Tothom en aquest foro estem orgullosos del teu èxit i de la teva marató.
Gràcies per compartir aquesta il.lusió amb tots nosaltres.

Moltes Felicitats Kilometer i pels dos motius.

Les teves preparacions son de llibre i a mes aquest cop has sortit amb el ganivet a les dents

Continuem

Doncs res mes q afegir

Als seus peus Sr Kilo i esperant amb ganes la super crónica de com es correr una MARATÓ

18-18-18-18-18-18-18-17...
Res més a dir... bé sí: admiració i respecte!
Felicitats, crack!

Bueno bueno...

un cop ja he pait la BURRADA que has fet... et deixo 4 línies per aquí.

Lo primer que vaig fer diumenge quan em vaig aixecar lògicament va ser mirar el mòbil... sabia que ens hauries enviat algo al grup de Galerotes. Jo ahir vaig fer 25kms i no tenia el cos per molt tute.. però és que quan vaig veure el marcón que vas fer... no t'ho puc explicar.. em va donar un subidón que vaig pensar en devorar kms i kms per fer-te un petit homenatge!!!!

Felicitats, moltíssimes felicitats!!! Ho has lluitat com un campió, has fet una preparació collonuda i el resultat és més que merescut. Ara deus estar gaudint amb la familia de la recompensa... la satisfacció de la feina ben feta, i gaudir d'un país increíble!!! T'ho mereixes tot.


Ens veiem aviat amic... ganes de que m'expliquis en 1a persona tota la marató!

Moltes Felicitats Kilometer!!!
Marca extraterreste!!! Retallant uns bons minuts la teva marca, ara tens la marca que val i a un lloc de prestigi com Tokio!!!

I quin control de ritme!!!!

Enhorabona!!!! I Endavant!!

Salut i alegria,
Pere

Un altre "voyeur" del tema i ara més que mai sense paraules

Moltes felicitats i volem crònica a l'alçada


Salut!
Jordi

Moltíssimes gràcies a tots. Sou molt grans. De veritat gràcies, de tot cor. No he pogut conectar-me al fórum des de Tokyo. Estem a Heathrow després d’una petita odisea, ja que les condicions climàtiques van fer cancelar el vol de tornada des de l’escala a Londres ahir i avuí sembla que ja si que podrem marxar. Aviat a casa. Crònica is coming...

Avuí em posaré amb la crónica. Espero poder enllestirla aband que acabi la setmana. El protagonisme és per la gent que farà BCN aquest diumenge i no vull traure’n res. De moment, per fer una mica de temps, per a qui l’interessi i tingui curiositat, aquí us deixo, el link de les fotos oficials, que amb el que han costat que menys que compartir-les ?

g.allsports.jp/en/download/27819967/7c2c...eb5454e0fccb1009a4be

Aviat la crónica, doncs...

Molt xules les fotos, tens tota la raó, amb el què es paga per això, el millor és compartir-les!

Ja saps que estem tots esperant amb candeletes aquesta crònica! Espero que el final del viatge hagi anat bé i hagiu pogut descansar.

Ostres kilometer, poden ser cares, però són de molt bona qualitat, i a més móóóltes fotos!!
(sembla gairebé un video)

Molt xules, de debò.
Quina alegría ja al km 40... anaves sobrat

…fa pocs minuts que acaben de donar la sortida pels participants en cadira de rodes. Ritus de concentració, això ja comença. Silenci las voltants. La família dorm, els amics dormen, són pràcticament les 9:10 a Tokyo. A casa és la 01:10. Però jo he vingut a córrer i així ho faré em dic. “On youre marks”, és l’únic que arribo a entendre, tret de sortida, confeti volant i arrenquem a córrer. Sortida molt neta…el soroll de les sabatilles retrona contra el terra en els carrers de Shinjuku mentre deixem enrere el Tokyo Government Building, escenari de la sortida…

…72 hores abans…
Per fi hem arribat a Tokyo. Després d’un llarg viatge fent escala a Hèlsinki, ja hem arribat. Estem cansats, no hem pogut dormir a l’avió i això que m’havia aixecat a les 2:00 el dijous, buscant aclimatar-me i minimitzar el jetlag. Estic però tranquil, se que aquella nit de divendres dormiré bé. Després de menjar a l’hotel, em vaig amb tota la il•lusió cap a la Fira a recollir les pertinences de la marató. Vinguis d’on vinguis és bastant probable que hagis d’agafar el monorail no tripulat, la línia Yurikamome. Una metàfora del que ha de ser la marató, ningú et conduirà cap a la meta, ho hauràs de fer tu sol. Em pesen les parpelles, però resisteixo, ja dormiré per la nit. En un tres i no res ja hi som a la Tokyo Big Sight a la badia d’Odaiba, a la Expo, un espectacular edifici que recorda una mica a una piràmide invertida. Quan et vas apropant ja vas veient quines seran les senyals d’identitat d’aquest marató, tot és ordre, senyalització, fluïdesa, netedat, res queda a la improvisació. Simplement admirable, m’agrada aquest estil. Els corredors entren per un lloc, els visitants per un altre. Mostres la teva Number Card Confirmation i cap a dintre a buscar el pitral. Junt amb el pitral el primer que sobta és que et posen una polsera amb les teves dades, que ja no et podràs traure fins a travessar la línia de meta. Et recalquen i molt la importància d’aquest fet. Per si fos suficient, com a part del protocol de seguretat et fa n una foto de la cara amb el dorsal, per quedar complertament identificat. Després ja passes a recollir la samarreta, xip, i la bossa amb gran capacitat, molt més que en d’altres maratons…etc…Veig que m’han donat també una altra polsera que posa que sóc semi-elite, em fa il•lusió i és un honor per a mi. Me la poso també. Amb els deures fets recorro la fira, recollint coses aquí i allà, però no ens enganyem seguim el camí que ja han traçat prèviament. Intento no estar-me gaire, estic cansat i vull tornar amb la família a l’hotel.


Dissabte al matí, el passem fent unes compres al Tokyu Hands i amb el nen al Meiji Jingu Gaien Nikoniko Park. Matí tranquil, anem cap a l’hotel en començar la tarda. És hora de preparar les coses per l’endemà, el gran dia, el dia esperat. Aprofitant que l’Enzo dorm, ho deixo tot enllestit ràpidament al lavabo. Soparem tranquils a l’habitació. Tenim cuina i ens fem la pasta que hem portat de casa i el wagyu que hem comprat i a dormir ben d’hora.

Tot i dormir per exigències del guió tots tres junts, dormo molt bé i em llevo, tot i que d’hora ben descansat i amb ganes però també amb tranquil•litat, no estic gens nerviós. Tinc la sensació de que portés ja uns quants dies allà i em recordo a mi mateix que he vingut a fer una marató. Esmorzo mentre em vesteixo. Petons de comiat i m’encamino cap a la sortida. Des de la mateixa estació de Shinjuku, ja hi han voluntaris amb cartells indicadors. És impossible no arribar al lloc a l’hora assenyalada. A les 7:00, com molts altres corredors ja estic al control de seguretat. No es poden entrar líquids així que m’acabo l’ampolla de Maurten Drink que anava bevent i cap a dintre sense problemes. Es pot portar la teva motxilla si vols però a l’hora de deixar l’equipatge, ha de ser a la bossa donada per l’organització. Declino canviar-me a les carpes habilitades per això, per que estan petades de gent i prefereixo anar.me tranquil•lament al costat del “meu camió”. Em canvio, escalfo, estiro, em preparo, va passant el temps i cada cop estem més a prop de la sortida. Des de la meva privilegiada posició veig la sortida de cadira de rodes i la arribada de la elit a ala seva posició…

…tornem a la cursa…
Com deia a la prèvia, tinc les idees molt clares. El circuit en aquests primers 10 km, especialment els primers 7 pica cap a baix i tinc clar, que aquí vull anar més ràpid, aprofitant l’avantatge del circuït. De seguida veig que em trobo bé que els km van caient ràpid. Tot i així la gent va corrent molt i trobo ja algun que altre patint de manera prematura. Però si acabem de començar penso. Sense adonar-me ja han caigut 5 km en 18:13 (3:39/ km). Entrem al barri de Chiyoda, amb la idea al cap de que aviat veurem a la família, doncs s’apropa el km 10. El terreny mica en mica va perdent la inèrcia descendent i ara és l’hora d’estabilitzar el ritme i aguantar el que hem guanyat. Gairebé no hi penso però anem molt bé, passant el km 10 en 36:32, amb un parcial de 18:19 (3:40/ km). No he aconseguit veure la Txell i l’Enzo entre la multitud, però sé que hi eren. Trigarem molt en trobar-nos novament, així que em concentro en anar corrent i sumant km. Els japonesos animen, n’hi ha molts, els reports oficials parlen de més d’un milió al llarg de la cursa, però la seva passió no pot ser comparable als anglesos o americans. No entenc el que diuen així que quan veig alguna bandera espanyola, em vinc a dalt jo mateix demano ànims. La temperatura és idònia, 6º, no corre vent i es mantindrà així tota la cursa. Les coses van bé de moment. Tot pinta molt bé pel barri de Taito i ens encaminem cap al km 15 en un punt especial a Asakusa, la Kaminarimon Gate, entrada la Nakamise Street que desemboca en el temple Senso-Ji. Un punt molt turístic on hi ha força animació. Parcial d’aquests últims 5 km en 18:32 (3:42/ km). Com d’altres corredors, entrem en una fase d’estabilització. La gent intenta mantenir un ritme estable, però també entrem en una zona de llambordes d’anada i tornada que fa que la gent al mínim desnivell es freni una mica i acceleri després amb el que m’incomoda i em dificulta el anar en grup d’aquesta manera. Però ara només penso en arribar a la mitja i veure quin temps fem. Fa una estona que hem passat per sobre del riu Sumida per l’Azuma Bridge i em distreia mirant l’edifici de la cervesa Asahi i més al fons de la Tokyo Skytree. Poc després aprofito que la cursa va d’anada i tornada per veure que no es Klipagat qui mana a la cursa. Bé ja em queda menys a mi penso, si ells ja estan tornant. Efectivament és així. Gir de 180º, després de passar el km 20, parcial de 5 km en 18:46 (3:45/ km) i per fi arribem a la mitja marató, ja de tornada, amb un temps d’1h18:06. Hem mantingut aquests 60-70” que vam traure de renta els primers 10 km i el pas de mitja ha estat boníssim. Com que la tornada és pel mateix lloc, es va repetint la incomoditat que comentava abans i cap al km 23 decideixo comandar el grup jo i marcar el ritme, amb diversos objectius, anar incorporant més segons al que ja havíem guanyat, tenir un ritme més fluid però sense forçar i sobretot, anar pensant en el km 28 on espero si o si , poder veure la família. Sortim del barri de Koto pel km 25. Aquest parcial ha sortit més lent que els anteriors en 18:50 (3:46/ km), amb el que em reforça en la idea de que era el moment de començar a marcar el meu ritme i de començar a traçar el meu destí a la cursa.

El km 28 està cada cop més a prop i jo vaig a la meva. Marcant el ritme, cada cop més decidit, però sense forçar. No deixant de banda els avituallaments amb Pocari Sweat cada 5 km i caient en el cas d’una curiositat. Ja m’havia adonat, però és que ara es veu claríssim, no hi h línia blava al terra. Per no haver, no hi han marcats els km a terra. Els japonesos, no volen embrutar gens els seus carrers i això inclou la calçada i tot. Els km estan ben marcats això si, però amb una petita marca sobre la vorera on hi ha un voluntari amb un cartell que indica el km en qüestió. Penseu que no hi ha ni arc de sortida ni en cap km, ni tan sols a meta. I ja que parlo dels voluntaris, que hi son a munts. Tindríeu que veure els que marquen on comença la fila del lavabo o els que es troben als carrers, passats els avituallaments amb bosses per a recollir tot el que pugui caure a terra. Sembla que ho tenen tot molt estudiat. Però tornem a al cursa no, endinsats al barri de Chuo al districte de Ginza, ja començo a veure que la cursa ja va trencada, ja no hi ha grupets i ja començo a anar una mica sol. I ara si, a l’esquerra els puc veure i ells perfectament a mi. Us estimo penso, i faig gestos de força amb el puny tancat i els hi tiro petons. Era just el que necessitava, per anar a més en la cursa.

I així amb el plus d’energia rebut ens plantem ja al km 30, amb un parcial una mica més ràpid, en 18:40 (3:44/ km). Començo a pensar que em queda benzina i corda per estona i que puc anar més ràpid, però no em vull precipitar i que aparegui algun problema muscular que es carregui la cursa que tan fantàstica que estem fent. La cursa torna a ser d’anada i tornada un altre cop però sense llambordes, ja que no travessem el riu i pel barri de Minato, tot és ben planet, es corre bé. Només em preocuparia que fes vent i no fa. No vull amics ara, cada cop vaig a més i ja, és la meva cursa. Per fi escolto algo que em motiva l’”Eye of Kilometer”, (je je, és que me l’he personalitzat) i busco les càmeres de fotos, perfectament ben indicades per posar descaradament mentre passo per allà. Ja començo a anar encés. Però per un altre costat no puc deixar de banda el pensament de que pugui aparèixer un imprevist i testejo tot. Les Vaporfly estan funcionat a la perfecció. Em sento còmode i lleuger i la gambada continua sent molt bona. Sobres les cames el material Hoko (el camí a seguir; segons deia el seu creador en una entrevista) , les malles kamikaze, les pantorrilleres. Tot està funcionant molt bé. He copiat una mica el “look” del Kipchoge, salvant les distàncies off course.

A tot això ja fa una estona que tinc enganxat a un corredor que no vol deixar-se anar del meu ritme i tot i que la calçada és ben gran, el tinc tant a sobre, al costat que ja m’ha tocat un parell de cops disculpant-se. Jo vaig pensant, però mira que hi ha espai...I volia esperar més, però aquesta situació em va acabar d’escalfar. Em prenc l’únic gel que portava, més per inèrcia que per necessitat i bec Pocari Sweat a l’avituallament i accelero clarament el ritme en passar el km 35. Pas de parcial en 18:30 (3:42/ km) el que confirma que anem a més. Parlo en veu alta i dic “ahora me sigues si puedes”, el meu amic remuga en japonès i jo me’n vaig amb força cap endavant, sense por, sense complexos. Em trobo fantàsticament bé i puc mantenir un ritme més alt del que portava. “Esto va por ti Vera”. Ara vaig complertament encés i vaig veient que els km van caient sobre 3:3x. Em vaig repetint que vaig bé, que no defallim i que continuem endavant. La Tokyo Tower es testimoni en silenci dels avançaments que vaig fent i que no hi ha en aquell moment ningú que aguanti el ritme que he imposat. Ja hem passat la distància d’aquelles grans tirades a la CDLA, queda una miqueta. Anem km a km, sumant. Passo pel km 40 amb el millor parcial fins al moment 17:52 (3:34/ km). Això ja ho diu tot. Només una desgràcia em podria ja apartar d’un grandíssim resultat. En guissona m’havia dit que faria una destrossa, però no pensava que podria ser tan gran. Penso en com fliparà la gent quan es despertí al matí, no sé si més o menys que jo. Queda la traca final. Veig uns espanyols, dic amb força “Vamooooos”, com en Rafa Nadal, es queden flipats. Amb lo gran que és Tokyo y els seu carrers la cursa sembla endinsar-se en un carrer peatonal, més petit. La meta s’amaga, queda molt poc i circulem ben ràpid per la Maranouchi Nakadori Street. Passem el km 42, gir a l’esquerra per la Gyoko Dori i ja veig el final. No vull parar d’accelerar i braços a munt i crit de joia, alegria i felicitat “Siiiiiiiii”. Braços a l’aire, ulls al crono, braços al cap...temps final de 2h35:17 . El millor temps de la meva vida, gairebé 10’ minuts millor que l’anterior, aconseguida a Chicago al 2016. Ha esta increïble. L’últim parcial ha sortit en 7:35 a 3:27/ km, amb una segona mitja marató en 1h17:11. Tot i així, lloc 280 de la general final. El nivell allà realment és alt, molt alt.

S’escapa alguna llagrimeta, però sobretot no puc parar de somriure i de mostrar als voluntaris la meva felicitat. He treballat molt dur per un resultat, que com he dit altres vegades ni havia gosat somiar. Vaig recollint coses, medalla, tovallola, aigua, els meus estris, i comencem un periple cap a l’Otemachi Sankei Building. Si nois, mira que hi ha llocs grans i parques, però ens porten a una sala d’un edifici per canviar-nos. Com tot ben endreçats, i polits no s’embruta res. Em canvio i recullo i guardo tot. Surto a buscar la meva dona i el meu fill. No han arribat encara així que baixo al metro a buscar wifi i em, comencen a arribar missatges del Joan3, del Rafa Pérez. No soc capaç de pair-ho encara. Com en Goku, estic al meu núvol Kinton volant pel cel de Tokyo encara.

Una marató inoblidable, un viatge increïble, una gran aventura i un cúmul de coses que quedaran per sempre gravades al meu cor, al meu cap, a la meva ànima. A tot el que li agradi córrer maratons, ha de fer algun dia Tokyo, sense dubte una MAJOR amb majúscules, amb una organització de més d’un 10. Com resa el seu lema: “Tokyo, the day we unite”

Kilometer, impressionant relat supermotivador per totes les persones que ens enfrontem aquest proper diumenge a la marató de casa nostra.

Mostres, en tot moment, la importància del cap, de creure en les teves possibilitats i reculls el fruit de la feina ben feta fins al mínim detall durant els darrers mesos. Confiança, positivisme i treball previ ben fet, sempre són claus en un bon maratonià i tu, ets un dels millors de la casa, sens dubte.

Orgullosos de la teva marató, orgullosos de tu, i feliços de llegir la teva crònica compartint la teva alegria amb tots nosaltres.

Felicitats!!!

Enhorabuena kilo,una pasada leer la crónica,quizá me han sobrado nombres de calles y sitios que me sonaban a chino(japonés) y he echado en falta pulsaciones.
Y la cantidad de fotos que tienes es impresionante¡!
Y ahora que?

Enorme la crònica kilometer

Com la teva cursa i la teva preparació... tot controlat, milimètricament, com els japonesos!!
Ets un exemple de com fer una preparació i marató perfecta.

Definitivament al top-10 Corredors.cat, i em sembla que per molts anys.

By the way, quina gràcia veure't a les fotos amb només japoneses al teu voltant.

Gaudeix del que has aconseguit.. i molt més del proper decimeter

Quina meravella de fotos i en quantitat

kilometer va escriure: ... l’”Eye of Kilometer”...

Te las ben guanyat el "sobrenom"

Crec que difícilment pugui haver una crònica tan il·lustrada
Números impressionants i feu que sembli fàcil

Novament moltes felicitats i gràcies per compartir els detalls amb una bonica crònica


Salut!
Jordi